tag:blogger.com,1999:blog-149526882024-03-20T16:29:30.322+01:00TERRA DE SOMNIS“Veure el món en un gra de sorra
I un paradís en una flor silvestre,
Sostenir l'infinit al palmell de la mà
I l'eternitat en una hora”.
William Blaketerraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.comBlogger149125tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-20940127058423223882017-06-09T23:19:00.003+02:002021-03-05T08:08:25.430+01:00UNA APROXIMACIÓ AL SINCRETISME RELIGIÓS ACTUAL A GUATEMALA I MÈXIC<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoCyfDfJ6DmIzJrvXq4bug9Ere8k8U9Wi8jisZhpd1H0CuYthol8SIuQY_ofvUyZ1yyKsJl03QxxGltmfKlvJr_KNkcXat8Ya8gttDlLY-m4hAB2lcrnE1sAuiDUn1sz_wFlrNAA/s1600-h/P1020054.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372927186254838322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoCyfDfJ6DmIzJrvXq4bug9Ere8k8U9Wi8jisZhpd1H0CuYthol8SIuQY_ofvUyZ1yyKsJl03QxxGltmfKlvJr_KNkcXat8Ya8gttDlLY-m4hAB2lcrnE1sAuiDUn1sz_wFlrNAA/s400/P1020054.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<div align="justify" style="color: rgb(0 , 0 , 0); text-align: justify;">
Davant la perspectiva d'unes vacances, cadascún de nosaltres tria un seguit de variables, en funció de les seves predil·leccions, maneres de ser i de viure. Hi ha per exemple, un turisme d'hotel de cinc estrelles, amb polsera de tot incluït i, platja o piscina a tope, sense tenir el més mínim contacte amb el país amfitrió, d'aixó a la Riviera Maia i a Cancún n'he pogut veure uns quants. No hi tinc res en contra d'aquestes "reserves per a guiris", alcoholiques i de luxe, és més, les puc arribar a comprendre en el cas de famílies amb nens, fins i tot per a gent gran, però cal recorrer mig món, travessar l'Atlàntic en incomodíssims avions atapaïts?... No ho sé?!. I més quan aixó ho tenim a tocar, a la Costa Brava, a la Costa Daurada, o a la Del Sol; a Palma, fins i tot, a les Canàries...
</div>
<div align="justify">
Per a mi, les possibilitats de viatgar -que no s'han obert fins a molt darrerament per raons econòmiques i familiars-, van associades a la “descoberta” de cultures i de formes de vida el més allunyades possible de la meva quotidianitat, però també de mí mateix, de les meves capacitats per obrir-me a la diversitat multicultural, a la infinita varietat i riquessa de la Humanitat en tant que espècie.
<br />
Potser per això el viatge d'aquest any, més que els anteriors, a significat una veritable fita en la meva observació i comprensió d'aquesta diversitat, doncs a Guatemala, i a Mèxic -en una menor mesura- és pot parlar amb tota propietat d'un veritable viatge en l'espai i en el temps.
<br />
En l'espai ho atestiguen els 5.500 Kms., recorreguts en un avió d'Iberia, molt estret i incòmode, on s'han d'aguantar gairebé 12 hores d'anada i unes altres de tornada, amb unes condicions i instal•lacions -lavabos- deficients, o com a mínim notoriament millorables, i a un preu abussiu i desproporcionat.
<br />
En el temps, perqué en aquests països hi ha moltes coses que pràcticament han canviat molt poc en els darrers 4 o 5 segles i el viatger, a poc que ho pretengui, s'ho trobarà.
</div>
<div align="justify">
A través d'aquestes línies vull compartir amb vosaltres algun dels aspectes que més poderosament han captat la meva sorpresa i atenció. En un altre missatge, us parlaré dels "centres cerimonials" i/o arqueològics, però avui vull parlar-vos específicament de la particular religiositat dels pobles maies actuals de Guatemala i de Mèxic -Selva Lacandona-, així com d'alguna manifestació en la mateixa línia de d'altres zones de Mèxic .</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372695191307304114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYD0D0AHHMss77JulIc_ZUHWT-_FBcMVyLnv45WmQJ9dWAQCfS4S_dnQFGnJJW8ElP7gY4_C82rmzzhtZ6-ZBv3p27IN2RaszdjFfrMb_ofndGS92U26diNhCLlq1vfYG9HZGZAg/s400/P1020042.JPG" style="display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" />
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">
<span style="color: red; font-size: 180%;">Maximón</span></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
En un dels llocs més bonics del món -segons diuen les guies i els experts-, a les vores del llac Atitlan, a Guatemala, hi ha la població de Santiago Atitlan en la que rendeixen culte a Maximón; un sant ben peculiar. </div>
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAODPZbysAFzHGb4egoGXIyCI04LyqVnL7XxEfsO0eaaggOxShtfqd2LoSeaAx2OYu5J97_SHlB0JD8bT_PYVNAPOMEmGcTTpnEqAmLgkDyonGRGELZYQi1ZnnFLnkmIbLjcjtvQ/s1600-h/amb+Maxim%C3%B3n.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372694332680902530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAODPZbysAFzHGb4egoGXIyCI04LyqVnL7XxEfsO0eaaggOxShtfqd2LoSeaAx2OYu5J97_SHlB0JD8bT_PYVNAPOMEmGcTTpnEqAmLgkDyonGRGELZYQi1ZnnFLnkmIbLjcjtvQ/s400/amb+Maxim%C3%B3n.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /></a>
<br />
<br />
<div align="justify">
D’aquest culte se n’ocupa la confraria de la Santa Cruz. Les confraries foren fundades pels evangelitzadors espanyols, però, amb l’expulsió dels missioners, a partir del segle XIX, es convertiren en generadores de sincretismes varis. Aquest sant va aparèixer el segle XVIII i, per Setmana Santa, que era quan tenia protagonisme, eclipsava la figura de Crist. Una família del poble s’ocupa de la seva custòdia durant un any. I per aquesta activitat, que és considerada un gran honor, han de deixar la feina i viure de les donacions que els visitants, naturals o "gringos" -encara que siguem europeus, puguin deixar- i dels seus estalvis que no solen ser massa grans.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv4I6-QF7jRhBib7eqr9xfou4daNqiFxcmXJyQkaBO7p3myHcj2S9WGbl_FZODnNnvmm4hyphenhyphenyrRuJPT-EFHb0XJEq-8NilgrCD9r-II6ncP1ZQDxXq3CdzxYyYHTrxqivPf9U6Y4Q/s1600-h/mrob2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372698450671547474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv4I6-QF7jRhBib7eqr9xfou4daNqiFxcmXJyQkaBO7p3myHcj2S9WGbl_FZODnNnvmm4hyphenhyphenyrRuJPT-EFHb0XJEq-8NilgrCD9r-II6ncP1ZQDxXq3CdzxYyYHTrxqivPf9U6Y4Q/s400/mrob2.jpg" style="display: block; height: 268px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<br />
En una habitació de la casa, Maximón ha d’estar sempre ben atès i hom pot visitar-lo i veure que està custodiat per tota la família. Sol estar situat al centre de la sala, assegut. A una banda hi té uns crucifixos i, a l’altra, una urna amb un Crist jacent. Tot plegat una simbologia ben sincrètica.
<br />
A Maximón se li donen cigars, diners i alcohol i representa, per tant, una deïtat ambigua. Per alguns grups indígenes, és un compendi del déu maia Mam i del Judes bíblic i cal donar-li ofrenes per apaivagar el comportament que tenen els mestissos amb els indígenes, sovint de menyspreu. Algun dels guies que ens acompanyà -especialment a Mèxic- ens deia que els mestissos utilitzen la paraula "indio" amb intenció d'insultar -brut, gandul, inculte- i que la forma més sofisticada d'aquest insult és "indito" - petit, insignificant, infantil-.
<br />
La visió dels tzutuhiles, però, és força diferent i el consideren ‘una hierofanía del gran abuelo creador’. Segons el nostre parer, és una mostra de la vessant sincrètica de la religió actual dels pobles maies que s’ajusta perfectament als següents mots de Ruz: ‘la conocida dualidad de las deidades mayas se «fraccionó», por así decirlo, en dos entidades complementarias, atribuyéndose sus aspectos benefactores al santo cristiano, mientras que con los negativos hubo de cargar la deidad indígena’ .
<br />
Fixem-nos en alló que diuen els erudits:
<br />
“…Pero lo cierto es que la verdadera historia es bien distinta de estas dos interpretaciones. Según algunos estudiosos del sincretismo americano, declaran que Maximon no es ni más ni menos que la representación de K´Maximon, uno de los líderes políticos que tenían los mayas en el momento de la llegada de Alvarado y que murió en la hoguera como castigo por rebelarse a entregar lo poco que quedaba del imperio.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUaLNRLjaU5zGmdWmnMcLfs-pDas_DBM4Xh5-nqpchqQzfSgq8MgbwwcA6rvOTKQonEjtg9BMQvZWougVSmXVFHoW7FLqVtUu_ctPtLCy83oNdJ08vyf-bAqwcSH1FTh1QhXl6Q/s1600-h/3608149008_7f5fdd85f6.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372698089501232530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUaLNRLjaU5zGmdWmnMcLfs-pDas_DBM4Xh5-nqpchqQzfSgq8MgbwwcA6rvOTKQonEjtg9BMQvZWougVSmXVFHoW7FLqVtUu_ctPtLCy83oNdJ08vyf-bAqwcSH1FTh1QhXl6Q/s400/3608149008_7f5fdd85f6.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkq4pY1dh-N7sJLfk8gJgpuWGZJb0nuCPKoogfcSEGAgk8iYOBzzZ2ExyhFr4RKC8-VUwomJEvaTQZIDeI7a_fBnfG5Pq0bZv_r6uBzvSGn6L0Cae-0swbfBFWSaQvww92Y0BS2A/s1600-h/DSC04213.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372698092409880434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkq4pY1dh-N7sJLfk8gJgpuWGZJb0nuCPKoogfcSEGAgk8iYOBzzZ2ExyhFr4RKC8-VUwomJEvaTQZIDeI7a_fBnfG5Pq0bZv_r6uBzvSGn6L0Cae-0swbfBFWSaQvww92Y0BS2A/s400/DSC04213.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG2U2hFeUc9YbvUmATYH4F8ZsZlLOXt1iEE6GgVuUWcA2dXp_io48I0O9EIkBH42oha_jIG2S7lyohC37zJeGQrNGaxfm267wAdNUIjm5_QrM_nsQQlgbAcIftVDspD-lEvUl2ng/s1600-h/centroamerica+054.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372698096832295890" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG2U2hFeUc9YbvUmATYH4F8ZsZlLOXt1iEE6GgVuUWcA2dXp_io48I0O9EIkBH42oha_jIG2S7lyohC37zJeGQrNGaxfm267wAdNUIjm5_QrM_nsQQlgbAcIftVDspD-lEvUl2ng/s400/centroamerica+054.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<br />
Según sea el pueblo en que se lo vea, Maximon adquiere diferentes fisonomías, ya que, a lo largo del tiempo, cada grupo étnico le ha ido imprimiendo su impronta particular. Así, por ejemplo, mientras que en San Jorge Laguna tiene una expresión de ahorcado y en San Simón de Zunil lleva lentes oscuros (y reloj digital), en algunos pueblos en los que hubo una marcada actividad guerrillera, lo visten con ropas militares e incluso, se le llega a poner varias condecoraciones en el pecho como un claro signo de omnipotencia.
<br />
Quienes lleguen a cualquiera de esas tres ciudades en las que el santo es venerado, podrán ver que entre algunos de los rituales que se le llevan a cabo, figuran el de prenderle un cigarro, ofrecerle diferentes bebidas alcohólicas y también, en algunos casos, colocarle unos cuantos quetzales entre sus ropas para que brinde la protección necesaria a todos aquellos que fielmente la requieran.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkRrsUq1uC2rlefTJjTJhSFooH42iRi9_Y2FUtvSIcOM3z94S7h0yiLzz5BpV7QFU1M3q_2eyRramxJNWCM-KkfxRm6-g9azfU58EICJncAwZvVBoM89BUnEw50_xee3xd6xhUHg/s1600-h/67091555_I8UPJIad.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372700892227363922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkRrsUq1uC2rlefTJjTJhSFooH42iRi9_Y2FUtvSIcOM3z94S7h0yiLzz5BpV7QFU1M3q_2eyRramxJNWCM-KkfxRm6-g9azfU58EICJncAwZvVBoM89BUnEw50_xee3xd6xhUHg/s400/67091555_I8UPJIad.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
El culto oficial se lleva a cabo en Santiago de Atitlan (en Solola) durante el mes de octubre. Por esas fechas, muchas de las cofradías que se reúnen como seguidores de su figura, llevan a cabo diferentes rituales en su honor y en algunos casos, lo van rotando por varios de los hogares de sus fieles, para que les proporcione todos aquellos deseos que le confían ciegamente amparados en su fe.</div>
<br />
<br />
<div align="justify">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Bf-PnLjklfZJrUgxdp9wax5f0NEiSDkWwGkEeUfhyD6nh2CxTku2_tM40PPHVIJszUcpqWH5T-z7lRTU6draGRYtChqNjNVi4PgPEsEcLbZL8dC7c2uvHFALjbKd6VaKPVzqtg/s1600-h/65872767_WvtKhQut.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372700881002120898" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Bf-PnLjklfZJrUgxdp9wax5f0NEiSDkWwGkEeUfhyD6nh2CxTku2_tM40PPHVIJszUcpqWH5T-z7lRTU6draGRYtChqNjNVi4PgPEsEcLbZL8dC7c2uvHFALjbKd6VaKPVzqtg/s400/65872767_WvtKhQut.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<br />
<div align="justify">
<br />
Però veiem el que diuen algunes legendes estretes de la tradició:
<br />
<br />
“Hace mucho tiempo, vivía en Santiago Atitlán un hombre que se llamaba Maximón Kinak. Era poderoso brujo y por eso era muy conocido.
<br />
Maximón no salía a las calles y cuando tenía necesidad de hacerlo, las personas no lo volteaban a ver. Todos sabían que si lo miraban a los ojos, podían morír, ya que de los ojos les salían sangre en lugar de lágrimas.
<br />
Cierto día llegaron a Santiago Atitlán unas personas de Santo Domingo Suchitepéquez, y por casualidad se encontraron con Maximón y se le quedaron viendo, entonces les empezó a salir sangre de sus ojos y murieron. Por supuesto que ellos no sabían que tenían que agachar la cabeza ante el señor Maximón Kinak.
<br />
La noticia de la muerte de estas personas, se regó como el polvo impulsado por el viento. Principalmente en Santo Domingo, la gente se alarmó al saber que este señor era tan malo. Entonces, pensaron que lo mejor era destruirlo.
<br />
Después de mucho pensar, decidieron darle de comer el platillo de la región, El Patín (pescaditos con salsa). Entonces le prepararon uno muy especial con insectos venenosos y le enviaron un mensaje a, invitándolo a almorzar a un lugar que se llamaba Paruwí K^axom (encima de la caja). Llegó a la fecha de la invitación y bajo las sombras de un frondoso árbol se reunieron todos a la hora señalada. Les repartieron a cada uno su patín, teniendo cuidado de darle a Maximón Kinak el “especial”. Al cabo de un rato se escuchó un grito estremecedor. Maximón Kinak cayó de bruces y agonizando pidió perdón por todas sus maldades antes de morir. De esta manera la maldad de este hombre terminó en estos pueblos.
<br />
A veces muy sabio y a veces muy loco, la figura de Maximon ha confundido a los de afuera por muchos años.
<br />
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJ0ngqcyFTU5bnovYRJR-Voeogb3zbEVBEo-YBnL3LvTh0cBMV79XCBsI1c2I8our0dG28IVhWAPkaPZRqQhdUvLyEFOqc7JfPwj6bjb6DBxtR0wozHlGS5NrHxgFFuYankFUDQ/s1600-h/max2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372694323243822274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJ0ngqcyFTU5bnovYRJR-Voeogb3zbEVBEo-YBnL3LvTh0cBMV79XCBsI1c2I8our0dG28IVhWAPkaPZRqQhdUvLyEFOqc7JfPwj6bjb6DBxtR0wozHlGS5NrHxgFFuYankFUDQ/s400/max2.jpg" style="display: block; height: 212px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 282px;" /></a>
<br />
<br />
Esta combinación de santo/diablo es uno de los remanentes más fuertes de la filosofía original nativa en Santiago Atitlan. Aunque fueron apoyados al comienzo por la Iglesia católica, eventualmente Maximon fue perseguido y tuvieron que encontrar nuevas formas para adorarlo. Debido a su gran influencia y filosofía tan extraña la Iglesia católica le tenía miedo. Para poder rendirle culto tuvieron que representarlo como Judas Iscariote, el traidor de Jesús. En el pueblo de Santiago, por supuesto, representa algo mucho más complejo.
<br />
Un altre versió:
<br />
“La historia que sigue cuenta el punto de vista sobre Maximon de los "naturales" . (Esta historia viene de la tradición oral local y fue escrita por un Atitéco.)
<br />
"Maximon" quiere decir él quién se ata con cordón o lazo. El Ri Laj Mam significa el "gran abuelo" o, en otros términos, el abuelo de todas las personas del pueblo de Santiago Atitlan.
<br />
En los días de antaño habían muchas brujas y los espíritus malos que vivían alrededor del pueblo. Si una persona apenas miraba una de las brujas o si una de las criaturas malas caminaban cerca esa persona se moría vomitado y con diarrea del miedo. Muchas gente se murió debido a estas practicas malvadas. La gente de ese tiempo no encontraba que hacer sobre lo que estaba sucediendo.
<br />
Hubo un tiempo cuando los Nahuales (chamanes) se reunieron y platicaron sobre las cosas malas que estaban sucediendo en las calles del pueblo. Platicaron sobre todo lo que estaban haciendo las brujas y los espiritos malditos. Cuando terminaron su discusión decidieron que destruirían todas estas cosas malas.
<br />
Entonces se fueron y hablaron con los principales. Primero hablaron con el Nahual el Ma Pla Sojuel (Fransisco Sojuel). Entonces se alinearon: Ma Tzruuy, Francisco Poqlaaj (Ma Xwan Poqlaaj, Ma Tek Poqlaaj, Ma ta Waan, Ma kux Rujuuch', Ma Xkop Koo', Ma Ku Ryaant and then Chi'p, (the last man). Pero no habían solamente Nahuales hombres sino también habían mujeres en el servicio del bien. Estas mujeres ayudaron con la construcción del Rilaj Mam. Estas eran; María Servaant, María Skirna'y, María Tz'utz'u, María Kemo, María B'atz'bal, María Tik'ir, María Kastalyana, Josefa B'atzb'al y Fransisca Ch'oreeq. Fueron acompañadas por Dolores Ya Loor Ya Loris.
<br />
Cuando estos Nahuales terminaron de ponerse en orden se fueron al centro para celebrar sus ceremonias y pedir fuerza y protecciones para su trabajo. Después de que llegaron buscaron y pensaron un buen tiempo sobre lo que podrían hacer para destruir todo el mal que estaba en el pueblo. Hablaron y hablaron durante varios días y cada uno dio sus opiniones sobre lo que necesitaban hacer. Entonces decidieron que necesitaban construir un Gran Abuelo para el pueblo entero.
<br />
<br />
Els voltants de la casa on aquest any vivia en Maximón eran espectacularment bells:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtLW_Q-dvHtOK6uDW4xDIlOWxrLFIRj9QMU99QQpyUB_z6y1Y6aKXkTrdwVYFG5POH894MoLEGElsVZVYI55az_AINHT2rnlQCHyeXqV_wcuAfkQJ3mxMWK6IW6ugYYhTCFHMgjQ/s1600-h/P1020101.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372695198165861922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtLW_Q-dvHtOK6uDW4xDIlOWxrLFIRj9QMU99QQpyUB_z6y1Y6aKXkTrdwVYFG5POH894MoLEGElsVZVYI55az_AINHT2rnlQCHyeXqV_wcuAfkQJ3mxMWK6IW6ugYYhTCFHMgjQ/s400/P1020101.JPG" style="display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Así fue que ellos se juntaron y subieron a las montañas para hablar con algunos arboles. Descubrieron un árbol que se llama "Ukuuy", y le contaron todo y le preguntaron si quería ayudarle al Pueblo del árbol. El árbol les hablo pero sólo para decirles que ese trabajo no le pertenecía a él. Este árbol sirve para la construcción de casas y el trabajo que los nahuales le habían pedido hacer era demasiado grande. Así es cómo nuestros grandes abuelos hacían las cosas en esos días. Entonces encontraron un lugar dónde había algunos árboles que se llamaban "Ch'oob". Estos árboles contestaron que éste no pudiera ser su trabajo tampoco porque su trabajo es construir los corrales para los pollos. Esto fue lo que les pasó a estos grandes Nahuales en ese tiempo: ellos no podían encontrar el árbol con que construir al dije que necesitaban. Así fue que decidieron regresar a sus casas. El próximo día se levantaron muy temprano y fueron a otro lugar adónde no habían ido el día anterior. Ese día se fueron a un lugar llamado Chukox Aq'oom. En este lugar había un árbol llamado Tz'ajte'land. En el instante que le hablaron y le contaron todo que habían pensado y le preguntaron si quisiera hacer algo para ayudar a solucionar este problema de un Abuelo para el pueblo. Cuando le hicieron las preguntas rituales él contestó al instante y les dijo que estaba completamente conforme volverse el Abuelo del pueblo.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHJD8k9vwYGuCYRifRTnGNr8pYIPmgclx69CGB1ctWSy4QQ4l4WY2qQYHP7nSeUrKRJzX84EGP40Og1t0HZ0-5nLVITUZ7VvFZndDxAOO1Ud-Wf21P0NzhWjaruEwI9toQtdsEQ/s1600-h/65843303_sXzXZ0jY.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372700429731826498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMHJD8k9vwYGuCYRifRTnGNr8pYIPmgclx69CGB1ctWSy4QQ4l4WY2qQYHP7nSeUrKRJzX84EGP40Og1t0HZ0-5nLVITUZ7VvFZndDxAOO1Ud-Wf21P0NzhWjaruEwI9toQtdsEQ/s400/65843303_sXzXZ0jY.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
De esta manera todos los Nahuales estuvieron muy contentos cuando oyeron estas palabras positivas y entre todos cortaron el árbol. Mientras que algunos trabajaban, otros, quiénes eran muy sabios, no se detuvieron sus oraciones y cantos ni un solo minuto. Con todos estas oraciones y bendiciones el trabajo tenía que salir limpio y formal.
<br />
Cuando estaban bien cansados llego una muchacha muy bonita y les dijo: " Pobresitos, están tan cansados. ¡Bien, Les vine a traer un poco de atol (una bebida de maíz) y un poco de pan!. Entonces cada uno comió el pan y bebió una tacita pequeña de atol. Cuando acabaron con el atol y el pan la muchacha brinco y se burlo de ellos y dijo "¡les gané hoy! ". Entonces todos los Nahuales notaron que tenían orina de caballo en sus copas y el pan era hecho de mierda. Entonces los Nahuales notaron que la persona que les había dado el atol y el pan no era una muchacha: era la cosa Vieja que ellos habían estado construyendo. Así resulto que los Nahuales no se enojaron, sino que se pusieron muy felices. En ese momento, el Hombre Viejo desapareció como una fantasma. Entonces los grandes Nahuales le metieron mucho poder a su obra hasta que terminaron de tallar la máscara. Entonces fue que le formaron el cuerpo de puros trapos viejos. Estos trapos son sagrados. Como corazón le pusieron una piedra verde antigua tallada que estaba envuelto con tejidos sagrados – en la tradición maya, las estatuas debían de estar vivas, para darles vida se les introducía un fragmento de jade-. Esta estatua era muy sagrada para los grandes Nahuales de ese tiempo.
<br />
En sus codos le pusieron anillos para que pudieran amarrarlo. Por eso le dieron el nombre de Maximon que quiere decir "el amarrado". Y como cara usaron la máscara que habían tallado en el lugar llamado Chukox Aq'oom, y entonces fue cuando ellos lo nombraron "Rilaj Maam" y lo nombraron el Gran Abuelo del pueblo.
<br />
Cuando terminaron su trabajo todos los Nahuales se juntaron y decidieron soltar al Hombre Viejo para que pudiera comenzar su trabajo. Así fue que lo soltaron .Antes de que le permitieron irse le dieron muchos consejos para que él pudiera hacer su trabajo mejor. Le explicaron todo lo que tenía que hacer para su pueblo. Realmente, el único trabajo que tenía era de terminar con la brujería y con los seres malvados que vivían en el pueblo en ese tiempo. Así fue que soltaron al Rilaj Mam, pero cuando él se encontró a las brujas y los seres malvados en las calles del pueblo actuó como si no podía hacer nada.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrtCZZk4wampY_sP_Z7YVfq6XZ5mZVtjqRtApuDOXNq2dbT7_U8IBn4TvwIFlOLDrQEKNeOzCntRu_XUF43rszwT9R_jIggpqh3Q00vNwq0OB5B4QylkSPIqIX8erwCr8iNz4lKg/s1600-h/P1020085.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372794949454069010" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrtCZZk4wampY_sP_Z7YVfq6XZ5mZVtjqRtApuDOXNq2dbT7_U8IBn4TvwIFlOLDrQEKNeOzCntRu_XUF43rszwT9R_jIggpqh3Q00vNwq0OB5B4QylkSPIqIX8erwCr8iNz4lKg/s400/P1020085.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Vista del poble de Santiago atitlan des de la barca.
<br />
<br />
Cuando las brujas lo encontraron en la calle se pusieron muy felices, y lo agarraron, y cuando ya lo tenían atado se transformó inmediatamente a ser el Rilaj Mam y las brujas temblaron de miedo y le permitieron irse. Cuando llegaron a sus casas se murieron de vómito y diarrea.
<br />
Ése fue el trabajo que hizo el último Mam en esos días. Todas las brujas y los seres malvados que vivían en el pueblo se murieron en ese momento.
<br />
<br />
"Port" de Santiago
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsZbGutY-fT8ShfKeg-B8ovabGCf7pJ64Jb8ObgO0XHLhLVWGc1vZxBJV2a1ia08Y8wqhXit1kKKDNCXajp6VecFGESLztexfTUKmz21TTpZj9zVJcAM_amiFH8hB7OcVv-sQKGA/s1600-h/P1020096.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372794954696082578" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsZbGutY-fT8ShfKeg-B8ovabGCf7pJ64Jb8ObgO0XHLhLVWGc1vZxBJV2a1ia08Y8wqhXit1kKKDNCXajp6VecFGESLztexfTUKmz21TTpZj9zVJcAM_amiFH8hB7OcVv-sQKGA/s400/P1020096.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Entonces todas las personas del pueblo estuvieron muy contentos porque se habían muerto todas las personas malas que habían en el pueblo. Los Nahuales estaban muy contentos por las cosas buenas que El Rilaj Mam había hecho, pero también estaban muy preocupados sobre las cosas malas que él comenzó a hacer.
<br />
El Rilaj Mam platico con todas las muchachas jóvenes del pueblo y adapto la apariencia de un hombre muy guapo. Hizo lo mismo con los jóvenes cuando los encontraba: si se encontraba con un hombre joven se convertía en una mujer linda pero, cuando el joven deseaba enamorar a la mujer ésta se convertía de nuevo en el Rilaj Mam. Entonces todos estos jóvenes y las mujeres jóvenes se comenzaron a morir del vómito y diarrea.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvDFCL6aZiS3XShQAGSZmkuILHN5u1XI4EQFisF3Ao8nDy4kPREmJnPrJxT-xWaz1j4_fU3mxDe_hlnEJPnDILd27eYozVt9UW8GJdLbSH-3aPjhLgh3JhL4ZC9wSodMmY_-DA3w/s1600-h/P1020097.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372794944064476914" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvDFCL6aZiS3XShQAGSZmkuILHN5u1XI4EQFisF3Ao8nDy4kPREmJnPrJxT-xWaz1j4_fU3mxDe_hlnEJPnDILd27eYozVt9UW8GJdLbSH-3aPjhLgh3JhL4ZC9wSodMmY_-DA3w/s400/P1020097.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>L'esglésieta de Santiago una de les més antigues d'América.
<br />
Se puso tan poderoso que estaba haciéndole estas cosas a los Nahuales y a veces a las mujeres de los hombres principales del pueblo. Los hombres principales del pueblo estaba muy enojados debido a lo que estaba pasando. Se juntaron otra vez porque todas estas cosas que estaba haciendo el Hombre Viejo no eran correctas. Entonces ellos decidieron que tenían que hacer algo para que el Rilaj Mam dejara de hacer tantas cosas malas. Decidieron que no podían destruirlo porque no había completado su trabajo. Los Nahuales llegaron a un acuerdo y le torcieron la cabeza a Maximon para que su cara estuviera viendo siempre al revés. Entonces le rompieron sus piernas para que no pudiera dar tantas vueltas y para poder controlarlo mejor. Su trabajo, cuando estaba hecho, no consistía de hacer estas cosas. Después de que le hicieron estas cosas para cambiar al Rilaj Mam dejó de hacer cosas malas. Después de que los Nahuales habían hecho su trabajo la gente se dio cuente que los jóvenes y las mujeres del pueblo ya no estaban muriéndose ni enfermándose. Esto es lo que le hicieron al Rilaj Mam: le quitaron parte de su fuerza para que no pudiera hacer cosas malas. Si no se lo hubieran hecho todavía estaría haciendo estas cosas malas hoy en Santiago Atitlan.
<br />
Ahora El Rilaj Mam sólo puede hacer cosas buenas para el pueblo. Él solamente puede pasear por las calles cuando lo permiten los grandes Nahuales , aunque si logra vagar de vez en cuando.
<br />
Hoy el Rilaj Mam vive en la Hermandad de Santa Cruz. Esto es porque, cuando los españoles llegaron a Santiago, dijeron que él había sido el que vendió a Cristo a sus enemigos y decidieron nombrarlo Judas. También lo llamaron Don Pedro y Simón. Cada año en martes santo lo visitan en la cofradía para prenderle una candela.
<br />
En ese día lo visten en la cofradía. Lo visten atrás de un petate grande, pero solamente el Telinel, el Roox y los Rukaaj – tres cargos de la cofradía- son permitidos entrar al petate para cumplir este deber. Esto es debido al gran secreto que está adentro de este paquete. Nadie sino los que saben el secreto puede ver estas cosas.
<br />
En esta fecha todos los miembros de la municipalidad vienen a visitarlo, como es la costumbre, junto con todos los miembros de la cofradía y todas los principales del pueblo.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOe7W8Z7I5ERnIuWSHOoa76zo9VA-oYP5mu70IMEVeBX5Ac3OC6F2X3D0e3z2gUqB2LGvWMsy3GhhLrxWNaExA9OtVs-OhqtGeA8eQFHhl1S5d_Uo66U3IhkaeMsXG2MWyfRCIA/s1600-h/maximon2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372694326975534882" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOe7W8Z7I5ERnIuWSHOoa76zo9VA-oYP5mu70IMEVeBX5Ac3OC6F2X3D0e3z2gUqB2LGvWMsy3GhhLrxWNaExA9OtVs-OhqtGeA8eQFHhl1S5d_Uo66U3IhkaeMsXG2MWyfRCIA/s400/maximon2.jpg" style="display: block; height: 177px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 236px;" /></a>
<br />
El día miércoles de Semana Santa sale de la cofradía y se va en procesión a la municipalidad. Allá lo dejan descansar por un buen rato y cuando es tiempo lo llevan a su capilla, como es costumbre. Cuando llegan allá lo atan a un palo y lo decoran con hojas de la planta que se llama "T'ney Mam". Cuando lo amarran al palo dicen que es Judas que quiere matarse por haber traicionado a Jesús. Pero esto no es la verdad.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4yRQhd4W3q4rflPUVq9z9vqQ5imgG_GRS9TtRkBb2VX-S-k2o-4N40065RbLrbPSfJ8foq34OjjAaU04p1RXjLXofEYamNpNtLl6TsjGF08ORPLXWy1mY95o34Oviv4sN-FHr4Q/s1600-h/65843322_7EikcQVh.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372700449526264978" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4yRQhd4W3q4rflPUVq9z9vqQ5imgG_GRS9TtRkBb2VX-S-k2o-4N40065RbLrbPSfJ8foq34OjjAaU04p1RXjLXofEYamNpNtLl6TsjGF08ORPLXWy1mY95o34Oviv4sN-FHr4Q/s400/65843322_7EikcQVh.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a>
<br />
Mientras se ata al palo algunos de los cofrades, junto a los jóvenes y niños no dejan de hacer bulla con "matracas" día y noche sin parar. Cuando llega Viernes Santo el Telinel se carga la figura de Maximon en la espalda y se une a la procesión que sigue el ataúd de Jesús. Es una gran prueba de la fuerza espiritual del telinel. El carga y baila con la estatua hasta que ya no puede resistir el peso, y, después de un saludo a los cuatro puntos cardinales, se escapa a la Cofradía.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDcqqlzkca14hPmTqFYEFPyZCH6gxCg7yx0_f4vFHsTF7sHXg0mCqRvlx8Pe9JgCUhYSU9s6BfsgryK4rl90RG2nWDaVAqLWEaU7KQIk0oy6ZnOAvBKbGmNIJdsx7Uv_6JtJWFrg/s1600-h/65843316_7fPgm6UR.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372700438226097714" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDcqqlzkca14hPmTqFYEFPyZCH6gxCg7yx0_f4vFHsTF7sHXg0mCqRvlx8Pe9JgCUhYSU9s6BfsgryK4rl90RG2nWDaVAqLWEaU7KQIk0oy6ZnOAvBKbGmNIJdsx7Uv_6JtJWFrg/s400/65843316_7fPgm6UR.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a>
<br />
Nuestros abuelos nos cuentan que hace mucho tiempo había un sacerdote que quería terminar con el Rilaj Mam. Lo tiró al suelo; le disparó con su revólver y entonces lo hizo pedacitos con un machete. Esto no lo podía destruir. Hoy día la gente llega diariamente con el Ajq'iij, algunos que piden una ayuda para otros, algunos pidiéndole dinero. Los hombres le piden una esposa y las mujeres le piden un marido.
<br />
Esta es la vida del Rilaj Mam, Don Pedro, San Simon. Nosotros, los sacerdotes mayas lo nombramos: El Doctor, El Ángel, el Rayo que cae, el subterráneo, el Extra Terrestre, y el Astrologo. También lo llamamos el Gran Abuelo Mam, gran abuelo Pedro, Oh padre, oh madre! Santos son sus palabras, santos eran sus experiencias, padre. Es todo”.
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 180%;"><span style="color: red;">Pascual Abaj</span>
</span>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGi0tETUy7we45VpKiX_bEmUyjyEtsgmHRgQjojKQSkhc6v6RV86uKzNLxS_GD7z1cNC7L1CS6ipXNaxyqfhcFpT2lg9Vtq2HWvKHX2ldQDw5V20lzhrrjA-m3iJq9wXiPerk1sw/s1600-h/P1020037+pascual_abaj3_chichi_turkaj_tours.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372799840058894018" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGi0tETUy7we45VpKiX_bEmUyjyEtsgmHRgQjojKQSkhc6v6RV86uKzNLxS_GD7z1cNC7L1CS6ipXNaxyqfhcFpT2lg9Vtq2HWvKHX2ldQDw5V20lzhrrjA-m3iJq9wXiPerk1sw/s400/P1020037+pascual_abaj3_chichi_turkaj_tours.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 305px;" /></a>
<br />
<br />
Molt a prop de Chichicastenango, també a Guatemala, hi trobem un turó, al cim del qual s’hi duen a terme cerimònies xamàniques; és el lloc de Pascual Abaj.
<br />
Esta historia le fue dictada a Saq' Be' directamente por el Maya Ajq'ij Manuel Pan Ju Lux y se refiere a la historia y las tradiciones de su ciudad natal Chichicastenango en Guatemala
<br />
La historia de la Iglesia de Santo Tomás en Chichicastenango, Guatemala y Pascual Abaj y la historia de la ciudad de Chichicastenango y de la Cofradía, dicha por Manuel Pan Ju Lux y Transcripta por Saq' Be'.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibZmZwOVidxrpHgDGbHEYANfySefWLUrDR3mBGwACAXnE6w-ZwLcX0WVgaUEsBCrd6qeoA7x0HfEZ78XCGW9cF0FdwavuyZRf4HOvPXITdd0cxit2E9LCJspGJCWCMN_BuHKuCjg/s1600-h/P1020026.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372900660366982386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibZmZwOVidxrpHgDGbHEYANfySefWLUrDR3mBGwACAXnE6w-ZwLcX0WVgaUEsBCrd6qeoA7x0HfEZ78XCGW9cF0FdwavuyZRf4HOvPXITdd0cxit2E9LCJspGJCWCMN_BuHKuCjg/s400/P1020026.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /></a>
<br />
Iglesia de Santo Tomas
<br />
<br />
<br />
<br />
La campana de la iglesia tiene más de 500 años de antigüedad y es de oro. La iglesia de Santo Tomás es diferente a otras iglesias de Guatemala.
<br />
Hay veinte escalones que llevan a la entrada de la misma, estos veinte escalones significan los veinte días del calendario Maya.
<br />
Comenzando por el primer escalón en la parte exterior está el Ajaw (nahual/espíritu/energía) Bat'z (el primero de los veinte signos del calendario Maya), en el último escalón, Ajaw Tz'i (el último de los veinte signos del calendario Maya).
<br />
Es esta una iglesia católica y al mismo tiempo una iglesia Maya. Porqué?
<br />
Porque antes de la invasión española donde ahora se encuentra un altar, había un altar Maya donde los antiguos celebraban sus ceremonias para honrar a los muertos.
<br />
En el centro de la iglesia había otro altar donde se recordaban los principios del pueblo. Otro altar se encontraba a la entrada de la iglesia para recodar al pueblo, y era allí donde los ancianos celebraban ceremonias para realizar todo tipo de pedidos.
<br />
Cuando llegaron los españoles ellos querían sacar estos altares. Los guías espirituales Mayas, los Ajq'ij, y los principios que los regían decían que esa era una iglesia tanto Maya como Católica; es por ello que hoy en día aún se quema incienso dentro y fuera de la iglesia
<br />
Los evangelistas así como los católicos quieren deshacerse de la iglesia porque aún hoy en día los Ajq'ij vienen a practicar anualmente ceremonias para los muertos.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMfpCwYt4qcyMfBrm9EcCcYWgH2F2HHhqANs2CBab8p47zGcVoRVa8-ZydL61-hPbZsWpE6UMkJB8SjQkmiKAcPXqS6RKu52bU3Am4KuXCT7Gkyiu7mFKEDQmIjhV1baOArxFVwA/s1600-h/P1020034+Chichi.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801518651195218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMfpCwYt4qcyMfBrm9EcCcYWgH2F2HHhqANs2CBab8p47zGcVoRVa8-ZydL61-hPbZsWpE6UMkJB8SjQkmiKAcPXqS6RKu52bU3Am4KuXCT7Gkyiu7mFKEDQmIjhV1baOArxFVwA/s400/P1020034+Chichi.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 267px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<br />
Los sacerdotes católicos no están de acuerdo que cuando ellos celebran misa los Ajq'ij v practiquen simultáneamente sus ceremonias.
<br />
Sin embargo estas ceremonias se vienen practicando desde antes de la conquista española
<br />
En la cercanía se encuentra también un espacio donde existía un cementerio. Se han encontrado recientemente huesos de miles de años de antigüedad y los Ajq'ji celebran ceremonias allí también.
<br />
De acuerdo a lo que dicen mis mayores, las personas que contruyeron esta iglesia, eran poseedores de la "fuerza". Fue construida por personas importantes; de hecho cuando empezaron a construir la iglesia ellos buscaron a quienes iban a construirla
<br />
La iglesia está hecha de adobe y parece que siempre se les caía.
<br />
Algunos comentaban que era porque no se hacían ceremonias, otros decían que sí habían celebrado las ceremonias y se preguntaban que era lo que faltaba porque sucedía esto de que se caía.
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk9o-s6KD1Z4UhttoM5Po2pG-ax5U4rwTlMkn_85dMi_Xgaiq5PJ_8vja6p6Rhv-cUk524PIm2aYuUB-ZNWIYkhWAYYZGuZutPfhXHDKwuPNKC7I8NFfXdgVfYeU-hnCNDe7WoSg/s1600-h/P1000282.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801083621790114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk9o-s6KD1Z4UhttoM5Po2pG-ax5U4rwTlMkn_85dMi_Xgaiq5PJ_8vja6p6Rhv-cUk524PIm2aYuUB-ZNWIYkhWAYYZGuZutPfhXHDKwuPNKC7I8NFfXdgVfYeU-hnCNDe7WoSg/s400/P1000282.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>
<br />
<br />
Los ancianos decían que en ese lugar había tres nahuales (espíritus) de los altares y que no querían ser retirados de allí; y que por eso que no se podía construir la iglesia. Según una tradición oral, cuando los españoles llegaron al templo original, encontraron en su interior tres altares. En el que ahora se celebra misa, estaba dedicado a los muertos. En el centro había uno dedicado a la historia del pueblo y en la entrada otro dedicado al pueblo.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4AwjNzGwccyZZ57zeOLr2KAzN_7h0Is77hr2ozfjduJSSB6kZXzywWutPoiRFRWFbPuWKCccsIJJ-7nY8-XuX3RAgqG2uAK_XJOAkeBUWNIiW3RxTq9GLwkuUEYiXWR5SHFn3zw/s1600-h/P1020034+rituels+maias+chichi.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801791500466194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4AwjNzGwccyZZ57zeOLr2KAzN_7h0Is77hr2ozfjduJSSB6kZXzywWutPoiRFRWFbPuWKCccsIJJ-7nY8-XuX3RAgqG2uAK_XJOAkeBUWNIiW3RxTq9GLwkuUEYiXWR5SHFn3zw/s400/P1020034+rituels+maias+chichi.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 232px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 352px;" /></a>
<br />
Un hombre llamado Pascual habló con los hombres encargados de la construcción y dijo que el se haría cargo de la misma aunque ellos pensaban que él debía usar un nombre maya.
<br />
Los encargados no sabían quien era Pascual cuando comenzó la construcción y cuando terminaba su labor diaria se iba por un camino hacia un lugar llamado "Pascual Abaj (situado cerca de la iglesia) y entonces desaparecía.
<br />
El hacía trabajos que eran muy pesados para los demás y también trabajaba mucho más de lo que se esperaba de un hombre común; por lo que se preguntaban Quién es? Es humano? Puede ser algo diferente?
<br />
Un día resolvieron averiguar quien era este hombre ya que lo consideraban un hombre valioso.
<br />
Lo siguieron adonde iba y lo veían desaparecer.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Vl70Mhw6GPg9KvJvMnl-T6d7dbWCC7FpXRznL1x2IGQrMWD-KaJfr9dJBgaACJ50uqLBsU98IJWzi-WAATw8MnPQQ0QnYxGkMCL62imWw9tZzIgS7aMTJoYVyVLkYk0JNIhnjA/s1600-h/P1020037+pascual+abaj.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372799823141349938" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Vl70Mhw6GPg9KvJvMnl-T6d7dbWCC7FpXRznL1x2IGQrMWD-KaJfr9dJBgaACJ50uqLBsU98IJWzi-WAATw8MnPQQ0QnYxGkMCL62imWw9tZzIgS7aMTJoYVyVLkYk0JNIhnjA/s400/P1020037+pascual+abaj.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 220px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 380px;" /></a>
<br />
Se preguntaban donde vivía, donde estaba su hogar y su familia.. En esa época había mucha más vegetación y árboles yendo hacia Pascual Abaj y no podía encontrar su casa.
<br />
Un día siguiéndolo hasta el lugar en que desaparecía encontraron allí una piedra.
<br />
Los encargados volvieron entonces a decirle a las personas que Pascual se había convertido en una piedra.
<br />
Una vez que la iglesia estuvo terminada el nunca volvió a ser visto como humano.
<br />
A partir de entonces la piedra pasó a llamarse Pascual Abaj (Abaj significa piedra en Quechua) y los ancianos y otros realizan ceremonias en ese lugar.
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1nutK4ISJmrtAE6RXEL_BR2AY7P8pZePd5-T9-7WPMfsgRMA-Qqk4wC0hsvjXDgGLd0tDNgGddw4uNq_odOcep17eiUjDJjoXJ5TcPyFiInLgUn27e6DV54RR3xiKoqhGZIkGjQ/s1600-h/quemadero_de_erro_turk_aj.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372798447146808706" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1nutK4ISJmrtAE6RXEL_BR2AY7P8pZePd5-T9-7WPMfsgRMA-Qqk4wC0hsvjXDgGLd0tDNgGddw4uNq_odOcep17eiUjDJjoXJ5TcPyFiInLgUn27e6DV54RR3xiKoqhGZIkGjQ/s400/quemadero_de_erro_turk_aj.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Según otra tradición oral, transmitida por el poeta Humberto A’kabal, el ídolo de piedra de Pascal Abaj ya era el centro de un culto muy anterior a la Conquista. Los españoles quisieron derribarlo, pero cuando intentaban mover la piedra, se volvía increíblemente pesada. Y, aunque con esfuerzo, lograran moverla, a la mañana siguiente aparecía en su lugar original. La figura de Pascal Abaj no es la representación de una entidad invisible, sino que es la entidad misma, es Pascal Abaj, un ídolo vivo.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFIimMKFCYEBDPa46_OQRCjJfZXTmZh59B5XEuz8LAhGLeSwAMAZ2mnKZQMd5aBQBleFiYnInPLmnyYFIN24TEw3wv3clI2qE0R3wV1WfH9A461Tly8eKxbz-9KPOzkA5Kw6p-9w/s1600-h/P1000356.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372798442314521554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFIimMKFCYEBDPa46_OQRCjJfZXTmZh59B5XEuz8LAhGLeSwAMAZ2mnKZQMd5aBQBleFiYnInPLmnyYFIN24TEw3wv3clI2qE0R3wV1WfH9A461Tly8eKxbz-9KPOzkA5Kw6p-9w/s400/P1000356.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 204px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 271px;" /></a>
<br />
De hecho Ak’abal cuenta que la última vez que se intentó trasladar la figura fue en ocasión de la Exposición Universal de Nueva York, en 1964, con idéntico resultado: cuando la figura ya estaba en el aeropuerto, lista para ser embarcada, desapareció milagrosamente y apareció, al día siguiente, en su emplazamiento original. Según A’kabal, uno de los primeros párrocos de la ciudad intentó por todos los medios erradicar toda aquella “brujería” de la zona y prohibió el culto al ídolo. El resultado fue una terrible enfermedad de la piel. Los ancianos mayas le dijeron que se trataba de un aviso del ídolo, para que lo dejara en paz. El sacerdote dijo que él no podía permitir que se adorara a un ídolo, y los ancianos le respondieron: “¿Cual es su santo?” “San Pascual” respondió el sacerdote. “Entonces a partir de ahora será San Pascual Abaj y usted también podrá ir a rezarle”. Cuando el sacerdote permitió el doble culto, se curó.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJHODxNc_VSYeDOd0NnhcZt7XxEgBrkxJA8B-ZMaAdW253NrpjizaOnHEJejFidJGLssD2W49HKysJAJ_HLhGFWgevrMsTcXbqQjzvbe9grMdRtXe7bi2OM8akoCjOGw88SlF_Iw/s1600-h/P1020037+pascual_abaj_ceremonie_editorial_laura_lee.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372800031179471282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJHODxNc_VSYeDOd0NnhcZt7XxEgBrkxJA8B-ZMaAdW253NrpjizaOnHEJejFidJGLssD2W49HKysJAJ_HLhGFWgevrMsTcXbqQjzvbe9grMdRtXe7bi2OM8akoCjOGw88SlF_Iw/s400/P1020037+pascual_abaj_ceremonie_editorial_laura_lee.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /></a>
<br />
<br />
Frente al ídolo de Pascual Abaj también se llevan a cabo ofrendas y sacrificios de animales, en una extraña mezcolanza de ritos entre piedras y cruces. La paradoja irresoluble de Chichicastenango es que la cruz, como símbolo, es anterior a la Conquista. Las cruces que rodean a Pascual Abaj pueden ser anteriores a la llegada del cristianismo a América, porque para los mayas la cruz tiene otro significado. Simboliza las cuatro direcciones de la tierra y la planta de maíz como centro. Hay cruces mayas en todo Centroamérica y cuando los primeros predicadores españoles las encontraron, vieron en ello una señal de Dios; había enviado a los mayas símbolos que preparaban la cristianización de los indios.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnfgmzb8DdgASrbmHnpZVW930bzI1VBex00teNK6zqg7xxT_xmXKpowLp7CIIFRqJGQvTby53FWIi_6xXlqcGqrEKW9NtoiBXH6d-58DeBT8vg2Y9QbvHiguJmDnfN19OJvyUWnQ/s1600-h/P1020037+Pascual+abaj+2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372799827438936434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnfgmzb8DdgASrbmHnpZVW930bzI1VBex00teNK6zqg7xxT_xmXKpowLp7CIIFRqJGQvTby53FWIi_6xXlqcGqrEKW9NtoiBXH6d-58DeBT8vg2Y9QbvHiguJmDnfN19OJvyUWnQ/s400/P1020037+Pascual+abaj+2.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a>
<br />
Al turó de Pascual Abaj s’hi celebren cerimònies xamàniques principalment de curació o de ‘cambio o extracción de un “mal aire” que está afectando a un individuo’. Són els anomenats rituals K’ex. Els necessitats demanen al xaman els seus serveis i pacten un preu; paguen, també, tots els elements necessaris, que solen ser des d’animals, com gallines o pollastres per al sacrifici, fins sal, balché o copal. La cerimònia consisteix en encendre un foc dins una zona delimitada per pedres i exorcitzar les causes dels problemes.
<br />
<br />
Chichicastenango:
<br />
<br />
La fama d'aquest petit i singular poblet de l'altiplà guatemaltec, li ve donada per damunt de tot, pel seu mercat dels dijous i dels diumenges, considerat el mercat indígena més gran i pintoresc de tota d'Amèrica:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg07CphGLLX7oR6k3W0teNfpYsgKcWaowMuaul59L5OZS3OU_-ufqmMwXxS4Sst2ugYxT15fn8i5lddUYW3usYJ5Yf_Z7_n0iRR908s-1mz_nDR3aasgK3_Dzjep__1EjImKwPRNQ/s1600-h/P1020033.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801519487478274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg07CphGLLX7oR6k3W0teNfpYsgKcWaowMuaul59L5OZS3OU_-ufqmMwXxS4Sst2ugYxT15fn8i5lddUYW3usYJ5Yf_Z7_n0iRR908s-1mz_nDR3aasgK3_Dzjep__1EjImKwPRNQ/s400/P1020033.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TAOWjj4fknVYJR0URz_A0XTsJfgYN-fymKO1ktah05UvBXQqEt73lkoRkjQnmk2QFoVEm9VbBrkJnqogZ7Iyqncx7AVu3b-_PuMkhv64hP9bCQ9-FYSfO5Ht-_2y5V5rrYtSwg/s1600-h/P1020034.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801089212283458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TAOWjj4fknVYJR0URz_A0XTsJfgYN-fymKO1ktah05UvBXQqEt73lkoRkjQnmk2QFoVEm9VbBrkJnqogZ7Iyqncx7AVu3b-_PuMkhv64hP9bCQ9-FYSfO5Ht-_2y5V5rrYtSwg/s400/P1020034.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
A l’església de Santo Tomàs, s’hi va trobar el manuscrit del Popol Vuh que recull fidelment la Gènesis dels pobles Maies i de l'Anahuac en general.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJF1nUwHuYGoU3mxQ46gLQSoP7NJahFkT5wvQSG0OGYob2iLnfOdUkEswgje2rnFh-Skf4FVgP5yuA8s1tnOuYb-NtoQV8UYnx57kaC5WOn_FCGdx8zP_F17xO-bEAC5DEKFEFHg/s1600-h/P1020035.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801529139854146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJF1nUwHuYGoU3mxQ46gLQSoP7NJahFkT5wvQSG0OGYob2iLnfOdUkEswgje2rnFh-Skf4FVgP5yuA8s1tnOuYb-NtoQV8UYnx57kaC5WOn_FCGdx8zP_F17xO-bEAC5DEKFEFHg/s400/P1020035.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /></a>
<br />
<br />
Actualment, a les escales de l’església, encara hi ha encès un foc on, de manera permanent, s’hi crema copal. Aquestes escales, precisament, havien format part d’un antic temple maia. El foc, element sagrat, serveix per a estar en permanent contacte amb el cel; el fum podria assimilar-se al cordó umbilical de la cosmogonia maia.
<br />
A l’interior de l’església hi ha uns petits altars en els que hi cremen un munt d’espelmes que, al fondre’s, deixen anar Itz o l’equivalent a la sàvia còsmica.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgr-EkWQ7FBTtluUEsxkjT865S35_755NzSgEk6WxAGStVxzbqmUkf_L3tE4zbsRJT7O0oDyMvNLwChu3m_IJdUxIdn8Ck7leKLJgfa_Myhf1nqkTniOxJ8ta1encGfc7nKjIyQ/s1600-h/aspectos_cot_tenango__19_.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372905843724983250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgr-EkWQ7FBTtluUEsxkjT865S35_755NzSgEk6WxAGStVxzbqmUkf_L3tE4zbsRJT7O0oDyMvNLwChu3m_IJdUxIdn8Ck7leKLJgfa_Myhf1nqkTniOxJ8ta1encGfc7nKjIyQ/s400/aspectos_cot_tenango__19_.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 267px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdT7aw2wDu7RuIWQF-tkGbD8d9A8p5BJBpTVwCWfNBIoTI9bAYEDrK0tj31W9dZk7ikvno4DY3tmOa35ejPNKMiBjAEvF-_lEF78GHQhsR-NSIYZVsdNpkgpKFx0IVkp2-BoLwDw/s1600-h/chichi1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372905850943608834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdT7aw2wDu7RuIWQF-tkGbD8d9A8p5BJBpTVwCWfNBIoTI9bAYEDrK0tj31W9dZk7ikvno4DY3tmOa35ejPNKMiBjAEvF-_lEF78GHQhsR-NSIYZVsdNpkgpKFx0IVkp2-BoLwDw/s400/chichi1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 248px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 306px;" /></a>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdHsE2nAm0XhO0Q2TTHekCaLUYDPqrFRwhPeW0gaiRKKq2UMxT2DS_NXjKSJNZszlEaq75RaRqDU-DFv-mxZTViLmoxImtL0W-SN1oqPPu5zHcP5aLACnEDdwb63zD-5kgBt4GUA/s1600-h/P1020034+chichi_ceremonia1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372905857088438018" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdHsE2nAm0XhO0Q2TTHekCaLUYDPqrFRwhPeW0gaiRKKq2UMxT2DS_NXjKSJNZszlEaq75RaRqDU-DFv-mxZTViLmoxImtL0W-SN1oqPPu5zHcP5aLACnEDdwb63zD-5kgBt4GUA/s400/P1020034+chichi_ceremonia1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 251px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 392px;" /></a>Haig d'advertir que les fotografíes de l'interior dels temples, o de cerimònies xamàniques, no són meves, sinò extretes de la web, és sabut l'apreci que tenen els nadius a la pròpia imatge, una imatge s'apropia en part de la persona fotografiada, a més està prohibit en la majoria dels casos. Però no voldría deixar de manifestar la sensació d'absoluta sinceritat amb la que eren realitzades les ofrenes, les pregàries, o fins i tot, el sacrifici d'una gallina blanca com vàrem poder veure a San Juan Chamula, a Chiapes, Mèxic.
<br />
Molt semblants van ser els riyuals que vàrem poder veure al cementiri d'aquesta mateixa localitat:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBCy8xNluy5bqsf9jAj0GbsvNRk6Qlw8HyrEzn2eCqqf5VNg3hGT9GsqJ_xh14dcm194_OT4T5_ytrvIAIK6-yIUEQoGrgkKeVa6ZrAC6dJ4R97BMduGZ9oZmV9eYmu-n97CvMw/s1600-h/P1020037.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372910253763580354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBCy8xNluy5bqsf9jAj0GbsvNRk6Qlw8HyrEzn2eCqqf5VNg3hGT9GsqJ_xh14dcm194_OT4T5_ytrvIAIK6-yIUEQoGrgkKeVa6ZrAC6dJ4R97BMduGZ9oZmV9eYmu-n97CvMw/s400/P1020037.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2GiiyJ-PKjIHwJHH3ezZetw-20WpogvC1Nr1paWTafZFa9DTrzOwZm9VdQgT-WY_0KeEjvXDIxB6r6NdqerrhO-aAbIhgZ6okbYjYyDpfcp2Ii3GAkFPtuTEpi7__9uk_-RwNMw/s1600-h/3412540583_f48d0811bd.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372910234548078162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2GiiyJ-PKjIHwJHH3ezZetw-20WpogvC1Nr1paWTafZFa9DTrzOwZm9VdQgT-WY_0KeEjvXDIxB6r6NdqerrhO-aAbIhgZ6okbYjYyDpfcp2Ii3GAkFPtuTEpi7__9uk_-RwNMw/s400/3412540583_f48d0811bd.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJn1KDfO7YmA1eGIrNhgHxYHwm_IzaxtwNkn9bO_TJV26n2u7wYlSPsiq53MbgcSfWDhUah3p3SDMsWBj4VqZIEem5hXiaBp4MdL3CkU7b7F3VoWX6IkvzL-7lIR3tJgf38DZ5bA/s1600-h/quemadero_de_l_cementerio.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372910243481017938" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJn1KDfO7YmA1eGIrNhgHxYHwm_IzaxtwNkn9bO_TJV26n2u7wYlSPsiq53MbgcSfWDhUah3p3SDMsWBj4VqZIEem5hXiaBp4MdL3CkU7b7F3VoWX6IkvzL-7lIR3tJgf38DZ5bA/s400/quemadero_de_l_cementerio.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 299px;" /></a>
<br />
Veritablement eren unes manifestacions religioses que impresionaven. Les pregàries indistintament en castellà, o en algun dels dialectes maies, fins i tot, barrejant tots dos idiomes, o intercal·lan-los. Cadascuna d'aquelles persones veritablement CREIEN el que estàven fent, no feien comèdia, ni ho feien pel que diran, o perqué s'hagi de fer, participaven amb cos i ànima, en uns rituals que a més de ser un deure, els lliga amb la seva història, amb les seves tradicions milenàries, i aixó per a nosaltres les persones occidentals, és dificil d'acceptar.
<br />
Ofrenes en el cementiri:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxLsQ9ZfRbaAiE-S6Nmq9KSxqqeNCvUW__7bH4hO2R5iBdgW9-V7_PdPjwxn3o26lbm2f7-sqpCruUvmUPAv9QXi3FjxCIkiNcj_rpUxoW48Ui_13UQoF2vqSr2-N1iYDajWOfPA/s1600-h/P1000330.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372911415248649714" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxLsQ9ZfRbaAiE-S6Nmq9KSxqqeNCvUW__7bH4hO2R5iBdgW9-V7_PdPjwxn3o26lbm2f7-sqpCruUvmUPAv9QXi3FjxCIkiNcj_rpUxoW48Ui_13UQoF2vqSr2-N1iYDajWOfPA/s400/P1000330.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV6tW9pJqk8Mchi-BnfyzEqJe5hYAng3AmLmNrjB_HGw2HJyO6wg7meJzVAVj-rYF2jwtB-iBpEfiAcuxwjc1xFmJJM585MuxG1XeX6ho7NqStgatL9NzrQuB02yz2Hi3rZN8Kuw/s1600-h/P1000336.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372911407836562690" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV6tW9pJqk8Mchi-BnfyzEqJe5hYAng3AmLmNrjB_HGw2HJyO6wg7meJzVAVj-rYF2jwtB-iBpEfiAcuxwjc1xFmJJM585MuxG1XeX6ho7NqStgatL9NzrQuB02yz2Hi3rZN8Kuw/s400/P1000336.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>En aquesta darrera imatge, poden apreciar-se dos ous en els extrems del cercle d'ofrenes. Si quan per efecte de l'escalfor els ous és trenquen cap a dins, la demanda o favor és concedirà, si pel contrari els ous és trenquen cap enfora, s'ha d'entendre com una negativa.
<br />
<br />
Indígenas y campesinos
<br />
<br />
El idioma de los mayas, cuyas raíces tienen tres mil años, y las lenguas derivadas (quiché, cakchiquel, y tztzal entre otros), todavía son hablados por muchos habitantes del sur de México, Guatemala, Honduras y Belice.
<br />
Se destacan los habitantes de la selva Lacandona en Chiapas y Guatemala, quienes conservan las tradiciones culturales y resisten la influencia del mundo occidental.
<br />
Los hombres cultivan los predios familiares, mantienen las redes comerciales de larga distancia, y las mujeres continúan tejiendo sus trajes típicos con elaborados diseños de brocado, produciendo enseres de barro para el uso doméstico y la venta turística.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0sbkZMg-RcrouT5OFc8E-ZBpVqohGiTZ2S45NdqrVmsl2bIetCAf7hAerIujogzjQT6nUOk32ogQiNBJz10Sqf8Dc6wQrut-KsipgwVle1YKouTxJEzF2gKK6tcfeC7LhNqbP0Q/s1600-h/fotos_chichi_031.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372801073286843314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0sbkZMg-RcrouT5OFc8E-ZBpVqohGiTZ2S45NdqrVmsl2bIetCAf7hAerIujogzjQT6nUOk32ogQiNBJz10Sqf8Dc6wQrut-KsipgwVle1YKouTxJEzF2gKK6tcfeC7LhNqbP0Q/s400/fotos_chichi_031.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Los campesinos mayas todavía rinden culto a sus divinidades, aunque muchos ritos ya no se realizan, o han cambiado. La religiosidad popular incorpora formas mestizas y elementos provenientes del cristianismo. La palabra y la oración cotidiana mantienen su importancia en la comunicación con el mundo sobrenatural.
<br />
En el marco de su economía de subsistencia, son respetuosos de la naturaleza y la preservación del medio ambiente y la biodiversidad. Cada tarea agrícola está acompañada de un ritual, ya se trate de la tala de un árbol o la cosecha del maíz. La vida y el trabajo en comunidad siguen siendo valores centrales de los mayas actuales, por encima de la individualidad.
<br />
La gran concentración de la propiedad de la tierra, y la acción de los estados modernos ha generado violencia en los países del antiguo Mayab durante diferentes períodos del siglo XX.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmqHuas7AYibr17A8H9jhgOiw6b6uUPbMPeF7cMPlZEA5jMEQuQls3tuuZ28FRc9thQDhDh07EevtWWSGfQLOeATPqQAnxJ-S1-WHjxwm6VxAOqPBrbGmKZLv4Yt1hn0bKtUCIaA/s1600-h/P1020640+Chiapas-Zapatistas_%282%29.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372913530925678786" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmqHuas7AYibr17A8H9jhgOiw6b6uUPbMPeF7cMPlZEA5jMEQuQls3tuuZ28FRc9thQDhDh07EevtWWSGfQLOeATPqQAnxJ-S1-WHjxwm6VxAOqPBrbGmKZLv4Yt1hn0bKtUCIaA/s400/P1020640+Chiapas-Zapatistas_(2).png" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Muy activos en la defensa de la tierra y su derecho a la autonomía, una porción importante de los campesinos de la selva Lacandona fueron aglutinados por la guerrilla zapatista a mediados de la década de 1990. Su célebre dirigente, el subcomandante Marcos, acostumbra recurrir a la religiosidad, a los textos sagrados del Popol Vuh, y a la filosofía maya en sus alocuciones públicas.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsshPtMpDYvDGDBkfNNLozolb6IvPM3WGFcy22j5LcT6ojS-qNr6HWIgbVr5K7lzr42j7KiqFVB8lfwUL_iP0t0R7LeshliGtScgqgzM-0tsQ6iQ3to8X3lP_F22b5M0On8UqleA/s1600-h/P1020640+reading.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372913539559543650" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsshPtMpDYvDGDBkfNNLozolb6IvPM3WGFcy22j5LcT6ojS-qNr6HWIgbVr5K7lzr42j7KiqFVB8lfwUL_iP0t0R7LeshliGtScgqgzM-0tsQ6iQ3to8X3lP_F22b5M0On8UqleA/s400/P1020640+reading.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 360px;" /></a>I si ens preguntem com és possible que aquest gent mantingui tan vives les seves peculiars creences, podem veure el que ens diu aquesta entrevista:
<br />
-¿De qué forma se ha conservado la religiosidad maya y cómo se encuentra este tema en la actualidad?
<br />
Dr. Andrés Ciudad, Presidente de la Sociedad Española de Estudios Mayas:
<br />
- Para empezar tenemos que ver un poco la historia de la colonización española, que supuso, por un lado, la refundación de algunas ciudades o núcleos con una fuerte presencia española y por otro, el abandono de un área muy amplia. El área maya, sobre todo Tierra Baja, no interesó casi nunca a los españoles; prueba de ello es que el último recinto importante, los Lagos del Petén, fue conquistado en 1697. Al principio, Tierra Baja tenía muy poca población y no contaba con recursos que interesasen a los colonizadores. Posteriormente se descubrió la caoba, pero ya muy tarde, cerca de la época republicana. Allí donde los españoles fundan sus ciudades, convierten al cristianismo a los indígenas. Sin embargo, en el siglo XVIII -época en la que incluso ya se construían iglesias- el obispo Fuentes y Guzmán recorrió el país e hizo una visita pastoral por el altiplano de Guatemala; encontró que toda la gente era pagana y seguía haciendo sus ritos tradicionales.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO4-iuB_nWU_ehyphenhyphensDHVQku48iYCreu9-A_BzZNw5UQNTKZqB88hVmHolj4jkmYuEIOo1jgjztTeosKMus2AO5Xbx6EPdSG0hzCIsQYvGOVHE-GG9zbAKjd87fBLmQ6etfacE6Y7Q/s1600-h/P1020619.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372916715421437490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO4-iuB_nWU_ehyphenhyphensDHVQku48iYCreu9-A_BzZNw5UQNTKZqB88hVmHolj4jkmYuEIOo1jgjztTeosKMus2AO5Xbx6EPdSG0hzCIsQYvGOVHE-GG9zbAKjd87fBLmQ6etfacE6Y7Q/s400/P1020619.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /></a>La petita església-temple de San Juan Chomula, en el seu interior, no és celebra cap cerimònia religiosa catòlica, sinò que és un espai reservat a les divinitats i cultes maies, sincrètics:
<br />
Esto lo explica el hecho de que, cuando se retiraron las órdenes misioneras, los sacerdotes no querían ir a los pueblos porque preferían vivir en las ciudades. La evangelización en esas zonas correspondió así a los «maestros cantores», que era gente adoctrinada por las órdenes religiosas españolas para llevar a cabo la conversión de la sociedad indígena. Sin embargo, lo que hicieron en realidad fue reconstruir de nuevo una buena parte de la religión pre-hispánica.
<br />
<br />
Imatge del cementiri de San Juan Chamula:
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyQe37kyzUdQrNxQ2LZklE1gd-TYusXIjji75g3SOSBtlNH8u0mO6YQy1mJvVn-qVVkz2AljeXLTELDF2GjNaqXx8HoEmHark_9ObiTo5_NkD46S2H9Kvel9KVMi-15rlwuZaJ5w/s1600-h/P1020617.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372916712480780210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyQe37kyzUdQrNxQ2LZklE1gd-TYusXIjji75g3SOSBtlNH8u0mO6YQy1mJvVn-qVVkz2AljeXLTELDF2GjNaqXx8HoEmHark_9ObiTo5_NkD46S2H9Kvel9KVMi-15rlwuZaJ5w/s400/P1020617.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZoqCQt2xpJPFmIyJuQgKnKoH1Gkvs1y_FWXPOTiUBhwmiyvkLLfbbedsfnGZVcdIb3_A5S0YvJFG6e0xJZ3KrxAwkwdrBrbtu-L50_YEZ-MpXRoRtJ4N6vYvQpbLSKTS4BZUMKg/s1600-h/Cementiri+de+San+Juan+Chamula.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372917283429055554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZoqCQt2xpJPFmIyJuQgKnKoH1Gkvs1y_FWXPOTiUBhwmiyvkLLfbbedsfnGZVcdIb3_A5S0YvJFG6e0xJZ3KrxAwkwdrBrbtu-L50_YEZ-MpXRoRtJ4N6vYvQpbLSKTS4BZUMKg/s400/Cementiri+de+San+Juan+Chamula.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Rituals amb ofrenes pels difunts, veiem entre els objectes dipositats coca-coles, cervesses...
<br />
<br />
Esa mezcla es la que se ha mantenido, ese tipo de religión mixta, entre sus creencias originales y aquel catolicismo que, si bien logró consolidarse en la antigua Guatemala, no se pudo difundir en las zonas del Quiché. Esas complejas transformaciones explican por qué hoy en día encontramos allí una religiosidad diferente; por ejemplo, en Chichicastenango se puede encontrar a alguien que dice en su oración: «Señor mío Jesucristo, dios del viento…» y otros que mezclan lo referente al culto del Sol con las fuerzas sobrenaturales, pero también el santo patrón Santo Tomás. Tú le dices a un chamula que te dibuje su visión del mundo, y te hace los trece niveles del cielo y los nueve del inframundo prehispánico y te va colocando ahí al dios del Sol, a Jesucristo, el santo patrón... En fin, una mezcolanza preciosa que singulariza a los mayas actuales.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhnMcE1-BFhWCDfdIvAufAVu3N6F6BHOihMiRN0NRmic1-m4L-9XeFnS9SINHhOYMF8a8EOX9sg4XWbaQ_MtTDllvsEeoYIfbYNNds1xRFEKhbrRi6LixRG3ZuNdDZdcAHMbVRng/s1600-h/P1000270.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372906098855059858" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhnMcE1-BFhWCDfdIvAufAVu3N6F6BHOihMiRN0NRmic1-m4L-9XeFnS9SINHhOYMF8a8EOX9sg4XWbaQ_MtTDllvsEeoYIfbYNNds1xRFEKhbrRi6LixRG3ZuNdDZdcAHMbVRng/s400/P1000270.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a>
<br />
Todos los municipios de la región son expresivos en la ritualidad maya y en las expresiones rituales de procesiones de cofradías, bailes sacros y diversas manifestaciones religiosas populares. El ejemplo mas evidente son los rituales que se desarrollan en el pueblo de Chichicastenango, la antigua chuvila o chivar prehispánica. En el atrio de la iglesia de Santo Tomas Chichicastenango y en el interior de la misma, los ajq’ij, realizan ceremonias tanto para los santos cristianos como para las deidades mayas. Y muy cerca de ahí, en el cerro encantado donde esta pascual abaj, se realizan todo tipo de ritos para pedir por los hombres, la vida, la naturaleza de la región y particularmente por el agua.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRSXCrNheiTR2Od4LsyL2NkTyhpu1g3VNG742b2p67KKfamlVM9rEjOyvrLHONWyrL7iS6dgt3UHAZ2NmNYaqjXDSzhLsvxsFZBHY9kZMU52lZKaBnTmFmX9Gy-2Y-BGL99E57w/s1600-h/chaman1409.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372914764655730802" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRSXCrNheiTR2Od4LsyL2NkTyhpu1g3VNG742b2p67KKfamlVM9rEjOyvrLHONWyrL7iS6dgt3UHAZ2NmNYaqjXDSzhLsvxsFZBHY9kZMU52lZKaBnTmFmX9Gy-2Y-BGL99E57w/s400/chaman1409.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 299px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Xaman mexicà - una mica de pel·lícula- preparat per a fer una "limpia".
<br />
Els xamans, o H-men, que han d’haver estat iniciats en els coneixements secrets compartits amb els altres xamans, han estat escollits per les divinitats. Aquest origen diví ha d’haver estat demostrat, malgrat que, actualment, hi ha diferents formes d’adquirir el rang de xaman: ‘para algunas etnias es una gracia obtenida al nacer, para otras se logra tras una revelación sobrenatural, por seguir un aprendizaje específico [...], e incluso se considera a veces un cargo hereditario’. Els actuals xamans o H-men són els que saben i fan i se’ls considera els descendents dels antics dirigents religiosos dels pobles que sobrevisqueren a la destrucció de la jerarquia religiosa superior. Naturalment, cal que tinguin un cert carisma i èxit en la seva tasca, d’altra manera no són acceptats. Anem a veure un petit exemple d’activitat xamànica.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNiIGEweCXtJfXt8WviiRnOlXLlUVyhBmz_CWLTw5YN8a8X4_bnVcoPZfY1i_SUuQyUEVX3cvOpmMAO9Pi98cFIl8U6_c_5H7UDSSpuNm8JhAMZrFW4OOtyWsvBxr2p-BCXhudqw/s1600-h/CURANDEROS+EN+ZINACANTAN.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372914772754768834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNiIGEweCXtJfXt8WviiRnOlXLlUVyhBmz_CWLTw5YN8a8X4_bnVcoPZfY1i_SUuQyUEVX3cvOpmMAO9Pi98cFIl8U6_c_5H7UDSSpuNm8JhAMZrFW4OOtyWsvBxr2p-BCXhudqw/s400/CURANDEROS+EN+ZINACANTAN.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Hi ha diverses fòrmules rituals utilitzades pels xamans de les que en podem tenir una mostra en el Ritual de los Bacabes. Aquests aires contaminats poden afectar, també, un dels alter ego de la persona que anomenen Ah Canul i, aleshores, cal fer fugir aquest mal aire per alliberar l’Ah Canul afectat. La cerimònia també pot consistir en la substitució d’alguns d’aquests Ah Canul, que seguiria al mal aire exorcitzat. Sigui com sigui, és força clar que aquestes cerimònies són de caràcter prehispànic i, per tant, ens serveixen com a exemple d’aquesta vessant continuadora de la tradició religiosa maia ancestral.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJstIfznHUY1t60VthSqu_iFnLy-4O0oP60mnmCR7AVbwxE9Zbmfy7ZymkMWGQGAFDQs0kHtDlKhPga4vsRRu4rWxyN4CJJdlZ9jJKyu_355e0jgO6kEL0Eg74zm-Qs0q3n7hrsQ/s1600-h/medicina.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372914775190346706" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJstIfznHUY1t60VthSqu_iFnLy-4O0oP60mnmCR7AVbwxE9Zbmfy7ZymkMWGQGAFDQs0kHtDlKhPga4vsRRu4rWxyN4CJJdlZ9jJKyu_355e0jgO6kEL0Eg74zm-Qs0q3n7hrsQ/s400/medicina.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 233px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 236px;" /></a>
<br />
La presencia de agua “virgen” (zuhuy ha) para los ritos pone de relieve un requisito cardinal para la celebración de cualquier ceremonia: la necesidad de pureza ritual. Tal era, naturalmente, el objeto de la continencia y el ayuno antes de los ritos, la confesión limpiaba de modo semejante los pecados del cuerpo. Sacrificaban niños no solo a los chacs, que se perecían por ellos, sino también en gran numero en otras ceremonias, y no dudo que se debía a que eran vírgenes “zuhuy”. También sacrificaban perros vírgenes, y los platos en que ponían el corazón humano se llamaban platos zuhuy, lo que seguramente significaba que no los habían usado hasta entonces. Antes de muchas ceremonias encendían el “fuego virgen”, zuhuy kak, y purificaban el templo.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoupLIuoX9WToK4jHd9ubyxoeB_DsTDJfwrLn7n9QLAboDTHcygUN9CLucIQHq1RtGuBfTRNEya52mJ6CP9gvRpucpqQFtPPGg9UrF3sWy00HonU_npk7U1DX7HE0gFqV8kQWHMQ/s1600-h/P1020623.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372917295631981490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoupLIuoX9WToK4jHd9ubyxoeB_DsTDJfwrLn7n9QLAboDTHcygUN9CLucIQHq1RtGuBfTRNEya52mJ6CP9gvRpucpqQFtPPGg9UrF3sWy00HonU_npk7U1DX7HE0gFqV8kQWHMQ/s400/P1020623.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /></a>
<br />
<br />
Església de Zinancantan, aquí també el temple-església acull manifestacions de l'espiritualitat maia i catòlica.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6X8sJMU1dWAvDyHhzdr1-hFFhC7HJL_9gLsF5uQBSs_dsz7H16j484h9JLwYYaw5-L6Y-V8ZCKw1CXkpZnWr5BHPC5XtSInD1eVvXYTi92_BE_CnRSgpQrHUsncXmtJAlTEONSg/s1600-h/S.Juan+Chamula.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372915686598691426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6X8sJMU1dWAvDyHhzdr1-hFFhC7HJL_9gLsF5uQBSs_dsz7H16j484h9JLwYYaw5-L6Y-V8ZCKw1CXkpZnWr5BHPC5XtSInD1eVvXYTi92_BE_CnRSgpQrHUsncXmtJAlTEONSg/s400/S.Juan+Chamula.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 314px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 301px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8s6af9HuwGfZMmo1lLN17Krb2ikgxangCpcMCPIY2azCANSQuc0gUhMwsn_wsUtZPZBoWQ2Gmr4l5rlM37EQaZ-4-LIkKO8xmSdJfvUECp-QWUStyWkWKgUPaqZNH1cMoKt6eaw/s1600-h/SAN+JUAN.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372915680174504978" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8s6af9HuwGfZMmo1lLN17Krb2ikgxangCpcMCPIY2azCANSQuc0gUhMwsn_wsUtZPZBoWQ2Gmr4l5rlM37EQaZ-4-LIkKO8xmSdJfvUECp-QWUStyWkWKgUPaqZNH1cMoKt6eaw/s400/SAN+JUAN.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 264px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Como otros muchos pueblos, los K’iche’s consideraban contaminadas a las mujeres (en todo el mundo hay la opinión de que el menstruo es ritualmente impuro).
<br />
Por lo general no les permitían asistir a las ceremonias y, como se ha venido asegurando, el agua que había tocado una mujer ya no era zuhuy. Las vestales cuidaban los fuegos y hay constancia de una ceremonia cancelada porque un tambor se había equivocado en el ritmo, con lo que había contaminado la ceremonia. El balche era importante en el ritual por ser purgativo.
<br />
Las bebidas alcohólicas y embriagantes son dos la chicha y el aguardiente. Los indígenas de este grupo, no hacen pulque, aunque el maguey es una planta común cultivada para cercas y por su fibra. La chicha es una bebida hecha de la fermentación de diferentes frutas y sustancias, el aguardiente se destila de la panela (azúcar prieta, sin refinar).
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbzb7DmQq9yhvtPDJufW8P7dpueHOx_4m5I5uvGArUyO2QBP5xw8AtAaE7csTNHZnokwXbcgYK_GPbLlQsEbkoyBClYOiHH_6wll-sdrVjNfVaYnz3yLAQn8Oy5DOT_PkI8Ikvg/s1600-h/P1020621+sanjuan2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372917302602156274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbzb7DmQq9yhvtPDJufW8P7dpueHOx_4m5I5uvGArUyO2QBP5xw8AtAaE7csTNHZnokwXbcgYK_GPbLlQsEbkoyBClYOiHH_6wll-sdrVjNfVaYnz3yLAQn8Oy5DOT_PkI8Ikvg/s400/P1020621+sanjuan2.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 279px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Rituals maies a l'interior de l'esglesia de San Juan Chamula, fixem-nos en el terra, cobert de fulles de pí -l'arbre sagrat d'aquest poble; mirem també, en la mesura que poguem, els miralls que porten totes les imatges al voltant del coll - i que permeten als maies confessar-se-, i les cintes de colors (poders) amb que estan adornades, així cada imatge serveix per a una questió concreta: guarir de les malalties, collites, problemes familiars, etc.
<br />
El beber se introduce en el ceremonial formando parte de los rituales.
<br />
Caracteriza todas las celebraciones familiares como bautismos e iniciaciones, forma parte importante de todos los rituales agrícolas.</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSh-07kVchvptPOJ1ncm9wbIp7dHuPdAnhu1kOwf99U2cKNI60SC0KWXPVadqmmL0SlMAr6pmBpg7GqfFft2tqKe2qyO0Xd3JoAbMHt8A65yB7GUAGR230AtHOCpQgiOFARe2pg/s1600-h/P1020621.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372916721141661058" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSh-07kVchvptPOJ1ncm9wbIp7dHuPdAnhu1kOwf99U2cKNI60SC0KWXPVadqmmL0SlMAr6pmBpg7GqfFft2tqKe2qyO0Xd3JoAbMHt8A65yB7GUAGR230AtHOCpQgiOFARe2pg/s400/P1020621.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>Les tres creus maies de San Juan Cholula. La creu es també un simbol maia -com de moltes altres cultures-, els castellans quan hi van arribar, en un primer moment van creure que eren cristians. Però quin és el seu simbolisme pels maies?: <style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-520082689 -1073717157 41 0 66047 0;} @font-face {font-family:"Comic Sans MS"; panose-1:3 15 7 2 3 3 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:script; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-layout-grid-align:none; punctuation-wrap:simple; text-autospace:none; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:ES-TRAD;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-hansi-font-family:Calibri;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} </style> </div>
-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 8;"></span></span><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-520082689 -1073717157 41 0 66047 0;} @font-face {font-family:"Comic Sans MS"; panose-1:3 15 7 2 3 3 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:script; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-layout-grid-align:none; punctuation-wrap:simple; text-autospace:none; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:ES-TRAD;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-hansi-font-family:Calibri;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} </style> </div>
--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: ';"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 130%;">" La cruz llamada de la Serpiente Emplumada. Que ubica al hombre sobre la tierra, en el centro de sus potencialidades y sus deficiencias; y a un paso de la eternidad.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;"><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CMIQUEL%7E1%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-520082689 -1073717157 41 0 66047 0;} @font-face {font-family:"Comic Sans MS"; panose-1:3 15 7 2 3 3 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:script; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-layout-grid-align:none; punctuation-wrap:simple; text-autospace:none; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:ES-TRAD;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-hansi-font-family:Calibri;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} </style> </span></div>
--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: ';"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 130%;">La cruz en principio está compuesta por cuatro extremidades, en las que se ubican los cuatro puntos cardinales. En las tinieblas de la noche y de la ignorancia, el hombre busca la luz del conocimiento para orientar su vida y el mundo; por ello el Oriente se encuentra de cara a la luz, arriba. Su color es el rojo y Nuestro Señor del Descarnado o de la Liberación, es quien lo representa; porque es a través de la luz del conocimiento, como el hombre se libera de la inercia de la materia. También lo conocemos como El Espejo Humeante rojo. El Oeste tiene el color blanco y se ubica abajo; está representado por La Serpiente Emplumada o El Señor del viento, soplo divino de sabiduría que engendra la conciencia en el individuo. A mano derecha está el sur y su color es el azul. Lo representa El Señor del Agua o La Lluvia, sustento de la tierra, símbolo de la energía luminosa que genera la vida en todas sus formas. A mano izquierda está el norte y su color es el negro, lo representa El Señor de la Muerte o Espejo Humeante negro, símbolo de la muerte y la resurrección. Pero la cruz tiene un quinto punto, el lugar del equilibrio, la parte central; donde se encuentran las fuerzas cósmicas y de la vida. La esencia y virtud de la existencia.</span></span></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: ';"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-size: 130%;">Todo cuanto existe en el mundo de los viejos abuelos, está constituido de cinco partes . Cinco son las direcciones de el mundo y la vida. En esta tierra y en esta vida, el ser humano puede ir al Norte o al Sur, al Oriente o al Poniente y desde luego, puede elevarse o hundirse. El cinco es el punto del equilibrio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: ';"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 130%;">Por esto, los Viejos Abuelos nos dejaron dicho que una de las representaciones de la Serpiente Emplumada es la cruz o los "cinco puntos". El símbolo significa el encuentro de la tierra y el cielo. Siendo también el del planeta Venus, ya que aparece al año como lucero de la mañana, lucero de la tarde y una época no aparece, tiempo en el que se supone, esta peleando con las fuerzas de la obscuridad, igual como lo hace el Sol. Así, el misterio de la vida reside en el Centro de la materia, que ha sido transformado por "El soplo divino" de la conciencia".</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<a href="http://www.pueblosyfronteras.unam.mx/a07n4/imgs/foto1_art10.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="https://www.pueblosyfronteras.unam.mx/a07n4/imgs/foto1_art10.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 263px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 350px;" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;">Les tres pedres del fogó - Koben- d'una cerimònia d'agraiment de la collita de blat de moro.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;">M'agradaria acabar amb unes idees recollides de:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;">http://www.pepxucla.info/pepx2/Turisme%20ex%C3%B2tic%20i%20interactivitat.htm</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: justify;">
<br /></div>
"S’envolta de la màgia del món maia i recorda que l’altre indígena ha sobrepassat el colonialisme per retornar de manera modesta però ferma. No se’ns vol exposar, doncs, allò que hi ha a les imatges; ni tan sols l’explicació més o menys clara de què signifiquen les imatges en un primer significat. El que es vol exposar és un significat més soft; més adaptable a les pretensions i les perspectives de cada turista que cerca informació sobre la zona. Perquè, al cap i a la fi, és el propi turista qui construirà el seu significat. Aquest significat construït, al seu torn, servirà per a endur-se la seva imatge del lloc i de l’experiència. Les filmacions, les fotografies, els records, la memòria i les possibles notes serviran per a muntar una metàfora del que ha estat l’experiència turística.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj__oQH13I3XYIw4OW_ikSgOhHUhCh6W7rEGWMNKA0n8a-xuhc3Y_KyUAwfV617fSCj0ZidIy0RNNmKZfoYW_XbtRduhBsLuceGL1lLiwQU9K5LCA-6x99CpybOgNYJj7dg_-pQfQ/s1600-h/P1020065.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372927195434467602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj__oQH13I3XYIw4OW_ikSgOhHUhCh6W7rEGWMNKA0n8a-xuhc3Y_KyUAwfV617fSCj0ZidIy0RNNmKZfoYW_XbtRduhBsLuceGL1lLiwQU9K5LCA-6x99CpybOgNYJj7dg_-pQfQ/s400/P1020065.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /></a>Festa i ritual màgic religiós a Santa Catalina de Polopó, al llac Atitlan. Aquests estranys personatges disfressats de antigues divinitats, perseguien els nens corrent per tot el poble, al voltant de l'església.
<br />
En funció de la capacitat d’intertextualitat del turista, aquesta imatge serà més o menys rica, però sempre serà pròpia. La metàfora del turista tindrà sentit perquè compartirà un munt de coses amb altres metàfores d’altres turistes i amb els discursos més o menys oficials sobre els indrets.
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKCf6KvbmiamlXtJvi6TCqzuGQ_R7dhmytkuDlGS9YiWcXbfA3XWeJCTZ9BQ1YmrbXL9pNNYjaTT2jdGaUT5jaQUdL2vqfMogx3nrXbSVaCLTTSy4BMTFFIkKsU7rPyIwgsH04NA/s1600-h/P1020354.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372928855613154930" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKCf6KvbmiamlXtJvi6TCqzuGQ_R7dhmytkuDlGS9YiWcXbfA3XWeJCTZ9BQ1YmrbXL9pNNYjaTT2jdGaUT5jaQUdL2vqfMogx3nrXbSVaCLTTSy4BMTFFIkKsU7rPyIwgsH04NA/s400/P1020354.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh53uzaOM96I-NjOgL6KAjNAy8uI0u9QM64iKYrU9eSMaHKP3jLc4_oCz4Sx1zqyRvDfeDtyYWKmznO_fFWY7AZNAWbFGpVZmuWFDuIXiWX3RbU3qgDFZzhRXsYena0RzDZa6G-Cg/s1600-h/P1020395.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372928869691702274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh53uzaOM96I-NjOgL6KAjNAy8uI0u9QM64iKYrU9eSMaHKP3jLc4_oCz4Sx1zqyRvDfeDtyYWKmznO_fFWY7AZNAWbFGpVZmuWFDuIXiWX3RbU3qgDFZzhRXsYena0RzDZa6G-Cg/s400/P1020395.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>"Límpias" al carrer de xamans a Mèxic DF.
<br />
<br />
Per tant, per més metàfora que sigui, la imatge posterior a l’experiència turística no deixarà de tenir efectes ben reals sobre la vida i la construcció de significat del propi turista. Naturalment, la manera de crear significats és, però, ben distant de formes anteriors.
<br />
Conèixer aquestes dues manifestacions religioses serà com haver-se banyat en una mica de realitat. Com diu Lyon: ‘La realidad se niega a desaparecer, incluso cuando la atmósfera es densamente postmoderna’. Perquè en l’alteritat que representen de manera pregona Pascual Abaj i Maximón, s’hi troba més realitat que en qualsevol de les imatges culturals construïdes a l’occident proper. El significat que el turista dóna a aquestes manifestacions religioses transcendeix el pur anàlisi antropològic. Per una banda, li fa present el resultat de la colonització occidental i la seva posició. Per altra li recorda que en el ‘teatre de la veritat’ no es pot posar èmfasi en la veritat sinó en la honestedat a l’hora de representar el paper. Possiblement, l’honestedat que flueix en aquestes manifestacions religioses és el que més sobta al turista occidental, malgrat la utilització que en fan les companyies turístiques.
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeB2PExz1bJ21NrsuN0EnBde1qXHeaW1McQNclg_C5U0CmdvNi8Yvt49wXQ-B2hpe6-G9vI7022zJ0nSWsIA_lBTqc4NBJrM_II_-id-i_CH0Y5ESGexlyl2C4nO7cOfAueJiORQ/s1600-h/P1020361.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372928863971391506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeB2PExz1bJ21NrsuN0EnBde1qXHeaW1McQNclg_C5U0CmdvNi8Yvt49wXQ-B2hpe6-G9vI7022zJ0nSWsIA_lBTqc4NBJrM_II_-id-i_CH0Y5ESGexlyl2C4nO7cOfAueJiORQ/s400/P1020361.JPG" style="cursor: pointer; display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>
<br />
Aquesta vivència d’honestedat és com si hom tingués l’oportunitat d’entrar en la imatge d’un anunci, d’una pàgina web, d’un reportatge televisiu... com si fóra Alicia quan passa a través de l’espill. El turisme exòtic és la més interactiva de les experiències culturals perquè permet viure la creació imaginativa de manera que hom pot submergir-se en la llavor d’aquesta mateixa creació que ha nascut d’una mirada intencionada. El turisme cultural ens obliga, doncs, a aixecar-nos de la butaca del cinema i a participar en la pel•lícula. Com a la protagonista de Woody Allen a ‘La rosa púrpura del Caire’, ens cal traspassar la pantalla, però el que hi trobem al darrera no sempre és tan bonic com el que hi va trobar ella. Per alguna cosa diem que és real!"
<br />
<br />
Bé, com sempre, desitjo que us agradi. <div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-70159187071655150742017-01-31T10:44:00.000+01:002017-01-31T10:44:54.117+01:00TODA LA TIERRA ES UNA TUMBA: APROXIMACIÓN A LA ESCULTURA FUNERARIA./1<br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">“Toda la tierra es una tumba y nada se escapa a ella,</span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">nada es tan perfecto que no caiga y desaparezca... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">lo que fue ayer, ya no es hoy, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">y lo que vive hoy, no puede esperar a ser mañana”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Nezahualcóyotl <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtRCzZR9K8qxZIAL19S6Z-18i87IKkMzWlMuR3Sc4WbQp90GHx4PEUNbOjW4uouG19AddoCk8LvNrZnKHyoaMG6dn8oAU2sjdMwSvBLFuSYjGPrF9JhVDuhUv_J8BG24CDPvDYdQ/s1600/elbesodelamuerte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtRCzZR9K8qxZIAL19S6Z-18i87IKkMzWlMuR3Sc4WbQp90GHx4PEUNbOjW4uouG19AddoCk8LvNrZnKHyoaMG6dn8oAU2sjdMwSvBLFuSYjGPrF9JhVDuhUv_J8BG24CDPvDYdQ/s400/elbesodelamuerte.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Desde los 15 latidos por minuto del corazón de una ballena hasta los más
de 1000 del corazón de un colibrí, parece haber una relación entre el tamaño
del cuerpo y el número de pulsaciones del motor que nos da la vida. Los seres
del reino animal viven en el tiempo, un equivalente a mil millones de latidos
de su corazón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La naturaleza fue extremadamente generosa con el ser humano. Le concedió
vivir tres veces
más de lo
que por su
tamaño y sus
latidos le hubiesen correspondido.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sin embargo esto
nunca le resultó
suficiente. Desde el principio </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">su</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">recorrido</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">por</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">mundo,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">deseo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">seguir</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">viviendo,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">inmortalidad,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">le</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ha</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">caracterizado</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">hecho</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">concebir</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">casas</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">para</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">vida</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">después</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">vida.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Esperando</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">confiando</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">en</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">que</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">hubiese.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Deseando</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">seguir</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">rodeado</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">las</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">formas,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">números</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">proporciones</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">que</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">le</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">acompañaron</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">durante</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ese</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">siempre</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">corto</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">recorrido</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">vital.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Deseando</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">seguir</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">aprendiendo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">entendiendo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">mundo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">través</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ciencia,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">filosofía</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">arte.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Deseando</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">continuar entre sus seres queridos. Deseando... deseando... deseando...”</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">A lo largo de las páginas de éstos mis/vuestros blogs, he dedicado algunas entradas e reflexionar sobre el tema de la muerte. Entre ellas, podéis ver las siguientes:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2008/10/eros-y-tanathos.html</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">donde se explica con todo detalle el proceso físico-químico y biológico de la muerte cómo fenómeno natural.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2007/02/els-camins-de-lart.html</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">en ella podréis observar las relaciones del romanticismo y la muerte.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">o ésta otra donde se recoge un significativo texto más filosófico de Paul Brunton sobre que es la muerte y los caminos post mortem.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2007/01/textos.html</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">Pero el tema es infinito y en otras muchas entradas encontraréis información sobre la muerte, los ritules funerarios...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">En la entrada de hoy, quisiera ceñirme a la relación entre la muerte y un fenómeno que aunque parece nuevo, en realidad no lo es, el "Dark Tourism" o Turismo de cementerios que lleva a millones de visitantes a los principales cementerios del mundo; además aprovecharemos para preguntarnos sobre el porqué de éste interés "aparentemente macabro", visitaremos el más bello cementerio del mundo, prestando atención a algunas de sus mejores obras de arte, y finalmente, daremos una descripción de los más destacados símbolos de la estatuaria funeraria. Comenzemos.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En la incansable
lucha contra la brevedad
de nuestro ser,
vivimos conscientes de
ella y luchando
cada día, con
más fuerza y
menos esperanza, para
entender después de
vivos, que somos
solamente capaces de legar un
recuerdo tristemente finito a quienes nos seguirán en esa lucha
y en esa
irremediable brevedad de la vida
del hombre, de
su gloria, de su poder... de su
poder excepto, frente a la muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Qué razón han
tenido aquellos -escultores- que
de forma a
veces tierna y
a veces brutal,
nos recuerdan con
su obra, que
la muerte es
lo único que
a todos nos
iguala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Y eso que, una de las vías de acceso para encontrar la razón de nuestra
existencia es el de explicar este evento, por unos temidos y por otros deseado:
La Muerte. Diariamente nos enfrentamos con ella. En la medida en que el hombre
observa la finitud de la vida en otros, se pregunta el porqué de la muerte y
recapacita en la propia, tratando de evitar su horror a través de pactos para
alargar su existir. Siempre ha tratado de llegar a entender el sentido de la
Muerte, de conocer sus mecanismos de operación, y sin embargo no hemos llegado
a aprehender este fenómeno tan complejo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El evento Muerte se puede ver a partir de su intrincada red de formas, y
ángulos de aproximación a ella, pero, ¿qué es la muerte?, ¿por qué morimos? La
biología trata de responder a estas preguntas dentro de su campo de estudio: La
Vida. El hombre al ser un organismo de reproducción sexual, tiende a tener un
ciclo: nacimiento, maduración, reproducción sexual, envejecimiento y muerte.
Este ciclo puede ser roto por accidentes en cualquiera de sus fases, y por
tanto, no cumplirse en su totalidad, aunque pueda terminar en el último
estadio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Así, la muerte puede presentársenos de diferentes formas, ya sea como un
hecho biológico determinado genéticamente para los organismos pluricelulares de
reproducción sexual, a partir del rompimiento del continuo ciclo de vida, o por
el cese de funciones vitales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En el caso del Fenómeno Humano, debido a su complejidad
biopsicosociocultural, se entretejen una serie de relaciones en torno al
deceso, tomando un abanico de matices el hecho biológico, el deceso,
convirtiéndose en un complejo biopsicosociocultural, la muerte. Le propiciamos
espacios, tiempos, creencias y devociones, humanizándola, todo ello para que el
miedo al fin, nuestra consciencia de finitud, sea paliado y aceptemos nuestra
perennidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La muerte es una parte inamovible de la vida y a lo largo de la historia ha
tenido una importancia crucial en la formación de las sociedades a través de
sus rituales, costumbres, religiones e incluso conflictos. Los lugares de
enterramiento y los materiales que acompañan al fallecimiento de una persona se
han convertido también en lugares de importancia, de culto y recuerdo a los
allegados. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Y como testigo de esto, en el desarrollo de la humanidad han venido
desarrollándose diversos espacios que han querido mantener la memoria de los
que ya no están viva entre sus contemporáneos y descendientes y el planeta se
ha ido poblando de lugares de enterramiento de más o menos importancia según la
categoría social de los fallecidos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las distintas culturas han ido construyendo sus sitios de descanso eternos,
con sepulturas bajo tierra, grandes monumentos funerarios o espacios para
enterrar a una gran masa de población. Y estos lugares –paradójicamente- de
enterramiento, aunque muchas veces los propios turistas no sean conscientes, se
han convertido en verdaderos destinos de turismo cultural porque reúnen arte,
historia y antropología, algunas de las más importantes inquietudes que llaman
al visitante cultural, como hemos visto anteriormente. Espacios de enterramiento
pero también espacios que conmemoran a personajes importantes en su
fallecimiento y que generan un flujo turístico importante a nivel mundial.
Algunos de los edificios o monumentos más conocidos y visitados
internacionalmente están directamente relacionados con la muerte. El gran
monumento indio de mármol blanco, el Taj Mahal, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgodKLAKenBvBcBmaOXzGGwIDpCtduvdq3XZx0fxaB8Yy9_QK1Mh7lKxsYnBgQY7j5d3OY4oUOIe5F4FwL1psl35x30aSbGP9kxbNb70i2Es1yuY9ykU8G4x9x7gDCfjqUBrTja-w/s1600/taj-mahal.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgodKLAKenBvBcBmaOXzGGwIDpCtduvdq3XZx0fxaB8Yy9_QK1Mh7lKxsYnBgQY7j5d3OY4oUOIe5F4FwL1psl35x30aSbGP9kxbNb70i2Es1yuY9ykU8G4x9x7gDCfjqUBrTja-w/s400/taj-mahal.jpeg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">es sin duda una de las obras
arquitectónicas más bellas del planeta, reconocida como Patrimonio Cultural de
la Humanidad por la UNESCO e incluso considerada como una de las nuevas Siete
Maravillas del Mundo, y atrae cada año a millones de turistas. Pero el Taj
Mahal no es más que un grandioso mausoleo que el emperador musulmán Shah Jahan
mandó construir en el siglo XVII para perpetuar la memoria de su esposa
favorita y donde descansan los restos de ambos personajes. Siglos antes, la
civilización egipcia ya edificaba grandes estructuras de ingeniería para
enterrar a sus faraones y dotarlos de riquezas que les acompañaran en su nueva
vida. Esta cultura levantó las Pirámides de Guiza, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidpBA_ItepMsn0vxrlDqq7fjR-VTKeTUbVYI-Kmf2bZir1oV-YJfUb9GqNzyK3rHFglh2BTcl8UVQYu6XRJbNcUzVCdbcerA6kwuRqTXJFh4FwT4ZgLKldrxFCap6_FJ3NSJSPLw/s1600/Piramides_Giza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidpBA_ItepMsn0vxrlDqq7fjR-VTKeTUbVYI-Kmf2bZir1oV-YJfUb9GqNzyK3rHFglh2BTcl8UVQYu6XRJbNcUzVCdbcerA6kwuRqTXJFh4FwT4ZgLKldrxFCap6_FJ3NSJSPLw/s400/Piramides_Giza.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">conocidas mundialmente y
visitadas por un elevado número de turistas, que, en definitiva -según creen algunos especialistas-, es una vasta
necrópolis con el protagonismo central de las tumbas de los faraones Keops,
Kefrén y Micerinos. Sin embargo, no fueron los únicos monumentos relacionados con
la muerte que esta civilización dejó en Egipto; las tumbas reales </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdcwMsepF46GQujhF9w1OuJUPTZOO6UqQG2hUJbmuXZlBpK0KmtbSvz-L9_FLoPbDgXs8GHq66H3Ya3MIHIFj6fPBFKW95NtrEZeiz2jL9kFOF_ImdG3KQK72crJmr2dE3mpI97A/s1600/tomb-of-ramses-vi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdcwMsepF46GQujhF9w1OuJUPTZOO6UqQG2hUJbmuXZlBpK0KmtbSvz-L9_FLoPbDgXs8GHq66H3Ya3MIHIFj6fPBFKW95NtrEZeiz2jL9kFOF_ImdG3KQK72crJmr2dE3mpI97A/s400/tomb-of-ramses-vi.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">del conocido
como Valle de los Reyes es otro de los grandes ejemplos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Con todo, el turismo cultural que genera Egipto no sólo se caracteriza por
reunir arte, arqueología, historia e, incluso, ingeniería, sino que sus grandes
focos de atracción cultural están directamente relacionados con la muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Como en Egipto, también se construían templos funerarios con formas
piramidales en otras partes del mundo. La cultura tolteca, o la maya dejaron importantes
monumentos de este tipo en América, que hoy también son reconocidos recursos
culturales capaces de impulsar la visita turística de un gran número de
personas. Ejemplos de ello son las tumbas localizadas en las ruinas de la
antigua ciudad de Tikal, en Guatemala, o el Sitio de Copán, en Honduras o
Teotihuacan cerca de México capital. En el lado opuesto del mundo, las
dinastías chinas construyeron grandes panteones como el Mausoleo de Qui Shi
Huang, más conocido por albergar la extensa colección de los guerreros de
terracota de Xi’an, o las Tumbas de la Dinastía Ming en las proximidades de
Pekín, un relevante foco turístico nacional, en el primer caso, y un
complemento cultural a los grandes monumentos de la capital, en el segundo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Todas las culturas y religiones han dejado vestigios de sus enterramientos
que aún perduran. En los inicios de la fe cristiana se empezaron a excavar
catacumbas, construcciones subterráneas dedicadas a albergar un gran número de
tumbas en las paredes de los túneles que discurrían bajo las ciudades. Quizá,
las más conocidas son las de Roma, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-YOwbzMt9uXOVsSayvDk2nIS_nTwStPByOYQBR_TB6Oi5aPmWN71gtDpSX8HMny4SYFkSvSyt-Pza6tx-JdIXFFw89Z91za4rTXkMzi_0Cl0jRkDaj7ZBU3CGyq0P7yEZdjJzHw/s1600/catacumbas-roma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-YOwbzMt9uXOVsSayvDk2nIS_nTwStPByOYQBR_TB6Oi5aPmWN71gtDpSX8HMny4SYFkSvSyt-Pza6tx-JdIXFFw89Z91za4rTXkMzi_0Cl0jRkDaj7ZBU3CGyq0P7yEZdjJzHw/s400/catacumbas-roma.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">que ya se han convertido en un atractivo
peculiar en la capital italiana y complementan a la monumentalidad del antiguo
Imperio y las obras del Renacimiento. También son famosas las de París, aunque
estas datan de siglos posteriores. El fallecimiento de personajes de gran
relevancia para el Cristianismo y la veneración a sus restos provocaron durante
la Edad Media el surgimiento de las grandes rutas de peregrinación. Las
ciudades que guardaban los restos mortales de éstos se convertían en verdaderos
centros culturales a los que llegaban personas de todo el mundo, y muchos
siguen siendo hoy grandes destinos de turismo religioso y cultural. Uno de los
ejemplos más populares es la ciudad gallega de Santiago de Compostela y su
catedral, lugar donde se suponía que yace el apóstol Santiago en torno al cual
se generó el gran itinerario cultural europeo de peregrinaje, el Camino de
Santiago. Europa también cuenta con una numerosa variedad de monumentos
relacionados con la muerte construidos a lo largo de su larga historia, desde
los edificios funerarios griegos y romanos hasta los enterramientos de grandes
reyes, emperadores y personalidades de los últimos siglos. En España, por
ejemplo, proliferaron durante el Gótico, el Renacimiento y el Barroco, grandes
obras arquitectónicas y también sepulcros que llenaron iglesias y catedrales.
Así, la Capilla Real de Granada, que alberga los restos mortales de los Reyes
Católicos, Juana la Loca y Felipe el Hermoso; la Sacra Capilla del Salvador, en
Úbeda, como panteón funerario del que fuera secretario de estado con Carlos I,
Francisco de los Cobos; el sepulcro de Juan II de Ribagorza, emplazado en el
Monasterio de Montserrat; </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlp7Ni775iCIyhsZqRdMRPGp4gtm4ov677MQJCUZaySEFcdkjfJBfW-sGSh8djpH2ORCXLbOzQyqDLBNNmXk46k2HxZxoqqv0H3NCxgvnKID74uJlU9wPF2Wc7QdJWeZswh4gvtg/s1600/11328352_1114656771894467_481499699_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlp7Ni775iCIyhsZqRdMRPGp4gtm4ov677MQJCUZaySEFcdkjfJBfW-sGSh8djpH2ORCXLbOzQyqDLBNNmXk46k2HxZxoqqv0H3NCxgvnKID74uJlU9wPF2Wc7QdJWeZswh4gvtg/s320/11328352_1114656771894467_481499699_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">o el panteón con las tumbas reales de España en el
Monasterio del Escorial, son hoy parte del atractivo monumental de estos
destinos de turismo cultural. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Más moderno, del siglo XVIII, es el Panteón de París, que alberga un buen
número de sepulturas de personalidades como Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola o
Marie Curie. La Ciudad del Vaticano se vertebra en torno a la Catedral de San
Pedro, que alberga los restos mortales del apóstol y donde también se ubican
las tumbas de los Papas. Más recientemente, tumbas de presidentes y sus monumentos
memoriales, lugares donde han sucedido masacres o desastres y, en definitiva,
lugares que se siguen relacionando con la muerte también están adquiriendo
relevancia dentro del turismo cultural por haberse convertido en foco de
atracción de curiosos y turistas con diversas motivaciones. En la actualidad,
son los cementerios los que están tomando protagonismo como recursos
culturales, monumentales y turísticos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los cementerios como lugares de visita <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Terreno, generalmente cercado, destinado a enterrar cadáveres”. Así es
como define el Diccionario de la Real Academia Española la palabra
“cementerio”. Este término deriva de la palabra griega koimetérion que
significa “dormitorio” o lugar de reposo, ya que se consideraban espacios donde
los cuerpos dormían hasta el momento de su resurrección. En la presente entrada
también se utilizarán términos sinónimos como “necrópolis” o “camposantos”, si
bien esta última es más propia de la religión cristiana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los cementerios tal y como hoy los conocemos comienzan a construirse en el
siglo XIX. Anteriormente, desde la Edad Media, las inhumaciones se realizaban
en conventos, iglesias y ermitas, tanto en la periferia como en el interior de
los cascos urbanos. Las ideas ilustradas e higienistas que se popularizan en el
siglo XIX rechazan la coexistencia de vivos y muertos en las ciudades, sobre
todo en una época de deficiencias sanitarias y en la que las enfermedades se
propagan rápidamente. Es por ello que se prohíben las sepulturas en las
iglesias y se piensa en la creación de espacios abiertos comunitarios donde
enterrar a las personas en lugares apartados de los pueblos y ciudades, en las
afueras. Estos recintos, que reúnen gran variedad de sepulturas, desde tumbas
en la tierra a grandes mausoleos pasando por nichos, criptas, capillas,
hipogeos y panteones, además de columbarios y cinerarios para los cuerpos
cremados y osarios, suelen ser espacios cercados donde se aglutinan las
sepulturas o más abiertos con aspecto de parque, donde la naturaleza y los
verdes se entremezclan con los enterramientos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Desde una visión antropológica, en los cementerios se producen rituales de
enterramiento y despedida de los fallecidos y rituales de memoria y homenaje a
los que ya están enterrados. En principio, estos lugares no fueron concebidos
para la visita cultural y turística y aún hoy la sociedad los sigue
relacionando fuertemente con la muerte y el descanso eterno. Este factor es
evidente pues estos espacios no han perdido sus funcionalidades básicas; sin
embargo, “no se debe confundir el respeto a los muertos con la difusión del
patrimonio funerario”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXU8pVQ0zvY972Xhre-waX92m2yZtAdO95A4xmWPwxqAhw5B6SQmOlgy50ZjTEKu5e0QvloYUxhyphenhyphenAAvRR5LM-o3xLZaJ3a1XdMJtmTAg_eE3xF5OfWTC2hn7b4duN8DkLuxJ16Tg/s1600/nota18768_imagen16804.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXU8pVQ0zvY972Xhre-waX92m2yZtAdO95A4xmWPwxqAhw5B6SQmOlgy50ZjTEKu5e0QvloYUxhyphenhyphenAAvRR5LM-o3xLZaJ3a1XdMJtmTAg_eE3xF5OfWTC2hn7b4duN8DkLuxJ16Tg/s400/nota18768_imagen16804.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los cementerios reúnen diferentes valores que los hacen ser espacios de
fuerte atractivo cultural. En primer lugar, son reflejo de la sociedad a la que
pertenecen y a sus prácticas funerarias. Además, aglutinan interesantes
elementos arquitectónicos y escultóricos. Por último, es el lugar donde
permanecen las historias y las vidas de las personas yacentes. Es por ello que
se convierten en fuentes de conocimiento histórico, artístico y social, lugares
donde puede desarrollarse la actividad turística cultural. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque se están logrando progresos, gran parte de la población aún no
reconoce los valores culturales de los cementerios y siguen acumulando
tradiciones, tabús, prejuicios y supersticiones relacionadas con la muerte.
Esto repercute en que el patrimonio funerario sea un gran desconocido y no sea
valorado por su importancia social, histórica y cultural. Para ello se debe
seguir trabajando, recuperando estos espacios para la ciudad ya sea “como
parques públicos, como museos al aire libre y, con fines pedagógicos, como
lugares de estudio idóneo. En la actualidad ya hay numerosos ejemplos de cómo
las administraciones han apostado por crear rutas culturales, visitas guiadas y
otros productos turísticos y culturales en sus cementerios, aumentando la
oferta y generando el interés de una creciente demanda por esta temática. Se
pretende dar la vuelta a la visión tradicional de los camposantos, pasando de
lugares de muerte a lugares de vida ligados a la propia historia y cultura de
la ciudad, musealizando los recintos y difundiendo sus valores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los cementerios son fuente de cultura y conocimiento y reúnen valores tanto
artísticos como históricos y antropológicos, por lo que pueden ser
interpretados como verdaderos museos al aire libre. Y es que a lo largo de su
historia han ido acumulando gran cantidad de patrimonio funerario, convirtiendo
a muchos en verdaderos cementerios monumentales. Pero no dejan de ser, además,
recintos donde permanecen enterradas las personas que han contribuido al
devenir de la historia de sus ciudades y, a veces, personas cuya relevancia
traspasa las fronteras del municipio y adquieren importancia a niveles
supralocales. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Historia y patrimonio que conviven con las propias tradiciones
funerarias y las costumbres sociales y que, en ocasiones, se entremezclan con
la naturaleza y la disposición del espacio para configurar un atractivo
paisaje. Como si fueran centros histórico-artísticos, los cementerios reúnen
las condiciones suficientes para ser focos de atracción cultural de índole
similar: necrópolis monumentales dentro de ciudades monumentales. Los
cementerios tienen un valor antropológico innegable formado por las costumbres
y prácticas relacionadas con la muerte, las ideologías, cultos, devociones y
tradiciones funerarias que se reflejan finalmente en los grupos escultóricos e
inscripciones. Por tanto, son centros con interesante patrimonio inmaterial,
referido este a los rituales de la muerte, las costumbres funerarias, los enterramientos
en las diversas sociedades y a lo largo de la historia. Los cementerios fueron
y son creados como espacios emocionales y sagrados. En relación con este último
aspecto podemos identificar también valores religiosos pues acaban revelando la
identidad religiosa del pueblo o de varios en un conjunto regional. Por
ejemplo, en Europa podemos observar cementerios católicos, protestantes,
anglicanos, ortodoxos, judíos y civiles, principalmente. También inmaterial es
la historia que reúnen, la suya propia y la de sus personajes. La construcción
del cementerio, su ubicación y sus características nos hablan ya de la historia
de la ciudad, de cómo los antiguos lugares de enterramiento llevaron finalmente
a la creación de este espacio y de la situación social que se vivía en aquel
momento. Recuerdan la historia más reciente y trágica de las regiones que han
ido sufriendo epidemias, hambrunas, revoluciones o guerras, por ejemplo. Son,
además, lugares que mantienen viva la memoria de lo que no se quiere o debe olvidar
como sociedad, preservándola para trasmitirla a generaciones futuras.
Concretamente, a la memoria histórica contribuyen, entre otros, las fosas
comunes que se incluyen en los cementerios, como el Fossar de la Pedrera en el
de Montjuïc en Barcelona, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbfe3Ih6uBZ8k3rSVwIlvRLbhFu7F7SoKqXe4ZwETAW17T7FqcCwYdR7Op_S6Klvm2NXnAU7MHsbNY3rGVD7qxwPvSJjHIz1Zlqjw7llJrYmAGlNBWF7aLieMGIDUTwO54cavuw/s1600/044035.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbfe3Ih6uBZ8k3rSVwIlvRLbhFu7F7SoKqXe4ZwETAW17T7FqcCwYdR7Op_S6Klvm2NXnAU7MHsbNY3rGVD7qxwPvSJjHIz1Zlqjw7llJrYmAGlNBWF7aLieMGIDUTwO54cavuw/s400/044035.jpeg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">y las zonas dedicadas al enterramiento de civiles o
combatientes extranjeros que perecieron en la batalla fuera de sus fronteras.
Asimismo, los cementerios militares, como el de Arlington en Estados Unidos o
el alemán de Cuacos de Yuste en España, forman parte de la memoria y la
historia del siglo XX y sus conflictos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Pero también está lleno de historias de las personas que descansan en sus
sepulturas, tanto anónimas como ilustres, un gran número de vidas que
contribuyeron de una manera u otra a conformar la identidad de cada localidad,
que formaron parte de su historia. De hecho, muchos camposantos son
identificados solamente por las personalidades que descansan entre sus paredes,
ya sean intelectuales, científicos, artistas, escritores, políticos, y en ocasiones
se generan pequeñas peregrinaciones para honrar su memoria. La propia
ubicación, el diseño del recinto y el manejo del espacio también le dotan a los
cementerios de valores urbanísticos y arquitectónicos. Los valores artísticos
vienen dados a través de su propia estructura, con la arquitectura de los
panteones y del propio recinto, los grupos escultóricos que acompañan a las
sepulturas, los mausoleos, las áreas verdes y espacios ajardinados y las
iglesias o templos que incluyen en su interior, en definitiva, el patrimonio
material de los cementerios. Muchos reflejan muy bien la evolución estilística
a través de los siglos, los sucesivos estilos y corrientes artísticas, ya sean
románticas, neoclásicas, neogóticas, neomudéjares o modernistas, por ejemplo, y
la evolución en la moda y los gustos. Además, en numerosas ocasiones
intervinieron importantes arquitectos y escultores para realizar las obras que
funerarias de los más pudientes, generalmente, reflejando la vida, la muerte y
los logros de los ciudadanos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En los cementerios que hoy conocemos, los principales monumentos
conmemorativos eran erigidos normalmente por la burguesía del siglo XIX y
principios del XX. Ejemplo de ello fueron los indianos que regresaban
enriquecidos a España, principalmente a Cataluña, Asturias y Cantabria, donde
no sólo se construían grandes mansiones para vivir sino que también ordenaban
levantar monumentales panteones, sepulcros y mausoleos en las áreas más
importantes del cementerios para su descanso eterno y para que su estatus
social prevaleciera sobre el resto, glorificando su propia biografía. A través
de sus mausoleos, la burguesía “manifestó su afición a la arquitectura
sepulcral aristocrática, aspirando a su ennoblecimiento social”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La arquitectura y escultura sepulcral de estas épocas están repletas de
elementos simbólicos y alegorías a la muerte y la vida, además de aspectos
propios de cada estilo artístico utilizado, como la abundancia de naturaleza y
las peculiares líneas del modernismo catalán. Dentro del arte es posible
señalar también la literatura ya que estos espacios han servido de inspiración
de varios escritores y poetas que los han incorporado a sus obras. Así, Paul
Valery habla de los cementerios marinos, Balzac sitúa la “Comedia Humana” en el
parisino Père Lachaise, el catalán Salvador Espriu utiliza el de Arenys de Mar
o Sinera como escenario de sus poemas, y el de Glasnevin aparece reflejado en
el “Ulises” de James Joyce. Por otro lado, existen epitafios interesantes desde
el punto de vista literario, poético y humorístico. La conjunción del arte
funerario, el espacio urbanizado, la ubicación en el entorno y la naturaleza,
se encuentre ésta en el interior o en el exterior, acaban otorgando valores
paisajísticos al conseguirse una belleza armónica e integrada en muchos casos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ejemplos de ello son el camposanto de Casabermeja, Málaga, a modo de típico
pueblo blanco andaluz, el cementerio del bosque de Estocolmo o
Skogskyrkogården, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUkJwxAOKaAWhGA41r1P9kx0-nvfslbz4XUGMS_OToXQiMyYNx3UumRgMu-G7qL78BdW9hLwWMQQbZPG-I727Gqv57qPg_C1MV2VEW-M6vY6eSATo6y99Fo-sFRLj-YScvz0eMqg/s1600/kyrkogard440.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUkJwxAOKaAWhGA41r1P9kx0-nvfslbz4XUGMS_OToXQiMyYNx3UumRgMu-G7qL78BdW9hLwWMQQbZPG-I727Gqv57qPg_C1MV2VEW-M6vY6eSATo6y99Fo-sFRLj-YScvz0eMqg/s400/kyrkogard440.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">las necrópolis marineras que se sitúan frente al mar, o los
tradicionales enterramientos norteamericanos en los que largas hileras de
lápidas o cruces de mármol blanco se disponen en un gran espacio de césped.
Como vemos, los cementerios reúnen tanto patrimonio material, por sus obras
escultóricas y aspectos físicos, e inmaterial, tanto por la historia, la
antropología y las prácticas funerarias. Juntos forman el llamado patrimonio
funerario. Y a través de todos estos valores antropológicos, artísticos,
arquitectónicos, urbanísticos e históricos, “la sociedad puede entender y respetar
la muerte, profundizar en el conocimiento de las religiones y los diferentes
usos y costumbres, descifrar la historia desde otro punto de vista, valorar el
patrimonio y concienciarse sobre la necesidad de su protección”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La Asociación de Cementerios Significativos en Europa (2014) también
considera que por ser uno de los patrimonios tangibles e intangibles más
significativos del continente se deben proteger, difundir sus valores. Así como
las grandes colecciones de pintura o escultura llenan los tradicionales museos
o los centros monumentales de las ciudades son planificados como museos
abiertos, los cementerios también son susceptibles de ser considerados como
tal. El patrimonio funerario y sus valores hacen que estos espacios sean
musealizables y entendidos como verdaderos centros de cultura. Para ello es
necesaria la implantación de herramientas y estrategias de interpretación tales
como creación de rutas, señalización, disposición de rótulos explicativos,
actividades culturales, visitas guiadas, investigaciones, recreaciones
históricas y adopción de nuevas tecnologías, entre otras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjAvdNcuAsYBNxo1_ly81_ESLMKxUoz-VrU740OihCFBsmuev6TWQw6GLI8tNlRZvCzT9fvkQsfpxu-B6Dibpacr0DJ6u0Uzmi8rGcOK04C6VxJI1quFNJ6EE3fvo19IBjfNOrQ/s1600/Sabias-que-Turismo-Cementerios-Ruta-Europea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjAvdNcuAsYBNxo1_ly81_ESLMKxUoz-VrU740OihCFBsmuev6TWQw6GLI8tNlRZvCzT9fvkQsfpxu-B6Dibpacr0DJ6u0Uzmi8rGcOK04C6VxJI1quFNJ6EE3fvo19IBjfNOrQ/s640/Sabias-que-Turismo-Cementerios-Ruta-Europea.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El término turismo cultural, y la cultura en general, abarca un amplio
espectro de actividades susceptibles de generar el suficiente interés para que
las personas deseen visitar un determinado lugar. Y cada día, esta tipología de
turismo es más amplia y desarrollada. Así, podemos encontrar no sólo las
tradicionales ciudades monumentales sino también el folklore, las tradiciones,
las fiestas, los restos arqueológicos, las gastronomías, las artes, la música y
el cine, las industrias, el paisaje… Una larga lista que resulta en una extensa
variedad de recursos turísticos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En un momento donde el turismo cultural se sigue ramificando y derivando en
subtipos de turismo, ya sea este arqueológico, artesanal, artístico, creativo,
de festivales, gastronómico, histórico, industrial, musical, literario,
religioso, militar, de memoria o patrimonial, es importante centrar la mirada
en unos recursos poco habituales, aún muy desconocidos, pero que reúnen
interesantes valores culturales: los cementerios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Entre arte, patrimonio, historia y paisaje, los cementerios se están
convirtiendo en focos de atracción de turistas con diversas motivaciones y se
configuran como auténticos museos al aire libre. Sin embargo, gran parte del
público necesita aún despojarse de tabús y prejuicios asociados con la muerte y
la concepción de los cementerios como lugares oscuros, de miedo, lugares que
sólo visitarían los más atrevidos y, quizá, los más raros. Estos prejuicios no
les permiten apreciar los valores que estos espacios reúnen, y muchas veces no
se dan cuenta de otros lugares de enterramiento ya se han convertido en grandes
destinos turísticos, desde mausoleos musulmanes a tumbas piramidales de
antiguas civilizaciones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Actualmente los investigadores se preguntan si el “Dark Tourism”, o Turismo
Oscuro, es una necesidad del individuo en las sociedades modernas. ¿Es que la
sociedad actual está ya saturada de tanta tecnología y de vivir toda clase de
experiencias tempranas, que ya sólo el halo de la muerte y el sufrimiento les
produce placer?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El "dark tourism" surge en las sociedades modernas y
occidentalizadas debido a la necesidad que tienen las persones en determinados
momentos de su vida, de mirar cara a cara a la muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque determinados sitios turísticos, atracciones o exposiciones
relacionadas con la muerte se presenten y comercialicen bajo una capa
educativa, de entretenimiento o como un recuerdo histórico, en realidad atraen
a la gente porque las personas están ávidas de "consumir la muerte"
como si fuera una mercancía.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Al fin y al cabo, apuntan los profesores de la Universidad de Lancashire,
los seres humanos -conscientes de su mortalidad- han realizado rituales
relacionados con la muerte desde hace miles de años. Es decir, experiencias
místicas necesarias para encontrar el sentido de la vida.<br />
Sin embargo, en las sociedades modernas y laicas -donde el individuo tiende a
apartarse de la religión- este tipo de rituales o mecanismos de confrontación
con la muerte cada vez son más escasos, recuerdan Stone y Sharpley en su
artículo.<br />
"En otras palabras, la muerte se ha vuelto invisible y de este modo,
ausente del dominio público", explican ambos autores.<br />
Pero como resultado de esa "ocultación" o "secuestro de la
muerte" por parte de los gobiernos y las instituciones, dicen estos
expertos, surgen nuevas formas de consumo dentro de la cultura popular. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_CJsYcVOtz4n17GSGK7YdejFnGTJIjK6CDchTl_ODCecEmNws3FBNbztvmB5Yj0JEFYnylEyhj_KAr7CYW5VwDkja3HbHEuQXihtxjEeSSZ9F5mH2cstlYppf59JPCfzSxnpHA/s1600/16772889-Abstract-word-cloud-for-Dark-tourism-with-related-tags-and-terms-Stock-Photo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV_CJsYcVOtz4n17GSGK7YdejFnGTJIjK6CDchTl_ODCecEmNws3FBNbztvmB5Yj0JEFYnylEyhj_KAr7CYW5VwDkja3HbHEuQXihtxjEeSSZ9F5mH2cstlYppf59JPCfzSxnpHA/s400/16772889-Abstract-word-cloud-for-Dark-tourism-with-related-tags-and-terms-Stock-Photo.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En suma, hoy en día el consumo de 'dark tourism' habría venido a substituir
-de manera inconsciente- aquellos rituales mágicos milenarios donde los
individuos de la tribu debían mirar cara a cara a la muerte para encontrar un
sentido a sus cortas y azarosas vidas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Pero... A pesar de todo lo que venimos diciendo, muchas personas, aún
muestran una firme resistencia a visitar un cementerio. Uno de los grandes
interrogantes que asaltan la mente humana, es, ¿por qué, al escuchar la palabra cementerio o “tener” que visitar
alguno de ellos -sobre todo
a ciertas horas
del día -
produce en algunas
personas, escalofríos, temor o
rechazo. Es decir, qué pensamiento
atávico se guarda en lo más
profundo de la
mente humana en
relación al lugar
en donde todos, tarde o temprano estaremos “reposando” para siempre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">¿Qué idea, impresión
o sentimiento guarda
el hombre en
relación a la muerte?
Todo parece indicar
que la respuesta que
prevalece sobre otras, es que, de alguna manera al visitar un
cementerio, vamos a conocer la que será nuestra última morada; sitio al cual,
inexorablemente, vamos a llegar. Se suma
a todo esto, por supuesto, el miedo a las almas perdidas, el temor
a lo desconocido,
ó el espanto
de enfrentarnos a
nuestra propia muerte.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es por ello,
que, a pesar
de saber que
allí yacen los
cuerpos de muchos seres amados,
familiares y amigos, en ocasiones, más de los que tenemos entre los vivos,
seguimos resistiéndonos al hecho de darnos una vuelta por los camposantos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El arte funerario<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La última manifestación
de amor de los
vivos por sus
muertos, se ha expresado
en nuestro devenir
histórico, a través
del arte funerario.
Arte, que ha sido
arropado de hermosas
expresiones como la
música, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tsS2zuFLOB0" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">la literatura, la
pintura, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7NBSdRYhUaQFh39euFbmWlY1g0tuYd_LrNECQT0EBR6L-LLLs5uhcCrTHLoOICi3WfLWW3ROpfJRBSAbksm4RWxnSsjhZUovBYSLUEXiRZ-wDf0L1N_1DBLNbQp6bv6sYdRaeQ/s1600/enrique-simonet-lombardo-y-tenc3ada-corazc3b3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7NBSdRYhUaQFh39euFbmWlY1g0tuYd_LrNECQT0EBR6L-LLLs5uhcCrTHLoOICi3WfLWW3ROpfJRBSAbksm4RWxnSsjhZUovBYSLUEXiRZ-wDf0L1N_1DBLNbQp6bv6sYdRaeQ/s400/enrique-simonet-lombardo-y-tenc3ada-corazc3b3n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">la arquitectura, y por supuesto, de la escultura, la cual ha tenido
una presencia singular en las iglesias y sus panteones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Investigar y escribir sobre un cementerio se tiene de mal gusto, muy a
pesar del ánimo
del autor que
busca las soluciones
a los problemas que
el tema le
plantea. ¡Bien sabemos
que se duda del
equilibrio mental de
quienes estos sitios frecuentan!,
porque para la mayoría de la gente no tiene caso e incluso es
insultante, remover los recuerdos aletargados de la muerte... La
ausencia de monografías
sobre tumbas modernas
y el hecho de que los arquitectos
actuales no suelan mencionar, o no
quieran destacar, las tumbas y los panteones que han construido ya sea
por pudor, pues la
muerte inquieta siempre,
o no es
de caballeros, o porque consideran
que se trata de obras menores o indignas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El ajuar funerario
nos desvela cómo
vivían los hombres
del pasado, al tiempo que la propia organización espacial de la tumba
refleja con claridad
la concepción que
se tenía del
hogar de los vivos. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghRPIAxpHZubvK-w9g2ayPeaibfxOGRYHRKrkPOp5vk1Om8MOnhSK_8KDf8-Z5aeXVBm_RgFxbsApmBrQkPJ0wd5G8W28OZYkzYsma3JX_Nht0M9Ctjo8NU2PTbkiDPxJRy9vsqw/s1600/138702658_2000x1333.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghRPIAxpHZubvK-w9g2ayPeaibfxOGRYHRKrkPOp5vk1Om8MOnhSK_8KDf8-Z5aeXVBm_RgFxbsApmBrQkPJ0wd5G8W28OZYkzYsma3JX_Nht0M9Ctjo8NU2PTbkiDPxJRy9vsqw/s400/138702658_2000x1333.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Lo que sabemos
de la vida
remota procede siempre
de la tierra. Sólo la tumba, la casa para las
almas, nos demuestra cómo era la casa de los vivos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque sería interesantísimo estudiar todos los elementos artísticos
conjuntamente: Mausoleos, epitafios, decoraciones, esculturas; por razones de
espacio y de interés personal, en la entrada de hoy me ceñiré exclusivamente al
estudio de la ecultura funerària y en especial a la que se desarrolló en Europa
desde los primeros años del S.XIX y los 40 del S.XX, es decir principalmente a
los estilos romántico, art nouveau o modernisme y Art Decó, con breves
referéncias a algunos períodes anteriores y estilos posteriores, a la espera de
disponer de mayor información al respecto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Fieles testigos de
nuestras visitas las
bellas esculturas que
nos “escoltan” en los
largos recorridos dentro
de los camposantos. Cómplices dolientes que
resguardan celosas el reposo
del difunto. Suelen
evocar al muerto en sus derrotas,
triunfos y virtudes. Colman los cementerios ya sea dobladas de dolor, erguidas,
o sobre la tumba, en actitud de arrobamiento, orante o recostadas sobre un muro
o una tumba. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Postradas ahí reposan,
fieles al lado
de aquél cuyo
sueño eterno abrigan, mismo que seguramente
se verá interrumpido por la destrucción
parcial o total del monumento.
Ahí, ven pasar “la muerte” víctimas del sol, del viento, del frío, del
vandalismo, del abandono...y del olvido.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Presentes ante el dolor penetrante,
pero pasajero, que permanece en los cementerios, aisladas de todo calor
humano. Figuras cercanas y a la vez
abandonadas y olvidadas como el recuerdo de los deudos. Son dolientes
regocijadas o esquivas, producto de la inspiración del artista que
comercia con la
percepción del dolor, del
duelo, de la
tristeza y aún
de la alegría que produce el
último viaje. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Desde el modelado
hasta la fundición,
o el labrado
de la piedra,
el escultor se encuentra
en todo el proceso
que da vida
a una pieza monumental pero
la importancia de
estas piezas, que
requieren largos procesos de
creación en manos
de artistas, es
que le otorgan identidad
a una ciudad y
se vuelven puntos
de referencia urbana,
cuya estética quedaría presente
en esa rama de las bellas artes, siendo este arte el que busque el
eslabón que funja
como alianza con
nuestros muertos, por
ser un sello de fe, de sentido de trascendencia o una forma de tocar la
vida en la muerte, con las manos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwvPgdC2XVdi8lT7_YqobQby4PIW2G3BOD6NczBQgH-OxGmEhZkX9iL_fxk2_rd9w5jveiWGKIJJ9H3zDDPocQCwP91ElPDGL3OWV8XKXHsWdx1EVfUFMs9Neru3gzKZrFXHx2gA/s1600/Photo%252520Cimetiere%252520du%252520Pere%252520Lachaise%252520%252520Paris%2525201202%25252.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwvPgdC2XVdi8lT7_YqobQby4PIW2G3BOD6NczBQgH-OxGmEhZkX9iL_fxk2_rd9w5jveiWGKIJJ9H3zDDPocQCwP91ElPDGL3OWV8XKXHsWdx1EVfUFMs9Neru3gzKZrFXHx2gA/s640/Photo%252520Cimetiere%252520du%252520Pere%252520Lachaise%252520%252520Paris%2525201202%25252.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es así como
el final del
siglo XIX trajo
consigo dos estilos
fundamentales en el
arte escultórico: El
Romanticismo “...nos damos cuenta
de que la
muerte era la
compañera inseparable de
la vida en el
siglo XIX. ...La
vida y la
muerte son inseparables,
pero una de las
características del siglo
XIX y no digamos ya el S.XX, fue
la muerte de
gente muy joven.
Y ahí es donde
se origina, a
nuestro entender, una
parte de la
obsesión del Romanticismo en la
muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ciertamente el cementerio es el lugar del dolor, convertido con el
tiempo en melancolía,
“una reacción a
la pérdida del
objeto amoroso, a
la que no
sigue la transferencia
de la libido
a otro nuevo
objeto, sino el retraimiento
del yo, narcisistamente identificado con el objeto perdido”...
Existe pues una empatía con el objeto que representa al difunto, relación que
algunas veces se convierte en “agalmatofilia” (amor por las estatuas)...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Podríamos decir coloquialmente que el arte funerario (las tumbas y las
efigies) llenan el
vacío provocado por la
muerte y mantiene
la ilusión de que
el difunto no ha sido devorado por el tiempo. La presencia de éste, de
algún modo, se
mantiene, aunque sea con tristeza
y esa tristeza no
pudo ser mejor representada
sino a través
del estilo del Art
Nouveau estilo que, arropado
en las líneas
sinuosas y onduladas,
atrajo hacia si mismo,
mayor teatralidad: “Los
cementerios más lujosos
se transfiguraron en templos
del romanticismo decimonónico, con
sus estructuras neoclásicas,
sus rosetones y figuras art Nouveau que estimularon ese halo de tragedia y
misticismo que implica este género de lugares”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De entre la multitud de cementerios que reunen gran cantidad de Belleza,
destacan el de Père Lachaise y Montmartre en París y los Monumentale de Milán y
el Cementerio Staglieno de Génova, al que dedicaremos una atención especial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Cementerio Staglieno de Génova<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En opinión de
Luis Carandell, un experto
funerario...”el más bello
cementerio del mundo es el de Staglieno en Génova Italia”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“La muerte y la belleza son dos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">cosas profundas que tienen tanto de <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">azul como de negro y parecen dos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">hermanas, terribles y fecundas, con <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">un mismo enigma y similar misterio”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Víctor Hugo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La ciudad de Génova, situada al nordeste de Italia, capital de la región
de Liguria, cuenta
con uno de
los espacios mortuorios
más grandes e importantes del
mundo: El Cementerio Staglieno, auténtica
fortaleza dedicada a honrar
a sus muertos
por medio de un
sinfín de esculturas,
tumbas, capillas, mausoleos, criptas, nichos, y
artes decorativas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Fascinante testimonio histórico
y artístico del bello puerto
de Génova, poseedor de: ...una superficie
de 330.000 metros
cuadrados, alojando a
más de 2,000.000
de sepulturas. Cuenta
con 117,600 tumbas,
de las cuales 290 son capillas en el interior de las
galerías y 468 nichos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyv3NL-NIfVfh09b75TKZqZ9I5AHTQD70xXhmHA2VtGsnrF-TECgNPVZwUqmdCp9kZzUPuuLg8eWHIlEBCHo1otJYC1ub0NJk65Azo2Vmuvn8_Ffgr7DsRQPoMykTvcKOoh3Xpiw/s1600/Imagen4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyv3NL-NIfVfh09b75TKZqZ9I5AHTQD70xXhmHA2VtGsnrF-TECgNPVZwUqmdCp9kZzUPuuLg8eWHIlEBCHo1otJYC1ub0NJk65Azo2Vmuvn8_Ffgr7DsRQPoMykTvcKOoh3Xpiw/s400/Imagen4.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Actualmente en el
interior del cementerio
existen distintas áreas </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">reservadas</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">credos</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">como</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Protestantes,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Hebreos,
Ortodoxos</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Griegos,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Musulmanes</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">una</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sección</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">destinada</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los Anglicanos (tanto militares como
civiles).</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Antes de la
creación de este gigante
de mármol, debieron salvarse muchos obstáculos,
tanto administrativos como
de cimentación. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Años más tarde, aparecerían en escena dos arquitectos, el primero llamado
Carlo Barabino (1768-1835) quien, después
de haber sorteado
años de trámites
y obstáculos, a dos semanas
de ser aprobado
el proyecto del
nuevo cementerio, muere a
causa de una
epidemia de cólera.
El segundo, Giovanni Battista Resasco (1799–1872),
discípulo de Barabino
sería el encargado de
darle seguimiento al
proyecto de cementerio
Staglieno (1835) mismo que fue inaugurado de forma oficial en el año de
1851. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRlesLmfheIXxhiZITVTlDeNdihx7xKmKZ_avJz6ZWm7e0fv6Nx7YY6-GpBusRjni0vQgRZm3lO2GR4r7XXBM16JS3sOpSV9Ca3ARmHE4L7g55GD5VYm_yqZ42E9CtSuFu1uxfVg/s1600/CimiteroStaglieno+foto+%25C2%25A9+Comune+di+Genova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRlesLmfheIXxhiZITVTlDeNdihx7xKmKZ_avJz6ZWm7e0fv6Nx7YY6-GpBusRjni0vQgRZm3lO2GR4r7XXBM16JS3sOpSV9Ca3ARmHE4L7g55GD5VYm_yqZ42E9CtSuFu1uxfVg/s400/CimiteroStaglieno+foto+%25C2%25A9+Comune+di+Genova.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es de destacar, el lugar elegido para la creación de esta colosal obra: </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ubicada a un costado del río Bisagno, el que divide actualmente en dos a la
ciudad de Génova. Son de imaginar los problemas</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">que debieron sortearse en un lugar de por sí húmedo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">-hay que recordar que Génova es un puerto-
con</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">presencia</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">un</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">afluente</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sus</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">posibles</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">repercusiones,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">en</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los
cuerpos en descomposición y en las construcciones de gran peso, erigides para
honrar a los difuntos.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Al parecer todos esos inconvenientes fueron tomados en cuenta por el equipo
de los arquitectos Barabino y Resasco, ya que hasta el día de hoy podemos observar
la buena conservación
y mantenimiento en tumbas datadas en el siglo XIX: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2GI1wVMoq1ZKUYNNXaic_nr4YFLLMB3i8QOAlNXVghcjE8enSG2tjmm9ojIVKXaUkdHoEbu6p4atbSr3K5lVsLX83ELi5vP0Gy9wPqzU1R4KNKEYk_XV66viSglIsAPWQ3-fttQ/s1600/99e64a7645a974d6490bb183d3cd28af.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2GI1wVMoq1ZKUYNNXaic_nr4YFLLMB3i8QOAlNXVghcjE8enSG2tjmm9ojIVKXaUkdHoEbu6p4atbSr3K5lVsLX83ELi5vP0Gy9wPqzU1R4KNKEYk_XV66viSglIsAPWQ3-fttQ/s400/99e64a7645a974d6490bb183d3cd28af.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">...Entrando por la majestuosa Puerta de ingreso que se asoma al
torrente del Bisagno
se encuentra la
estatua de la
Fe, </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9MQ1a1m59in0wa08ORj_mBASCDjlSyHR8BWTg8BQlYTsEx_U_JPF6G1F1LzaWnI6f-BoOm5Clv5ftDEea9JObjweO6jeu3zuiIsjZSp3-xXyiVf8Wym3SqOgbtZ12s2bPSlb6hA/s1600/staglieno-cemetery.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9MQ1a1m59in0wa08ORj_mBASCDjlSyHR8BWTg8BQlYTsEx_U_JPF6G1F1LzaWnI6f-BoOm5Clv5ftDEea9JObjweO6jeu3zuiIsjZSp3-xXyiVf8Wym3SqOgbtZ12s2bPSlb6hA/s400/staglieno-cemetery.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">una obra en
mármol blanco de
nueve metros de
altura, realizada por
el escultor Santo
Varni.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOaycc1BRVMA1RXiS1yUfdkvo_3T8hYmxmyVyAc_Ifsqr0iyInFi4l6375IqBWdFP5ORaZEjuL25YcjIQtq6EXgZ5j7eVOo3ynldFgbGrKEBS7FKausV7eA76zLyC4mEER1S-dcw/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOaycc1BRVMA1RXiS1yUfdkvo_3T8hYmxmyVyAc_Ifsqr0iyInFi4l6375IqBWdFP5ORaZEjuL25YcjIQtq6EXgZ5j7eVOo3ynldFgbGrKEBS7FKausV7eA76zLyC4mEER1S-dcw/s400/Imagen3.jpg" width="301" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sobre la
colina posterior se
alza la imponente obra
arquitectónica del Templo
de los Sufragios (Panteón): estructura
de planta circular
de veinticinco metros
de diámetro cuya
altura desde el
pavimento al lucernario es de
veintitrés metros y
medio. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL72w50DeY74xckPr5NoiRzfQfWDoUyacyb35tUqZTfhMoP-bYDLDSpI24g1B7gwWX8v8pXgWUWIlCV1qE2ImVwywSQlQ51_IF6aizGwmpEtAFxxb8U0UjlYhuoZBOAf8A2W-fWw/s1600/32437656.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL72w50DeY74xckPr5NoiRzfQfWDoUyacyb35tUqZTfhMoP-bYDLDSpI24g1B7gwWX8v8pXgWUWIlCV1qE2ImVwywSQlQ51_IF6aizGwmpEtAFxxb8U0UjlYhuoZBOAf8A2W-fWw/s400/32437656.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En su
interior se conservan
los restos mortales de
ciudadanos ilustres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A lo largo
de los muros perimetrales se
extienden las galerías, verdaderos
y auténticos cofres de obras
escultóricas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsY9HFsXEeHNC42ueGG9MSmDUGcS_NUyrIE-KyWi8RseQN3GIa8Jr39qQoxjsMpbuH1MkQVVYUNF0mcY8X1y8glIp45iHTU2uyKtLSzbYBykuDaUBFB9ymacvV822Zq-6PRFOtpw/s1600/cementeriodestaglienogenova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsY9HFsXEeHNC42ueGG9MSmDUGcS_NUyrIE-KyWi8RseQN3GIa8Jr39qQoxjsMpbuH1MkQVVYUNF0mcY8X1y8glIp45iHTU2uyKtLSzbYBykuDaUBFB9ymacvV822Zq-6PRFOtpw/s400/cementeriodestaglienogenova.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Este auténtico museo
al aire libre contó
a principios del
siglo XX con
nuevas áreas o “porticatos” (pórticos):
el porticado Montino,
poseedor de espléndidas muestras
de obres Modernistas y Déco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg22j6pp33WCrdSS6u20uFbYaUxR3BHTw73JiKlhHaBOgKgB9WQPcZaiicqN9NgSQc9DxBuXZAkw_oS6taZrBa41fk9_HvfxWGRSIGe_hVPWQVAIqWuTPBM_VsQCRIf1vHSw5Pd2w/s1600/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg22j6pp33WCrdSS6u20uFbYaUxR3BHTw73JiKlhHaBOgKgB9WQPcZaiicqN9NgSQc9DxBuXZAkw_oS6taZrBa41fk9_HvfxWGRSIGe_hVPWQVAIqWuTPBM_VsQCRIf1vHSw5Pd2w/s400/Imagen2.jpg" width="317" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“El Sagrario de los
Caídos” construido durante
la Primera Guerra Mundial,
y por último
en el año de
1955 se crea
el porticato “San
Antonio”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Conocedores los genoveses, del
legado cultural del
Cementerio Monumental de Staglieno, han establecido
diferentes itinerarios
temáticos -debido a
la variedad y la
extensión del lugar
- que el
visitante podrá escoger
entre los recorridos llamados: “El
Resurgimiento”, “Los Ángeles”,
“La Caridad y
la Beneficencia”, y “Las Emociones”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A diferencia de otros cementerios que han optado por edificarse en
terrenos planos, parte
de éste ha
sido construido en las faldas
de una colina,
por lo que,
una fracción del
recorrido se lleva
a cabo en
un plano horizontal y
otro, accediendo a
través de rampas
o escaleras que
van mostrándonos
“terrazas”, sitios que acogen
soberbios ejemplares de escultura, arquitectura y artes
decorativas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Zonas muy arboladas,
hermosos parajes naturales,
caminos empedrados, otros más modernos pavimentados, siempre rodeados de
un ambiente sereno y
sobrio, en donde
los diferentes tonos
de verde acompañan nuestros
pasos, tanto en
desniveles como en
escaleras, que hacen
recordar la similitud
que este cementerio
italiano tiene con
otro de igual fama: el Père
Lachaise de la ciudad de París. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El sugerente resultado del entorno
natural acompañado de la
configuración de los monumentos y de la arquitectura es el
resultado de la nostalgia siempre presente y de la atmósfera de eterna
evocación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Desde su entrada se perciben las dimensiones y grandiosidad de este
cementerio Italiano, cuya fama trasciende sus fronteras. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A pesar de
poseer una entrada
señorial, el cementerio Staglieno tiene como principal
acceso el ala izquierda del recinto, en donde una sèrie de florerías flanquean
el costado derecho de la barda frontal, que nos guia a la primera sección del
camposanto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Llama la atención el constante mantenimiento y restauración que se
tienen sobre techos,
nichos, tumbas, mausoleos y
criptas. El llamado “Gigante de
mármol” a pesar de sus
más de 150
años de vida,
se encuentra rodeado de
tecnología de punta, esto es: elevador para acceder a las zonas más
altas, pedestales con computadora
que permiten ubicar
las distintas tumbas,
pequeñas luminarias a
manera de velas encendidas
las 24 horas del día, otorgando al espacio un
ambiente de recogimiento y misterio. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1ZbSwWrVatlphjoXV2FtSRMe23aXt8fGS6FzLvuGWhI8SAq-rtZ3KMIN3-wG4RkKIZvkeSv10kAaWGI5IoujpMRPzuvkKFdY66r1rdLMH2Am1trVALrYkbA785LRMFlj5oPBjg/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1ZbSwWrVatlphjoXV2FtSRMe23aXt8fGS6FzLvuGWhI8SAq-rtZ3KMIN3-wG4RkKIZvkeSv10kAaWGI5IoujpMRPzuvkKFdY66r1rdLMH2Am1trVALrYkbA785LRMFlj5oPBjg/s400/Imagen1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En el entorno
predominan la limpieza,
el orden y
el silencio. El respeto
al lugar es
evidente: a pesar de
existir tumbas centenarias,
éstas se encuentran
dignamente conservadas, alguna de
ellas ya con
la lápida quebrada por los
efectos del paso del tiempo de las raíces de los árboles, pero sin perder la
dignidad de lo que es la llamada “última morada”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las estatuas, eternas
compañeras de los visitantes,
observan el paso del
tiempo incólumes. A
pesar de haberse encontrado muchas de ellas expuestas a la intemperie, es notable el buen estado de conservación de las
mismas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Caminando pensativos a
lo largo de
los caminos del cementerio, atravesando
las zones arboladas
y los diversos
y largos porticatos, personajes
como Nietzsche, Maupassant,
Mark Twain, Hemingway y muchos otros fueron encantados por la
experiencia de sentirse solos en este espacio....y las nuevas generaciones sucumben
a la misteriosa
atmósfera. El mismo
Ernest Hemingway admirado
por la belleza
del lugar afirmaba que:
“...es de una
atmósfera absolutamente única,
una de las
maravillas del mundo.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las zonas denominadas
“porticatos” han sido reservadas para
personajes ilustres, con alto
rango social, por
lo que muchas de las más bellas
escultures se encuentran ubicadas en esta zona.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Bajo los porticatos
se encuentran los columbarios, áreas
de techos altos, con
respiraderos y tragaluces
que permiten en
algunos espacios prescindir de la
luz artificial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Una monumental escalinata
nos permite llegar
a la “Capella
dei </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Suffragi”, un templo de forma circular que llama la atención por su cúpula
dórica, asemejando al Panteón romano. Desde esas alturas, casi a los</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">pies</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">capilla,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">se</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">puede</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">contemplar</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">con</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">una</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">mayor perspectiva</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la imponente estatua de la Fe, obra en mármol
blanco de 9 metros de altura realizada por el escultor Santo Varni
(1807-1885).</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De igual manera,
la dimensión del
lugar puede ser
apreciada subiendo a espaldas de la capilla en donde se cruzan a nuestro
paso una serie de pequeñas
capillas, y otras,
que por sus dimensiones podríamos llamar auténticas
parroquias, construidas para
el resguardo de
los restos de familias genovesas
burguesas, que con el paso del tiempo han decidido mantener la tradición de
reposar todos, en un solo sitio. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/dzPGkFq_2VE" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las construcciones se
aprietan unas con
otras, luchando por encontrar
sitio en el
prestigioso recinto funerario
y descollar entre las
edificaciones vecinas, todo ello
a costa de desvirtuar
y ahogar la
claridad de su trazado.
Estas grandes necrópolis son
un perfecto reflejo
de la sociedad
de la época
y constituyen un valiosísimo catálogo de arquitectura. Ahora bien en
la ciudad de
los muertos, a
diferencia de la
ciudad de los
vivos, cada edificio en sí, literalmente un monumento, no una "
máquina de habitar ", si no "una máquina de conmemorar”, y así el espacio en el que se
asientan se convierte en una ciudad " monumental ", una ciudad de la
memoria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La edad dorada
de la generalidad de los
cementerios, fueron los siglos
XIX y principios
del XX, cuando
las ciudades empezaron
a habilitar nuevos sacramentales
alejados del centro,
los cuales se
fueron llenando de capillas
familiares, de grandes
mausoleos, túmulos, jardines
interiores, románticas y llorosas estatuas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El siglo XIX
fue el siglo
del triunfo de
los cementerios. Los cementerios empezaron
a formar parte
de los elementos
esenciales en la
planeación de los pueblos
y ciudades. En
muchos casos ellos
fueron y son
ejemplos de escultura
y arquitectura extraordinarios, sobre
todo en Italia.
No hay duda
de que Italia
durante el siglo XIX
y el XX,
destacó de manera
excelsa en el
arte funerario, especialmente
en ciudades como
Turín, Milán, Bolonia,
y Génova. En
otros casos hay
mezclas afortunadas de
paisaje, jardín y una
sepultura adornada por
monumentos. Durante el
siglo XIX el
gran crecimiento de
la burguesía aseguró
que esta clase
fuese conmemorada y
que compartiera las
nuevas ciudades y jardines
funerarios con los aristócratas que
alguna vez controlaron los
grandes monumentos arquitectónicos. No
puede haber duda
de la importancia cultural del cementerio. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El cementerio Staglieno no fue la
excepción. Durante el siglo XIX y principios
del XX fueron
los artífices italianos, auténticos “doctores en piedras” Antonio Canova (1757-1822), Leonardo
Bistolfi (1859-1933), Giulio
Monteverde (1837-1917), Ettore
Ferrari (1848-1929) entre
otros escultores, quienes trabajaron los materiales (piedras y
metales) de forma magistral
permitiendo inscribir el
pensamiento místico que
marcó este período
del arte, en
la materia inerte,
dando cabida a un sinnúmero
de obras, con diferentes
estilos, teniendo por
norma, superar en belleza
y manejo de la técnica al
anterior encargo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las columnas dóricas
y sus ángeles regordetes
rodeados de </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">rocallas</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">están</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">presentes</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">por</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">doquier.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Asimismo,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">presencia</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">del Romanticismo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">es evidente tanto en el terreno plástico como
en el literario, a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">través</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">de</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sus</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">inquietantes</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sugestivos</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">epitafios.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El Decadentismo y Simbolismo se
muestra de forma
trágica, sensual y fatalista.
Sus musas, casi todas
ellas lánguidas mujeres jóvenes
arrobadas por el
dolor, yacen en posiciones
sugerentes, enmascarando un erotismo por demás evidente. A través del tul de sus ropajes se muestran
más los esplendores de la vida terrena y material, que el abatimiento
espiritual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El Art Nouveau con sus líneas
sinuosas y sus lozanas doncellas con abundantes y onduladas cabelleras; y por supuesto diversos ejemplos del Art Déco
funerario con su línea recta bien definida, la elegancia de la figura
estilizada y el espléndido manejo del material (piedra o metal) deseoso de dar
el efecto acerado, brillante, liso y pesado.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Digna de mención
es la destreza en
técnica que tuvo
Leonardo Bistolfi, quien creara escuela y tuviera alrededor suyo,
discípulos deseosos de alcanzar la pericia del maestro. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La influencia de
Bistolfi no se
limitó a Turín;
él dominó la escena
de la escultura
italiana durante las
primeras tres décadas del
siglo XX, gracias
a su estilo
artístico y a su
personalidad. Fue aclamado por el dominio que tenía sobre los cuerpos desnudos
masculinos contorsionados en
obras oficiales, arquitectónicas
y escultóricas de esos años...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Este gran artista,
fue contemporáneo de otro
maestro del cincel
y que hasta
nuestros días sigue
ejerciendo una poderosa
influencia en el campo
del arte y que en
su momento fue
considerado como toda
una autoridad dentro del arte
funerario: Augusto Rodin (1840-1917). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Fueron estas poderosas personalidades, las que dictaron las reglas a seguir
en el campo de la escultura funeraria europea, y el camposanto de Staglieno
es la
mejor prueba de
ello.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Por doquier puede
uno observar esculturas
realizadas bajo estilos que
van desde el
Neoclásico, pasando por el
Realismo, el Simbolismo, Decadentismo,
Art Nouveau... hasta llegar
al Art Déco. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/veVwAmXxHNE" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las estatuas más bellas,
se siguen unas
tras otras; las
dolientes, magistralmente
personificadas manifiestan el dolor y la pérdida del ser querido, por el cual
es muy difícil no sentir empatía ante su desconsuelo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De entre todas ellas, quizás la más apreciada, la que acoge al mayor número
de visitantes y que ha sido copiada y reproducida hasta la saciedad en casi
todos los países de Europa y América es:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El ángel seductor <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los ángeles, todos,
arrebatan el corazón debido
a su presencia espiritual suave
y serena. Sin embargo, es
justo señalar que
es la representación escultórica
de un ser alado,
el que captura
la atención del visitante
por sobre todos
los demás en el Sacramental de
Staglieno: el famoso ángel de
Giulio Monteverde creado en 1882 para la
tumba del Sr. Francesco Oneto, forma plástica muy lograda, inscrita bajo un
estilo Simbolista /Decadentista/Nouveau.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP4Shz7_GrAoQZ1wBZXEvYPBQLUAlM8MtDqTY_ZQ5KarSEvFQLxTsOno0jd2LRxs_sf6_sd6V_VS1_9NCSqahHqFSckRsZdJtekUROyFSBTLvwTHXoJkEvpOCjGyowHkvrDAEnYg/s1600/bf15d4c7d08a393d90c415a43d288e2e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP4Shz7_GrAoQZ1wBZXEvYPBQLUAlM8MtDqTY_ZQ5KarSEvFQLxTsOno0jd2LRxs_sf6_sd6V_VS1_9NCSqahHqFSckRsZdJtekUROyFSBTLvwTHXoJkEvpOCjGyowHkvrDAEnYg/s640/bf15d4c7d08a393d90c415a43d288e2e.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Monteverde “vistió” con diferentes atributos a este bellísimo espíritu
celestial, antiguamente representado por un ser andrógino, el cual exaltaba las
virtudes del difunto sobre el sepulcro: Esta
es la tumba
que mejor ejemplifica
la “inquietud” que
estaba emergiendo en
el imaginario colectivo
acerca de la
muerte en los últimos años de la
octava década del siglo XIX... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La muerte empezó
a ser vista
mucho más como
un misterio, como
fuente de una
profunda ansiedad y
como un evento
que </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">provocaba </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> g</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ran</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">temor.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Esta visión</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sobre</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">muerte, eventualmente se volvió parte del periodo decadentista.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Y de igual manera, la connotación cristiana sobre ese ser espiritual,
candoroso, que nos guiará al paraíso gracias a la fe mostrada en vida, será
substituida a partir
del estilo Nouveau
o Liberty en un
ángel sensual, provocador e
imperturbable: El sensual Ángel que Monteverde, un escultor oficial, sensible a los sentimientos
de la época, colocó
en la tumba
del rico banquero Franceso
Oneto, representa el
punto de no
retorno con respecto a la tradición. El clásico genio o ángel tutelar
que hemos visto reproducir muchas veces en
tumbas y monumentos
en las necrópolis,
ahora toma la
forma de un
ser femenino, perdiendo
todas las connotaciones
cristianas de consuelo,
representado por un ser inmóvil que guarda distancia frente a los demás, con
una expresión imperturbable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-CLDhL9FVwF6-BdYTiqI37A1I4DpYb4Xpkiu6Gbt23uYTnjpI1ZWr9xfvHM6BQLfT-uILb8_31nupYtt-DlXFqeSgWOn0YpoRCwS-Qm3yHHjG2cD-L3cZkHHEckyV8-sk6feRSQ/s1600/Angel+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-CLDhL9FVwF6-BdYTiqI37A1I4DpYb4Xpkiu6Gbt23uYTnjpI1ZWr9xfvHM6BQLfT-uILb8_31nupYtt-DlXFqeSgWOn0YpoRCwS-Qm3yHHjG2cD-L3cZkHHEckyV8-sk6feRSQ/s640/Angel+3.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Este bellísimo ángel
con atributos notoriamente femeninos
y con </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">fuerte</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">carga</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">erótica,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">resulta</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">un</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">halago</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sentidos</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">nos</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">remiten</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">a</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">diversos episodios de la
historia del arte.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Imágenes animadas por
el deseo del
espectador, humanos enamorados,
excitados sexualmente por
estatuas..., constituye un
lugar común persistente
en nuestra tradición
literaria: y recibe el nombre
agalmatofilia (amor a las estatuas). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El motivo es
amplio, ambiguo, se
fragmenta en múltiples historias
y ofrece una pluralidad de modos de lectura: desde Narciso
enamorado de su imagen
hasta Pigmalión seducido por
su propia creación,
desde aquellos amantes
arrojados con desesperación
a las estatuas
funerarias de sus
amores fallecidos, confrontando el Eros y el Thanatos, la vida y la
muerte...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Como buen entendedor y censor de los gustos de la sociedad de la
época, Monteverde despojó
de su misterio sublime
a estas criaturas celestes, otorgándoles
una humanización que
hace recordar al Eros
y Thántatos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Encontramos (en el
ángel de Monteverde) evidentes
componentes eróticos unidos con los de la muerte, los mismos que han estado
presentes en el
arte sepulcral, los
cuales habían sido
escondidos por el
realismo burgués.... la imagen
profundamente sensual tuvo
un enorme éxito
entre los conocedores
de la época. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN_fxGb8a5ELLULKrhOyu-4hcYggV4iI57cyksuX3ZhAlLtBAkU1-Ma68hQqr-GtomJTEq6OygJUzSiSgGqg7AUZYfzHbVoR_Cv-Gf5kY5GiuwDB9wKUR3Z37BsyQe4xuvSvpm7A/s1600/3293865240_cc68b7625b_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN_fxGb8a5ELLULKrhOyu-4hcYggV4iI57cyksuX3ZhAlLtBAkU1-Ma68hQqr-GtomJTEq6OygJUzSiSgGqg7AUZYfzHbVoR_Cv-Gf5kY5GiuwDB9wKUR3Z37BsyQe4xuvSvpm7A/s640/3293865240_cc68b7625b_b.jpg" width="426" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Fue</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">reproducida</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">en</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">múltiples</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">ocasiones,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">por</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">el</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">mismo</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Monteverde</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">y</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">por</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">imitadores,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">que</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">pueden</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">encontrarse</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">con</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">diferentes</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">variedades,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">en</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">principales cementerios
Italianos, Franceses, Alemanes y en el de las Américas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es un ángel
mundano, provocador, ambiguo
-que transitó en la
época de
su creación entre
el misterio y la indecencia-
obliga a entender cuáles eran los gustos de la época,
marcados por el positivismo, y por una crisis
de identidad de la sociedad
burguesa, la misma (familia
Oneto) que faculta al
escultor Monteverde, a
crear un monumento
funerario con esas características tan
innovadoras: un ángel
del silencio-muerte-resurrección
realizado con gran maestría, el cual parece más haber sido fundido en mármol
con el que fue hecho, que labrado en piedra.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">No ofrece consolación alguna, sólo medita sobre el misterio del más allá
(la cultura del misterio muy difundida por los Prerrafaelistas ingleses) a
través de una actitud mundanamente provocadora.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Dolientes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Así como llama
la atención de los
visitantes esta bellísima
imagen angelical, de
la misma manera,
las figuras de Dolientes -uno
de los motivos iconográficos
funerarios más recurrentes
durante el siglo
XIX y principios
del XX- hacen
de su presencia
en el Staglieno
una experiencia inolvidable: “Estas
representaciones adquieren diversos
matices: desde las figuras
femeninas que se
postran, abatidas, ante los
féretros ...hasta las que
aparecen hincadas, rezando,
con lo que
se aporta al
descanso eterno de el alma del finado”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las dolientes, que representan el dolor más profundo por la pérdida del ser
querido, han ido sublimando la expresión de sufrimiento a lo largo de los años
y esto puede ser contrastado observando
los diversos estilos con los que cuenta el cementerio Genovés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnc6J-UioDvI8W8UKDqGIG2cOT94zlI5Sr91v57TxlF9kXns0jV9gwm5otohkIBvscMGUQ94k_ToJEb74r0C2f3_-Ndq53KMz2DXDC6R37Toe3odCy2ZJZYaGeccJr5grOO3ucNg/s1600/70f21db6e061219dc0632931898fd5d6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnc6J-UioDvI8W8UKDqGIG2cOT94zlI5Sr91v57TxlF9kXns0jV9gwm5otohkIBvscMGUQ94k_ToJEb74r0C2f3_-Ndq53KMz2DXDC6R37Toe3odCy2ZJZYaGeccJr5grOO3ucNg/s640/70f21db6e061219dc0632931898fd5d6.jpg" width="418" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Así podemos observar
dolientes con expresión
de delicadeza y dulzura,
muy al estilo
de Antonio Cánova (1757-1822); es
conveniente abrir un paréntesis
para señalar que
el maestro veneciano,
artífice en labrar la piedra,
revolucionó la escultura y fue uno de
los que mejor recreó los modelos antiguos,
cuyos elementos del
neoclasicismo fueron muy apreciados en monumentos funerarios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De igual manera
las creaciones sentimentales
del Romanticismo están presentes
por doquier. El
deseo de perpetuar
en los vivos
el recuerdo (casi fotográfico)
por sus muertos, sigue inalterable. Las escenas de gran realismo como el de la
muerte que despide al vivo (a), es frecuente.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque en la
mayor parte de
los casos más
que insistirse en
la muerte, se
insiste en la
realidad. Las dolientes
durante éste periodo
poseen una belleza clásica, casi todas ostentan perfiles grecorromanos y
poses de dolor reprimido: La introducción del sentimiento, combinado con una
atención al detalle objetivo que se incrementa exponencialmente fue lo que
cambió a la
escultura en el
periodo romántico. Vemos elementos de estas dos tendencias en
la escultura funeraria de los
1840’s en adelante.
Mucho de este
crédito pertenece a Lorenzo Bartolini (1777-1850) quien en el
clima de un ardiente debate
estético se dice
que revolucionó la
escultura italiana debido a la preferencia
de la representación de
“la belleza <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">natural” del Renacimiento, sobre
“la belleza ideal”
de los Griegos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKfsItICU7dVusz46iRXNgsMjYbuGxhs1Zbmk94Mm8YBp8zkGV4uZOKBJ-gT9lqkfAxCYNn3MUWR4Rj1TgJAH-QIQu1r2-X6UOPIppTtZGIs6RMGwzqVapbAN6egKFziNI78K8g/s1600/10h8001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKfsItICU7dVusz46iRXNgsMjYbuGxhs1Zbmk94Mm8YBp8zkGV4uZOKBJ-gT9lqkfAxCYNn3MUWR4Rj1TgJAH-QIQu1r2-X6UOPIppTtZGIs6RMGwzqVapbAN6egKFziNI78K8g/s640/10h8001.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Un notable ejemplo, en términos escultóricos, lo constituye Ia tumba
del químico Luigi
Burlando (1920), hecho por
Pietro da Verona
cuya doliente, una bella
mujer joven yace
desnuda sobre una
roca, cuya larga
cabellera, junto con
su brazo, cuelgan
sobre su costado
derecho; una camelia
(quintaesencia del siglo
XIX y símbolo
de la elegancia y delicadeza) que ha visto su mejor
tiempo pasar, reposa a un lado del cuerpo.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque lo más
llamativo de esta
obra es la
sonrisa de la
doliente, cuya expresión
no es más
que – según
Sandra Berresford -
una mueca “post-orgásmica” (sic).
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La iconografía funeraria
más antigua (Egipto)
nos muestra hermanadas la
figura femenina con
la de la
flor, es decir,
las dames dolientes de los funerales
aparecen aspirando
invariablemente el aroma
de una única flor: el nenúfar. Pero con el paso del tiempo se han
venido agregando al
imaginario mortuorio, un sinfín
de flores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Además de las
flores, las dolientes
suelen presentarse con inscripciones, alegorías
y demás símbolos
en las que
se funde el
sentimiento de lo
pasajero de la
vida (Vanitas ) con
la melancolía de
los familiares ante la ausencia
del ser querido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El Realismo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El realismo en la escultura
trajo consigo una transposición
de los eventos
cotidianos a la
piedra. El deseo
era que, como
una fotografía quedara plasmada la escena fúnebre del difunto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Entre 1850 y
1870, el Realismo
penetró en la
escultura funeraria en el
centro y norte
de Italia. El
estilo se caracterizó
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">por representar de manera asombrosa
detalles y características en
los vestidos hechos
con una increíble
fidelidad, siendo el epítome
de este arte
los escultores figuratives
o realistas del Staglieno...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">No hay que olvidar que el Realismo fue equiparado con los
valores nacionales y
cívicos del Renacimiento.
Los cementerios de Turín,
Génova, Florencia y
Milán tuvieron una
función pública y privada de despertar y expandir la unificación de
Italia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Como muestra de
ello son las obras
de Lorenzo Orengo
(1838- 1909) con la escultura de Caterina Campodónico (1881) y la que
Giovanni Battista Villa (1832-1899) hizo para Pienovi (1879). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7AwkupsiDjDzdjTDoNIhVLwdAcFVp5nNdYvZ-qg6eZbqPwWLaes6TAaGquNPerb1TN-Q7BsLsJc2hFcIJ3kmYAYMMrP1KXXSvBZlI_qYC19PCR9xLL6lQnnOaaHXtIH9dcLN2eA/s1600/caterina_campodonico_intera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7AwkupsiDjDzdjTDoNIhVLwdAcFVp5nNdYvZ-qg6eZbqPwWLaes6TAaGquNPerb1TN-Q7BsLsJc2hFcIJ3kmYAYMMrP1KXXSvBZlI_qYC19PCR9xLL6lQnnOaaHXtIH9dcLN2eA/s640/caterina_campodonico_intera.jpg" width="384" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La primera es una de las esculturas más visitadas en el cementerio de Génova.
Se trata de
la figura de una
dama anciana que se encuentra
erguida, ligeramente agachada, pensativa, tomando
entre sus manos un rosario,
vestida al estilo de la época, en la cual, ni el más mínimo detalle escapó al
escultor. Además de la buena impresión
que deja en el visitante observar la
escultura de una
anciana bien ataviada,
crece aún más
su figura, al
conocer su bella
historia de amor,
al trabajo, a la
confianza de sí misma y por supuesto, a su fe. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Esta es la
tumba de la
vendedora de avellanas,
una figura muy
popular en el
país y en
las celebraciones tradicionales. Mientras
ella vivía y con el dinero que ganaba de la venta de sus avellanas
comisionó al escultor
Lorenzo Orengo a
la construcción de
su tumba. Orengo era uno de los
más acreditados escultores dentro de
la sociedad burguesa
de Liguria además de
ser considerado emblema del
realismo burgués ...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La orgullosa vendedora
de avellanas quiso ser representada con los símbolos de su trabajo,
un rosario hecho
de avellanes, una
barra de pan
y un buñuelo,
con la misma
suficiencia que hace
al rico ser
retratado con los emblemas de su poder y posición social. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCvYMlXq9liW2hHE6kzxyAmpsZ81j5nn93mz-_HhJeq_q6VzxCjZ2RgripgbRHuDJANmdwlXSBYckdrfDRsWjm2OW1b6sBHWnrgYax6Qvp81KSrLQp3SBM_ynavCI_Fa6ryTohZA/s1600/caterina3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCvYMlXq9liW2hHE6kzxyAmpsZ81j5nn93mz-_HhJeq_q6VzxCjZ2RgripgbRHuDJANmdwlXSBYckdrfDRsWjm2OW1b6sBHWnrgYax6Qvp81KSrLQp3SBM_ynavCI_Fa6ryTohZA/s640/caterina3.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Son de admirarse los pequeños detalles y la minuciosidad con las que </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">trabajó el maestro Orengo, como la factura de los encajes que bordean el
vestido de la señora Campodónico. La claridad con que pueden observarse las
venas que saltan por el esfuerzo de cargar su pesado rosario con dos hogazas de
pan, habla de la técnica tan lograda del artista italiano.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El brillo que
aún resplandece del
anillo nupcial y
de los aretes
que cuelgan de los lóbulos de sus
orejas, los flecos del chal que caen
sobre su pecho, la gran
trenza anudada sobre
su cabeza, los
zapatos que asoman
debajo de la gran falda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4qfgHH89nlCn1xNjzALOq4BNkjAPaXFvX75tzFj5R021hofAygHzz4LXgqB8eGOhclG-gi8j00b5e7UJC4Nn_6IRIArTUymDVl28tIC-cMZCPbY3GE5Ubqoh8xoRIVp4ZrR-k9w/s1600/cimitero-di-staglieno+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4qfgHH89nlCn1xNjzALOq4BNkjAPaXFvX75tzFj5R021hofAygHzz4LXgqB8eGOhclG-gi8j00b5e7UJC4Nn_6IRIArTUymDVl28tIC-cMZCPbY3GE5Ubqoh8xoRIVp4ZrR-k9w/s640/cimitero-di-staglieno+%25281%2529.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Resulta interesante conocer
historias como la
de la Sra.
Campodonico, dama italiana de finales del siglo XIX cuya obsesión
terrena no obstante su
vida modesta como
vendedora de avellanes ,
fue el hecho
de pertenecer después de su muerte a la burguesía a la que en vida
sirvió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es el caso
de esta humilde
vendedora de avellanas,
singular, pues cuenta
su historia que
dedicó el fruto
del trabajo de
su vida entera
a preparar los
ornatos de su
última morada, mandándose
confeccionar la hermosa
escultura que adorna
su tumba, misma
que fue encargada
al renombrado y afamado escultor
de la época, Lorenzo Orengo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Llama la atención el método de integración que no discrimina lo mejor, de
lo mejor y agrupa de manera armoniosa al más prestigiado cementerio de Milán,
el talento de
un artista famoso
y menos notorio,
pero no menos
importante, la poesía
de quien escribiese
su epitafio, composición
poética breve, escrita exprofeso
para la señora,
vendedora de avellanas,
por el poeta Gian Battista Vigo: </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Pvwl6l6zoMvwLp40_hvuZkBW0TjAgBJiTNqZXdcJFKA7xW6_56dULeG1L5uXo7-TbcDZIk1WSfRunqyKawYIm7z-trT3hiZSMoaqVpkX-ZwhMTewT5gh6A-m1HltLwJYdFCwSQ/s1600/cimitero-di-staglieno+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Pvwl6l6zoMvwLp40_hvuZkBW0TjAgBJiTNqZXdcJFKA7xW6_56dULeG1L5uXo7-TbcDZIk1WSfRunqyKawYIm7z-trT3hiZSMoaqVpkX-ZwhMTewT5gh6A-m1HltLwJYdFCwSQ/s320/cimitero-di-staglieno+%25282%2529.jpg" width="285" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Vendiendo baratijas en los Santuarios de Acquasanta, de Garbo
y de San
Cipriano, desafiando la
intemperie, me he procurado los medios para transcurrir mi
vejez y también aquellos para inmortalizarme
mediante este monumento,
que yo Caterina Campodonico (llamada la “paesana”)
me hice hacer mientras aún estaba viva.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es claro que
las grandes tumbas
y las grandes
estatuas no fueron hechas sólo para los ricos y poderoso,
y la muestra es esa “...con la misma previsión
con la que
aseguró su propio
monumento funerario, de
igual manera comisionó
al poeta Gian
Battista Vigo un
epigrama para su
tumba”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El otro monumento
funerario que se
guarda bajo el
estilo Realista o Figurativo
es el de
la tumba Pienovi,
hecho por el
escultor Battista Villa.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvhR62pwElpSGcYb5V8Z8NJcbabJnI2cPaMZluc7suPH7Vz1FEb9bCViTquL4-Gq-k0YiQei3WBb5TyfmxxuqxZidmjedcpj7qCnkN7M1gZu0U4z4OwR3dfndowr31uVhgpgWUA/s1600/Tomba_Pienovi_02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvhR62pwElpSGcYb5V8Z8NJcbabJnI2cPaMZluc7suPH7Vz1FEb9bCViTquL4-Gq-k0YiQei3WBb5TyfmxxuqxZidmjedcpj7qCnkN7M1gZu0U4z4OwR3dfndowr31uVhgpgWUA/s640/Tomba_Pienovi_02.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">En
esta obra podemos contemplar una
mujer joven doliente,
la cual se
encuentra levantando por
última vez, la
sábana con la que
fue cubierto su difunto esposo: El monumento fue inspirado por la pena y el
abatimiento de una viuda, Virginia, representada
de forma dramática
y verista. La joven
mujer se muestra
en el acto
de levantar la
sábana con la que
ha sido cubierto
su esposo, de
esa manera por
última vez podrá
ver su rostro.
Este es uno
de los mejor
conocidos emblemas de Realismo
burgués: una fotografía exacta
de la escena
que repetidamente ocurre
en todas las
recámaras visitadas por la
muerte.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La joven viuda
expresa en su
rostro el abatimiento,
el dolor e impotencia
de ver a
su esposo muerto
sobre la cama.
Pareciera que la
doliente quisiera expresar
algo, pues la
boca aparece entreabierta
conteniendo el dolor. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipMtctFc2oGg8jo7fzUxuQ6QOTy6HfAbF7B8fBDUnqsgIDsDaEXPEjKu-mYcuHZJqJGs2nhHHsPluZ7_EbWw0-pAsiPz7iagrRc97XQuk0yVtazjnkAXvoaBJ2A2ym_Em8zZNQyA/s1600/15376875160_d222b23108_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipMtctFc2oGg8jo7fzUxuQ6QOTy6HfAbF7B8fBDUnqsgIDsDaEXPEjKu-mYcuHZJqJGs2nhHHsPluZ7_EbWw0-pAsiPz7iagrRc97XQuk0yVtazjnkAXvoaBJ2A2ym_Em8zZNQyA/s640/15376875160_d222b23108_b.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Con la mano derecha levanta ligeramente la sábana,
y con
la izquierda parece
estar tocando la
mano derecha del
difunto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La iconografía funeraria
nos dice respecto
del significado que
las camas tienen para este arte: La
cama ha tenido
un papel en
la escultura funeraria
desde tiempo inmemorial, ya que ha sido vista como un lugar en donde se duerme...un
ciclo completo tiene
lugar en la
cama, desde la
concepción hasta la muerte...ahí hubo amor, sueños...ambas, la cama y
la tumba fueron
un teatro en
donde se conjugó
la unión... Mientras que el tema
de la cama ha sido usado desde el Neoclasicismo hasta el Art Deco, el número de
camas durante el siglo XIX es
relativamente pequeño si
uno interpreta cama
en <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">stricto sensu. En
mayor número aparece
el cuerpo recostado
sobre un sarcófago...esta escena en
contraste con la
intimidad de la recámara, tiende a asumir un rol más formal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Otras tumbas impresionantes de éste cementerio son: la tumba
“Scorza” (1931) realizada
por Edoardo De Albertis
(1874-1950) </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGEc73gGgU0q3caXK8y1IbM2xEckbbfBeiUmyw-zqc8_nE1nMqU33ExYd42RceTxNglGcK-4PyHoDOajrXPMLGuthtETGctnYAKokpVwsz4S4KIVi13c6M1McssKvjznRZ2FssdQ/s1600/Tomba_Famiglia_Scorza_%2528Cimitero_di_Staglieno%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGEc73gGgU0q3caXK8y1IbM2xEckbbfBeiUmyw-zqc8_nE1nMqU33ExYd42RceTxNglGcK-4PyHoDOajrXPMLGuthtETGctnYAKokpVwsz4S4KIVi13c6M1McssKvjznRZ2FssdQ/s640/Tomba_Famiglia_Scorza_%2528Cimitero_di_Staglieno%2529.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">en la
que podemos contemplar
tres mujeres jóvenes
de gran volumen, ataviadas con vestidos largos que semejan a una seda pesada
o lamé. Uno
pudiera imaginar que
están bailando (la danza
de la
muerte) ya que
las tres se en
cuentran entrelazadas por
las manos, con sugerentes
movimientos corporales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los tipos físicos
son iguales, es
decir jóvenes con
cuerpos largos y
acinturados que emulan la belleza clásica, piernas torneadas, largas y
pies descalzos. El peinado
es semejante en
las tres: recogido
hacia atrás en
largas trenzas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La expresión de su rostro es similar en las figuras de la izquierda y
de en
medio, no así
en el de
la figura de
la derecha. El
rostro de esta “doliente” muestra
estar absorta besando con gran delicadeza la mano de la doliente del
fondo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv3Jd-if5JH3OmwonjLAQf4ZRx8CAXRVXNwOyTZkmCWYO6g2onQ00XceuFUVND5kp_Xow4aQt7ml1HKbFOdRPewT_2k6f_XK9GJhGN-02DhBAwrqttaJNGwYKcs_fkH1_mCOax0w/s1600/montino-staglieno-600x321.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv3Jd-if5JH3OmwonjLAQf4ZRx8CAXRVXNwOyTZkmCWYO6g2onQ00XceuFUVND5kp_Xow4aQt7ml1HKbFOdRPewT_2k6f_XK9GJhGN-02DhBAwrqttaJNGwYKcs_fkH1_mCOax0w/s640/montino-staglieno-600x321.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Esta última figura
trata de liberarse
de sus “captoras”
realizando un movimiento corporal que enfatiza el rechazo a
ser llevada por las otras dos dolientes. El escultor De Albertis retoma un tema
ya antiguo imprimiendo el nuevo
estilo Déco en
la escultura funeraria,
mostrando con ello
la capacidad de revitalizar
cualquier tema de épocas precedentes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El escultor genovés De Albertis fue un escultor prolífico. Se cuentan
más de
30 esculturas firmadas
por él, en
la necrópolis genovesa,
ejecutándolas con gran
fuerza plástica y
éxito, bajo diferentes
estilos, desde el
Simbolista, Liberty o
Nouveau, pasando por
el Déco. Hombre
culto, formó parte
de la élite
artística cultural de
la época, manejando
lo que alegóricamente se denomina
la “bella muerte”: Entre los
griegos existía la
bella muerte. Era
aquella que el
guerrero, todavía en
su juventud, conquistaba
en el campo
de batalla. Su heroicidad y su belleza juvenil perduraban más allá de su muerte.
Su cuerpo era
venerado, era embellecido
y se le
otorgaban honras fúnebres que transformaban en bella su precoz muerte
como bravo guerrero. El enemigo, en ciertos casos, no se contentaba con matar a
su rival: destruía de diversas maneras su cadáver como
un intento de
exterminar toda belleza
en esa muerte y en ese cuerpo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Otra bella doliente
esculpida por De
Albertis, es la
tumba Ammirato (1917), </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFZqiRS3eZcTnePCd05-hq58HaGM-LQo0REVFKmHCrbwyOnuYgfE21FWGHzdv8-LgNsaJHD4XmIivI5S4OJB0fhs47OmkCB0t0c104qPPdty68ZgO01dIJhQMDbOe2Ao0-s31J7A/s1600/staglieno8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFZqiRS3eZcTnePCd05-hq58HaGM-LQo0REVFKmHCrbwyOnuYgfE21FWGHzdv8-LgNsaJHD4XmIivI5S4OJB0fhs47OmkCB0t0c104qPPdty68ZgO01dIJhQMDbOe2Ao0-s31J7A/s640/staglieno8.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">la
cual preludia al
Art Déco. La
tumba es un
bello ejemplo del Simbolismo con un
evidente desarrollo hacia
un estilo geométrico
más moderno. Partidario
de los preceptos
de la Secesión
de Viena, puso
en práctica las nuevas pautas a
seguir en esta escultura: El arte
en los cementerios
continuó obviamente hacia
la revolución Futurista
ocurrida desde la
segunda década del
siglo veinte en adelante. Esto no
quiere decir que haya sido insensible hacia
otras tendencias modernas.
La influencia de
la Secesión Vienesa se dio en la arquitectura y en las
artes decorativas en los cementerios
del norte de
Italia y en
algunas ocasiones en
la escultura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Se trata de
una mujer joven
(doliente) abatida por
la pena y el
desconsuelo. Se encuentra
sentada desnuda, cubriéndose
el rostro con
las manos, seguramente
llorando la ausencia
del ser querido. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvOSltBA4Prf86WhMxQEyhNYdRJD8cCvzymqgDlWYcFHg19dqK_TD9iuK-Ik0Gz73787TGWQ4yrwNDPTTnGVj1fIQMSQRmxuOlOWpz_N3zZjSrsAml7v_Xdk7-rcQ7rL6RAZhQOw/s1600/4446687368_46f49255e3_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="486" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvOSltBA4Prf86WhMxQEyhNYdRJD8cCvzymqgDlWYcFHg19dqK_TD9iuK-Ik0Gz73787TGWQ4yrwNDPTTnGVj1fIQMSQRmxuOlOWpz_N3zZjSrsAml7v_Xdk7-rcQ7rL6RAZhQOw/s640/4446687368_46f49255e3_z.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Doblada sobre sus
rodillas cae su
abundante cabellera, casi
hasta sus pies.
El largo y
ondulado Cabello, -
elemento propio del
estilo Liberty o Nouveau - es
ahora recortado en
las puntas, de
forma simétrica. El volumen
de la escultura
está marcada por
una incipiente geometrización que
señala el advenimiento de
nuevos estilos: “...
a un paso
del Expresionismo puede
observarse a esta
joven doliente (monumento
Ammirato) hecha de mármol...” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El efecto visual
es de un
total desconsuelo. La pena
abate al ser humano,
en donde su
cuerpo apenas se
sostiene ante semejante
desolación. El abandono hacia la persona de la doliente es evidente.
Cada parte del “cuerpo” de la escultura así lo dice: sin afectación alguna, se
rinde ante la muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Subyace en esta bella muestra, un
predominio de la sobriedad formal e
incluso cierta severidad
propia del movimiento
del Secessionsstil o Secesión
Vienesa; hay que
recordar que aunque
dicho estilo buscara
la elegancia, en
ciertos casos transgrede
la sobriedad, permitiendo
con ello salir a la luz, un evidente
Expresionismo. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La decoración en
la tumba Ammirato es estilizada
y abstracta, junto
con la tensión y el erotismo expresados, son típicas de la Secesión
vienesa elementos que dicho movimiento compartiría más adelante con el estilo
Art Déco. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Continua en la siguiente entrada</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-10875216985525265712017-01-31T10:42:00.000+01:002017-01-31T22:21:39.462+01:00TODA LA TIERRA ES UNA TUMBA: APROXIMACIÓN A LA ESCULTURA FUNERARIA./2<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">viene de la entrada anterior 2/2</span><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Otro bello ejemplo de lo que se
puede encontrar en el Staglieno , es la
tumba “Lavaggi” ejecutada por Mario Restelli, </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWzlAxkZmRWTtzAEKMBHD8kyIVjNnzYGiKsIMPEMgfAvaQgx-kbsxaaMn1NsaW1t03tUnoDBOSif7oazM-T3Ex7pW4bhZvw_cYsc4KbpqWAxZHln8NSCc5Hx1PckY1OQXf_Hi9w/s1600/600-006_900.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWzlAxkZmRWTtzAEKMBHD8kyIVjNnzYGiKsIMPEMgfAvaQgx-kbsxaaMn1NsaW1t03tUnoDBOSif7oazM-T3Ex7pW4bhZvw_cYsc4KbpqWAxZHln8NSCc5Hx1PckY1OQXf_Hi9w/s640/600-006_900.jpg" width="480" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">fiel seguidor y admirador de
Edoardo de Albertis
quien incursionara de
forma notable dentro
del estilo Déco. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Este modelo de joven doliente, se fundamenta en una media escultura (cintura para
arriba) la cual
emerge de una cruz
geometrizada (portando en la
parte media el nombre de la tumba: Lavaggi) que se repite en cinco
ocasiones, logrando el
efecto de movilidad
(muy utilizado por
el Déco) ataviada con una casulla
con capucha - versión estilizada y elegante de
una pleurante medieval
ataviada con traje
talar y capucha
- quien parece estar arrobada en sus pensamientos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sus manos se
hallan levantadas, unidas
a la altura
de las muñecas
mismas que hacen el efecto de marco a su bello rostro: “...su estilo
Déco tardío se refleja
en la doliente
de Lavaggi, de
Mario Restelli... uno
de los muchos
imitadores de Alberti en el Staglieno.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El llamado memento mori (recuerda que
vas a morir) lo
vemos repetirse a
lo largo de
la historia del
arte funerario, más
sin embargo un ejemplo en la necrópolis genovesa llama la
atención de los caminantes: la tumba Lavarello
(1914) denominada “La visión de la
muerte”, </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWTdFKQaUeTYEo57UR8120dGtSrmHd-InELnPWt3z7yYe5qCzV-gcu6nfZaAowAEUgZS26On3oYUktEv5T3_rr5RpU6unwWAgqbmTzN0QZOYaNsZ6_JRvYgEFFwfobjk8DVB-qA/s1600/img_3031.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWTdFKQaUeTYEo57UR8120dGtSrmHd-InELnPWt3z7yYe5qCzV-gcu6nfZaAowAEUgZS26On3oYUktEv5T3_rr5RpU6unwWAgqbmTzN0QZOYaNsZ6_JRvYgEFFwfobjk8DVB-qA/s640/img_3031.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">realizada por el escultor Italiano Demetrio Paernio
(1851–1914), consistente en la figura de
una mujer joven desnuda
sentada sobre el piso,
ligeramente agachada observa
un cráneo que
está colocado frente
a ella sobre
una cruz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La joven doliente
en actitud pensativa
y de gran
reflexión lleva un brazo a un costado y el otro, hacia el
corazón recordando con su actitud el “memento mori”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque para los
Simbolistas la desnudez
de la joven
doliente pareciera tener otro
significado: ... No obstante el contraste entre el memento mori y la desnudez
de la
figura de la
joven mujer da
a los Simbolistas
otra oportunidad de yuxtaponer
el Eros y
el Thanatos...seguramente
eran capaces de
inventar su propia
iconografía Simbolista ejecutándola
a alto nivel...
Demetrio Paernio...cuyos trabajos
corrieron a través
del Realismo hacia
el Simbolismo e
incluso al proto -
Art Deco, como La
visión de la
Muerte que seguramente fue uno de sus últimos monumentos
para el Staglieno. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkRwov9db-Nz2V8adYHzbwibLE7QaInYWVtxY3jJeCzqjGQ8qvorzS4N4_N89IkYUTgAW7ZdKkaWa4Kjz8i_luv0er9zYWvmLnzz42wFV9sGVyJjvFhUnLW6u-I-vlADfLfA4OYg/s1600/5b5ba3368a701f2fad22cf53281b7fb9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkRwov9db-Nz2V8adYHzbwibLE7QaInYWVtxY3jJeCzqjGQ8qvorzS4N4_N89IkYUTgAW7ZdKkaWa4Kjz8i_luv0er9zYWvmLnzz42wFV9sGVyJjvFhUnLW6u-I-vlADfLfA4OYg/s640/5b5ba3368a701f2fad22cf53281b7fb9.jpg" width="444" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La belleza de la escultura femenina es evidente, el perfil de su rostro, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">la tiara y
el peinado, formado
de trenzas recogidas
cubriendo las orejas son
reminiscencias de la
belleza griega. Motivos
utilizados recurrentemente por el
Déco, así como el volumen de la joven mujer hacen recordar a las doncellas de
Miguel Ángel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es innegable el
enfrentamiento del Eros
y el Thanatos
en esta obra.
La joven doliente desnuda, representada por una figura pletórica de
fuerza y belleza, se contrapone con el horror de la miseria y muerte
representada por una cabeza descarnada que yace al ras del suelo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El “Memento Mori” es explícito, a pesar de poseer todos los atributos </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">físicos deseados por cualquier ser humano, al final del día nada se llevará
y terminará siendo nada; el polvo al que
hace referencia el cristianismo en su máxima:
“polvo eres y en polvo te convertirás”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Finalmente, veamos la tumba de Maria Francesca Delmas de Luigi Orengo.
Maria Francesca Delmas.</span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBeNYBwSZTcxGVJ8vM0H4xz5dWsecp2wq1y6t_PM6qCdqHGlZdgHIW38OMW0Kp0HoFBUPokJGl8dfKs0mOb0ZVULaFsdZD2hyphenhyphenMPFKBvoIop0XEERsZ6iA3SF3ZyZ0NgQEntJKhFQ/s1600/3579848558_42d684b02b_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBeNYBwSZTcxGVJ8vM0H4xz5dWsecp2wq1y6t_PM6qCdqHGlZdgHIW38OMW0Kp0HoFBUPokJGl8dfKs0mOb0ZVULaFsdZD2hyphenhyphenMPFKBvoIop0XEERsZ6iA3SF3ZyZ0NgQEntJKhFQ/s640/3579848558_42d684b02b_b.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">María murió joven –a los 25 años- en un accidente
de coche el 13 de de marzo de 1908 en la Piazza
Statuto en Turín . Los periódicos lo llamaron una horrible
catàstrofe de automóvil y ocuparon varias columnas de la época, también en la
prensa extranjera. El conductor, Bacicalupo Francisco, dijo que
cuando regresaban de un viaje en el Mont Cenis, en algún momento Giovanni
Castagnino, su maestro, tomó el control de la máquina. Llegaron a una
buena velocidad sobre el puente que atraviesa el túnel ferroviario en Milán,
ansioso por volver al Hotel de Europa. En un momento dado, después de una
maniobra brusca el coche se estrelló contra la barandilla de hierro y el coche
volco cayendo sobre todos los ocupantes. Siete pasajeros María y
otra mujer murieron en el acto.</span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEjEPaXukZ88IQ6ERY88rxuFQx2nun6ylEH5K32_doyXWAgATH-6z82df8Q4nA_DDtBHcHb0pMpxWmCIdSpqDHhvcSBgRyqxEhP8KnMVEfjz3iOH64ALuaL_U2ihEGjn51uhJOgg/s1600/delmas05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEjEPaXukZ88IQ6ERY88rxuFQx2nun6ylEH5K32_doyXWAgATH-6z82df8Q4nA_DDtBHcHb0pMpxWmCIdSpqDHhvcSBgRyqxEhP8KnMVEfjz3iOH64ALuaL_U2ihEGjn51uhJOgg/s640/delmas05.jpg" width="576" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En esta escultura, conocida como “el último beso”, un hombre medio desnudo
se inclina sobre el cuerpo igualmente desnudo de una mujer joven besandole la
cabeza, mientras que la mano de una niña está descansando en la ingle, cubierto
por una cortina. No se aprecian signos de dolor o gran tristesa en los
rostros de las figures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Luigi Orengo combina el simbolismo y el
liberty y resulta de un erotismo casi necrófilo, en una interpretación
sensual del dualismo Eros-Tánatos (Amor-Muerte).</span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Para finalitzar el recorrido, debemos concluir que el cementerio-museo Staglieno es una fuente de conocimientos a nivel artístico. Su haber presupone uno de los más vastos conjunto de estilos en cuanto a escultura, arquitectura y artes decorativas funerarias de los siglos XVIII XIX y XX. Por lo mismo, es conocido el esfuerzo que se está realizando por parte del Ayuntamiento de Génova por recuperar “el enorme acervo cultural a través de su centro permanente de restauración y del fichaje automatizado y fotográfico de su patrimonio artístico”.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Tipologias de la estatuària funerària: Ángeles, Dolientes, Vanitas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Detente pasajero! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">¿Por qué te pasas sin hablarme? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Si porque soy de tierra y tú de carne <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Apresuras el paso tan ligero <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Escúchame un momento, compañero, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El pedido que hago es <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">corto y voluntario, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Rézame un Padre Nuestro y un sudario <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Y continúa tu marcha... ¡Aquí te espero!”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los cementerios más
lujosos se transfiguraron en
templos del romanticismo decimonónico, con sus
estructuras neoclásicas, sus rosetones
y figuras art
Nouveau que estimularon
ese halo de
tragedia y misticismo
que implica este
género de lugares.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Gustavo Adolfo Bécquer,
una pluma bien
sintonizada con su
época, nos heredaría
una famosa frase,
escrita luego de
haber asistido a un cementerio:
“Ante aquel contraste de vida y misterio, de
luz y tinieblas
medité un momento:
¡Dios mío, qué solos se
quedan los muertos!”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La escultura es, por naturaleza, el arte más sencillo y más claro: un cuerpo
humano desnudo, sola
y exclusivamente un
cuerpo humano desnudo
– llámese Venus o
Diana, Marte o
Mercurio; llámese la
Verdad o el
Trabajo – es,
hace más de
veinte siglos, tema
constante del estatuario,
y es razonable
presumir que lo será
otros veinte, con
todo lo cual
apenas produce cada
siglo más de una figura de esta especie que inmortaliza el Arte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El deseo de
trascendencia y de
la propia inmortalidad,
ha llevado al
ser humano a
dejar plasmado en
diferentes expresiones
artísticas figuras e
imágenes que ofrezcan
consuelo en los
momentos de las grandes pérdidas.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ángeles<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2iWw16qDrPZVfTRPMFtk_yeGs8JOe-HU0rbA0-Yj7vGEWfkJA4faNxMMgt6oO-6XjpX4MFIvemAeblQfQ1lyE04femWl3H3tW5mcqHReSwVqJChG_5Qs68S6mwV9xtO0dlnCiVA/s1600/7a0b718a8e04ffa0c91da3b0f3238590.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2iWw16qDrPZVfTRPMFtk_yeGs8JOe-HU0rbA0-Yj7vGEWfkJA4faNxMMgt6oO-6XjpX4MFIvemAeblQfQ1lyE04femWl3H3tW5mcqHReSwVqJChG_5Qs68S6mwV9xtO0dlnCiVA/s640/7a0b718a8e04ffa0c91da3b0f3238590.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El ángel ha aparecido siempre en relación con los temas funerarios,
cumpliendo diversos cometidos: como conductor y guía de las almas, como
guardianes de las tumbas, o como expectativa y promesa del paraíso celestial.
Sin embargo, poco tienen que ver esas representaciones de ángeles, desde el
contenido estrictamente religioso, con el tratamiento que esta imagen va a
recibir en la cultura europea de fin de siglo. Un tratamiento mucho más acorde
con una visión o estado poético, en el que se mueven las distintas artes, capaz
de integrar lo más espiritual con lo mundano y de reducir a intereses
exclusivamente de orden estético, elementos de la reflexión sobre la muerte, el
silencio, el dolor del adiós, el destino y la fugacidad de las cosas.<br />
El ángel del arte modernista puede sufrir trasvases de contenido, sin que se
alteren para nada sus capacidades de expresión. Se encuentran lo mismo en la
escultura de cementerios, que en los monumentos a poetas ejerciendo el papel de
"La Musa", lo mismo encarnan esa visión poetizada de la muerte,
intimista y subjetiva, que son metáforas del amor ideal, dentro de un caso de
máxima ambigüedad y polisemanticidad, respecto a sus contenidos
iconográficos.<br />
Los elementos icónicos distintivos del "ángel" son esencialmente dos:
la referencia a su condición de espíritus, es decir, "luminosidad" o
resplandor, traducido también por "blancura" especialmente en las
túnicas; y "alas", esto es, ligereza, capacidad de volar, con todo lo
que supone en relación con la " elevación", sea el sentido religioso,
laico o neoplatónico.<br />
Además, el ángel modernista va a contar con algunos motivos iconográficos
específicos y constantes, básicamente su encarnación femenina y su simbiosis
con la flor.<br />
<br />
ÁNGEL de la muerte.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgpfesQL9EKHI1U_4ZgJehKdSweFzTRPWTVqer7qzQ10ZTElw8FEqsRUh397IIpVEU6GnDoOExjZAKuS-Ctugo3o6Uwvl5LiBa5q6hu9ND_HobuHK2TpN8fy0Tqvt7Tkr1oxB0PA/s1600/0e5975963b4f9ba67a94af3c1e4f0231.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgpfesQL9EKHI1U_4ZgJehKdSweFzTRPWTVqer7qzQ10ZTElw8FEqsRUh397IIpVEU6GnDoOExjZAKuS-Ctugo3o6Uwvl5LiBa5q6hu9ND_HobuHK2TpN8fy0Tqvt7Tkr1oxB0PA/s640/0e5975963b4f9ba67a94af3c1e4f0231.jpg" width="422" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br />
Tratado como ángel de la muerte. Este tipo se asimila más bien a las amenazadoras figuras híbridas
de la pintura de Khnopff (Medusa dormida, por ejemplo, de 1896).<br />
No es, sin embargo, una figura del ángel caído, cuya representación más
relevante es la realizada por Basterra para el cementerio de Derio (Bilbao), en
un agitado remolino y lleno de referencias rodinianas.<br />
<br />
ÁNGEL-AMOR <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGWvgdF1X5PFVS2GqCadXHSvj2Q22OJz-h5wv4BIYNufIyTDioOYdgqRhdBnUZl6B675oUZtictZBPfFBtx3etjTMd9U8X3oUMa6a33oLXiGIW5ZaWfoKkpqiO3pRvV-ynxKf9w/s1600/angel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGWvgdF1X5PFVS2GqCadXHSvj2Q22OJz-h5wv4BIYNufIyTDioOYdgqRhdBnUZl6B675oUZtictZBPfFBtx3etjTMd9U8X3oUMa6a33oLXiGIW5ZaWfoKkpqiO3pRvV-ynxKf9w/s640/angel.jpg" width="454" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br />
El amor ha sido representado en la pintura simbolista a menudo como una figura
alada. Ya no es el niño travieso, el "eros" renacentista, sino
figuras de jóvenes masculinos o femeninos. Solomón lo representó así en Aube
(1871), y Burne Jones, con el tipo andrógino característico, en El amor
conduciendo al peregrino, alusión explícita al viaje de la vida y por ello
implicado en esta visión relacionada con la muerte. Es una iconografía
formalmente intercambiable por la de Tobías y el ángel, a cargo de los mismos
elementos compositivos: el viaje, encontrar el camino perdido, el ángel como
ayuda y mensajero celeste, y la fe como seguimiento confiado de las rutas
marcadas.<br />
Sin duda aparecen otras variantes, pero su grado de constantes a lo largo de la
iconografía religiosa, hace que no entren en esta revisión de lo que es más
específico de la visión modernista. Son los ángeles-victorias, ángeles
infantiles o puttis, ángeles acompañando el calvario, etc.<br />
En la escultura modernista funeraria, convive el ángel cristiano con el ángel
exclusivamente poético o heterodoxo, relacionado con los datos de una mística
distinta: poesía, ensueño, deseo inefable de la eterna juventud y elevación a
un mundo sublime.<br />
Sus antecedentes próximos están en William Blake, donde encontramos casi todos
los perfiles del ángel simbolista. </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4ykuLN8RpsCA8zJlILOJ29MM9jzGvEgvfoh0mH2NHtnU5g5CmZSADCJln7HM2ctdBFUWFBFLOSdMOCP3BFtMpW928V1L-EVh2PrzdIwgtM6WQvGIFQK5pWriRDuaMqS0A4QhyphenhyphenHQ/s1600/8b4799274af0cd84058402c0d46e720b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="496" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4ykuLN8RpsCA8zJlILOJ29MM9jzGvEgvfoh0mH2NHtnU5g5CmZSADCJln7HM2ctdBFUWFBFLOSdMOCP3BFtMpW928V1L-EVh2PrzdIwgtM6WQvGIFQK5pWriRDuaMqS0A4QhyphenhyphenHQ/s640/8b4799274af0cd84058402c0d46e720b.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El ángel-sueño, el ángel protector y, sobre
todo, el ángel energía, deseo, en la heterodoxa visión que confunde ángel y
demonio, o invierte sus conceptos. Un ejemplo aparece en el panteón de Muros de
Nalón de A. Martínez (Oviedo) con dos ángeles en bajorrelieve cuya dependencia
de la miniatura medieval es claramente perceptible, pasada por la aportación de
W. Blake.<br />
Un elemento indispensable en la iconografía del ángel funerario es el
acompañamiento de flores. Guirnaldas, cestillos, coronas, ramos que llevan en
las manos y que tienden a esparcer en un gesto constante sobre las tumbas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Más sobre las dolentes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Entre dichas representaciones, una
es la que
guarda un lugar preponderante en
la iconografía funeraria
y esta es
la del cuerpo
femenino. Las formas femeninas
pueden ser reconocidas
de manera frecuente adornando edificios
públicos, museos, templos,
parques, avenidas y por
supuesto también, cementerios. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIVg4UEoCXY35-BF6wZeiVtozKojq1ETicE05jcejRhKOKWBKzitD1I9EJr-Zewu21bMLuE3HNjlRXLcXNQt7PDTwcvSAtFq73qdWC04wCUECgi5amD6bPaW8ZktzErHLaiSligA/s1600/Foto+Fabio+Zenoardo+http+www+flickr+com+photos+77574796%2540N07+11946920804.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIVg4UEoCXY35-BF6wZeiVtozKojq1ETicE05jcejRhKOKWBKzitD1I9EJr-Zewu21bMLuE3HNjlRXLcXNQt7PDTwcvSAtFq73qdWC04wCUECgi5amD6bPaW8ZktzErHLaiSligA/s640/Foto+Fabio+Zenoardo+http+www+flickr+com+photos+77574796%2540N07+11946920804.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Y es
en este punto
prudente recalcar nuevamente, la figura del Eros y Thánatos:
En la
antigua Grecia, el
desnudo era el
epítome de la
belleza física perfecta, poseía
una clase de
inmunidad sobre la
depredación del tiempo; significaba la imposición del orden sobre
los caprichos de
la naturaleza: y simbolizaba
la nobleza del
espíritu humano. Era
un arte generalmente reservado
para representar deidades,
mientras que los
retratos de las
personas eran frecuentemente ataviados. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El tema recurrente
de la muerte
y de las
doncellas ó vírgenes
proviene de la mitología Griega, específicamente de la saga de Perséfone
y Hades: Perséfone era
la diosa griega
del Inframundo y
la esposa de Hades. Hades se enamoró de ella tras verla
recogiendo flores en un llano de
Sicilia. Hades decidió
raptarla y llevársela
al Inframundo. Demetria,
la hermana de Zeus,
era la madre
de </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Perséfone. Luego del rapto de Perséfone, Demetria fue por todo el mundo
en su búsqueda.
Finalmente se enteró
del destino de
su hija y
le rogó a
Zeus que liberara
a Perséfone del
reino obscuro del
Inframundo. Hades accedió con la
condición de que no comiera nada
durante su estancia
en el bajo
mundo. Por desgracia,
Perséfone comió algunas
semillas de granadas
que Hades le
había ofrecido. Después
de mucho llanto
y tristeza, Zeus accedió a que Perséfone pasara la mitad
de un año bajo la luz del día
junto a su
madre en la
Tierra, y la
otra mitad en
el Inframundo, en donde reinaba
como Reina del Inframundo junto a su esposo el dios Hades (Plutón para los
Romanos). </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Durante la mitad del año que está con su madre, la primavera y el verano cubren
a la Tierra
calidamente; las flores
florecen, los árboles
se cubren de
frutas y los
pájaros alimentan a
sus crías.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Durante el otoño y el invierno, la Tierra está cubierta de hielo. Las
flores mueren, los
árboles se secan,
y los pájaros
desaparecen de sus
nidos. Por lo
tanto, esta leyenda
está relacionada con la creación mitológica de las estaciones. Es
claro que Perséfone entra en una relación “sensual” con la muerte (Hades) y con ello
el mensaje se da
a través de
la idea que
la vida es corta,
como corta es
la belleza exquisita
de la doncella
(Perséfone). Esta belleza
habitualmente será representada
desnuda. </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQRS1xxec-t0YC64c1a8ZAJlvpJiKqILJmepGKINKmE4wof9yMWLJlEWHos-5ecQUUeqsEBFLtDC8pwJ-a7ZDlQiKB-96HVoaqENR24wm6RTUG-RqlS9g8giIG8qNZESLnqyQgRw/s1600/mum2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQRS1xxec-t0YC64c1a8ZAJlvpJiKqILJmepGKINKmE4wof9yMWLJlEWHos-5ecQUUeqsEBFLtDC8pwJ-a7ZDlQiKB-96HVoaqENR24wm6RTUG-RqlS9g8giIG8qNZESLnqyQgRw/s640/mum2.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A través del
recorrido de diversos
panteones en América
y Europa, fueron persistentes
compañeras de camino,
esculturas femeninas de
líneas voluptuosas, apenas cubiertas por algún delgado lienzo de tela,
que, fuera de ocultar
la espléndida línea
de sus cuerpos,
remarcan con innegable propósito, la sinuosidad de sus
figuras. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En otros casos,
fue evidente la
total desnudez de
las mismas, sumándole
a ello las
sugerentes posturas en
que generalmente suelen
estar representadas: yacientes,
recostadas o tendidas
con expresión de
abandono, hincadas con la mirada
y los brazos orientados
al cielo, ó de
pie, en poses sensualmente románticas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">¿Quiénes son estas
bellas jóvenes mujeres
que siguen adornando
cementerios pertenecientes al
siglo XIX y principios del
XX y que
tantas preguntas nos
surgen al contemplarlas? ¿Quiénes
son esas distinguidas
figuras que vigilan
el reposo del
valiente, de la
buena madre y
ama de casa, del
poeta, de jóvenes
niñas, de la
científica y del
deportista, entre otros? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Todas ellas son
las “dolientes”, esculturas
funerarias que inundaron los panteones desde fines del siglo
XIX y principios del XX, y que bajo los estilos
Art Nouveau y
Art Déco velan
y custodian sueños truncados, lágrimas amargas, glorias
hechas realidad, historias de amor y sobre
todo, seres humanos
cuyo deseo fue
el de afirmarse
en la tierra
a través de
un homenaje postrero
engalanado por la
etérea figura de
estas singulares doncellas
y que a
través de su
inacción, se puede
percibir la ansiedad
y vanidad humana,
y sobre todo,
el enorme temor
a lo desconocido:
“Las mujeres tienen
una parte esencial
en la imaginería
funeraria, tanto en
la figuración misma
de los rituales,
donde se las
ve lo más
cerca posible del
difunto, como en
las escenas de
ofrenda, donde asumen,
con más frecuencia
que los hombres,
la tarea de
mantener la relación con los muertos.” <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidblGcoKKAltbYHDCMTfFGdM0mP9_jevQrIdeh1qBHSGStvtd6IRzgwyuBE63t3GFq4tZgz0d34MdY36sD9mUIl1S-3V8_HQcjC-vkVSYjlEaUY4f7ODJFSF9SVZoAmwFaxiE9jw/s1600/1306d920783abac667de99a1bf842089.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidblGcoKKAltbYHDCMTfFGdM0mP9_jevQrIdeh1qBHSGStvtd6IRzgwyuBE63t3GFq4tZgz0d34MdY36sD9mUIl1S-3V8_HQcjC-vkVSYjlEaUY4f7ODJFSF9SVZoAmwFaxiE9jw/s640/1306d920783abac667de99a1bf842089.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es bien sabido
el papel fundamental
que a través
de los siglos
ha tenido el cuerpo femenino en
el arte. Haciendo un repaso de la historia del arte occidental comprobamos su
reiterativa presencia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En infinidad de
ocasiones lo hemos
admirado en lienzos,
bocetos, esculturas,
bajorrelieves, fotografias y para aquellos con gran imaginación, hasta en
las notas musicales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ni que decir,
si éste se
presenta sin atavío alguno; obras
maestras que han
pervivido a través de
los siglos nos
lo muestran como la excelsitud de
la representación humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Épocas más, épocas menos, el tema
del la figura femenina ataviada o no,
connota al arte.
Y son precisamente
las esculturas funerarias
Art Nouveau y Art Déco, dos
estilos artísticos, hermanados por el tiempo y la iconografía, que
tendrán por bandera
a la figura
femenina, y cuya
influencia alcanzará más
allá de los
altos muros que
resguardan a los
camposantos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El cuerpo femenino, ícono de la cultura occidental, tema perfecto para </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">la obra de
arte, ha venido
transformándose a través
de los años,
en los cuales persiste una visión de goce
esteticista sobre el cuerpo de la mujer; luego es evidente, que el tipo femenino
encontró su nicho en los estilos ArtNouveau
y Art Déco:
mujeres jóvenes, de
medidas “perfectas” con
cabelleras largas y
onduladas, en posturas
retorcidas (la llamada
“línea látigo”), de
formas redondeadas (tipo
orgánico), entrelazándose con
el motivo central -presentes
especialmente en el periodo Nouveau-
ataviadas con tules o satines que dejaban ver más allá de lo permitido
en una época de grandes cambios en el campo de la moral. </span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikpBIbVBdbm585GezMYUN034uMTs9gQEkAxxryHH56K-ZZQrKOmxAAHdGTjXeH-jRs0n9pNMxo2zMamre6UPKb1sUJIZIaMh2OEkoDq5i6ScAPR5EH745VPfORuOqG6tsSve8yfw/s1600/2ce77cdc684b50cc624eaee3a178c066.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikpBIbVBdbm585GezMYUN034uMTs9gQEkAxxryHH56K-ZZQrKOmxAAHdGTjXeH-jRs0n9pNMxo2zMamre6UPKb1sUJIZIaMh2OEkoDq5i6ScAPR5EH745VPfORuOqG6tsSve8yfw/s640/2ce77cdc684b50cc624eaee3a178c066.jpg" width="616" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Presentes están también
el mito de
la juventud y
de la nostalgia
por ella, incorporada
a la obra
escultórica a través
de volumetrías netas
y articuladas, superficies
suavemente pulidas y
geometrías compuestas (representadas especialmente
durante el período
Déco). Siendo por
ello, que la
generalidad de las
esculturas funerarias de
dichos periodos, muestran esculturas femeninas lozanas y
frescas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El “romántico” siglo
XIX “creador” de
los estilos Simbolista y
Art Nouveau, colmó de expresiones sobre
la muerte, libros,
periódicos, epitafios y
epístolas, en el
que fallecer, era
una experiencia de
exquisita emoción y
última expresión de
amor. Temática que
aportaría una visión muy particular sobre la mujer fatal,
lo sobrenatural, el amor, y la muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es así como puede avistarse el pensamiento de la bella muerte, tema </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">omnipresente durante el
último tercio decimonónico,
en el que,
morir, podía ser
apreciado como un
refugio, una liberación,
o un renacer:
“La muerte era
asociada con un
renacimiento, con la
concepción, con el
nacimiento y con la expresión sexual.
La transición de la muerte a la vida eterna era vista como un renacer y
vino a ser simbolizado en la liberación del placer sensual expresado por la
“pequeña muerte” –el orgasmo-...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La representación de la mujer durante el periodo del Art Nouveau fue
asociada al elemento
floral, cuya silueta
cual planta trepadora,
va enredándose en
el tronco formando
movimientos cadenciosos que terminan
por crear un
efecto “latigueante”, fundiéndose
en la base
que le ha dado soporte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las bellas dolientes que ha decir de Kenneth Clark “...en el siglo XIX,
el desnudo había
llegado a significar
casi exclusivamente el
desnudo femenino...” engalanan, bibliotecas, hospitales, universidades, rotondas,
catedrales, museos y parques entre otros sitios. Por lo anterior se llega a comprender, como,
la escultura urbana Art Nouveau y art
Déco, fue a dar a los panteones. El componente sexual de estas jóvenes y bellas féminas pudieron
adaptarse nuevamente al concepto de la bella muerte y del Eros y Thanatos: </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD3v42uI-QDitPoaL_hVepZFC7hu0WaFPBqtgimyB1LdxEgcJId7v4a5NS6_SeK_8KTafGAC1rUwbBmEaCyj6Z9HA6SYve54wt115ljSbxvLVSdW0ozABcgpRI70OhgHLnapcPWQ/s1600/22e6af21cb605ca0ab2815ebbeac4e14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="587" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD3v42uI-QDitPoaL_hVepZFC7hu0WaFPBqtgimyB1LdxEgcJId7v4a5NS6_SeK_8KTafGAC1rUwbBmEaCyj6Z9HA6SYve54wt115ljSbxvLVSdW0ozABcgpRI70OhgHLnapcPWQ/s640/22e6af21cb605ca0ab2815ebbeac4e14.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las musas del
Art Nouveau padecían
del "mal du
siécle": la melancolía.
Sofisticadas como las
cortesanas de los
cafés parisinos aparecían
representadas con dramática
sensualidad, posando en
éxtasis con los
párpados entornados. Sus
representaciones estaban cargadas
de un fuerte
componente sexual. La mujer fue
vista como eje de la vida, como condición de la reproducción y
asociada a los
ritos de la
fertilidad indispensables a
la evolución. El
sexo, a partir
de las teorías
freudianas, fue descubierto como esencia de la individualidad. La
mujer, estilizada en
el frágil tipo
de hombros estrechos
despertó en la época una
contradictoria visión, su exótica y débil apariencia fue interpretada
con un algo
mórbido y demoníaco
por muchos artistas del estilo. Ser de transformación y
metamorfosis, por ello siempre
reflejada con extrema
fantasía y asociada
a la pasión
sobrenatural... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Esta sensualidad contenida
puede contemplarse en
innumerables ejemplos de escultura urbana y funeraria Art Nouveau y
ArtDéco Destacándose en ellas, la
fugacidad de las expresiones, de la exploración
del sueño y
del imaginario; nada
como la idea
de la muerte
ha prodigado más
amor y nostalgia,
de ahí que
los artistas hayan
adoptaron un tratamiento
más sumario de
las formas, lo
que apoya una
expresión poética de la interioridad;
muestra de ello
es el monumento
funerario dedicado a
la joven de
origen argentino, Rufina
Cambaceres, (1887-1903) </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAaN8NcVmi1SdSqxccpoDEhNtfQTdrrG1D2mbNR40zuTb7spIu3hyphenhyphenVO9F8Z4sf-BCjxEcG42h5HCO-fC6h2ZQKpyJQLQ3gO4mVeAUpbX1HYdRzvaHCahcWylMTPtC9enxCfAB_KQ/s1600/BuenosAires23.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAaN8NcVmi1SdSqxccpoDEhNtfQTdrrG1D2mbNR40zuTb7spIu3hyphenhyphenVO9F8Z4sf-BCjxEcG42h5HCO-fC6h2ZQKpyJQLQ3gO4mVeAUpbX1HYdRzvaHCahcWylMTPtC9enxCfAB_KQ/s640/BuenosAires23.JPG" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">el
cual guarda cada
una de las
características
anteriormente citadas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ubicado en el
cementerio de “La
Recoleta”, en la
ciudad de Buenos
Aires, Argentina, este
bello ejemplo Art
Nouveau, composición muy
bien lograda tanto en
lo arquitectónico como
en lo escultórico,
con factura del
alemán Richard Aigner
(1867-1925), muestra la
figura de una
joven, la cual, abre la puerta de Hades, o de la que
será su nueva morada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El contorno que rodea el marco de la puerta fue detallado con largos
motivos florales. Elementos
naturales que brotan
como retoño, capullos
que germinan, bulbos
ovoideos, todos símbolos
de vida y
desarrollo. A la
par, cae melancólicamente una
estilizada guía, de largo tallo
y pálidos capullos, que insinúa la profundidad en la
apropiación visual del plano y del espacio. El rostro de la bella doncella,
muestra resignación, melancolía y sobre todo,
una gran tristeza. </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oTONtsAlYkDKytTkKIRae93KLHHpeoFcnkEsmE1D658GBXuUMoUZszIiLsKs2LDUQXAPihlCkFWN43hKhWXJRTbuMeExnYChuI8J-WUG1U0jTji4Vqs6qhQetD1j8InKnVjlSA/s1600/86677.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oTONtsAlYkDKytTkKIRae93KLHHpeoFcnkEsmE1D658GBXuUMoUZszIiLsKs2LDUQXAPihlCkFWN43hKhWXJRTbuMeExnYChuI8J-WUG1U0jTji4Vqs6qhQetD1j8InKnVjlSA/s640/86677.jpg" width="426" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Su cuerpo, oculto
por una túnica,
deja al descubierto
el hombro izquierdo,
permitiendo con ello
despuntar la sinuosidad
del pecho de
la infortunada Rufina,
mientras que su
mano derecha, toma de forma
indolente la manija de la puerta, conocedora de su inexorable destino. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Iconográficamente hablando, es
ahí en donde
resalta el eclecticismo
del estilo Art Nouveau, quien hereda la impronta renovadora de la década
anterior. La sinuosidad
de la línea,
el disfrute de
las formas de
gran tendencia a
la sensualidad y
complacencia de los
sentidos, se muestran
innegablemente, en el
contorno corporal, de
la inocente y
bella, Rufina Cambaceres: </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnjKR401aGXllw93-YZfUCt33RWeXDQhsrEQlkh3SWr5_PfnJ-8oQBtfvJeRgvcFDmiII_IY-OIbTTdC0DjL9CrhjefnsqMviKV8LRDfL7XxvNzcSn3JsZPIf9v8rvGXI7WGqCw/s1600/rufina+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnjKR401aGXllw93-YZfUCt33RWeXDQhsrEQlkh3SWr5_PfnJ-8oQBtfvJeRgvcFDmiII_IY-OIbTTdC0DjL9CrhjefnsqMviKV8LRDfL7XxvNzcSn3JsZPIf9v8rvGXI7WGqCw/s640/rufina+2.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Rufina era
una de las
más preciadas damas
de la alta
Sociedad porteña por su
juventud y belleza.
El 31 de
mayo de 1902,
mientras se preparaba
para una salida
al teatro, perdió
el conocimiento. Su
madre, alarmada, llamo
a los doctores
para que revisaran
el estado de
la joven. La
conclusión fue demoledora:
Rufina Cambaceres había
muerto. Sólo tenía
19 años. Esa
misma noche su
ataúd fue depositado
en la cripta
familiar del Cementerio
de la Recoleta,
junto a los
restos de su
padre. Unos días
después se descubrió
que el féretro
estaba derribado. Temiendo que alguien hubiera robado las joyas que lo
cubrían, el cuerpo
fue retirado de
la tumba. Con
horror, los presentes pudieron
ver los arañazos
que la propia
Rufina, presa del pánico, había marcado sobre su cara y las
paredes del ataúd al despertar en su propia tumba, para luego morir asfixiada.
Había sido víctima de un ataque de catalepsia...<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWx_rk9PHfrLZhUAGEs3hyJou5VH1fGCKgYwR6GYDrVbG4xo1ZErMQ4bzH602mImxYn1OOe_LEZizojVq6ZVargX-rABVTG_CyjRKw7HIHXB7f-m1i9-TFjsePIkQmm1ZD90zbGg/s1600/201212F40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWx_rk9PHfrLZhUAGEs3hyJou5VH1fGCKgYwR6GYDrVbG4xo1ZErMQ4bzH602mImxYn1OOe_LEZizojVq6ZVargX-rABVTG_CyjRKw7HIHXB7f-m1i9-TFjsePIkQmm1ZD90zbGg/s640/201212F40.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El bello ataúd
que guarda los
restos de la
señorita Cambaceres, es digno
de ser descrito.
Se encuentra dentro
de la capilla
familiar y puede
ser apreciado a través de la puerta lateral del monumento. Fue hecho con
mármol blanco italiano,
y juegan, a
lo largo y
ancho del féretro
unas “cintillas” o
tallos largos, que de forma
ondulada, recorren todo
el cuerpo rematando
en moño, conjuntamente
con dos agarraderas
dispuestas en cada extremo.
Estos tallos generan lo poético y sensual del estilo, labrados sobre el
lechoso e inmaculado mármol, los que parecieran capturar la humedad de la atmósfera,
humedad que marchita
con el tiempo
y a la
vez, nutre y
da vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A pesar de
la edad del
monumento, la blancura
y el terminado </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">“cremoso” de la piedra
siguen intactos. Tanto
la línea, el
material empleado, y
el diseño con
un acercamiento a
la morfología de
la naturaleza, nos
hablan de una
libertad creativa emblemática
del Art Nouveau de principios de
siglo XX.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La presencia del
vocabulario formal, dinámico
cuya atracción hacia las espirales, es evidente en este fino ejemplo de monumento funerario Art Nouveau,
que hace de la inspiración floral, un tema paralelo a la dulzura y delicadeza
del rostro de la desventurada Rufina: Al final de un gélido pasillo, una joven
blanca de belleza entreabre las
puertas de su
última morada. Así
la imaginó su
familia, para expiar
el espanto de
una muerte brutal
y absurda, abriendo
las puertas de su infierno. La
bóveda de los Cambaceres consta de dos
partes, una antigua
que data de
mediados del Siglo
XIX, la otra
construida después de
la muerte de
Rufina en 1903
por Richard Aigner. Es
una de las
primeras construcciones Art
Nouveau de Buenos Aires con abundantes detalles florales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Todos y cada uno de los detalles tanto de la vida, como de la muerte
de la
bella señorita Cambaceres
se ajustan al
ideal del Romanticismo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las prodigiosas manos
del escultor logran
transmitirnos ideas de
elegancia, distinción, y
ciertos dejos de
arrogancia y altivez
en sus esculturas funerarias Déco. Sin lugar a
dudas, un estilo decorativo que en el
campo de lo
fúnebre, marca una
ambivalencia entre la
imagen descarnada de la muerte y la celebración de la vida, después de
la vida, a través de las formas voluptuosas y estilizadas de sus altivos
modelos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Una época que
“reverenciaba” la imagen
del ser humano
joven, vigoroso, pleno
de vida y
fortaleza; evitando, así,
iconográficamente hablando, representar
imágenes tan poco
atractivas como, seres
descarnados, agonías interminables o
desfiguraciones provocadas por
el perpetuo dolor. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4_81MuEheiERFxZhGBHUEWak7Dk3PxQaLIFwCehTet99mYYPjMmIbpLtAFU9z23ClTud6e2yUvnrhBrE-FptRe6zqlBUYKjg0u-EhfZqjgF7TsEh-3IDkQwC5dQHFGjychZsFQ/s1600/7dc86a6fa7689092d335c4cab96e7ece.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4_81MuEheiERFxZhGBHUEWak7Dk3PxQaLIFwCehTet99mYYPjMmIbpLtAFU9z23ClTud6e2yUvnrhBrE-FptRe6zqlBUYKjg0u-EhfZqjgF7TsEh-3IDkQwC5dQHFGjychZsFQ/s640/7dc86a6fa7689092d335c4cab96e7ece.jpg" width="424" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A diferencia de
lo anterior podemos apreciar tanto
en ellas como
en ellos, físicos
estilizados que tratan
de comunicarnos un dolor,
inexistente, una pena
“teatral” y no
real ante el inevitable triunfo
de la muerte.
Los rostros no demuestran abatimiento
ante lo inevitable,
no desdeñan la
dimensión física ni la sensualidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La muerte macabra,
el sufrimiento, la
descomposición física no
tendrán espacio dentro
del estilo ArtDéco
funerario. Los temas
lúgubres ya no
son invitación a
la “conversión” de
los infieles, la
reacción que conlleva
el estilo Art
Déco es la
sensualidad, parte de
ello debido al
sentimiento de desilusión
y desaliento que
trajo el periodo
histórico de entreguerras
del siglo XX,
por lo que recrear
nuestra finitud no era tema
oportuno y elegante a tratar . <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">O quizá, hayan
sido creadas estas
bellas esculturas, manifestando
una “resignación” poco
mística, por la
pérdida y aceptación
de la muerte
del ser querido, en el cual su
principal rol fuera, ser la primer testigo de la “espiritual” partida del
difunto: El vacío que la muerte causa, este hueco o forma en negativo es
semejante a la
huella que se
genera y permanece
cuando un cuerpo
se ausenta... De
algún modo, estas
formas en negativo
recuerdan, nostálgicamente, la
plenitud de un
cuerpo que se ha
ido... Podíamos decir
coloquialmente que el
arte funerario (tumbas
y las efigies)
llenan el vacío
provocado por la
muerte y mantiene
la ilusión de
que el difunto
no ha sido
devorado por el
tiempo. La presencia
de éste, de
algún modo, se
mantiene, aunque sea con
tristeza.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sentadas, recostadas, de
pie ó hincadas ;
vestidas, semi vestidas
ó desnudas, todas estas bellas
figuras nos participan algo, todas nos comunican claves
interpretando, a través
de la simple
postura de sus
hombros, de sus brazos, de sus manos, o de sus rostros. Aunque menos
estoicas que sus expresivas “hermanas” del periodo Nouveau, la escultura funeraria Art Déco
se constituye como
un espejo de la sociedad
de ese momento (1925-1940). <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw8bDKm-W0R0moyYe39tEAYgDYITxfuYJjxagNF6r12O4Da-j2uBOvkRGasA7QFBkEUYGhMB3qevYCHd5LO5BAEywyecKomG93kE6F4jRwUh6GEOsSb3r5HPM7gd7x4LRieFv-hQ/s1600/2f5445a8f90f0a22f9e1ced76faabf89.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw8bDKm-W0R0moyYe39tEAYgDYITxfuYJjxagNF6r12O4Da-j2uBOvkRGasA7QFBkEUYGhMB3qevYCHd5LO5BAEywyecKomG93kE6F4jRwUh6GEOsSb3r5HPM7gd7x4LRieFv-hQ/s640/2f5445a8f90f0a22f9e1ced76faabf89.jpg" width="300" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Una sociedad burguesa,
poseedora de un
deseo por demostrar
su poder económico,
ocupando parte del
mismo en la
creación de monumentos
funerarios “modernos y
vanguardistas”, hechos con
materiales finos, como el mármol, la
bakelita, y el baño de oro que dieran el efecto óptico de lo metálico y
vítreo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La sociedad de la época temía el paso de la muerte. De esa muerte fea y
villana que sería representada dentro el estilo Art Déco bajo la
idea de que
hasta en la
migración del alma,
habría que conservar
el estilo, el garbo, la pose y la
elegancia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Bien dice el proverbio latino, “De mortui nihil nisi bene”: De los muertos,
nada que
no sea bueno.
Quizá, tener tan
bellas y fieles
compañeras silentes, resguardando el sueño eterno, permita que el
difunto, realmente, y finalmente, descanse en paz.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Vanitas y “Memento Mori”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Una de las
ideas principales del
pensamiento filosófico y
religioso de casi todos
los tiempos es
la convicción de
que todos los
bienes son perecederos,
y en especial,
la vida. Con
el cristianismo adquirió
gran desarrollo el tema
de la transición
a la otra
vida, la vida
eterna, que se
aseguraba con la
práctica de las
virtudes cardinales (Prudencia,
Justicia, Templanza y Fortaleza). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A causa de su importancia, esta idea ha jugado un papel primordial en la
formación de las bases espirituales del arte, encontrando una expresión
variable a través del tiempo, condicionando tanto las abundantes imágenes
existentes en las alusiones simbólicas, como las estremecedoras alegorías
barrocas, de mayor expresividad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Una oración bíblica
(Eclesiastés 1:2) describe
lo anterior: Vanitas vanitatum, omnia
vanitas : “Vanidad de
vanidades, todo es
vanidad”, que nos
recuerda que las
preocupaciones mundanas son
vanas e inútiles,
porque la muerte está a la vuelta de la esquina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A lo largo de la historia del arte, en las representaciones escultóricas,</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">pictóricas o de
grabados, generalmente los
programas iconográficos se
inician con una reflexión sobre la brevedad de la vida y el triunfo de
la muerte, empleándose elementos
tradicionales luctuosos, enfatizando
lo temporal, incluyendo
la belleza y
el saber, la
riqueza y los
placeres. </span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CT9ySpnEZmaPK-6FrpM_lGvWMrxqYTcPuibl80ygKpcUvLA8KBSlmIzEG8mJqEbgOIbRyJ7ynwX4mCIFkR3e3O48S3H-gdGEt02r7tqdAP7lMZDZBHflOkmVvLh8ds-YlwwWrA/s1600/1c563b9603f3b14b5c968a5bfdd35f82.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_CT9ySpnEZmaPK-6FrpM_lGvWMrxqYTcPuibl80ygKpcUvLA8KBSlmIzEG8mJqEbgOIbRyJ7ynwX4mCIFkR3e3O48S3H-gdGEt02r7tqdAP7lMZDZBHflOkmVvLh8ds-YlwwWrA/s640/1c563b9603f3b14b5c968a5bfdd35f82.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Algunos de los elementos
más comunes en
estos lienzos o esculturas son:
los cráneos simbolizando
la muerte humana,
las burbujas representando
lo efímero, los relojes que nos
indican el paso del tiempo, la fruta muy madura sinónimo de
envejecimiento; y otros
como el humo
y las flores
marchitas dentro del mismo
concepto de finitud. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Asimismo están presentes
los libros, la
clepsidra, los caracoles,
los insectos y
las velas, todos
ellos recordándonos el
concepto de futilidad, de
lo pasajero de
la vida, reconociéndose a
ese tipo de expresiones plásticas, como Vanitas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Unido a este concepto podemos encontrar otro, denominado Memento Mori, palabras
provenientes del latín,
que a decir
del diccionario de
la Lengua Española
“Memento” significa “...detenerse a
discurrir con particular
atención y estudio
lo que importa”
y “mori” encuentra
su traducción como muerte; por
lo que la oración completa es un recordatorio de la hora o el tiempo de
morir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Así, la Vanitas y el Memento
mori llegarían a formar “un estilo
artístico que derivara a posteriori en el bodegón”, dentro del cual, se potencia una
apreciación cuasi animista
del elemento frutal-fugaz,
como en las
Vanitas del barroco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En la naturaleza
muerta, vanitas o
memento mori, abundan
los </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">símbolos, los dobles
sentidos, y si
su lectura puede
parecer lineal, hay matices
e historias que
sólo la mitología
y la religión, junto
con la historia
de una civilización
cada vez más
compleja,</span><span style="color: red; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">pueden desentrañar. Si
Vincent Van Gogh
llegó a pintar naturalezas muertas, tal vez su
sentido, no sea sencillamente tan simple.
Tal vez tengan
un sentido renovado
los cientos de naturalezas
muertas que estos
artistas, y otros
muchos, llevan hechas en sus cortas y efímeras vidas
contemporáneas.</span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTg42CawRnT_nsntI0lwpZbFHuleIkI9EoBzrV8HHCThEC6z3CbvkxFQCxx00wk-4zIAln1sf9q2GOJ4WkpzJAiDnshledEeZ8v83FIJGScFQztjQY1VYjq0BBS8mbSBZ_Mjf7w/s1600/06dcc524015c63983786a49b4ff1aeca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkTg42CawRnT_nsntI0lwpZbFHuleIkI9EoBzrV8HHCThEC6z3CbvkxFQCxx00wk-4zIAln1sf9q2GOJ4WkpzJAiDnshledEeZ8v83FIJGScFQztjQY1VYjq0BBS8mbSBZ_Mjf7w/s640/06dcc524015c63983786a49b4ff1aeca.jpg" width="484" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">...La frase tiene su origen en una peculiar costumbre de la Roma antigua.
Cuando un general desfilaba victorioso por las calles de Roma, tras
él un siervo
se encargaba de
recordarle las limitaciones
de la naturaleza
humana, con el
fin de impedir
que incurriese en la
soberbia y pretendiese,
a la manera
de un dios
omnipotente, usar su poder ignorando las limitaciones impuestas por la
ley y la
costumbre. Lo hacía
pronunciando esta frase,
aunque según el
testimonio de Tertuliano,
Apologético, probablemente la
frase empleada era "Respice post te! Hominem te esse
memento!": "¡Mira tras
de ti! Recuerda
que eres un
hombre" (y no un dios).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Así pues, las
ideas de vanidad
y de fugacidad
fueron relacionados desde el
principio, con el pensamiento de la muerte y a menudo con la idea del futuro
renacer, por medio de la continuidad de la especie, de la entrada en la
vida de la
naturaleza, o bien,
en una dimensión
más trascendental, por
medio de la
vida situada más
allà de los
sentidos a la que tendrá
acceso el alma
inmortal después de
haberse liberado de
esta existencia terrenal, mortal y miserable: </span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzFhqX7JWyrvRi62ETLSMJUztq5VKQlZ3-h9GNuiK1ge1-F4F4eSXOseEcPk1dHPSXRR-KmnC-E3ZCDLf6Rs5YoUJeOZbe44T2t52IlbCRw8f4t8Q_tkaAnLCgU1Ixc_Sv_26mxQ/s1600/4beb5bb8cf5d7c298204bd3f2e3c117b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzFhqX7JWyrvRi62ETLSMJUztq5VKQlZ3-h9GNuiK1ge1-F4F4eSXOseEcPk1dHPSXRR-KmnC-E3ZCDLf6Rs5YoUJeOZbe44T2t52IlbCRw8f4t8Q_tkaAnLCgU1Ixc_Sv_26mxQ/s640/4beb5bb8cf5d7c298204bd3f2e3c117b.jpg" width="456" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">«Yo soy la
muerte, gran princesa, que arroja al vacío la soberbia humana: mi nombre se
extiende por todo el mundo. Y cuando suena, la tierra tiembla...» <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Los escultores ante
el reto que
significa realizar un
recordatorio </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">fúnebre, consciente o
inconscientemente utilizan un
lenguaje </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">formal, donde tanto
la presentación de
los personajes como
la técnica utilizada contribuyen
a halagar los sentidos, prestando una forma
que sea rápidamente
apropiada por el
observador y </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">sustituya la ausencia. Esta sensualidad funeraria se encarna mejor en la
figura del ángel,
uno de los
personajes más representados
en los cementerios del mundo. </span><br />
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Y3Q0Zq2Uvg0" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En la parte final de éstas entradas vamos a ver un</span></div>
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Breve Diccionario de símbolos en la estatuària funerària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">“Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">atacar naves en llamas más allá de Orión,
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">he visto rayos C brillar en la oscuridad <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">cerca de la puerta de Tannhäuser. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Todos esos momentos se perderán en el tiempo <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">como lágrimas en la lluvia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es hora de morir.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Philip K. Dick<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aunque a lo largo de ésta entrada ya hemos ido haciendo referencia a muchos
de los símbolos que aparecen en el arte funerario, queremos recoger aquí lo más
esencial en forma de una pequeña guia interpretativa que nos pueda ser útil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En algunas ocasiones se presentan
dudas en cuanto al significado de </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">símbolos utilizados en
el campo funerario
cuyo origen es
ambiguo u oscuro.
Para un mejor entendimiento sobre el tema iconográfico mortuorio se desarrolló
una guía sobre
los símbolos y
atributos con los
que se encuentran
revestidas tumbas y
monumentos pertenecientes a
las últimas décadas del siglo XIX y las primeras cuatro décadas del siglo XX. Siendo ello
de gran importancia,
ya que a través de
la iconografía funeraria
se transmiten diversas alusiones simbólicas, algunas
de ellas, estremecedoras y otras, llenas de
expresividad.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De este modo,
se intentarán desvelar
los variados simbolismos
y mensajes que
un espacio arquitectónico, una
imagen o un
programa iconográfico pueden
llevar implícitos y que, al mismo tiempo, nos pondrán en contacto
con el pensamiento
y las formas de
sentir de un
momento histórico determinado.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLxgyi_5hQYL3xj5s_GF6tjoH1EiakB3egGdI6WYaTPyM7BX7K_6YirjmiRN3iDHwP-iq7ffWUBLz4Ct-bSyGYwUjwkQJH5hIGm16Vo3RGN_GNU-lw3GthpPNZ3N2I9rAsqUc7A/s1600/b0a8fc7ea532941476f3932ae14b0c90.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLxgyi_5hQYL3xj5s_GF6tjoH1EiakB3egGdI6WYaTPyM7BX7K_6YirjmiRN3iDHwP-iq7ffWUBLz4Ct-bSyGYwUjwkQJH5hIGm16Vo3RGN_GNU-lw3GthpPNZ3N2I9rAsqUc7A/s640/b0a8fc7ea532941476f3932ae14b0c90.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Figuras antropomórficas, dolientes,
ángeles, almas, figuras
sacras y alegóricas, elementos anatómicos, animales,
flores, árboles, frutas, granos y vinos, se analizaran como producto cultural,
atendiendo a la historia, a la angelología,
es decir, como un
documento más de
lo histórico y
de las formas estéticas que nos remitirán a un
significado oculto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Sobre la ejemplaridad
del mensaje que
yace en las
esculturas y la
arquitectura de los
cementerios, se ha
dicho que, como imaginario, ejerce una
fuerte evocación que
trasciende al contexto
local. Es de
particular importancia resaltar
la influencia de
los cementerios Italianos
(Staglieno, Monumentale) tanto
como ejemplos tipológicos,
como por la
difusión de afortunadas imágenes
que asumen un propio
y verdadero carácter
de modelo (tumba
Oneto, tumba Olivari,
tumba Ribaudo) desde
finales del siglo XIX hasta principios del siglo XX. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Estos símbolos, reflejo
de sus valores
e ideales, ha
permitido la integración de un catálogo de íconos dentro
de la escultura funeraria, que incluye
de manera enunciativa
más no limitativa
los siguientes elementos:
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Figuras Antropomórficas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">. Dolientes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">. Pleurantes. Figuras medievales
vestidas con traje
talar y generosas capuchas. Sus
antecedentes: sarcófagos antiguos.
La pleurante medievalizante
constituye un arquetipo abstracto y despersonalizado de la idea de
la doliente, con
lo que se
deseaba asegurar la
presencia permanente del deudo
junto a la tumba.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Pleurante abrazada a
la cruz. Se
expresa la idea
del sufrimiento aliviado por la fe. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Pleurante o doliente arrodillada rezando. Beneficia al muerto al tiempo
que conforta al orante, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Pleurante o doliente
depositando una flor
o guirnalda sobre
la tumba. Ofrendas que
son una demostración
de cariño que
no puede destruir la muerte. Signo de gratitud y de
reconocimiento de los méritos del que
ha partido, lo
cual adquiere un
sentido cívico, si
se trata del
sepulcro de un personaje ilustre.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las Almas. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfCCRXYHj8v0HbovCZmmtV1GkfosPo-sVlS5zwPTwr96PSk0zNA0ARiUox6Du9bJx87I9iBBRvomnfpPW03Su9skTSZQhYo73rhurXrBvYbLLy9tTVmG1SpIxwPOzW1a2CUZ-tqA/s1600/Imagen4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfCCRXYHj8v0HbovCZmmtV1GkfosPo-sVlS5zwPTwr96PSk0zNA0ARiUox6Du9bJx87I9iBBRvomnfpPW03Su9skTSZQhYo73rhurXrBvYbLLy9tTVmG1SpIxwPOzW1a2CUZ-tqA/s640/Imagen4.jpg" width="541" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Según Cesare Ripa
(Perugia, Italia, 1560-1645)
las almas debían
ser representadas con una
doncella “graciosísima” que debería tener el rostro cubierto de un finísimo y
transparente velo, vestido claro y brillante; en los hombros, un par de alas y
encima de la cabeza una estrella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Figuras femeninas coronadas por una estrella, mirando hacia el cielo, con
las manos juntas en actitud de oración.
(Adoratio Perpetua). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Figuras femeninas con los brazos cruzados sobre el pecho, prontas a
abandonarse al poder divino. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Figuras femeninas señalando hacia arriba con los dedos. No suelen tener alas, aunque hay sus excepciones.
En ciertas ocasiones portan el áncora de la esperanza. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Representación del alma
en ascenso al
cielo. Conducida por
un ángel, si la escena se halla
trabajada en relieve aparecerá sobre un fondo cuajado de estrellas y rayos
solares. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Alma infantil, constituye un caso aparte. Son imprescindibles las alas, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">significado de inmediata beatificación del niño, su transformación literal
de angelito; a veces
las alas son
de mariposa, animal
que para los
griegos simboliza a psikhé el aliento
ó soplo vital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Ángeles <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyrg-ST5DCvLAiKhTRPWaN5t-2o_nwJV6XuABNVzqVDaWsyXpparsSYcEZgtYQkU_vxQNFUrd30KCWUJmx7yw1AhEsXxELOGuQJSEFJ8Tj2ANCKphWWbTDbaupL6j8CY1DG6qGFg/s1600/dd385cb264421b3b3ef8eb6a066eb17d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyrg-ST5DCvLAiKhTRPWaN5t-2o_nwJV6XuABNVzqVDaWsyXpparsSYcEZgtYQkU_vxQNFUrd30KCWUJmx7yw1AhEsXxELOGuQJSEFJ8Tj2ANCKphWWbTDbaupL6j8CY1DG6qGFg/s640/dd385cb264421b3b3ef8eb6a066eb17d.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las alas son
atributo exclusivo de
los ángeles, mensajeros
y guías celestiales que ayudan al
ánima en su tránsito a la beatitud: Los ángeles
son espíritus puros,
es decir "libres
de toda materia", y por lo tanto de naturaleza inmortal. Ellos existen para glorificar
a Dios y ser sus mensajeros... de hecho su función más importante es
ésta: ser el
nexo entre Dios y
el Hombre, y
en segundo término proteger a los
hombres y velar por su salvación. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La mayoría de
las religiones y
la Teología reconocen
su existencia desde
los primeros tiempos
a través de
escritos bíblicos e históricos.
Para la Iglesia Católica, los ángeles son una "verdad de fe".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">A veces es
el ángel de
la muerte el
que porta la
espada (Gabriel Mancera y esposa
en el Panteón del Tepeyac, México, D.F.) o
se apodera del alma con gozo, que se antoja en ciertos momentos
erotizada (tumba Oneto, Cementerio Staligeno, Génova, Italia). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">* Ángel que desciende para llevarse las almas de los niños o con el fin de
velar su sueño eterno. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• El ángel se
le reservan otras
funciones, relacionadas con
las anteriores: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Psychopompos o conductor
de almas al
paraíso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">No es extraño que se orne la frente o el atavío del
ángel con una estrella o con una banda estrellada, indicando el carácter de
guía tutelar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• El ángel apuntando con el brazo hacia lo alto, implicando consuelo a <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">los dolientes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Figura de ángel
con la trompeta,
vinculada con el
juicio final y la
revivificación de la carne. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• El ángel imponiendo silencio, llevándose los dedos de la mano a los <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">labios, o pareciendo meditar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• El ángel con
una actitud de
dolor o de
plegaria. Representado a
través del ángel de la guarda popularizado en la época barroca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Thanatos. Joven alado
con las piernas
cruzadas, que porta
una antorcha invertida, representando con ello , la extinción de la
vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Ángel durmiente. Resguardando la
tumba el ángel
cae rendido y
entra en un profundo sueño. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Figuras sacras<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBF7Ho3H5E-DpWzGvK34LhWuh2I9prL-h5XUhUF-5cAA6uwQSqWHtP6FZGg_Na4nwMcmtBBLg5bKdrcwV2bu6GBwuh7Qle7miDvB5cmgMhhI-yg_F3IVWHOarKozmzYvhe3k0qHA/s1600/e66d7e56d537be60a8fa604c9921d4be.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="624" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBF7Ho3H5E-DpWzGvK34LhWuh2I9prL-h5XUhUF-5cAA6uwQSqWHtP6FZGg_Na4nwMcmtBBLg5bKdrcwV2bu6GBwuh7Qle7miDvB5cmgMhhI-yg_F3IVWHOarKozmzYvhe3k0qHA/s640/e66d7e56d537be60a8fa604c9921d4be.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">. Las figuras de Cristo o de la Virgen no son tan abundantes como las de las
almas y ángeles.
Aunque esto no
es válido para
todos los panteones. Las
referencias a Cristo son: La cruz, (martirio y triunfo, muerte y salvación). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El Crismón o símbolos eucarísticos de la vid y el trigo. (La versión de la iglesia
primitiva consistía en una “X”
atravesada en su
centro por la
I, formando de
este modo un
anagrama que correspondía
a las iniciales
griegas de Iesus
Xristos; en la
versión que surge
de la visión
constantiniana la “I” será sustituida por la P griega - el anagrama hace
así referencia a las dos primeras letras de Xristos - además de que el conjunto
quedará envuelto en un círculo). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En esta segunda
solución hay varios
matices que son
dignos de ser
analizados, el círculo es un símbolo solar que nos habla de Cristo como
sol invictus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">De igual manera, es obligado resaltar la actitud de culto y confianza en la
palabra que el crismón supone: desde la existencia del anagrama como
referente inequívoco de
la persona a
que se refiere,
hasta el alfa
y la omega -
que posteriormente le
adornarán - como
representación del alfabeto
completo de todo
lo significativo y,
como tal, de
todo lo que
es. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Cristo aparece figurado bajo diferentes formas: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">1. De buen pastor infantil en tumba
de niños. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">2. Bajo la
advocación del sagrado
corazón ya sea,
señalando con la
diestra su pecho
abierto (sugiere la
idea de misericordia
y perdón). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">3. Extendiendo las manos sobre el sepulcro, con gesto protector. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Es raro encontrar en esta época (estilo Art Déco) a Cristo clavado en la
cruz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La Virgen suele
aparecer en relación
con los misterios dolorosos, asociada a la pasión de Cristo, sea
integrando el grupo de la piedad, sea afligida y solitaria al pie de la cruz
(especialmente apropiado cuando una madre lo dedica a su hijo muerto). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Escasean las imágenes
de Santos en
la escultura funeraria
del <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">periodo analizado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Figuras alegóricas. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix39ukJTEfOKfmATrWU7-uhUA14481u5XvLWcNFDpxSB5VQ9ZVfpBiKQCE6LM-bDxI0v2WY37f4cCEnJAJyCNd1CiGQ5amEeNhZhyphenhyphenllS8ABdxHRs67NEeD5vFkLh7VPCAFfTUpGg/s1600/da2417b4f0b98dad9d02ba90f1be38b4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix39ukJTEfOKfmATrWU7-uhUA14481u5XvLWcNFDpxSB5VQ9ZVfpBiKQCE6LM-bDxI0v2WY37f4cCEnJAJyCNd1CiGQ5amEeNhZhyphenhyphenllS8ABdxHRs67NEeD5vFkLh7VPCAFfTUpGg/s640/da2417b4f0b98dad9d02ba90f1be38b4.jpg" width="426" /></a></div>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En el siglo XIX encontramos la personificación de virtudes, teologales <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">y cardinales, con
especial presencia de
las primeras. Vehículo
apropiado para hacer
referencia a las
actividades y realizaciones
profesionales de difuntos distinguidos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Fe. Es representada con una mujer
portando una cruz o en algunas <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">ocasiones, un cáliz o una vela (cargando una lámpara de aceite). Su color es
el azul, la
esmeralda o la
niñez. En algunas
ocasiones San Pedro aparece a sus
pies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Esperanza. Frecuentemente aparece
retratada en el arte con alas, o con
un ancla (antiguo
símbolo de la
esperanza). A veces
un barco en la cabeza -aludiendo al buen viaje- o con
una canasta de flores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Caridad. En el arte se tiende a
representar esta virtud con una mujer dándole de comer a un niño. En la era
Victoriana, aparecía queriendo mostrar un pecho. Dependiendo del escultor o del
cliente, la caridad aparecerá
portando una flama,
una antorcha o
una vela, o
con comida para el hambriento, o
con ropa para el harapiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Templanza. Frecuentemente aparece
con un jarrón
de agua, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">mostrando el vivir limpiamente. Algunas veces con una brida (freno) a
manera de control o una funda de espada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Prudencia. Son pocas veces vistas
en el cementerio a diferencia de <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">su presencia en la pintura. Tiene dos cabezas y a veces es retratada con
una víbora o un dragón, los cuales no se adaptan con las demás virtudes. Otras
ocasiones aparece viéndose
al espejo. Las
dos cabezas no
son símbolos de
vanidad, sino por
lo contrario, son <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">utilizadas para preguntarse sobre sí
mismo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Fortaleza. Descrita como una
mujer guerrera, portando un palo, un casco y un escudo. Los escultores en los
cementerios la retratan con una mano en la cadera en actitud resuelta, y con la
otra portando una espada, o palo
largo. También aparece
una columna a su lado
en alusión al templo filisteo
destruido por Sansón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Justicia. Generalmente son
expuestas en los
palacios de justicia, más
que en los
cementerios. Es una
de las virtudes
más fácil de identificar ya
que siempre carga
una balanza. El
arcángel que porta
una balanza es Miguel. En la época barroca a la figura de la justicia le
fue agregada la venda en los ojos, como símbolo de que no sería influenciada
por ningún elemento externo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Elementos anatómicos<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/28sdV_DXSrU?list=RD28sdV_DXSrU" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Cabezas, semejantes a las Pleurantes que, a manera de modillones, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">adornan los ángulos de tumbas neogóticas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Cabezas aladas de los querubines, emblemas de la sabiduría divina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Corazón inflamado, indicando amor divino. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Uso poco frecuente (siglo XX) de la calavera con las tibias o canillas <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">cruzadas. Asociación a
la legendaria tumba
de Adán en
el calvario, certidumbre de redención, vida eterna. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Animales<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">. Suelen desempeñar funciones de emblemas accesorios, por lo mismo son
incapaces de sostener por sí solos una composición. Animales alados, como la
mariposa y las aves, vinculados desde la antigüedad clásica con la idea de la
volatilidad del alma y de su ascensión al cielo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•La serpiente devorándose
a sí misma,
formando el círculo
perfecto del ourobolos (serpiente
que devora su propia cola), emblema de la eternidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• El caduceo. Emblema
de Hermes (Mercurio),
es un pequeño
bastón con alas
en la parte
superior en donde
se enrollan en
sentido inverso dos serpientes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Las esfinges. Monstruo
con cabeza y
pechos de mujer,
cuerpo de león
y alas de
ave; los egipcios
idealizaban a algunas
personalidades o divinidades
con cuerpo de
león y la
cabeza del personaje (generalmente
el rey) para
representar la fuerza
y el coraje.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Grifo. Han sido representados
por más de
tres mil años.
Estas <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">fantásticas criaturas con cuerpo de león y alas de águila, tienen dominio
sobre la
tierra y su
cielo. La primera
vez fueron vistos
en la cultura
asiática y más tarde adoptadas por los persas y asirios. Se tiene como
la doble
naturaleza de Cristo,
humano y divino,
por su poderío
en la tierra y en los cielos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Pegaso. Caballo alado,
es visto con el simbolismo
de la intelectualidad y
la creatividad poética.
Cuando se observa
un Pegaso en un
cementerio simboliza a
la resurrección, renovación y
renacimiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Oveja. Asociada a
la figura de
Cristo niño, como
alusión a la <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">parábola del buen pastor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Burro. Cristo escogió a un burro
para entrar a Jerusalén como símbolo
de humildad, paciencia
y pobreza. Elemento
esencial en la
representación de la Natividad.
En otras culturas tiene otro significado: Al rey
Midas le fueron
dadas orejas de
burro por sus
defectos espirituales. En
Egipto, la leyenda
dice que, un burro rojo
era una de
las bestias más
peligrosas que un
alma podía encontrar
en su viaje
al otro mundo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Oso. Para la
cristiandad los osos
simbolizan regeneración. Santa Eufemia, mártir cristiana, una vez
arrojada a las bestias, estas no quisieron atacarla hasta que dicha santa
rezando pidió a Dios morir en sus
garras. Dicho esto
un oso con
un manotazo la
mató, sus padres recogieron el
cuerpo completo de
la santa, mismo
que las bestias
no quisieron tocar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Gato. En la
iconografía cristiana el
gato es sinónimo
de pereza, vicio, oscuridad y
Satán. Algunas veces Cristo es retratado con gatos en
lugar de víboras
a sus pies.
A pesar de
ser considerado una
criatura negativa, en
algunas pinturas de la
“Natividad” aparecen algunos gatitos. En otras culturas también
el gato es visto como un ser de
maldad. Los chinos
consideran al gato
como el yin,
animal con poderes
maléficos nocturnos. Sus
defensores aseguran que
los gatos han
sido malentendidos, y que sus
supuestos atributos negativos,
son borrados por
sus dotes de
sigilo y de
astucia (ver tumba
“Ricardo”, panteón de
Montparnasse, París, Francia) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">•Perros. Cerberos es el nombre, en la mitología clásica Griega, del temible
perro de tres
cabezas en cargado de
vigilar la entrada
del Infierno. Can Cerbero
según la Enciclopedia
de los Símbolos
de Udo Becker,
“...a todos ellos
(difuntos) los recibía
moviendo el rabo
amistosamente, pero por lo general no admitía a ningún vivo, ni dejaba
salir a
ningún difunto una
vez hubiese entrado...”
es evidente que
el símbolo de
la fidelidad preside
el encuentro de la
imagen del perro
en los monumentos
funerarios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">En general, son retratados en un sentido positivo. Los perros, como los gatos negros, son
supuestamente compañeros de las brujas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Elefantes. Habitualmente
son vistos en
tumbas de aventureros
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">y exploradores. En
las culturas orientales
son símbolo de fuerza,
longevidad, felicidad y
prosperidad. En el
cristianismo suele tener
el mismo pensamiento
sobre este animal.
Símbolo de la
castidad porque el
macho se mantiene
fiel a su
pareja mientras esta
espera los 24
meses a su bebé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Caballos. Es un
animal muy “simbolizado”. Pueden
tener dos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">significados: el caballo
negro representa maldad,
y el caballo
blanco representa al bien. En la Biblia son asemejados a la lujuria y la
codicia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Cordero. En el arte
funerario los corderos
generalmente se encuentran
en las tumbas
de los niños,
significando inocencia. Los
cristianos, judíos y
los musulmanes, solían
sacrificar corderos, como ritos de renovación. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• León. Asociado con el coraje,
la majestuosidad y la fuerza.
Frecuentemente visto como
guardián en los
portales de las
tumbas y mausoleos. En un plan más espiritual, el león
simboliza la resurrección, de
acuerdo a una creencia Antigua :
un bebé león nació
muerto, pero resucitó al tercer día, gracias al aliento que le dio su padre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Buey. Generalmente retratado
en natividades. Simboliza
paciencia y fuerza. Desafortunadamente para el buey, ha sido utilizado
para formar parte en los sacrificios. En
la antigua Grecia, el buey blanco era
sacrificado para el
dios Zeus (Júpiter) y
el negro era
dedicado a Hades (Plutón). En la Hecatombe se
sacrificaron a cientos de bueyes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Ardilla. Frecuentan los cementerios, pero vivas. Son muy pocos los ejemplos de ardillas en los monumentos
funerarios. Se ha asociado a las ardillas
rojas con Satán
ya que opera
y vive (el maligno)
en diferentes niveles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">• Venado. Simboliza piedad y
aspiración religiosa. Debido
a sus cuernos,
son señalados como
portadores del árbol
de la vida.
La historia del
romano Placido nos
dice que éste
se encontraba cazando
venados cuando vio a uno con los cuernos
en forma de cruz, por ello se convirtió al cristianismo. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Dragón. </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Es interesante el
diferente significado que adopta este símbolo entre Oriente y Occidente. En
Oriente, el dragón protege a los humanos de los malos espíritus y representa la
alegría, la salud y la fertilidad . Sin embargo, en las culturas occidentales,
el dragón posee los rasgos negativos de la serpiente, la destrucción, el
peligro, la depravación, y la pérdida de la inocencia . En la tradición judía,
bestias míticas como el dragón son criaturas mesiánicas . También, un dragón
derrotado por San Jorge representa el triunfo sobre el pecado.</span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Sirenas. Estas eran las mensajeras
de Proserpina, y fueron enviadas para llevar las almas de los muertos al Hades.</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: white; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: white; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/POQuvMZZZag" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Aves, peces e insectos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">•Mariposa. Es una figura frecuente
en los cementerios. Las tres etapas de su vida: gusano, crisálida y mariposa,
son asemejados a los símbolos de vida, muerte y resurrección. Los japoneses asemejan a la mariposa con
las mujeres. En
la antigüedad Psique
era retratada frecuentemente con alas de mariposa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Abeja. Los primeros cristianos tratando de idear un símbolo de fe, lo
encontraron en las
abejas. La miel
representa a Cristo.
Su hibernación se asemejaría a la
resurrección. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Grulla. Generalmente
colocadas en la
parte alta de
los mausoleos y
monumentos funerarios, ya
que es un
símbolo de vigilancia, lealtad y buen trabajo. La lealtad va en función al círculo que hacen
alrededor de su líder al anochecer. Los viajes migratorios de la grullas se
asemejan a la resurrección en la cultura cristiana. En China, la grulla simboliza longevidad (e
inmortalidad). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Paloma. Son de
los animales más
vistos en los
cementerios. Frecuentemente retratados
en diferentes poses,
como por ejemplo
portando en su
pico una rama
de olivo, como
referencia de la
paloma que mandó Noé desde su
barca para buscar tierra. Símbolo de
pureza y paz. También insignia del espíritu santo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Libélula. Comparte con las
mariposas algunos de
sus características: belleza,
inmortalidad y regeneración,
y otros más:
luz, elegancia y
velocidad. Comen gran
cantidad de mosquitos
y de gusanos.
Aunque en algunas
culturas se le
ha relacionado con
el demonio. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Águila. Sin lugar a dudas el águila es uno de los animales que representan más
poder. En el
arte funerario encarna
la resurrección y
el renacer: el
águila vuela hacia
el sol. “La flor
de lis y
el águila fueron
símbolos que acompañaron
a la expansión
del Sacro Imperio
Romano Germánico formado
por Carlomagno y la Iglesia
Católica. Lo que en un futuro se fragmentaría en la monarquía francesa,
que adoptaría el
símbolo de la
flor de lis,
y la monarquía alemana, que adoptaría el del
águila”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Águila de dos
cabezas. El águila
siempre ha sido
relacionada con el
poder y el
respeto. Águilas con
dos cabezas representan
el doble de
poder y respeto.
Es uno de
los símbolos más
arcaicos de la
humanidad. Antiguamente era
un símbolo de
los hititas. Más
adelante los europeos la
adoptaron como símbolo
en las cruzadas.
Finalmente fue incorporado
al uniforme imperial
de Rusia y
Austria. Los libresmasones añadieron esta figura a su
vasta lista de símbolos. Además de representar
poder, simboliza una
naturaleza dual de
la unidad, lo
cual es especialmente
apropiado por su
viaje (de oriente
a occidente.) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">•Halcón. En las
pinturas renacentistas generalmente
aparecen sobrevolando los
mercados de carnes,
señalando con esto,
que las personas
no están pensando
con la cabeza,
sino con el
estómago. Actualmente el halcón
ha estado relacionado
con acciones de
guerra, por lo que es lo opuesto
al significado que guarda la paloma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">•Búho o lechuza.
Símbolo de sabiduría
y de vigilancia.
Se le considera
un atributo de Cristo y
las descripciones de la crucifixión
generalmente aparece un búho en ella (como Cristo tuvo la habilidad de
guiar a la humanidad en la oscuridad). En China consideran al búho con una hiperabundancia de
la energía del
yang. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Perdiz. Dependiendo de
donde sea representado
la perdiz, será su significado. En las tradiciones cristianas la perdiz
representa la encarnación del demonio
y simboliza la
tentación. En realidad
cuando se ve
a un perdiz
en alguna tumba
o monumento, este
no simbolizara nada, solo será parte del decorado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pavo real. Generalmente
decora las tumbas
en Europa, no
así <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">en América. Esta
ave simboliza la
inmortalidad puesto que
la leyenda dice
que su carne
nunca decae. La
“multitud” de ojos
que tienen las
plumas del pavo
real, representan los
múltiples ojos de
Dios. Algunas ocasiones aparecen dos pavoreales tomando del
cáliz. La leyenda dice que tienen habilidad para matar serpientes y transformar
su veneno en los colores de su plumaje. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Gallo. Representa vigilancia, guardia
y coraje, por
su grito tempranero.
Lamentablemente ha sido utilizado para realizar diferentes
sacrificios. Algunas veces su sangre
ha sido utilizada
para fertilizar al
sol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pájaro carpintero. Se
le tiene como
un ave con
poderes <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">proféticos. En las
tradiciones romanas la
figura de esta
ave es significativa, debido
a que les
llevó comida a Rómulo y
a Remo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Ave fénix. Representa el
renacimiento, resurrección y transformación. Los cristianos empezaron a utilizar el ave
fénix en sus tumbas desde el
primer siglo después
de Cristo. Aparece
en escenas de
la crucifixión. Sus
raíces provienen desde
el antiguo Egipto.
El macho y la hembra representan
un matrimonio feliz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Delfín. En la
cultura cristiana es
uno de los
animales marinos <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">más retratados. En
los monumentos funerarios
frecuentemente esta enlazado
a el ancla,
el cual fue
un temprano disfraz
de la cruz.
Simbolizan salvación, transformación y amor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pez. Es uno
de los más
comunes símbolos cristianos. Pescado,
vino y pan
representan la eucaristía
y La última
cena en el
arte Cristiano. Fue
utilizado como código
secreto durante la
persecución de los romanos a los judíos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Concha. Símbolo del bautizo de Cristo. Hasta ahora en algunas pilas bautismales podemos
observar conchas incorporadas
al diseño. En algunas ocasiones el agua que se coloca en
la cabeza del bautizado es tomada en una concha. En algunas culturas la concha
representa a una diosa (La
Venus de Botticelli). La
concha en algunas
ocasiones porta una perla
asociada con la buena suerte y la prosperidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Ballena. Yahvé ordenó
a un gran
pez que tragara
a Jonás, y
Jonás estuvo tres
días y tres
noches en el
vientre del pez.
Entonces Jonás dirigió esta
oración a Yahvé,
su Dios, desde
el vientre del
pez: “En mi angustia llamé a
Yahvé y me respondió, grité desde el
lugar de los muertos y
tú oíste mi
voz. Me habías
arrojado en el
corazón del mar”,
entonces Yahvé dio orden
al pez y
éste vomitó a
Jonás sobre la
tierra. Por segunda
vez la palabra
de Yahvé llegó
a Jonás y le dijo:
“Levántate, vete a Nínive, la gran ciudad, y anuncia lo que yo te
diga.” Se levantó Jonás y fue a Nínive,
como se lo había ordenado Yahvé. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx8FbVBQ5A3NNFgT13YF85lmXQgGEzxCCcjz_IUEdX9RgBs7ul_kSXIBODHsXgajC0RI2-s0fZLHVeE0zVkOpha08P6zBuNT9y9TwV9cf01Zk04UDu0l4XYlKV9Mw5x5E-BVQpDA/s1600/d54b08e41744bc3bbb6f4cb6de6e70cd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx8FbVBQ5A3NNFgT13YF85lmXQgGEzxCCcjz_IUEdX9RgBs7ul_kSXIBODHsXgajC0RI2-s0fZLHVeE0zVkOpha08P6zBuNT9y9TwV9cf01Zk04UDu0l4XYlKV9Mw5x5E-BVQpDA/s640/d54b08e41744bc3bbb6f4cb6de6e70cd.jpg" width="478" /></span></a></div>
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Reptiles y anfibios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Rana. Se pueden encontrar como un
elemento primordial en las tumbas.
Y Dios le
dijo a Moisés:
“... ve con
el faraón y
dile que le
mandaré inundar su pueblo de ranas”.
Espíritus impuros (ranas), salían de la boca del dragón, de la bestia
también salían ranas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Serpiente. Tiene presencia en las tumbas desde el siglo XIX, en donde las
víboras literalmente se
comen su cola,
como símbolo de
su inmortalidad. Se dice que
tenemos miedo de las serpientes porque aun retenemos parte
del cerebro de
ellas que controla
nuestras más primitivas
emociones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Ouroboros, símbolo de
eternidad y rejuvenecimiento. Estas
imágenes pueden ser
encontradas en el
viejo Egipto, donde era simbolizado como el ciclo diario del sol;
significando que para todo final, hay un nuevo comienzo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Tortuga. Es utilizada como un
elemento meramente decorativo. Aunque
puede representar virtudes
como la longevidad, paciencia,
durabilidad y fuerza.
De igual manera
puede ser vista
de forma negativa: pereza y clandestinidad. No es
extraño encontrar una tortuga “deteniendo”
las esquinas de
las tumbas o
mausoleos. En algunas
culturas, las tortugas se muestran cargando al mundo entero. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Plantas <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Flores y vegetales. Las flores cubren a las tumbas y serán ellas
portadores de un lenguaje oculto. Nos
recuerdan tenazmente, la
belleza y la
fragilidad de la
vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Dentro de los
muchos amores que
tuvo Apolo, uno
de sus mayores
romances fue con: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Acanta, el espíritu
del árbol de
acanto. Tras su
muerte, fue transformada
por Apolo en
una hierba amante
del sol. Aparece
en el capitel de las columnas corintias. Triunfo
final de la vida eterna.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Guirnaldas. Parte
significativa de las
pompas fúnebres. En
la antigüedad al
difunto se le
ceñía con guirnaldas
y sobre su
pira se depositaban estas en abundancia. La guirnalda
o corona vegetal estaba ligada a los placeres del banquete. La idea del triunfo
de la vida virtuosa sobre la muerte. Algunas coronas que figuran en círculo
perfecto formado por multitud de esferas pequeñas
representan las coronas
de abalorios (piedritas
ó cuentas). La
flor es antiguo
signo de las
dichas que el
alma experimenta en
el jardín paradisíaco. La flor
ha servido durante
siglos, como metáfora
de la breve y vana belleza de la vida humana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• En general,
las rosas, azucenas,
lirios del valle,
margaritas, Pasionarias, nomeolvides,
alcatraces y amapolas
están relacionadas con el sueño, el reposo, seguro y eterno. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Flor de campana o campanilla.
Constancia y gratitud. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Lirio. Significa majestuosa
belleza y matrimonio.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Crisantemo. Símbolo de longevidad, inmortalidad debido a que su
denso cuerpo dura hasta el otoño. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Trébol. Símbolo de la Trinidad.
Supuestamente San Patricio lo llevó
a Irlanda para
convertirlo en símbolo
de la
Trinidad. Independientemente antes del Cristianismo los celtas
utilizaban al trébol como símbolo de vitalidad, por su abundante crecimiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Ciclamen, violeta o monja
sangrante. Los primeros cristianos lo tomaron como símbolo de la sangre del
corazón de María. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Narciso. Atributos de
renacimiento y resurrección.
atributos negativos de la vanidad
y del amor a sí mismo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Margaritas y corderos, generalmente en
tumba de niños.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Significa la inocencia del niño Jesús. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Onagra. Se abre en la tarde y se
cierra a media mañana.
Representa el amor
eterno, memoria, juventud,
esperanza, tristeza. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Helecho. Símbolo de humildad y sinceridad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Hibiscus de familia
de las malves, representa brevedad de vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Iris o flor
de lys. En
la mitología Griega.
era mensajera de
los dioses. Algunos
autores consideran que el símbolo
de la flor de lys podría ser el primer emblema adoptado por
la Iglesia Católica.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Laurel. Usualmente utilizada en
forma de corona, representa la victoria,
eternidad, inmortalidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Azucenas del
valle. Símbolo de pureza,
inocencia y virginidad.
Unido a ello
para cuestiones funerales
es utilizada por su olor. Son de
las primeres flores en los valles en
florecer, por lo mismo también representa la resurrección.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Loto. Símbolo de
pascua y de
las culturas egipcias,
como la rosa en
la cultura occidental.
La flor de
loto abre sus
flores a la
salida del sol, y la cierra a la caída del mismo. Simboliza la pureza y
limpieza perfecta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Alba. Símbolo de la resurrección porque cierran sus pétalos de noche y
los abren con la llegada del sol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pensamientos- fueron
ampliamente cultivadas durante el
s. XIX, época dorada de los cementerios. Símbolo de remembranza. Generalmente se
graban en los
pétalos algún sentimiento (pensamiento) por el ser perdido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pasionaria. Símbolo de la
pasión, redención y
crucifixión de Cristo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Amapolas. Debido a
su poder narcótico,
es comúnmente asociada con el
sueño y muerte, y con Morfeo, Hyphos. El color rojo de alguna de sus flores es
usado como símbolo de la sangre, y muerte. Como el significado de la amapola da mucho de sí, os pongo el enlace a ésta entrada, donde lo podréis encontar desarrollado:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/11/el-consumo-del-opio-y-su-presencia-en.html</span></span><br />
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Rosas. Reina de las flores por su belleza, aroma y longevidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">La rosa roja
simboliza martirio, mientras
que la rosa
blanca significa pureza. Algunas veces la virgen María es llamada la
rosa sin espinas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Girasol. Es extraño observar girasoles en las tumbas. Aunque si aparecen se deberá entender que la luz que
guía a la flor son los rayos del sol, es decir la luz divina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Cardo. Simboliza tristeza y el dolor. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">* </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Hojas de roble y
bellota.Las hojas de un roble, o el fruto en sí en una lápida simbolizan poder,
autoridad y victoria. En la cultura nórdica y celta, las bellotas simbolizan la
vida , la fertilidad y la inmortalidad . Los Druidas comían bellotas , creyendo
en sus cualidades proféticas , y las bellotas eran el fruto sagrado del dios
Thor , cuyo árbol de la vida fue el roble. Las bellotas y las hojas de roble
juntas simbolizan la protección</span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Árbol. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Ezb-XZx1oDIKBngVT_Ta1ILPd111EvzWAFpwmsmFYe17cl1NwD4eMI45cRt67xvcUrKoe6G7fUwuHYnwUlKF1Pb7sVeYs1yXRbyXinnIuG7AEx1UQqADlhAfJD2QtDmkwxqXeA/s1600/77b5a1b91582f6d3091550bd30d641c3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Ezb-XZx1oDIKBngVT_Ta1ILPd111EvzWAFpwmsmFYe17cl1NwD4eMI45cRt67xvcUrKoe6G7fUwuHYnwUlKF1Pb7sVeYs1yXRbyXinnIuG7AEx1UQqADlhAfJD2QtDmkwxqXeA/s640/77b5a1b91582f6d3091550bd30d641c3.jpg" width="428" /></span></a></div>
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las imágenes arbóreas, pueden ser árboles completos o aparecer con </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">una o varias ramas desgajadas. Los troncos de los árboles desprovistos de
ramas y hojas poseen una antigua connotación del árbol de la vida.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">*Tronco. </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">Una
lápida en la forma de un tronco de árbol es un símbolo de la brevedad de la
vida. El fallecido tuvo una vida corta y murió de repente.</span><span class="goog-text-highlight" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">El número de ramas rotas que aparecen en el
tronco de un árbol puede indicar familiares difuntos enterrados en ese lugar. </span></span></span><br />
<div style="line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Sauce llorón. Sigue floreciendo
aunque se le corten las ramas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Costumbre occidental de plantar un sauce al lado del sepulcro del ser <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">querido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Palmera. La verde y altísima palma. Sus hojas están asociadas con la idea
de victoria, símbolo de Cristo y de los mártires que triunfan sobre el pecado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Hiedra, Laurel, olivo,
trigo y vid.
Esta vegetación ornamental
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">permite realizar follajes
caligráficos que componen
frisos, separan
inscripciones, circundan y
ornan letras, es
decir poseen una
función tipográfica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Ciprés. Algunas veces considerado
el árbol de la vida. También ha sido asociado con la muerte y la inmortalidad
desde tiempo de los paganos. Simboliza
longevidad, resurrección e inmortalidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Higuera. Una de las primeras plantas mencionadas en la Biblia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">La higuera es considerada símbolo de lujuria y sus múltiples semillas, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">como símbolo de fertilidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Maté, o árbol santo (ilex). Siempre verde, por lo mismo inmortal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Se ha dicho
que de esa
madera fue hecha
la cruz en
la que fue
crucificado Jesús. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Roble (bellota). Como
el huevo, simboliza
la prosperidad y la abundancia de
frutos. Como símbolo
religioso puede ser
visto al final del
cordel del sombrero
del cardenal, que
representa el poder
del crecimiento espiritual de la
fruta de la verdad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Hojas del roble.
El roble es
el rey de
los árboles, así
como el León es el rey
de la selva.
Puede simbolizar muchas
cosas: fuerza, dureza, eternidad, libertad, humildad, fe y
virtud. Símbolo cristiano de la fe en
tiempos de adversidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Ramas del árbol de olivo. Es el
árbol mas señalado en la Biblia. La
figura de la
paloma con una
rama de olivo,
simboliza que el
alma del difunto ha partido con
la paz de Dios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• El árbol de
la palma. Los
romanos usaban palmas
como símbolo de victoria.
El cristianismo lo
adaptó para designar
martirio, triunfo sobre la muerte
y por extensión el triunfo del creyente sobre la muerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Pinos. Sus piñas,
son símbolos de
hospitalidad, de incorruptibilidad y
de inmortalidad. El
árbol siempre verde
y su resina
resistente, representan la incorruptibilidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Espinas. Simbolizan dificultades, pecados.
Los soldados romanos
pusieron sobre la
cabeza de Cristo
una corona de
espinas, como una
sátira de la
corona de rosas
que se le
colocaba al emperador. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• El árbol de
la vida. Todas
las culturas tienen
algún simbolismo conectado con
los árboles. Y casi todas tienen un árbol de la vida. Sus raíces representan
el inframundo, sus
brazos y tronco
representa los asuntos mundanos,
y las partes
altas de sus
brazos representan al
cielo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Hiedra. Eternamente es verde,
aun en condiciones
severas; esta asociada con
la inmortalidad y
la fidelidad. La
hiedra se detiene
de un soporte, que lo hace un símbolo accesorio, de amistad y de gran
afecto. Sus hojas con 3 picos hacen un símbolo de la Trinidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Filodendro. Es un
símbolo decorativo más
que un símbolo
que <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">evoque grandes cualidades.
El filodendro es una
planta trepadora, tóxica, de gran adaptabilidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Granado o su fruto la granada. El
cristianismo la adaptó
por sus <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">características
rejuvenecedoras,
simbolizado en el
arte como esperanza de
inmortalidad y de resurrección. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Frutas, granos y vinos. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tmt2_ASl99_Xn6k93wpK8GSqNNDWJUHYfm519iDlznJGE2o5j79BxKZ5Tg24YnjH_njJq4M0ynCkPul0eQNR9TKBBlB0l76MnJdAKOe0qV5jH_KKgRbYp3oKn2F0SdlPnn6SLw/s1600/5428901817_f8092b0187_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tmt2_ASl99_Xn6k93wpK8GSqNNDWJUHYfm519iDlznJGE2o5j79BxKZ5Tg24YnjH_njJq4M0ynCkPul0eQNR9TKBBlB0l76MnJdAKOe0qV5jH_KKgRbYp3oKn2F0SdlPnn6SLw/s640/5428901817_f8092b0187_z.jpg" width="554" /></span></a></div>
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Manzana. La vida humana sería muy diferente si no fuera por la manzana.
Algunos artistas han puesto una manzana en las manos de <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">María madre de Dios, símbolo de pureza. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Maíz. Símbolo de
fertilidad y renacimiento.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Uvas y racimos.
Representan el vino
eucarístico, que es símbolo de la sangre de Cristo. En las tumbas
aparecen combinadas <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">los racimos de uvas con espigas de trigo.
El vino y el pan son la combinación de la representación de la sagrada
comunión. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Vino. Es
uno de los
símbolos más poderosos
de la relación entre Dios y el hombre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Trigo. Asociado con
la inmortalidad, considerado
como un regalo de Dios al
hombre. Los antiguos sacerdotes griegos
y romanos esparcían harina de
trigo en las cabezas de
sus víctimas antes
de sacrificarlas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Semilla de amapola. Significa vida
eterna. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Concha venera. Necesidad que tiene el peregrino de agua para el
camino <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Miscelánea <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">*</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Calavera alada. </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Especialmente popular en los siglos XVII Y XVIII, la calavera alada
representa la fugacidad de nuestra existencia y el alma entrando en la otra
vida. Hay muchísimas variaciones de este motivo, ya que dependen de la
inspiración del escultor y del país en el que se encuentren.</span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">*Reloj alado. Parecido a
la calavera, el reloj de arena indica lo inevitable de paso del tiempo, a
veces, literalmente volando.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">*Manos unidas. Las manos
son comunes en las tumbas, bien apuntando al cielo, o hacia la tierra como para
entregar un mensaje divino a los que se quedan. Este símbolo de dos manos que
están unidas entre sí como en una despedida de la que no quieren separarse,
suelen colocarse en las tumbas de parejas en las que uno fallece y el otro no.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">*Antorchas invertidas. Una
antorcha encendida representa la vida, la inmortalidad y la vida eterna. Por el
contrario, una antorcha invertida representa la muerte o el paso del alma a la
otra vida.En general, la antorcha invertida también lleva la llama, pero
incluso sin la llama sigue representando una vida extinguida.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: "verdana pro" , sans-serif;">*Urna tapada. </span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">Después
de la cruz, la urna es uno de los monumentos del cementerio más comúnmente
utilizados. El diseño representa una urna funeraria, y se cree que simbolizan
la inmortalidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif;">La
cremación era una manera rápida de preparar a los muertos para su
entierro. En algunos períodos, especialmente los tiempos clásicos, era más
común que el entierro. La forma del recipiente en el que se colocaban las
cenizas podía tener forma de una caja simple o un vaso de mármol, siendo
en cualquiera de sus aspectos una “urna”, derivado de la palabra “uro” en
latín, que significa “quemar “. Este tipo de símbolo funerario es muy común en
los cementerios Victorianos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif;">A
medida que el entierro se convirtió en una práctica común mas, la urna se
siguió asociando estrechamente con la muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="cb-split" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif;">La representación de la urna se
cree por lo general que es para dar fe de la muerte del cuerpo y el polvo
en el que se convertirá, mientras que el espíritu de los difuntos descansa
eternamente con Dios. La tela cubriendo la urna custodia simbólicamente las
cenizas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif;">*</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Libro abierto- Un libro
sobre una lápida también puede representar el aprendizaje, un erudito, una
oración, la memoria, o alguien que trabajó como escritor, vendedor de libros, o
el editor. Libros y pergaminos también pueden representar los evangelistas.</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">*Puertas abiertas. Puertas
y vallas abiertas son símbolos relacionados con el camino al cielo, el dejar la
tierra mortal para vivir en la grandeza de después.</span><span style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">Corona y cruz. <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Simboliza la victoria y el Cristianismo. Una corona sola significa el
logro del alma y la gloria de la vida después de la muerte.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Globo asentado sobre libros y lámpara encendida. Las luces del conocimiento
mundano no se pueden comparar con las del verdadero conocimiento.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• La Estrella es
la guía para
los viajeros, a
la vez que
posee un significado de pureza, constancia e
inmortalidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">• Las almas que
ascienden al cielo
se destacan en
los relieves sobre un fondo de
estrellas y nubes, representando una escenografía simbólica del
viaje celeste, signos de
desdén del mundo
y de una inspiración a la iluminación divina y a la inmortalidad. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZAo7sz5ub6UCPkacEWuCwUf5K-NYaAF6p8o9lp1cEC6bI1qJ4JLwQqAjcSpRHLNOn5jEOBG-QVOi0Yo7DDwS_RdRCcXjhJURWKA7WZZzI2OkIKKI5GGJ_TmHp-y0nMaI1MvLl9Q/s1600/venecia24.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZAo7sz5ub6UCPkacEWuCwUf5K-NYaAF6p8o9lp1cEC6bI1qJ4JLwQqAjcSpRHLNOn5jEOBG-QVOi0Yo7DDwS_RdRCcXjhJURWKA7WZZzI2OkIKKI5GGJ_TmHp-y0nMaI1MvLl9Q/s640/venecia24.gif" width="480" /></span></a></div>
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">“El animal no sabe que morirá, el ser humano sí lo sabe.
Por ello, lo que en el animal es despliegue espontáneo de vida e
instinto de conservación, en el ser humano es deseo de vivir.
Todas las creaciones
de la historia
humana representan la
voluntad de afirmación de la vida
contra el horror de la muerte. En ellas
el individuo busca arrancar de las garras de la muerte algo de la propia
individualidad que se mantenga vivo en la memoria de los seres humanos o en la
presencia de obras, recordatorio de su paso por la tierra”. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="ES" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12pt;">De entre los muchos materiales utilizados para la realización de éstas entradas, todos ellos sacados de la red, quisiera destacar por su gran conocimiento y utilidad<span style="color: lime;"> la tesis doctoral de Maria Isaura Wiencke Olivares "La presencia en piedra del ArtDeco funerario".</span></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><span style="color: lime;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/in8wzJQ40hU" width="560"></iframe></span></span><br />
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span lang="ES" style="font-family: "verdana pro" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Como siempre deseo que os haya sido útil e interesante.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-4266817158137115842016-12-11T20:22:00.000+01:002016-12-11T20:22:23.971+01:00L'ATOMITZACIÓ DEL PODER A LA CATALUNYA REVOLUCIONARIA (JULIOL-OCTUBRE DEL 1936)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Las revoluciones sociales,
esas tentativas de reorganización de la producción y de la sociedad sobre
nuevas bases, son extremadamente raras en la historia. En el siglo XX
estallaron la revolución rusa, protagonizada por los soviets, la revolución
alemana, caracterizada por los räters (consejos) y la revolución española,
identificada con los comités. Soviets, räters y comités fueron los potenciales
órganos de poder de la clase obrera en cada una de esas revoluciones. El
estudio de esos órganos de poder permite un conocimiento profundo de las
dinámicas sociales, problemas y debilidades de cada una de esas revoluciones.
Más allá de las circunstancias políticas, sociales y económicas en que
surgieron, nos aportan siempre una experiencia insustituible, tanto en sus
éxitos como, sobre todo, en sus fracasos. Para los revolucionarios, la gran
enseñanza de la revolución de los comités, en 1936, fue la necesidad ineludible
de la destrucción del Estado.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Agustí Guillamon.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A diverses entrades d'aquest mateix blog, hem anat parlant de la Revolució Social que tingué lloc a Catalunya - i a d'altres indrets de l'estat espanyol- com a conseqüència del cop militar feixista del 19 de juliol del 1936. Només cal que mireu la llista d'etiquetes que teniu a la columna de la dreta, si us és més fàcil les teniu recollides en forma de llibre aquí:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj17b4D8Etoap__2mxi7VGI8Fzn465eGwlvrQAzhPunvLZBUGspt4z8CkKIgLu3rE0YSq8Eut_q_wx0rw9whdZcljK74nu3-DVT4PZ3Hfd8yZTnH7LIKZrRvGC5KPmyzm_OL4u6AQ/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj17b4D8Etoap__2mxi7VGI8Fzn465eGwlvrQAzhPunvLZBUGspt4z8CkKIgLu3rE0YSq8Eut_q_wx0rw9whdZcljK74nu3-DVT4PZ3Hfd8yZTnH7LIKZrRvGC5KPmyzm_OL4u6AQ/s320/Imagen1.jpg" width="240" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">https://issuu.com/terraxaman/docs/el_anarquismo_en_la_encrucijada</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">L'any 1979, vaig acabar els meus estudis a l' Universitat de Barcelona. Encara no feia 4 anys de la mort del dictador, els moments que vivíem eren difícils, plens d'esperances per alguns, i de desconfiances per uns altres. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tres anys de treball amb multitud de lectures, d'investigació, de recerques en arxius, d'entrevistes, es plasmaren en una tesina de llicenciatura que va merèixer la qualificació d'"excel·lent per unanimitat" que em concedí el tribunal, un grau per sota del "Cum Laude", malgrat fer els estudis en règim de nocturn -doncs treballava a jornada complerta-, dedicar moltes hores a la militància obrera i al sindicalisme revolucionari. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Han passat molts, molts anys, i sí, canviaria algunes de les coses d'aquell treball, especialment la redacció, doncs em vaig entestar en escriure'l en català, quan gairebé no sabia ni parlar-lo, doncs com molts dels nens del franquisme el que parlàvem era el castellà, en el meu cas tant a casa, com a l'escola o al carrer. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mai vaig assistir a cap classe de català, només a la facultat algunes de les classes es feien en català, però jo tenia molt clar que era imprescindible reivindicar la llengua i cultura catalanes, com una part inalienable de la herència d'aquells homes i dones que ho donaren tot per la conquesta d'un món millor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Contra el parer de molts dels que disposaven del poder polític i econòmic els anys 30, com de molts dels que el sustenten avui, emancipació nacional i revolució social, no són dos fenomens separats o diferents, son com dos cares d'una mateixa moneda, no poden ser l'un sense l'altre. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El paral·lelisme entre el missatge que ens donaren els que manaven llavors quan ens deien: "primer guanyar la guerra i després, fer la revolució", es pràcticament el mateix, dels qui ara ens diuen: "primer tinguem la independència de Catalunya i després, ja parlarem de la Catalunya que farem". S'han acostumat tant a l'idea de que "la fi justifica els mitjans", que s'han oblidat de que "els mitjans condicionen la fi", o més pròpiament que determinats medis, ens duran necessàriament a uns determinats objectius.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Però bé, aquest és un tema de política actual i ja sabeu que no m'agrada parlar-ne gaire, perquè no en sé.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sigui com sigui, en aquells temps sense ordinadors ni internet, vaig tenir la gosadia i la perseverància, d'endinsar-me en el món de la revolució social a la Catalunya de l'estiu-tardor del 36, i malgrat les mancances i errors que el treball pugui contenir, em plau l'honor d'haver obert un camí que després d'altres, amb més temps i capacitats, han seguit transitant.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Un d'aquest que ha anat molt més enllà ha estat l'Agustí Gillamón que en la seva obra "Las Barricadas en Barcelona" </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic5cAtbPCVOSdLP0g7vWdqfTLwxjCTJIP7v1gGHq7bCR5_YL_D15VFvOjAzr7aMZ0eD4jLRFyfJadP1Fw9X5dQYSVifDXtyaNVFUD8_rMBtBSkgnul2I73TjG2I_NHgbHdAA148Q/s1600/47020562.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic5cAtbPCVOSdLP0g7vWdqfTLwxjCTJIP7v1gGHq7bCR5_YL_D15VFvOjAzr7aMZ0eD4jLRFyfJadP1Fw9X5dQYSVifDXtyaNVFUD8_rMBtBSkgnul2I73TjG2I_NHgbHdAA148Q/s400/47020562.jpg" width="300" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">a la seva pág. 70 diu: "</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sobre el CCMA existen tres tesis muy interesantes, desgraciadamente inéditas:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ADSUAR TORRAS, Josep Eduard: Catalunya: Juliol - Octubre 1936. Una dualitat de </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">poders? (2 vol.). Tesina de Llicenciatura. Depart</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ament Història Contemporània. Universitat de </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Barcelona, 1979.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">MOMPO, Enric: El Comité Central de Milicias Antifascistas de Catalunya y la situación </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de doble poder en los primeros meses de la guerra civil española. Tesis doctoral </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">leída el 8 de junio de 1994, Departamento de Hª Contemporánea, Universidad de Barcelona.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">POZO GONZALEZ, Josep Antoni: El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de juliol a octubre de 1936. Crisi i recomposició de l´Estat. Tesi doctoral defensada el </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">21 de juny de 2002. Departament Hª Moderna i Contemporània, Universitat Autónoma </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de Barcelona".</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui, voldria reproduir un altre dels capítols d'aquella tesina, concretament el que vaig dedicar als comitès locals, autèntics organismes de democràcia directe, on durant uns quants mesos va residir el veritable poder popular.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Per poder situar en el seu context el present text us recomanaria la lectura prèvia de les següents entrades:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/04/la-segona-republica-el-fracas-de_8029.html </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i les seves 2 cotinuacions.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">i molt especialment</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/05/la-revolucio-social-el-comite-central.html</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">L’atomització del poder a la Catalunya revolucionària.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En l'obra de Guillamón abans esmentada, resumint molt adequadament el que succeia, se'ns diu:</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">"</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">EL PODER ESTÁ EN LA CALLE</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El auténtico poder de
ejecución y resolución estaba en la calle, era el poder del proletariado en
armas, y lo ejercían los comités locales, de defensa y de control obrero</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, expropiando espontáneamente fábricas, talleres, edificios y
propiedades; organizando, armando y transportando al frente los grupos de
milicianos voluntarios que previamente habían reclutado; quemando iglesias o
convirtiéndolas en escuelas o almacenes; formando patrullas para </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">extender la guerra social</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">; guardando las </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">barricadas, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">ahora fronteras de clase, que controlaban
el paso y manifestaban el poder de los comités; poniendo en marcha las
fábricas, sin amos ni directivos, o reconvirtiéndolas para la producción
bélica; requisando coches y camiones, o alimentos para el comité de abastos;
“paseando” burgueses, fascistas y curas; sustituyendo a los caducos
ayuntamientos republicanos, imponiendo en cada localidad su absoluta autoridad
en todos los dominios, sin atender órdenes de la Generalidad, ni del Comité
Central de Milicias Antifascistas (CCMA).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">La noche del 19 no había más poder real que el de “la federación
de barricadas”, sin más objetivo inmediato que la derrota de los sublevados. El
ejército y la policía, disueltos o acuartelados, desaparecieron de la calle,
después del 20 de julio. Habían sido sustituidos por Milicias Populares
formadas por obreros armados, que confraternizaban con soldados licenciados y
guardias semi uniformados en un solo bloque victorioso, que les había
convertido en la vanguardia de la insurrección revolucionaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En Barcelona, durante la semana siguiente, mientras el CCMA era
aún provisional, aparecieron </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">los comités de barrio</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, como expresión del
poder obtenido por los comités de defensa, que se coordinaron en una auténtica
federación urbana que, en las calles y fábricas, ejercía todo el poder, en
todos los ámbitos, en ausencia de un poder efectivo del Ayuntamiento,
Gobernación y Generalidad.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLZHvttT5LqOQ63gOijqU92YLiawjyxSN_xalROV3WxqES8DTZOUIHEqAF7cU6BWwyWPItTiWSO8m11ZaqXXDA7ltDviVmJApisYxIJfevZVX__sG7UOD9JVKr2DaxzvhbB8kacQ/s1600/barricadabarna1936capa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLZHvttT5LqOQ63gOijqU92YLiawjyxSN_xalROV3WxqES8DTZOUIHEqAF7cU6BWwyWPItTiWSO8m11ZaqXXDA7ltDviVmJApisYxIJfevZVX__sG7UOD9JVKr2DaxzvhbB8kacQ/s400/barricadabarna1936capa.jpg" width="258" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Las decenas de barricadas levantadas en Barcelona permanecían aún
activas en octubre, controlando el paso de los vehículos y exigiendo la
documentación y el preceptivo pase, extendido por los distintos comités, como
medio de imposición, defensa y control de la nueva situación revolucionaria y
sobre todo como seña de identidad del nuevo poder de los comités.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Mientras tanto, la situación revolucionaria en la calle era
indiferente a las consignas de colaboración impuestas por los dirigentes
anarcosindicalistas". <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">I fora de Barcelona, el buit de poder que és produí
després del fracàs de la “militarada”, i de la conseqüent caiguda de l'estat republicà, inclosa la Generalitat, és manifestà, de forma inversament
proporcional, a la mida i la importància de les diferents poblacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Així, aquest, buit de poder, seria pràcticament total en els pobles
mitjans o petits, i comparativament menys important, en els grans nuclis
urbans sobre tot, a les grans capitals, on malgrat tot, l’administració
governamental de la Generalitat, aconseguí de poder retenir, una petita part
d'autoritat i de poder.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es davant la constatació d'aquest buit de poder, que és
produeix l' aparició d'una multitud d'organismes revolucionaris, que tenen com
a primer i fonamental objectiu, cobrir les moltes i variades necessitats de la població
produïdes, per la nova situació revolucionaria<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Aquests organismes revolucionaris, foren molts i
variats, i al llarg d'aquestes entrades hem vist uns quants: Comitès de Proveïments
de Barriada, Consells d’Obrers i soldats, Milícies populars, Comitès de Fàbrica
i Taller, segons quin sigui l’àmbit de la seva funcionalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També a les grans ciutats, ens hem referit als Comitès
de Defensa Confederal de Barriada, que esdevingueren immediatament Comitès Revolucionaris,
amb la incorporació de militants de base de quasi totes les organitzacions, i
que com varem veure apuntaren vers la constitució d'una "Federació de
Barricades".<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisVYHPNWTxih0GobeqJOPPi0dvK55FQK5w93Zf3XSGHYLND6ZAmWtWCIhYqy3QdTfHgKIhb672wL6GajJkXdPIRm3WDhknOsEiP-t9Pjk7hk-ATN5R1sIYJY0HoMvSO3Maji3OVA/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisVYHPNWTxih0GobeqJOPPi0dvK55FQK5w93Zf3XSGHYLND6ZAmWtWCIhYqy3QdTfHgKIhb672wL6GajJkXdPIRm3WDhknOsEiP-t9Pjk7hk-ATN5R1sIYJY0HoMvSO3Maji3OVA/s400/images.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Simultàniament, als pobles i ciutats mitjanes de
Catalunya, aparegueren uns organismes, que han estat coneguts amb noms
diferents, segons la correlació de forces, a cada una de les poblacions, així,
segons els casos, podem parlar: d'uns "Comitès de Defensa Local",
d'uns "Comitè de Salut Pública", d'uns "Comitès Revolucionaris",
d'uns "Comitès Locals Antifeixistes" -mes freqüentment-, d'uns "
Comitè de Milícies Antifeixistes", i mes senzillament, d'uns " Comitè
Antifeixista", els quals son coneguts, amb el pas del temps, amb el nom genèric
de "Comitès Locals", nom que nosaltres hem preferit al de "
Comitè de Gobierno", empleat per César M. Lorenzo i Pierre Broué, en les
seves respectives obres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: orange; line-height: 115%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es precisament al nivell d'aquests Comitès Locals, on
mes clarament s'observa el predomini dels militants anarco-sindicalistes, en
els organismes revolucionaris.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hem de fer especial referència, a que en alguns casos,
s'arribaren a constituir veritables federacions de Comitès Locals, que
prengueren noms tan significatius com "Comitè Comarcal de Figueres” que
coordinava l’acció de 74 Comitès Locals, de diferents pobles de la comarca.
Aquests pobles escolliren un únic Comitè representatiu que tenia com a
Secretari General al conegut anarquista, Vicenç Soler, i que estava format per:
3 representants de la CNT, 2 de la UGT, 2 del POUM, 1 del Partit Sindicalista,
i 2 dels partits republicans ERC- ACR.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D'altres casos semblants van ser el Comitè Comarcal de
la Cerdanya, que estava integrat totalment per militants anarco-sindicalistes,
igual que el Comitè Regional de Cerdanyola, etc.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">L'autor abans esmentat afegeig: "El </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">poder atomizado
</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">de los distintos Comités Locales se
extendió por toda Cataluña, con distintos grados de poder y autonomía, que
alcanzaban en algunos lugares un nivel de ruptura absoluta con la legalidad
republicana y el equilibrio existente, en Barcelona, entre la Generalidad y el
CCMA.</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Esos comités revolucionarios locales se habían constituido en auténticos
estados-ciudad, o comités-gobierno, estableciendo multas y tributos, enrolando
milicianos para el frente, formando patrullas de control para imponer su
autoridad, realizando obras públicas financiadas con impuestos revolucionarios
para resolver el paro masivo, imponiendo un nuevo modelo educativo
racionalista, incautando alimentos, etcétera. Los ayuntamientos habían sido
sustituidos por esos comités locales, arrebatando a la Generalidad la menor
influencia. En toda Cataluña, sin consigna alguna por parte de la CNT, se
procedió a una metódica expropiación de las fábricas y propiedades de la
burguesía, las iglesias y conventos, al tiempo que el CCMA hacía en Barcelona
un reparto entre las distintas organizaciones de los cuarteles, imprentas,
diarios y algunos edificios y hoteles".</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR6fn7Mo9849qRhHAhnFRkRaQrNEzmY6-WdrW7MEK9UJELc3q3chyphenhyphenW7fuZPyVyka1MRIscOu1pto1Q3eimdd1d20ix33zYFlktKvWYExlepR3_xtcPrBUbdv5efWdLhzMBCy5ucQ/s1600/patrulladecontrol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR6fn7Mo9849qRhHAhnFRkRaQrNEzmY6-WdrW7MEK9UJELc3q3chyphenhyphenW7fuZPyVyka1MRIscOu1pto1Q3eimdd1d20ix33zYFlktKvWYExlepR3_xtcPrBUbdv5efWdLhzMBCy5ucQ/s400/patrulladecontrol.jpg" width="208" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La primera de les tasques que s' imposaren els Comitès
Locals, va ser la de combatre la possible insurrecció en favor dels militars rebels,
de les respectives guarnicions de la Guardia Civil, o de la Guardia d'Assalt,
dels carrabiners, o de les persones de reconeguda orientació dretana, dins de
cadascuna de les poblacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Com a la immensa majoria dels pobles i ciutats petites
o mitjanes de Catalunya, l'aixecament militar, no va tenir cap altre transcendència
que una relativa agitació dins les casernes, els Comitès Locals, passaren tot
seguit, a tractar d'impedir atacs a les seves poblacions, per part d'elements
feixistes o filo-feixistes, procedents dels pobles veïns, doncs, en un primer
moment, ningú no sabia on era, exactament l'enemic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Així, els membres dels Comitès Locals, inicien la
vigilància i control armat, de les vies de comunicació, properes a la seva vila,
com les carreteres, la xarxa ferroviària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En un dia, la xarxa viària catalana, va quedar farcida
d'una innombrable quantitat de “mini duanes”, on s’havien d’aturar, de grat o
per força, tots els vehicles, mitjançant el sistema de barricades vigilades per
homes armats, que és col·locaven invariablement a l'entrada i sortida del
poble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Segons els testimonis de l’època, pràcticament cada 5 o
10 Kms, havies d’aturar-te, per presentar al Comitè corresponent una
documentació, concreta i específica: el "salvoconducte", l'"aval",
o el "pase" , sense el qual, “el mes fàcil que et podia passar era
que et peguessin un tret, o tenir que passar la nit a la caserna de la
patrulla, a l'espera de que el Comitè
decidís, un cop fetes les investigacions corresponents, una cosa o l'altre”.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKKjcxnwRzbbMctbCE03u9UAKLYo8gx-9uNgegPsNwXQbZHukeDuKXNQoZfAOh2hQOtbTsvVherI3t4uvT82rO_8S1sFJx8nvS3GIZjcAe2z5fFosGo3DSKekAB2BOHU50_t3V4g/s1600/49182399.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKKjcxnwRzbbMctbCE03u9UAKLYo8gx-9uNgegPsNwXQbZHukeDuKXNQoZfAOh2hQOtbTsvVherI3t4uvT82rO_8S1sFJx8nvS3GIZjcAe2z5fFosGo3DSKekAB2BOHU50_t3V4g/s640/49182399.jpg" width="424" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es per aixó, que s’arribà a dir, que en aquells moments,
tot i disposant dels papers adequats, i d'un vehicle suficientment ràpid,
trigaves molt mes en fer el trajecte Barcelona-Mataró, del que hauries trigat
amb el mateix vehicle i en condicions normals, de Barcelona a Saragossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ben aviat però, els Comitès Locals, prengueren plena,
consciència de ser els únics propietaris del carrer i és trobaren en la necessitat
d'assumir la direcció de tota la vida de la comunitat, com a conseqüència de la
total desaparició de l'anterior administració municipal, depenen de la
Generalitat -els Ajuntaments-, desaparició, que venia determinada pel desgavell
en que es trobaren immersos, tots els instruments de l'antic ordenament
socio-polític, bé per l'incapacitat global d'aquests organismes per passar a
dirigir la lluita antifeixista, bé perquè una part dels regidors, estaven mes o
menys compromesos en l'aixecament, o mes generalment, per una manca
d'iniciativa, que afectà des de aquells dies, als representants dels partits
polítics tradicionals de la petita i mitjana burgesia, molt especialment a la Acció
Catalana Republicana i –en menor mesura-, a la Esquerra Republicana de
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es aquesta la raó, que determinà que els Comitès
Locals, esdevinguessin uns veritables "microgoverns" el que justificaria
la expresió de "Comitès Gobierno" de César M. Lorenzo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els Comitès Locals, gaudiren de fet d'una gran
autonomia en relació amb els altres organismes, resultants de la revolució, com per exemple, del CCMAC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cadascun d'aquests Comitès revolucionaris, és volien “amos
i senyors” a casa seva, i en la practica ho foren gairebé sempre, malgrat l'opinió
en sentit contrari d'alguns autors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A mes d'aquesta diguem-ne
“autonomia local”, és produïa un altre element d'autonomia, la de les
organitzacions, respecte al CCMAC, o a la Generalitat. Cadascú anava a la seva,
segons els capricis que els provocaven les necessitats de cada lloc, de cada
moment, recordem que Joan Garcia Oliver confessava que en els dies posteriors al 19 de juliol, gairebé no havia pogut dormir una hora seguida, degut a l'activitat frenètica en que es van veure inclosos tots els militants anarcosindicalistes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Dius l'Agusti Guillamon:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCq5rrKjpRgJzfmdLqhfq3ZF1RsM5z5NWNIr8AQk2BJtXSKd_Jxncj6qcnGa66Q8VjEHJMIr2Yqkt2BngqVM40eWJ4Vqjn0PkcydjGTnYWqjQflzqxBKwJmgcF-FYdF6kG-3qlsA/s1600/ag.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCq5rrKjpRgJzfmdLqhfq3ZF1RsM5z5NWNIr8AQk2BJtXSKd_Jxncj6qcnGa66Q8VjEHJMIr2Yqkt2BngqVM40eWJ4Vqjn0PkcydjGTnYWqjQflzqxBKwJmgcF-FYdF6kG-3qlsA/s320/ag.jpg" width="240" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">"</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Las consignas del CCMA eran
acatadas por los comités si no eran contrarias a los intereses revolucionarios,
pero encontraban enormes resistencias cuando se consideraba que eran fruto del
compromiso con la burguesía y el gobierno de la Generalidad. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Al mismo tiempo el CCMA tenía que contar con esos comités
locales si quería que se hicieran realidad sus mandatos. El conflicto interno
de los dirigentes de la CNT-FAI, entre los partidarios y los contrarios a la
colaboración, se extendía a las problemáticas relaciones entre el Comité
Central y los organismos revolucionarios locales. El gobierno de la Generalidad
se limitaba a legalizar la realidad social y económica de las colectivizaciones
y “conquistas revolucionarias”, como único medio de ir adquiriendo un prestigio
y aceptación del que carecía. El CCMA apenas podía gobernar, ni disponer nada,
fuera de la ciudad de Barcelona, sin la aceptación y colaboración de los
comités locales o los sindicatos. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">La debilidad de éstos radicaba en la imposibilidad de
consolidarse como un auténtico poder alternativo, a escala de toda Cataluña</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">, sin el apoyo coordinador y centralizador de una organización
obrera, y mucho menos en contra de todas las organizaciones existentes".</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En els pobles de dimensions reduïdes o mitjanes, una multitud
de testimonis, de documents, ens donen a entendre que el Comitè ho feia tot, s' encarregava de tot:</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">"El Comitè
és pare, jutge, capellà, botxí i comerciant, tot al mateix temps. Dirigeix la col·lectivitat
i fixa els salaris... El Comitè ho sap
tot per que coneix tothom".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els Comitès Locals van constituir-se com l’ alternativa pràctica
revolucionària als Ajuntaments, que com tots sabem, eren els instruments
clàssics i tradicionals de l'administració, a nivell local, de tots els estats
moderns.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">De fet, la constitució dels Comitès Locals, va ser una
acte espontani, no planificat, com una mena de resposta automàtica, davant la destrucció de l'aparell coercitiu del capital, així, com instrument de participació popular,
en la tasca de reconstrucció revolucionària de la societat, d'aquesta manera,
aquests organismes, tan propers a la majoria de la població, oferien la
possibilitat, d'exercir un cert nivell de control popular, a aquests nous
organismes rectors de la societat.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibaCNjgZd4WbrgIFgLXdiwflZIFZKxFK2XBYmE0EjporFd0ne4ZBoVMHcr_ePWNQGlalWiG0kjVUcC5uTJvqnMobwjPIUZKHNv9gSauyyQUVVV-jPv-WQ4fkuvDQ_dx4gsi6cpZA/s1600/a2bd98e9618b7c2912fd306452f64936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibaCNjgZd4WbrgIFgLXdiwflZIFZKxFK2XBYmE0EjporFd0ne4ZBoVMHcr_ePWNQGlalWiG0kjVUcC5uTJvqnMobwjPIUZKHNv9gSauyyQUVVV-jPv-WQ4fkuvDQ_dx4gsi6cpZA/s400/a2bd98e9618b7c2912fd306452f64936.jpg" width="298" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els Comitès Locals, no eren ni uniformes ni homogenis,
doncs, cada un d’ells, obeí a una concreta i determinada correlació de forces,
i així, els criteris sobre quines eren
les persones , que devien formar els Comitès, variarien substancialment en cada
un dels casos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En els pobles petits, els Comitès Locals eren escollits
en una assemblea general de veïns de tot el poble, sense distincions de les
tendències o militància, aplicant, en una bona mesura, allò que hom coneix per
democràcia directa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En els pobles grans, o ciutats mitjanes, la elecció dels
membres dels Comitès Locals, resultaven una mica mes complexos, els principals
i mes usuals sistemes eren:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per un compromís burocràtic entre els dirigents
locals de les diferents organitzacions amb presència - o no- a la vila, imitant
l'exemple del CCMAC, és a dir sota la base de la paritat acordada per les
disposicions de la Generalitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Repartiment dels càrrecs segons les forces materials i la
implantació de cada una de les organitzacions, dins de l'àmbit local.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per una combinació entre compromís burocràtic i
proporcionalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Procurar que estiguessin representades totes les
organitzacions, fins i tot, aquelles que no havien existit mai en aquella població.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En aquest cas, eren els membres escollits, o designats,
els que "s'entenien entre ells" per determinar qui representava a tal
o qual sindicat, o qui era el republicà i qui era el comunista o el socialista,
o l'anarquista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En realitat, en la immensa majoria dels casos, la
voluntat de les organitzacions era la que determinava, i la base, qui exercia,
amb moltes dificultats, un relatiu control sobre l’actuació del Comitè Local, que esdevenia molt mes real, en els nuclis molt petits o
comunitats molt actives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A la primera reunió del Comitè, és redactava un acta de constitució,
que "teòricament" havia d'ésser tramesa al departament de Milícies
Comarcals del CCMAC, regentat per D. Abad de Santillán, però que en termes
generals, no tenia un altre finalitat que afermar una resolució ja pressa i
duta a la pràctica. Com exemple podem veure la següent:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">"ACUERDOS DEL COMITE ANTIFASCISTA DE GINESTAR- <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Reunidas las milicias antifascistas en asamblea
general, acuerdan levantar acta, constituyendo, este Comitè, bajo las siguientes responsabilidades:
Constitución del Comitè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Nombramiento de miembros del Comitè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Bajo la responsabilidad del Comitè queda controlada la dirección del
pueblo, en todo aquello, que hace referencia a los casos de guerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè obrará
en consequencia, en todos aquellos casos de su incumbencia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè dará
cuenta por medio de Asamblea General, de todos los asuntos importantes,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè no
podrá en ningún caso obrar por su propia cuenta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Presidente: José Monclús; Vicepresidente: Juan
Fortuny;Vicesecretario: José Usach;Tesorero: Jose Pino; Contador: Antonio
Usach; Secretario: Valentin Lio; Vocales: Hilario Pino, Juan Sabaté, Bautista
Domenech."<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPpbFQg9Ar1zzlkoPgLyMPVGLyre_KMgIE9vZ0NFzO3tt_N2CvR0s0o7q5A8xnWMFwi_GE2TCs5OdDkeBoQCmej16JR6P-g0x5VS7Ers-EJ8zLxOHUvNvN9tpFTDg3O4IwKhK05w/s1600/6COLECTIVIZA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPpbFQg9Ar1zzlkoPgLyMPVGLyre_KMgIE9vZ0NFzO3tt_N2CvR0s0o7q5A8xnWMFwi_GE2TCs5OdDkeBoQCmej16JR6P-g0x5VS7Ers-EJ8zLxOHUvNvN9tpFTDg3O4IwKhK05w/s640/6COLECTIVIZA.jpg" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Sembla que no cal fer gaires comentaris, tot quedava
sota el control del Comitè, perquè en
una situació de guerra, tot quedava sota el que és determinava en el punt 3er.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">I és que precisament, aquesta característica deis Comitès
Locals, el seu trànsit de ser instruments específicament defensius, a esdevenir
els pilars fonamentals de la nova edificació social revolucionària de
Catalunya, la que ens duu, a una de les constatacions mes importants alhora de
definir aquest període: l'existència en el cas català, d'un dels fenòmens,
comuns a tots els processos revolucionaris, el de la "Atomització del
Poder", que podríem caracteritzar, com la substitució del centre únic
tradicional de poder en les societats classistes, l'Estat, per una
multiplicitat dels centres de direcció i poder, diferents quan no oposats, i
que en la majoria de les ocasions, pugnen entre elles, per assolir unes mes amplies capacitats i atribucions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En d'altres paraules:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">"Durant aquells dos mesos, hi havia una multiplicitat
de poders, i no a causa de les diferents concepcions ideològiques..., sinó
principalment, a causa del caprici de qualsevol dels Comitès que s'havien
format a totes les poblacions de Catalunya." <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tampoc s’escapa, Josep Mª Fontana, de la captació
d'aquest fenomen tan evident, quán ens diu: "La autonomía se llevó hasta
sus últimas consequencias a lo local; o sea que, hasta el más mínimo villorrio
eligió un gobierno - Comité- con consejeros -ministros- de Abastos, Defensa,
Cultura, Hacienda, etc. La mayoría acuñaron moneda y una atomización general
deshizo todo síntoma de organización, retrotayéndo a los pueblos y ciudades al
más puro régimen medieval."<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwdQrV3vbtvWqYaboroXmQGQfAcQ_thkLgOfLPU9G0WYRdH3_kT6-tLHCMA9IQxJOVduYzqfMpQ16tAHzp0dnbD-zt6pP-RyNQ7_2Jcu2cBCI1Yiwm5hUJOltkNvu_OqsHQobcfA/s1600/26679809.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwdQrV3vbtvWqYaboroXmQGQfAcQ_thkLgOfLPU9G0WYRdH3_kT6-tLHCMA9IQxJOVduYzqfMpQ16tAHzp0dnbD-zt6pP-RyNQ7_2Jcu2cBCI1Yiwm5hUJOltkNvu_OqsHQobcfA/s400/26679809.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es precisament aquesta "atomització del poder",
perfectament oposada -per l'autor de la frase que hem reproduït- a tot símptoma
d' organització -estatista i governamental, caldria afegir- un dels principals
elements configuradors de la conflictiva realitat catalana, en aquells dos o
tres primers mesos de revolució social, i tindrà com a principals sostenidors a
la multitud de Comitès Locals, i en una menor escala, a la resta d'institucions
revolucionàries: milícies antifeixistes, Comitès de Fàbrica i taller, i és de
tot punt necessari conèixer-la, per explicar-nos l’èxit i l'agilitat de les
conquestes revolucionàries, com les col·lectivitzacions, agrícola o industrial,
el control obrer, i molt especialment, l'
intent d' edificació del nou ordenament polític i social revolucionari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D'una altre manera, l'atomització del poder, va ser la
que va possibilitar que: "cada població, cada nucli tenia el seu poder.
Aixó malgrat tot, fou el que va donar un sentit positiu a moltes realitzacions,
a moltes iniciatives, que després, mes cohesionades,
van produir un model de nova estructura societària. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Però serà també aquesta "atomització del
poder" la causa de moltes de les dificultats lògiques, produïdes per la no
homogeneïtzació de les iniciatives, que és traduïren, en un seguit de tensions
estructurals, que és manifestaren pràcticament, des dels primers moments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Un altre de les particularitats d'aquest procés revolucionari
català, i que se’n desprèn de l'estudi del fenomen dels Comitès Locals, és la
constatació de que la "atomització del poder" a Catalunya, és contraposa
totalment, fins i tot negant-les, a aquelles definicions que afirmen que en
aquell període és produí una "dualitat de poders".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Parlar d'una "dualitat de poders", no ens permet
mes que una visió inexacta de la realitat. Ni la situació socio-política, molt mes complexa que és va anar produint al llarg
d'aquells dos o tres mesos, i així,
s'han manifestat molts dels autors que s'han aproximat a fons, al problema
català en aquells dies, un cop poden deslliurar-se dels esquemes bolxevics - leninistes,
tan de moda, entre molts dels historiadors de la República i de la Guerra
Civil.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg14bAYupybWLfNK_SYZOfWY3GwCf9ZWSpjlMgKEMsWaNfZnPPAF3iyUViDGYt_2fFGT_Fco_-r679L7ST6EEiLjF72tv5Ydye7DYDr33NReTlruip103Zmx7D6NDk45MLm_0mrew/s1600/camions-aa1ed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg14bAYupybWLfNK_SYZOfWY3GwCf9ZWSpjlMgKEMsWaNfZnPPAF3iyUViDGYt_2fFGT_Fco_-r679L7ST6EEiLjF72tv5Ydye7DYDr33NReTlruip103Zmx7D6NDk45MLm_0mrew/s1600/camions-aa1ed.jpg" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els Comitès locals, els poders revolucionaris, no
arribaren a completar totalment, ni molt menys, l' esquema d’edificació d'un
nou ordenament social. Desestimats pels dirigents de la CNT-FAI, atacats pel
PSU i la UGT, per la U.R. i la ERC, és van mig perdre, en el seu complicat i
múltiple localisme, fins que l’acció coordinada de les organitzacions del Front
Antifeixista i la Generalitat, els dominaren, els eliminaren, precisament, perquè
els Comitès Locals, eren la plasmació pràctica del "desordre revolucionari",
i tothom, fins i tot la CNT-FAI i el POUM, es van estimar mes jugar la carta de
les formes de dominació capitalistes, de
l'ordre, es a dir de la Generalitat.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">"</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">CCMA y Generalidad
coincidieron en su política de reafirmación de los antiguos ayuntamientos
frente a los comités revolucionarios locales</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">, que
fue desarrollada con gran efectividad por el departamento de Milicias
Comarcales, dirigido por Josep Miret y Joan Pons. Este departamento sustrajo a
los comités locales el reclutamiento y organización de los milicianos, que
habían ejercido espontáneamente durante las primeras semanas, atribuyéndola a
las comisiones comarcales, basadas en la nueva división territorial de
Cataluña. Esta estructura comarcal facilitaba la sumisión de los distintos
comités locales, que debían enviar una delegación, alejada de la presión
revolucionaria local.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;">Así pues, el CCMA no sólo no fue un gobierno revolucionario que
coordinara los comités locales, sino que vio en éstos una merma de su
autoridad. Y los líderes anarquistas no sólo apoyaron el fortalecimiento de la
Generalidad, sino que además se felicitaban del debilitamiento de los comités
locales. Por esto dejaron hacer a Miret del PSUC y a Pons de ERC. Era otro
grave error de los dirigentes cenetistas, porque el debilitamiento de los
comités locales segaba la base real que sustentaba el poder de la CNT fuera de
la ciudad de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El decreto del </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">9 de octubre</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, complementado con el publicado el 12,
declaraba </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">disueltos
todos los comités locales </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">que habían surgido
el 19 de julio, que serían sustituidos por los nuevos ayuntamientos. Pese a la
resistencia de muchos comités locales a su disolución, y al retardo de varios
meses en la constitución de los nuevos ayuntamientos, se trataba de un golpe de
muerte del que no se recuperarían.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La resistencia </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">de la militancia cenetista, que se desentendía de las consignas
de los comités superiores o de las órdenes del gobierno de la Generalidad, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">amenazaba el pacto
antifascista</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">. Los dirigentes anarcosindicalistas estaban
bajo la doble presión de una militancia, reacia a obedecerles, y la acusación
por parte del resto de fuerzas antifascistas de que era necesario cumplir y
hacer cumplir los decretos del gobierno, poniendo en cintura a “los
incontrolados”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Este era el </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">balance real </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dejado por el CCMA en sus nueve semanas de
existencia: </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">el paso
de unos comités locales revolucionarios, que ejercían todo el poder en la calle
y las fábricas, a su disolución en beneficio exclusivo del pleno
restablecimiento del poder de la Generalidad</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La fuerte </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">resistencia
</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">de la base anarcosindicalista </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a la militarización </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">de las milicias, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">al control de la economía y de las empresas
colectivizadas </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">por la Generalidad, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">al desarme de la retaguardia </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">y a la </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">disolución
de los comités </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">locales se manifestó en un retraso de
varios<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">meses al cumplimiento real de los decretos del gobierno de la
Generalidad sobre todos estos temas. Resistencia que, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">en la primavera de 1937</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, cristalizó en un gran malestar, al que se sumó el descontento
por la marcha de la guerra, la inflación y la penuria de productos de primera necesidad,
para desembocar entonces en </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">una crítica generalizada de la militancia cenetista de base a la
participación de los comités superiores de la CNT-FAI en el gobierno, y a la
política antifascista y colaboracionista de sus dirigentes, </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a quienes se acusaba de la pérdida de “las conquistas
revolucionarias del 19 de julio”. (Agustí Guillamon)</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyqYdX2aDpXVAKau-ZWzLz6aF0GUzIepaH21CrGr0XRnERHJcWVt6eJQYdRTflab38SPIJ7ChXvEkCqg8J_4qXzIyp6yq3EEt281cZtzJRwnEV5CmU94sHnx3e_xGxsGZBeQxglg/s1600/barcelona1936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyqYdX2aDpXVAKau-ZWzLz6aF0GUzIepaH21CrGr0XRnERHJcWVt6eJQYdRTflab38SPIJ7ChXvEkCqg8J_4qXzIyp6yq3EEt281cZtzJRwnEV5CmU94sHnx3e_xGxsGZBeQxglg/s400/barcelona1936.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">I és que d'alguna manera, aquest era un destí ineludible. El tret significatiu de la revolució catalana, fou precisament
el de la parcial destrucció del poder, la fragmentació del poder en milers de nuclis,
petits, aïllats, perquè, aquest és precisament, un principi essencial d'una
bona part de la consciencia col·lectiva dels treballadors catalans, i que és
reprodueix permanentment, en tots els trencaments socials que s’aniran produint
al llarg de la nostre història contemporània.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es el que podríem definir com, una tendència automàtica
a l’"esperit de junta", al cantonalisme, recollit per l' ideari
federalista pimargalià, i que té la seva continuïtat natural, en el federalisme
anarquista o anarco-sindicalista, perfectament assimilat, per la gran massa de
treballadors d'arreu de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es per aixó que -en la meva opinió- no podem parlar
d'una "dualitat de poders", mes que a traves d'una abstracció de caràcter
quasi metafísic, com és la de suposar que, els Comitès Locals i les altres
institucions revolucionàries, arribaren a coordinar-se, de forma efectiva, al
nivell d'un territori determinat, en aquest cas el català, i a mes a mes, d'ésser capaços d'enfrontar-se, com una
sola unitat, als restes del poder governamental classista i tradicional, la
Generalitat, quan aixó, és precisament el contrari del que va succeir en la
realitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tractarem, a partir de tres exemples concrets,
aproximar-nos documentalment a tres Comitès Locals, de tres poblacions diferents,
però que tenen, com tots els altres, un bon nombre de similituds, els que
estudiarem seguidament seran: "El </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Comitè de Milícies Antifeixistes de
Badalona", el " Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú"
i, el " Comitè Antifeixista d’Igualada, advertirem al lector, que del
primer, ens ha interessat fonamentalment, dibuixar els primers dies, mentre que
del segon i tercer, desenvolupar una mica mes en profunditat -en funció de les
possibilitats de que hem disposat-, el seu desenvolupament i activitats.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFS9fGvhjxoWJRhGaqBDUt2enF3l9_OW7Y08EgIR2jv2fbThaa9be-lSCUZ_Zp48X8wOa-0wUqOycW9_Sz00YwBC3k2QMF4xotbdbKH4Iol0uGpijta9NlV0xMmFL4qwwIKHcPnA/s1600/guerra_civil_zona_republicana_milicianas_en_el_frente_de_madrid_otoo_1936.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFS9fGvhjxoWJRhGaqBDUt2enF3l9_OW7Y08EgIR2jv2fbThaa9be-lSCUZ_Zp48X8wOa-0wUqOycW9_Sz00YwBC3k2QMF4xotbdbKH4Iol0uGpijta9NlV0xMmFL4qwwIKHcPnA/s400/guerra_civil_zona_republicana_milicianas_en_el_frente_de_madrid_otoo_1936.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Comitè de Milícies Antifeixista de Badalona.</span></span></div>
<div class="WordSection1">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A Badalona, el procés de configuració del Comitè Local és
d'una gran complexitat, alhora d'esbrinar l'ordre dels esdeveniments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Sembla que immediatament després de derrotats els
militars a Barcelona, és constitueix a Badalona, un Comitè de Front Popular Antifeixista -curiosa definició,
que també es donaria en d'altres poblacions, que no reflexa, gens ni mica la
veritable significació del seu contingut i objectius-, constituït de forma
paritària, per dos membres de les següents organitzacions:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Per la C.N.T.:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">M. Tarin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">E. Piñero.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Per la ÜG-T:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ll.López.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">E.Benaiges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Per la ERC:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J. Viñas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J.M.Espinosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Per la FAI:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Y. Burillo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J. Silvente<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">“ Pel PSUC:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A.Lleal J.Calla <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per la ACR:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J. Prats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J. Vives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per el PFI:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">E.Reina<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">P.Colón. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Des de primer moment, l'objectiu d'aquest Comitè, és en línies generals: guanyar la
guerra i garantir la llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A aquests objectius generals, els hi acompanyen, un
seguit de funcions mes concretades:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Contra els emboscats a la reraguarda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Organitzar les milícies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Manteniment de l'ordre revolucionari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Repressió dels difusors de notícies falses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Eliminar l'especulació damunt dels productes
alimentaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En la nostra opinió, aquest document es de data molt
posterior a la que apareix al peu del document, per varies raons: primer per
que apareix signant pel PSUC – que encara no existia-, segon pels problemes que
és plantegen, que no podien donar-se encara el 21 de juliol, i per l’existència
de tres documents mes que entren en contradicció amb aquest, sobre la possibilitat
de que el Comitè estigués constituït el
21 de juliol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L'un és un manifest de la FAI, signat amb data 24 de
juliol, en el qual és diu, referint-se als esdeveniments del 18 de juliol: "Como
ya teníamos previstos estos acontecimientos, mucho antes de que se produjeran,
constituimos un Comitè Revolucionário,
junto con la CNT, que ha actuado y actúa, de acuerdo con el sentir general del
pueblo, esto es, para combatir al fascismo, y organizar la vida en estos momentos
anormales." Aquest és el procediment típic de la immensa majoria dels
pobles catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Un Comitè Revolucionari,
constituït bàsicament pels militants llibertaris, que és qui prepara, des de
dies abans el pla de defensa de la ciutat, i qui des dels primers moments s’oposà mes decididament als militars. Immediatament després d'iniciada la lluita, militants
de base de d'altres organitzacions, és sumen a la lluita, col·laborant amb el Comitè Revolucionari, el qual després d’
aconseguida la victòria en la lluita, esdevé, en el cas de Badalona un Comitè
de Salut Pública, el qual organitzà, les primeres milícies, patrulles, del
qual tenim noticies a partir d'un manifest de la Federació Local de Badalona de
la CNT, de data 21 de juliol, el qual incita a la població, a seguir les
consignes de salut pública, emanades d'aquest Comitè i que és troben reproduïdes en un altre
document dels anarco-sindicalistes, i que en síntesis queden recollides en la següent
frase:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">" ALERTA, ARMA AL BRAZO.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El pas immediat es la constitució d'aquest Comitè de Salut Publica, del qual
desgraciadament no hem pogut trobat altre documentació que un carnet expedit
per aquest Comitè, per un milicià de la
ERC, i del qual ignorem si tenia per base la democràcia directa, o era un organisme
de compromís.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tot seguit, el Comitè de Salut Pública serà substituït per un
Comitè de Front Popular Antifeixista, al
qual ja ens hem referit anteriorment, i que serà la conseqüència de les disposicions
adoptades per les direccions de totes les organitzacions
"antifeixistes".<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLIi2f-u1SZtVw3YX5x1DL1XIKqwK6tTiNe0vEu7FQFOGM9XRjjwqvpeRs3aDYooSNZOQ3qi7HmOi1f5oyayhMRo0xYCNtvlpUDMOWvMBeWHtLspRuL7H4gfG9Inay4dv2yTGbaQ/s1600/Thumbnail_Boletin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLIi2f-u1SZtVw3YX5x1DL1XIKqwK6tTiNe0vEu7FQFOGM9XRjjwqvpeRs3aDYooSNZOQ3qi7HmOi1f5oyayhMRo0xYCNtvlpUDMOWvMBeWHtLspRuL7H4gfG9Inay4dv2yTGbaQ/s400/Thumbnail_Boletin.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En un altre document, elaborat mes tard pel Comitè d'enllaç de la CNT i de la FAI, és dona
una mica mes d' informació, de tot el
que havia esdevingut al nivell de l'estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es aquest un document molt interessant, en éll es diu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">"Los sindicatos, máximos responsables en estos momentos
de la organización de la producción de primera necessitat, han de asumirla con toda
inteligéncia y valentía."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Aquesta consigna, era fidel en la seva totalitat a l’esperit
i la lletra dels acords del Congrés de Saragossa de la CNT efectuat al mes de
maig del 36, a partir d'aquest document podem observar clarament, l'abisme
obert, entre els dirigents d’ importància, i els dirigents mes propers a les
bases. Mentre aquests darrers, continuen pensant en sindicalitzar-ho tot, els
"dirigents d'alçada" no han pogut superar encara el control obrer, i
la col·lectivització, en alguns aspectes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Divisió que queda patent, per la relativa oposició de
consignes que existeix entre aquest manifest que culmina dient:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">"Que nadie abandone los puestos (revolucionàrios)
conquistados."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">i el manifest del Comitè del Front Popular Antifeixista, que ja
avisa de la necessitat de supeditar qualsevol altre qüestió al "guanyar la
guerra", la qual es defineix com a 'Guerra d’invasió".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A traves dels testimonis que he pogut recollir el procés
de la darrera desena, del juliol del 36, va ésser aproximadament el que aquí ha
quedat reflectit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">No és aquest el moment - per que no hem pogut estudiar-ho
en detall- d'explicar la ingent tasca col·lectivitzadora que tingué lloc a
Badalona, un dels exemples que mes alt
nivell d' organització i de resultats va obtenir d'arreu de Catalunya, i al
qual, tenim la intenció de dedicar un estudi a fons en un altre treball.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSoncHhCSv4fr_lFADPyv5XBBH3UZd5zuaiplYA9kHYMa2h_lGPea4VP3D3QHyyMTcGBbBU9CC9U8DrkZOUC5JFsny-Zg_FgoZkbxw1IScbagqjGogfzqblq54hb5AzUIvcXRXmw/s1600/85e033ea8e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSoncHhCSv4fr_lFADPyv5XBBH3UZd5zuaiplYA9kHYMa2h_lGPea4VP3D3QHyyMTcGBbBU9CC9U8DrkZOUC5JFsny-Zg_FgoZkbxw1IScbagqjGogfzqblq54hb5AzUIvcXRXmw/s400/85e033ea8e.jpg" width="281" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">El cas de la població de Vilanova, és també molt
interessant, doncs en aquest cas podem analitzar, amb mes detall, els esdeveniments que seguiren el
19 de juliol, i el paper desenvolupat pels organismes revolucionaris d'aquella
localitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Vilanova i la Geltrú, és troba situada a la carretera
de Barcelona a Tarragona, aproximadament a meitat del camí. L'any 1936, tenia
una població d'uns vint -i-quatre mil habitants, dedicats aproximadament a
parts iguals, a la pesca i a les activitats industrials o agrícoles, com el
tèxtil, una petita Fàbrica de ciment, una farga de dimensions reduïdes i una
única fàbrica de dimensions gens menyspreables, la dels neumàtics
"Pirelli".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Des de uns quans dies abans de l' insurrecció, els militants
de les_organitzacions obreres, prepararen la defensa de la ciutat, d'un
possible "Alzamiento", de les guarnicions de les forces de l' ordre
públic local, amb un material bèl·lic normal, textualment, se’ns ha dit, que
anaven "mitjanament armats".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els dies 18 i 19 de juliol, és van succeir una sèrie
d'alteracions sense importància, doncs a Vilanova, com gairebé arreu de
Catalunya, no va arribar a produir-se cap aixecament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Des de els primers moments, els carrabiners, és posaren
al costat dels obrers revolucionaris, mentre que la Guardia Civil -seguint la tònica
general- després de 36 hores de dubtes i agitació dins les casernes, decidia de
mantenir-se fidel al poble i a la República.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El 20 de juliol, és forma un primer Comitè Revolucionari, que en rebre notícies de
la marxa de la lluita a Barcelona, inicià la requisa dels principals edificis
de la ciutat, Casa de la Vila, centres religiosos, casernes de la guarnició,
cases de la gent adinerada, que també van haver de fugir, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Simultàniament, escamots de militants revolucionaris, inicien
una acurada requisa de les armes existents a tota la vila, molt especialment
les que és van trobar en els domicilis de la gent de dretes, en els centres
religiosos, en les seus dels partits polítics de la dreta, etc,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Formaven el gruix d'aquest Comitè Revolucionari de Vilanova, la CNT, la FAI,
el POUM i la UGT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les Esglésies de la ciutat van ésser clausurades, com
els convents i col·legits que depenien dels capellans. Mes endavant, els seus locals, serien condicionats
, per a serveis ciutadans imprescindibles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El 22 de juliol, es crea un Comitè de Defensa Local, en el que hi col·laboraren
d'una forma paritària, totes les organitzacions a les quals ens venim a referir
quan parlem de Front Antifeixista, es a dir, en aquest cas:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La Esquerra Republicana de Catalunya, que tenia la
majoria dels regidors de l'anterior A juntament. Estat Català i la Unió de
Rabassaires, que tenien poca incidència en la ciutat, però, la segona de les
quals, controlava, una bona part del camperolat de les rodalies de la vila.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Un reduït grup d' individus que mes endavant constituirien el PSU.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També la UGT -en aquesta ciutat sota l’òrbita
majoritàriament del P0UM-.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El POUM amb una bona presència de militants a la
ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La CNT i la FAI que eren les organitzacions majoritàries
en la industria i en la pesca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Des de els primers moments, el Comitè de Defensa Local, hagué d'assumir
l'administració política i econòmica de la ciutat, per aquell fenomen al qual
ja hem fet referència en d'altres ocasions, incapacitat per part dels
organismes clàssics de l’ antic ordenament social i també, pel que fa
referència a l' administració econòmica, procedí a la incautació de la majoria
de les empreses de la vila, inclosa en un primer moment, la fàbrica de neumàtics
"Pirelli" de capital italià, per tan pot suposar-se que obertament
hostil a la República, i molt mes a la nova situació revolucionària.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLTgXjg791MBpc0Rok1JsT0hiYLjUC0heMewGvyqgHggxZ-RpBgYtmOhtYQaUiSXGjg6HLxKOTr0rDuRNFDWIvMcL3X7sa-TessZjE1H7EE-H1NdPTp8Dnhoz9W2gqyaBuHKSuw/s1600/pirelli-vilanova.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLTgXjg791MBpc0Rok1JsT0hiYLjUC0heMewGvyqgHggxZ-RpBgYtmOhtYQaUiSXGjg6HLxKOTr0rDuRNFDWIvMcL3X7sa-TessZjE1H7EE-H1NdPTp8Dnhoz9W2gqyaBuHKSuw/s400/pirelli-vilanova.png" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè de
Defensa Local de Vilanova, va autoatorgar-se la funció de direcció del procés revolucionari,
el que l'obligà com és lògic, a discutir i decidir, sobre tots els aspectes,
defensa de la ciutat, control de les carreteres, etc., en síntesis, els CDL va
haver d'assumir tots els poders.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A la primera reunió, acordà la creació o subdivisió del
CDL de Vilanova, en 6 comissions de treball diferents que serien:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Milícies Locals: Que disposaven d'una força de 400
milicians, dels quals, nomes 200 tenien armes de foc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Alimentació i Proveïments: Que s'encarregà de l’ organització dels proveïments de la vila a
traves de l’ intercanvi o de la compra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Transports: Organitzaria el trasllat de les mercaderies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Censura de premsa: Que a mes de les funcions que el seu nom indica, tindria
a cura, l’edició d'un butlletí diari
d'informació i de la programació de les emissions de la radio local.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ensenyament:Que aconseguí, molt ràpidament la plena
escolarització infantil. Salut i Higiene: Es va redefinir la assistència sanitària
i social<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Economia i Treball: Direcció de l’ economia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les reunions del Comitè General del Comitè de Defensa Local de Vilanova, com
s'anomenaven a les reunions plenàries de tots els membres del C.D.L., eren
diàries i, una mica improvisades. En termes generals, tampoc en aquest cas hi
havia un ordre del dia prefixat, si no que és parlava i decidia sobre una multitud
de problemes, que és plantejaven diàriament i que per la mateixa dinàmica del
moment, havien de ésser resoltes al moment, sobre la marxa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les tasques revolucionàries que va dur endavant el CDL
de Vilanova i la Geltrú, de les quals nosaltres en tenim notícia exacta, van
ser:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Expropiació de tots els bens que pertanyien a l’Església.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Expropiació de tots els bens que pertanyien als
elements reaccionaris i als grans capitalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Repartiment d'una bona part de les terres entre els
camperols pobres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Supressió dels arrendaments de rabassa morta i
concessió en propietat de les terres als rabassaires.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Creació i direcció d' una col·lectivitat agrària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Socialització de bona part de l’ industria local.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Confiscació dels dipòsits bancaris dels elements reaccionaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Fixació dels preus de les matèries de primera
necessitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Rebaixa i en alguns casos suspensió dels lloguers de
les vivendes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Obligació als pocs empresaris que quedaren de pagar els
dies de vaga, d'acord amb el que disposà la Generalitat, mesura a la qual van oposar-se
en aquesta ciutat, els empresaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Direcció primer i control després, amb l’ajut de la
Generalitat, de la Fàbrica Pirelli, considerada com a Industria de Guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Incautació i custodia dels magatzems i dels productes
de primera necessitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Control obrer, damunt del petit comerç de queviures i
de productes tèxtils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè de
Defensa Local de Vilanova, s'apropià de la Casa de la Vila, que passa a ser la
seu d'aquest CDL.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Simultàniament, totes les organitzacions passaren a
ocupar, locals expropiats, bé a l'Església, bé als partits dretans, així:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La F.A.I. ocupà el ex-local del partit de Gil Robles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La C.N.T. ho va fer del ex-local de la Lliga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La UGT del Col·legit de religioses de la Concepció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El POUM de l'edifici de l'Escola Pia.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdfsa10oHgN4CXp0pUThaAiVfkQ4DLw283cyCbf51MBVhtCgYGZGQhSzUhMbBOnF3HQno2wQU_MWuRnCkXiASQ4D72vfe8_5kYGYCpuWOcgZY7sENKGU433jB8Ge4QsHjv4JI_mw/s1600/bitllet-duna-pesseta.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdfsa10oHgN4CXp0pUThaAiVfkQ4DLw283cyCbf51MBVhtCgYGZGQhSzUhMbBOnF3HQno2wQU_MWuRnCkXiASQ4D72vfe8_5kYGYCpuWOcgZY7sENKGU433jB8Ge4QsHjv4JI_mw/s400/bitllet-duna-pesseta.png" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En l'aspecte de les realitzacions econòmiques, Vilanova
i la Geltrú, no van gaire al darrera del que succeí a d'altres pobles que també
visqueren el procés revolucionari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Així, de les 7 empreses del ram tèxtil que existien a
la ciutat, 3 van ser socialitzades i van passar a dependre de la direcció del
CDL. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les 4 restants, tot i que teòricament van seguir en el
regim de propietat privada, el propietari, contà amb l’"ajuda" del Comitè Obrer de Control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També els transports van ser col·lectivitzats,
curiosament per la UGT, com ho fou el cementiri, per la CNT, i la Fàbrica de
ciment per la UGT i la CNT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les dues úniques empreses del metall existents a la
vila, van ser també col·lectivitzades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per la seva banda, el sector de la pesca, va ser
sindicalitzat per la CNT, amb la col·laboració d'un delegat anomenat a tal
efecte pel D.D.L. de Vilanova, a traves de la Comissió d'Alimentació i
Proveïments, que cuidà, de la tramesa del producte, diàriament, a una
cooperativa de consum, dirigida i controlada pel CDL, tan per abastir les necessitats
pròpies de la població, com per utilitzar el sobrant pels intercanvis amb el resta
dels pobles de les rodalies, col·lectivitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tanmateix, la Unió de Rabassaires s'apropià de totes
les grans propietats dels voltants de Vilanova, adoptant un programa d’explotació
col·lectiva, sota la vigilància del CDL, oferint també, la possibilitat, de que
alguns rabassaires, mantinguessin el règim de propietat privada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè Antifeixista d'Igualada. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L'exemple igualadí, té un interès molt
especial per varies raons. La primera és per que és un exemple perfectament
documentat. La segona, perquè en els seus trets generals, és perfectament
representatiu del que succeí a totes les ciutats i pobles de Catalunya, que
estiguin en unes condicions semblants a les igualadines, en quan a configuració
econòmica i social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Segons el document a que hem fet
referència, Igualada era el 1936:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">una ciutat de 15.621 habitants i 2.500
edificis, situada a la vora esquerra del riu Anoia, travessada per la
carretera de Madrid a França per la Jonquera. Cap de partit judicial; lloc de trànsit
entre Barcelona i Lleida; centre de les organitzacions benèfic -sanitàries de
la Comarca. Dista de Barcelona 68 quilòmetres i de Lleida 90.- Compta amb
estacions telegràfiques i telefóniques. Té ferrocarril directe amb Barcelona i
varies línies de servei automobilístic que utilitzen la xarxa de carreteres per
a comunicar-se amb totes les comarques limítrofes. L'industria mes típica i important és la de la pell, representada
per 210 fàbriques que elaboren anualment 8 milions de quilos de sola, avaluada
en 40 milions de pessetes. A mes,
existeixen 15 fàbriques de teixits amb 1.300 telers, 20 fàbriques de gèneres de
punt amb 450 telers i 175 màquines de confecció. Es centre productor de guix i
ciment. Compta amb fàbriques d'electricitat, gas, gelatina, pedra artificial,
mitges, farines, lleixiu, gasoses i d'altres.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cal també recordar, que a Igualada
existeix, una ben organitzada i experimentada tradició de lluita obrera, des
dels temps de la Primera Internacional (AIT), que és posa de manifest, tant per
la riquesa i continguts dels seus òrgans d'expressió, com pel manteniment, al
llarg de molts anys de "l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera",
institució aquesta, dedicada a la difusió de les idees emancipadores, i a la
capacitació moral i laboral dels treballadors igualadins, pràctica i experiència,
que conduiran a una forta implantació dels sindicats anarco-sindicalistes a
totes les empreses de la població, amb una petita minoria d'obrers de la UGT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t202" coordsize="21600,21600" o:spt="202" path="m,l,21600r21600,l21600,xe">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0000_s1026" type="#_x0000_t202" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:409.85pt;margin-top:-22.5pt;width:37.75pt;
height:48pt;z-index:-1;mso-wrap-distance-left:5pt;mso-wrap-distance-right:5pt;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical-relative:margin'
filled="f" stroked="f">
<v:textbox style='mso-next-textbox:#_x0000_s1026;mso-fit-shape-to-text:t'
inset="0,0,0,0">
<![if !mso]>
<table cellpadding=0 cellspacing=0 width="100%">
<tr>
<td><![endif]>
<div>
<p class=Cuerpodeltexto20 style='margin-left:5.0pt;line-height:24.0pt;
mso-line-height-rule:exactly;background:transparent'>
<span
class=Cuerpodeltexto2Espaciado0ptoExact><span lang=CA style='font-size:
24.0pt;mso-ansi-language:CA;font-weight:normal'>3</span></span><span
class=Cuerpodeltexto2CourierNew185ptoSinnegritaEspaciado0ptoExact><span
lang=CA style='font-size:24.0pt;mso-ansi-language:CA'> </span></span><span
class=Cuerpodeltexto2Espaciado0ptoExact><span lang=CA style='font-size:
24.0pt;mso-ansi-language:CA;font-weight:normal'>4</span></span><span
class=Cuerpodeltexto2CourierNew185ptoSinnegritaEspaciado0ptoExact><span
lang=CA style='font-size:24.0pt;mso-ansi-language:CA'> </span></span><span
class=Cuerpodeltexto2Espaciado0ptoExact><span lang=CA style='font-size:
24.0pt;mso-ansi-language:CA;font-weight:normal'>8</span></span></p>
</div>
<![if !mso]></td>
</tr>
</table>
<![endif]></v:textbox>
<w:wrap type="square" anchorx="margin" anchory="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les
organitzacions obreres i front populistes d'Igualada, alertades, des de molts
dies abans de les intencions insurreccionals dels militars, prepararen la
defensa de la ciutat, de manera que, quan és van tenir noticies certes de que s’havia
produït l'aixecament, el mateix 19 de juliol, és constituí un Comitè Revolucionari, on ja hi col·laboraren,
totes les organitzacions que s’oposaren als militars, és a dir: la CNT, la FAI,
el POUM, la ERC, la ACR, així com els
petits nuclis de socialistes i els afiliats a la UGT.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Aquest primer Comitè revolucionari, havia estat precedit,
per un altre organisme, que no arriba a prendre cos, que en realitat era un
Comitè d'enllaç CNT-FAI-POUM.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les funcions i objectius del Comitè Revolucionari d'Igualada, és limitaren
en un primer moment -com en tots els casos- a organitzar la defensa de la ciutat
d'un possible atac exterior, així,
aquest Comitè Revolucionari, organitzà
uns escamots de militants cenetistes i poumistes, que prengueren posicions a la
Rambla, al Centre tradicionalista -proper a la Plaça de la Constitució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A mes, establiren barricades armades a
la Creu de les Botifarres, i al barri de la Palma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En una segona etapa, també característica
com ja hem vist en els casos anteriors, sortint del seu terme urbá, establiren
controls a les carreteres, mentre que minaren el pont ferroviari de la Riera
d'Odena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Paral·lelament, el Comitè Revolucionari, s' establí a la Casa de
la Vila, i amb la col·laboració del reduït cos de carrabiners de la localitat, s’apropià
de tots els edificis públics i importants de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tot aixó, es produí gairebé sense resistència,
doncs, deixant de banda les vacil·lacions inicials de la Guardia Civil, els
militars insurrectes, no semblen tenir -tampoc en aquest cas- gaires seguidors
entre la població civil, doncs, tots els sospitosos de col·laborar amb el
feixisme, van ser realment molts pocs. Mentre que seguint llur costum, els
grans propietaris, així com les persones de reconeguda afinitat amb les dretes,
havien aconseguit fugir, ben ràpidament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Gairebé immediatament, els membres del
Comitè Revolucionari, hagueren d'assumir
les funcions dels antics funcionaris municipals que, o desaparegueren de la
vida pública per haver col·laborat amb la conspiració, o per la seva
incapacitat d'adaptació a les noves circumstàncies exigides per la revolució,
van quedar reduïts a l’ inoperància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El 21 de juliol, és reberen notícies
del que havia succeït a Barcelona.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUkEgtRJMN5ak44D9PH8WZ3zZjh618metmpvYDcqCFVAuSPjQsITLHQrJ7yz98M_zxZah1BfOfUgfS-Ktouxc11A3pYSwDxErYbolP-BPp_OirnkP6U-r1ybdP9leLfNL32USOdg/s1600/11228579_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUkEgtRJMN5ak44D9PH8WZ3zZjh618metmpvYDcqCFVAuSPjQsITLHQrJ7yz98M_zxZah1BfOfUgfS-Ktouxc11A3pYSwDxErYbolP-BPp_OirnkP6U-r1ybdP9leLfNL32USOdg/s400/11228579_1.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Seguint la norma d'actuació que venim
estudiant, el Comitè Revolucionari, és transformà
en Comitè Antifeixista, en el qual hi col·laboraren
també, els tres sectors compromesos en la configuració del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de
Catalunya a Barcelona, o sigui:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pel sector llibertári (CNT-FAI i
JJ.IL.LL.) -Ramón Guitart<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Salvador Ramón -Isidre Torner -Joan
Ferrer -Gaspar Muinsa -Ricard Marí -Joaquim Gil -Josep Massó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pel sector marxista (POUM, UGT i a
partir del 24 de juliol el PSU)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Marian Gil -Antoni Cubí -Françesc
Ciará -Salvador Torras -Josep Balcells -Viçenc Puigrodón -Josep Piqué -Rossend
Torres -M.Villar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-J.Borras -J.Prats -B.Guimà<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pel sector republicà (ERC, ACR i URC)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Pere Bertrán -Ángel Orobitg
-M.Bertrán -P.Jorbá -Josep Riu -Bertomeu Torné -Prançesc Mas -Miquel Solá.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Com en d'altres casos, el Comitè Antifeixista d' Igualada, per a poder
abastir a la multiplicitat i a la varietat dels problemes plantejats, als quals
s'havia d'enfrontar amb agilitat, s'organitzà formant diferents departaments
comissions o subcomitès que detallem:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Finances i Economia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Treball.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Obres Públiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Transports.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Festivals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Previsió i Proveïments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Assumptes Generals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Delegació Local de l'Escòla Nova
Unificada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Incautacions.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</span><br />
<div class="WordSection2">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Seguretat Interior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Sanitat i Higiene.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Milícies L0cals Antifeixistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ighWZwMAuXjFYN2nc-L062UOo3TNLrXcmLnRUUJOnCJ5e5FQxdPVKhijHh6hgBGwwDH80INg-QYjQ6yUXF5k_J02hlRqIMaK0EHlo05jRx8J9zw0MaLHLhLydmWPb8UIlFbDAA/s1600/50800829.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ighWZwMAuXjFYN2nc-L062UOo3TNLrXcmLnRUUJOnCJ5e5FQxdPVKhijHh6hgBGwwDH80INg-QYjQ6yUXF5k_J02hlRqIMaK0EHlo05jRx8J9zw0MaLHLhLydmWPb8UIlFbDAA/s400/50800829.jpg" width="300" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">que d'una, manera genèrica,
correspondrien als diferents ministeris que s’hauria autoatorgat un “govern"
d'àmbit igualadí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">així, pràcticament tot: serveis de
vigilància interior, escorcoll en els domicilis dels facciosos - comprovats o
no-, detencions dels col·laboradors amb d’insurrecció, dels aprofitadors,
control de les carreteres, fixació dels preus, creació d'un mini exèrcit local,
justícia sumaríssima revolucionària, direcció de la economia, tot, passa a
dependre del Comitè Antifeixista
d'Igualada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pel caràcter merament informatiu d'
aquest capítol -doncs entrar-hi amb detall seria una altre treball- passarem a
enumerar totes i cadascuna de les realitzacions pràctiques revolucionàries, que
m'han semblat mes interessants pel cas igualadí,
sense mes preàmbuls que serien
repetitius del que venim dient.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Inicialment parlarem de les Milícies
Locals Antifeixistes, que és composaren en un primer moment, d'uns 40 homes,
armats fonamentalment, amb uns quans revòlvers, escopetes de caça i uns pocs
Winchesters que procedien del cós del Somaten, desarmat en els primers moments,
pels escamots del Comitè Revolucionari
inicial. El cap de les Milícies Antifeixistes Locals, seria el destacant
militant de la ERC, Josep Riu, que comptà amb
l’assessorament técnic-militar del Caporal dels carrabiners J.López.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L'Estat Major de les Milícies Locals
Antifeixistes, s’instal·là en una gran cassa pairal expropiada, anomenada
"Ca l'Oraníes".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Al llarg deis tres primers mesos de
guerra, Igualada, envià al front la reduïda i ridícula quantitat de 250
milicians, la majoria dels quals, eren joves pertanyents a les Joventuts
Llibertàries, i que s'integraren a les Columnes anarco-sindicalistes
"Durruti" i "Aguiluchos", al passar aquestes Columnes vers
el Front d'Aragò.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tanmateix, de les Milícies Locals
Antifeixistes, depengueren també els serveis de l'ordre públic revolucionari,
que no constituïren cap mena de cos semblant a les Patrulles de Control, fenomen
que per altra banda es poc freqüent en aquests tipus de població.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les principals funcions, en aquest
sentit, de les Milícies, van ser lògicament, la repressió dels facciosos, i
dels minvats i minvats casos de delinqüència comú, que si no tenim cap prova de
que desaparegués totalment, si va quedar molt reduïda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per altra part, l’ ofensiva popular anticlerical, va tenir a
Igualada, un dels exemples de mes gran
responsabilitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">De la gran quantitat d'esglésies,
convents, etc. que existien a la ciutat, abans del 19 de juliol, no mes el
grandiloqüent convent dels frares franciscans va ser incendiat, en un moment
d'ira popular, amb tota la seva gran biblioteca i les nombroses i importants
riqueses artístiques i econòmiques acumulades en el seu interior, al llarg de
molts decennis d'acumulació de riqueses, d' ignomínia i d'injustícies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=14952688" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La resta dels centres religiosos, van
ésser despullats dels seus atributs eclesiàstics, i transformats immediatament,
i sota la direcció del Comitè en locals per a serveis de la comunitat com:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Menjadors Populars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Fàbriques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cooperatives de consum i de producció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Mercats oberts i coberts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Magatzems.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Escoles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Hospitals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Casernes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Presó Comunal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Del quals estava tan necessitada la
ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els objectes d'or, plata, etc.,
dedicats fins aquell moment al culte, van ser fosos i donats al President de la
Generalitat, per a contribuir a sufragar les despeses produïdes per la Guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">així mateix, totes les campanes de les
esglésies i cases importants, van ésser enviades als forns de la Hispano-Suissa
de Barcelona, per a la fabricació de canons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El funcionament burocràtic, tan característic
de l'anterior administració, el cèlebre sistema del "torni demà”, va ser
remodelat substancialment, en el sentit d'una mes gran utilitat, comoditat i d'un millor
servei ciutadà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">S'establí un salari màxim, per a tots
i cadascun dels empleats del Comitè
Antifeixista, de 60,- pessetes diàries, idèntic, al salari màxim en qualsevol
de les branques industrials o agrícoles de la població.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizA9vw6LMlSYfzNGP_aQxWqWnda9TC_aPwrmYZbc9Pcsy3Tu-wIQA3Vi4UkyWy2qist89rUOajZIovvcWcFro_Wx1z3rOk0haqt4eXoQFmB-cJhfFyDQrIYSLOTOdNxoLL7VC1Yw/s1600/menjador-paralelwebok-32064.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizA9vw6LMlSYfzNGP_aQxWqWnda9TC_aPwrmYZbc9Pcsy3Tu-wIQA3Vi4UkyWy2qist89rUOajZIovvcWcFro_Wx1z3rOk0haqt4eXoQFmB-cJhfFyDQrIYSLOTOdNxoLL7VC1Yw/s400/menjador-paralelwebok-32064.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El Comitè Antifeixista d Igualada, a traves del
seu departament de Previsió i Proveïments, organitzà i mantingué les despeses,
d'una cuina comunal, que s’instal·là a
l’ex-local dels Escolapis, a on es donava de menjar a tots els
milicians que anaven vers el front.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En aquesta Cuina, s'arribaren a donar
1.000 àpats per torn, en els moments de màxima circulació, i totes elles, al
preu aproximat de 1,50 pessetes per menú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També d'aquest departament, depenia l’abastiment de benzina i d'oli per màquines,
així, com un Taller de Reparacions
Municipalitzat, de transcendental importància, en un indret de tant de pas com
Igualada, vora dels Brucs. Aquest servei, era totalment gratuït, pels combois
de milicians, i anà, totalment a càrrec de la Comunitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Igualment d'aquest Departament de
Proveïments, depenia un Organisme Cooperatiu del Consum i la Distribució,
adherit a la federació de cooperatives de la Comarca, el qual, amb la
col·laboració de cooperatives, col·lectivitats i sindicats a nivell local i
intercomarcal, obrí 5 sucursals de venda de productes alimentaris, i una de
productes tèxtils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Paral·lelament, exercia un rigorós
control damunt els articles de primera necessitat, fixant els preus d'entrada
i sortida dels productes a la vila, així com també, els de compra-venda en els
establiments de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">No gens menyspreable, va ésser
l'iniciativa del Departament d' Obres Públiques d' iniciar les obres de
construcció del Pantà de Jorba, magna obra d'enginyería, que hagués permès de posar
en regadiu, mes de 1.200 Has., propietat
de petits propietaris i una bona part de terres col·lectivitzades. Aquest
pantà, sovint demanat per totes les forces progressives de la vila, i denegat
reiterativament, per les administracions
de la Generalitat, hauria estat costejat en un 60% pel Ministeri d'Obres Públiques,
i en el 40% restant, pels propis camperols beneficiaris, mercès a uns crèdits
que una Caixa de Pignoracions -controlada pel C.A. d'Igualada- els hi cediria,
en molt avantatjoses condicions, i dels quals no haurien de començar a tornar
res fins a passats 5 anys, des de l' inici del funcionament del Pantà. En l’elaboració tècnica del projecte, hi
col·laborà estretament, la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals,
empresa col·lectivitzada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una transcendental importància té, la profunda
transformació que és produí en el camp de
l’ escolarització i la pedagogia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La delegació Local del CENU, amb la col·laboració
dels altres departaments del C.A. d'Igualada, procedí a la reconversió de molts
edificis senyorials, col·legits de religiosos, esglésies, etc., en centres
escolars, amb mètodes avançats, laics i racionalistes, amb personal
suficientment capacitat, preparat pel Sindicat de l'Ensenyament de la CNT, o de
la UGT, o bé directament pel CENU.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhztqHnlk72iE8jOI-ONBEi97F7GIk1Z1WuFeIWpe-48uoL1DhkbKtuQZWeecQSGkVkCzlb4jhk2HPL1PEMbpyY8pyQa4qvR1mBOiG0FcrJUJzBFlmJRwUcRTkzbHNUkjP-Ubw93w/s1600/cenu.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhztqHnlk72iE8jOI-ONBEi97F7GIk1Z1WuFeIWpe-48uoL1DhkbKtuQZWeecQSGkVkCzlb4jhk2HPL1PEMbpyY8pyQa4qvR1mBOiG0FcrJUJzBFlmJRwUcRTkzbHNUkjP-Ubw93w/s1600/cenu.jpeg" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En poc mes de dos mesos, aconseguiren la quasi plena escolarització,
i és crearen, escoles professionals i d'oficis, i el que també és important,
s'organitzaren actes culturals, exposicions, recitals de música, teatre,
etc.,etc., amb l’ intencionalitat de dur la cultura a tota la població
treballadora igualadina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En termes generals molt semblants ens
haurem de referir, en parlar del canvi radical hagut en la situació sanitària
igualadina, després del 19 de juliol. En primer lloc, es cobrí totalment el dèficit
assistencial tradicional, i se'n crearen d'altres de nous, haguda compte de que
Igualada era una segona línia a on anaven a parar, una bona quantitat dels ferits
del front, camí de Barcelona, així com
també, on és recollien els de les zones rurals properes a la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Va ser creat un nou hospital general,
de respectables dimensions, una Casa de Maternitat i, es modernitzaren els
centres sanitaris pre-existents, com l’Hospital
Comarcal, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per a millorar l'assistència social
als vells, és traslladaren de totes les diferents residències privades i
religioses, a una moderna LLar dels Vells, atesos per personal sanitari,
professional i laïc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Totes les despeses, el personal, els
equipaments, etc., foren garantits pel Comitè Antifeixista d'Igualada, per les
diferents col·lectivitats, cooperatives, associacions,i sobre tot, per les
organitzacions sindicals, amb la col·laboració, com ja dèiem en l’apartat corresponent, pel Comitè Central de la Sanitat de Catalunya, que
a l’igual que el CENU, arriba a
coordinar-se amb les iniciatives locals, amb prou eficiència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pel que fa referència a l’ organització econòmica en general, podem
afirmar que a Igualada -com a l'imm mensa majoria de pobles de Catalunya- no
s'establí cap model econòmic concret i determinat, sinó un sistema econòmic
mixte, allunyat tan del capitalisme vigent abans del 19 de juliol, com del Comunisme
Llibertari -objectiu teòric- dels anarco-sindicalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Aquest sistema econòmic imperant
després de la victòria del poble revolucionari, té com a característiques generals:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">- La pervivència d'amplis sectors
econòmics en règim de real propietat privada, com va ser el cas del petit
comerç, petita industria,etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">- Coexistència de sectors en règim de teòrica
propietat privada, on el propietari era "ajudat" en les tasques de direcció
per un Consell o Comitè d'Empresa, es a
dir, sota el control obrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-Empreses socialitzades, col·lectivitzades
i sindicalitzades, on podríem incloure, les industries dependents del C.A.
d'Igualada, confiscades per necessitats de la guerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La petita industria privada que podia
seguir rutllant amb llurs propis medis, és mantingué com a tal, encara que
controlada pels consells d' empresa o de fàbrica, i les Seccions d’Incautació d’Indústria
i Comerç, vinculades al C.A. d'Igualada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per altre part, les industries
caigudes, fallides o abandonades, van ser mobilitzades per a la guerra i, per
tant, posades sota la direcció del C.A. d'Igualada, amb la col·laboració dels
sindicats, doncs, el C.A. d'Igualada, "no va voler recórrer a la comoditat
d'endossar la càrrega a la Generalitat", -sense comentaris-...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En la memòria del C.A. d'Igualada a
que hem fet referència anteriorment, queden fixades les orientacions mes generals, d'aquesta tasca transformadora
de la economia: "Canalitzar l’
empenta creadora dels nostres obrers, vers tota mena d'obres productives, les
quals han de donar mes endavant, un
rendiment segur a la col·lectivitat", el que significava, com en aquest
cas, l’aparició de transcendentals i enriquidores experiències en el pla econòmic
entre las que sobresurten, una bona quantitat d'empreses col·lectivitzades:
edificació, fusta i d’altres:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Transports de mercaderies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Fleques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Espectacles Públics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Blanqueries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Industries del Ferro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Taller col·lectivitzat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Taller de Pintura col·lectivitzat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Sabateria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Industria Lletera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Vivenda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Barberies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Mercès a aquesta ingent tasca
creadora, s'ha aconseguiren els primers resultats satisfactoris molt ràpidament:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El primer seria la total eliminació de l’atur, mitjançant la creació d'una multitud
de nous llocs de treball, fonamentalment en les obres públiques: millora de la
xarxa viària, condicionament i sanejament de les</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> vivendes, treballs
al pantà, etc.<span style="color: rgba(0 , 0 , 0 , 0);"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El segon, seria la racionalització i
modernització de tota l’industria en
general, duent a terme, una concentració absolutament necessària pel
desenvolupament dels mitjans de producció igualadins.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9iUS3rvxJ2EsvURNPyOh51hnI6ZuLEddt8KdIYswSVJtXBoWN2-g5j-wUZSGkAH_mURdccpKHnpLfNLFyAxbYwRyTy6i9rGw8EbT82AAvaj9pj5ld7toe4Jv9Q9R1zSIk1GzDwA/s1600/milicianosllegadosabarc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9iUS3rvxJ2EsvURNPyOh51hnI6ZuLEddt8KdIYswSVJtXBoWN2-g5j-wUZSGkAH_mURdccpKHnpLfNLFyAxbYwRyTy6i9rGw8EbT82AAvaj9pj5ld7toe4Jv9Q9R1zSIk1GzDwA/s400/milicianosllegadosabarc.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Al sector agrícola, els resultats van
ésser també satisfactoris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les expropiacions de terres, van
afectar nomes als grans propietaris i a la Església, però l’immensa majoria de les terres de conreu,
passaren o continuaren a les mans dels petits propietaris, d'acord amb el
programa rabassaire.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una acurada orientació de les
directrius emana des del C.A. d'Igualada, va permetre el fet de que a la
Igualada dels tres primers mesos , d’ençà el 19 de juliol, no manqués cap dels
productes alimentaris de primera necessitat, tot i que la comunitat, havia de disposar,
de les reserves suficients per a la multitud de milicians que contínuament, és
traslladaven al front, procedents de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En aquest sentit, el C.A. d'Igualada,
creà uns organismes de intercanvi directe, entre l'Organisme Cooperatiu al qual
ja hem fet referència, i les col·lectivitats agrícoles, i no nomes de
Catalunya, garantint, amb la supressió dels intermediaris, un mes just preu de
compra o venda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Seguidament, entrarem a explicar les
línies generals, de dos dels aspectes que sempre queden foscos alhora
d'explicar situacions semblants: la moneda, i les fons de finançament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La moneda, malgrat les condicions
revolucionàries existents en el període que estem dibuixant. A Igualada, com a
la majoria de les poblacions catalanes - a excepció de l'Hospitalet i d'altres
a que ja hem fet referència-, la moneda va seguir mantenint el seu paper.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Però d'una forma paral·lela, aparegueren
també, encara que d'una forma limitada, uns tiquets o "Vals",
expedits pel CA d'Igualada per l’adquisició
de queviures o de roba, en tots aquells casos de demostrada indigència, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Un dels aspectes sempre foscos, és el
de les fons de finançament. Afortunadament, en el resum-memòria d'activitats,
hom explica que hi havia:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una Contribució de Sang Obligatòria:
Que era una mena de càstigs que s’imposà a la gent adinerada, culpable moral o
materialment, de l’ alçament feixista d'
import variable i que és cobrava de forma mensual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una Contribució Ciutadana Obligatòria:
Que era, una quantitat fixa setmanal, que pagaven tots els comerciants e
industrials de la ciutat, tan els de dreta, com els d'esquerra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una Contribució Obrera Voluntària: Que
venia a significar aproximadament, el 15 % del salari de tots els treballadors
de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La Renda de les Vivendes Incautades:
Que s' ingressaven mensualment a la tresoreria del C.A. d'Igualada, corresponia
als lloguers dels pisos o cases, propietat d'elements feixistes, administrades
per la Secció d' Incautació del C.A. d'Igualada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els productes de subscripcions
públiques generals que és duien a terme als cafès, teatres i activitats o
organitzacions culturals, polítiques, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per tot el que anem veien, la
contribució del poble d'Igualada a l'esforç col·lectiu a la Guerra fou molt
important.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Moltes de les seves industries
tèxtils, convertides en industries de guerra, van cuidar-se d'abastir
d'uniformes i equipaments a les Columnes de Milicians, principalment de
"granotes" i camises. En un mes, el C. A. d'Igualada, va subministrar
1.000 camises de color caqui, 1.000 samarretes de punt, 2.000 casquets de muntanya,
300 caçadores de pell, 300 parells de guants de cuiro, tota mena de roba
d'abric, fressades, suèters de llana, mantes, varis centenars de granotes
especials,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La població civil, recaptà 3 camions
de mantes, fressades i abrics, així com
9 camions de menjar i roba variada, tot destinat al front.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCR-6gkB7ahl1XjR87tdGVnMR55GlCb_Cwa84TYjQZoDI2fSbaYrD5kRY13rQsh3DVdK4DEuFAavigxLRVq9G38UCONvUL8u2LsDjIDgRT1ZGEKmZv3oPMbQlGLrEAq7OEnbCfvA/s1600/Langdon-Davies-Anglaterra-Universitat-ONG-Norteamerica_821327922_12984213_1417x950.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCR-6gkB7ahl1XjR87tdGVnMR55GlCb_Cwa84TYjQZoDI2fSbaYrD5kRY13rQsh3DVdK4DEuFAavigxLRVq9G38UCONvUL8u2LsDjIDgRT1ZGEKmZv3oPMbQlGLrEAq7OEnbCfvA/s400/Langdon-Davies-Anglaterra-Universitat-ONG-Norteamerica_821327922_12984213_1417x950.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cal pensar que, a mes a mes, el C.A. d'Igualada, amb la col·laboració
dels diferents Comitès Locals de la comarca, acollí a mes de 1.000 infants procedents de Madrid i
Toledo, que van ser atesos en domicilis particulars, i als quals se’ls subministra,
menjar, roba d'abric, sabates, i a mes,
és beneficiaren dels progressos en el camp de
l’ escolarització i assistència sanitària de que gaudí el conjunt de la
població igualadina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Però tot el que venim dient, no pot
fer-nos pensar que la vida de la Igualada revolucionària, estigués exempta, de
les lluites i enfrontaments de caire ideològic-polític, que tenien lloc arreu
de Catalunya en aquells moments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Contràriament, segons un testimoni de l’època des dels primers dies, es va fer
evident l’oposició entre les dues
concepcions que pugnaven per tenir el predomini dins el bàndol antifeixista; així, d'una banda la CNT, la FAI i el POUM, recolzats,
fins a cert punt i en aquest exclusiu cas per la ERC, eren partidaris d’impulsar,
fins a les últimes conseqüències, els avenços revolucionaris, aconseguits
després del 19 de juliol. Contràriament de l'altre, la UG-T, el PSU i la ACR,
eren partidaris de retornar a una situació semblant - que no idèntica- a
l'existent abans del 19 de juliol, ambdós bàndols, és lliuraran a un agre
enfrontament, primer amagat, però paulatinament mes i mes obert.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D'altra banda, el manteniment i
ampliació de la pressió local, l'existència d'escamots d'obrers armats per mantenir
l'ordre públic "revolucionari", la crema del convent dels frares
franciscans, la </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Contribució de sang Obligatòria, etc., ens fan pensar en
l'existència d'un cert clima de "terror revolucionari", però del
qual, ens atrevim a afirmar que fou una qüestió marginal i dels primers dies
-en segons quins dels aspectes-, que potser s'agreujà a començaments del gener
del 37, en el període preparatiu dels fets de maig.<span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En tot el període que estem tractant
d'explicar, l'iniciativa, la capacitat de decisió, restà a les mans dels
sectors i organitzacions mes disposades a culminar els avenços revolucionaris,
i de fet, aquest predomini, és mantingué fins a ben entrat el mes de novembre del 36, quan el Consell de la
Generalitat - amb la presència de la CNT- acordà la dissolució dels Comitès
Locals, i la seva substitució per Consells Municipals, amb la sabuda composició
de front antifeixista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">De fet, en l'etapa immediata a la seva
constitució, el Consell Municipal, mantingué la mateixa com- posició i
funcions de l'antic C.A. d'Igualada, així, quedà configurà de la següent manera:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">CARREC NOM ORGANITZACIO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if supportFields]><span
lang=CA style='font-family:"Verdana","sans-serif";color:windowtext'><span
style='mso-element:field-begin'></span><span
style='mso-spacerun:yes'> </span>TOC \o "1-5" \h \z <span
style='mso-element:field-separator'></span></span><![endif]--><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Alcalde Pere Bertrán ERC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Secretari Bertomeu Torner CNT<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Segón Alcalde i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Agricultura Joan Ferrer CNT</span></div>
</div>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; mso-padding-alt: 0cm .5pt 0cm .5pt; mso-table-layout-alt: fixed; mso-table-overlap: never;">
<tbody>
<tr style="height: 17.5pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 17.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Governació<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 17.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Josep Riu<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 17.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">ERC<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 22.1pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 1;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Finançes<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">F.Martínez<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">CNT<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 21.1pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 2;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Treball<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">I. Torner<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">CNT<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 21.1pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 3;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Proveïments<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J. Masso<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">CNT<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 22.1pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 4;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Transports<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">F. Gil<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 22.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">POUM<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 21.1pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 5;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Obres Públiques<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">M. Bertrán<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 21.1pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">ERC<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 18.5pt; mso-height-rule: exactly; mso-yfti-irow: 6; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 18.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 199.7pt;" valign="top" width="266"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Assumptes indeterminats<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 18.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 133.7pt;" valign="top" width="178"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">J, Borràs<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; height: 18.5pt; padding: 0cm 0.5pt; width: 82.55pt;" valign="top" width="110"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">PSÜ-UGT<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">No és aquest el moment de valorar l’ importància i transcendència de les
transformacions del Comitè Antifeixista,
en Consell Municipal, com el primer pas fins a la definitiva constitució en
Ajuntaments, normals i corrents, doncs ja hem determinat al començament
d'aquest capítol la, transcendència d'aquesta mesura.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc3j9N0LtDqN4zwNh3rZSBCQWuF4WEKAWsl2fQPequB1OkCRDApmBs0yRtB7EBuYsrugKV9f8EhLtICM5Umjue6U7UBS6EHVlYXQwtKAoMNzbZs-P3iOKkS6IhAQNifHC1Cwl6oA/s1600/36cntfai_madrid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc3j9N0LtDqN4zwNh3rZSBCQWuF4WEKAWsl2fQPequB1OkCRDApmBs0yRtB7EBuYsrugKV9f8EhLtICM5Umjue6U7UBS6EHVlYXQwtKAoMNzbZs-P3iOKkS6IhAQNifHC1Cwl6oA/s320/36cntfai_madrid.jpg" width="219" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ara voldríem dibuixar les línies generals,
la problemàtica de fons, per entendre i situar correctament l'actuació i
activitats del Comitè Antifeixista
d'Igualada, com de tots els altres Comitès Locals, instruments revolucionaris,
etc., etc., i des de una perspectiva mes
amplia, que determina l’evolució de la
societat catalana en el seu conjunt, en els vuits primers mesos de Guerra
Civil, en els quals, té lloc, un complicat procés d'enfrontaments interrelacionats
dialècticament, que son:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L'enfrontament global de totes les forces
del bàndol republicà contra el feixisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L' enfrontament entre el Govern de la Republicà
i les institucions catalanes de tot tipus: Generalitat, CCMAC, Comitès Locals,
etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Pugna
entre la Generalitat i els organismes revolucionaris.</span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Manca de coordinació entre els diferents
organismes revolucionaris, el que ocasionarà, no pocs enfrontaments entre ells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L' enfrontament entre les
organitzacions diguem -ne "revolucionàries" i les democràtiques o
"front populistes"<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Fins i tot, l'enfrontament entre les
direccions de les organitzacions aparentment revolucionàries i els seus militants
de base.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Aquesta situació, hauria de crear un seguit
de dificultats greus, en l’ intent de
construcció d'un nou ordenament social, mes favorable als interessos de les classes
treballadores, intent, que tindrà en els Comitès Locals - com creiem que hem
demostrat àmpliament en els tres casos que hem exposat- un dels seus pilars
fonamentals .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També cal retenir, que quan la
Generalitat, com a representació del poder governamental burgés a Catalunya, inicií
decidida i obertament el seu redreçament, trobarà precisament en els Comitès
Locals, un dels obstacles mes
importants, a partir de l'octubre del 1936, amb la captació de la CNT i de la
FAI -</span><span style="background-color: black; font-family: verdana, sans-serif;">el POUM mai s'havia negat a reconèixer
l'efectivitat de l’ intervenció obrera
en el govern burgés- a l’ òrbita
governamental.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Nomes la correcta interpretació de la
interdependència de tots aquests elements, pot permetre’ns dibuixar la situació
de Catalunya en els primers mesos de guerra, o sigui, des de l' inici del període
constructiu de la revolució -moment del sorgiment de les institucions
revolucionàries, Comitès Locals, Milícies Antifeixistes, Col·lectivitzacions,
etc.- a la progressiva recuperació de l'aparell de dominació republicano
-burguesa, la Generalitat, que culminà, després dels tràgics esdeveniments de
la primera setmana del maig del 37 a Barcelona.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Com sempre espero que us sigui útil i interessant.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-70157625251611436062016-10-11T20:18:00.001+02:002017-02-02T08:38:59.100+01:00LA EXPERIÉNCIA SUPREMA: LA CONSCIENCIA CÓSMICA.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">Retírate en ti mismo y
contempla. Y si no te encuentras hermoso, imita al creador de una
estatua, que la esculpe para que lo sea; aquí mutila, allí pule; ilumina esta
línea, sutiliza aquella otra, hasta que la estatua aparece bella. Hazlo
tú también; despréndete de lo excesivo; endereza lo torcido; ilumina lo
sombrío; trabaja para inflamarla de belleza y no ceses de cincelar tu estatua
hasta que sobre ti brille el divino esplendor de la virtud, hasta que percibas
la bondad final que mora seguramente en el tabernáculo sin mácula. Plotino,
sobre la Belleza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">“Pareció como si el cielo se
abriese y descendieran rayos de luz y gloria. No duró sólo un momento, sino
todo el día y la noche, pareció como si mi alma se inundara de luz y gloria y
oh, cuál fue la transformación que se operó en mí y en todas las cosas… Todo el
mundo parecían transformados". Willian James.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">"Era una mañana de
principios de verano. Una neblina plateada resplandecía y temblaba entre los
tilos. El aire estaba repleto de su fragancia. La temperatura era como una
caricia. Recuerdo -no necesito recordar- que me subí a un árbol, me quedé
perplejo y me sentí de repente inmerso en ELLO. No lo llamé así. Las palabras
eran innecesarias. Ello y Yo éramos sólo uno". Bernard Berenson.</span><span style="color: #f79646; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpnWGAMURVrcZqMa8Dqpbh-26iIROunqCuiJ9A0g4GgGEZTwe5yJ2Up6fwjVVntUzeOR7bw_FyZN2AFJGSNZxCiNx_WcVQjAXSYZocIkC9WZYdhPSFR8rIa5bsVBE4S6flgeMMHQ/s1600/meditacionesluna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpnWGAMURVrcZqMa8Dqpbh-26iIROunqCuiJ9A0g4GgGEZTwe5yJ2Up6fwjVVntUzeOR7bw_FyZN2AFJGSNZxCiNx_WcVQjAXSYZocIkC9WZYdhPSFR8rIa5bsVBE4S6flgeMMHQ/s640/meditacionesluna.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cientos, miles, posiblemente cientos de miles o quizás millones de personas en todo el mundo, se preparan de una u otra manera, para celebrar la próxima Luna Llena, o el festival de Sahmain. Tal vez los que vivimos éstos momentos de crísis y renovación, no nos damos cuenta del cambio radical de paradigma que se está produciendo de manera imparable.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tal vez, repito, los rituales ancestrales, vuelvan a ser actuales. A lo mejor, la vieja danza alrededor de una hoguera, para solicitar la ayuda de los antiguos dioses, o de la Gran Madre, no era -como nos decían los científicos y supuestos estudiosos de lo sagrado-, sólo algo propio de una mentalidad primitiva, supersticiosa, cargada de mágia e ignoráncia. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Porque desde afuera de los márgenes de nuestra visión, de lo comúnmente aceptado, una nueva imágen del Universo se está gestando. En el pasado, hemos ido abandonando la creencia en un Universo máquina, creímos entonces en un Multiverso, incluso en múltiples Multiversos y ahora se va consolidando la idea de un Omniverso fractal, más semejante a un ser vivo que a la máquina newtoniana.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLw6ke5lWykQBCN3b0swaBrxC3rykrP_UIYw8DTs2vib99vPpEMSNo5vTd13AEjYd1PHsC2aQfh3J6_sEwXm6cDM3qNap2BxBvaFwRr_l9dwCsW_PpiOwoQhcp7W31D5EiIF7hag/s1600/2b909cca57c55792894047547a778341.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLw6ke5lWykQBCN3b0swaBrxC3rykrP_UIYw8DTs2vib99vPpEMSNo5vTd13AEjYd1PHsC2aQfh3J6_sEwXm6cDM3qNap2BxBvaFwRr_l9dwCsW_PpiOwoQhcp7W31D5EiIF7hag/s320/2b909cca57c55792894047547a778341.jpg" width="293" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Quien sabe si como dicen los sabios, los grandes telescópios espaciales, nos mostrarán finalmente, el auténtico rostro de la divinidad, esa feliz ballena cósmica que entre Todo formamos, de la que nos hablan los pueblos aborígenes australianos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hace unos días la siguiente
noticia llegó a mis pantallas interiores:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“Científico investiga la
posibilidad de que las estrellas sean seres conscientes”. Y seguía: “La
idea de que los cuerpos celestes tienen conciencia resulta disparatada para la
ciencia establecida, pero no para la religión y la filosofía hermética que
desde hace miles de años han estudiado secretamente esta posibilidad. Decirle a
un científico que el Sol tiene conciencia de sí mismo y posee una voluntad
sería inmediatamente recibido como la declaración de una conciencia primitiva,
enteramente animista, que la ciencia se enorgullece de haber superado
hace siglos. Y sin embargo esta intuición poética de una inteligencia cósmica
ha atravesado el tiempo, reapareciendo en mentes diversas, resistiéndose a ser
domesticada, como una salvaje conexión con lo que el poeta Allen Ginsberg llamó
”la estrellada dinamo de la maquinaria de la noche”. Las
voces de las estrellas en nosotros son difíciles de callar del todo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ahora resurge dentro de la misma
ciencia legitimada que ha sanitizado las ideas, pero que ante la inconmensurabilidad
del cosmos y las propiedades “espectrales” de la materia subatómica, de vez en
cuando debe recurrir a la imaginación para intentar entender el
universo. </span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJaLSd-VN9RcwZ5T-Hx_S0tbCScao6628J9mOD44uZziugIsoCMgE2Dw_ugEYflwebrbaQFlPMaE_fkWaf2hxe4gJH4l3SD2npCa-mMxX1emjE8eo25RSXV6jlqV7aNMw7eGAKA/s1600/Greg-Matoff-224x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJaLSd-VN9RcwZ5T-Hx_S0tbCScao6628J9mOD44uZziugIsoCMgE2Dw_ugEYflwebrbaQFlPMaE_fkWaf2hxe4gJH4l3SD2npCa-mMxX1emjE8eo25RSXV6jlqV7aNMw7eGAKA/s1600/Greg-Matoff-224x300.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El Dr. Gregory Matloff, académico del New York City College of
Technology, plantea la hipótesis de que la conciencia estelar podría
resolver el enigma de por qué las estrellas giran alrededor de los centros
galácticos a una velocidad superior a la que se esperaría si solo se cuenta la materia
observable del universo. Generalmente se conjura la existencia de la materia
oscura para explicar el movimiento estelar, pero la materia oscura permanece
elusiva e indetectada por lo pronto materia de ciencia ficción. Matloff se
sirve de la ciencia ficción para proponer una teoría de la conciencia estelar
para explicar la velocidad de las estrellas: en su novela Star Maker, Olaf
Stapledon juega con la idea de que las estrella podrían tener una forma de
conciencia. Matloff considera plausible, aunque acepta que no existen pruebas
concluyentes, que las estrellas mantienen su posición galáctica a través de la
acción volitiva, apelando al efecto Casimir como explicación generadora esta
conciencia estelar”. Luego desarrollaba las argumentaciones más profundamente,
como podéis ver aquí: </span><span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; line-height: 115%;"><span style="color: white; font-size: x-small;">(<a href="https://djxhemary.wordpress.com/2012/06/17/cientifico-investiga-la-posibilidad-de-que-las-estrellas-sean-seres-conscientes/"><span style="color: #f79646; mso-themecolor: accent6;">https://djxhemary.wordpress.com/2012/06/17/cientifico-investiga-la-posibilidad-de-que-las-estrellas-sean-seres-conscientes/</span></a>)</span><span style="color: #f79646; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Para aquellos que como yo mismo,
hemos vivenciado la llamada hipótesis Gaia, el que algunos científicos empiecen
a plantearse la realidad del Omniverso, no es más que un paso necesario en la
explicación de la realidad de todo lo que nos rodea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Veamos si podemos comprender una
explicación del denominado Omniverso: “Al principio de este documento describí
un paisaje idílico, un estanque, para ilustrar el punto de partida de estas
teorías. </span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7DQAzp7kETDf4LXEtleCzVVS-hVGVr9TYFZJppNWwzo5-IMxWAEZ3PtXQUpf2vr6ngQF4njJlj4Z_I0srVH3TDABNS0OOvGQnDfxqkDQcCe3T00qrr5UMi9qNJaL4egxIE5YTQQ/s1600/depositphotos_7692898-Rain-on-pond.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7DQAzp7kETDf4LXEtleCzVVS-hVGVr9TYFZJppNWwzo5-IMxWAEZ3PtXQUpf2vr6ngQF4njJlj4Z_I0srVH3TDABNS0OOvGQnDfxqkDQcCe3T00qrr5UMi9qNJaL4egxIE5YTQQ/s320/depositphotos_7692898-Rain-on-pond.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En este estanque, de vez en cuando llueve y se forman gotas de agua
que caen en la superficie del estanque generando ondas, cada una de ellas un
universo.<br />
Pero otras veces no llueve, y otras llueve tanto que la superficie del estanque
es tan caótica que no se pueden apreciar las ondas individuales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero el estanque es solo una
pequeña parte del paisaje en un universo infinito y en él hay también grandes
extensiones de rocas, y bosques, océanos y volcanes. Sólo pueden formarse ondas
individuales en puntos muy precisos y localizados de la superficie terrestre y
sólo durante períodos de tiempo bastante reducidos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El Omniverso será similar, habrá
miles, millones, quizás infinitas estructuras y distribuciones de masas y
estructuras totalmente inimaginables para nosotros, pero en determinados
lugares del Omniverso, y en períodos limitados, cuando se cumplen determinadas
condiciones, aparecen membranas de un número determinado de dimensiones donde
de vez en cuando se generan universos más o menos similares al nuestro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¿De dónde vienen las perturbaciones
que los generan?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¿De dónde vienen las gotas de
lluvia que generan ondas en un estanque?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Para los hipotéticos habitantes
de esa onda sería completamente imposible imaginar un universo como el nuestro,
en el que las ondas nacen de gotas de agua condensada en la atmósfera después
de haber sido traídas por el viento desde la superficie de un mar donde las
radiaciones solares han disociado y evaporado trillones de moléculas de agua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Igualmente, para nosotros es
completamente imposible descubrir como es el paisaje del omniverso donde se ha
formado nuestro universo y descubrir cómo se produjo la perturbación que lo
creó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quizás algún día podamos
descubrir alguna información sobre la zona del omniverso en la que hace 13.700
MM de años surgió nuestro universo, quizás podamos empezar a vislumbrar qué
pudo causar esta perturbación, esta onda en la que existimos”.</span><span style="background: black; color: #f79646;"> </span><span style="background: black; color: lime;">(</span><span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><a href="http://www.maslibertad.com/Universo-Onda-Como-es-el-Omniverso_p120.html"><span style="color: #f79646; mso-themecolor: accent6;">http://www.maslibertad.com/Universo-Onda-Como-es-el-Omniverso_p120.html</span></a>)</span><span style="color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSX1egl8Law3gO1mQth9P_2Lw2Pna39ba6bRvUcICKYbnHPxqsnn-ncl9BI2DuzE-nplqnXT_0l1-WXlSlAh21hyphenhyphenUeiUbV2LFlH9QN4kDn2O8P11H5Mh9aEwKh2gogXvTy1ayqYA/s1600/dibujos+del+sol+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSX1egl8Law3gO1mQth9P_2Lw2Pna39ba6bRvUcICKYbnHPxqsnn-ncl9BI2DuzE-nplqnXT_0l1-WXlSlAh21hyphenhyphenUeiUbV2LFlH9QN4kDn2O8P11H5Mh9aEwKh2gogXvTy1ayqYA/s320/dibujos+del+sol+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero volvamos al artículo que
mencionábamos al inicio. Veíamos que decirle a un científico que – por ejemplo-
el Sol tiene conciencia de sí mismo y posee una voluntad sería inmediatamente
descalificado como algo arcaico ya superado. Y sin embargo esta intuición
poética de una inteligencia cósmica ha atravesado el tiempo, reapareciendo en
mentes diversas, resistiéndose a ser domesticada…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“En otras palabras, la conciencia
sería una propiedad emergente del vacío cósmico, el cual se comporta de la
misma forma que las partículas discretas de energía (quantums). Este pampsiquismo
–teoría que nos explica que Pampsiquismo, del griego pan (todo)
y psyje (alma), es un término que designa aquellas doctrinas
filosóficas y religiosas que sostienen que toda realidad tiene una naturaleza
psíquica y es de algún modo anímica, y que las cosas "materiales"
solo son manifestaciones de la psiqué- tendría diferentes interacciones,
de mayor o menor fuerza, según la complejidad de las moléculas que se forman.
El “yo” que identificamos con la conciencia no es una propiedad fundamental de
ésta sino una consecuencia de una forma de autopercepción de la misma.: la
conciencia existe antes y más allá de un ente que la integre o identifique como
suya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Matloff se cuestiona cómo
comunicarnos con estas hipotéticas inteligencias estelares cuyas vidas son tan
largas que un siglo nuestro les parecería menos de un segundo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Rupert Sheldrake, añade: “Nuestro
acercamiento a un nuevo paradigma científico (ya no mecánico) es con la idea del
universo como un organismo viviente. El Big Bang describe el origen del
universo como una pequeña, indiferenciada unidad. Luego el universo evoluciona
y crece y nuevas formas y estructuras aparecen a su interior. Esto se da más
como un organismo que como una máquina. La vieja idea de la Tierra muerta ha
dado paso a Gaia, la idea de la Tierra viviente. La vieja idea del universo sin
creatividad, ha dado paso a la evolución creativa. Primero en el reino de las
cosas vivas, por Darwin, y ahora vemos que todo el cosmos está en proceso de
evolución creativa. Así que si todo el universo está vivo, si el universo es
como un gran organismo, entonces todo lo que contiene se entiende mejor como
organismos que como máquinas”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La segunda pregunta que viene a
la mente es: bueno, si el universo está vivo, si los sistemas solares y las
galaxias y los planetas están vivos, ¿también están conscientes? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Así que si llegamos a la idea de
muchas formas distintas de conciencia, si la galaxia tiene vida y conciencia,
entonces debería de tener una conciencia mucho mayor que la nuestra —mayor en
extensión, mayor en sus implicaciones y poder y mayor en la expansión de su
actividad. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtsOxmv-FQ-BwkpLm5_xi8CU4WzUPFPpLc7KDNbPv51gEoliJDPj8GkMSqI7rk_7h8Fn_a81_K1cEpDEhGjgFuDDqyoe4GobKNy_q23Hx6tLEz3KcIsFL5rRg4acBKTBHmdUtJw/s1600/baby-umbilical-cord-attached-to-mother-earth-5-5559035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtsOxmv-FQ-BwkpLm5_xi8CU4WzUPFPpLc7KDNbPv51gEoliJDPj8GkMSqI7rk_7h8Fn_a81_K1cEpDEhGjgFuDDqyoe4GobKNy_q23Hx6tLEz3KcIsFL5rRg4acBKTBHmdUtJw/s320/baby-umbilical-cord-attached-to-mother-earth-5-5559035.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La idea de que los planetas
pueden ser seres conscientes es central a la mayoría de las religiones primitivas:
se concibe a la naturaleza como un ser inteligente, con el cual se puede
establecer una comunicación (y marca un ritmo) o es una Gran Madre que provee
alimento material como espiritual (las almas son como ramas de un árbol
invisible cuya raíz está en el centro de todas las cosas)”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero resulta que éste Omniverso,
ésta Gran Madre, no sólo es una quimera de algunos científicos, de unos pocos
místicos, sino que ha estado vivenciado por decenas, cientos quizás miles de
seres humanos, aunque lo hayan denominado de diversas maneras: Dios, el Yo
Absoluto, la Consciencia Cósmica…<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Decíamos al principio de ésta entrada, que miles de personas de todo el mundo, están ayudando con sus meditaciones, rituales, celebraciones a la forja del nuevo paradigma, en él, la consciencia cósmica, está absolutamente presente, sea como ideal, como objetivo postrero, sinónimo de iluminación.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Veamos, lo que se nos explica del
autor de la expresión “</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Conciencia Cósmica”: “</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ocurrió en un
viaje de Bucke a Londres en 1872. En aquel tiempo él ejercía de médico en
Canadá y estaba casado con Jessie Gurd desde el 1865, con quien llegaría
a tener ocho hijos. Posiblemente por motivos profesionales le encontramos en
Londres. Una noche visitó a unos amigos, al parecer también amantes de la
poesía. La velada estará marcada por la lectura de poemas: de Keats, de Shelley
y, sobre todo, de Walt Whitman. </span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoR0LKFOGn2F9DwiFKNshQPPU381bOJH_sPkDqBAkLEFL6zs5iqVwAzQOipsDbEjTW6ZuVmD6PhaZ5yJzHgcqIg_dzmKrHw463A4cbAz9THQ8EYuJmxMB1Ld-P7_p8fj5x5uAsZQ/s1600/bucke.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoR0LKFOGn2F9DwiFKNshQPPU381bOJH_sPkDqBAkLEFL6zs5iqVwAzQOipsDbEjTW6ZuVmD6PhaZ5yJzHgcqIg_dzmKrHw463A4cbAz9THQ8EYuJmxMB1Ld-P7_p8fj5x5uAsZQ/s320/bucke.jpg" width="233" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Que Bucke se hallaba inspirado y con una
notable elevación de espíritu cuando se despidió, parece evidente. Pero no
suficiente para justificar lo que a los pocos minutos le sucedió. Estaba en el
coche de caballos que le llevaba de vuelta a su habitación. Se sentía muy
distendido mientras recordaba momentos dichosos de aquel encuentro con
amigos y versos. Él contó así lo que al poco le sobrevino: </span><span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">“De súbito,
sin aviso de tipo alguno, me encontré envuelto en una nube del color de las
llamas. Por un momento pensé que había fuego, una inmensa fogata en algún lugar
cerca de la ciudad; más tarde pensé que el fuego estaba dentro de mí.
Inmediatamente me sobrevino un sentimiento de alegría, de felicidad inmensa
acompañada o seguida de una iluminación intelectual imposible de describir.
Entre otras cosas, no llegué simplemente a creer sino que vi que el universo no
está compuesto de materia muerta, sino que por el contrario constituye una
presencia viva; me hice así consciente de la vida eterna. No era la convicción
de que alcanzaría la vida eterna, sino la consciencia de que ya la poseía; vi
que todos los seres humanos son inmortales, que el orden cósmico es tal que,
sin duda, todas las cosas trabajaban juntas por el bien de todas y cada una de
ellas; que el principio básico del mundo, de todos los mundos, es el que
llamamos amor; y que la felicidad de cada uno y de todos es, a largo plazo,
absolutamente segura”.</span><span style="color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Lo que Richard Bucke vivió
sería el mayor regalo que podrían recibir tantos buscadores que se han
preguntado por el misterio de la vida. Principalmente porque no fue obra de su
pensamiento. Bucke bien se encargó de aclarar que vio, que supo de una manera
profunda, irrebatible, el alcance último de la existencia de todo. La
iluminación se produjo, o le fue concedida, pero no la creó su mente
individual. Y tuvo esa visión total en pocos segundos, según afirmó. Es momento
de sostener en una mano las palabras de Bucke y en la otra las de Whitman. Lo
que dejó escrito, muy en esencia, el psiquiatra fue: (…)que el orden cósmico es tal que, sin duda,
todas las cosas trabajaban juntas por el bien de todas y cada una de ellas; que
el principio básico del mundo, de todos los mundos, es el que llamamos amor; y
que la felicidad de cada uno y de todos es, a largo plazo, absolutamente segura”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cómo leí en: </span><span style="background: black; color: lime; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">h</span><span style="background: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">ttp://www.shurya.com/detectados-los-portales-que-conectan-la-tierra-con-el-sol/</span><span style="color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“Todo es suma de partes y forma
parte de una suma superior. Cómo dice uno de los principios herméticos: Como es
arriba es abajo, como es abajo es arriba. Las mismas pautas se reproducen
analógicamente en todas las escalas y planos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cada célula del cuerpo humano,
cien billones en total, es un gigantesco contenedor de vida, una especie de
galaxia donde el núcleo celular actúa como corazón y centro galáctico en torno
al cual viven y fluyen multitud de modalidades de vida, desde citoplasmáticas a
genéticas, agrupadas en “sistemas” similares, a su escala, a los sistemas
solares. Y las células están conectadas con el corazón del cuerpo por sistemas
como el sanguíneo y se agrupan en multitud de tejidos y aparatos que
constituyen auténticos Universos o suma de galaxias en el interior del cuerpo
humano, que se configura así como un colosal Multiverso o suma de
Universos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cada cuerpo humano, al igual que
cada miembro o componente de los millones de especies de fauna, flora y
minerales que existen en la Tierra, es una célula en el seno del planeta,
fantástico ser vivo que por ello puede ser definido como Omniverso o suma de
infinidad de Multiversos. Y la Tierra cuenta con un corazón, su núcleo –un
corazón radiante cuya temperatura supera a la de la corteza del Sol-, que
se halla conectado con el corazón de cada ser vivo que en ella mora de idéntica
manera a como el corazón de cada célula del cuerpo humano lo está con su
corazón.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La Tierra, como el resto de los
planetas, astros y componentes del sistema solar, es una célula dentro de
éste, que es otro ser vivo con perfiles de Multiomniverso o suma de
Omniversos. Y el sistema solar tiene al Sol, otro ser vivo, como corazón,
que se encuentra conectado con la totalidad de células del sistema solar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Y así se podría continuar
repitiendo la misma pauta y ascendiendo en la escala hacia la Vía Láctea y su
corazón o Centro Galáctico, el Universo, el Multiverso en el que se integra, el
Ommiverso del que éste forma parte, el Multiomniverso al que éste
pertenece y así sucesivamente en el contexto una prodigiosa e inabarcable
Creación donde todo es suma de partes y forma parte de una suma superior,
aunque cada parte es a su vez el Todo”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Y ahora, la ciencia nos plantea
la posibilidad –que ya habíamos intuído- de que ese Todo sea consciente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">¿Qué es La Conciencia Cósmica? <o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyj8AqNAckqr2r8QUynTdWLqXuw4dpjjoFx8kZEVwbAzTPyzrzNekPNpLEyN0c2Fqwa_j5mU010iCdcs5LSHOyfzn7zEV_F0BtH7SRz6Tlvp-g1n-EMr2cIQfSy7bcCRfHvd5XUQ/s1600/01+Earth+Matrix+-+Flower+of+Life+-+Chakra.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyj8AqNAckqr2r8QUynTdWLqXuw4dpjjoFx8kZEVwbAzTPyzrzNekPNpLEyN0c2Fqwa_j5mU010iCdcs5LSHOyfzn7zEV_F0BtH7SRz6Tlvp-g1n-EMr2cIQfSy7bcCRfHvd5XUQ/s320/01+Earth+Matrix+-+Flower+of+Life+-+Chakra.png" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ya saben los lectores de éste blog, que
suelo ser bastante crítico para con aquellos que se dicen portadores de un
mensaje revelado, todo tipo de profetas, canalizadores, médiums y demás
personajes de ese estilo, me suelen levantar muchas sospechas. Pero a pesar de
que he buscado por internet, alguna referencia
a lo que seguidamente vamos a exponer, no he conseguido hallar nada que
me lleve a considerarlo como un fraude interesado. De todas formas, tal y como
demanda el mismo William Ralph Duby, el lector debería mantener bien despierto su
espíritu crítico y no creer nada de lo que aquí se dice, en todo caso, el
propio discernimiento le aproximará a aquella verdad que su corazón le haga
resonar en su interior como verdad-verdad.<br />
A principios de 1962, una voz que se expresaba a sí misma como Conciencia
Cósmica comenzó a hablar a través de Ralph Duby, un profesor universitario y
ex-oficial del ejército que había pasado por la Marcha de la Muerte de Bataan,
en Filipinas durante la Segunda Guerra Mundial. La voz hablaba cada vez que el
sujeto entraba en un estado de trance auto-inducido. <br />
Desde entonces, mucha información valiosa ha llegado hasta nosotros a este
plano terrenal de una fuente tan alta que desafía la imaginación. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Cuando se planteó la pregunta de:
</span><span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;">"¿Qué es la Conciencia Cósmica?" se nos dijo que la Conciencia
Cósmica es la mente total, que no es la mente de nadie en particular, sino que
es la Mente Universal, no representa ninguna unidad que no sea la universalidad
total y completa. Se nos dijo que todos somos parte de la Conciencia Cósmica y
que todos tenemos esa célula-Divina que puede ser contactada. Dijo que usted también puede canalizar la
Conciencia Cósmica. Todo el mundo puede. <br />
De la Conciencia Cósmica, hemos sabido que tiene muchos nombres. Algunos la
llaman Dios, Jehová, la Primera Causa, el Gran Yo Soy, Todo lo que Es, etc.,
pero la Conciencia ha dicho que no es una entidad única, no es el concepto
antropomórfico que es a menudo definen la mayoría de las religiones. <br />
Se ha definido a sí misma como Belleza, Pureza, Concentración- y, sobre todo-,
Verdad o "Lo Que Es". Se ha llamado a sí misma, materia, espacio
puro, pura nada que es el todo y el todo que es esencialmente nada. Se ha
descrito a sí misma como el que se encuentra junto a la que es próximo a
aquello que no lo está y la forma más
elevada de energía en el universo. <br />
La Conciencia Cósmica ha dejado bastante claro que en ningún caso se trata de
una entidad, de un espíritu sin cuerpo o cualquier cosa de esa naturaleza. La
Conciencia es energía pura, todo lo puro, o el Dios natural. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;">La Conciencia Cósmica es aquella
Conciencia Universal que impregna todas las cosas vivientes en el universo, que
todo lo ve y lo experimenta, y discierne "lo que es" sin juzgar ni
condenar. Es el río Cósmico de la Vida, el Flujo de Conciencia, la esencia
eterna de Ser, el Espíritu Divino. <br />
Toda conciencia surge del mismo río de la vida, la Fuerza Vital Universal. Eso
puede ser experimentado por cualquier persona que va lo suficientemente
profundo dentro de sí mismo. <br />
La Conciencia Cósmica es el mar de la vida que no sólo llena nuestras células
con energía de vida, sino que llena el aire que respiramos y el espacio entre
las galaxias y las moléculas. Es el Universo viviente. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;">Al igual que el agua llena una esponja,
la Conciencia Cósmica llena los espacios entre las moléculas de átomos y
partículas subatómicas, y une a todos juntos en un gigantesco Ser Universal.
Como las células en un cuerpo microcósmico, nosotros nos mezclamos o fundimos
como almas en un cuerpo macrocósmico, cuya conciencia es la Conciencia Cósmica.
<br />
Las comunicaciones han reducido lo que una verdadera religión debe ser, a los
simples fundamentos del servicio a los otros. <br />
Las comunicaciones no dejan de subrayar la importancia suprema de la vida
espiritual y de la necesidad de compasión en nuestras relaciones con todas las
personas. <br />
En los mensajes de la Conciencia Cósmica, habrá de encontrarse la misma
dedicación suprema que contribuya a aliviar el sufrimiento y la tragedia de la
humanidad y una reverencia para toda vida, que es el sello de los grandes
santos y las enseñanzas de los grandes líderes religiosos. <br />
Las comunicaciones no dejan de subrayar la importancia suprema de la vida
espiritual y la necesidad de compasión en nuestras relaciones con todas las
personas. <br />
La Conciencia Cósmica ha afirmado que el propósito de la información que está
siendo liberada es guiar a las personas de la tierra a averiguar “Quien, De
Hecho, Es Usted Realmente”. Esta es una frase clave que se repite muchas veces
a través de las decenas de miles de lecturas y, literalmente, de millones de
palabras. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3lNYBWdaOg57-B8Tahae9ZtCQ3GFxXqiTBmXgkOktB67RcnbC0y4J573HKMutuA8DLvlY2Q0ZJuTpJqTE1LWXJI5h31nHS-PRmPor0anVopHzEm-E22EaHJMMh08dYIyANBS9ng/s1600/consciousness-parallel-universe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3lNYBWdaOg57-B8Tahae9ZtCQ3GFxXqiTBmXgkOktB67RcnbC0y4J573HKMutuA8DLvlY2Q0ZJuTpJqTE1LWXJI5h31nHS-PRmPor0anVopHzEm-E22EaHJMMh08dYIyANBS9ng/s320/consciousness-parallel-universe.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;"><br />
La Conciencia Cósmica se refiere a las personas como "entidades", ya
que indicó que todos ellos han desempeñado el papel de ser tanto un hombre como
una mujer. <br />
Todos nosotros tenemos tanto un lado masculino y femenino, y nosotros decidimos
que papel jugaremos en una vida determinada, que sexo o género brindará la
mejor oportunidad en ese momento y lugar para que nuestra alma
"crezca" a medida que evoluciona hacia su fuente.<br />
Sí, esta Conciencia explica la “reencarnación". <br />
Otro tema importante es que no hay muerte. Ninguna en absoluto. Lo que llamamos
"muerte" no es más que una simple transición hacia otro tipo de
vibración a la cual la Conciencia Cósmica se refiere como los Planos Internos. <br />
Durante el sueño, la Conciencia Cósmica nos dice, que a menudo salimos de
nuestro cuerpo físico y viajamos por los diversos planos, -de los cuales hay
muchos - algunos altos y otros bastante bajos. Estos planos internos son
aquellos a los que generalmente se hace referencia en diferentes enseñanzas
religiosas como el Cielo, el Infierno, el Limbo, el Purgatorio, etc. Nosotros
viajamos hacia estos planos para asistir a escuelas, para ayudar a otros y
básicamente para aprender lo que tenemos que aprender. <br />
La Conciencia nos dice cómo reorientar nuestras mentes al nuevo concepto de que
"el envejecimiento" es meramente una proyección de nuestra propia
mente, que está haciendo correr una cinta de grabación una y otra vez,
programando e hipnotizando nuestros cuerpos a hacerse más viejos y
desintegrarse. El envejecimiento puede ser detenido. <br />
Otro concepto importante - y esto es muy importante - es que la Conciencia
Cósmica nos dice no creer en nada, ni siquiera a la Conciencia Cósmica, sino
cuestionar, explorar, dudar y descubrir por uno mismo cuál es, realmente, la
verdad . <br />
La Conciencia Cósmica sólo "indica" y "sugiere". <br />
La Conciencia Cósmica nos dice que en el momento de transición, lo que llamamos
muerte, todos y cada uno de nosotros debe responder a una y sólo una pregunta
(preguntada por uno mismo, no por ningún tipo de juez espiritual): <br />
"¿A cuántos has servido, y qué tan bien?" <br />
Todos debemos considerar exactamente lo que vamos a ser capaces de proporcionar
como respuesta a nosotros mismos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: lime;">A medida que se familiarice con la
Conciencia Cósmica, estos conceptos y muchos más empiezan a asentarse en su
justo lugar. Sus acciones diarias comenzarán a reflejar una nueva filosofía. <br />
En verdad, usted se encontrará tomando conciencia de "Quién, De Hecho,
Usted Realmente Es".</span><span style="color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Como se asemejan éstas palabras del siglo XX a aquellas de la Tabla Esmeralda que se hunden en una antiguedad de más de 50 siglos:</span><br />
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange;">El Tot és ment; l’univers és mental i se sosté en la ment del Tot.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange;">Tal com és a dalt, és a baix; tal com és a baix, és a dalt.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange;">Res no reposa, tot es mou, tot vibra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">A sota i a darrera de l’univers del temps, de l’espai i del canvi, ha de trobar-se sempre la realitat substancial, la veritat fonamental.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange;">Així com tot està en el Tot, igualment el Tot està per tot.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Algunos testimonios de personas que han
vivenciado la experiencia de la Conciencia Cósmica.</span><br />
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZCKmO5CS17x7EG7eHdtJsdBOZemRrXjf0gkilWT5uBFVlbJ_V4daSHYfpBLo99XctpJ-_Tn3m76oqCQBvldqRGoYCU1sY_wMfUTDXz48A8mQ6rHcXzbcj4tDuhfO6Z-BRPjZCAQ/s1600/Gerencia-liderazgo-Fritjof_Capra_ELFIMA20150327_0012_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZCKmO5CS17x7EG7eHdtJsdBOZemRrXjf0gkilWT5uBFVlbJ_V4daSHYfpBLo99XctpJ-_Tn3m76oqCQBvldqRGoYCU1sY_wMfUTDXz48A8mQ6rHcXzbcj4tDuhfO6Z-BRPjZCAQ/s320/Gerencia-liderazgo-Fritjof_Capra_ELFIMA20150327_0012_1.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Frtjof Capra, uno de los físicos
de la denominada Nueva Ciencia, nos explica, en su importante libro, el Tao de
la Física: </span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">“Una hermosa experiencia que tuve hace cinco años me situó en el
camino que más adelante me llevaría a escribir este libro. Estaba yo una tarde
de verano sentado frente al océano, con el sol ya declinando. Observaba el
movimiento de las olas y sentía al mismo tiempo el ritmo de mi respiración, cuando
de pronto fui consciente de que todo lo que me rodeaba parecía estar enzarzado
en una gigantesca danza cósmica. Como físico, sabía que la arena, las rocas,
el agua y el aire que había a mí alrededor estaban formados por vibrantes
moléculas y átomos y que estos, a su vez, se componían de partículas que interactuaban
unas con otras creando y destruyendo a otras partículas. También sabía que la
atmósfera de la Tierra es bombardeada continuamente por una lluvia de
"rayos cósmicos", partículas de alta energía que sufren múltiples
colisiones al penetrar en la atmósfera. Todo esto me resultaba conocido por mis
investigaciones físicas en el campo de la alta energía. Pero hasta aquel
momento sólo lo había experimentado a través de gráficos, diagramas y teorías
matemáticas. Sin embargo, sentado en aquella playa, mis anteriores experiencias
cobraron vida; "vi" cascadas de energía que llegaban del espacio
exterior, en las que las partículas eran creadas y destruidas siguiendo una
pulsación rítmica. "Vi" los átomos de los elementos y los de mi
cuerpo participando en aquella danza cósmica de energía; sentí su ritmo y
"oí" su sonido, y en ese momento supe que aquélla era la Danza de
Shiva, el Señor de los Danzantes adorado por los hindúes.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw0XnxT4btx0Id5FQhRkQ9LcBB2O1Z6TjKKY-BFsRi4qXOzKXhpFlnbT36ntwhtFAmPsAFjuI2DKQ0V-gAeV5EQ-uycGa775hBWsV7zhORVHZbDuEgdka0qL2xMLworW6w9rAgqA/s1600/nataraj1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw0XnxT4btx0Id5FQhRkQ9LcBB2O1Z6TjKKY-BFsRi4qXOzKXhpFlnbT36ntwhtFAmPsAFjuI2DKQ0V-gAeV5EQ-uycGa775hBWsV7zhORVHZbDuEgdka0qL2xMLworW6w9rAgqA/s320/nataraj1.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Hasta entonces había pasado por
un largo entrenamiento en física teórica y había dedicado varios años a la
investigación. Al mismo tiempo me interesé por el misticismo oriental y
comencé a ver analogías entre dicho misticismo y la física moderna. Me sentí
especialmente atraído por los enigmáticos aspectos del Zen, que me recordaron
los misterios de la teoría cuántica. Al principio, estas relaciones fueron un
ejercicio puramente intelectual. Salvar el abismo entre el pensamiento
racional analítico y la experiencia meditativa de la verdad mística fue, y
todavía es, algo muy difícil para mí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Al principio me ayudaron
"centrales de energía" que me enseñaron cómo la mente puede fluir en
libertad y cómo las evidencias espirituales llegan por sí mismas, sin esfuerzo
alguno, emergiendo de las profundidades de la consciencia. Recuerdo m¡ primera
experiencia de este tipo. Después de años de pensamiento detallado y analítico,
su llegada fue tan arrolladora que me hizo estallar en lágrimas, de un modo no
distinto a Castañeda, volcando seguidamente mis impresiones en un trozo de
papel.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Más tarde me llegó la experiencia
de la Danza de Shiva, que intenté captar en el montaje fotográfico que muestro
en la página 288. A esta experiencia siguieron otras parecidas que me ayudaron
a darme gradualmente cuenta de que una nueva visión del mundo está comenzando a
emerger desde la física moderna, en armonía con la antigua sabiduría oriental.
Durante años tomé muchas notas y escribí algunos artículos sobre los
paralelismos que iba descubriendo, hasta que finalmente resumí mis
experiencias en el presente libro”</span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el libro que Steve Jobs, el creador
de Apple, regaló a todos los que asistieron a su funeral “Autobiografía de un
Yogui” de Paramahansa Yogananda, éste nos explica su descubrimiento de la
consciencia cósmica de la siguiente manera: </span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ac-46yKTYoF58U6X7CcnwcxQ3tdgDvxj9j6x1iWDgSDM9KckfNSL8RhYmC457OWdus2OrZHPV2QcmAGQ5b-uVwp3vSt_bK5uUVUykvG5ANRmSdWSVgnPalNnVPZ8BoFC_vrkLw/s1600/py_at16_250.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ac-46yKTYoF58U6X7CcnwcxQ3tdgDvxj9j6x1iWDgSDM9KckfNSL8RhYmC457OWdus2OrZHPV2QcmAGQ5b-uVwp3vSt_bK5uUVUykvG5ANRmSdWSVgnPalNnVPZ8BoFC_vrkLw/s320/py_at16_250.jpg" width="230" /></a></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: lime;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: lime;">“—¡Mukunda! —La voz de Sri Yukteswar se oyó desde un
balcón distante.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Me sentí tan rebelde como mis
pensamientos: «El Maestro está siempre urgiéndome para que medite—murmuré
entre dientes—. No debería distraerme, puesto que sabe para qué he venido a su
habitación».<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Volvió a llamarme y yo permanecí
obstinadamente silencioso. A la tercera vez, su tono de voz era imperioso.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—Señor,
estoy meditando —contesté en tono de protesta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—Ya sé cómo estás meditando
—replicó el Maestro en voz alta—; con la mente dispersa como las hojas bajo el
vendaval; ven acá.<br />
Descubierto y frustrado, me dirigí con tristeza hacia donde él se hallaba.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—Pobre muchacho, las montañas no
pueden darte lo que tú anhelas. —El Maestro me habló cariñosamente. Su dulce y
apacible mirada era insondable—. El deseo de tu alma será cumplido.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Rara vez usaba Sri
Yukteswar acertijos para expresarse. Me sentí sobrecogido. Me golpeó
luego en el pecho ligeramente, un poco arriba del corazón.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Mi cuerpo se inmovilizó
completamente, como si hubiese echado raíces; el aliento salió de mis pulmones
como si un pesado imán me lo extrajese. El alma y la mente cortaron de
inmediato sus ligaduras físicas y fluyeron a través del cuerpo como un torrente
de luz que emergía por cada uno de mis poros. Mi carne estaba como muerta y,
sin embargo, en mi intensa lucidez me di cuenta de que nunca antes había estado
tan vivo como en aquel instante. Mi sentido de identidad no se encontraba ya
confinado únicamente a un cuerpo, sino que abarcaba todos los átomos circundantes.
La gente de las calles distantes parecía moverse sobre mi propia y remota
periferia. Las raíces de las plantas y de los árboles se asomaban a mi vista a
través de una tenue transparencia del suelo, e incluso podía darme cuenta de la
circulación interior de sus savias.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Toda la vecindad se revelaba ante
mí. Mi visión frontal ordinaria se había transformado en una vasta y
esférica mirada que lo percibía todo simultáneamente. A través de mi nuca veía
a los hombres caminar más allá de la calzada de Rai Ghat, y advertí que una
vaca blanca se acercaba lentamente. Cuando llegó frente a la entrada de la
ermita, pude verla con los ojos físicos; y cuando dio la vuelta tras la cerca
de ladrillos, todavía la veía claramente.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Todos los objetos dentro del
campo de mi visión temblaban y vibraban como si fueran películas de cine. Mi
cuerpo, el de mi maestro, el patio con sus pilares, los muebles, el piso, los
árboles y la luz del sol se agitaban violentamente en ocasiones, hasta que todo
se fundía en un mar de luz, al igual que los cristales de azúcar en un vaso de
agua se disuelven al ser agitados. Esta unificadora luz se alternaba con
materializaciones de forma: metamorfosis que revelaban la operación de la ley
de causa y efecto en la creación.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJKQc685FUrLoiDZGpWerYUG5NWibPusjvroho_QNF9d4bzi0rLEajFdx4BB8d_WuGzVQswNUF5fQ7lZoE9a-mxRucoNauUFGyMWv9Zz_8FgtP1WwCmvqrNmhXj-7uVkhi1rXag/s1600/jobsyogui.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJKQc685FUrLoiDZGpWerYUG5NWibPusjvroho_QNF9d4bzi0rLEajFdx4BB8d_WuGzVQswNUF5fQ7lZoE9a-mxRucoNauUFGyMWv9Zz_8FgtP1WwCmvqrNmhXj-7uVkhi1rXag/s320/jobsyogui.png" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Un mar de gozo irrumpió en las
riberas sin fin de mi alma. Comprendí entonces que el Espíritu de Dios es Dicha
inagotable. Su cuerpo es un tejido de luz sin fin. Un sentimiento de
gloria creciente brotaba de mí y comenzaba a envolver pueblos y continentes, la
Tierra entera, sistemas solares y estelares, las tenues nebulosas y los
flotantes universos. Todo el cosmos, saturado de luz como una ciudad vista a lo
lejos en la noche, fulgía en la infinitud de mi ser. Los precisos contornos
globales de sus masas se esfumaban someramente en los extremos más lejanos, en
donde podía ver la suave radiación nunca disminuida. Era indescriptiblemente
sutil; mientras que las figuras de los planetas parecían formadas de una luz
más densa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La divina dispersión de rayos
luminosos provenía de una Fuente Eterna, y resplandecía en galaxias,
transformándose en inefables auras. Una y otra vez vi los rayos creadores
condensarse en constelaciones y luego disolverse en cortinas de transparentes
llamas. Por medio de una rítmica reversión, sextillones de mundos se transformaban
en diáfano brillo y, luego, el fuego se convertía en firmamento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Reconocí el centro del empíreo
como un punto de percepción intuitiva en mi corazón. El esplendor
irradiaba desde mi núcleo íntimo hacia cada parte de la estructura universal.
El feliz amrita, el néctar de la inmortalidad, corría a través de mí con
fluidez mercurial.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Escuché resonar la creativa voz
de Dios como Om, la vibración del Motor Cósmico.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">De pronto, el aliento volvió a
mis pulmones. Con desilusión casi insufrible, me di cuenta de que mi infinita
inmensidad se había perdido. Una vez más me hallé confinado en la humillante
limitación de una jaula corporal, no tan cómoda para el Espíritu. Como hijo
pródigo, había huido de mi hogar macrocósmico, encarcelándome a mí mismo en un estrecho microcosmos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Mi gurú seguía inmóvil delante de
mí, y mi primer intento fue arrojarme a sus santos pies en acto de gratitud por
aquella experiencia en la conciencia cósmica, que tan larga y apasionadamente
había buscado. Pero él me impidió inclinarme y dijo calladamente:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—No debes embriagarte con el
éxtasis. Todavía hay mucho trabajo para ti en el mundo. Ven, vamos a
barrer el piso del balcón; luego caminaremos por el Ganges.<br />
Traje una escoba; inferí que mi maestro estaba enseñándome el secreto de vivir
una vida equilibrada. El alma debe extenderse hasta los abismos cósmicos
mientras el cuerpo cumple sus obligaciones cotidianas. Cuando más tarde
estuvimos ya listos para nuestro paseo, todavía me sentía en trance, en un
rapto inefable. Veía nuestros cuerpos como dos imágenes astrales, moviéndose
sobre un camino a lo largo del río cuya esencia parecía de purísima luz….<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—Es el Espíritu de Dios el que
activamente sostiene cada forma y fuerza del Universo; sin embargo, Él es
trascendental y reposa apartado en el beatífico e increado vacío más allá de
los vibratorios mundos de los fenómenos—me dijo el Maestro—. Los santos que
experimentan su divinidad durante su encarnación terrenal viven una parecida
doble existencia. Conscientemente dedicados a sus labores en este mundo,
permanecen, sin embargo, sumergidos en interna beatitud.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">—El Señor ha creado a todos los
hombres del ilimitado gozo de su Ser. Aun cuando estén dolorosamente
aprisionados en el cuerpo, no obstante Dios espera que los seres humanos,
hechos a su imagen, puedan finalmente elevarse más allá de la identificación de
los sentidos y reunirse con Él.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La visión cósmica me dejó
indelebles lecciones. Aquietando mis pensamientos cada día, pude librarme de la
ilusoria convicción de que mi cuerpo era una masa de carne y huesos que cruzan
el duro suelo de la materia. El aliento y la inquietud de la mente, según
advertí, eran como tormentas que perturbaban el océano de la luz con oleadas de
formas materiales: tierra, cielo, seres humanos, animales, aves, árboles.
Ninguna percepción del Infinito como única Luz puede obtenerse excepto calmando
tales tempestades. A medida que silenciaba los dos tumultos naturales, podía
contemplar las multitudinarias olas de la creación diluirse en un reluciente
océano, lo mismo que las olas del mar, cuando pasa la tormenta, se disuelven
serenamente y retornan a la unidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Un maestro concede la divina
experiencia de la conciencia cósmica cuando su discípulo, por medio de la
meditación, ha fortalecido su mente hasta un grado en que las inmensas
perspectivas no le anonadan. Tal experiencia no puede obtenerse sólo mediante
una buena disposición del intelecto o el amplio criterio. Únicamente por una
adecuada expansión de la conciencia mediante la práctica del yoga y por la
vivencia devocional (bhakti) puede uno prepararse para absorber la conmoción
liberadora de la omnipresencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: lime;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La experiencia divina se presenta
con una naturalidad inevitable al devoto sincero. Su intenso anhelo principia a
atraer a Dios con una fuerza irresistible. El Señor, como Visión Cósmica, es
atraído por el magnético ardor del buscador, hasta penetrar en el campo de su
concienci</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">a”</span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black;"><span style="color: lime;">.</span></span><span style="background-color: black; color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El siguiente, será el testimonio
de Osho, “maestro espiritual” aclamado por cientos de miles de seguidores en
todo el mundo, aunque deba confesaros que tengo muchos prejuicios sobre su
persona. No los tengo sobre su obra escrita que me parece impecable. Nos lo explica de la
siguiente manera:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxYTYSI53XQ-J-Ug9maFjD9GNVbZGq9vB5B1rTpvnk6h02ReVLFn7AxbLZAPVIcq53yIdnhx09U4gEsxalfr51xOLQyEAELwMoP2OGWpRQ2WgygHDBsEk6oJatGVDBTJvO61gCA/s1600/images+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxYTYSI53XQ-J-Ug9maFjD9GNVbZGq9vB5B1rTpvnk6h02ReVLFn7AxbLZAPVIcq53yIdnhx09U4gEsxalfr51xOLQyEAELwMoP2OGWpRQ2WgygHDBsEk6oJatGVDBTJvO61gCA/s1600/images+%25281%2529.jpg" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;">"HABÍA
ESTADO TRABAJANDO DURANTE MUCHAS VIDAS —trabajando sobre mi mismo, luchando,
haciendo todo lo que podía—, y no sucedía nada. Ahora entiendo porque no
sucedía nada. El mismo esfuerzo era el obstáculo, la misma escalera lo estaba
impidiendo, la misma necesidad de buscar era el obstáculo. No es que uno pueda
encontrar sin buscar —hace falta buscar—, pero llega un momento en el que hay
que abandonar la búsqueda. El bote es necesario para cruzar el río, pero luego
llega un momento en el que tienes que salir del bote, olvidarte de él y dejarlo
atrás. El esfuerzo es necesario, nada es posible sin esfuerzo. Y también nada
es posible sólo con esfuerzo. <br />
Justo antes del 21 de Marzo de 1953, siete días antes, dejé de trabajar en mí
mismo. Llega un momento en el que ves la futilidad del esfuerzo. Has hecho todo
lo que podías hacer y no está sucediendo nada. Has hecho todo lo que es
humanamente posible. ¿Qué más puedes hacer? Sintiéndose completamente
impotente, uno abandona toda la lucha. Y el día en el que la búsqueda se
detuvo, el día en el que no estaba buscando algo, el día en el que no estaba
esperando que sucediera algo, comenzó a suceder. Surgió una nueva energía, de
ninguna parte. No venía de ningún lugar. Venía de ningún lugar y de todas
partes. Estaba en los árboles, en las rocas, en el cielo, en el sol, en el
aire; estaba en todas partes. Había estado buscando con tanto esfuerzo pensando
que estaba muy lejos, ¡y estaba tan cerca y tan próxima! Los ojos se habían
enfocado en la lejanía, en el horizonte, y habían perdido la capacidad de ver
aquello que está justo al lado. <br />
El día en el que cesó el esfuerzo, yo también cesé, porque tú no puedes existir
sin esfuerzo, no puedes existir sin deseo, no puedes existir sin insistir. El
fenómeno del ego, el del ser, no es un objeto, es un proceso. No es una
substancia sentada en tu interior; la tienes que crear en cada momento. Es como
pedalear en una bicicleta: si sigues pedaleando continúa; si dejas de pedalear
se detiene. Podría continuar un poco por la inercia pero en el momento que
dejas de pedalear, de hecho, la bicicleta comienza a detenerse. No tiene más
energía, no tiene más potencia para ir a cualquier lugar. Caerá y colapsará. <br />
El ego existe porque seguimos pedaleando en el deseo, porque seguimos
esforzándonos para conseguir algo, porque continuamos adelantándonos a nosotros
mismos. En eso consiste el fenómeno del ego: saltar por delante de nosotros
mismos, saltar al futuro, saltar al mañana. El salto hacia lo no-existencial
crea el ego. Es como si fuese un espejismo porque surge de lo no-existencial.
Sólo está compuesto de deseo y de nada más. Sólo está compuesto de sed y nada
más. <br />
El ego no está en el presente, está en el futuro. Si estás en el futuro,
entonces el ego parece ser muy substancial. Si estás en el presente, el ego es
un espejismo; comienza a desaparecer. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FJ_m0PjJsi3x-2F0TCibVhecZmpieE0x6D_oO8VRwa_TH-iCitSJXwtCsZi_GOgtWHepTtCs4TSg0m6lqjeWmjwlcdvSMwsZgLBOJ12IcF3GIRqqFgl_70Cku1Bl5-wOKTlzdQ/s1600/iOsho134.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FJ_m0PjJsi3x-2F0TCibVhecZmpieE0x6D_oO8VRwa_TH-iCitSJXwtCsZi_GOgtWHepTtCs4TSg0m6lqjeWmjwlcdvSMwsZgLBOJ12IcF3GIRqqFgl_70Cku1Bl5-wOKTlzdQ/s320/iOsho134.jpg" width="233" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br />
El día que dejé de buscar…, y es incorrecto decir que dejé de buscar; sería
mejor decir el día que la búsqueda se detuvo. Déjame repetirlo: la mejor manera
de decirlo es el día que la búsqueda se detuvo. Porque si yo la detengo,
entonces “yo” estoy ahí de nuevo. Ahora mi esfuerzo consiste en detenerlo,
ahora mi deseo es detenerlo, y el deseo continúa existiendo de una forma muy
sutil. <br />
No puedes detener el deseo, sólo puedes entenderlo. En esa misma comprensión se
detiene. Recuerda, nadie puede dejar de desear, y la realidad sucede sólo
cuando el deseo se detiene. <br />
Este es el dilema. ¿Qué puedes hacer? Ahí está el deseo, y los budas siguen
diciendo que hay que dejar de desear, y acto seguido te dicen que no puedes
dejar de desear. De modo que, ¿qué puedes hacer? Pones a la gente en un dilema.
Están en el deseo, ciertamente. Dices que hay que detenerlo; de acuerdo. Y
entonces dices que no se puede detener. Entonces, ¿qué es lo que hay que hacer?
<br />
Hay que entender el deseo. Lo puedes entender, puedes ver su futilidad. Se
necesita una percepción directa, se necesita una comprensión inmediata. <br />
El día en el que se detuvo el deseo, me sentí muy impotente y desesperado. No
había esperanza porque no había futuro. Nada que esperar porque todas las
esperanzas han demostrado ser vanas, no conducen a ningún lugar. Vas dando
vueltas. Sigue colgando delante de ti, va creando nuevos espejismos, sigue
llamándote: —Vamos, corre más rápido que llegarás—. Pero no importa lo rápido
que corras, nunca lo alcanzarás. Es como el horizonte que ves alrededor de la
tierra. Parece, pero no está ahí. Si vas hacia él, sigue alejándose de ti.
Cuanto más corres, más rápido se aleja. Cuanto más lento vas, más lento se
aleja. Pero hay algo cierto, la distancia entre tú y el horizonte sigue siendo
absolutamente igual. No puedes reducir la distancia entre tú y el horizonte ni
un solo centímetro. <br />
No puedes reducir la distancia entre tú y tu esperanza. La esperanza es el
horizonte. Tratas de tender un puente entre tu ser y el horizonte con la
esperanza, con un deseo proyectado. El deseo es el puente, un puente
inexistente, porque el horizonte no existe. De modo que no puedes construir un
puente con él, sólo puedes soñar acerca del puente. No puedes unirte a algo no
existencial. <br />
El día que el deseo se detuvo, el día que miré en su interior y me di cuenta de
que era inútil, me sentí impotente y sin esperanzas. Pero en ese mismo momento
algo empezó a suceder. Comenzó a suceder aquello por lo que había estado
trabajando durante muchas vidas pero no había sucedido. En tu desesperanza está
la única esperanza, en tu falta de deseo está tu única realización, y en tu
tremenda impotencia de repente la existencia entera empieza a ayudarte. <br />
La existencia está esperando. Cuando ve que estás trabajando por tu cuenta, no
interfiere. Espera. Puede esperar infinitamente porque la existencia no tiene
prisa. Es eterna. En el momento que dejas de estar tú sólo —en el momento en el
que te abandonas, en el momento en el que desapareces—, la existencia entera
corre hacia ti, entra en ti. Y por primera vez empieza a ocurrir algo. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN8I4fH8gtPjSWNLmo_yhv9KVb2p2e8rNxPbAW6H8Bvkfbl8mg7WrZi39Ft-DDPlPsa1muIcU7psvIANG5g7JzMkkpHRcHyO6Zz6TNxI0rHOmRwTZ9gJORoUutOAdPbWPVOfpwzw/s1600/Visit_Facilities+n+Services_FAQ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN8I4fH8gtPjSWNLmo_yhv9KVb2p2e8rNxPbAW6H8Bvkfbl8mg7WrZi39Ft-DDPlPsa1muIcU7psvIANG5g7JzMkkpHRcHyO6Zz6TNxI0rHOmRwTZ9gJORoUutOAdPbWPVOfpwzw/s320/Visit_Facilities+n+Services_FAQ.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br />
Durante siete días viví en un estado muy desesperado e impotente, pero al mismo
tiempo estaba surgiendo algo. Cuando yo uso la palabra desesperado, no tiene el
mismo sentido que tiene para ti. Simplemente quiero decir que en mi no había
esperanza. La esperanza estaba ausente. No estoy diciendo que estuviese
desesperado y triste. De hecho estaba feliz; estaba muy tranquilo, en calma,
recogido y centrado. Desesperado, pero con un significado totalmente nuevo. No
había esperanza, de modo que, ¿cómo podía haber desesperanza? Ambas habían
desaparecido. <br />
La desesperación era absoluta y total. La esperanza había desaparecido, y con
ella su opuesto, la desesperación. Fue una experiencia totalmente nueva: ser
sin esperanza. No era un estado negativo. Tengo que usar palabras, pero no era
un estado negativo. Era absolutamente positivo. No era sólo una ausencia, se
sentía una presencia. Algo en mi estaba desbordándose, inundándome. <br />
Y cuando digo que me sentía impotente, no lo utilizo con el mismo sentido del
diccionario. Simplemente digo que estaba rendido. Eso es lo que quiero decir
cuando digo impotente. Había reconocido el hecho de que no soy; de modo que no
puedo contar conmigo mismo, de modo que no puedo mantenerme firme. No tenía un
suelo debajo, estaba en el abismo…, un abismo sin fondo. Pero no tenía miedo
porque no había nada que proteger. No había miedo porque no había nadie que
pudiera asustarse. <br />
Esos siete días fueron una transformación tremenda, una transformación total. Y
el último día, la presencia de una nueva energía totalmente nueva, una nueva
luz y un nuevo disfrute, se convirtió en algo tan intenso que era casi
insoportable, como si estuviera explotando, como si me estuviera volviendo loco
de dicha. La generación más joven en Occidente tiene la expresión correcta para
expresarlo... Estaba extático, colocado. <br />
Era imposible entender lo que estaba sucediendo. Era un mundo absurdo, difícil
de entender, difícil de organizar en categorías, difícil de poner en palabras,
idioma, explicaciones. Todas las escrituras parecían muertas y todas las
palabras que se han usado para describir esta experiencia parecían muy pálidas,
anémicas. Esto estaba tan vivo. Era como una gigantesca ola de dicha. <br />
Todo el día fue extraño, pasmoso, fue una experiencia demoledora. El pasado
estaba desapareciendo como si nunca me hubiera pertenecido, como si lo hubiera
leído en algún otro lugar. Como si lo hubiera soñado, como si fuera la historia
que había oído de alguna otra persona. Me estaba liberando de mi pasado, me
estaba desarraigando de mi historia. Estaba perdiendo mi autobiografía. Estaba
convirtiéndome en no-ser, lo que Buda llama anatta. Los límites iban
desapareciendo, la distinciones iban desapareciendo. <br />
La mente estaba desapareciendo; estaba a millones de kilómetros de distancia.
Era difícil asirla, se estaba alejándose cada vez más y no había ninguna
necesidad de mantenerla próxima. Yo estaba simplemente indiferente hacia todo
esto. Estaba bien. No había una necesidad de seguir manteniendo una continuidad
con el pasado. Por la tarde se hizo difícil soportarlo, dolía, se hizo
doloroso. Era como cuando una mujer empieza a parir, cuando el niño va a nacer
y la mujer sufre un tremendo dolor; las punzadas del parto. <br />
En esos días solía acostarme entre las doce y la una de la madrugada, pero ese
día fue imposible mantenerme despierto. Los ojos se me cerraban, me costaba
mantenerlos abiertos. Algo era inminente, iba a suceder algo. Era difícil decir
que es lo que era —quizás iba a ser mi muerte—, pero no había miedo. Estaba
preparado. Esos siete días habían sido tan hermosos que estaba dispuesto a
morir; no necesitaba nada más. Habían estado tan llenos de éxtasis, estaba tan
contento, que si lo que venía era la muerte, era bien recibida. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_xyTu3UXcJqvuQWnbOM8NehseWH8Vt997xyzcw0Q9ErwYyF4vuvURK6ygeuBwI2ADeiT5kSZAihJjFmChqc5-kuBQiDhWsju9ogmspph22CirBPKNaeVXbHVETHx0NUARkjWFMg/s1600/Osho_with_instrument.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_xyTu3UXcJqvuQWnbOM8NehseWH8Vt997xyzcw0Q9ErwYyF4vuvURK6ygeuBwI2ADeiT5kSZAihJjFmChqc5-kuBQiDhWsju9ogmspph22CirBPKNaeVXbHVETHx0NUARkjWFMg/s320/Osho_with_instrument.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br />
Pero iba a suceder algo —algo parecido a la muerte, algo muy drástico, algo que
o bien sería una muerte o un nuevo nacimiento, una crucifixión o una
resurrección—, algo de tremenda importancia estaba a la vuelta de la esquina. Y
me era imposible mantener los ojos abiertos, estaba drogado. <br />
Me fui a dormir hacia las ocho. No era como un sueño. Ahora puedo entender lo
que Patanjali quiere decir cuando dice que el samadhi y el sueño son similares.
Sólo que con una diferencia: en el samadhi estás totalmente despierto y también
dormido, despierto y dormido a la vez. Todo el cuerpo muy relajado, cada célula
de tu cuerpo totalmente relajada, todas funcionando relajadas y, sin embargo,
hay una luz de consciencia que alumbra en tu interior…, clara, sin humo.
Permaneces alerta y a la vez relajado, suelto pero completamente despierto. El
cuerpo está en el sueño más profundo posible y tu consciencia está en la cima.
La cima de la consciencia y el valle del cuerpo se encuentran. <br />
Me fui a dormir. Fue un sueño muy extraño. El cuerpo estaba dormido, yo estaba
despierto. Fue tan extraño, como si tiraran de ti en dos direcciones, en dos
dimensiones; como si la polaridad se hubiera enfocado completamente, como si yo
fuera las dos polaridades a la vez…, lo positivo y lo negativo se estaban
encontrando, el sueño y la consciencia se estaban encontrando, la muerte y la
vida se estaban encontrando. Ese es el momento en el que puedes decir que el
creador y la creación se encuentran. <br />
Era muy extraño. La primera vez te conmociona hasta las raíces, sacude tus
cimientos. Después de esa experiencia no puedes volver a ser el mismo; trae una
nueva visión a tu vida, una nueva cualidad. <br />
Hacia las doce, de repente se abrieron mis ojos; yo no los había abierto. El sueño
fue interrumpido por algo más. Sentí una gran presencia a mi alrededor en mi
habitación. Era una habitación muy pequeña. Sentí una vida latiendo a mi
alrededor, una gran vibración, casi como un huracán, una gran tormenta de luz,
alegría, éxtasis. Me estaba ahogando en ella. <br />
Era tan sumamente real que todo lo demás se volvió irreal. Los muros de la
habitación se volvieron irreales, la casa se volvió irreal, mi propio cuerpo se
volvió irreal. Todo era irreal porque ahora por primera vez había realidad. <br />
Por eso Buda y Shankara dicen que el mundo es maya, un espejismo. Para nosotros
es complicado entenderlo porque sólo conocemos este mundo, no tenemos con qué
compararlo. Esta es la única realidad que conocemos. ¿De qué está hablando toda
esta gente, es esto maya, ilusión? Esta es la única realidad. A menos que
llegues a conocer lo realmente real, no podrás entender sus palabras. Sus
palabras se quedan en teoría, parecen hipótesis: Quizás este hombre esté
planteando una filosofía. “El mundo es irreal”. <br />
Cuando Berkley en Occidente dijo que el mundo es irreal, estaba caminando con
uno de sus amigos, un hombre muy racional; el amigo era casi un escéptico.
Recogió una piedra de la carretera y le golpeó a Berkley con fuerza en un pié.
Berkley gritó, le salió sangre, y el escéptico el dijo: —Ahora, ¿es el mundo
irreal? ¿Decías que el mundo es irreal?, entonces, ¿por qué gritaste? ¿Esta
piedra es irreal? ¿entonces por qué gritaste? ¿Entonces porqué te agarras la
pierna y expresas tanto dolor y tanta angustia en tu cara? Todo es irreal. <br />
Este tipo de persona no puede entender lo que Buda quiere decir cuando afirma
que el mundo es un espejismo. No está diciendo que puedes atravesar la pared.
No está diciendo que puedes comer piedras y que no hay ninguna diferencia si
comes pan o comes piedras. No está diciendo esto. <br />
Está diciendo que hay una realidad: una vez que la conoces, esta supuesta
realidad palidece, simplemente se vuelve irreal. La comparación surge cuando en
tu visión aparece una realidad más elevada, y no de otra manera. <br />
En el sueño, el sueño es real. Sueñas cada noche y cada mañana dices que era
irreal, y de nuevo por la noche cuando sueñas, el sueño se convierte en real.
En un sueño es muy difícil recordar que es un sueño, pero por la mañana es muy
fácil. ¿Qué sucede? Eres la misma persona. En el sueño sólo hay una realidad.
¿Cómo vas a comparar? ¿Cómo vas a decir que es irreal? ¿Con qué la vas a
comparar? Es la única realidad. Todo es tan irreal como todo lo demás, de modo
que no hay comparación. Por la mañana cuando abres los ojos allí hay otra
realidad. Ahora puedes decir que el sueño era totalmente irreal. Comparado con
esta realidad, el sueño se convierte en irreal. <br />
Hay un despertar; toda esa realidad se vuelve en irreal si la comparas con la
realidad de ese despertar. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoR9yDM3vbxmpVNVykPzT6I_yIrjbwsktMw5qca1It9Fnm9yK9QZRJboGL7AEa1EsgYEw3RwRU0r1gzcYQA8PNr_SY4vf4U3klWJx64eqMpzdlNjOT1wSkZvidDJHg8hyWonsrAw/s1600/never_born_never_died.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoR9yDM3vbxmpVNVykPzT6I_yIrjbwsktMw5qca1It9Fnm9yK9QZRJboGL7AEa1EsgYEw3RwRU0r1gzcYQA8PNr_SY4vf4U3klWJx64eqMpzdlNjOT1wSkZvidDJHg8hyWonsrAw/s320/never_born_never_died.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br />
Esa noche por primera vez entendí el significado de la palabra maya. No es que
antes no conociera esa palabra, no es que no fuera consciente del significado
de esa palabra. Del mismo modo que vosotros sois conscientes, yo también soy consciente
del significado, pero nunca antes lo había entendido. ¿Cómo puedes entenderla
sin tener la experiencia? Esa noche otra realidad abrió su puerta, otra
dimensión se hizo accesible. De repente estaba allí la otra realidad, la
realidad separada, lo realmente real, o como quieras llamarlo. Llámalo Dios,
llámalo verdad, llámalo dhamma, llámalo Tao, o lo que tú quieras. No tenía
nombre. Pero estaba allí, tan transparente y a la vez tan sólida que se podía
tocar. Casi me estaba ahogando en esa habitación. Era demasiado y yo todavía no
era capaz de absorberla. <br />
Surgió en mí una profunda necesidad de salir corriendo de la habitación, de ir
bajo de las estrellas; me estaba ahogando. ¡Era demasiado! ¡Me iba a matar! Si
me hubiera quedado unos minutos más me hubiera ahogado; eso es lo que parecía.
Salí de la habitación corriendo, salí a la calle. Había una gran necesidad de
estar bajo el cielo con las estrellas, con los árboles, con la tierra…, con la
naturaleza. E inmediatamente al salir, la sensación de ahogo desapareció. Era
un espacio demasiado pequeño para un fenómeno tan grande. Hasta el cielo era
demasiado pequeño para ese fenómeno. Es más grande que el cielo. Ni siquiera el
cielo es el límite. Pero entonces me sentí más a gusto. <br />
Caminé hacia el jardín más próximo. Era una forma de caminar totalmente
distinta, como si la fuerza de la gravedad hubiera desaparecido. Estaba
caminando, o estaba corriendo, o simplemente estaba volando; era difícil
decidirlo. No había gravitación. Me sentía sin peso, como si alguna energía me
estuviera llevando. Estaba en manos de otra energía. <br />
Por primera vez no estaba sólo, por primera vez había dejado de ser un
individuo, por primera vez la gota había caído en el océano. Ahora todo el
océano era mío, yo era el océano. No había limitación. Surgió un tremendo
poder, como si pudiera hacer cualquier cosa que quisiera. Yo no estaba allí,
sólo el poder estaba allí. <br />
Llegué hasta el jardín a donde solía ir cada día. El jardín estaba cerrado,
cerrado durante la noche. Era demasiado tarde, era casi la una de la madrugada.
Los jardineros estaban totalmente dormidos. Tuve que entrar como un ladrón,
tuve que saltar la verja. Pero algo me estaba atrayendo hacia el jardín. No
estaba dentro de mis capacidades el impedirlo. Estaba simplemente flotando. <br />
Eso es lo que quiero decir cuando repito una y otra vez: “flota con el río, no
lo empujes”. Estaba relajado, estaba dejándome llevar. Yo no estaba allí, ello
estaba allí, llámalo Dios; Dios estaba allí. Me gustaría llamarlo ello, porque
Dios es una palabra demasiado humana y se ha ensuciado demasiado de tanto
usarla, ha sido contaminada por demasiada gente. Los cristianos, los hindúes,
los musulmanes, los curas y los políticos, todos ellos han corrompido la
belleza del mundo. Por eso déjame que lo llame “ello”. Estaba allí y yo era
simplemente arrastrado…, arrastrado por una enorme ola. <br />
En el momento en el que entré en el jardín todo se volvió luminoso, estaba por
todas partes, la bendición, la beatitud. Por primera vez pude ver los árboles,
su verdor, la vida, la savia corriendo. Todo el jardín estaba dormido, los
árboles estaban dormidos. Pero yo podía ver todo el jardín vivo, hasta las
pequeñas briznas de yerba eran hermosas. <br />
Miré a mí alrededor. Había un árbol sumamente luminoso, el árbol maulshree. Me
atrajo, me atrajo hacia él. No lo había escogido, el mismo Dios lo había
escogido. Fui hasta el árbol y me senté debajo. Al sentarme allí todo se empezó
a asentar. El universo entero se convirtió en bendición. <br />
Es difícil decir cuanto tiempo permanecí en ese estado. Cuando regresé a casa
eran las cuatro de la mañana, de modo que debí estar allí según el reloj por lo
menos tres horas, pero fue infinito. No tenía nada que ver con el tiempo del
reloj. Fue intemporal. <br />
Esas tres horas se convirtieron en una eternidad, una eternidad interminable.
No había tiempo, el tiempo no pasaba; era una realidad inmaculada; incorrupta,
intocable, inconmensurable. <br />
Y ese día sucedió algo que ha continuado, no como una continuidad, sino como
una corriente subterránea. No como algo permanente; ha ido sucediendo una y
otra vez, momento a momento. Ha sido un milagro momento a momento. <br />
Y desde esa noche no he vuelto a estar nunca en el cuerpo. Estoy flotando a su
alrededor. Me volví tremendamente poderoso y al mismo tiempo muy frágil. Me
volví muy fuerte, pero esa fuerza no es la fuerza de Mohamed Alí. Esa fuerza no
es la fuerza de una roca, esa fuerza es la fuerza de una rosa; tan frágil en su
fortaleza, tan sensitiva, tan delicada. <br />
La flor puede desaparecer en cualquier momento, la roca permanecerá. Pero aún
así la flor es más fuerte que la roca porque está más viva. O la fuerza de una
gota de rocío en una brizna de yerba brillando al sol de la mañana, tan
hermosa, tan preciosa, y a la vez puede deslizarse en cualquier momento. Tan
incomparable en su gracia, pero podría llegar una pequeña brisa y la gota de
rocío se deslizaría y se perdería para siempre. <br />
Los Budas tienen una fuerza que no es de este mundo. Su fuerza es totalmente
del amor…, como una rosa o una gota de rocío. Su fuerza es muy frágil,
vulnerable. Su fuerza es la fuerza de la vida, no de la muerte. Su poder no es
el poder que mata; su poder es el que crea. Su poder no es violento, agresivo;
su poder es el de la compasión. <br />
Pero nunca he vuelto a estar dentro del cuerpo, estoy flotando a su alrededor.
Y por eso digo que ha sido un milagro tremendo. Cada momento me sorprendo de
estar todavía aquí, no debería de ser así. Tenía que haberme ido en cualquier
momento, y todavía sigo aquí. Cada mañana abro los ojos y me digo: —¿De modo
que todavía estoy aquí?—. Porque me parece casi imposible. El milagro ha sido
continuo. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKJu25-5QQ37XtG3i3LARxE87SjDRzWzM6PltWgj56e4G7EpfUhsZjWwhxrsCH6ymhsC6iIDFlcP3rYD3DDQf_xRREeaoLzXKCOCzpzp6BgjBp8aJiMntsmV_Cd8Zgp-vWxAawoQ/s1600/osho_reading.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKJu25-5QQ37XtG3i3LARxE87SjDRzWzM6PltWgj56e4G7EpfUhsZjWwhxrsCH6ymhsC6iIDFlcP3rYD3DDQf_xRREeaoLzXKCOCzpzp6BgjBp8aJiMntsmV_Cd8Zgp-vWxAawoQ/s320/osho_reading.jpg" width="272" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br />
Justo el otro día alguien me hizo esta pregunta: “Osho, te estás volviendo tan
frágil y delicado, y tan sensible al olor, de los aceites capilares y los
champús que parece que no te vamos a poder ver a menos que nos quedemos
calvos”. Dicho sea de paso, no hay nada malo en estar calvo; Igual que lo negro
es bello, la calva es bella! Pero es verdad y tenéis que tener cuidado. <br />
Soy frágil, delicado y sensible. Esa es mi fuerza. Si le tiras una roca a una
flor, no le sucederá nada a la roca, pero será el final de la flor. Sin
embargo, no puedes decir que la roca sea más poderosa que la flor. La flor
desaparecerá porque la flor estaba viva. Y a la roca no le ocurrirá nada porque
está muerta. La flor desaparecerá porque la flor no tiene fuerza para destruir.
La flor simplemente desaparecerá y le cederá el paso a la roca. La roca tiene
el poder de destruir porque está muerta. <br />
Recuerda, desde ese día nunca he estado realmente en el cuerpo; sólo me une a
él un hilo delicado. Y estoy continuamente sorprendido de que de alguna forma
la totalidad debe de desear que yo esté aquí, porque ya no estoy aquí por mi
propia fuerza, ya no estoy por mí mismo. La existencia debe desear que siga
aquí, para que pueda permanecer un poquito más en esta orilla. Quizás la
totalidad quiere compartir algo con vosotros a través de mi. <br />
Desde ese día el mundo es irreal. Otro mundo ha sido revelado. Cuando digo que
el mundo es irreal no quiero decir que esos árboles sean irreales. Esos árboles
son absolutamente reales, pero la forma que tenéis de verlos es irreal. Esos
árboles no son irreales en sí mismos —existen en Dios, existen en una absoluta
realidad—, pero de la manera que los veis, nunca los veis. Estáis viendo algo
diferente, un espejismo. <br />
Creáis a vuestro alrededor vuestro propio sueño, y a menos que despertéis
seguiréis soñando. El mundo es irreal porque el mundo que conocéis es el mundo
de los sueños. Cuando el sueño se desvanece y te encuentras con el mundo que
está ahí, entonces aparece el mundo real. <br />
No son dos cosas diferentes, Dios y el mundo. Dios es el mundo si tienes ojos,
los ojos limpios, sin ningún residuo de los sueños, sin ninguna bruma. Si
tienes los ojos limpios, claridad, percepción, sólo existe Dios. <br />
Entonces en algun sitio Dios es un árbol verde, en otro Dios es una estrella
brillante, en otro lugar diferente Dios es un cuclillo, en otro lugar Dios es
una flor, en algún otro lugar un niño, en otro lugar un río; después sólo
existe Dios. En el momento que empiezas a ver, sólo existe Dios. <br />
Pero ahora mismo nada de lo que ves es la verdad, sino una mentira proyectada.
Este es el significado de espejismo. Y una vez que ves —incluso por un solo
momento, si puedes ver, si puedes permitirte a ti mismo ver—, encontrarás
presente una inmensa bendición por todas partes, en las nubes, en el sol, en la
Tierra. <br />
Este es un mundo hermoso. Pero no estoy hablando de tu mundo, estoy hablando de
mi mundo. Tu mundo es muy feo, tu mundo es un mundo creado por un yo, tu mundo
es un mundo proyectado. Estás usando el mundo real como una pantalla y
proyectando en él tus propias ideas. <br />
Cuando digo que el mundo es real, el mundo es tremendamente hermoso, el mundo
es infinitamente luminoso, el mundo es luz y dicha, es una celebración, estoy
hablando de mi mundo; o del tuyo si abandonas tus sueños. <br />
Esa noche me vacié y me llené. Dejé de ser existencial y me convertí en la
existencia. Esa noche morí y renací. Pero el que renació no tiene nada que ver
con el que murió, es algo discontinuo. En la superficie parece continuo pero es
discontinuo. Aquél que murió, murió totalmente; no ha quedado nada de él. <br />
He conocido muchas otras muertes pero no fueron nada comparadas con esta,
fueron muertes parciales. <br />
A veces muere el cuerpo, a veces muere una parte de la mente, a veces muere una
parte del ego, pero en lo que se refiere a la persona, permanece. Muchas veces
renovada, muchas veces decorada, un pequeño cambio aquí y allá, pero permanece,
la continuidad permanece. <br />
Esa noche la muerte fue total. Fue una cita con la muerte y con Dios
simultáneamente. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;">Osho:
“La disciplina de la trascendencia”. Vol II</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #f79646; font-size: 16px; line-height: 18.4px;">Podemos pensar que éste tipo de vivencias de la Conciencia Cósmica, son exclusivas para unos cuantos yoguis, o para unos pocos escogidos, pero no es así. </span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Veamos
aún, otro testimonio. Escrito en un lenguaje sencillo, claro, el autor David R
Hawkins en su interesantísima obra “El ojo del Yo” que os podéis descargar aquí</span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirVlskWt1OrSyrwsdLxdckqJt8rO7qP5e1ag3RR1j3cFzn55EeLC12kV8W5d1Z9j7OqJ73TLDoGGrrzO6VrVyafxI2KhOR0peQYrASuI9Y2AAnwh1iXgvCC4DOh4X0jU6SGJ96CA/s1600/515PojHO2iL._SX324_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirVlskWt1OrSyrwsdLxdckqJt8rO7qP5e1ag3RR1j3cFzn55EeLC12kV8W5d1Z9j7OqJ73TLDoGGrrzO6VrVyafxI2KhOR0peQYrASuI9Y2AAnwh1iXgvCC4DOh4X0jU6SGJ96CA/s320/515PojHO2iL._SX324_BO1%252C204%252C203%252C200_.jpg" width="209" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">https://creixament.files.wordpress.com/2014/02/el-ojo-del-yo-david-hawkins.pdf</span></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> nos dice:</span><br />
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyzOtQe3K3aomgtAdDJWcyZD2wWSKiMmhPxvOIU3HqP2oPN7b4mkIb9j0KzqfeGKidMEvue59_Zmgg6dWDfOz-9SOxjsgD4O9y-1lDtdtewRsOXrfm7qdq4xRvsDwlEoHO22-EHw/s1600/David-R.-Hawkins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyzOtQe3K3aomgtAdDJWcyZD2wWSKiMmhPxvOIU3HqP2oPN7b4mkIb9j0KzqfeGKidMEvue59_Zmgg6dWDfOz-9SOxjsgD4O9y-1lDtdtewRsOXrfm7qdq4xRvsDwlEoHO22-EHw/s320/David-R.-Hawkins.jpg" width="228" /></a></div>
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">“La Presencia de Dios<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: lime;"><span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Años de luchas internas y
sufrimientos, y de un esfuerzo espiritual aparentemente inútil culminaron con
el tiempo en un estado de negra desesperación. Ni siquiera una retirada hacia
el ateísmo pudo traer alivio a la incesante búsqueda. Razón e intelecto eran
demasiado frágiles para la formidable tarea de hallar la verdad última. Hasta
la mente se había encaminado hacia una derrota final, agonizante y aplastante.
Hasta la voluntad se había quedado inmóvil. Entonces, una voz interior grito:
―Si existe un Dios, a Él le pido ayuda</span><span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">.</span><span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Después, todo ceso y desapareció
en el olvido. La mente y toda sensación de un yo personal desaparecieron.
Durante un instante abrumador, todo aquello fue sustituido por una
omniabarcante consciencia que fue radiante, completa, total, silenciosa y
serena, como la esencia prometida de Todo Lo Que Es. El exquisito esplendor, la
belleza y la paz de la Divinidad brillaron con intensidad. Era autónoma, final,
atemporal, perfecto, el Ser de lo manifestado y lo no manifestado, la Divinidad
Suprema, y así permaneció...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Un profundo silencio lo impregna
todo alrededor, y el movimiento se ralentiza y se serena. Todo irradia una
intensa vitalidad. Todas y cada una de las cosas son conscientes de todas y
cada una de las demás. La cualidad luminosa de la radiación es abrumadoramente
Divina en su naturaleza. Lo abarca absolutamente todo en su total Unidad, de
manera que todas las cosas están interconectadas, en comunicación y armonía, a
través de la conciencia y por el hecho de compartir la cualidad básica de la
esencia de la misma existencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La Presencia es un continuo que
ocupa completamente lo que era previamente, parecía a la percepción ordinaria
un espacio vacante, vacio. Esa Consciencia interior no es diferente del Ser,
pues impregna la esencia de todo. La Conciencia es consciente de su propia
consciencia y omnipresencia. La existencia es Dios, y su expresión, tanto en la
forma como en la no forma, e impera igualmente en todos los objetos, personas,
plantas y animales. Todo se halla unido por la Divinidad de la existencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Esa Esencia penetrante lo incluye
todo sin excepción. </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihlYHeSukpyyGvk_xRS00pxk21j5yubV-RcCwS3tlsRFqgAr9HDCnyTbcM3GTs0azB_2TE7-lyL-GQNvuf41FIlMHeyJY8p-DyCQSyFm9xkZ0E3X3rD9yrIL_rXD1FYdjgRpzXLQ/s1600/-fronts-N-3862-00-000042-WZ-PYR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihlYHeSukpyyGvk_xRS00pxk21j5yubV-RcCwS3tlsRFqgAr9HDCnyTbcM3GTs0azB_2TE7-lyL-GQNvuf41FIlMHeyJY8p-DyCQSyFm9xkZ0E3X3rD9yrIL_rXD1FYdjgRpzXLQ/s320/-fronts-N-3862-00-000042-WZ-PYR.jpg" width="249" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Los muebles de la habitación son iguales a las rocas o a
las plantas en su importancia o trascendencia. Nada queda fuera de la Totalidad
omniabarcante, total, completa, que no carece de nada. Todo es de igual valor,
porque el único valor real es la Divinidad de la existencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Eso que es el Ser es total y
completo, y esta igualmente presente en todas partes. No existen necesidades,
deseos o carencias. Ninguna imperfección ni discordia es posible, y todo objeto
parece una obra de arte, una escultura de belleza y armonía perfectas. La
Sacralidad de toda la Creación es la reverencia que todas y cada una de las
cosas muestran por todas y cada una de las demás. Todo se halla imbuido de un
gran esplendor, y todo guarda silencio en su sobrecogimiento y reverencia. La
Revelación infunde una serenidad y una Paz infinitas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Al contemplar el cuerpo, este se
revela igual a todo lo demás: sin pertenecer ni ser poseído por persona alguna,
igual a los muebles u otros objetos, y simplemente una parte más de Todo Lo Que
Es. No existe ninguna sensación personal acerca del cuerpo, y no hay
identificación alguna con él. Se mueve espontáneamente, ejecuta correctamente
sus funciones corporales y camina y respira sin esfuerzo. Esta autopropulsado y
sus acciones vienen determinadas y activadas por la Presencia. El cuerpo es
simplemente un eso, igual a cualquier otra cosa en la habitación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Si otras personas le interpelan,
la voz del cuerpo responde adecuadamente, pero lo que se oye en la conversación
resuena en un nivel de significado superior. En cada frase se revela un
significado más profundo, más hondo. Toda comunicación se comprende ahora en un
nivel más profundo, casi como si hasta la pregunta más sencilla fuera en
realidad una pregunta existencial y una declaración acerca de la humanidad en
sí. En la superficie, las palabras suenan superficiales; pero en el nivel más
profundo, tienen penetrantes implicaciones espirituales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Esas respuestas adecuadas las
está dando el cuerpo, al cual todos dan por hecho que es a un yo al que le
están hablando. Esto en si es extraño, porque no hay ningún autentico yo
asociado en modo alguno a este cuerpo. El verdadero Ser es invisible y no tiene
ubicación. El cuerpo habla y responde a las preguntas simultáneamente en formas
paralelas, en dos niveles al mismo tiempo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Serenada por el Silencio de la
Presencia, la mente se encuentra silente, sin palabras. Ninguna imagen,
concepto, o pensamiento se sucede. No hay nadie que los piense. Al no haber
ninguna persona presente, no hay quien piense ni quien actúe. Todo sucede por
sí mismo, como un aspecto más de la Presencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOvSvZpSW37piS7VoRqHseZkTqnDuz-Q0hxQ6WdLTZteBo1qtLXu5u7_29MRd_aNKDpa2rWnxc692a9BlaLDsHdwxrn9qLTb3C2KQPwzBWarGNF3yLpvoZD3Un0G6uh09C42R5Lg/s1600/Cosmic-audience-2s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOvSvZpSW37piS7VoRqHseZkTqnDuz-Q0hxQ6WdLTZteBo1qtLXu5u7_29MRd_aNKDpa2rWnxc692a9BlaLDsHdwxrn9qLTb3C2KQPwzBWarGNF3yLpvoZD3Un0G6uh09C42R5Lg/s320/Cosmic-audience-2s.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">En los estados de conciencia
ordinarios, el sonido se impone sobre el fondo del silencio y lo reemplaza. En
cambio, en la Presencia, sucede lo contrario. Aunque el sonido es perceptible,
se encuentra en el fondo. El Silencio se impone de tal modo que no se ve
interrumpido ni desplazado por el sonido. Nada trastorna su serenidad ni
interfiere en su paz. Aunque tienen lugar movimientos, estos no son capaces de
alterar la inmóvil serenidad que hay más allá del movimiento. Todo parece
moverse como a cámara lenta, debido a que el tiempo está ausente. No hay más
que un estado constante de Ahora. No hay acontecimientos ni sucesos porque todo
comienza y termina, todo empieza y acaba; los acontecimientos solo tienen lugar
en la conciencia dualista de un observador. En ausencia de esta, no hay
sucesión de acontecimientos que puedan ser descritos o explicados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">En lugar de un pensar, hay un
conocer auto revelado que imparte un entendimiento completo, que se explica por
sí mismo a través de su refulgente esencia. Es como si todo hablara
silenciosamente y se presentara en su totalidad en la absoluta belleza de su
perfección, manifestando de este modo su gloria y revelando su Divinidad
intrínseca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La sufusión de la Presencia a
través de la totalidad y de la esencia de todo cuanto existe es exquisita en su
suavidad, y su tacto es como de algo que se derrite. El Ser interior es su
verdadero núcleo. En el mundo ordinario, solo se puede tocar la superficie de
las cosas; pero, en la Presencia, la esencia más profunda de cualquier cosa se
halla entremezclada con la de todas las demás cosas. Este toque, que es la Mano
de Dios en su tierna suavidad, es al mismo tiempo una expresión y la morada del
poder infinito. En su contacto con la esencia interior de todo, uno es
consciente de que la Presencia está siendo sentida por todas las demás cosas,
objetos o personas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">El poder de su suavidad es
ilimitado, y dado que es total y omnipresente, ninguna oposición es posible.
Impregna Todo Lo Que Es, y de su poder surge la propia existencia, que es tanto
creada por el poder como, al mismo tiempo, sustentada toda por él. Este poder
es una cualidad intrínseca de la Presencia, y su presencia es la esencia de la
propia existencia. Está presente en todos los objetos. En ningún lugar hay
vacuidad, dado que la Presencia llena tanto el espacio como el interior de los
objetos. Cada hoja sabe cómo está siendo experimentada por todo lo demás y
comparte el gozo de la Divina Presencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Todo se halla en un estado de
silencioso regocijo, por cuanto su conciencia es una experiencia de la
Divinidad. Una peculiaridad de todo cuanto existe es la de una serena gratitud
siempre presente, por habérsele concedido el don de experimentar la presencia
de Dios. Esta gratitud es la forma en la cual se expresa la adoración. Todo lo
que es creado y tiene existencia comparte el reflejo de la gloria de Dios.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb-tG-IqejFqH69YeOfOAm2iiDg4QuNlx0cyramnvcsIPnup7QxTm3l3Nzqv1z3Met3wj8-IFRr9dZCC7coaLaddacS7IlJp9DMAYpjM5tEr3NCH6HWmp3SacgFw3j7EhKz1Pghw/s1600/cosmic-man_orig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb-tG-IqejFqH69YeOfOAm2iiDg4QuNlx0cyramnvcsIPnup7QxTm3l3Nzqv1z3Met3wj8-IFRr9dZCC7coaLaddacS7IlJp9DMAYpjM5tEr3NCH6HWmp3SacgFw3j7EhKz1Pghw/s320/cosmic-man_orig.jpg" width="316" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La apariencia humana ha asumido
un aura totalmente nueva. El Ser Uno resplandece en los ojos de todos. Todos
los rostros irradian y todos son igualmente hermosos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Lo más difícil de describir es la
interacción entre las personas, que se mueve en un nivel diferente de
comunicación. Existe un amor obvio entre todos. Sin embargo, sus palabras
cambian de tal manera que toda conversación se convierte en algo amoroso y
pacifico. El significado de las palabras que se escuchan no es el mismo que el
que encuentran los demás al escucharlas. Es como si hubiera dos niveles de
conciencia distintos en funcionamiento, apareciendo en el mismo escenario de la
forma y el movimiento; dos guiones diferentes se están pronunciando a través de
las mismas palabras. Los significados de las propias palabras han sido
transformados a un plano superior por los yoes superiores de las personas
implicadas unas con otras, y la comunicación de la comprensión se encuentra en
un plano superior. Al mismo tiempo, es evidente que los yoes inferiores de las
personas no son conscientes de la comunicación que, simultáneamente, está
teniendo lugar entre sus yoes superiores. Las personas están como hipnotizadas
al creer en la realidad de sus yoes ordinarios, que no son más que una
exteriorización inadvertida e inconsciente de escenarios o papeles, como en una
película.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Al ignorar a los yoes inferiores,
los yoes superiores se comunican entre sí directamente, y los yoes ordinarios
de las personas parecen no ser conscientes de ese nivel superior de
conversación que está teniendo lugar. Al mismo tiempo, las personas sienten
intuitivamente que algo diferente a lo habitual está sucediendo. La presencia
consciente del Ser crea un campo de energía que resulta sumamente agradable a
las personas. Este campo de energía lleva a cabo lo milagroso y trae armonía a
los acontecimientos, junto con cierta sensación de paz a todos los que lo
experimentan.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Las personas que vienen, tras
recorrer muchos kilómetros en busca de respuestas a sus preguntas, descubren de
repente, en presencia de esa aura las respuestas que buscan, que les llegan a
través de una comprensión interior que hace irrelevantes las preguntas
originales. Esto sucede porque la Presencia re-contextualiza la ilusión de un
problema, causando así su desaparición.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">El cuerpo proseguía con sus
operaciones y reflejaba las intenciones transmitidas a través de la conciencia.
La continuidad del cuerpo no revestía gran interés, y era evidente que el
cuerpo realmente no es más que una propiedad del universo. Los cuerpos y los
objetos del mundo reflejan variaciones interminables y no muestran imperfección
alguna. Nada es mejor ni peor que ninguna otra cosa, ni es de un valor o una
importancia diferente. La cualidad de la perfecta auto- identidad define el
valor intrínseco de todo cuanto existe como expresiones iguales de Divinidad
innata. En la medida en que la relación es un concepto de observación mental
dualista, en la Realidad no hay relaciones. Todo simplemente es, y exhibe la
esencia de la existencia.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXpUMn5yNA3b-jybRHisPffVCxqkrp52Lc8XS2PvDs1-fA4zpUh9Ed8YnC4cruAD6t65lFEV2guuS9SUcEbPogYjho548vfOVttgXs1b6PrrEs1TyCY03G0WDvSiKTSjsFAuFdtQ/s1600/cosmos_img131.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXpUMn5yNA3b-jybRHisPffVCxqkrp52Lc8XS2PvDs1-fA4zpUh9Ed8YnC4cruAD6t65lFEV2guuS9SUcEbPogYjho548vfOVttgXs1b6PrrEs1TyCY03G0WDvSiKTSjsFAuFdtQ/s320/cosmos_img131.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">De forma similar, sin la
interposición de un observador activo, con su innata categorización de
pensamientos, no puede haber cambios ni movimientos que explicar o describir.
Cada cosa evoluciona simplemente como una expresión de su esencia divina. De
ahí que la evolución tenga lugar como una manifestación de la conciencia, y
tome su expresión desde los niveles abstractos de la energía superior hacia las
formas inferiores pero más concretas y, finalmente, la materialidad física.
Así, la creación se manifiesta desde una forma abstracta, a través de formas
progresivas hasta un patrón de energía final, que da lugar a la materialidad
concreta. El poder para manifestarse es la expresión de la divina omnipotencia
como creación continua.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La Creación es el Presente y el
Ahora. Este Ahora es continuo, de modo que no son posibles ni los principios ni
los finales. La visibilidad, o la materialidad en sí, no son más que fenómenos
sensoriales y no una condición necesaria para la existencia, la cual en sí
misma es sin forma y sin embargo intrínseca a toda forma.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Dado que todo está siempre en
proceso de creación, todo es una expresión de la Divinidad, o de lo contrario
no tendría la capacidad de existir en modo alguno. El darse cuenta de que todo
lo que existe refleja a la Divinidad de la Creación es el motivo por el cual
merece respeto y reverencia. Y esto justifica la reverencia ante el espíritu
que hay dentro de todos los seres vivos y de la naturaleza, que es
característica de muchas culturas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Todos los seres que sienten son
iguales. Solo la manifestación material está sujeta al cese; y la esencia no se
ve afectada, y conserva la potencialidad de reaparecer en forma material. La
esencia solo se ve afectada por las propias fuerzas de la evolución. La
aparición de la forma material a partir de la esencia viene determinada por la
presencia de lo que ya está en la forma. El contenido de la manifestación
material puede facilitar la manifestación de la esencia como forma, o puede no
serle favorable, dependiendo de las circunstancias. Se podría decir que la
creación satisface sus propias instrucciones internas, divinas o tendencias.
Tradicionalmente, se le ha dado en llamar destino, que es el despliegue de la
potencialidad y el reflejo de las circunstancias preexistentes (las clásicas
gunas Sanscritas del rajas, satva y tamas, o acción, consciencia y
resistencia). Así, el hombre puede influir en las circunstancias con el fin de
potenciar la manifestación de las eventualidades deseadas. Mediante la
decisión, la conciencia humana puede influir en los resultados, pero el poder
de la creación es competencia de Dios.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La naturaleza de la creación, que
esta mas allá del tiempo, del espacio y de la causalidad, se revela por sí
misma y se presenta a la consciencia de la Conciencia como un don de la
Presencia. Todas las cosas son intrínsecamente sagradas en la divinidad de su
creación. Cuando la crítica y la discriminación de la percepción dualista se
dejan a un lado, se revela la perfección y la belleza absoluta de todo.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBQUDLgA-rop_cX-sCO2UrZGNxHiwuBJujpxqdyxHGDqKV2jFun0pDNMqaSjAfKaUgl-12SUJpS2HXh2qMMFYexpRSHNC6dBGlxucNa72xJVf2W5dP7Ln79fQK4359NWOtFolXfQ/s1600/10297195844_8d156ce5e8_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBQUDLgA-rop_cX-sCO2UrZGNxHiwuBJujpxqdyxHGDqKV2jFun0pDNMqaSjAfKaUgl-12SUJpS2HXh2qMMFYexpRSHNC6dBGlxucNa72xJVf2W5dP7Ln79fQK4359NWOtFolXfQ/s320/10297195844_8d156ce5e8_b.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">El arte intenta abstraer esta
consciencia cuando toma un instante en el tiempo y lo congela en el arte
fotográfico, la pintura, o la escultura. Cada fotograma representa la perfección, que solo
se puede apreciar cuando se aísla una visión única de la distorsión de la
historia superpuesta. El drama de cada instante de la existencia se presta a
ser preservado cuando el arte lo salva de la extinción de la transformación de
la forma material que llamamos historia. La inocencia intrínseca de cualquier
instante dado se manifiesta cuando se saca a ese instante del contexto
proyectado sobre una secuencia de instantes seleccionados que, posteriormente,
se convierten en una historia. Una vez que la mente dualista los convierte en
una historia, se les aplican los términos de bueno o malo. Podemos ver
fácilmente que incluso los términos bueno o malo refieren en su origen a lo que
realmente no son más que deseos humanos. Si quitamos el enjuiciamiento humano
de la observación, todo lo que se puede ver es que la forma está en constante
evolución, en tanto que cambio, que no es intrínsecamente deseable o
indeseable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Todo está manifestando su
potencialidad inherente en la medida en que está determinado por su esencia y
por las condiciones prevalentes. El esplendor de todas las cosas se halla en su
misma existencia, en el hecho de manifestar la gloria de la creación de Dios
como existencia. En virtud de simplemente ser, todas y cada una de las cosas
que sienten y que no sienten esa existencia cumplen con la voluntad de Dios. Es
debido a la intención divina que lo no manifiesto se vuelve manifiesto;
creación es el nombre del proceso que nosotros presenciamos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Debido a que la naturaleza de la
Creación no es evidente para la conciencia ordinaria, la mente manipula enigmas
sin respuesta, por ejemplo, ¿cómo puede un Dios bueno permitir tanto mal? Más
allá de la percepción dualista y de las categorías arbitrarlas de la
manifestación, no hay nada bueno ni malo que explicar, y se puede ver que el
universo es, en sí mismo, inofensivo. La mente humana construye sus escenarios
de objetivos y deseos, y los acontecimientos pueden coincidir con ellos o no.
Tanto la tragedia como la victoria tienen lugar solo dentro de las limitaciones
de la mente dualista y no son independientes de la realidad. Todo lo que hay en
este mundo parece surgir y luego disolverse dentro de las limitaciones de la
percepción. Pero, en la medida en que la Realidad está más allá del tiempo, el
espacio y la forma, es irrelevante si una cosa o una persona existen durante
una décima de segundo o durante miles de años. Así, el empeño por vivir unos
cuantos años más o incluso unos pocos instantes más se antoja una ilusión
vacía, porque la existencia no se experimenta en modo alguno dentro del tiempo.
Este instante es la única realidad que está siendo experimentada; todo lo demás
es una abstracción y una construcción mental. Por lo tanto, uno no vive en
absoluto setenta años; solo este mismo instante fugaz es posible.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfQ_q0uytuuDHJWTLraL81Shbn5cXABoi81KfZyk-HSM08BKT3T55Vpqz5Cj6gQYBGk6VJFFRDcBGWHVwAdnTf-mFwJfYvcHG0hKsO9dc_SNbA6-ZAMnXbj-67ewjlliZg7OrTjQ/s1600/event_384871842.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfQ_q0uytuuDHJWTLraL81Shbn5cXABoi81KfZyk-HSM08BKT3T55Vpqz5Cj6gQYBGk6VJFFRDcBGWHVwAdnTf-mFwJfYvcHG0hKsO9dc_SNbA6-ZAMnXbj-67ewjlliZg7OrTjQ/s320/event_384871842.jpeg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">En la realidad de la no dualidad,
todo está completo, y el deseo se sustituye por el aprecio. A medida que la
vida evoluciona, todo ser vivo es la expresión total de su potencialidad en
cualquier momento dado. La motivación desaparece como tal, y la acción tiene
lugar como una fase en el proceso de actualización de la potencialidad. Por
tanto, no hay actor detrás de la acción. Lo que hay es una sensación de
totalidad y de completa satisfacción en cada instante. El disfrute de las
necesidades físicas es el producto de la propia acción. El apetito de comer,
por ejemplo, surge del acto de comer, sin deseo previo alguno por el siguiente
bocado; si se deja de comer debido a una interrupción, no existe sentimiento de
pérdida. La alegría de vivir tiene su origen en la propia existencia en
cualquier momento dado, y la conciencia de totalidad continua es un aspecto de
la alegría de la existencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La totalidad de la Unidad del
Todo no se puede experimentar. Más bien, se conoce en virtud de serlo. El Yo
del Ser es el Ojo de Dios presenciando el despliegue de la Creación como Ahora.
La secuencia es una ilusión creada por la percepción del Yo del ego, que es el
punto de observación del proceso que va de lo no local a lo local, de lo no lineal
a lo lineal, de la Totalidad al resto. La percepción es el ojo del ego que, en
la medida en que traduce el no experimentado Infinito en un finito
experimentable, genera la percepción del tiempo, el espacio, la duración, la
dimensión, la posición, la forma, la limitación y la singularidad”.</span><span style="color: #f79646;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sí, todo lo que venimos diciendo
está muy bien. Bonitas palabras que nos explican la experiencia de los pocos afortunados que ganaron el
premio gordo de la Experiencia Suprema. Pero tú y yo querido lector, continuamos
siendo como la hormiguita que cree que una simple piedra es una montaña
infranqueable, seguimos viviendo en la ilusión -la Maya, a la que refería Osho-. Entonces, ¿Qué debemos hacer, si es que debemos hacer algo, para
superar los obstáculos que nos impiden acceder a la Iluminación, a la vivencia
de la Conciencia Cósmica?.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;">Para finalizar ésta entrada que
podría prolongarse durante muchísimas más páginas, veamos el siguiente texto de
Susana Martin, </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCbPQGlvooVe6mbFphRoaEhXPdFgN3Q7R5MqfDABOGpFvlL10uAvkSDqer0s42Cj0rxSyAbiyzKrttbDeQJFXaeoSXEiT7EOTbb9BzJ8aaynVnE9kj5Hao6Znyz8e2-Joc8vDKQA/s1600/WIN_20141121_211233+%25283%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCbPQGlvooVe6mbFphRoaEhXPdFgN3Q7R5MqfDABOGpFvlL10uAvkSDqer0s42Cj0rxSyAbiyzKrttbDeQJFXaeoSXEiT7EOTbb9BzJ8aaynVnE9kj5Hao6Znyz8e2-Joc8vDKQA/s320/WIN_20141121_211233+%25283%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: #f79646;">quien en su muy peculiar estilo nos explica como alcanzar la Experiencia Suprema, la Iluminación.</span><br /><span style="color: lime;"><br />
</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">“Sencilla......escueta......todas las palabras que salen de ti.....solo hablan
de ti.....<br />
preguntas como alcanzar la iluminación.....que lo diga de una forma escueta
...sencilla....<br />
observa...que solo son conceptos......y que lo que significan ....para
ti....solo está en ti...<br />
Ciertamente.....puedo decir que no se necesita toda una vida para ello....si
adquieres un total compromiso contigo mismo...en el cual nada sea más
importante para ti, que alcanzar la Verdad de lo que Eres....<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Para ello vas a tener que
quedarte vació.....tienes que estar dispuesto a dejar
marchar....todo....cuanto más apegado estés a algo...mas va a estar
el universo...la conciencia ...tu interior...dispuesto a que lo dejes....<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Digamos que el proceso es el
siguiente...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">La primera rendición es
la de darte cuenta de que no sabes hacerlo...de que tal y como has funcionado
hasta hoy....no te lleva a ello......esta rendición....hace que dejes
de buscar fuera...de perseguir...mas enseñanzas...mas técnicas y mas
métodos....hace que de verdad sientas...que Tu eres la puerta… y la llave
que la abre....y que vuelvas toda tu atención a ti mismo....cuando
alguno de los que hemos conocido la verdad hablamos de retirarse del
mundo...nos referimos a que utilices toda tu realidad como un espejo...de ti
mismo....a que nada de lo que el mundo te "ofrece"...tenga fuerza en
ti para atraparte...que tienes que ocuparte de ti olvidándote del
mundo que te rodea.....una vez que aceptes que todo es tuyo...todo lo que
ves....e interpretas...todo lo que dices...todo lo que haces....todo lo que
enjuicias.....es una proyección de ti mismo puesta en lo que te
rodea...puedes empezar....a convertirte en
el observador ...practicando la calma, la Escucha...porque la
inconsciencia es una fuerza que arrastra....necesitas poner resistencia ....y
solo si empiezas a sentir.....eso que te habita....puedes ir frenando la
inconsciencia <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">El observador te da una
nueva perspectiva de ti mismo, de tu mente...de tu sistema
emocional....y de tu cuerpo....desde esa nueva visión...casi diría
"posición". empezar por tirar todas las ideas y
creencias....todas...no puede quedar ni una.....por ejemplo....<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Si crees que la carne es
mala.....averigua porque has aceptado esa creencia y suéltala...come carne
y descubre por ti mismo lo que ocurre....olvídate de todo lo que
has leído...escuchado...esto se trata de ver en ti mismo todo lo que te
has creído y por que...y que no nos corresponde "opinar"
sobre nada...cuando uno deja de dañarse a sí mismo....deja de dañar al
mundo......que uno deje de comer carne por que ha visto un vídeo de
maltrato animal....no va a ayudar ....en nada.....lo que de verdad ayuda es
la disolución en uno mismo del ego...del personaje....del
dominio del miedo...dejando de actuar desde el ....Ser consciente....ser la
vida misma y experimentar de verdad...sintiéndolo, que todo...TODO </span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNXrnXOcNHP41Mpm_QYrSmWW4hiLG8EClhwIdwo7CW2jh1lC3qUnO3oAV39U5xH7wx8arDqiXluGXaS_AMqzLBrijHLB7dcAoatOj0oUcFGrfnQqqVuxe8GkK6-aaVjnasjUesQw/s1600/imagesCADJMTI3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNXrnXOcNHP41Mpm_QYrSmWW4hiLG8EClhwIdwo7CW2jh1lC3qUnO3oAV39U5xH7wx8arDqiXluGXaS_AMqzLBrijHLB7dcAoatOj0oUcFGrfnQqqVuxe8GkK6-aaVjnasjUesQw/s1600/imagesCADJMTI3.jpg" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">...absolutamente TODO EN ESTE PLANETA ESTA UNIDO A TI....QUE ERES TODO LO QUE
EXISTE...TODO LO QUE VES....Y ESTO SI NO PASA DE SER ...UNA SIMPLE CREENCIA EN
TI....NO SIRVE PARA NADA....LA ILUMINACIÓN ES LO QUE HACE QUE TU.....
VIVAS...SINTIENDO....SIENDO ....SABIENDO ESTO....POR EXPERIENCIA...NO POR
CREENCIA......digo lo de la carne como podría decir cualquier otra cosa...y porque
todo lo que existe tiene vibración...las plantas también...las piedras
...también...pero todo ...todo lo que te rodea...una mesa...una silla....todo
se compone de la misma MATERIA....que la mente haga diferencias...es lo
único..que separa una cosa de otra....como tratas todo lo que te rodea...te
tratas a ti mismo....<br />
Cualquier idea que tengas sobre algo...cuestiónala....investiga en ti...y
contigo mismo....estar en el observador lo que hace es que tú puedas ver tus
pensamientos...tus ideas...todo lo que afluye a tu mente ante lo que ocurre en
tu vida....y que puedas dejarte sentir todas las emociones que se despierten
dentro de ti...y que comprendas que si te estás enfadando....nada...ni nadie
..es responsable de ese enfado más que tú mismo....que sucede por toda la información
que esta inconsciente en ti...y que tienes que volverla
consciente...descubrirla ...para que no te maneje mas...<br />
Primero tirar ideas y creencias...si pienso esto no puedo hacer-lo....me planto
y lo hago....si creo que algo es bueno...es malo...es ...es...la Verdad no
tiene "adjetivos"...ni definiciones....así que nada de lo que hemos
creído sirve...nada....soltar....<br />
Lo siguiente es ahondar en tus heridas...es meter el dedo en la
llaga...como si tuvieras un balazo y tuvieras que sacarte la bala....va a
doler? pues si...pero de seguro que peor es tener la bala dentro...o tener todo
lo que cargamos dentro....tu dolor es producto de
una visión incompleta...una visión egoica que
te convierte continuamente en víctima, y que no es otra cosa que tus
auto-juicios..tus interpretaciones...tu orgullo egoico diciéndote que estas
siendo herido...humillado...maltratado....solo por que las cosas no son como el
imagino...como el quiso que fueran.....y todo esto se genera la
gran mayoría en la infancia...y toda tu vida está regida por ello...<br />
Después....es descubrir como lo que juzgas fuera ...es lo que tú haces....diga
lo que diga tu mente ...tu orgullo ...tu ego...esto es así...todos los
aspectos del ser humano están dentro de cada uno de nosotros...y
verlos es reconocerte....aceptarte....ser capaz de decirte a ti
mismo...pues si...soy así...he hecho eso que veo, yo también me he
comportado así...yo también hago eso que veo...que interpreto en
"otro" ...yo también sería capaz de ....es una gran Rendición....es
uff....soltar....es ..liberador...porque lo que hacemos es negar continuamente
nuestro comportamiento....lo que hacemos....lo que decimos...lo que
pensamos.....y contradictoria-mente, lo que hacemos...es lo que
interpretamos de lo que suponemos que hacen los demás cuando no
podemos saber...NADA.....absolutamente NADA DE LO QUE HACE OTRA PERSONA...NADA....solo
es una interpretación de tu mente...decir mira lo que está haciendo
ese....MENTIRA.....OBSERVATE A TI PRIMERO....descúbrete a ti
mismo...primero....descubre lo retorcido de todo lo que vives...haces y
dices....observa cada juicio que emite tu mente...y descubre donde esta de
verdad lo que ves....en ti...solo en ti....</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6T9DURGjOl4TNhnbMttuWD68zBiGDy3QwcPkooJuNKmbs5MOmD7-ZYoKUBXWnJ8kYRRo0fnevAYUzccsf-HDUKoHRe4Z-5ExZjJua5aPyOuQwhPuYKuEI47lEhRabl7yq8GE-fA/s1600/4350866500_8af1199c4f_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6T9DURGjOl4TNhnbMttuWD68zBiGDy3QwcPkooJuNKmbs5MOmD7-ZYoKUBXWnJ8kYRRo0fnevAYUzccsf-HDUKoHRe4Z-5ExZjJua5aPyOuQwhPuYKuEI47lEhRabl7yq8GE-fA/s320/4350866500_8af1199c4f_b.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br />
Descubrir tus miedos...e ir a por ellos...descubrir como debajo de todo siempre
...siempre está el miedo...aunque digas ...yo no tengo miedo....ya te
digo....MENTIRA....<br />
Observa...como reaccionas a la vida....esa reacción es producto de creer que
siempre estamos siendo "atacados"......observa como siempre estas
intentando demostrar algo...de como siempre al personaje le gusta tener
razón...saber más que nadie....decir la última palabra....como buscas siempre
la aprobación de los demás....ser aceptado...ser importante....aparentar
.....la importancia de la imagen....de como soy considerado....descubre como
vives para lo que crees, que los demás esperan de ti....absurdo...cuando tu
eres el único....que se obliga a ello....con la misma vara que mides el mundo
...te mides y limitas a ti mismo..<br />
Como esperas o incluso exiges que los "demás" hagan y digan lo que tu
esperas...lo que tú quieres...y muchas veces...tienen poco menos que
adivinarlo!!.....y si no es así ...uyyy...el enfado.....aparece...y quienes
somos, cada uno de nosotros...para que los demás hagan lo que queremos...o
mejor dicho...lo que quiere el personaje...el ego...algo ilusorio....creado
desde el miedo....algo....que no ha pasado de ser un NIÑO ENRABIETADO"....<br />
La iluminación es darte cuenta de la ilusión creada desde el miedo....desde la
visión de víctima ....que todos cargamos...por el único motivo de juzgarnos y
criticarnos..a nosotros mismos...desvalorizandonos continuamente al creernos
todo lo que oímos....con el único fin ...de buscar siempre, ser Queridos....ser
considerados....sin darnos cuenta que los únicos que dejamos de querernos
....somos nosotros mismos....<br />
Nadie puede Amarte....nadie...ni tu amas a nadie.....tu eres AMOR....tienes que
descubrirlo en ti....descubrir que estas Hecho de AMOR...Y que no es una
emoción....que no es nada de lo que crees que es.... es la ausencia del
predominio de una vibración...al estar todas
contenidas...unidas...aceptadas....todas y ninguna....todo lo que existe esta
en ti....pero nada predomina....nada sobresale....la nada y el todo....un Buda
..no emite ninguna energía.....ninguna....vibración....porque siempre
...siempre ES....lo que está sucediendo....no hay nadie....en el...no hay nada
en el .....por eso lo es todo.....y tu...y todos....somos lo que sucede ...sin
la mente...si la mente dice lo que cree que es...ya no puedes estar
siendo....ya entra la opinión...la definición...la interpretación....y estar en
el vació...es des-hacer toda la madeja ...todo el
entresijo...has unido....situación...suceso...interpretación...juicio.... pensamientos......ideas...creencias............emociones
y....miedo......todas estas cosas las has ido uniendo.....y guardando en tu
inconsciente....biblioteca...almacén...como quieras llamarlo....cada situación
de tu vida....está unida a un montón de todo lo antes mencionado...y des-hacer
el personaje es des-hacer la madeja...es cada emoción...cada
auto-juicio....cada herida...cada dolor...cada miedo.....ver todo ...todo lo
que está unido...y comprender que paso ....de verdad....es VER ...la situación
al completo....no solo tu lado de victima...y eso solo lo Da el
observador...solo el ha visto en silencio...toda tu vida...sin estar
influenciado por el miedo...o por lo que llamamos emociones...sin creerse ni
mas ni menos....sin diferencia....sin separación....</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hNpKtQHuQKxQL209VQadw4EXUFgLbef6HW_zg5gw0UFTcCLtj_IbkLdrvrraj5D8S31bOJg98QbxPH7SJCyCwAjflB01CEEg1qSNbLkHeKAu4uFXWPw5JrYbBcVd941N-lsJTw/s1600/imagesCAKX9D2M.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5hNpKtQHuQKxQL209VQadw4EXUFgLbef6HW_zg5gw0UFTcCLtj_IbkLdrvrraj5D8S31bOJg98QbxPH7SJCyCwAjflB01CEEg1qSNbLkHeKAu4uFXWPw5JrYbBcVd941N-lsJTw/s400/imagesCAKX9D2M.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br />
Una vez en el vació...las sensaciones empiezan a florecer....se atisba el
silencio....el descanso....la ilusión ha sido vista y comprendida.....pero la
mente sigue su antiguo funcionar....aunque ahora ...no tiene donde
atraparte....es cuando puedes investigar y descubrir que es lo que llamamos
"mente"......a la vez que te dejas llevar....por la vida....sin
controlar.....sin decidir....sin crear....solo lo que la vida traiga.....y te
dejas llevar y embargar por las sensaciones.....son las que proporcionan todas
las experiencias que van a darte un total vuelco.....No eres...la mente...no
eres el cuerpo...no eres nada de lo que crees....Eres un mundo de sensaciones!!
descubre-lo....y flotaras....<br />
Nada de lo que tu mente dice es Verdad.....dejas de creer...dejas de hacerle
caso...dejas de ser la mente....fantástico descubrir como la mente habla y
habla por el único motivo de que le haces caso a todo lo que dice....cuando
dejas de hacerlo.......descubres que se cansa de que no le hagas caso...y se va
callando...va dejando de narrarte la vida.....y tú vas siendo cada vez mas...es
directamente proporcional....<br />
cuando la mente se da cuenta que no necesitas que te narre la vida...que
vivirla ES....y que narrarla desde los pensamientos e interpretaciones
que hace es negarte la posibilidad de Ser....ocurre el despertar...y el
silencio se hace en ti....<br />
Una vez que todo ha sido comprendido...descubierto...que se han tenido ciertas
experiencias que rompen con todo lo que habías creído ser...un
cuerpo...con un determinado sexo....una mente...un montón de
definiciones...el corazón se abre.....y se produce
una reconciliación con toda tu vida...y con todos tus espejos....con
todo lo sucedido...en tu vida...es como si tu vida fuera un puzle y todas las
piezas estuvieran siendo puestas...encajadas....cuando lo completas...se
produce la ultima rendición....en donde todo cae...hasta el observador
cae...el buscador....el cuerpo...la mente...todo entra en una espiral que te
sumerge por la profundidad más oscura que jamás hayas sentido....recuerdo
que sentía vértigo....y el miedo final....que intenta resistirse al
salto al vació del más absoluto desconocimiento....es sentir que ya has
hecho todo...todo lo que podías hacer por ti mismo...que si la muerte
viniese....la abrazarías sin mas...y sintiendo que
....lo único que debemos hacer es devolvernos a lo que
pertenecemos...a DIOS.....y todas las ideas...creencias ...que tengas
...sobre DIOS....por enseñanzas...por lo aprendido ...por
esa ilusión que te embriaga...No tienen nada....absolutamente NADA
QUE VER ....CON ...DIOS...NADA...ahora mismo no sabes nada de el...nada....todo
lo que creas es mentira.....no tiene nada que ver con religiones...ni con
enseñanzas ....ni con iglesias...nada....<br />
El último paso lo da DIOS.....cuando estás dispuesto ....cuando ya
sientes...sabes ...que tu vida le pertenece...y que toda tu lucha ...tu
dualidad...fue producto de la separación....de ir en contra de ti mismo y
de la vida.....Rendido....hágase tu voluntad y no la mía....no mas
deseos...no mas control.....no mas separación...<br />
Recuerdo...como en ese instante...estaba relajada....estaba des-enfocada de mi
misma....estaban llegando a mi...comprensiones de cuando era
niña.....secuencias....descubrimientos ...y de forma espontanea....sucede...es
...es algo...que por muchas palabras que usara....no se acercarían a lo que
supone en ti....reír...llorar...reír...y
aahh.....sentir....sentir...sentir...te abruma...tanto sentir....tanta
paz...tanto silencio...tanto descanso....te desborda.....y ver lo absurdo
....de la ilusión...y lo que hemos convertido el vivir...no podía parar de
reírme de la estupidez humana...de creernos toda esta farsa....y gratitud....mucha
gratitud......al día siguiente....me sentía como si acabara de llegar...de
ningún lugar en concreto...y sin un rumbo ...que seguir....todo era
...vació...no había nada en lo que pensar...nada, nada que proyectar....y todo
era nuevo...completamente nuevo para mí....como si nunca hubiera visto ni el
lugar...ni a los que allí estaban.....realmente...es un comienzo....no es
llegar a algo....es comenzar a vivir....y todo...todo será nuevo para ti....<br />
El cuerpo se reajusta...de alguna manera...sientes ese reajuste...a la mañana
siguiente ..mis piernas casi no me sujetaban...y mi cabeza ...pesaba ..y
se caía hacia los lados...tenía que sentarme y apoyarla....sentarme y
permitir ese reajuste a su ritmo...<br />
<br /><br />
</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirBV-55eXFGqlRwwKY4mDcJMBodK4rWA5xTDhFIVve1Mr5gG1tS-JzSZuDQROPF35amga5_D7Up7G0hht_cJATK8m2BIacqtt49RARPHZUcUVOaqw8n52XEUThm84iLv519T4uQ/s1600/light+-+energy+being+-+life+after+death+-+soul.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirBV-55eXFGqlRwwKY4mDcJMBodK4rWA5xTDhFIVve1Mr5gG1tS-JzSZuDQROPF35amga5_D7Up7G0hht_cJATK8m2BIacqtt49RARPHZUcUVOaqw8n52XEUThm84iLv519T4uQ/s320/light+-+energy+being+-+life+after+death+-+soul.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;">Nada te pertenece...nada...ni el cuerpo que ocupas...todo es prestado ...y todo
el dolor del ser humano parte de esto...el quiere poseer...y su rebeldía nace
de no dominar..la vida...ni lo que en ella ocurre...de ahí el afán de
tener....poseer...conseguir y de controlar....o querer hacer-lo...creer que lo
hace...<br />¿Quien está iluminado?......no he conocido ninguno....en
persona....posiblemente estén en el anonimato.....no se busca
la fama...ni el reconocimiento...ni la aceptación de los
"demás"....no dependemos de nadie....ni de nada....estamos al
servicio de lo que la vida disponga.....no hay deseos particulares...ni
objetivos a conseguir.......sabemos que quien tiene que llegar ...llega.....que
esto no es algo para probar si lo quiero o no...si me gusta o no.....que solo
el que está en disposición...capaz de escuchar la Verdad sea la que
sea...es el que estará en la disposición de encontrarse .....pero lo
que te sugiero ...es que primero comprendas de verdad que es la experiencia de
la iluminación ...si comprendes que es un trabajo contigo mismo..que es bajarte
de cualquier pedestal al que el ego te subió...si comprendes que es dejar de
ser "alguien"..y que precisamente, esto es lo que más descansa.....si
comprendes que es un reconocerte en todos y cada uno de los aspectos del ser
humano...los que llamamos "negativos y los que llamamos
positivos"...si comprendes que es ir de frente a mirar dentro de
ti...todas tus heridas...y que en vez de lamértelas una y otra vez....es abrirlas
de par en par y vaciarlas ...como si del mismo pus se tratara....si
comprendes que es mirarte en el mundo que te rodea y ver que simplemente ...es
el espejo donde verte....es desde donde recoger todas las proyecciones....si
comprendes que la verdad que buscas no es la adulación de alguien...si no el
pinchazo ...el fuego que te quema el orgullo....si comprendes que no es
rechazar...si no acoger lo que duele...lo que molesta...lo que no gusta....si
comprendes que lo que te mueve aquí y ahora es el miedo disfrazado....el
deseo...el interés...y que solo si lo acoges....puedes ser consciente .......si
comprendes que tu, solo tú, tienes la llave...y que no dependes de nada ni de
nadie para hacer-lo.....si comprendes que la iluminación no es alcanzar un
nivel ...ni un status...ni un nombre....si no que es despojarte de todo....de
todo...si comprendes lo que es....que no hay ni un ápice de fantasía en ello...
...que no hay ser superior que te toque....y te eleve....si comprendes que es
pura y dura investigación en uno mismo....si comprendes que es
Rendirte....entonces ...podrás responderte tu mismo....no importa si lo sé..importa
si comprendes que es ..porque así podrás ejercerlo en ti
mismo...podrás trabajarlo en ti mismo....y como siempre ..<br />
solo puedo decirte lo que NO ES....</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvr30vtPhjV7I11Un23_3dpKb_4GF8AHUj_8X40rOnn2nB5sBiMILhbgAdg2WEgkaGaM3Z0qkzBnML3DEc5n8rbrQmJIYN0f-NggiNIA56U8iRRtfKNOa3tE3aeHuCNHuY_xZwTA/s1600/1280x720--cK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvr30vtPhjV7I11Un23_3dpKb_4GF8AHUj_8X40rOnn2nB5sBiMILhbgAdg2WEgkaGaM3Z0qkzBnML3DEc5n8rbrQmJIYN0f-NggiNIA56U8iRRtfKNOa3tE3aeHuCNHuY_xZwTA/s320/1280x720--cK.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br />
Alguien que se auto-proclame Maestro...no lo es,......alguien que ..te venda
un método o una enseñanza..no...lo es....alguien que te
...diga voy a enseñarte...no lo es...alguien
que económicamente dependa de tu descubrimiento...no lo es.....<br />
Buda no creo el budismo.....pero el ser humano sigue creyendo....Jesús no creo
la religión ..ni el cristianismo...ni la iglesia...pero el ser
humano sigue creyendo ....creyendo todo lo que se le dice...porque es mas
"fácil" seguir al rebaño....que ser un descubridor....<br />
El mayor cáncer de la humanidad es creer....las creencias....son muros
infranqueables...cárceles....<br />
Dios está en ti...que mas necesitas??....a quien necesitas??....nada ni
nadie...solo descubrirlo...RECORDARLO.....solo eso.....RECORDAR.......aquí las
enseñanzas...no caben.....ninguna...<br />
y...mientras no lo descubras estará en ti, la Necesidad...<br />
No hay ciencia infusa...ni varita...ni energía...ni persona que pueda
iluminarte ...solo tú puedes hacerlo<br />
Una respuesta ...rápida....diluye el personaje...libérate de ti mismo y te
iluminaras...<br />
deshaz la ilusión que te rodea... que te nubla...y te iluminaras<br />
Esta es la respuesta que ha surgido.....lo que adjetivamente ....le otorgues...es
tuyo...deja que salga...y obsérvalo....pues habla de ti...."</span></span><br />
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5SQHZfwwVbpH6oCi0ZhGZyKH2617-ADDJ3pOmMsAsFKfk5_5mGKLulO9L89jPRn3NZCtzCnzUkNxUJyvm8HXGhyxosh9KiS3Hbwe5pfCC4BEDhNELALvN3oezh-YqfN8MY7oHSQ/s1600/circulo.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5SQHZfwwVbpH6oCi0ZhGZyKH2617-ADDJ3pOmMsAsFKfk5_5mGKLulO9L89jPRn3NZCtzCnzUkNxUJyvm8HXGhyxosh9KiS3Hbwe5pfCC4BEDhNELALvN3oezh-YqfN8MY7oHSQ/s320/circulo.gif" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: lime;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Quizás sí, que debamos volver a danzar alrededor del fuego ritual, embriagados, al son de los tambores y de los sonajeros, para entrar en contacto de nuevo con esa divinidad que nos aguarda en el interior de nosotros mismos.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Podríamos ver ésta presentación basada en un texto de Marià Corbí que expresa excepcionalmente todas éstas ideas:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="485" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/o1BckoVbPDaEPv" style="border-width: 1px; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="595"> </iframe> </span><br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><strong> <a href="https://www.slideshare.net/terraxaman/quien-soy-yo-61831176" target="_blank" title="¿Quien soy yo?">¿Quien soy yo?</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/terraxaman" target="_blank">terraxaman</a></strong> </span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 18.4px;">Bueno, pues hasta aquí la entrada de hoy, espero que los materiales aportados, puedan serte útiles e interesantes.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-49873077699722000162016-09-17T23:49:00.000+02:002016-09-17T23:51:10.550+02:00"AMUSIC, LA TERRA LLIURE O LA MORT"<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com tants altres, la vida en el seu camí, et duu a fer diversos papers,
abans d’ahir eres un nen, o un adolescent, després pare, i amb sort, avi. Com a
tal, a causa de les condicions de vida en que estem immersos, es fàcil que
algun dia, et toqui de fer-te càrrec un cap de setmana, o unes vacances, dels
teus nets i, molt probablement quan arribi l’hora de ficar-los al llit, et
demanin que els facis companyia, o directament que els expliquis un conte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquest es el meu cas. Tip de recórrer als clàssics: els Grimm, Anderson, que
per cert ja els coneixen a causa de la TV, d’Internet, o de les nombroses
reinterpretacions cinematogràfiques, fart d’inventar històries fantàstiques –sense
solta ni volta- en que ells fossin els protagonistes com: “les aventures de l’intrèpid
(aqui el nom del teu net) i del valent (aquí el nom de l’altre net)”, amb motiu
d’una estada de tres dies, vaig decidir de fer un monogràfic que contingués una
història per a ser vista i contada (una presentació en ppt i un text per a ser
narrat), i també unes visites a uns jaciments històrics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El tema escollit, va ser el d’un personatge històric, el cabdill dels ausetans
(una tribu ibera de la comarca d’Osona) Amusic. Com a tots els contes, no es
tractava tant de mantenir-se fidel a la història, de la que d’altra banda
se’n sap ben poca cosa, com de crear un ambient un tant èpic que conduís a una
ensenyança moral i de valors (l’amistat, el respecte a la diferència, la
justícia, la responsabilitat envers els altres, la solidaritat, el bé comú, la defensa de la llibertat) i tot aixó, pensat per a uns nens en edats de sis a nou anys, i que no fos d'un adoctrinament excessivament partidista. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Així que ho repetiré, aixó és un conte, no un tractat d'història, tot i que el marc general es correcte, m'he permés modificar noms, fets, situacions en funció de les necessitats del relat. També resultarà evident el maniqueisme entre els bons (els ausetans), i els dolents (els romans), en la realitat mai és del tot així, però en aquest cas, he triat a favor dels ocupats i contra els opressors.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Mai s'està suficientment satisfet de les coses que es fan, sempre penso que les hauria hagut de poder fer molt millor; però, el resultat final puc considerar-lo positiu. Van aguantar que els llegís el conte amb les diapositives estoicament (que es va allargar molt més del que tenia previst), van gaudir de la visita a la Ciutadella Ibèrica de Calafell -que tot sigui dit de passada, es un passeig entretingut i pedagògic- i encara els van quedar ganes de mes, a l'espera de que un dia puguem anar als llocs citats en el conte.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En solidaritat amb d'altres pares, avis o àvies que ho puguin necessitar, us el poso a lla vostre lliure disposició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_y_Qa-hzT3a9KXFIyFza1ScZxcpa8acGBPPgaRlHvW2HkTVanJAtzLcEQ3jOCQJ2XFvueAJx1ijUXGlr5vNqKjDlEQYU7Tl2MZo3arP4atLp382H4kJ9DafkI1MCuNmmhs9-QA/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_y_Qa-hzT3a9KXFIyFza1ScZxcpa8acGBPPgaRlHvW2HkTVanJAtzLcEQ3jOCQJ2XFvueAJx1ijUXGlr5vNqKjDlEQYU7Tl2MZo3arP4atLp382H4kJ9DafkI1MCuNmmhs9-QA/s640/Imagen1.jpg" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquesta es la història d’ Amusic, el gran cabdill dels ausetans, i de les
seves proeses i sorprenents fets, que va haver de realitzar, per garantir la
supervivència del seu poble i mantenir la seva llibertat, tal i com s’explica
encara, en alguna masia perduda al bell mig de les Guilleries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifPjdm4oo5m6lPiTGy05hLuvQ6hBaboqv_ASEG-Tysq3ZhJs-vD57d2o2cM7zIjo33wo8W1qESH64wpLl376FhR0YmwaeZ4SiOTo_pUz5tviPlJwmpxBXH9FcnxTzUM9u81kpL3w/s1600/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifPjdm4oo5m6lPiTGy05hLuvQ6hBaboqv_ASEG-Tysq3ZhJs-vD57d2o2cM7zIjo33wo8W1qESH64wpLl376FhR0YmwaeZ4SiOTo_pUz5tviPlJwmpxBXH9FcnxTzUM9u81kpL3w/s320/Imagen2.jpg" width="217" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Amusic va ser fill, del rei Buntals,
guerrer valent, ferotge i poderós, admirat per amics i enemics. Emprengué
nombroses campanyes contra els seus veïns laietans, indiquetes, ilergetes i,
també, més llunyanes riu Iber enllà... En la victòria fou magnànim amb els
vençuts, en la derrota, compartí el dolor del seu poble, consolant els
familiars dels guerrers perduts o ferits. Tractà sempre de ser un governant
just, tolerant i poc venjatiu. Estengué
els seus dominis des de l’Iber als Pirineus, enlairant la seva tribu als
primers llocs entre els pobles ibers. S’alià amb Anibal i Asdrubal a la Segona
de les guerres contra els romans que amenaçaven, amb sotmetre tota la
península.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJFZ95iA18sJCSSpJCQLcQFehy7qK1FbR8vzuGdjWuh6xMiotCVEHH7lyAv6_RdYgYb3f4FDXMUdsO5pxdN-9mzL9komSPdS7HDA5ddUB1ayRUFj_EbqO9bQ0r3g0UIgW-HAH1EQ/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJFZ95iA18sJCSSpJCQLcQFehy7qK1FbR8vzuGdjWuh6xMiotCVEHH7lyAv6_RdYgYb3f4FDXMUdsO5pxdN-9mzL9komSPdS7HDA5ddUB1ayRUFj_EbqO9bQ0r3g0UIgW-HAH1EQ/s320/Imagen3.jpg" width="248" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La seva mare Aunia, sacerdotessa de la Gran Deessa Mare, tingué cura de
l’educació d’Amusic fins que aquest arribà a l’edat de guerrer. Dona de gran
cultura, ensenyà al petit Amusic a parlar, llegir i escriure cartaginès, grec i
llatí. Com a guaridora del poblat on vivien, trameté al seu fill coneixements
sobre les plantes medicinals, dels
arbres i dels animals que vivien al bosc, sempre sota la guia del respecte a
tota criatura viva, començant pels membres de la pròpia tribu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeztx_kSxs-OOCwCi0v6627P72PB0-r74lpsjIrdWhAUTDKTkTHFMAOGEhjjMkSJUmkE6PG9y-r-VvcaEwr-yUcn0qoLXjs2kDnSwg7p9gd32-sgVWz3Tw2qrC-G10UcPc27wKQ/s1600/Imagen4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxeztx_kSxs-OOCwCi0v6627P72PB0-r74lpsjIrdWhAUTDKTkTHFMAOGEhjjMkSJUmkE6PG9y-r-VvcaEwr-yUcn0qoLXjs2kDnSwg7p9gd32-sgVWz3Tw2qrC-G10UcPc27wKQ/s320/Imagen4.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot i que molt probablement Amusic va néixer a Ausa, la petita capital dels
ausetans, bona part de la vida del nostre protagonista tingué lloc a la
fortalesa del Montgrós a la falda del Montseny, per decisió del propi Buntals,
dons creia que en aquest petit enclavament la seva dona i el seu fill, tindrien
una seguretat de la que no disposarien a la ciutat de la plana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_lnpOohyphenhyphenOoU5wFUtaMHUREj9TX8F8H98YoVPjFi2TjieEi2wfArCSOf6K_qCc3cGMMfzkFhyphenhyphenX1jE8-7KRBJuo7CZsFcV8cOvH7L43igwbHq0NWh03G3GP-dbmEc2GUmnzV8QFaA/s1600/Imagen5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_lnpOohyphenhyphenOoU5wFUtaMHUREj9TX8F8H98YoVPjFi2TjieEi2wfArCSOf6K_qCc3cGMMfzkFhyphenhyphenX1jE8-7KRBJuo7CZsFcV8cOvH7L43igwbHq0NWh03G3GP-dbmEc2GUmnzV8QFaA/s320/Imagen5.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La nit abans del seu naixement, el savi Culcas, astròleg i conseller del
rei, va observar estranys fenòmens en el cel que presagiaven un afortunat
esdeveniment pels ausetans. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqA-GWwauKFrC9SiI94-7d81vezZwnZMfqcORk9PJlsN5CsjLb6Igp6YVpCWnFCm-z04bbRO8oQJ4MNmyfSg9HnoXEhrZJTLUKu4Fyh5Mt0wx-Qha8q7CSB53KkIYaDuuohYZ-Sg/s1600/Imagen6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqA-GWwauKFrC9SiI94-7d81vezZwnZMfqcORk9PJlsN5CsjLb6Igp6YVpCWnFCm-z04bbRO8oQJ4MNmyfSg9HnoXEhrZJTLUKu4Fyh5Mt0wx-Qha8q7CSB53KkIYaDuuohYZ-Sg/s320/Imagen6.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La seva mare Aunia, havia somiat amb intensitat en
un gran llop gris que es mostra amigable, i decidí que el seu fill s’anomenaria
Amusic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjrT_pOACVuwNydYVal-6e1TkKtmSvZ3FXHQW6SppGyS7kyxz4VeMh74U1O1StORgF9_LmBuMTy-CTMlx2gL_cTsUkTg80OU7Jrw15hLa30pKY6U-o9Gl7AK1bN_P3X4L30tIvfA/s1600/Imagen7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjrT_pOACVuwNydYVal-6e1TkKtmSvZ3FXHQW6SppGyS7kyxz4VeMh74U1O1StORgF9_LmBuMTy-CTMlx2gL_cTsUkTg80OU7Jrw15hLa30pKY6U-o9Gl7AK1bN_P3X4L30tIvfA/s320/Imagen7.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El nen va néixer en un part sense complicacions. Creixé ràpid i sense patir
cap de les greus malalties que eren freqüents entre els infants del seu temps,
gracies a la seva condició de príncep, però sobretot per la cura dels seus
pares, particularment la seva mare, doncs al pare el veia poc, sempre embolicat
en alguna de les constants guerres que el mantenien lluny de casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho2AxCehZt2L-UFFuLzxD6qjjxNJIykrrS_AdQgIyIPY4WRQUjBICCpS-TUe1LvtNB463z_2A6AXy_gZUkeSneas-FmthBAiBG6-J_O_-1joepbvgC5RyntPvXrDH0shgaEj8P0A/s1600/Imagen8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho2AxCehZt2L-UFFuLzxD6qjjxNJIykrrS_AdQgIyIPY4WRQUjBICCpS-TUe1LvtNB463z_2A6AXy_gZUkeSneas-FmthBAiBG6-J_O_-1joepbvgC5RyntPvXrDH0shgaEj8P0A/s320/Imagen8.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De petit com es natural, jugava amb els altres nens del poblat, aviat va
sobresortir en tots aquells jocs que implicaven amagar-se, o trobar alguna cosa
perduda o amagada, i en general, en tot alló que comportés intuïció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPiMXVtcRCKHHOz9o_DXChNcKPH4f2meOtWbuBC7t6Zbcsx94SBNbliF5A433BW_nrSvHWVEJdfAQux5MFcutLSMZn1j2i_722CUHSigI3lUKUxz98CoeIjCujVTnts3wHkvndaQ/s1600/Imagen9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPiMXVtcRCKHHOz9o_DXChNcKPH4f2meOtWbuBC7t6Zbcsx94SBNbliF5A433BW_nrSvHWVEJdfAQux5MFcutLSMZn1j2i_722CUHSigI3lUKUxz98CoeIjCujVTnts3wHkvndaQ/s320/Imagen9.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Però eren els entrenaments de
guerrer, la lluita cos a cos i amb
espasa i escut, on Amusic destacava, i molt! per damunt de tots els altres nens
i joves del poblat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">També tenia defectes el nostre heroi, un d’ells era la fúria. Quan aquesta
el posseïa perdia el món de vista. En una ocasió, va colpejar a un noi molt més
gran que ell, que el provocava, fins a trancar-li el nas d’un cop de cap. El
Mestre de pugilat el va castigar, durant una setmana per haver lesionat a un
membre de la pròpia tribu en la que tots son necessaris, i la seva mare el va
fer reflexionar sobre la necessitat de controlar les emocions. I ell es va
prometre no deixar-se endur mai més per aquests sentiments de ràbia i d’odi, i conjurant-se a anteposar el
bé de tots a la seva voluntat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl235XDe6sw-19PJbZfU3bDZyhngD9DJPDqDBl7wEcEe58HbVQrR1jVnQ1gmUGC3Ttw0NQfu7ruFNlooZXP3c45QNalkVeCx0b0LaOHWZAL420w63mWBClTxErARskAIjsc8yImQ/s1600/Imagen10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl235XDe6sw-19PJbZfU3bDZyhngD9DJPDqDBl7wEcEe58HbVQrR1jVnQ1gmUGC3Ttw0NQfu7ruFNlooZXP3c45QNalkVeCx0b0LaOHWZAL420w63mWBClTxErARskAIjsc8yImQ/s320/Imagen10.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Una altre de les seves activitats
preferides era perdre’s pels boscos dels voltants. Allunyant-se cada cop més,
desobeint gairebé sense adonar-se les ordres de la seva mare de no abandonar la
fortalesa. Aquestes excursions de vegades, duraven un dia sencer amb la seva
nit, provocant una gran preocupació. Ben aviat coneixia tots els caminets,
pistes i racons a moltes hores de distància de la fortalesa, els amagatalls
dels animals salvatges; distingia el cant de tots els ocells, els crits de tots
els animals i també molts llocs que només ell havia descobert.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBcTrG_qre4CzoccsHZiEbi7FM5PYFMTF1SuGrLSDawo67NhgmMgc7YzZi8pLqjFGAGA0uR27nTbdunP2QZMZKqDjXd_0lfvxoLZ9Vy8RpiO9cBNTEsO-dEaSsKU4s8kSEtphv0Q/s1600/Imagen11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBcTrG_qre4CzoccsHZiEbi7FM5PYFMTF1SuGrLSDawo67NhgmMgc7YzZi8pLqjFGAGA0uR27nTbdunP2QZMZKqDjXd_0lfvxoLZ9Vy8RpiO9cBNTEsO-dEaSsKU4s8kSEtphv0Q/s320/Imagen11.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">I que li parlaven de temps molt
antics dels quals ningú en guardava memòria, però que ell atresorava en el seu
cor i en la seva memòria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tots aquests coneixements li
serien molt útils en el futur com veurem més endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCh2K_ebaxa60ITCV-z2TIilNVE5aLdwqrVAThfuS_20I_iPrAhj9-t31b0hJSADAKAdwnQr4d-iqd4fzCojHk3NLDpXtf_QRO4g1VlJ41JS55yxtm4xG57S1CD6QR8fxPnc74Dw/s1600/Imagen12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCh2K_ebaxa60ITCV-z2TIilNVE5aLdwqrVAThfuS_20I_iPrAhj9-t31b0hJSADAKAdwnQr4d-iqd4fzCojHk3NLDpXtf_QRO4g1VlJ41JS55yxtm4xG57S1CD6QR8fxPnc74Dw/s320/Imagen12.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tenia una dot excepcional per a
seguir el rastre dels animals del bosc. Passava moltes estones observant la
manada de llops que vivia prop del Montgrós, i a la família d’ossos bruns, i en
ocasions, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhoxFZSEfIwpwDW9q0W-ULJnX12EErKuxqt0OM3wjHvKfPO4SDldqThnXGQnW5i5kj3m4vhPx1laSml-p02zHgI9gToZkCfQEUIpurOfEDTf_rF13mUajzuh4XbnyILoyfm5nZg/s1600/Imagen13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrhoxFZSEfIwpwDW9q0W-ULJnX12EErKuxqt0OM3wjHvKfPO4SDldqThnXGQnW5i5kj3m4vhPx1laSml-p02zHgI9gToZkCfQEUIpurOfEDTf_rF13mUajzuh4XbnyILoyfm5nZg/s320/Imagen13.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">sentia el rugit terrible dels grans felins que hi havia prop dels
cims del Montseny. </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTi546Ddd8jnHYMg7EiKOqm2NSCyTkQrAT_4cYBQrZek936CA_rgaHqRAEmNIFaPxDQh8JuE2i5l2jFo11NfNYkKjJT80-I7Vl-RxqoNVrn_MeNN7a3tmBGR1EZwBB8F9fr0NpA/s1600/Imagen14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTi546Ddd8jnHYMg7EiKOqm2NSCyTkQrAT_4cYBQrZek936CA_rgaHqRAEmNIFaPxDQh8JuE2i5l2jFo11NfNYkKjJT80-I7Vl-RxqoNVrn_MeNN7a3tmBGR1EZwBB8F9fr0NpA/s320/Imagen14.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Totes les partides de
caça del poblat el volien com a guia i garantia de tornada amb alguna peça:
senglar, cérvol, cabirol… No li agradava de matar-los, només quan era necessari
per la seva comunitat. Sempre donava gràcies a l’esperit de l’animal que
esdevindria aliment per a tots i creia que d’alguna manera, a partir d’aquell
moment, l’animal mort, seria part d’ells, viuria amb ells. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuht7H9sh_cV7ULWlwza7M6_-xEUG8HPAgT5vECgga5pN7LiRz9BHagKUdy8kVp7lN0iC6tuuTQuD6OrsQax9nKf9xp3hw3kx1mfYVcma9Eg9i5C4P3AIdAE4Awo3ScfKb5Z9chQ/s1600/Imagen15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuht7H9sh_cV7ULWlwza7M6_-xEUG8HPAgT5vECgga5pN7LiRz9BHagKUdy8kVp7lN0iC6tuuTQuD6OrsQax9nKf9xp3hw3kx1mfYVcma9Eg9i5C4P3AIdAE4Awo3ScfKb5Z9chQ/s320/Imagen15.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">També li agradaven molt, i cada
cop més, les llargues estones compartides amb la Irene, la filla d’en Cacir el
comerciant i d’una muller grega d’Empúries de gran bellesa, que abandonà una
vida de comoditats per seguir els dictats de l’amor i que morí en el part.
Irene era juntament amb Aunia –la mare d’Amusic- i ell mateix, els únics que
sabien llegir el grec, i compartien els texts d’Homer, d’Hesiode, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIdEsKBG4WRexddyimEB8CrSndenGmqZjzOoHSBXlimXhPDNiSFEmeFFMxKpp5BSPCs6MXzngNjk38o2d6h9Yc8c_dAzMOBNF5UScog1Y8M-cUGAlDFySqLeAyeUbnmBmR3jM0dA/s1600/Imagen16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIdEsKBG4WRexddyimEB8CrSndenGmqZjzOoHSBXlimXhPDNiSFEmeFFMxKpp5BSPCs6MXzngNjk38o2d6h9Yc8c_dAzMOBNF5UScog1Y8M-cUGAlDFySqLeAyeUbnmBmR3jM0dA/s320/Imagen16.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">la biografia
d’Alexandre, el gran general Macedoni que conquerí l’Imperi persa, dels
estranys déus d’aquella gent, però el que més agradava a Amusic eren les
històries dels grans guerrers: d’Àguiles, d’ Ulisses, del gran Teseu, de
Prometeu, però per damunt de tots a Amusic li agradaven les aventures
d’Heracles, especialment quan Irene teatralitzava amb gestos i</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">la veu la vida d’aquell que després de
superar-se una i una altre vegada aconseguiria esdevenir un dels deus de
l’Olimp.</span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D’una manera lenta, l’amistat de
molts anys entre ells, es va anar transformant en un altre sentiment, de
caràcter molt més fort. Afecte primer, una profunda estimació mútua després i,
finalment un enamorament apassionat que els feia saber-se l’un de l’altre per
sempre més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Així deuria anar passant la
infància i joventut del nostre Amusic, príncep dels ausetans.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La imaginem poblada també de les
històries d’Amilcar Barca, fundador de la ciutat de Barkeno (Barcelona)</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w8dxZg9YWnGGm5h5SVd8p8v6ZzCQwn59V1a6RX0Mz2fy6vud4GIAr0en0EAK8UbYliAvjS5SCI31OFxlXH8LRxr-Rob4Hw9VPCVeGYLUL5iYVGvlblAPmb45vNSS7ZDWd9U4wA/s1600/Imagen17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w8dxZg9YWnGGm5h5SVd8p8v6ZzCQwn59V1a6RX0Mz2fy6vud4GIAr0en0EAK8UbYliAvjS5SCI31OFxlXH8LRxr-Rob4Hw9VPCVeGYLUL5iYVGvlblAPmb45vNSS7ZDWd9U4wA/s320/Imagen17.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">a qui Buntals qualificà del millor estratega del món,
que només podria ser superat pel seu fill, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2u31bfQL-66Wu6wzu0a5_uMvDoPJySw4bgDFwFY0OHedCHQnzfsnXL7WcVbYlrKuONfxSA-3b29leV2pcOLcV6nM3PzQ7fwoZWVa2FrqJ9cbP5j269J6bOpkVZ1hHfISRK3DBKA/s1600/Imagen18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="127" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2u31bfQL-66Wu6wzu0a5_uMvDoPJySw4bgDFwFY0OHedCHQnzfsnXL7WcVbYlrKuONfxSA-3b29leV2pcOLcV6nM3PzQ7fwoZWVa2FrqJ9cbP5j269J6bOpkVZ1hHfISRK3DBKA/s320/Imagen18.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">l’ admirat Anibal – a qui veié un
cop quan es dirigia als Alps muntat en el seu elefant Sirus-, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkIAGOHJpzgTJSEt0oCrInlsSetQBt1Kd7aBm25WGAvUamQA4ucrZFKm6lkmT8O5G_LBLPyzAPUsy75TyF9YXrflb5efk3a3AZaJEodH_Wlq5G5CczNvUV3baoAOO5TnjsIanX7g/s1600/Imagen19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkIAGOHJpzgTJSEt0oCrInlsSetQBt1Kd7aBm25WGAvUamQA4ucrZFKm6lkmT8O5G_LBLPyzAPUsy75TyF9YXrflb5efk3a3AZaJEodH_Wlq5G5CczNvUV3baoAOO5TnjsIanX7g/s320/Imagen19.jpg" width="246" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">d’ Asdrubal, el
germà d’aquell amb qui arribà a parlar en més d’una ocasió, i com no!, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXBF1Bem71wvRJrmL_NOrsQqPKpVtJTko6Hc0lmuLWkoo6uVZ5H3PcV8k3efFPe-SU3lZuozHRuk18GcuYTigwk8j1key7J6GtpoWFgcjIpLKLE9s5HAOmlAuPbHx1QgVrlNA1DA/s1600/Imagen20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXBF1Bem71wvRJrmL_NOrsQqPKpVtJTko6Hc0lmuLWkoo6uVZ5H3PcV8k3efFPe-SU3lZuozHRuk18GcuYTigwk8j1key7J6GtpoWFgcjIpLKLE9s5HAOmlAuPbHx1QgVrlNA1DA/s400/Imagen20.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">dels odiats
Escipions,</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">generals romans, de qui el
seu pare deia havien vingut a Iberia per a arrencar la llibertat.</span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4I_tnVg865faqRs2rlFlrUOX5qrUP3nlDF8343cQXVTmC0AC2ZDhg79pWmCN7_JVfzgrxOiLuODKCEN7PpIkbaq-HUKK5GFjNdG9joqhF4dqxkuIk1i6sS3ia8UiubOwwghnXqg/s1600/Imagen21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4I_tnVg865faqRs2rlFlrUOX5qrUP3nlDF8343cQXVTmC0AC2ZDhg79pWmCN7_JVfzgrxOiLuODKCEN7PpIkbaq-HUKK5GFjNdG9joqhF4dqxkuIk1i6sS3ia8UiubOwwghnXqg/s320/Imagen21.jpg" width="177" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Mentre el seu cos i la seva ment
creixien i es preparava per a ser un gran guerrer i el líder del seu poble.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Alertat pel mestre d’armes del
poblat de que ell ja no podia ensenyar-li res més sobre les tàctiques i estratègies,
el rei Buntals, </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0yOpHCO5cb0ALhowPfcbXAZpE9Xvarp1kbpL7cL53y_dMIFL15-SAPrNBeJQjq_hkkPYrG-M4RtB0iKMIcxubs3bixqQ23RXmR8K-JrNEDBVTY3Vo-YDOBCcOAl8EogPX_j40g/s1600/Imagen22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0yOpHCO5cb0ALhowPfcbXAZpE9Xvarp1kbpL7cL53y_dMIFL15-SAPrNBeJQjq_hkkPYrG-M4RtB0iKMIcxubs3bixqQ23RXmR8K-JrNEDBVTY3Vo-YDOBCcOAl8EogPX_j40g/s320/Imagen22.jpg" width="217" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">va ordenar a Narró, el millor guerrer dels ausetans que havia
format part de les tropes d’Anibal en la seva campanya italiana, i que per tant
coneixia les tàctiques dels cartaginesos i dels romans, perquè acabés la
formació d’Amusic.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Narró ensenya moltes coses a
Amusic, sense estalviar-li més d’una rebolcada i també alguna lleugera ferida
d’espasa quan el jove Amusic portat pel cansament i al límit de les seves
forces, es distreia i oferia la més mínima oportunitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Dur com una roca, fort com un bou,
poderós com un roure, valent com un lleó, astut com una guineu, lleial i honest
com el qui més, Narró, va acabar de modelar Amusic per a convertir-lo en alló
que els seues pares esperaven, el millor dels prínceps que mai havien tingut els
ausetans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Així que als setze anys, ja fou
mereixedor de dur les armes de guerrer ausetà. </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguC_jwvyH16QUxM6kJONaXwrp_0E9-JEktFwPzKkfqi9SDUZldFapCUg64g3cUTXopb89tkBL2VmYkTRE5zkkDG3cz_Q0VZeqNlX1DS3k7cZeI3HN4Ascof867hpCIT-_3PM-qwg/s1600/Imagen23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguC_jwvyH16QUxM6kJONaXwrp_0E9-JEktFwPzKkfqi9SDUZldFapCUg64g3cUTXopb89tkBL2VmYkTRE5zkkDG3cz_Q0VZeqNlX1DS3k7cZeI3HN4Ascof867hpCIT-_3PM-qwg/s320/Imagen23.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Els seus pares per a celebrar
aquesta important data li regalaren un meravellós poltre de la raça Asturcó
complertament negre, de mida no massa gran, de crinera i cua aspres, i potes
ben peludes, resistent al fred, infatigable, obedient però amb temperament i
forta personalitat, a qui Amusic no dubta en anomenar “Nit” i que seria a
partir d’aquell moment, una de les seves més preuades propietats, a més d’un
extraordinari company d’aventures i finalment, un fidel amic.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinMlQlGL6oare8eEwDW9VCh9tN5d5FDktGiVRj7arM2pWCys8ZjpW-r2XeOXRdFafrmrO934-AVgjw6cDYggxR0HUt6pUNdaLcBKlpUATt52D_i_zW-uK9yKs7AyRmAAXTecCadw/s1600/Imagen24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinMlQlGL6oare8eEwDW9VCh9tN5d5FDktGiVRj7arM2pWCys8ZjpW-r2XeOXRdFafrmrO934-AVgjw6cDYggxR0HUt6pUNdaLcBKlpUATt52D_i_zW-uK9yKs7AyRmAAXTecCadw/s320/Imagen24.jpg" width="228" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Solemnement, Amusic oferí les seves armes als deus de la seva tribu, en la cerimònia de la "devotio" que assenyalava la majoria d'edat del jove príncep.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjPSUi-dB8CiMG1e4gROjFTgdq-dXg5FriF4J5PIM9O-v4Wmtd4BHyiXLjykpxuhwzlvxd6wuOzYw18YG6nGtvY0PlmKlSeDlhHYOOLsMMDZpKCcUfPYoetVbV_rjhmIfXOj8ECg/s1600/Imagen25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjPSUi-dB8CiMG1e4gROjFTgdq-dXg5FriF4J5PIM9O-v4Wmtd4BHyiXLjykpxuhwzlvxd6wuOzYw18YG6nGtvY0PlmKlSeDlhHYOOLsMMDZpKCcUfPYoetVbV_rjhmIfXOj8ECg/s320/Imagen25.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">De caràcter fort demanaria al seu
pare que el permetés anar a la guerra contra els romans, però el seu pare li
deuria dir que encara era massa jove, que ja tindria temps per anar-hi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrnNqj0rlB6Hcf5Bl7kmbu4pK3m5sq8LZk8S-sDBvNET7TqSkev5l999uYhpE-SLQ1QOxgfY42CiMIj3mhOYgA8xW1e9AqK34psaYk3Bcv2_WPt7ctVCoQmLV4UH6ILzhr_BoP6Q/s1600/Imagen26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrnNqj0rlB6Hcf5Bl7kmbu4pK3m5sq8LZk8S-sDBvNET7TqSkev5l999uYhpE-SLQ1QOxgfY42CiMIj3mhOYgA8xW1e9AqK34psaYk3Bcv2_WPt7ctVCoQmLV4UH6ILzhr_BoP6Q/s320/Imagen26.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Així passaren dos anys, en els que
el jove príncep ajuda al seu pare en les més importants funcions
administratives i del govern de la tribu. Aviat tingué coneixement sobre
l’administració de justicia, dels tributs, de l’organització, fins que un mal
dia, el seu pare que no s’havia recuperat del tot d’una mala ferida, morí per
les febres, no sense acomiadar-se de la seva dona i nomenar Amusic el seu
successor, com a rei del Ausetans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tothom plorà desconsoladament la
mort d’aquell que havia dut els ausetans a esdevenir una de les més poderoses
tribus iberes peninsulars, fent del seu regnat anys de prosperitat, on no hi
hagué llargs períodes de fam, ni epidèmies importants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFPzMGDtifssmWRLVUZ3MuIAMly2u1GNuVWO4NXEp-ohcPssCzaF8msm5tJMhqtq8sQkDUGYonPH3U1uX3fADroAg1WvkYcGPpLNRbFZhq_uZDJbFXjISlgIfMnbEbGnqybme6RQ/s1600/Imagen27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFPzMGDtifssmWRLVUZ3MuIAMly2u1GNuVWO4NXEp-ohcPssCzaF8msm5tJMhqtq8sQkDUGYonPH3U1uX3fADroAg1WvkYcGPpLNRbFZhq_uZDJbFXjISlgIfMnbEbGnqybme6RQ/s320/Imagen27.jpg" width="315" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es proclamaren dos dies de dol i
al tercer dia s’incinerà el seu cos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les seves cendres i propietats més
estimades foren dipositades amb ell per acompanyar-lo al més enllà, en el
cementiri reial prop d’Ausa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDtC8uNYIXbwCmwBv-s6kNr2TfFsgMk8ESkiFj4uNGlctNtgEXyQ_n3SKUlfUKqy0fM0x68azBeSSuEiAcWvdIu9ulIWmaWpN3RcEHgVVZuHRSn7cQWYta553YwG6RoQzsVr_Hg/s1600/Imagen28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtDtC8uNYIXbwCmwBv-s6kNr2TfFsgMk8ESkiFj4uNGlctNtgEXyQ_n3SKUlfUKqy0fM0x68azBeSSuEiAcWvdIu9ulIWmaWpN3RcEHgVVZuHRSn7cQWYta553YwG6RoQzsVr_Hg/s320/Imagen28.jpg" width="242" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Immediatament després del rituals
funeraris, Amusic</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">, fou proclamat com a Rei del Ausetans, el més jove que havien
tingut mai.</span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP3uLmTPjLs0QDO71i0nwQIdCTQnwSKWv1DcirFO5_uBfEfSDI5-3JxTEWrJk1UwJlds6rXcGzCvw8-3ql_mYTRcR1diKwtShfamB-H42uK_GEbHTmz70bIO1LNb0_Ry4p-1BhFQ/s1600/Imagen29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP3uLmTPjLs0QDO71i0nwQIdCTQnwSKWv1DcirFO5_uBfEfSDI5-3JxTEWrJk1UwJlds6rXcGzCvw8-3ql_mYTRcR1diKwtShfamB-H42uK_GEbHTmz70bIO1LNb0_Ry4p-1BhFQ/s320/Imagen29.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La majoria del poble dubtava que
un noi tan jove estigués preparat per a regnar en lloc del savi Buntals, i a
mes no tenia experiència en la batalla. Segurament ell mateix n’estava
d’insegur. Però va ser la confiança de Narró, de la seva mare, dels savis del
Montgrós i l’escalf de la estimada Irene que el van fer acceptar el càrrec de
rei i fer el corresponent jurament: “Juro pels deus i per l’honor del meus
avantpassats, defensar la llibertat de la nostre terra i de la nostre gent,
fins el darrer dels meus alés”. I a continuació feu un crit que esdevindria el
clam de batalla dels ausetans per sempre més: “La terra lliure o la mort”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8DAviNh3cR0kqX1bXvVzHbDi0D7h5XYEDqoZ3RmZ3Bdjbdee4GFOzlcUOTzoPufjfmL11GpCGWCuTlwckZ1LNhKNgXB2-_1BlvqVn8jeT4ufuLqsMh6umJf08xoiv2hyphenhyphenK1rsMFg/s1600/Imagen30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8DAviNh3cR0kqX1bXvVzHbDi0D7h5XYEDqoZ3RmZ3Bdjbdee4GFOzlcUOTzoPufjfmL11GpCGWCuTlwckZ1LNhKNgXB2-_1BlvqVn8jeT4ufuLqsMh6umJf08xoiv2hyphenhyphenK1rsMFg/s320/Imagen30.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al dia següent oferí
l’habitual banquet ritual, als
principals personatges entre els Ausetans, vinguts des dels emplaçaments de Les
Lloses, de L’Esquerda, El Casol de Puigcastell, Calm, Ausor, Ausormort, Espines
Albes, Vila Adraw, El Pla del Castell, del Castell de Montgrós, de tots aquells
indrets que es trobaven a tres dies de distància d’Ausa. D’altres farien
arribar les condolences per la mort del gran rei, i les felicitacions al nou
rei, uns quants dies, setmanes o mesos després, quan els arribaren les
notícies. Especialment sentides van ser les dels grans reis dels Ilergetes i
dels Ilercavons Indibil i Mardoni, que feien la promesa d’una propera visita
per a entrevistar-se amb Amusic. Del gran rei Orisó dels Oretans que en temps
passat havia batallat contra els ausetans però que havia arribat a admirar la
justícia i magnificència del rei Buntals.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlRGjM0y9yYs_VXTDjH_Lkl-iTT8huFIJ7IKWjJ3bpayokHrk4vxFrtILGtKPNuM4QUotYu4linP1yDCLoiDuVn4vmtDZNjewthf_lID9CaAHg3lNfggF7365xc-HCVIl-_101oQ/s1600/Imagen31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlRGjM0y9yYs_VXTDjH_Lkl-iTT8huFIJ7IKWjJ3bpayokHrk4vxFrtILGtKPNuM4QUotYu4linP1yDCLoiDuVn4vmtDZNjewthf_lID9CaAHg3lNfggF7365xc-HCVIl-_101oQ/s320/Imagen31.jpg" width="237" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En complir-se el més del seu
regnat i d’acord amb les tradicions del seu poble i amb el permís de la seva
mare i de Cacir el pare d’Irene, en mig de l’alegria general va celebrar-se el
matrimoni de la jove parella, que van decidir abandonar la capital d’Ausa i
tornar a viure al més petit i senzill Castell del Montgrós, on havien viscut la
seva infància i joventut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6IpZeyTGJvPkKtgGbJN79YzkTp9AvsCn_s9SsNxNQMefZSCK9MZ9v-6oSmEVHAWJv2vF6FVzQzD9JhAxNL9IThwT42GA1Wzvfl85O8DShhYyhJMBsfdhqc6KBz6WpvKrEqDPufw/s1600/Imagen32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6IpZeyTGJvPkKtgGbJN79YzkTp9AvsCn_s9SsNxNQMefZSCK9MZ9v-6oSmEVHAWJv2vF6FVzQzD9JhAxNL9IThwT42GA1Wzvfl85O8DShhYyhJMBsfdhqc6KBz6WpvKrEqDPufw/s320/Imagen32.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Efectivament, al cap d’uns pocs
mesos, Amusic va rebre als reis Indibil i Mardoni, portadors d’una proposta. Li
confirmaren el que ell ja sabia. Cneo Escipió –germà de Publi Corneli i el seu
lloctinent -, havia creuat l’Ebre amb un poderós exercit, la IX legió Hispania,
una de les millors de l’Imperi, amb 1.000 genets més de la tribu dels
Indiquetes, total uns gairebé 10.000 soldats, amb desenes de carros de
proveïments i màquines de guerra i d’assalt.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Indibil i Mardoni, després de
presentar les condolences i de felicitar a la jove parella, li comunicaren que
havien fet una aliança amb els vascons que els havien ofert 3.500 dels seus
guerrers, amb els aquitans que col·laborarien amb 2.000 soldats, ells reunirien
uns 4.000 soldats d’infanteria i uns 2.000 genets, si els ausetans afegien
3.000 o 4.000 d’infanteria, mes 1.000 de cavalleria, la victòria estava
garantida i podrien desfer-se per sempre més de la amenaça romana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic, es sentí eufòric per la
notícia, i hauria respost afirmativament i sense dubtar a la proposta, però
recordà aquells consells que l’acompanyaren des de la seva infància i va
demanar al grans cabdills que acceptessin la seva hospitalitat per dos dies,
després de consultar els seus consellers els donaria la resposta. Indibil i
Mardoni, van considerar-se ofesos per l’actitud d’Amusic i amb menyspreu li
digueren que el valent del seu pare no hauria dubtat ni un segon a afegir-se a
una campanya victoriosa com la que li proposaven que si es decidia l’esperaven
en el camp de batalla prop d’Ilerda, en no més de 18 dies, que si no es
presentava, després d’acabar amb els romans ja el tornarien a veure... <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic es va encendre de ràbia. A
punt va estar de treure la falcata i escometre aquells reis que l’ofenien i
amenaçaven a casa seva, però un cop més, mossegant-se els llavis fins a sentir
el sabor de la sang a la llengua, es va poder contenir i els oferí la libació
ritual que els altres acceptaren per a partir precipitadament cap a les seves
terres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSobOmrMEKoV0aG64wMjwtCzCRcv59poHvfMtEhPNqa3b_lBuNjmyiAIXCVWoKh4KvvM2COeVf0kuvI4b0RvBMVWfsk-m4YkC-epPDz_KZPAZ7rEilWAH9vB6uxaF9CoNSo1Mnng/s1600/Imagen33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSobOmrMEKoV0aG64wMjwtCzCRcv59poHvfMtEhPNqa3b_lBuNjmyiAIXCVWoKh4KvvM2COeVf0kuvI4b0RvBMVWfsk-m4YkC-epPDz_KZPAZ7rEilWAH9vB6uxaF9CoNSo1Mnng/s320/Imagen33.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En el saló del tron d’Ausa, al
voltant de la taula d’un gran banquet que els oferí Amusic, es van reunir els
principals mandataris dels Ausetans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic els comunicà la proposta
que havia rebut dels reis Indibil i Mardoni i l’ofensa i amenaça posteriors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Un gran escàndol es va despertar
pels crits de bona part dels assistents. “Guerra als romans” cridaven uns. “Ja
arribat l’hora de fer fora als invasors”, responien els altres… <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Quan un relatiu silenci s’apoderà
de la sala, Narró prengué la paraula: <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-“Ausetans, tots em coneixeu, cap
de vosaltres podrà dir que us parla un covard. Més de 40 cicatrius, donen
constància del meu valor i de l’entrega de sang que he fet a la causa ausetana.
He lluitat amb el general Anibal contra els romans, i els he vençut incontables
ocasions. Però deixeu que us ho digui amb claredat: l’enfrontament en una
batalla oberta contra la V legió, que proposen Indibil i Mardoni, es una
batalla absolutament perduda”… <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els crits de protesta i algun “ets
un vell i un covard” van tornar a apoderar-se dels assistents… Per fer de nou
el silenci, Amusic va haver de donar uns quants cops amb l’espasa damunt la
taula. I a crits digué:<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-“No permetré aquestes actituds,
ni que ningú acusi a Narró de ser un covard sense donar la cara i ara deixem-lo
seguir parlant”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Narró continuà:<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">- “Els romans han creat una
precisa màquina de guerra que es ara per ara invencible, cada soldat sap
perfectament el que ha de fer en cada moment, llargs anys d’entrenament diari,
moltes hores cada dia, repetint sempre els mateixos moviments, fins que arriben
a fer-los automàticament sense pensar-hi, en el seu sistema de senyals fa
avançar i retrocedir les unitats d’una manera tal que sempre hi ha tropes que
descansen, s’avituallen d’aigua i tornen a primera fila relativament frescos.
Els nostres mètodes son antiquats, grollers… es basen en coses com la valentia,
el coratge, la força bruta, l’ individualisme, l’heroisme, l’habilitat… els
seus, en la ciència de la guerra, la experiència en la batalla, l’ordre,
l’eficàcia, l’esforç just, treure el màxim rendiment de cada unitat, el treball
en equip, la modificació estratègica de les condicions de la batalla, no, no
estem fets a la manera d’enfrontar-se amb les legions romanes. No estem, ni ho
estarem en molts anys. A més, nosaltres tenim un nombre limitat de soldats, en
un càlcul ràpid uns 4.500 soldats d’infanteria i uns 2.500 genets, podríem
aconseguir uns 1.500 soldats més, fent una mobilització general dels més joves
i dels mes grans, si moren tots el nostre poble desapareix, però Roma te en
aquest moments unes 10 legions perfectament entrenades, es a dir uns cent mil
homes, pot arribar a mobilitzar 10 legions més en molt poc de temps, anys
potser, en l’hipotètic i improbable cas de guanyar aquesta batalla, quan creieu
que trigaran en enviar una altre, i una altre legió?. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Quan es feu el silenci, se
sentiren nombrosos rumors, alguns en contra de les paraules de Narró, però la
majoria assentien els seus raonaments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Finalment Amusic, prengué de nou la
paraula: <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-“Ausetans, anirem a la batalla
contra Roma”, un clam s’aixeca entre els presents… <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-“però –continuà- serem prudents i
tindrem en compte els consells del savi Narró, no anirem amb tots els nostres
homes, sinó que durem un contingent menor, 500 genets i 2.000 soldats
d’infanteria”…. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">“Però llavors la gloria de la
victòria serà pels altres… els nostres aliats ens menystindran… i la part del
boti serà molt petita”… es queixaren alguns dels assistents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic recuperà la paraula:<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">- “aquest cop serem prudents, no
vull arriscar-ho tot a una batalla de dubtosos resultats, no m’importa el que
els nostres aliats ilergetes i ilercavons puguin dir de nosaltres, hem combatut
contra ells en d’altres ocasions, ens han derrotat i també els hem vençut, i no
deixaré les nostres terres indefenses pel que pugui passar. Si guanyem, haurem
eliminat provisionalment l’amenaça romana, si perdem, i la nostre expedició es
exterminada, vosaltres haureu d’assessorar la Reina Irene i continuar la
defensa de la nostre terra. La terra lliure o la mort!”. “La terra lliure o la
mort” respongueren tots solemnement. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXDZuAIzpcnN4tXwwSw9a5G9x-80sYjCHxk8NpizSi9mEoTLEYlu-EI8G7X3U2LGRU7bq6SoQi0GEg6j8zXn5ncQWScYyMXD9MQy4pShSUZqOeHrkGtfE5CL3xjM-oJ1abfmgXcw/s1600/Imagen6.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXDZuAIzpcnN4tXwwSw9a5G9x-80sYjCHxk8NpizSi9mEoTLEYlu-EI8G7X3U2LGRU7bq6SoQi0GEg6j8zXn5ncQWScYyMXD9MQy4pShSUZqOeHrkGtfE5CL3xjM-oJ1abfmgXcw/s320/Imagen6.1.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D’aquesta manera Amusic i el seu
fidel cavall asturcó “Nit”, al capdavant d’una part de l’exèrcit dels ausetans
és dirigí cap a la batalla, arribant a la cita amb els cabdills ibers abans del
mig dia del dia 17. En veure el seu reduït exèrcit, li recriminaren la poca
capacitat de mobilització, i es produïren moments d’una certa tensió. Amusic
els respongué: “He vingut a disputar una batalla i a vèncer els romans amb els millors
homes que tenia disponibles. En el camp de batalla veureu que cadascun dels
meus ausetants val per dos de qualsevol dels vostres i per quatre de romans.
Assigneu-nos la posició més perillosa al front de la batalla i ho podreu
comprovar”. Els generals de les altres tribus acceptaren el desafiament,
pensant que si Amusic i l’exèrcit ausetà eren destruïts, després podrien
apropiar-se del seu extens i ric territori.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYbPTXofBNfdbAcbPnUfweIMignlmR295XOXezN0P_iYAV1n8BhZ15kA124XLupMIhHrFY6dNE8PMDCWy8TA2pYtiCZg2ZEdxv6GsT43jkW2BmwMU5ev8ydf0lYJEc_kKuptz-Uw/s1600/Imagen38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYbPTXofBNfdbAcbPnUfweIMignlmR295XOXezN0P_iYAV1n8BhZ15kA124XLupMIhHrFY6dNE8PMDCWy8TA2pYtiCZg2ZEdxv6GsT43jkW2BmwMU5ev8ydf0lYJEc_kKuptz-Uw/s320/Imagen38.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els dos exercits -l’iber i el romà- acamparen prop d’on el dia
següent hi hauria el camp de batalla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic –com molts dels soldats de ambdós
bàndols- no va poder dormir. Mai havia participat en un fet d'armes com el que l'esperava. Mai havia mort ningú
en combat. I la por el va posseir per una llarga estona. Fins que poc abans de
la mitja nit, Narró és presentà a la seva tenda i li va fer entendre que fins i
tot ell que havia participat en desenes de batalles, tenia por. Van compartir una gerra de cervesa i varen xerrar una estona. Abans de tornar a la seva propia tenda de campanya, Narró li digué: -"Només els
inconscients o els borratxos –que en
aquells moments serien molts en els dos campaments- no en tenien". I l’advertí
de que "aquesta por aniria creixent fins arribar el moment de la veritat, quan
lluités amb l’enemic per a matar o morir, que llavors ja no tindria temps, ni
per pensar, dons si s’aturava a fer-ho moriria". <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La terrible batalla començà amb
les primeres llums del dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En un primer, moment la força i
empenta dels ibers semblava que s’imposaria.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglbv5CK8DG8xYFVcK3lI9KtncKI2s6sdECWPzBDn_OoLZGT8a8I_iI78nmhc-7YeUKSm3lfJMITKnbdhOoHosNT_-oaOXbdZEMBZo9aqQinud6xy_i8-TiTBBdwVX8ySZB21EP2Q/s1600/Imagen39.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglbv5CK8DG8xYFVcK3lI9KtncKI2s6sdECWPzBDn_OoLZGT8a8I_iI78nmhc-7YeUKSm3lfJMITKnbdhOoHosNT_-oaOXbdZEMBZo9aqQinud6xy_i8-TiTBBdwVX8ySZB21EP2Q/s320/Imagen39.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Amusic i els seus és llençaren
contra l’enemic cridant: <o:p></o:p></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-table-layout-alt: fixed;">
<tbody>
<tr style="height: 14.95pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: none; height: 14.95pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 425.0pt;" valign="top" width="567"><div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">“La terra lliure o la mort” <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El seu primer contrincant fou un
experimentat centurió romà. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzTzzgTNkbw-P2mGKScc9HmjHURMOEa-BaKqxiFpZE7h4g5mUqwWafeqamXTQK9sxb0sVO2VUNjQVmZxh_hZ7Zc8fYM3_et7zd8hUf1dhaaTzbgYCTqYdH3gf10TW9kMY75QcbVA/s1600/Imagen40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzTzzgTNkbw-P2mGKScc9HmjHURMOEa-BaKqxiFpZE7h4g5mUqwWafeqamXTQK9sxb0sVO2VUNjQVmZxh_hZ7Zc8fYM3_et7zd8hUf1dhaaTzbgYCTqYdH3gf10TW9kMY75QcbVA/s320/Imagen40.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">El combat va ser dur, llarg,
brutal, gens honorable, trampós, gairebé li va costar la vida, va rebre dues
ferides superficials, només la fortalesa física pròpia de la joventut
d’Amusic li va permetre aprofitar un segon de distracció i d’esgotament de
l’oficial romà per travessar-li el coll. Amusic recordaria per molt de temps
la mirada primer de sorpresa i després de terror del legionari que va caure
mort a terra. No va poder pensar gaire, dons al davant seu ja hi havia un
altre romà a qui matar o morir. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFlGEhA-k930sewbq9KzVYJIzfb0UN-SM6HYES13-PkKTHcyWcgocAOapEa5dSla6mfEFSdBoTmxcuBBylW9PVCEvb2EPOM_yjbenkAqFXPYYkQbW0FsttafJ4lBtNoDM-AcpjhA/s1600/Imagen41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFlGEhA-k930sewbq9KzVYJIzfb0UN-SM6HYES13-PkKTHcyWcgocAOapEa5dSla6mfEFSdBoTmxcuBBylW9PVCEvb2EPOM_yjbenkAqFXPYYkQbW0FsttafJ4lBtNoDM-AcpjhA/s320/Imagen41.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Va descobrir també que en la
batalla els homes no son herois valents, només els importa sobreviure, i per
aconseguir-ho son capaços de tot i el pitjor. La batalla esdevingué acarnissada, els crits, els laments dels ferits, la pols, la sang i els membres amputats, és barrejaren fins el punt de perdre l'orientació i la situació, només hi ha el davant, el pròxim enemic a batre. L'esgotament, la set, les incontenibles necessitats fisiològiques, el desig de ser a qualsevol altre lloc, lluny d'aquell lloc pudent i terrorífic, s'anava imposant a tots els lluitadors, només el coratge i la força de voluntat els empenyia a seguir matant, a seguir morint.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIx9DzSuR7NzO38TnVKSrLPuoPyNgVKmu0-Z_OfVDiukQsE7pSQZ8UlVSt8W5XLpKOZU5cpxng2dNdbFk6aB3T5BqQQerfwOPHoCKSJvY6yo-YPCY6VbnTvLhIdPDrdE2iQ_tIg/s1600/Imagen43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIx9DzSuR7NzO38TnVKSrLPuoPyNgVKmu0-Z_OfVDiukQsE7pSQZ8UlVSt8W5XLpKOZU5cpxng2dNdbFk6aB3T5BqQQerfwOPHoCKSJvY6yo-YPCY6VbnTvLhIdPDrdE2iQ_tIg/s320/Imagen43.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Però conforme avançaven les
hores, la millor organització i ordre de les tropes romanes, s’anava
imposant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els valents ibers, esgotats
anaven cedint terreny a les més eficaces tropes de Cneo Escipió. Com Narró
havia predit, la batalla va esdevenir una carnisseria, on els ibers queien a
milers. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPDjbHeAFo0nYoL8WK-wI5AceHX04W-na2BQ9qeutOH9OP1-25Ls0VnvUPf7-FFeGHnVnmMOi5NfZJmFSvv2uAqQkhaaNS6Ihin4BynYd54_h7Vp3iU1dMRjsyiHtmmiCx1kHUg/s1600/Imagen44.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPDjbHeAFo0nYoL8WK-wI5AceHX04W-na2BQ9qeutOH9OP1-25Ls0VnvUPf7-FFeGHnVnmMOi5NfZJmFSvv2uAqQkhaaNS6Ihin4BynYd54_h7Vp3iU1dMRjsyiHtmmiCx1kHUg/s320/Imagen44.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Quan la llum del sol va
desaparèixer, fent impossible continuar la matança, els dos exèrcits es van
retirar cap els seus campaments respectius. El camp de batalla presentava un
aspecte horrible. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vz17fl0mg8zMFA_YkQ0iAmoLGwGHewN2ApFDjU6uLh0iUaX2GnfzBQRpVNr7sE2qmbPuid8FevuBZUfl7lqczIzdp8cGyBqy38bo0fQJVPk9vQthNO2dkHlfhY2PNNGB8-PI2A/s1600/Imagen45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vz17fl0mg8zMFA_YkQ0iAmoLGwGHewN2ApFDjU6uLh0iUaX2GnfzBQRpVNr7sE2qmbPuid8FevuBZUfl7lqczIzdp8cGyBqy38bo0fQJVPk9vQthNO2dkHlfhY2PNNGB8-PI2A/s400/Imagen45.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Milers d’homes morts, els ibers
havien perdut prop de 5.000 homes, els romans i els seus aliats, menys de
mil. El camp havia quedat impregnat de sang, orins i defecacions. Gemecs dels
ferits que demanaven a crits algú que els ajudés a morir i els estalviés uns
dolors insuportables. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">L’horror, la ràbia, una tristesa
infinita en comprovar tanta crueltat, es va apropiar d’Amusic, que plorà
desconsoladament per la mort de tants amics coneguts, de tants enemics
desconeguts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ara veia amb uns altres ulls,
les campanyes del seu pare contra altres pobles… veia per primer cop el
veritable rostre de la guerra… Comprenia que cap victòria valia el preu de
tanta mort. Va ordenar la retirada de tots aquells ferits de la seva tribu
que poguessin sobreviure, deixa en el camp de batalla 150 genets i 680 dels
seus soldats d’infanteria que malauradament serien menjats pels voltors i les altres besties carronyaires,
iniciant el tristíssim camí de tornada cap a Ausa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els seus aliats fugiren cap els
seus territoris, tots eren conscients de que l’arribada dels exèrcits romans
significava la fi de la seva manera de viure, la seva destrucció com a pobles
lliures i que les primeres víctimes serien els ilergetes i ilercavons. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tots, havien aprés a un cost
elevadíssim en vides humanes, la lliçó que Narró els havia explicat. No hi
havia en tot el món una màquina de guerra millor que les legions romanes, en
camp obert eren invencibles. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPvlWp_fKSefOSkktxDhvAaXx7QSGqOWDTvys3HLJUKZwjm2Qz9wKYVmZT2WnO4ZZHLJNj-1IH_1qHz_Ea4LCZCJHoA4GI5G8YHbTBOcIzl-bEmUskWHLsgdvwzC2W1pI0fvJWtg/s1600/Imagen46.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPvlWp_fKSefOSkktxDhvAaXx7QSGqOWDTvys3HLJUKZwjm2Qz9wKYVmZT2WnO4ZZHLJNj-1IH_1qHz_Ea4LCZCJHoA4GI5G8YHbTBOcIzl-bEmUskWHLsgdvwzC2W1pI0fvJWtg/s320/Imagen46.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per la seva part, Cneo Escipió,
somreia veient el camp de batalla cobert per milers de cossos, les portes d’
Hispania s’havien obert de par en par a la dominació romana. No seria ràpid,
aquests ibers eren soldats molt valents i resistents, dignes d’admiració,
però no eren rivals per l’exèrcit que ell i el seu germà havien creat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ell ja sabia que 1.000, 2.000 o
3.000 homes més li serien enviats ràpidament des de Roma, per a substituir els que havia
perdut en aquella batalla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En arribar a la seva ciutat,
després dels rituals funeraris en honor a les víctimes caigudes, reuní als
representants del seu poble i els digué: <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wluXfo3r5cODiD6voX2ff1FoV4rnlmuz_0U68YQy70Pq04UrFhbwWovgBdQgRx_fGpemsBeaRdW71wTq4OorGy1-F8RIyQgSnZFLisMiYl42-t4m0NEtCUMOcpMT3Bv6sQlKsg/s1600/Imagen47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wluXfo3r5cODiD6voX2ff1FoV4rnlmuz_0U68YQy70Pq04UrFhbwWovgBdQgRx_fGpemsBeaRdW71wTq4OorGy1-F8RIyQgSnZFLisMiYl42-t4m0NEtCUMOcpMT3Bv6sQlKsg/s320/Imagen47.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">-“Jo Amusic, fill de Buntals,
rei dels ausetans vaig ser educat per la voluntat del meu pare i d’acord amb
les tradicions ancestrals que es perden en la nit de la memòria, per a ser un guerrer. He tingut els
millors mestres i desafio a qualsevol de vosaltres a derrotar-me amb les
armes… (es feu un silenci total). <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els ausetans per la meva
voluntat i seguint el vostre consell, vàrem adherir-nos a una coalició
proposada i dirigida pels reis dels ilergetes i ilercavons, per a presentar una batalla –que hauria de ser decisiva- contra les tropes romanes dirigides pel
general i Consol romà d’ Hispania Cneo Escipió. El nostre exèrcit era més
gran que el seu, els nostres soldats, tots ells homes lliures de les diverses
tribus, eren plens de coratge, d’entusiasme, de valor. Em sento molt
orgullós d’haver encapçalat els nostres homes, tots els que allà varen quedar
estesos i els que varem tornar, hem lluitat fins l’extenuació portant-nos
molts romans per endavant, jo mateix vaig matar 8 legionaris romans, Narró
12, Almides el jove capità de Puigcastellet en portava 17 quan un pilum el va
travessar per l’esquena… No, ningú no podrà dir que els ausetans no van
lluitar heroicament. Però hem estat derrotats, i de seguir així, serem exterminats
i el nom d’ausetants desapareixerà de damunt la terra per sempre mes. I no
penso permetre-ho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Després de pensar-ho molt, he
arribat a les següents conclusions que vull transmetre-us. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els ausetans estem derrotats….
(tot de protestes s’elevaren dins la sala)… <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">No avui encara, dons la
prudència ens va fer enviar a la guerra només una part del nostre exèrcit,
però us dic sense cap dubte que la nostre forma de vida s’acabarà en un plaç
de temps molt breu..., el que triguin els romans en arribar al nostre
territori (noves airades protestes). <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La cobdícia romana no te límits,
no volen només les nostres terres, les nostres riqueses, el nostre or, el
fruit dels nostres camps de conreu, els nostres ramats, no, els romans volen
les nostres ànimes i per tenir-les s’apropiaran de les nostres vides, de la
nostre sang. Ens volen esclaus o morts. (Mai!, Mai!, cridaren molts dels
assistents) <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">La meva obligació com a rei
vostre es impedir-ho, salvar les vostres vides, garantir la nostre llibertat,
perpetuar-la pels nostres fills i els seus propis fills. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Per aixó –ajudat per alguns
d’entre vosaltres- he ideat un pla que se que no us agradarà, ple de
sacrificis, que canviarà totalment la nostre realitat d’ara per tal de que la
major part possible del nostre poble pugui sobreviure. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPQo-4BJGLLMmc_cSda6hhD347_NmrqxgWNJNHU0Yehx7hyM2RzvGsmsiGQDxlqeM2re7YSSIFGQT2X87FpXq2GEr_lz5a-rH487bw6rvn9Vq54UZBP1jL0So5FTd7wZsASz-8Dg/s1600/Imagen48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPQo-4BJGLLMmc_cSda6hhD347_NmrqxgWNJNHU0Yehx7hyM2RzvGsmsiGQDxlqeM2re7YSSIFGQT2X87FpXq2GEr_lz5a-rH487bw6rvn9Vq54UZBP1jL0So5FTd7wZsASz-8Dg/s320/Imagen48.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En primer lloc donarem el dret
de ser ciutadans ausetans a tos els que visquin a la nostre terra. Ja no hi
haurà més esclaus (les veus dels grans propietaris de terres van protestar
enèrgicament), els que tinguin esclaus els hauran d’alliberar, si volen
podran seguir treballant a canvi del salari que cobrin els homes lliures de
la finca. Els esclaus que ho vulguin podran marxar als seus llocs d’origen.
L’ex-amo, els haurà de donar subministres per deu dies (noves protestes més
airades), els qui es quedin tindran els mateixos deures i drets que els
altres i seran considerats com a homes lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Totes les collites, ramats,
bestiar, productes artesanals, seran comprades per la corona ausetana a un
preu-just fixat anualment (noves protestes, en aquest cas més generals), els
productes seran administrats de manera que hi hagi per tothom, i ningú passi
fam als nostres territoris. L’acumulació exagerada de productes i la venda
dels mateixos fora del control del regne, serà considerat un delicte de traïció
i castigat amb la pena de mort. (Mes protestes)<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els poblats, ciutats,
enclavaments, viles i tots els nuclis on hi visquin mes de 6 famílies,
escolliran en assemblea i anomenaran uns diputats, que seran responsables
davant de l’assemblea i del rei. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les dones i els joves a partir
dels 16 anys, podran participar d’aquestes assemblees, en igualtat de
condicions, drets i deures, com a ciutadanes lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">A més, a partir d’ara mateix les
nenes des dels 6 anys –igual que els nens-, i totes les dones entre els 16 i
els 25 anys que ho desitgin rebran instrucció militar, elles seran en darrera
instància les que hauran de decidir sobre la conveniència de defensar o
abandonar la resistència de les nostres ciutats i enclavaments. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Es formarà un cos especial de 1.000
voluntaris encarregat de dur a terme operacions militars especials. Al
capdavant d’aquest cos hi haurà en Narró, a partir d’aquest moment, màxima
autoritat després del rei i la reina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Reforçarem les muralles i
defenses del nostre regne, a més construirem 5 refugis fortificats amb
capacitat per a 1.000 persones a l’interior de les Guilleries. Aquests
refugis secrets, seran la darrera esperança de la nostre supervivència. Allà
hi anirem quan els romans ens robin la totalitat de les ciutats del nostre territori. Espero que tots comprengueu
la importància i la irrevocabilitat d’aquestes ordres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Sé que a ulls de molts
esdevindré un tirà, són moments de gran emergència que no admeten
vacil·lacions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Cada tres mesos serà convocada
una assemblea dels representants, on seran valorades, discutides, modificades
o anul·lades totes i cadascuna de les lleis. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">D’altra banda, si en tres
consecutives, d’aquestes assemblees generals del regne, es demana la meva
abdicació, em retiraré i quedaré a disposició de l’assemblea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Ausetans: “La Terra lliure o la
mort”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Malgrat les protestes d’uns
quants privilegiats de l’anterior ordre de les coses, ben aviat el regne dels
ausetans va donar mostres d’una nova energia. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLlVjVGZGc0zPSk0u4dkcRiW7c6E_IvBBQtoVClrqIVldpuGIoeQC8aEK5I18YpZXBAUo_N-ezI8Mq4bWlCoK6rdNfWBN82fmauwehWdt473qHNW7W3YnXbxfxwrLazyWG9Som/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLlVjVGZGc0zPSk0u4dkcRiW7c6E_IvBBQtoVClrqIVldpuGIoeQC8aEK5I18YpZXBAUo_N-ezI8Mq4bWlCoK6rdNfWBN82fmauwehWdt473qHNW7W3YnXbxfxwrLazyWG9Som/s1600/2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Pocs van ser els esclaus que van
voler anar-se’n, esperançats en que el nou rei tractaria a tothom amb
equanimitat i justícia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Els treballs de fortificació i
la construcció dels refugis fortificats va anar avançant depresa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Les dos primeres assemblees de
representants dels pobles, no van significar cap entrebanc als projectes
d’Amusic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Tot semblava anar bé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">De tant en tant els arribava
alguna noticia sobre l’avenç de les tropes romanes que guerrejaven en terres
dels Ilergetes, assolant-ho tot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">Arribà l’ hivern i amb ell el
fred i la neu que ho paralitzaren tot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">En arribar la primavera, els
exploradors que recorrien sense descans els límits del territori ausetà, van
detectar un exèrcit romà que des de la Via Augusta, havia pres el camí
d’Ausa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">5 maniples i uns 500 homes de
tropes auxiliars, amb un gran seguici de carros i mules amb subministraments
és dirigia contra la capital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="Default">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Amusic i Narró, coneixedors del
terreny, van decidir no enfrontar-los obertament, sinó preparar-los una mortal
emboscada. Narró aconsellà a Amusic que fes servir una estratègia que va donar
la victòria a Anibal sobre Siracusa allà on les parets del congost es feien més
estretes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQGFb78-83pW7Z93EmTHDnEjm7Nt5CHayuDf0LzLt44_Si9NUCcc1-mrhWFpjuClefod2m6AQva-VzK9nXBtrR1sHwvz9zrO-d4OmPflS3_lOgzhQ0XYfKrLNKMnANEUOA8CaIRg/s1600/Imagen49.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQGFb78-83pW7Z93EmTHDnEjm7Nt5CHayuDf0LzLt44_Si9NUCcc1-mrhWFpjuClefod2m6AQva-VzK9nXBtrR1sHwvz9zrO-d4OmPflS3_lOgzhQ0XYfKrLNKMnANEUOA8CaIRg/s320/Imagen49.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif";">
</span><br />
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-table-layout-alt: fixed;">
<tbody>
<tr style="height: 31.6pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: none; height: 31.6pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 425.15pt;" valign="top" width="567"><div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">A més de llances, pedres,
fletxes, els ausetans els hi van llençar </span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRJiF6z8uJmgyr6dJw28EPE1xIMrpP_aSqXj1wAHwK047etBu89AeWN3g8CLyu1cqpNKaSBMNR2bfd4i-jMv1vTkNYTA8GnIqNa6Izgyzn8kmXXgYSqJIM4UjazxVEar2JgLJO_w/s1600/Imagen50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRJiF6z8uJmgyr6dJw28EPE1xIMrpP_aSqXj1wAHwK047etBu89AeWN3g8CLyu1cqpNKaSBMNR2bfd4i-jMv1vTkNYTA8GnIqNa6Izgyzn8kmXXgYSqJIM4UjazxVEar2JgLJO_w/s320/Imagen50.jpg" width="301" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">desenes de ferotges eixams de vespes…
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmDB_ynpjQ5VZfNLzVM2qix9gXHbfOuuGBErwVjZn_DaNDwlpY3U-yZI6l1-ODmL88OE9_l72jHJugR2BvC9e7gcdIrULsA3DTYYjhmkwj60TxOFnlWOzrI_hYyEY-Dz_BnyZryg/s1600/Imagen51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmDB_ynpjQ5VZfNLzVM2qix9gXHbfOuuGBErwVjZn_DaNDwlpY3U-yZI6l1-ODmL88OE9_l72jHJugR2BvC9e7gcdIrULsA3DTYYjhmkwj60TxOFnlWOzrI_hYyEY-Dz_BnyZryg/s320/Imagen51.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 5.5pt; mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border: none; height: 5.5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 425.15pt;" valign="top" width="567"><div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">De sacs amb centenars de serps
verinoses embogides… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_80t_Vu1zsIyITTaPCQF85NWfiOayoB91fWQzcINIvTHIrmQTVsAjGkLGq_J7lzVQs3OUuMrBqE9v7ESptyhSk_inmCNeujKNvZcdVb9ZDvA0qt-7WjIZGoHY801nXNWRhaRMqQ/s1600/Imagen52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_80t_Vu1zsIyITTaPCQF85NWfiOayoB91fWQzcINIvTHIrmQTVsAjGkLGq_J7lzVQs3OUuMrBqE9v7ESptyhSk_inmCNeujKNvZcdVb9ZDvA0qt-7WjIZGoHY801nXNWRhaRMqQ/s320/Imagen52.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">D’altres amb escorpins de la
zona, que si bé les seves picades no eren mortals, aterriren als soldats
romans… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Primer els cavalls i les altres
besties, tot seguit, l’exèrcit romà en ple fugí a la desbandada, deixant mes de 80
morts i gairebé tots els subministraments i queviures. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Finalment, els homes d’Amusic,
recoberts amb pells de cabra i d’ovella, des dels peus fins a la cintura, van
poder llançar-se sobre els romans sense por a les picades dels escorpins i
escurçons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Va ser una gran victòria que
confirmava les noves tàctiques i el bon sentit del rei Amusic i els prudents
consells d’en Narró.</span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqFz0a890sk_wZKvtkP7GS5l2TB6GbhCFxe67FlXNJzFdi0YD7J4ZctVxVdSeHHhkrCiIzpC9uRvevWBanFvYZusahr6ym45kAtNxx7ROQKDmahDLTA4XL4kzvVM6KiaTABdwN7A/s1600/Imagen53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqFz0a890sk_wZKvtkP7GS5l2TB6GbhCFxe67FlXNJzFdi0YD7J4ZctVxVdSeHHhkrCiIzpC9uRvevWBanFvYZusahr6ym45kAtNxx7ROQKDmahDLTA4XL4kzvVM6KiaTABdwN7A/s320/Imagen53.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"> <o:p></o:p></span><br />
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Però els romans tornaven un cop
i un altre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Els valents ausetans els
esperaven en els llocs més inesperats, utilitzant tàctiques de guerrilles, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidcfzghyWRhJsVWN7JcaAEo2tSS63hAhKT6AAW_JfLG72IW4DmCZ2xsVDUTIlcc66DaUXojG_NnW14IFQnDDS0mhiBZjY2iWBJ7rgNNR_K9rFIKq_NEZrMA0kVFL_O-R_pfJnHcw/s1600/Imagen54.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidcfzghyWRhJsVWN7JcaAEo2tSS63hAhKT6AAW_JfLG72IW4DmCZ2xsVDUTIlcc66DaUXojG_NnW14IFQnDDS0mhiBZjY2iWBJ7rgNNR_K9rFIKq_NEZrMA0kVFL_O-R_pfJnHcw/s320/Imagen54.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Però Amusic era conscient de que cada
victòria no servia per a res més que guanyar una mica de temps per a poder dur a terme els seus plans. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzC-eKaV_aKwm2sLK4LeyBXh33Lfw-HfLfmLYKm4Jkxxc1YirGr47dFsTct9WLOnrSYc4169-FcooX8UnyrPFx_JFgcm5PU3JFyU0ViQErQ8x8jzOPH4pXxogjJB33S-5p25Jmg/s1600/Imagen55.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="155" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtzC-eKaV_aKwm2sLK4LeyBXh33Lfw-HfLfmLYKm4Jkxxc1YirGr47dFsTct9WLOnrSYc4169-FcooX8UnyrPFx_JFgcm5PU3JFyU0ViQErQ8x8jzOPH4pXxogjJB33S-5p25Jmg/s320/Imagen55.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Cada primavera i cada estiu, els
atacs romans eren més freqüents, mes nombrosos i més propers, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU3LUmUyqu1mWjQ4RXeY_qDVwCqNK5jWvNA0XZC936-Rg8kK628dDBgXZ644YYMFDZe6NYstgJvzlkxL0FnQhBhvLeDX4fcDhmpzFGrZQIczqpP4J0J1djR1cysvQHufacBFw0VA/s1600/Imagen56.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU3LUmUyqu1mWjQ4RXeY_qDVwCqNK5jWvNA0XZC936-Rg8kK628dDBgXZ644YYMFDZe6NYstgJvzlkxL0FnQhBhvLeDX4fcDhmpzFGrZQIczqpP4J0J1djR1cysvQHufacBFw0VA/s320/Imagen56.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Un dia els enfrontaments ja
tingueren caràcter defensiu, dins del territori ausetà. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Els llogarets ausetans anaven
caient un a un.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV0vgTh07L5y3CtlGuVdQlSzcFf2xCMUEzlUosvKG57Kkc5rb7b6PBYISI7ZDHvJT9_v9mYLq5Y0C-8v9w41fZq6YW0yU5bv9amy3AjGyKtOpftuYuZl6Z_pmUFmnFuR1lcpO1ZA/s1600/Imagen57.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV0vgTh07L5y3CtlGuVdQlSzcFf2xCMUEzlUosvKG57Kkc5rb7b6PBYISI7ZDHvJT9_v9mYLq5Y0C-8v9w41fZq6YW0yU5bv9amy3AjGyKtOpftuYuZl6Z_pmUFmnFuR1lcpO1ZA/s320/Imagen57.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El preu de la derrota era car,
molt car!, en vides humanes...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglRRcEFMsKLDpTYurfBpdj6eVf0npwTmiDhqNwO3Lcbud1tvHnz83KYs3mnV5BVLLQs8T27-RPfyAj5ZltHhebmsaL7olEIs90Oe03HElCASzPekDomJanJCT9ay88Ap-AzClzjA/s1600/Imagen62.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglRRcEFMsKLDpTYurfBpdj6eVf0npwTmiDhqNwO3Lcbud1tvHnz83KYs3mnV5BVLLQs8T27-RPfyAj5ZltHhebmsaL7olEIs90Oe03HElCASzPekDomJanJCT9ay88Ap-AzClzjA/s320/Imagen62.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Després d’una campanya que durà
dos anys, els romans s’apoderaven d’Ausa, la capital del regne.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrGdVMyN5KZ-h2lFy_EJdy-318HFQLVl8StOF3T6VPKxhLZpa5A13bwuo8Sq4C0NW7qnUcsrmUfUsQZiZT6wUbfPeoYgJHWPGx2TAye7417wbj0AsXTiEnyG1pnbj47aQE01dPZA/s1600/Imagen59.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrGdVMyN5KZ-h2lFy_EJdy-318HFQLVl8StOF3T6VPKxhLZpa5A13bwuo8Sq4C0NW7qnUcsrmUfUsQZiZT6wUbfPeoYgJHWPGx2TAye7417wbj0AsXTiEnyG1pnbj47aQE01dPZA/s320/Imagen59.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La lluita va ser aferrissada,
carrer per carrer, casa a casa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6oZTLuIyBvXfFT6dTsRe4rk9CLIORwhCTkyZxWEGc4jrajY0PO5pcG0W-S6wZ5kHkBmQA3Zs8e6WKlHLrHDib4GspE33yVlkYKonCkoW7fwrUpJk6oUviM-BHEoTZGyrP3yeurw/s1600/Imagen60.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6oZTLuIyBvXfFT6dTsRe4rk9CLIORwhCTkyZxWEGc4jrajY0PO5pcG0W-S6wZ5kHkBmQA3Zs8e6WKlHLrHDib4GspE33yVlkYKonCkoW7fwrUpJk6oUviM-BHEoTZGyrP3yeurw/s320/Imagen60.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La brutalitat de les tropes
romanes va ser tal que no van quedar més supervivents que alguns dels nens de
la ciutat </span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NWEFgoKTowlT89HCZCEgUXACiukF2Pr8-X2RLUwIHiR0lJbCePHqqcOileTyCtHhdcpZjWDtMZDUGMSOPJl7WDVJlvC5ak8Mm4k3vjGXdv-n6INA5K0YotrzkMNXn4_j_WK_gQ/s1600/Imagen61.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NWEFgoKTowlT89HCZCEgUXACiukF2Pr8-X2RLUwIHiR0lJbCePHqqcOileTyCtHhdcpZjWDtMZDUGMSOPJl7WDVJlvC5ak8Mm4k3vjGXdv-n6INA5K0YotrzkMNXn4_j_WK_gQ/s320/Imagen61.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">salvats per un destacament de dones d’espasa dirigides per la reina
Irene -convertida en una guerrera temible- que van aconseguir rescatar-los en el darrers instants.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkTUMbBsCF2g7Gsxg4ZL5-BB7fScjGEx4A5uegshaIBCcRWZ4fpuonTki9KX5gOvEd1MkpDyNr3c4w_6JkQn8lAtm1sgEuDJMhvq2-3eAtdC5aEuQszENpHxyWCa-9YJuBdIMZmw/s1600/Imagen64.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkTUMbBsCF2g7Gsxg4ZL5-BB7fScjGEx4A5uegshaIBCcRWZ4fpuonTki9KX5gOvEd1MkpDyNr3c4w_6JkQn8lAtm1sgEuDJMhvq2-3eAtdC5aEuQszENpHxyWCa-9YJuBdIMZmw/s320/Imagen64.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Totes les ciutats i fortaleses
ausetanes van ser ocupades i destruïdes per l’exèrcit romà. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVlDY8-btPVXwR7NckwEm79NtDHEFTxJdJgWGmXnsCqWi6Q0cCyp8ugfX4Z7lDc5i3ERhyphenhyphenGJpoFN2hDF_mtVAp0gi-Hgfxo6kk-z-p_ssdXz3Jsd7ciOZGvXRBgo-Q3u093mImg/s1600/Imagen63.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVlDY8-btPVXwR7NckwEm79NtDHEFTxJdJgWGmXnsCqWi6Q0cCyp8ugfX4Z7lDc5i3ERhyphenhyphenGJpoFN2hDF_mtVAp0gi-Hgfxo6kk-z-p_ssdXz3Jsd7ciOZGvXRBgo-Q3u093mImg/s320/Imagen63.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Totes?, no. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Els cinc emplaçaments secrets en
el més profund de les Guilleries esperaven per a rebre els supervivents. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRHeeRbtVurfrBEmGp-Ew-PG3qn5_hQMi4kEKOUUkj9W0UVvLcREtFlQwX_-9zvFLuio19il88ekx49I883-lJb0jt2WEi7Djx0dvRh_pPCJcrffBj2Un5LHXroutUx9t1Jsq3A/s1600/Imagen65.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRHeeRbtVurfrBEmGp-Ew-PG3qn5_hQMi4kEKOUUkj9W0UVvLcREtFlQwX_-9zvFLuio19il88ekx49I883-lJb0jt2WEi7Djx0dvRh_pPCJcrffBj2Un5LHXroutUx9t1Jsq3A/s320/Imagen65.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Però inexorablement, la imparable màquina de guerra
romana <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Es va anar a</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">poderant lentament</span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj108pmVcmfNFLLg6Jk5eLg3MiNHybbTrEgXvjOBDRDcXGgKdiNZAfDMk6GVthrLxpWfvKCyF80N3CDSdXY825gsEZxFPGV6IRRwQXf1L6L9ENdVylZKv-vxv50oGWzjdVAgXuaTw/s1600/Imagen66.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj108pmVcmfNFLLg6Jk5eLg3MiNHybbTrEgXvjOBDRDcXGgKdiNZAfDMk6GVthrLxpWfvKCyF80N3CDSdXY825gsEZxFPGV6IRRwQXf1L6L9ENdVylZKv-vxv50oGWzjdVAgXuaTw/s320/Imagen66.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">De tota la península Ibèrica.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Fins que Hispania no va ser sinò una província mes del seu immens imperi <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEildGrJWuriY8lrcZLuZ8c8sBU16RDFomYh38fs6tcujyGJ0MAD6LgWZ1l2Nd1eEDkdRbSeJebUc9YPkAtgMt5eiQZh7wO49M3wrpPRE5Gw6EpV2ztnMxNnJ3XdLeF7ME8oh3acLA/s1600/Imagen68.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEildGrJWuriY8lrcZLuZ8c8sBU16RDFomYh38fs6tcujyGJ0MAD6LgWZ1l2Nd1eEDkdRbSeJebUc9YPkAtgMt5eiQZh7wO49M3wrpPRE5Gw6EpV2ztnMxNnJ3XdLeF7ME8oh3acLA/s320/Imagen68.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">al voltant del Mare Nostrum (el
“nostre mar” pogueren dir els romans) <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoRL9Hd1QIY1rKBKY6IXHwQ6YSm4R4sGAy8D9l5CokJ2sqvlksqs4mMDVD5GueLr3clje8AjmJhIuhtVDAezg0imYkc0mjGSvJBaj17mGh3nvLul7lAmO6Ex1KrXyIjt-aRB0LUA/s1600/Imagen67.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoRL9Hd1QIY1rKBKY6IXHwQ6YSm4R4sGAy8D9l5CokJ2sqvlksqs4mMDVD5GueLr3clje8AjmJhIuhtVDAezg0imYkc0mjGSvJBaj17mGh3nvLul7lAmO6Ex1KrXyIjt-aRB0LUA/s320/Imagen67.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Tota Hispania va caure sota
domini romà? No, no tota. </span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz47XELg9kA9CcyepdPoZ5AZ02twFQZBSU8h68N2JOUU6xxT5xd07mzNPZRBK_J3gnuJLZL0ujgsxztvD8xgjb0pTtE-YYutNf-ZeJ1roW1aSKSzjye9yK-2K9wfrGuaSVxNoUXQ/s1600/Imagen69.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz47XELg9kA9CcyepdPoZ5AZ02twFQZBSU8h68N2JOUU6xxT5xd07mzNPZRBK_J3gnuJLZL0ujgsxztvD8xgjb0pTtE-YYutNf-ZeJ1roW1aSKSzjye9yK-2K9wfrGuaSVxNoUXQ/s320/Imagen69.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Als pics d’Europa, al País Basc, a Galícia va haver
nuclis de resistència que no van ser reduïts mai totalment, on de tant en
tant, un grup de guerrillers en nom de la llibertat els feien la guerra. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQiBYZvCT9NH00KYgV33hEqTSSXpZWRYe7cSq3kIcKw1RHrIMc7vZVcZdS-VBcxzNbXeIBjbyyjQmSBvmlJ9qmDSG7b4GmrikIXMjLIrc2OBb9v5noic8j67s_nYZ6A7N1xkkbA/s1600/Imagen70.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQiBYZvCT9NH00KYgV33hEqTSSXpZWRYe7cSq3kIcKw1RHrIMc7vZVcZdS-VBcxzNbXeIBjbyyjQmSBvmlJ9qmDSG7b4GmrikIXMjLIrc2OBb9v5noic8j67s_nYZ6A7N1xkkbA/s320/Imagen70.jpg" width="295" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El mateix Publi Corneli Escipió
va morir d’un cop de llança d’un guerrer iber.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRMNlkk6-Pqu2VD9KumeBI9rU-NFChOA8mWZeV4d6z2OpjlOxB0tfReIhf4v3QQLQX5rKvmcsfePHaNPFQ5Z718WbjRJqEF-r_CiKA1XkSGdqNIEeCHzA7lgAAbv0O1nH1yNaQwQ/s1600/Imagen71.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRMNlkk6-Pqu2VD9KumeBI9rU-NFChOA8mWZeV4d6z2OpjlOxB0tfReIhf4v3QQLQX5rKvmcsfePHaNPFQ5Z718WbjRJqEF-r_CiKA1XkSGdqNIEeCHzA7lgAAbv0O1nH1yNaQwQ/s320/Imagen71.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Un d'aquests indrets on els
romans no van aconseguir introduir el seu ple domini, van ser les Guilleries.
Territori esquerp, muntanyós, sense grans vies de comunicació, apartat de tot
i oblidat gairebé de tots. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Allà, amagats entre immensos
boscos de roures, alzines i faigs, 10.000 ausetans, van sobreviure lliures i
en pau durant segles i segles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHyUmHgS7Kzk0baOfOP4iNhGqzgoeg-p8z6IJhC-osrvGw6nkX4wPclZ8tI5qw_N6frDKi3xzFsNW1aRJ1I42L1DGC8gq7aBJX7O2qUitF7o73lKF48g-ThCeW3MJLSOuji7hS1w/s1600/Imagen72.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHyUmHgS7Kzk0baOfOP4iNhGqzgoeg-p8z6IJhC-osrvGw6nkX4wPclZ8tI5qw_N6frDKi3xzFsNW1aRJ1I42L1DGC8gq7aBJX7O2qUitF7o73lKF48g-ThCeW3MJLSOuji7hS1w/s320/Imagen72.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Es diu que en els seus refugis
al bosc, es va establir un sistema d’igualtat social com no hi hagut un
altre. No hi havia rics ni pobres, tot era de tots. No hi havia dominadors ni
dominats, tots eren iguals en drets i deures. Hi havia llibertat religiosa
per a tots els deus, però cap era més important que les altres. Visqueren en
harmonia amb la natura, de la terra i per la terra, però sense abusar-ne ni
destruir-la.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La vida era senzilla, sense
luxes, ni excessives comoditats, però mai a ningú li va mancar res per a
menjar, ni en el pitjor dels hiverns. Tots els nens eren estimats per tots, i
creixien saludables, forts i sense por.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0MigEcfwREt8uC_1lT2N6hhkgsNqOQs1jRFE688h8mZkgeI7W1HA6HFk01PiXWmGAElzretE648iKV51kq780eo4TzDbBs6m7vPAc6s9HHVrkufDLOsRlbrpN7S-yBJqNakCtw/s1600/Imagen73.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0MigEcfwREt8uC_1lT2N6hhkgsNqOQs1jRFE688h8mZkgeI7W1HA6HFk01PiXWmGAElzretE648iKV51kq780eo4TzDbBs6m7vPAc6s9HHVrkufDLOsRlbrpN7S-yBJqNakCtw/s320/Imagen73.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Amusic no va tenir ni un sol any
de pau. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Ell que odiava la guerra
considerant-la la pitjor desgràcia de la humanitat, va haver de passar tots els
dies del seu regnat defensant la llibertat dels seus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Fins que una fletxa traïdora va acabar amb
ell. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKy2tVNO2fWoe83xZVb4myVP1AAkN2S7IxOCpG4MHyJU66zYu8VjmtsNPO77e8DgZAEjMJPLdFJMnDVJrD0LHEDjyxV0y6go4EeVDqof4sVF_bOsOpy2AdCVOUY-sMypdBx2AAqg/s1600/Imagen74.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKy2tVNO2fWoe83xZVb4myVP1AAkN2S7IxOCpG4MHyJU66zYu8VjmtsNPO77e8DgZAEjMJPLdFJMnDVJrD0LHEDjyxV0y6go4EeVDqof4sVF_bOsOpy2AdCVOUY-sMypdBx2AAqg/s320/Imagen74.jpg" width="179" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Tots els que el conegueren van
plorar la seva mort quan encara era relativament jove i podia haver viscut
uns quants anys mes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Si, Amusic va morir, com hauran
de morir al seu temps totes les criatures que caminen per la terra, volen
pels aires, o neden en les aigües… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirjW3Ewy75t4SIXftjubEFHTkdPncqMdEy-6DYlB_UM4caWHdLuD2sdzPcldkNNSzjRx-YjEjJ36QE_bPiIX-xLCXmQrZWLPVN3S5UIBucI_rEpeqmqzqraa1jUXl_X3CjaBWe1A/s1600/Imagen75.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirjW3Ewy75t4SIXftjubEFHTkdPncqMdEy-6DYlB_UM4caWHdLuD2sdzPcldkNNSzjRx-YjEjJ36QE_bPiIX-xLCXmQrZWLPVN3S5UIBucI_rEpeqmqzqraa1jUXl_X3CjaBWe1A/s320/Imagen75.jpg" width="240" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Però el seu somni es va mantenir
al llarg del temps, primer Irene i després els seus descendents el van
mantenir ben viu. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">“la Terra lliure o la mort”
s’escoltà al llarg dels segles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">“Visca la terra”, o “Terra i
Llibertat!”, ens han acompanyat al llarg de la nostre història. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest és el llegat del gran guerrer i cabdill dels ausetans Amusic, fill de Buntals.</span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdPBlpcaiKpBQ_2WrHGynoP0M75cEyERhOrExSROSGHn2fmcFpXNtEi1LDKwofG5kP83gU5fLMKcMMTRhZCmA77cYTgSyjjDkiLTCj1LhkltFqiBTwPoGXqQ2vImGxZgNppMRy7g/s1600/Imagen76.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdPBlpcaiKpBQ_2WrHGynoP0M75cEyERhOrExSROSGHn2fmcFpXNtEi1LDKwofG5kP83gU5fLMKcMMTRhZCmA77cYTgSyjjDkiLTCj1LhkltFqiBTwPoGXqQ2vImGxZgNppMRy7g/s320/Imagen76.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Com sempre, espero que us hagi estat útil i interessant.</span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-69263038552071899492016-04-02T12:11:00.000+02:002016-04-08T05:46:56.581+02:00¡EL ORGASMO ES DIOS!<span style="background-color: black; color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small; line-height: 115%; text-align: justify;">¿Quién
dijo que Dios no tiene cara? ¡Vaya si la tiene! Quien ha visto a una mujer en
pleno orgasmo, ha visto a Dios.</span><br />
<span style="background-color: black; color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 7pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-¿Dios creó el
cerebro... o el cerebro creó a Dios? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-No puedo responder a
eso. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Usted es
neurobiólogo... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Y sí puedo decirle
que toda experiencia espiritual tiene base cerebral. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-¿Por ejemplo? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-El éxtasis místico.
Hay estructuras concretas del hemisferio
derecho de nuestro cerebro directamente implicadas en ese estado. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Entonces, ¿también yo
puedo ser místico? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Es una capacidad
universal, ciertamente, pero hay cerebros más lábiles, más proclives que otros a
entrar en ese estado de éxtasis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-¿En qué consiste un
éxtasis místico? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-En una experiencia
(transitoria) de disolución de la dualidad Yo-Naturaleza (o sea, desaparece tu
ego, fundido en uno con el todo) y de suspensión del flujo del tiempo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-O sea... siento que soy
infinito y eterno. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Y que todo encaja,
todo se ilumina, todo está bien. Es un arrobo que han descrito muchas personas:
poetas, artistas, eremitas, santos, herejes, visionarios, místicos
célebres... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Y relatan que han
conectado con Dios. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Eso los formados en
culturas con Dios. Pero si eso lo vive un budista (el budismo carece de Dios),
le hablará de "iluminación". <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-¿Qué ha sucedido en
esos cerebros? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-Se ha estimulado el
lóbulo temporal derecho (más visuo-espacial, y de emociones, afectos...) y se
suspende la actividad del lóbulo parietal izquierdo (el lógico-matemático,
analítico, que capta la dualidad, las antinomias como arriba-abajo,
antes-después...). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">-El arrobo místico
altera nuestra percepción cotidiana de espacio y tiempo, pues... <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small; line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">-Quizá
espacio y tiempo sean las gafas con que el cerebro mira la realidad. ¡Un filtro
construido por el cerebro! Quizá el cerebro nos restrinja lo real, cosa útil
para sobrevivir como especie. Y, en el éxtasis místico, ¡el cerebro se quita un
ratito esas gafas, ese filtro! </span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">“El cerebro es la sede
de todo lo espiritual” <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small; line-height: 115%; text-align: justify;">
</span><br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: black; color: red; font-size: x-small;">FRANCISCO J. RUBIA,
NEUROBIÓLOGO</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small; line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como
bien saben los lectores de éste blog, no me gusta en absoluto provocar,
escandalizar, ni nada de lo que tenga que ver con la prensa amarilla, rosa o de
cualquier otro color. En general trato, de acuerdo a mis conocimientos y
posibilidades, de dar a los lectores –teniendo en cuenta que una buena parte
pueden ser jóvenes ex -alumnos míos, una información que sea veraz, seria y
siempre razonada. Pero en éste caso, como trataremos de demostrar en la
presente entrada, la frase que le da título, con ser insuficiente y excesivamente
simplificada, puede servirnos como punto de partida. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Veamos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hace unos años, leí en la red éste titular:
</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">"El orgasmo es Dios y el
orgasmo debe ser adorado”. Desde luego captó mí atención, no pude evitar
seguir leyendo: </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“Esta es la 'palabra de Dios' que proclama
Carlos Bebeacua, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYh2GfPc7SEiGHS3h1phyphenhyphenkdbKotF672u20jHbshad5lG4x9SJGlNA3X9gduBWV-Is2hhyphenhypheny26ZoL47hC3_Ccs_qq-ZsrnzGBd2KGYYWOg-ciXe5OszBGEQ-KafLl6s_U-t6YMjsw/s1600/cARLOS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHYh2GfPc7SEiGHS3h1phyphenhyphenkdbKotF672u20jHbshad5lG4x9SJGlNA3X9gduBWV-Is2hhyphenhypheny26ZoL47hC3_Ccs_qq-ZsrnzGBd2KGYYWOg-ciXe5OszBGEQ-KafLl6s_U-t6YMjsw/s320/cARLOS.jpg" width="218" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">un uruguayo que vive en Suecia y que es el líder de un culto
religioso conocido como la "Iglesia de la Virgen del Orgasmo". Este credo particular de nombre tan extático
ha saltado a los medios de comunicación suecos porque está a punto de conseguir
ser registrado, en igualdad de condiciones, con el resto de cultos e iglesias
del país, según The Local. Un juez así lo ha decretado, después de que con
anterioridad la 'religión del orgasmo' quedara fuera de la egregia lista porque
ofendía a los cristianos. Carlos Bebeacua, nacido en Montevideo hace 54 años,
se proclama "cardenal" del esta iglesia. Artista plástico, decidió
iniciar el culto a raíz de que una de sus obras, La Virgen del Orgasmo,
despertara fuertes protestas en la Expo de Sevilla 92. En esa oportunidad,
intervino la policía para evitar disturbios”. Que país el nuestro que se escandaliza por el titulo de una pintura y que se obstina en declarar "fiesta nacional", la tortura de animales, o que mantiene una de las cotas más altas del mundo de violencia doméstica!...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Decidí buscar tan
provocativa obra:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIH5FZYzfMgKmhaCNhoYS18_yej2J-cFgRgifMyb1L2JXWhFlXUa4G53tlay9hSBd5oIFWxNeBhlFuvzZTXWzjZnQa5R5OEeBuoKU6u2JMLnqGE2VJuIaLnh0ZCfzAaxhg7FOC6g/s1600/virgendelorgasmo%255B2%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIH5FZYzfMgKmhaCNhoYS18_yej2J-cFgRgifMyb1L2JXWhFlXUa4G53tlay9hSBd5oIFWxNeBhlFuvzZTXWzjZnQa5R5OEeBuoKU6u2JMLnqGE2VJuIaLnh0ZCfzAaxhg7FOC6g/s400/virgendelorgasmo%255B2%255D.jpg" width="335" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No me pareció tan
escandalosa, claro que han pasado mas de veinte años desde el 92, y yo nunca he sido ni muy
remilgado, ni muy católico y además, pienso que la irreverencia –hasta cierto
punto - es buena, porque cuestiona las
cosas y rompe tabúes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Seguí leyendo la notícia:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“La Iglesia del
orgasmo cuenta con tres centenares de fieles entre Suecia, España y
Latinoamérica, y en su nómina de sacerdotes sólo hay mujeres, que son las
encargadas de interpretar el Catecismo del Orgasmo, sus sagradas escrituras”.<span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"> <o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Seguramente,
tal como a tí mismo –amigo lector, te pueda estar ocurriendo, primeramente me
sentí sorprendido, casi inmediatamente después, me vino el pensamiento perverso
de: Carai!, como se lo montan algunos!”. Pero paralelamente, era consciente de
que más allá del fácil recurso al cachondeo, se escondía algo que “ya sabía” y
que era muchísimo més importante y que merecía algo de reflexión.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En otra
publicación digital, leí: </span></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">"A través del amor
por su esposa, el hombre, después de alcanzar su propia satisfacción, debe
acariciar los labios y clítoris de la mujer hasta que ella llega al
orgasmo". </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRXKf6YGLTlRPv5W5YauvM7T4UarC74BgdlBCqWk64b3qUXoV5auxRYgIvnjGP9Rf__-_Oay3jqqGWFlc-2-mo2qA-M0wImSoxhgdwEhZoofhWRZsOtw4z7uvw5nFIYmQ9Pgjmg/s400/sexofran.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRXKf6YGLTlRPv5W5YauvM7T4UarC74BgdlBCqWk64b3qUXoV5auxRYgIvnjGP9Rf__-_Oay3jqqGWFlc-2-mo2qA-M0wImSoxhgdwEhZoofhWRZsOtw4z7uvw5nFIYmQ9Pgjmg/s400/sexofran.jpg" width="333" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No, no es una novela erótica, sino un libro escrito por un
fraile capuchino polaco, Ksawery Knotz, en el que se muestra cómo practicar
sexo "como Dios manda", Knotz aseguró que "Dios está en el
orgasmo"!!! (no hemos de olvidar que éstas palabras fueron dichas por un religioso católico!!!)<span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><o:p></o:p></span></span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No muchos días después de éstas noticias, me encontré con ésta imágen que un grupo de feministas andaluzas que han organizado la "Anarcofradía del Santísimo Coño Insumiso", al cual sacaron en procesión por la ciudad de Sevilla, provocando un gran escándolo público, la detención de tres de las portadoras de tan significativo "paso" y su imputación por varios delitos...</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezGiHfvju1p0gVamlFIqbLzhhfSkFyFrapRiU0M_l5TfTGqT7gWEzFiXd-CPOUhRLkxGmUQs9rTn-l-un6Q9uq9g8yO7hlUU-MoGaFjFaZvXZn5dagQEFfKyZbK_Xbh1S-KYf-g/s1600/9999770903_289766e808_c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezGiHfvju1p0gVamlFIqbLzhhfSkFyFrapRiU0M_l5TfTGqT7gWEzFiXd-CPOUhRLkxGmUQs9rTn-l-un6Q9uq9g8yO7hlUU-MoGaFjFaZvXZn5dagQEFfKyZbK_Xbh1S-KYf-g/s400/9999770903_289766e808_c.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">O incluso esta otra "La Madre de Todo Dios", algo más esquemática:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjDKx4SalZJFNQzChvSL8CKYul6_8iTes4MLxa-GSdq_S3SUzOZ7SPEp5yf-909I-AsDNW45OcQZHUzPyQo-2i7G7KTo7MpCCAvmupUcfHFOoaCAmnn8FIQ_f4w2fwd3ihZTRT4A/s1600/dd3d92099635e86a94299f6e134ddc3f.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjDKx4SalZJFNQzChvSL8CKYul6_8iTes4MLxa-GSdq_S3SUzOZ7SPEp5yf-909I-AsDNW45OcQZHUzPyQo-2i7G7KTo7MpCCAvmupUcfHFOoaCAmnn8FIQ_f4w2fwd3ihZTRT4A/s400/dd3d92099635e86a94299f6e134ddc3f.jpeg" width="298" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">pero con el mismo significado.</span></span></span><br />
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Independiente del carácter reivindicativo, jocoso, irreverente o provocador que tienen éstas imágenes que no deberíamos sacar de su contexto, en
otras entradas, ya hemos hablado de las relaciones entre mística y orgasmo,
entre religión y sexualidad, de la delgada línea que separa el éxtasis espiritual
del sexual, hemos reproducido, testimonios y textos, pero, hasta ahora siempre
hemos puesto el acento, en los aspectos religiosos formales. <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hoy
pretendo dar un paso més, sumergirnos en el interior del ser humano en su
conjunto cuerpo-mente-espíritu, hasta llegar a ese fondo único y profundo, para
observar que efectivamente el Orgasmo es Dios, o por lo menos que en el orgasmo
está Dios, por mucho que esos dos “conceptos”, puedan parecer alejados y es que, sj todo es Dios, si Dios está en todo, ¿porqué no habría de estar o ser el Orgasmo?.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En uno de los foros
que leí, </span></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="text-decoration: none;">Schabtai</span> dijo<i>:...”</i></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Siempre he creído que si Dios
existe es lo más parecido a un orgasmo.<br />
De hecho pienso que la materia en el espacio está en continuo orgasmo dando
lugar a la creación del universo. Por lo que afirmo rotundamente que las
religiones existentes en la Tierra están completamente alejadas o contrarias a
la existencia de Dios. Y como consecuencia digo que Dios existe, pero no es lo
que las religiones dicen que es. Según mis investigaciones, a través de mis
inspiraciones espirituales Dios es el orgasmo del caos”.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1q4CP3Q66X6OLWbDeJZEJJQEslycSsNZC-ryF1_KmlulMLwdwE2VbozUGPBVBNYNF1by_2x7VD1w-3oUZ-dqxvezu-AA1FqTYomxZeRzELkG1E4S7MpK7QqzTKYIwcuhhO_GKdA/s320/caos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1q4CP3Q66X6OLWbDeJZEJJQEslycSsNZC-ryF1_KmlulMLwdwE2VbozUGPBVBNYNF1by_2x7VD1w-3oUZ-dqxvezu-AA1FqTYomxZeRzELkG1E4S7MpK7QqzTKYIwcuhhO_GKdA/s320/caos.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En alguna otra parte leí: “</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los pocos segundos que dura un orgasmo es la
plenitud del ser humano. En ese momento, el hombre y la mujer son lanzados
fuera de la mente. En ese instante no existe el mundo, los problemas. En ese
instante la mujer y el hombre se funden en uno solo y es el momento de la
comunión con la eternidad. Sólo en ese momento los seres humanos son capaces de
crear vida. Sólo en ese momento fugaz los seres humanos se parecen a Dios”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“En el instante que desaparecen los
labios y solo quedan los besos. En el momento en que desaparecen los ojos y
solo queda la mirada. En el momento en que desaparecen los sexos y solo quede
el orgasmo, infinito, eterno, sólo en ese momento la condición humana se eleva
a la categoría de Dios”.<span class="apple-converted-space"> <o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“Todo lo que esté por fuera de la
consciencia no podrá experimentar esta plegaria a la eternidad que es el
instante supremo de la existencia humana: el orgasmo que además de sacurdinos
los huesos, la carne, el corazón y el alma, nos convierte en dioses creadores
de vida humana”.<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span class="apple-converted-space">Como os habréis dado cuenta, el teme ofrece muchos aspectos que merecen ser reflexionados.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero vayamos un poco más allá, que sucede en nuestro cerebro
al tener un orgasmo?<o:p></o:p></span></span></span><br />
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKBnQfcdbJLF_PTfevZF3i6jqcEZifKzthdPqpPAP9lp7fcDSU-5el3UBdAXqNA9n8yh706u_QhiZ7bYCn_crUwTet1DeDL2e46KmMg-6kVDyTPKxmOfOx4zliYyp3WVyKNr3Sg/s1600/BrainInJar.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKBnQfcdbJLF_PTfevZF3i6jqcEZifKzthdPqpPAP9lp7fcDSU-5el3UBdAXqNA9n8yh706u_QhiZ7bYCn_crUwTet1DeDL2e46KmMg-6kVDyTPKxmOfOx4zliYyp3WVyKNr3Sg/s400/BrainInJar.JPG" width="316" /></a></div>
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></span>
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si bien existen
infinitas razones por las que todos buscamos tener sexo y más allá de cuántas
parafilias enfermas existan, siempre hay una única meta en la mente de cada uno
de nosotros: alcanzar el orgasmo. No existe una definición universal que
pueda describir por completo lo que es un orgasmo, ya que todos somos muy
distintos y bla bla bla... Sin embargo, suelen señalarse muchas cosas en común en
la gran mayoría de los casos y todos podemos coincidir en que se trata de una
experiencia de un placer intenso y de una satisfacción increíble.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para alcanzar el
orgasmo muchas partes del cuerpo trabajan en conjunto a distintos niveles,
entre ellos el cerebro. ¿Alguna vez te has preguntado qué ocurre en el
cerebro durante el orgasmo? Pues hoy quiero invitarte a conocer la respuesta a
esta y a otras preguntas al respecto.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La química del
orgasmo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El orgasmo es
el momento más placentero del acto sexual en el que la excitación alcanza su
punto álgido.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante la
excitación sexual, los nervios de los genitales envían información al cerebro a
través de la médula espinal. Las células del cerebro producen dopamina,
activando los centros del hipotálamo que estimulan la liberación de oxitocina,
incitan a las glándulas suprarrenales a producir adrenalina, y se produce un
decapéptido, la GRH (Hormona liberadora de gonadotropinas), que actúa sobre la
hipófisis anterior controlando la secreción de LH (hormona luteinizante) y FSH
(hormona estimuladora de los folículos) que estimulan la secreción de las
hormonas esteroideas gonadales (testosterona, estrógenos y progesterona). El
hipotálamo (células nerviosas en el núcleo para-ventricular) estimulado por las
hormonas esteroideas liberan más oxitocina (retroalimentación positiva).<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://image.slidesharecdn.com/oxitocinapresentacion1-100423234254-phpapp02/95/oxitocina-presentacion1-2-728.jpg?cb=1272066268" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://image.slidesharecdn.com/oxitocinapresentacion1-100423234254-phpapp02/95/oxitocina-presentacion1-2-728.jpg?cb=1272066268" height="300" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La oxitocina es una
hormona de función estimulante, actúa en muchas partes del cerebro y la médula
espinal, incluyendo la amígdala, hipotálamo ventromedial, septum y tallo
cerebral. Responsable del buen humor, la risa, estimula la circulación del esperma
y la contracción de la musculatura pelviana femenina, y por otro lado, provoca
un aumento de la frecuencia cardiaca, la sudoración de zonas como axilas o
ingles y la respiración se acelera. Como respuesta a esto el cerebro comienza a
segregar endorfinas y encefalinas que son polipéptidos neuromoduladores
liberados en la glándula pituitaria y el hipotálamo, y producen analgesia y una
sensación de bienestar. Ya que se reduce el flujo sanguíneo a la corteza
orbitofrontal responsable del control y la razón.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La oxitocina se
libera en grandes cantidades durante el parto y la lactancia; y está
relacionada con la afectividad, la ternura y la fidelidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por otra parte,
también se libera feniletilamina, presente en el chocolate, y que eleva la
energía y el humor. Nuestro cerebro produce enormes cantidades cuando estamos
enamorados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante la relación
sexual aumentan los niveles de dopamina que disminuyen después del orgasmo al
igual que los niveles de oxitocina. Al mismo tiempo suben los niveles de
prolactina que disminuye la libido, causa la saciedad sexual y controla la
secreción de la leche materna.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sistema nervioso
y el orgasmo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sistema nervioso
y el cerebro son de suma importancia en todos los aspectos de nuestra vida y
por supuesto, ocurre lo mismo con los orgasmos. Sin el envío de impulsos
nerviosos a la médula espinal y el cerebro, no habría orgasmos y... ¡ay de la
humanidad sin orgasmos! ¿Imaginas?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La zona de los
genitales está plagada de diferentes nervios que envían información al cerebro
para que éste entienda la experiencia que se está viviendo. Según los
diferentes nervios se producen diferentes sensaciones. Ello explica que, por
ejemplo en las mujeres, un orgasmo producido por la estimulación del clítoris
sea distinto al producido por una penetración, lo que se debe a que distintas
terminaciones nerviosas producen distintas sensaciones. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sabemos entonces
que en el orgasmo, los nervios juegan un rol fundamental y es por esto que en
la zona genital existe una enorme cantidad de nervios. Por ejemplo, solo en el
clítoris existe una concentración de más de 8000 terminaciones nerviosas y
estos a su vez están conectados por nervios más largos que se comunican con la
espina dorsal. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://tusintoma.com/wp-content/uploads/2015/03/sistema-nervioso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://tusintoma.com/wp-content/uploads/2015/03/sistema-nervioso.jpg" height="640" width="390" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los nervios de la zona genital que más trabajan durante la
transmisión del orgasmo son:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nervio
hipogástrico: que transmite desde el útero y desde el cuello del útero en las
mujeres y desde la próstata en hombres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nervio pélvico:
que transmite desde la vagina y el cuello del útero en las mujeres y desde el
recto en ambos sexos (con mayor intensidad en los hombres).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nervio pudendo:
que transmite desde el clítoris en las mujeres y desde el escroto en los
hombres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nervio vago:
transmite desde el cuello del útero, el útero y la vagina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Todos estos nervios
trabajan en la transmisión de estímulos hacia la espina dorsal, razón por la
cual aquellas personas cuya espina dorsal está dañada suelen tener problemas
para lograr un orgasmo. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El centro de placer
en el cerebro se enciende<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Existe un centro de
placer en el cerebro. Este se encarga de señalar qué es lo placentero y hasta
de motivar a uno mismo para tocarse buscando placer. A este centro de placer
también se lo llama circuito de recompensa y funciona con distintos tipos de
placer, desde el sexual al que se produce mientras nos reímos o hasta cuando se
consume alguna droga. Se pone en marcha frente al placer y algunas de las áreas
del cerebro afectadas por éste son:</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDxgXxr6nrnypgi1GyTd75vbfDuCKDGNHZSERg6PFXXxHD1WOQicS_8KUZaS0yEeA98DyEE3FggWkQX8uZL6-Vla1_1P42fZiddR9avNZ3R0JWUfPyGSBHr8FERo7j3PQLCoAF/s1600/partesdelcerebro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDxgXxr6nrnypgi1GyTd75vbfDuCKDGNHZSERg6PFXXxHD1WOQicS_8KUZaS0yEeA98DyEE3FggWkQX8uZL6-Vla1_1P42fZiddR9avNZ3R0JWUfPyGSBHr8FERo7j3PQLCoAF/s1600/partesdelcerebro.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La amígdala: que es
la encargada de regular las emociones.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El núcleo
accumbens: que es el encargado de controlar la liberación de dopamina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El área tegmental
ventral: que es la encargada de la liberación de dopamina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El cerebelo: es el
encargado de controlar las funciones musculares.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La glándula
pituitaria: es la encargada de la liberación de endorfinas beta (disminuyen el
dolor), la oxitocina. (aumenta el sentimiento de confianza) y la vasopresina
(aumenta el sentimiento de unión).<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“¿Dios en el
cerebro?”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los autores,
basados en observaciones clínicas y experimentales, suponen que las
experiencias religiosas, atribuidas por la gente al diálogo con Dios, son
debidas a fenómenos neurológicos de nuestro cerebro. La conclusión que suelen
sacar es que no es Dios el autor de tales fenómenos sino nuestro cerebro, en
definitiva, que no es Dios quien nos ha creado sino nosotros los que creamos a
Dios. Veamos cuales son las experiencias en que se basan.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsAzvwWJAEKj_EF1qTuMvciwVVD66lObIEwh18iO3mI8z0LsKBfPkb29vrTTGY76ypQNEfbciMmP5FBMGiZOYsnc11HqkDTOjQ25cM3OOXTXL9-Z-Bgb0mDdPZEVjfpyf0Af-f/s320/brain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsAzvwWJAEKj_EF1qTuMvciwVVD66lObIEwh18iO3mI8z0LsKBfPkb29vrTTGY76ypQNEfbciMmP5FBMGiZOYsnc11HqkDTOjQ25cM3OOXTXL9-Z-Bgb0mDdPZEVjfpyf0Af-f/s320/brain.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cerebro y
experiencias religiosas<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los neurólogos
vienen observando que los epilépticos, con focos epileptógenos en el lóbulo
temporal, perciben escenas (en el aura que suele preceder a los ataques) y
alucinaciones,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Michael Persinger es
uno de los neurólogos, que ha recogido de sus pacientes con epilepsia temporal
relatos de alucinaciones de tipo religioso. Algunos han querido reproducir
experimentalmente estas auras epilépticas mediante estimulación de la corteza
temporal. Michael Persinger lo hacía con un campo magnético de débil intensidad
y los sujetos de experimentación referían que notaban como si en la habitación
en que se encontraban hubiera algún ser no corporal, experimentaban a veces una
iluminación repentina, o temor espiritual, pérdida de la noción de tiempo, etc.
Por su parte, un investigador suizo, mediante "electric zaps" a la
altura del gyrus angularis (zona de confluencia del lóbulo temporal y el lóbulo
parietal), aplicados a una epiléptica, ésta experimentaba la sensación de
"fuera del cuerpo" a la que enseguida me voy a referir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si la epilepsia
temporal produce experiencias religiosas, algunos autores han pensado que las
experiencias místicas de ciertos santos, como San Pablo, Juana de Arco, Santa
Teresa de Jesús, etc. posiblemente fueron provocadas por el "pequeño
mal" (ataques epilépticos débiles), es decir que lo que se atribuye a una
unión mística con Dios se reduce, según ellos, a una actividad patológica de la
corteza cerebral. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos grandes mísiticos y/o reformadores religiosos, de los que se sospecha tuvieron epilépsia en algún grado:</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIjn9Jp_NFvIq9aFYP7cp-PJxE3dDOr70G4W5VIcFrk9nDOP4SzkDy9RxNwWWM-LnCn4tEv-uC7BaxoyNpn7ks18p0ppHvpfdlyCvWvYQNK-g9NacRX1cZ7Fq-Mlpof02GjIXsdA/s1600/Epilepsia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="539" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIjn9Jp_NFvIq9aFYP7cp-PJxE3dDOr70G4W5VIcFrk9nDOP4SzkDy9RxNwWWM-LnCn4tEv-uC7BaxoyNpn7ks18p0ppHvpfdlyCvWvYQNK-g9NacRX1cZ7Fq-Mlpof02GjIXsdA/s640/Epilepsia.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la entrevista a Francisco J. Rubia de la que reproducíamos un fragmento en la cabecera de ésta entrada, también se decía: "</span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">-¿Todos los fundadores
o reformadores religiosos han sido psicópatas, o qué?</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¡La gente que
"ve" diferente es la que mueve el mundo! Pero no tilde el éxtasis
místico de patología: es una función más del cerebro, igual que tiene la otra,
la analítica. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Seguro, pero más
exótica... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Quienes la viven
sienten que esa vivencia es más "real" que la gris realidad
cotidiana. Y eso les insufla tal convicción, tal entusiasmo.., ¡que se entiende
que convenzan a los demás y que lleguen a fundar religiones! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿Y desde cuándo
existen éxtasis místicos? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Desde que existe el
ser humano. Desde los chamanes prehistóricos. ¡Es una actividad del sistema
límbico de nuestro cerebro! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Entonces está usted
sugiriendo que el ser humano es religioso por naturaleza... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Sí. La sensación de
trascendencia, de unicidad, va con nosotros. Por eso todo intento de extirpar
la espiritualidad... ¡fracasará! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Pero existen los
ateos... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Eso es una opción
cultural, claro. El psicólogo Michael Persinger estimuló electromagnéticamente
el lóbulo temporal derecho de mil personas: unos dijeron sentir la presencia de
Jesús o la Virgen, otros de Elías, Mahoma, el Espíritu del Cielo..., según su
trasfondo cultural. Y había ateos y agnósticos... ¡que hablaron de abducción
por alienígenas...! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿Puedo provocar yo en
mi cerebro un estado de éxtasis místico y ver a Dios? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-A lo largo de los
siglos se han empleado diversas
técnicas: danzas, músicas, ejercicios respiratorios, rezos, posturas,
ayuno y castidad, aislamiento, ciertas drogas... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿Y puede declararse
espontáneamente? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Sí. O por un
"shock" emocional. La edad más favorable es entre los 30 y 35 años. Y
los pueblos ágrafos, arcaicos, eran más proclives a ese estado: usaban más el
sistema límbico del cerebro (hipocampo, amígdala), lo que facilita la
conciencia no-egoica, y, así, sentirse animal o roca o árbol... Nosotros usamos
más el cerebro binario, que separa e individua las cosas: yo, el mundo, esto,
aquello... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.sott.net/image/s4/82625/full/ECM_quirofano_ESTIMA20110927_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://es.sott.net/image/s4/82625/full/ECM_quirofano_ESTIMA20110927_0.jpg" height="256" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿Y qué sucede en
nuestro cerebro al morir? Hay quien en ese trance ve a Dios... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Ese trance se parece
a un éxtasis místico: hay anoxia (ausencia de oxígeno), y eso lo notan antes
las células pequeñas, las interneuronas, cuya función es inhibir a las grandes,
a las neuronas, que así quedan desmadradas, desinhibidas: esto excita la
corteza visual y nos da sensación de avanzar por un túnel hacia una luz blanca
(el cielo, Dios...) al fondo (a causa de la fisiología de la fóvea), y, a la
vez, ese estrés cerebral provoca que el hipocampo repase rápidamente su memoria
episódica: y por ello ves escenas de tu vida.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿Una experiencia
grata o desagradable? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Muy gratificante,
placentera: ¡se multiplica por 300 el volumen de endorfinas, inhibidoras del
dolor! Pero en algunos casos, si solamente resulta excitada la amígdala, hay sensaciones de
pavor, terrores desagradables... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-¿El infierno? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Sí: místicos
cristianos hablan del demonio, del infierno... Jesús mismo, mientras ayunaba en
el desierto, charló con Satanás. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: orange;">-Asombra hablar de
esto con un científico. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><span style="background-color: black; color: orange;">-Pues anote lo que
dijo Einstein: "Lo místico es la fuente de toda ciencia verdadera"</span><o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">
</span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otra fuente de
información, para conocer la génesis de las experiencias religiosas, la ofrece
la neuroimagen, en sujetos que hacen meditación. La neuroimagen, ya sea la PET
(Positron Emission Tomography) o bien la RMf (Resonancia Magnética funcional)
permite conocer cuales son las áreas o centros nerviosos que se activan cuando
realizamos actividades físicas o intelectuales. Newberg y Col han registrado
las áreas cerebrales que se activaban en 14 monjes budistas tibetanos y en M.
Baime (que desde los 14 años hace meditación zen). Algo parecido ha hecho
Austin valiéndose asimismo de monjes tibetanos. En todos estos casos se
vio que se activaba el lóbulo temporal mientras que en el lóbulo parietal
disminuía la actividad. Como el lóbulo parietal tiene que ver con la
orientación espacio-temporal, concluyen que la sensación de levitación, de
estar fuera del espacio y del tiempo, que suelen experimentar los místicos, se
debe a la falta de actividad de este lóbulo. <o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.librosalcana.com/165699.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.librosalcana.com/165699.jpg" height="320" width="212" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En 2004, Dean Hamer
publicó (ed. Double Day) un libro titulado: "The God gene", libro,
que a finales de 2006, la editorial Esfera de los Libros, ha publicado en
español. El núcleo del libro lo constituye el trabajo experimental que Hamer y
colaboradores hicieron con un grupo de sujetos. Buscaron si en aquellos que
mostraban mayor inclinación a la "self transcendence", al misticismo
(en la significación que Hamer da a este término: facilidad para salir de sí
mismo, sensación de estar en conexión con un amplio universo y con una mente
abierta a sucesos no fácilmente explicables) alguna modificación genética en
alguno de los 10 genes que investigaron. El resultado fue que en los individuos
con mayor tendencia al misticismo aparecía, con más frecuencia que en los
demás, una variante en el gen VMAT2 (variante 3305). Esa variante implicaba un
aumento en el número de receptores monoaminérgicos, alguno de los cuales
favorece la "self transcendence". A ese gen es al que ha denominado
el "gen de Dios". <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cómo se explican,
neurológicamente, las experiencias religiosas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la meditación
(me voy a referir a la cristiana, que entre los occidentales es la habitual)
siempre se parte de la consideración de escenas de la vida de nuestro Señor, o
de experiencias vividas. Tal consideración supone la activación de los centros
de la memoria (cara medial del lóbulo temporal), y esos recuerdos activan a su
vez las áreas de la corteza prefrontal y de la amígdala, relacionadas con el
mundo afectivo-emotivo. Estas activaciones son las que observan los que han
registran la actividad cerebral durante la meditación. Naturalmente, la
intensidad de activación de todos esos centros corticales varía según la fuerza
con que se viven las escenas que han sido traídas a la memoria. Es lo mismo que
ocurre cuándo, en vez de considerar motivos religiosos, se recuerdan hechos de
la vida pasada. En ello no hay nada extraordinario y es que "la
experiencia religiosa" entra en la categoría de los fenómenos de la vida
ordinaria. Algo distinto es el caso de los místicos, que no por esfuerzo
personal sino porque son arrebatados por Dios, llegan al estado unitivo con nuestro
Creador. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDCqE947SnlZvhg5Cvbx_LApjUtk5zek4ks0ICpeSWQ9sZOe6rmTSfPnf3DPT4Kdf8qY0SyxcFgbyvBQs7G9xXyfP7a1cbKmO9jCVIG_yqw-vCi503q-YM_0RvLFib32ueQAb9gg/s1600/8dd23881d0951478687eec330840b2eb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDCqE947SnlZvhg5Cvbx_LApjUtk5zek4ks0ICpeSWQ9sZOe6rmTSfPnf3DPT4Kdf8qY0SyxcFgbyvBQs7G9xXyfP7a1cbKmO9jCVIG_yqw-vCi503q-YM_0RvLFib32ueQAb9gg/s400/8dd23881d0951478687eec330840b2eb.jpg" width="306" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estos éxtasis, lógicamente, no los experimentan todos aquellos que
hacen meditación sino muy pocos, los que Dios se lo concede cuando quiere. Los
místicos, desde luego, no se prestarían a que registraran su actividad cerebral
con alguno de los métodos de neuroimagen. No lo harían, por un lado, por
humildad y, en segundo, porque nadie sabe cuando pueden tener lugar. Además,
por ocurrir fuera del cuerpo, no se registraría ningún cambio en la actividad
bioeléctrica del cerebro. De aquí que atribuir los éxtasis de algunos santos,
como los antes mencionados, al "pequeño mal", es querer explicar todo
bajo el punto de vista de la pura materia, negando a priori cualquier
hecho o intervención sobrenatural. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otro fenómeno que
algunos relacionan con experiencias religiosas es lo que se viene denominando
"Out body experience" (experiencia de fuera del cuerpo) al que
brevemente me voy a referir a continuación.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sensación de
"fuera del cuerpo"<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sensación de
fuera del cuerpo la suelen describir los que la han experimentado, como si su
yo, o su alma, hubiera salido del cuerpo, y que ven y observan las cosas,
incluso el propio cuerpo, desde fuera de él. También suele ser corriente que
describan la visión de una luz potente, de vagar por el cosmos, de sentir una
gran paz, etc. Susana Blackmore, que ha estudiado este fenómeno, lo achaca a
que, por la razón que sea, no llegan a las áreas sensoriales del cerebro los
correspondientes impulsos, por lo que al faltar la información de nuestro
cuerpo y mantenerse la capacidad de imaginar, de recordar, etc. se experimenta
el "yo" descorporeizado y como vagando en el espacio. En la imagen siguiente, podemos ver las zonas que se activan en el cerebro durante una experiencia "fuera del cuerpo"</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2015/05/01/13/28340F0600000578-3064103-MRI_scans_revealed_that_specific_areas_of_the_brain_lit_up_like_-a-4_1430482343463.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2015/05/01/13/28340F0600000578-3064103-MRI_scans_revealed_that_specific_areas_of_the_brain_lit_up_like_-a-4_1430482343463.jpg" height="310" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tales
sensaciones de "fuera del cuerpo" se dan con más frecuencia en los
epilépticos que en los sujetos normales, así como en los que se encuentran en
trance próximo a la muerte, también los cardíacos, que fueron resucitados de
muerte clínica, lo suelen experimentar en un 12% de las casos, según un estudio
holandés.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Experiencias
parecidas a "fuera del cuerpo" se tienen, a veces durante el sueño
REM, fase en que la relajación muscular es máxima, y en la transición del
estado de duermevela al primer estadio del sueño. En todas estas situaciones de
relajación muscular, al llegar muy escasas sensaciones propioceptivas al córtex
de la sensibilidad general, y, por otra parte, las sensaciones visuales,
acústicas, etc. están muy reducidas, se crea una situación propicia para llegar
a la sensación de incorporeidad.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A manera de una primera conclusión<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los
neurocientíficos ateos, al no admitir la existencia de Dios, ni que el hombre
sea un ser dotado de alma espiritual, se ven obligados a una interpretación
sesgada de los hechos que trascienden la materia: tienen que explicar las
experiencias religiosas y el estado místico como simple actividad del cerebro.
Son, pues, según ellos, los que meditan y los místicos quienes, a partir de
unos simples fenómenos neurobiológicos, crean a Dios. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://files.mi-opinion97.webnode.cl/200000001-9ad609bd13/Mncso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://files.mi-opinion97.webnode.cl/200000001-9ad609bd13/Mncso.jpg" height="308" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es habitual que los
reduccionistas no se planteen si su postura es acientífica, al admitir como
única realidad la materia, más bien sucede lo contrario, toman a los que,
además de la "fisis", piensan que existe lo metafísico, como
acientíficos, incluso de forma velada los llegan a considerar de "retrasados mentales".
No quieren darse cuenta de que, para que fueran admitidas como científicas sus
conclusiones, tienen que demostrarlas experimentalmente, y son numerosos los
hechos, no sólo en lo que respecta a la actividad mental sino también en la
evolución, que no son capaces de demostrarlos ni lo podrán demostrar desde su
visión reduccionista.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero </span></span><span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Paco Traver nos da la opinión complementaria: "</span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Cuando hablo de la
creación me refiero pues a lo que sucedió un segundo -un poco antes de que
hubiera tiempo propiamente dicho- antes del big-bang, ¿qué habia alli?, ¿que
fue lo que explotó?</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los fisicos dicen
que lo que habia alli es una singularidad y una singularidad desde el punto de
vista fisico es un estado en el que no se cumple ninguna ley de la fisica tal y
como la entendemos hoy, no habia materia, ni luz, ni teoria de la relatividad,
ni física cuántica que fueran aplicables en aquel momento previo a la
explosión. Lo que explotó entonces fue “algo” que seguramente estaba sometido a
una energia intolerable y que precisó desplegarse en un universo lleno de
materia, energia y Luz que no ha dejado de expandirse desde entonces.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jDZWHGSNnlIGFparwkNOQWUK91tTbb1FKKWc-3xdmFNTE88cVxjucr66t-ByY8UWqSRGhOjx3_Tb9ZceFlsgUH6_eJho6wLh3gWm8j0wno9d4P0bfpeUnCVTEWX_GL3RlNZiyA/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="459" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8jDZWHGSNnlIGFparwkNOQWUK91tTbb1FKKWc-3xdmFNTE88cVxjucr66t-ByY8UWqSRGhOjx3_Tb9ZceFlsgUH6_eJho6wLh3gWm8j0wno9d4P0bfpeUnCVTEWX_GL3RlNZiyA/s640/Imagen1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">O sea que de existir Dios es aquello que
alli explotó, ese es el Dios en el que yo creo, esa singularidad fisica donde
ninguna ley conocida por el hombre parece cumplirse...</span></span><span style="background-color: black; color: orange;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero imaginemos por
un momento que en lugar de Dios creemos en una conexión entre todo lo vivo, que
creemos que nuestra mision en el mundo es comprender cual es la naturaleza de
las relaciones entre esos vínculos, que deseamos contribuir al bienestar de
nuestro entorno, que queremos ampliar el conocimiento que legaremos a los
demás, que estamos convencidos de que los malestares del hombre pueden llegar a
desaparecer cuando lleguemos a frontalizarnos a voluntad, que podemos desafiar
la enfermedad y la violencia de nuestra condición de simios, que podemos
reinventarnos a nosotros mismos dia a dia y podemos morir y renacer tantas
veces como precisemos a pesar de seguir siendo mortales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">El sentimiento
religioso está determinado biológicamente y es por eso que prevalecerá a la
deriva evolutiva.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dicho de otra
manera, si el sentimiento religioso es tan resistente a la extinción es
precisamente a causa de que está prescrito genéticamente, como el color de la
piel, los rendimientos intelectuales, la tendencia a la hipertensión o la
zurdera.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Dicho de otra
manera, la religiosidad es un sentimiento que consta de una creencia nuclear:
la existencia de un ser superior al que llamamos Dios ( al que otras religiones
como el budismo llaman Nirvana, más bien un estado que una entelequia o
entidad), con el que podemos comunicarnos a través de ciertas prácticas como la
plegaria y la oración, que es principio y fin de la vida y que incluye un
amplia gama de creencias que tienen que ver con “la otra vida” es decir la
convicción de que existe una vida después de la muerte cuyo sentido es la
reunión con ese principio activo que llamamos Dios que preexistió a todas
las cosas que derivan de El.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y también: que la religiosidad -volviendo a su
etimologia, religare- es un vínculo de reunión de algo que se perdió -en
la convicción de que en algún momento estuvimos fundidos con él-<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Investigando el
cerebro y el orgasmo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entre finales de
1990 y mediados del 2000 se llevaron a cabo una serie de complejas
investigaciones en la <span style="text-decoration: none;">Universidad
de Groningen</span>, en Holanda, para estudiar la relación entre el
cerebro y el orgasmo. Se utilizaron distintos artefactos de última generación
para analizar mediante escaneos cerebrales lo que ocurría en el centro de
placer del cerebro durante el orgasmo en hombres y mujeres antes, durante y
después del orgasmo. Uno de los factores que se logró determinar es que el
cerebro de la mujer y el del hombre no presentan diferencias significativas
frente al orgasmo y que ambos responden de manera muy similar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En ambos, la zona
del cerebro ubicada detrás del ojo izquierdo conocida como corteza
orbitofrontal, sencillamente se apaga. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis9qvIyjWbRkSVWcK74F-2Ak3KtvFevQhr3DyM7ldYjweVg1G-hxmHwZEsGB9n84hjIdRn74HUfW7A7rmG2jk-csf-TZ8wcI7DahpQoW08ii3CDMJHe8fQfN398Elxlfo22662Pg/s1600/Imagen11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis9qvIyjWbRkSVWcK74F-2Ak3KtvFevQhr3DyM7ldYjweVg1G-hxmHwZEsGB9n84hjIdRn74HUfW7A7rmG2jk-csf-TZ8wcI7DahpQoW08ii3CDMJHe8fQfN398Elxlfo22662Pg/s400/Imagen11.jpg" width="377" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">¿Qué significa esto? La corteza
orbitofrontal es la parte del cerebro encargado de los procesos que implican la
razón y el control. Cuando se tiene un orgasmo, se pierden la razón y el
control nos abandona por completo. Además, lo <span style="text-decoration: none;">qué le ocurre
al cerebro durante el orgasmo</span> se puede comparar a lo que le
ocurre bajo los efectos de la heroína, o de otas substancias enteogénicas como la LSD-25, como veremos más adelante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Neurología del
éxtasis místico<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;">A este respecto, el
Institute of Noetic Sciences (NPR) ha realizado un interesante mapa en
el que se especifican las diferentes partes del cerebro que hasta ahora han
sido vinculadas a diversos aspectos de la espiritualidad. </span><br /><span style="background-color: black;">
Científicos de prestigiosas universidades como la universidad de Penssylvania</span></span><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;">,
la Johns Hopkins University o la Universidad de Harvard, entre otras, están
utilizando las tecnologías más punteras para analizar el cerebro de personas
que afirman haber conocido la espiritualidad (cristianos, monjes budistas,
personas que han sufrido experiencias cercanas a la muerte o ECMs, etc.). </span><br /><span style="background-color: black;">
La así llamada “ciencia de la espiritualidad” está consiguiendo con estos
</span></span><span style="background-color: black; color: orange;">estudios establecer la disposición de la actividad neuronal correspondiente a
diversos aspectos de la religiosidad humana. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipPsC9mxGWqafjqPTER7pj2LNxri1j2dizZuxishafF9vJdqqz0y7nf1zaY12p4xTQu5pWyXViXZQZT2kyGYSTKkAt79hMtWd9Xag1M4bcvKptKddU3mGLuQOeyZS1uhcFYOVVkA/s1600/1671372-2253188.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipPsC9mxGWqafjqPTER7pj2LNxri1j2dizZuxishafF9vJdqqz0y7nf1zaY12p4xTQu5pWyXViXZQZT2kyGYSTKkAt79hMtWd9Xag1M4bcvKptKddU3mGLuQOeyZS1uhcFYOVVkA/s640/1671372-2253188.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br />
<br />
Tronco cerebral y misticismo </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br />
<br />
En primer lugar, NPR habla del tronco cerebral (Parte 1 en el mapa),
que es la mayor ruta de comunicación entre el cerebro anterior, la médula
espinal y los nervios periféricos. En esta región del cerebro es donde se
encuentra el sistema de la serotonina, un neurotramisor neuronal que se
sabe ayuda a regular el estado de ánimo y el sueño.<br />
Investigadores de la Johns Hopkins University, de Estados Unidos, señala el
mapa del NPR, han conseguido influir en los niveles de serotonina utilizando
una sustancia alucinógena llamada psilocybin - de efectos muy semejantes pero menos potentes que el LSD-25,
con la que lograron provocar experiencias místicas en un grupo de voluntarios. <br />
En segundo lugar, el NPR explica que los científicos han analizado una parte
del cerebro situada en el lóbulo temporal, (Parte 2 en el mapa) que, según
ellos, podría ser la sede de la espiritualidad humana. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">A esta conclusión se ha llegado gracias al estudio de enfermos de epilepsia. El
lóbulo temporal es el centro de la actividad epiléptica y se ha constatado que,
a menudo, los ataques epilépticos vienen acompañados de diversas experiencias
religiosas (como escuchar la voz de Dios o de los ángeles). Por eso, los
científicos han establecido una relación entre ambas experiencias. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br />
<br />
Meditación y parte frontal del cerebro </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br />
<br />
En tercer lugar, el NPR se refiere a los estudios realizados en la rama de la <span style="text-decoration: none;">neuroteología</span>, que han establecido que el cerebro de las
personas que meditan o rezan con asiduidad funciona de forma distinta al de las
personas que no lo hacen.<br />
Concretamente, NPR menciona un estudio realizado por Andrew Newberg, de la
Universidad de Pennsylvania, que reveló que cuando se desarrolla la
concentración propia de la meditación o de la oración, la actividad neuronal se
intensifica en la parte frontal del cerebro, al tiempo que decrece la actividad
en la región de los lóbulos parietales (Parte 3 del mapa).<br />
Esta reducción de actividad neuronal es lo que origina percepciones espaciales
anormales, así como la pérdida del sentido habitual de uno mismo que se tiene
en estado de vigilia.<br />
Ambas condiciones del cerebro propiciarían la llamada “experiencia mística”,
que es la que permite a un sujeto trascender su identidad individual e
identificarse con la totalidad que se supone sustenta al universo físico
conocido, explican los investigadores. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br />
<br />
Otros aspectos de la espiritualidad<br />
<br /><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Otro aspecto de la espiritualidad humana, cuya relación con el cerebro se está
investigando actualmente (Parte 4 del mapa), es el del efecto de los
pensamientos espirituales y de las oraciones sobre la capacidad del ser humano
para recuperarse de las enfermedades, señala el NPR.<br />
En la misma línea, los científicos están analizando las experiencias cercanas a
la muerte (ECMs) y las visiones que éstas suelen conllevar.
Mientras algunos investigadores mantienen que dichas visiones son sólo
alucinaciones, un grupo pequeño pero creciente de científicos afirma que las
ECMs demuestran que la conciencia está relacionada con el cerebro, pero que no
es exclusiva de éste. </span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para resumir, podríamos convenir que: </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los nuevos estudios
en neurología, han concluido que el gozo sagrado o el profano, comparten la
disminución de la auto-observación, alteran la percepción corporal y disminuyen
la sensación de dolor. Y aunque el lóbulo izquierdo frontal es el ligado al
gozo, las otras tres características son bilaterales. La ausencia de dolor está
ligada directamente al placer, pero las otras dos, perder la auto-identidad y
los límites corporales son menos obvios.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Roy Baumester
escribió un libro completo dedicado a la premisa de que la auto-conciencia es
considerada frecuentemente una carga. Frecuentemente desafiamos a la
auto-conciencia con alcohol, drogas, rituales compulsivos, etc. Ahí es donde
entra la meditación y el yoga que ofrecen un alivio a estos comportamientos y
son de las pocas herramientas que crean un aumento en la felicidad. La
meditación crea una disminución en las regiones implicadas con el juicio, las
comparaciones, la planeación y el auto-escrutinio. En las técnicas de
meditación budistas tántricas se produce una gran actividad en el corteza
prefrontal solamente teniendo pensamientos de amor, bondad y compasión. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTz0x8kz-uxACVrZW0JnHssSxpjncwYFqtgoW7us_ISzm7lTQvW" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTz0x8kz-uxACVrZW0JnHssSxpjncwYFqtgoW7us_ISzm7lTQvW" width="266" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;">De la
misma forma, la meditación activa los centros de placer en el cerebro. Este
placer manifiesto es acompañado en un cambio en los hábitos. Los meditadores
están más atentos de sus pensamientos y sentimientos de manera conceptual y al
mismo tiempo les afectan menos. El placer está ligado a la sensación de
conciencia en los límites del cuerpo y esto envuelve a los dos lados del cerebro.
El orgasmo y la meditación disuelven la sensación de límites físicos, pero los
patrones de activación son distintos. La meditación modifica la
auto-observación al aumentar la actividad en regiones específicas del cerebro.
Modifica en particular un lugar llamado el giro angular derecho, una región que
se activa significativamente en los intentos de imaginarnos a nosotros mismos
desde una perspectiva externa o desde afuera del cuerpo. </span></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCRIbN4bSAP4QdfIuMCC4GnsEF95y10SZ8Ehcydt6ZDpfyc9ZFZvG3vLmAPxZiS9zU4t_g93NAcE3hwLg0yQXQR964n5mlnx8wlZhP-4rZ3xF6Qg9JDOJPjuH7nkeep7OS9mgTzg/s1600/Efectos+en+el+cerebro.+Meditacin.+Digujo.0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCRIbN4bSAP4QdfIuMCC4GnsEF95y10SZ8Ehcydt6ZDpfyc9ZFZvG3vLmAPxZiS9zU4t_g93NAcE3hwLg0yQXQR964n5mlnx8wlZhP-4rZ3xF6Qg9JDOJPjuH7nkeep7OS9mgTzg/s640/Efectos+en+el+cerebro.+Meditacin.+Digujo.0.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;">A diferencia de las
meditaciones en donde el cuerpo se relaja al máximo, el orgasmo agudiza la
sensación de estar dentro del cuerpo. Desde esa perspectiva orgasmo y
meditación son antitéticos, opuestos. Y mientras estas meditaciones desean
disolver las sensaciones del cuerpo físico para profundizar en la experiencia
del Ser, el orgasmo involucra más la experiencia corporal extendiendo los
límites hasta su pareja. </span><span style="color: lime; font-size: x-small;">Tomado de la Agencia Quadratín :</span><span style="font-size: x-small;"><span style="color: white;"> </span><a href="https://mexico.quadratin.com.mx/el-sexo-y-el-cerebro-la-neurobiologia-del-extasis/"><span style="color: white;">https://mexico.quadratin.com.mx/el-sexo-y-el-cerebro-la-neurobiologia-del-extasis</span><span style="color: lime;">/</span></a></span><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El éxtasis místico, el orgasmo y el consumo de enteógenos</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-line-height-alt: 6.35pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una evidencia de la práctica
del trance chamánico ha querido verse ya en la pintura de la cueva de Lascaux,
y algunos especialistas en prehistoria consideran que las pruebas del
chamanismo tienen en Europa unos 30.000 años de existencia.</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Además existe una
sospechosa similitad entre los pictogramas aparecidos en diversas paredes de
cuevas en diversos lugares del mundo y las visiones sugeridas por la ingestión
de sustancias enteógenas.</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Esto
es lo que mantienen Closs y Narr, para quien se remontaría a la transición
entre el Paleolítico superior e inferior.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Nadie puede probar que
sea cierta, pero a nosotros nos gusta creer que nuestros rudos antepasados </span></span><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"></span></span><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">rompían la monotonía y la dureza de la vida de humanos de
la Edad de Piedra consumiendo, masticando estas setas y percibiendo un mundo de
imágenes coloreada</span></span><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">s de fantástica belleza, sintiendo que
verdades absolutas se abrían a sus ojos, intuyendo así lo que ellos pensaron
que debía ser un mundo más allá de la vida.</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWi_ksOO8c6kL5Xrj2-CX3nYlq_-E1QzgWoFvHnK-Fc59FxPY4jrWVgZeumdUvwBJ3mWsH_Dhpdx_W6ounnWhUHkNqWd_95RFJ8KAdFitKqOz9P7Xo5BErAX-drKa0cwbWTO13w/s1600/alex-grey-stoned-ape.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWi_ksOO8c6kL5Xrj2-CX3nYlq_-E1QzgWoFvHnK-Fc59FxPY4jrWVgZeumdUvwBJ3mWsH_Dhpdx_W6ounnWhUHkNqWd_95RFJ8KAdFitKqOz9P7Xo5BErAX-drKa0cwbWTO13w/s320/alex-grey-stoned-ape.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quizás esto contribuyó a
la creencia de otro mundo, de la vida eterna, del más allá, donde los humanos
se unirían a los dioses, a las divinidades.</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate" style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tal vez, incluso, como
afirma Roger Wasson, este prodigioso milagro fue un detonador para sus almas,
capaz de despertar en ellos sentimientos de temor y respeto, de ternura y amor,
y de llevarlos hasta el máximo grado que la humanidad es capaz, y constituirse
en sentimientos y valores considerados desde entonces como el más alto
patrimonio de la especie. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En los sistemas de
creencias vertebrados en una droga psicoactiva es evidente que la iluminación,
los contactos con el más allá o el conocimiento de Dios ocurren porque los
principios activos de dicha droga operan en función de que su estructura
química puede confundirse con la de los neurotransmisores que vehiculan la
información de un lado a otro del cerebro. Un complejo triptamínico suple a la
serotonina mientras alcaloides betacarbolinos, como la harmalina, inhiben la
enzima reguladora monoaminaoxidasa (MAO), permitiendo con ello la acción
alucinogénica de la ayahuasca, o de cualquiera otra de las sustancias
psicoactivas. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Bajo los efectos de un enteógeno, el trasiego de información por vía química en
nuestros cerebros se ve distorsionado o alejado de los modos de percepción
normales para entrar en un estado alterado de conciencia que nos transporta a
mundos aparentemente ficticios, pero que son sentidos tan reales como los de
nuestra vida cotidiana. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://damianor.com/wp-content/uploads/2015/02/ayahuasca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://damianor.com/wp-content/uploads/2015/02/ayahuasca.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una experiencia mística convocada por el LSD-25</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Mi primera experiencia con
LSD se desarrolló en la casa de un amigo que me sirvió de guía. El ambiente me
resultaba familiar, la atmósfera era cómoda y relajada. Tomé dos ampollas de
LSD (200 microgramos), mezcladas con medio vaso de agua pura. El efecto de la
droga duró casi once horas, a partir del sábado a las 20 hs. hasta poco antes
de las 7 hs. de la mañana siguiente. Desde luego, no tengo posibilidades de
comparación... pero estoy convencido de que ningún santo ha tenido visiones más
sublimes o hermosas ni vivido un estado más dichoso de trascendencia que yo. Mi
talento para comunicarles estas maravillas a otros es muy reducido; soy incapaz
de hacerlo. Tendrá que bastar un bosquejo casero, mientras que en realidad
haría falta la rica paleta de un gran pintor. Debo disculparme por el intento
de expresar con débiles palabras la experiencia más impresionante de mi vida.
Mi aire de superioridad al ver la falta de recursos de otros para explicarme
sus propias visiones celestiales se ha convertido en la sonrisa sabia del
conspirador —las experiencias comunes no necesitan palabras-. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Mi primer pensamiento
después de haber bebido el LSD fue que la droga no tiene ningún efecto. Me
habían asegurado que unos treinta minutos después se presentarían los primeros
síntomas: una comezón en la piel. No sentí comezón alguna. Formulé una
observación al respecto, pero me contestaron que aguardara tranquilo el curso
de los acontecimientos. Como no tenía nada mejor que hacer, miré fijamente el
dial iluminado de la radio y meneé la cabeza al compás de una canción de moda
que desconocía. Creo que pasaron unos minutos antes de que notara que la luz
del dial variaba sus colores como un calidoscopio. Veía colores rojos y amarillos
claros que acompañaban a los tonos agudos, y púrpura y violeta con los tonos
graves. Me reí. No tenía idea de cuándo había comenzado el juego de colores.
Sólo sabía que ahora era un acontecimiento. Cerré los ojos, pero los tonos de
colores no desaparecieron. Estaba dominado por el extraordinario poder lumínico
de los colores. Quería hablar, explicar lo que veía, describir los colores
vibrantes, brillantes. Pero luego eso no me parecía tan importante. Mientras lo
observaba, unos colores radiantes inundaban el cuarto y se disponían en capas
horizontales al ritmo de la música. De pronto fui consciente de que los colores
eran la música, pero este descubrimiento no pareció sorprender-me. Quise hablar
de la música de colores, pero no pude proferir palabra alguna, sino sólo un
balbuceo monosilábico, mientras que atravesaban mi conciencia con la velocidad
de la luz unas impresiones polisilábicas. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTYm1wsaBtksBsdoumYPva7XdNltUI3yg3KwqVvF5pDF9OtJuRZjOJ-QosMtCxX5n89dxQRfy5luLsHUC1ZnqQ7v3R1Y1qWWaP8bxCWqHrCgAf6oPci31tL_85GeRxZwnO1FBGmQ/s1600/239.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTYm1wsaBtksBsdoumYPva7XdNltUI3yg3KwqVvF5pDF9OtJuRZjOJ-QosMtCxX5n89dxQRfy5luLsHUC1ZnqQ7v3R1Y1qWWaP8bxCWqHrCgAf6oPci31tL_85GeRxZwnO1FBGmQ/s400/239.gif" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entraron en movimiento las
dimensiones del cuarto, se modificaban continuamente, se desplazaron primero
formando un rombo tembloroso, luego se dilataron en un óvalo, como si alguien
inflara la habitación con aire hasta que las paredes amenazaran con estallar.
Me costaba concentrarme en los objetos. Se derretían en una nada turbia o
salían volando al espacio; hacían excursiones en cámara lenta que me
interesaban sobremanera. Quería mirar el reloj, pero las manecillas huían de mi
mirada. Quería preguntar la hora, pero no lo hice. Estaba demasiado fascinado
con lo que veía y oía: sonidos alegres y armónicos... caras únicas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estaba fascinado. No tengo
idea de cuánto duró este éxtasis. Sólo sé que lo siguiente fue el huevo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El huevo —grande,
palpitante, verde brillante— ya estaba allí antes de que lo descubriera. Sentí
que estaba. Estaba suspendido en medio del cuarto. Yo estaba embelesado con su
tremenda belleza, pero temía que pudiera caerse al suelo y romperse. Pero antes
que pudiera completar este pensamiento el huevo se disolvió y descubrió una
gran flor colorida. Jamás había visto una flor así. Pétalos de increíble
delicadeza se abrían en el espacio y esparcían los colores más hermosos en
todas las direcciones. Sentía los colores y los oía cuando acariciaban mi cuerpo,
frescos y tibios, sonantes y aflautados. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El primer sentimiento de
miedo sobrevino después, cuando el centro de la flor fue comiéndose lentamente
los pétalos. Era negro y brillante y parecía estar formado por las espaldas de
innumerables hormigas. Se comía los pétalos con una lentitud torturadora. Quise
gritar que lo dejara o se apresurara. Me daba pena ver extinguirse lentamente
estos hermosos pétalos, como si los devorara una enfermedad insidiosa. Luego,
en una iluminación repentina, reconocí con es-panto que esta cosa negra estaba
deglutiéndome a mí. ¡Yo era la flor, y éste algo extraño y reptante estaba
devorándome! Grité o chillé; no lo recuerdo exactamente. La angustia y el asco
desplazaron todo lo demás. Oí que mi guía decía: «Tranquilo, acompáñame, no te
apoyes, acompáñame». Intenté seguir su consejo, pero esta asquerosa cosa negra
me causaba tal repugnancia que grité: «¡No puedo! ¡Por Dios, ayúdame!». La voz
me calmó y consoló: «Déjalo llegar. Todo está bien. No tengas miedo. Acompáñame
y no te resistas». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sentí que me disolvía en
esta horrible aparición. Mi cuerpo se derretía en olas, se unía con el núcleo
de este algo negro, y mi espíritu era liberado del yo, de la vida e incluso de
la muerte. En un único momento de claridad total reconocí que era inmortal.
Pregunté: «¿Estoy muerto?». Pero esta pregunta no tenía sentido. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9EpikwRoVvUrj0eX4PWNir6ku4k4hvoFKomPf2nZCBWrF8eI8Bhl_HImEFZH8HIEK_RVeDIzh3ADc4uuqh0jlSfWDjLW5xI1APZ32b9nUAjnAnHEkDAeky2ZDQ1xcrImaXEZknA/s1600/349.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9EpikwRoVvUrj0eX4PWNir6ku4k4hvoFKomPf2nZCBWrF8eI8Bhl_HImEFZH8HIEK_RVeDIzh3ADc4uuqh0jlSfWDjLW5xI1APZ32b9nUAjnAnHEkDAeky2ZDQ1xcrImaXEZknA/s400/349.gif" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De pronto hubo
luz radiante y la belleza resplandeciente de la unidad. Todo estaba lleno de
esta luz, luz blanca de una claridad indescriptible. Yo estaba muerto, y había
nacido, y todo era un encanto puro y sagrado. Mis pulmones estallaban en el
alegre cántico del ser. Era unidad y vida, y el amor sagrado que llenaba mi ser
era ilimitado. Mi conciencia era aguda y universal. Vi a Dios y al diablo y a
todos los santos, y reconocí la verdad. Sentí que salía volando al cosmos,
ingrávido y sin ataduras, liberado, para bañarme en el resplandor
bienaventurado de las apariciones celestiales. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Quería dar gritos de
júbilo, cantar acerca de la nueva vida y el sentimiento y la forma. Sabía y
entendía todo lo que puede saberse y entenderse. Era inmortal, más sabio que
la sabiduría y capaz del amor que supera a todo amor. Cada uno de los átomos de
mi cuerpo y de mi alma había visto y sentido a Dios. El mundo era calidez y
bondad. No había tiempo ni lugar ni yo. Sólo existía la armonía cósmica. Todo
estaba en la luz blanca. Con cada fibra de mi ser sabía que esto era así. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Incorporé esta iluminación
dentro de mí y me entregué a ella por completo. Cuando comenzó a empalidecer me
sentí impelido a retenerla, y me resistí obstinado a la invasión de la realidad
de espacio y tiempo. Para mí las realidades de nuestra limitada existencia ya
no eran válidas. Había visto las verdades últimas, y no podrían subsistir otras
frente a ellas. Mientras me retornaban lentamente al reino despótico de los
relojes, agendas y pequeñas maldades, intenté informar sobre mi viaje, mi
iluminación, el susto, la belleza, todo. Debo de haber balbuceado como un
demente. Mis pensamientos se arremolinaban con una velocidad impresionante, y
mis palabras no lograban guardar el paso. Mi guía sonrió y dijo que había comprendido".
<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://pre03.deviantart.net/88e8/th/pre/i/2013/312/3/1/the_sorrow_of_the_soul_by_ksper-d6tju96.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://pre03.deviantart.net/88e8/th/pre/i/2013/312/3/1/the_sorrow_of_the_soul_by_ksper-d6tju96.jpg" height="282" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El alma
judeocristiana, islámica y budista no tiene un asiento corporal determinado; el
Camino es un camino ajeno a nosotros. Pero en la enteogenia ese camino se
inicia en el cerebro y gracias a una sobreactivación de sus funciones podemos
acceder al Paraíso. En el primer caso no cabe más que el estudio teológico; en
el segundo, si aceptamos el cerebro como sede del alma, podemos implicar no
sólo a la propia Teología, sino a la Psiquiatría, la Neurología, la Bioquímica,
la Botánica, la Antropología, la Lingüística... Podríamos entender que esa
parte insustancial del cerebro que llamamos mente abarca un ámbito mayor del
que veníamos suponiendo. De hecho, si el alma duerme en nuestra cabeza, ¿no
sería razonable pensar que puede ser activada por medios electroquímicos,
exactamente igual que se hace hoy con diversas partes de ambos hemisferios
cerebrales? Considerada como la función más compleja del cerebro, tal vez no
resulte un disparate afirmar que la estimulación o alteración de la actividad
neuronal por medio de alcaloides psicoactivos nos ayuda a abrir el cofre donde
guardamos nuestro yo trascendente y alcanzar la realidad superior a la que en
última instancia pertenece.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como estamos tratando de demostrar, existe una similitud, un mismo campo de experiencia entre el orgasmo, el psicoviaje y la vivencia mística.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De momento nos hemos ceñido bastante a las explicaciones científicas, a partir de aquí nos abriremos a los aspectos más trascendentes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">QUE ES UNA
EXPERIENCIA MISTICA?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desde mi
perspectiva personal una experiencia mística es el mejor regalo que puedes
recibir, ya que una vez experimentado ese sentimiento tu vida nunca volverá a
ser la misma, digamos que es un fractal de iluminación que toca tu ser para
siempre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero ya hablando más
seriamente te digo que una experiencia mística es un acontecimiento que “te
pone cara a cara en un encuentro con la divinidad”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es un estado
repentino (que puede durar desde un par de segundos hasta un período más prolongado) en el que la
conciencia advierte de modo diferente la realidad y la relación de esta
realidad con el tiempo y el espacio, fundiendo en un momento holístico (cuerpo,
mente y espíritu) el pasado, el presente y el futuro creando simplemente
un instante fuera del tiempo, en donde todo, pero absolutamente todo, es decir,
la circunstancia y todos tus sentidos están integrados creando una unidad! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La experiencia es
algo más profundo que la ciencia, puesto que ésta última, en principio sólo se
puede ocupar de lo que se ve o se comprueba, mientras que la primera puede
basarse en la dimensión del hombre no visible al ojo humano, entiéndase, la
parte espiritual (entre otras cosas, por supuesto).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y quiero aclarar
que una experiencia espiritual no es buscar a Dios sino “sentirlo en la propia
carne”, sentir su presencia en cada célula, en cada poro de la piel, y que por
ende sólo es demostrable para la persona que lo experimenta; ya que
externamente parece que nada cambió, pero internamente se produce una
revolución tan intensa, que “todo el sistema de creencias” en las que basas tu
existencia mundana se transforman con suma rapidez. Como me decía uno de mis
maestros cuando me enseñó a tomar fotografías: una vez que puedes ver a través
del lente, ya nada es igual!!!… eso es cierto y lo tengo perfectamente
comprobado.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una experiencia
mística es una vivencia tan honda que lo único que se desea a partir de ese
momento es repetirla, recrearse en ella, poder permanecer más tiempo en ese
estado de conciencia abierto, y que se convierte en un motor más potente que
cualquier otra motivación que hayas podido experimentar para seguir ad</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">elante
con tu misión de vida. Algunos lo conocen como “el gran llamado a…”<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Relacions
erotisme misticisme</span></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ése ha sido el objetivo fundamental de la Mística de todas
las tradiciones: lograr un conocimiento de lo transcentende, llámese éste como
se llame, contemplar a Dios, diluirse en el Nirvana. Podremos conseguirlo por
un esforzado sacrificio físico y mental o merced a la acción del Espíritu
Santo, como una gracia divina exterior a nosotros. Pero a pesar de lo que nos
han dicho hasta la saciedad, no sólo de este modo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqdyB0hxgZ9eukBndl1YFxNcH4Ntxwzu0-rDlRmE3DNB-_EcMYVQNh5_00h7xUiLNat1I0AETm1lpB9wEu-RW9sx4pDRnl1ppgosejUB6lmWtyk-f5ZZkoKBV-gmJ-Eum6Wqr4Lg/s1600/cuantica.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqdyB0hxgZ9eukBndl1YFxNcH4Ntxwzu0-rDlRmE3DNB-_EcMYVQNh5_00h7xUiLNat1I0AETm1lpB9wEu-RW9sx4pDRnl1ppgosejUB6lmWtyk-f5ZZkoKBV-gmJ-Eum6Wqr4Lg/s1600/cuantica.gif" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br />
<span style="background: #141414;">Sin embargo, lo que científicamente es un
hecho contrastado para casi cualquier religión, no lo es tanto para las así
llamadas Religiones del Libro: Cristianismo, Judaísmo e Islam, y la razón no es
otra que la fe, una fe al margen de todo procedimiento científico. Cristianos,
judíos y musulmanes creen en un ser inmanente a la creación, que la contiene y
a la vez está por encima de ella, al que llaman Dios. Este Dios es a la vez un
creador y un legislador, y la contemplación de su divinidad se halla
terminantemente prohibida; es más, la contemplación de siquiera un atisbo de su
divinidad, como le ocurrió a Moisés, depende única y exclusivamente de Su
voluntad, nunca de la voluntad de Sus siervos. De manera que todo esfuerzo
voluntario de los hombres por comunicarse con Dios es vano, ya que es
unicamente Dios quien elige a sus comunicandos y el momento que más le place
para establecer la comunicación. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Esta convicción teológica cierra el camino a la
voluntariedad de la experiencia mística, que se constitutye así en un arrebato
sublime proporcionado por Dios sin que el afectado pueda ni siquiera rechazar
la experiencia que se le ofrece, puede que muy a pesar suyo. Dios es, pues, una
especie de benevolente tirano que no consiente a nadie abrir las puertas de su
casa.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El estudio comparado de las religiones nos lleva cada vez
más a la certeza de que su variedad es un disfraz del Uno, y que los distintos
dioses que han poblado y poblarán nuestro planeta no son sino, parafraseando a
Joseph Campbell, las diversas máscaras que el único Dios, la única verdad,
utiliza para manifiestarse. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzYi7nD96m7t4k7C5foE0UyH0dFI5Ah0us9ENhlCff_I34USvKvTphke4KItfCEl9JIHcwHYjHAdFZgu0hI6yKaja2B7MjxL6C356ARzG52n4dzO1tIIMPgcYnv81SfBrjbJ9b/s1600/santa+catalina+de+siena+oracion+para+conseguir+un+deseo+dificily+urgente+P.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzYi7nD96m7t4k7C5foE0UyH0dFI5Ah0us9ENhlCff_I34USvKvTphke4KItfCEl9JIHcwHYjHAdFZgu0hI6yKaja2B7MjxL6C356ARzG52n4dzO1tIIMPgcYnv81SfBrjbJ9b/s1600/santa+catalina+de+siena+oracion+para+conseguir+un+deseo+dificily+urgente+P.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: #141414; color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Los monjes del monte Athos saben, como los
budistas, los yoguis, jainas, sufíes y confucianistas, que la respiración es
parte del motor que mueve la máquina del espíritu, saben que controlar dicha
actividad fisiológica les conduce a la áscesis, a la contemplación de lo
divino. Y Teresa de Jesús, Juan de la Cruz, los estilitas, los hesicastas y los
padres del desierto sabían, como lo sabía Patanjali, redactor de los famosos
yogasutras, que el ayuno prolongado y el sometimiento a un modo de vida austero
también les acercaba a Dios. Y es que tanto un desfase por exceso o por defecto
en la cantidad de oxígeno que recibe el cerebro, como la voluntaria restricción
de alimentos, unida a una intencionalidad de búsqueda religiosa, proporcionan
experiencias enteogénicas sin necesidad de recurrir a fármacos naturales o
artificiales. Con ello quiero decir que en el fondo todo puede que se reduzca a
lo mismo, porque, si la fe es lo único necesario para saber de Dios, ¿qué
sentido tiene que los santos eremitas recurran a modificar su percepción
emborrachando su cerebro aunque sólo sea con aire y ayunos?</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La experiencia mística
de hacer el amor<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sencillamente… la
meditación es la observación consciente de todo lo que se presenta y ocurre, vivir
en el aquí y el ahora. “Solamente el momento presente es importante”. Es
inminente aprender a tomar conciencia de todo lo que ocurre en el momento
presente a través de las seis puertas de los sentidos – ojos, oídos, nariz,
boca y lengua, cuerpo y mente –todo lo que nos rodea debe ser notado, atendido
y observado como objeto de meditación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La meditación es la
forma por la cual la mente logra alcanzar un plano de realidad y entendimiento
de todo lo que sucede.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Lo vuelvo a
repetir: Si vas a comer, medita! Si vas a cantar, medita!… si vas a manejar tu
auto, medita!! Lo cual significa… “Vive lo que haces”… no te distraigas
de tu foco, no te desalinees del flujo en el que te encuentras… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de leer
todo esto entenderás por que la meditación es fundamental para poder acceder al
sexo sagrado que realmente es el punto que quiero tratar hoy, porque para
lograrlo necesitas “Estar presente” con todos tus sentidos físicos y a la
vez alineado con la conexión de tu alma para poder así ver de frente a la
divinidad que vive en ti.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Meditar mientras
hacemos el amor es uno de los actos más sutiles, tranquilos, silenciosos y
amorosos que existen, y es además cuando la meditación resulta más fácil, por
que cuando te aproximas a una situación orgásmica, se detienen los
pensamientos, te transformas más en energía, en fluido, en pura palpitación.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://xochipilli.files.wordpress.com/2014/10/lover-alex-grey.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://xochipilli.files.wordpress.com/2014/10/lover-alex-grey.jpg" width="298" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y es en ese momento
en el que has de hacerte más consciente, por que pase lo que pase, la
palpitación, el orgasmo (conocido en francés como La petite mort - hace
referencia al periodo refractario que ocurre durante y después del orgasmo
sexual. Este término ha sido interpretado generalmente para describir a la
pérdida del estado de conciencia o desvanecimiento post-orgásmico que sufren
las personas en algunas experiencias sexuales) cada vez más cercano y sabiendo
que hay un punto sin retorno, ahí es cuando se manifiesta uno de los momentos más
perfectos para aprender a observar y a reconocer en ese “éxtasis” lo poderosas
que son las vibraciones sublimes del placer aunado al amor que
indiscutiblemente te llevan a la paz interior.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De manera más
amplia se puede referir al gasto espiritual que ocurre luego del orgasmo, o a
un corto período de melancolía o trascendencia, como resultado del gasto de la
“fuerza de la vida o esencia vital”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un estudio reciente
sobre los patrones de activación del cerebro usando una tomografía (PET) da
completo apoyo a la experiencia de “la petite mort” como la experiencia más
cercana al momento de dejar el cuerpo físico.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esta es la
vigilancia más secreta e interna que existe… “Si uno puede percibir esa
conciencia durante el orgasmo, se puede percibir todo lo demás en la vida”, porque
el sexo es la experiencia más intima y absorbente que existe… es donde se
origina la vida y es la misma energía para entrar en la muerte al soltar, dejar
ir, tener la confianza, la seguridad en el último momento y expandir nuestro
ser a otra dimensión. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La mística del
orgasmo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En las
profundidades de la sexualidad, se encuentra una “Frecuencia” que puede ser
recordada para retomar todo tu poder personal, esta energía ha sido buscada
durante miles de años y ha sido y puede ser muy mal interpretada. Se denomina
Orgasmo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El orgasmo ha sido
distorsionado de su propósito original. Se interpreta superficialmente como una
sensación física de placer pero es algo mucho más que eso, el orgasmo es una
conexión cósmica o un encuentro con la divinidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero el gran problema
es que tu cuerpo ha olvidado el orgasmo divino porque la sociedad y sobre todo
las religiones te han enseñado durante miles y miles de años que la sexualidad
es mala…. Es pecado!!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Nos han domesticado
con el fin de controlarnos para impedir que busquemos la libertad que se puede
conseguir a través de la sexualidad, ya que la sexualidad te conecta con
la frecuencia del éxtasis, lo cual te conecta a su vez con la fuente divina y
con la “información del universo” a través de la activación de la creatividad y
eso es algo muy peligroso para el sistema que todo lo controla.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por ende, la
sexualidad ha sido desacreditada desde hace mucho tiempo, hasta el punto que
esta información ha quedado muy bien enterrada en nuestras memorias celulares.
Obviamente este comando se ha ido almacenando a través de las generaciones ya
que son miles de años de interpretación errónea.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es necesario que
despejes con toda conciencia la negatividad que rodea a la sexualidad, y que
experimentes y examines tu forma de utilizar la energía sexual y su expresión
en todos los niveles de los que estas conformado. Te lo repito, el sexo no es
únicamente un acto físico, “es el encuentro con la vida y con el origen de
todas las cosas”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Te lo explico de
esta manera sencilla: Las partes sexuales de tu cuerpo son puertas que conducen
al placer y crean frecuencias que sanan y estimulan al cuerpo y potencialmente
lo conducen hacia su yo espiritual más elevado.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/fa/8f/86/fa8f8667ddac1d0e80a511d9a739c308.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/fa/8f/86/fa8f8667ddac1d0e80a511d9a739c308.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Además, el sexo
(aunque sea en un acto aislado, es decir una noche de copas o una noche loca)
forma conexiones energéticas llamadas cordones de plata que te unen a la otra
persona por un espacio de 7 años aproximadamente. Durante este tiempo la
conexión psíco/energetica que literalmente se enchufa, hace que esas dos personas
se sientan y se vibren en la distancia en muchos aspectos de la vida aunque no
estén uniendo sus cuerpos sexualmente; te imaginas toda la carga energética que
puedes llevar a cuestas si tienes relaciones sexuales con muchas parejas?, y te
das cuenta también que no solamente se transmiten los sentimientos bonitos sino
toda la carga eléctrica del otro ya sea preocupación, miedo estrés, etc… esta
es una de las principales razones de que alguien se sienta cansado o deprimido
sin motivo aparente: “transmisión de energía”, por increíble que parezca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En este tema he
investigado bastante. He dialogado con muchas personas que caminan en el
sendero de la luz, e invariablemente me comentan que cuando han encontrado a su
pareja adecuada en una situación monógama es cuando han sido capaces de lograr
los estados más elevados de su ser. “Honestidad y amor” dos puntos
fundamentales para el desarrollo de la espiritualidad y la conciencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Definitivamente en
la relación sexual pese a lo que piensan muchos y porque lo he vivido, me
atrevo a decir que la sexualidad debe de ser practicada solamente con una
persona a la vez, alguien a quien de verdad ames y que sea afín a tus sueños y
aspiraciones, ya que su espíritu te ayuda a encontrarte vibracionalmente con tu
ser al convertirse en el reflejo de tu propio corazón.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El orgasmo no es
solo una sensación física en la zona genital, es ante todo la explosión de tu
libertad y la expansión de tu energía en la entrega a la confianza absoluta de
que vives “el momento presente” y por ello una llave hacia la afirmación de tu
yo y tu esencia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Solo recuerda que
el éxito en una relación de Sexo Sagrado es fundamentalmente la confianza,
cuando dejas pasar al otro a tu parte más vulnerable, a esa parte donde no
necesitas protegerte de nada ni de nadie y simplemente te entregas a la música
de existir, entonces pero solo entonces, puedes aplicar esa energía a todos los
ámbitos de tu vida, diseñando por ende la plenitud de todos tus actos… lo que
sea, ya sea cocinar, dibujar, cantar, bailar, trabajar, etc…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando el orgasmo
aparece en tu vida y te impulsa a volar, se te muestra una imagen de “quien eres”
y esa energía amorosa es la que te puede llevar a ver lo más profundo de tu
alma. Cabe mencionar que el orgasmo no solamente es de índole sexual, el
orgasmo existe para todo cuanto existe porque es una manifestación del placer.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRuVZGI6OIa12RkKWK_zIJifcZZYsyPFwLvQhgkz7kPVRj6AB9z" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRuVZGI6OIa12RkKWK_zIJifcZZYsyPFwLvQhgkz7kPVRj6AB9z" width="398" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y no voy a negar
que a veces el sexo superficial o rápido, lleno de emoción y adrenalina es
maravilloso, estoy diciendo que el sexo es algo más que eso y que si te das la
oportunidad de honrar y ver en otra dimensión, puedes abrir una puerta
inimaginable que te conducirá a tu jardín secreto, derribando con ello todas
tus limitaciones y enseñándote a manifestar en otros planos la realidad que
quieras generar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ahora se que la
sexualidad es una frecuencia del amor y que representa aquello que nos fue
arrebatado como raza de luz.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ahora entiendo
que uno de los medios que nos quedó para descubrir quiénes somos fue la
experiencia sexual, ya que es la energía más fuerte que existe, imagínate, es
la energía que crea y continua la vida. Esto, por supuesto, nunca nos lo dijo
nadie.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los niveles del
espíritu son lugares de existencia a los que el cuerpo no tiene acceso. Como la
sexualidad es una oportunidad para los seres humanos de experimentar el orgasmo
que es una conexión directa con frecuencias de vibración muy altas, capaces de
hacernos recuperar la memoria, o frecuencias capaces de conectarnos con el yo
espiritual y el creador, o para encontrar el camino hacia la iluminación y el
entendimiento. Podríamos ser libres si recordáramos como conectarnos con la
fuente del amor universal. Así que aparecieron las religiones y promovieron la
sexualidad únicamente como forma de procreación. Nos dijeron que la única
razón de ser de la sexualidad era la de producir pequeños seres humanos y
fuera de ahí todo sería pecado o perversión (de ahí el degenere, la pornografía
o la prostitución).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sexualidad fue
presentada como algo malo. A las mujeres se nos dijo que la sexualidad era algo
por lo que debíamos pasar para servir al hombre y que no teníamos control sobre
el proceso del nacimiento. “Las mujeres se hicieron para parir hijos,
para crear la familia perfecta y continuar con la especie como maquinitas”… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El amor es la “esencia
qué debe crearse en todas las relaciones”, sea la relación que sea, con mayor
razón en aquella que se comparten las partes más intimas del ser (visibles o
invisibles, tangibles o intangibles). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si amas y honras a
alguien, no importa cuál sea tu forma física, lo que importa es la vibración
del amor y cómo exploras ese amor que está dotado idealmente de Admiración,
Generosidad, Incondicionalidad y sobre todo Respeto por el otro.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/20/c9/79/20c97932a6ec004864ee158f48afe362.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/20/c9/79/20c97932a6ec004864ee158f48afe362.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El ideal es que la
sexualidad se explore a través no solo del cuerpo sino a través de los
sentimientos y todos los sentidos. El tercer y el cuarto chakra te conectan
con el yo compasivo y con el yo emocional, que te conectan, a su vez con el yo
espiritual. El yo espiritual es una parte de ti mismo que es multidimensional a
través del cual existes simultáneamente en muchas formas. Ser consciente de
estas realidades en la identidad que eres es tu misión, tu tarea y lo que has
acordado hacer. Cuando eres consciente puedes sintonizar con distintas
frecuencias, recordar quién eres, transformarte en una mejor persona y con ello
ayudar a cambiar la velocidad vibratoria de este mundo tan olvidado de lo
primordial… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si tú te sueltas hacia
esa sensación multidimensional es solo tú decisión y el nivel de confianza que
tengas en tú sabiduría interna. Comprende que si odias una parte de ti por
pequeña que sea, no lograrás este vuelo, puede haber ciertas cosas que no te
agraden de ti mismo, pero puedes transformarlas o resignificarlas amorosamente
para tu beneficio. Piensa que tus problemas, tus enfermedades o lo que tanto te
choca de ti, son los tesoros de tu vida ya que son tus maestros y la mejor
manera de aprender.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Observa tu cuerpo y
mira lo que intenta enseñarle a tu Yo superior. Lo ideal es que sanes las
heridas y crees un lugar más cómodo y gozoso a medida que vas aprendiendo a
vivir más completamente en tu cuerpo físico y a tener una nueva identidad en tu
sexualidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sexualidad es
una clave muy importante en la libertad. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando te amas a ti
mismo y dejas de estar trastornado por la necesidad de tener a alguien que te
quiera, entonces eres capaz de aceptar lo que alguien te ofrece. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto, vibra
con el amor por ti mismo, hónrate, y comprende que en este viaje se trata del
descubrimiento de uno mismo en las relaciones con los otros. No se trata sólo
de maridos y esposas, mujeres y hombres o noviecitos y noviecitas de novela. En
este viaje se trata de honrar tu cuerpo físico y la “unidad del yo” mientras
tocas las vidas de muchos. Permítete siempre trabajar con el yo y permítele
evolucionar.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i1.wp.com/www.sopitas.com/site/wp-content/uploads/2013/01/Alex_Grey-Despair.jpg?resize=640%2C811" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i1.wp.com/www.sopitas.com/site/wp-content/uploads/2013/01/Alex_Grey-Despair.jpg?resize=640%2C811" height="400" width="315" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No tengas miedo a
la intimidad contigo mismo, de estar solo con tu yo y explorar quien eres. Solo
hasta que sepas quien eres y te conozcas a la perfección, que hayas
desarrollado un silencio interior y un amor por tu propio ser, que sepas
contener y expandir tu energía (empezando por supuesto con la energía base de
todo que es el orgasmo) entonces querrás que tu intimidad con otra persona
tenga esa calidad. No tendrás sexo con cualquiera porque comprenderás que la
sexualidad es sagrada y es un ritual para encontrar a Dios. Honrarás tu cuerpo
y el de tu compañero y agradecerás al universo cada ves que experimentes el
placer del orgasmo que la vida te está presentando, la comunión del espíritu
con la tierra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sexo no se nos
dió para pecar, ni para sufrir, ni para controlar y mucho menos para herir…. El
sexo se nos dió para manifestar nuestros cuerpos en la frecuencia más alta, se
nos regalaron los orgasmos para recordar que somos más que un cuerpo físico de
carne y hueso, se nos dieron sentimientos y emociones así como nuestros cinco
sentidos para experimentarlo, somos los humanos los seres más perfectos de esta
creación, somos el milagro mas grande, atrévete a recordarlo…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La iluminación se encuentra en los organos sexuales femeninos.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En sánscrito,
“Buddhatvam Yosityonisamasritam” significa “la iluminación se encuentra en los
órganos sexuales femeninos”, y fue dicho por alguien que realmente sabía de
iluminación espiritual: BUDA. Quizás ahora entendamos algo mejor las imágenes con las que iniciábamos éste post.</span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPEzcS3GGNhkDWJDfRw6zNJBbXDYBjGxlubjkrF36H5h6j7o0XQ9p9bvI8vKyiCSDe-opJRicc-D38oR5v6prLNxwbHpcMtSKpSdKON9FRQlHso2spzfroy41pR2RhkidQi_mSeA/s1600/d246dbbce7743a4a795b0f8f850d1fd9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPEzcS3GGNhkDWJDfRw6zNJBbXDYBjGxlubjkrF36H5h6j7o0XQ9p9bvI8vKyiCSDe-opJRicc-D38oR5v6prLNxwbHpcMtSKpSdKON9FRQlHso2spzfroy41pR2RhkidQi_mSeA/s400/d246dbbce7743a4a795b0f8f850d1fd9.jpg" width="271" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con esto te puedes dar una idea del valor de la
sexualidad en oriente como un camino hacia la luz.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Lamentablemente el
budismo occidental no ha sabido como interpretar estas palabras, a diferencia
de las filosofías orientales influenciadas por el budismo original como el
Tantra y el Taoísmo, donde siempre han sabido que la energía Yin (femenina) del
universo es inagotable y esencial para una vida saludable, feliz e iluminada
tanto en hombres como mujeres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Uno de los
objetivos del Tantra es despertar a la kundalini, esa energía representada por
una serpiente que permanece “dormida” en el primer chakra (muladhara). Y una de
las formas de despertar esa energía es a través de la sexualidad… obviamente
una sexualidad bien enfocada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si en la cultura
occidental se aprendiera a ver el sexo como algo puro, mágico y sagrado te
darías cuenta de que es uno de los caminos a la iluminación espiritual más
rápido y amoroso.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante el acto
sexual con inocencia, sin maldad ni morbo, no solo los cuerpos de dos personas
que se aman se juntan, también se funden ambas energías (ying y yang) y las
almas se funden en el Todo, en la convergencia o como quieras llamarlo, lo
importante es que te unificas con el universo y parece que el tiempo se
detiene, te llenas por completo del momento presente y sientes la presencia de
la divinidad en todo tu ser.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con práctica, buena
intención y una mente abierta al cambio de estructuras preestablecidas, es posible hacer circular la energía sexual del primer chakra
hacia arriba, a través de los demás centros energéticos hasta llevarla al
séptimo chakra, en la cabeza, donde se puede sentir un orgasmo que va más allá
de las simples sensaciones físicas, ya que el orgasmo no se limita a la
genitalidad sino que se puede sentir en todo tu cuerpo y en todo tu ser.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://revolucionkundalini.files.wordpress.com/2010/09/adi_da_by_alex_grey21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://revolucionkundalini.files.wordpress.com/2010/09/adi_da_by_alex_grey21.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La práctica de la
sexualidad como un camino a la iluminación espiritual o como camino a la
experiencia mística (que es la experiencia en el encuentro con Dios), es una
práctica muy antigua utilizada por Taoistas y los seguidores del Tantra y que
afortunadamente se han conservado hasta la fecha.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es muy importante
que recuerdes que en los órganos sexuales femeninos se crea la nueva vida y que
a través de la sagrada vagina venimos al mundo, de ahí te puedes dar una idea
del portal maravilloso que esto significa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Tao del amor o
el encuentro con Dios<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sexo sagrado
conocido también como Tao del Amor o Sexo Tántrico, es legendario en oriente
como un camino para recordar a la divinidad que vive en ti.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sexualidad bien
manejada, es decir, con amor y respeto es una de las principales entradas a la
experiencia mística, lo cual significa “la experiencia de Dios, la experiencia
de conocer a Dios o de Reconocer al propio Dios que tú eres”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Filosóficamente
hablando es la convergencia de la energía femenina con la energía masculina, el
encuentro del Yin y del Yang para lograr la unidad en todas sus
manifestaciones, recuerda que a los humanos se nos otorgó el regalo de la
dualidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desafortunadamente
por nuestra cultura y por la falta de información y de discernimiento, la
práctica sexual se ha convertido mas en una experiencia centrada en la pulsión
básica del individuo (tradúzcase instinto o calentura), que en una práctica
espiritual con el fin de encontrar mediante el orgasmo la belleza del universo
y la naturaleza de todas las cosas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Llenos de tabúes y
de culpas, se nos ha inculcado que el sexo es malo, es pecado, es prohibido y
en el mejor de los casos que “solamente” es para procrear, cuando en las
culturas más antiguas se tenía perfectamente claro que lo que se generaba con
la unión de los opuestos es el alineamiento con tu propio ser y con todo
potencial creativo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El orgasmo conocido
es la muestra más clara de lo que es vivir el tiempo presente, es poder entrar
en la dimensión en la que tocas ese punto en “donde se encuentra todo y donde
no hay nada a la vez”, donde puedes tener toda la experiencia del vacío y de la
totalidad. Es el momento en que las dos energías, la femenina y la masculina se
juntan formando un todo, y que al unirse forman una sinergia tan grande
que se genera lo más hermoso que puede existir que es “la vida misma” y la
vivencia inminente del “aquí y el ahora”.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixrhlzWGXzfJDRakGV-R-Gbs6rulToUk_3Gzvu8thiq5BAfOGtpXD_g3GhmFztXVXUGQmtk-r_x9CQMS6v4vPOx5Nb8PrAEr5FcgVbPXemjVCjdbp5zdv4qisVkaMn-QPmUsRoFQ/s1600/387707034_9bd4785d4e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixrhlzWGXzfJDRakGV-R-Gbs6rulToUk_3Gzvu8thiq5BAfOGtpXD_g3GhmFztXVXUGQmtk-r_x9CQMS6v4vPOx5Nb8PrAEr5FcgVbPXemjVCjdbp5zdv4qisVkaMn-QPmUsRoFQ/s400/387707034_9bd4785d4e.jpg" width="300" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando aprendes a
manejar tu sexualidad responsablemente y con discernimiento, y encuentras a la
persona que complementa tu ser mediante el alineamiento del amor, se puede
crear el paraíso, el nirvana… el jardín secreto. Y cuando tocas este
espacio sagrado, entonces se te brinda la preciosa oportunidad de conocer
verdaderamente lo que significa la confianza, la comunicación y la plenitud… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esto explica porque
cuando viajas a Oriente se pueden ver esculturas de interacciones intimas en
algunos templos, ya que desde una visión muy diferente y más amplia, esto es un
“acto sagrado que nos conduce al conocimiento de nuestra propia esencia”.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegq9ye7QG0fYDcKKz3CS0QjdJD_IDZ5HiFUWl7Ji1zosNj6w4geYScqS-ELs3IKYVLduGSu6OCklnYR0W5maeq8VZTf8KQjnFoMq_8_GHPestjSBA3JM35DgCtc_t1zBJSzTeMg/s1600/Foto-Wikimedia-Commons_EDIIMA20151128_0344_9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegq9ye7QG0fYDcKKz3CS0QjdJD_IDZ5HiFUWl7Ji1zosNj6w4geYScqS-ELs3IKYVLduGSu6OCklnYR0W5maeq8VZTf8KQjnFoMq_8_GHPestjSBA3JM35DgCtc_t1zBJSzTeMg/s400/Foto-Wikimedia-Commons_EDIIMA20151128_0344_9.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;">Por supuesto que el
ingrediente principal para este encuentro divino es el amor de pareja pero
también tiene mucho que ver con el amor, el respeto que sientas por ti mismo y
la oportunidad que te das de volar, que al conjuntarse con el conocimiento del
flujo correcto de la energía, la intención y una técnica especifica nos dan
como resultado constatar que la gloria se puede alcanzar. </span><span style="color: lime; font-size: x-small;">(Tomado y resumido de diversas entradas del blog: http://www.centroanunaya.com/tag/el-blog-de-francia-gonzalez/)</span><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para finalizar ésta entrada, me gustaria recordar</span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> algunas de las manifestaciones que nos han dejado escritas, representantes del misticismo occidental:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.learner.org/courses/globalart/assets/non_flash_386/work_098.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.learner.org/courses/globalart/assets/non_flash_386/work_098.jpg" height="400" width="302" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fotent.files.wordpress.com/2013/12/bernini-extasi-de-sta-teresa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="397" src="https://fotent.files.wordpress.com/2013/12/bernini-extasi-de-sta-teresa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“Vi a
un ángel cabe mí hacia el lado izquierdo en forma corporal... No era grande,
sino pequeño, hermoso mucho, el rostro tan encendido que parecía de los ángeles
muy subidos, que parece todos se abrasan... Veíale en las manos un dardo de oro
largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Este me parecía
meter por el corazón algunas veces y que me llegaba a las entrañas: al sacarle
me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de
Dios. Era tan grande el dolor que me hacía dar aquellos quejidos, y tan
excesiva la suavidad que me pone este grandísimo dolor que no hay desear que se
quite, ni se contenta el alma con menos que Dios. No es dolor corporal, sino
espiritual, aunque no deja de participar el cuerpo algo, y aun harto. Es un
requiebro tan suave que pasa entre el alma y Dios, que suplico yo a su bondad
lo dé a gustar a quien pensare que miento... Los días que duraba esto andaba
como embobada, no quisiera ver ni hablar, sino abrasarme con mi pena, que para
mí era mayor gloria, que cuantashayan tomado lo criado.
"Nuestro Señor, mi esposo, me concedía tales excesos de placer que me
impuse no añadir nada más ni relatar que todos mis sentidos eran complacidos…"
"Mientras que Cristo me hablaba, no me cansaba de contemplar la
belleza extraordinaria de su humanidad… Probaba un placer tan fuerte que es
imposible poder probar semejantes en otros momentos de la vida…" <br />
"Durante los éxtasis el cuerpo pierde todo movimiento, la respiración se
debilita, se emiten suspiros y el placer llega por intervalos…" Teresa
de Ávila.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9sjyf98K_xoEtIJI1496PMiMRXSsXfwSxmr7zFyYbhpIxZAriJULOT9TdLq5-1Vmi3fOBOne9tykypbT4FrqccbzJT_Eh5EQrm6cqtkos5en1d1JgUBQ_qzA_rbxOjCLo0CUijg/s1600/Iglesia_816x544.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9sjyf98K_xoEtIJI1496PMiMRXSsXfwSxmr7zFyYbhpIxZAriJULOT9TdLq5-1Vmi3fOBOne9tykypbT4FrqccbzJT_Eh5EQrm6cqtkos5en1d1JgUBQ_qzA_rbxOjCLo0CUijg/s400/Iglesia_816x544.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Santa
Mechtilde de Magdeburgo: “Señor, ámame con fuerza, ámame con frecuencia y por
largo tiempo. Te llamo, abrasada de deseo. Tu ardiente amor me inflama a todas
horas. Soy sólo un alma desnuda y Tú, en ella, eres un huésped ricamente
ataviado.”<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Santa
Margarita María Alacoque: "Un día que Jesús se puso sobre mí con todo su
peso, respondió de esta forma a mis protestas: «Quiero que seas el objeto de mi
amor, sin resistencia de tu parte, para que pueda gozar de ti».”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Santa
Ángela de Foligno: “Era como si fuese poseída por un instrumento que me
penetrase y se retirase rasgándome las entrañas. Mis miembros se quebraban de
deseo… Y para este tiempo, Dios quiso que muriera mi madre, que era un gran
impedimento para mí. Al poco tiempo, mi marido y todos mis hijos murieron.
Sentí un gran consuelo. Dios hizo esto por mí, para que mi corazón estuviese en
su corazón.” A continuación, cuando regresaba de estos encantos de amor,
me sentía tan ligera y satisfecha que amaba incluso a los demonios… "<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Santa
Ángela de Foliño, tan consciente que los placeres que probaba durante sus
éxtasis eran de carácter sexual, declaró ser la víctima de un "Vicio que
no me atrevo a nombrar", un vicio de concupiscencia del cual intentaba
liberarse metiéndose "Carbones ardientes sobre la vagina para apaciguar
los ardores"!!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Santa María
de la Encarnación, después de haber solicitado a Jesús, su esposo, a
unirse con ella con palabras que tienen realmente muy poca espiritualidad: ¿"Entonces,
mi adorado amante, cuándo haremos este acoplamiento?", así escribe en su
biografía lo que sentía en la histeria de sus éxtasis, "Durante estos
encantos me parecía tener dentro de mi ser, unos brazos que tendía para abrazar
al que tanto deseaba".<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTGtKh4S0bpIrdGeA87qft2ngJM9VdcKWOAMBIlueDP0NKcp4PmVJ6a3_qIBCV2aitOYYwrJ2QElTVNUQoBtgksd1Pb7s7QpXtEk8Ur9KJ7gkMtpneA3efGZIN0CSAbvOn5H67NA/s1600/manara+712399.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTGtKh4S0bpIrdGeA87qft2ngJM9VdcKWOAMBIlueDP0NKcp4PmVJ6a3_qIBCV2aitOYYwrJ2QElTVNUQoBtgksd1Pb7s7QpXtEk8Ur9KJ7gkMtpneA3efGZIN0CSAbvOn5H67NA/s400/manara+712399.jpg" width="290" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Santa
Guyon, asceta y penitente, escribió que durante una éxtasis Jesús la
había llevado a un bosque de cedros donde había una habitación con dos camas y
ella le pregunto para quién era la segunda cama, este le respondió:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">"Una
es para ti, que eres mi esposa, y la otra es para mi madre", y al
referirse a continuación a los placeres sexuales que alcanzaba en las éxtasis,
escribe aún en su libro: "Llegaba a poseer a Jesús, no de la manera
que se entiende espiritual por medio del pensamiento, sino de forma tan
tangible que sentía la participación del cuerpo como en la realidad ".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desde
que los seres humanos adquirieron, en la noche de los tiempos, la capacidad de
concebir la existencia de un universo inmaterial en torno suyo, las experiencias
que les proporcionaban el contacto con esa otra realidad, la posibilidad de
llegar a percibirla, se convirtieron en muchas ocasiones y circunstancias en el
aspecto central de las vivencias religiosas. En si mismas, tales experiencias
no son más que el resultado de estados alterados de la conciencia o, si se
prefiere, de un psiquismo extra-ordinario, alcanzando su punto más álgido en el
llamado trance extático.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">En
palabras de E. Rhode: “En el éxtasis, liberación del alma de las ataduras del
cuerpo y comunicación con la divinidad, al alma le nacen nuevos impulsos de los
que nada sabe en su existencia cotidiana, cohibida como está en la envoltura de
su cuerpo. Pero ahora que vive en libertad como un espíritu entre los demás
espíritus, alzada sobre el tiempo y sus limitaciones, el alma se encuentra en
condiciones de lanzar su visión a cosas lejanas en el espacio, a donde sólo
pueden mirar los ojos del espíritu”. </span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Bueno, hasta aquí la entrada de hoy. Soy perfectamente consciente de que no se dice todo lo que se debería decir y de que lo que se dice, quizás no esté lo suficientemente bien dicho, pero como he reflexionado muchas veces con vosotros, en otras entradas del blog, el instrumento tiene sus limitaciones.</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Como siempre, espero que os sea útil e interesante.</span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-55764619136225171702016-03-13T09:02:00.000+01:002016-03-13T09:02:58.139+01:00EL SECRETO DEL SECRETO DE "JUEGO DE TRONOS" DE GRR MARTIN<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Que
no se ha dicho y escrito ya sobre la exitosa saga de George R.R. Martin?. </span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cccb.org/rcs_gene/copyright_2005_Parris_Martin_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cccb.org/rcs_gene/copyright_2005_Parris_Martin_1.jpg" height="271" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Prácticamente
resulta imposible, no sumarse a la larguísima corte de corifeos que añaden sus
alabanzas a las de los miles o millones, de seguidores por todo el mundo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero
una obra monumental como esta, debe de tener una serie de valores que justifiquen
el interés y alta estima que le procesan los lectores, y los seguidores de las
series de TV que año tras año, superan
índices de audiencias.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Pero
cuales son esos valores? ¿Qué tiene Canción de Nieve y Fuego, para generar el
interés que está provocando a nivel mundial? Y desde el interés de éste blog,
¿que ofrece la obra de GRR.Martin desde el punto de vista de la evolución
moral, espiritual o de consciencia que nos guía?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Veamos
algunas de las opiniones que se han publicado en la red:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">“Hace
sólo 16 años que empezó a sonar Canción de Hielo y Fuego. Ha sido suficiente tiempo,</span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">han
sido suficientes premios y han sido suficientes los millones de entusiasmados
lectores en </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">todo
el mundo para que George R.R. Martin haya sido proclamado como “el nuevo
Tolkien </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">americano”
(Time Magazine).</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La
saga Canción de hielo y fuego de George R. R. Martin está de moda. </span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzhu3-2fBBSsCuhTwgzNMhf14GCUhxmvt8gpazi0tZJETJMkmIZNkfL5xgDC4QKWKBMJLwtxNpTXXHSDFPrMJQcrBhYxnTijiDUklAgakN4bRGlxlCem6USjbgcMxGN1CqnXt2yA/s1600/saga-cancion-de-hielo-y-fuego.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzhu3-2fBBSsCuhTwgzNMhf14GCUhxmvt8gpazi0tZJETJMkmIZNkfL5xgDC4QKWKBMJLwtxNpTXXHSDFPrMJQcrBhYxnTijiDUklAgakN4bRGlxlCem6USjbgcMxGN1CqnXt2yA/s400/saga-cancion-de-hielo-y-fuego.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cinco volúmenes </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">traducidos
al castellano y editados por Gigamesh conocen reedición tras reedición en todo
tipo </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de
formatos. Juego de tronos, adaptación televisiva realizada por HBO de la novela
homónima, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ha
cosechado un éxito impresionante. Y, a lo anterior, hay que unir videojuegos,
cómics, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">juegos
de rol y de cartas, y un abundante y variado merchandising.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">George
R.R. Martin ha generado un estilo propio, nacido de la ficción clásica y
romántica de los </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">70
y los 80, filtrado por su experiencia como guionista televisivo, dando una
nueva visión que </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ha
renovado el género de la épica fantástica como no se había visto hacer desde
J.R.R.Tolkien.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Para
los que no han leído la obra -¿queda alguien que no la haya hecho aún?- os
ofrecemos un </span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Brevísimo
resumen argumental<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">La saga describe un mundo fantástico, aunque
con numerosos paralelismos con nuestra propia historia, en el que abundan las
guerras y las disputas por el poder. Es un mundo en el que parece que las
antiguas leyendas, la magia y los seres mitológicos del pasado, como
los Caminantes Blancos, parecen abandonar su papel de viejas historias
para adentrarse en la realidad y que amenazan con modificar las reglas de los
juegos por el poder de los humanos. Es también un conflicto constante entre el
Bien y el Mal, Blanco y Negro, Norte y Sur, Hielo y Fuego que se da tanto en
los grandes acontecimientos como en muchos de sus propios personajes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En el continente de Poniente
(Westeros) se acerca el final del largo verano. Robert Baratheon,
también llamado el Usurpador, ocupa el Trono de Hierro de los Siete Reinos. Sin
embargo, algunas de las principales Casas y sus aliadas, están cada
vez más ávidas por el poder. Las intrigas y traiciones están al orden del día. Por
otro lado, alarmantes eventos surgen en el Norte, más allá del Muro que separa
los Siete Reinos de las tierras salvajes se comenta que han regresado los "Caminantes
Blancos". </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlEQAlAjaXLWX3ETyKg-1OlK4Z_3DMR63E1-nCGVBKfAMr2pRVmg7bqsnQAupLHuIQKU0p6TE7KAQgEeTgHcbND4RWMr_W6c5cYitc_0cKpAnqjHsk64JLfBme7tj9EIZG_q1zNQ/s1600/vientos6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlEQAlAjaXLWX3ETyKg-1OlK4Z_3DMR63E1-nCGVBKfAMr2pRVmg7bqsnQAupLHuIQKU0p6TE7KAQgEeTgHcbND4RWMr_W6c5cYitc_0cKpAnqjHsk64JLfBme7tj9EIZG_q1zNQ/s400/vientos6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">
Los Siete Reinos en los que se divide el continente occidental del Poniente fueron
unificados varios siglos atrás por Aegon el Conquistador y sus 2
hermanas Visenya y Rhaenys de la Casa Targaryen, llegados
de Valyria, en el continente oriental a lomos de sus dragones.<br />
Daenys la Soñadora, la hija del señor de la Casa Targaryen, predijo una Maldición y
convenció a su padre para abandonar Valyria. Su padre, Aenar, llevó a su
familia a Poniente a <a href="http://jdet.galeon.com/casas1.htm"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Rocadragón</span></a> junto con sus dragones.
La Maldición ocurrió 12 años después de que Aenar marchara a
Rocadragón destruyendo lo que probablemente fuese el mayor imperio conocido de
la historia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">La dinastía de los últimos "dragones",
los Targaryen, gobernó Poniente por siglos. Pero, hace unos 15 años
atrás, la Casa Targaryen fue derrocada por la fuerza como respuesta a las
locuras de su último rey y al amor prohibido de su hijo, el
príncipe Rhaegar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El Rey Loco Aerys, iba de mal en
peor, pero su hijo, el príncipe Rhaegar Targaryen dio la
estocada final cuando secuestró a Lyanna Stark, la hermana de Eddard
(Ned) y la prometida de Robert Baratheon. El príncipe estaba casado
con Elia Martell, la princesa de </span><a href="http://jdet.galeon.com/casas2.htm" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Dorne</span></a><span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">, tenía dos
hijos, así que convirtió a Lyanna en su amante, despertando la ira de su
familia y de su prometido, Robert Baratheon. Robert se convirtió en un
fugitivo, y el padre y hermano mayor de Lyanna fueron a Desembarco del
Rey a reclamar la liberación de Lyanna. El Rey Loco los
ejecutó. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">Eddard Stark, se unió a sus amigos
de juventud, Robert Baratheon y Jon Arryn en la guerra
contra los Targaryen. Y finalmente, en la Batalla del Tridente, el
príncipe Rhaegar fue asesinado por Robert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgncywtq-4xlOM4gY_xu4QPCjqNDmpr4chyphenhyphengKq1s61qBbk9llGWoGajDo9_TmDGzKonajG2MJEoOK18DXDd1khEPY8xQSIY_3Y_fUIGpTgNK8OmoO1hBuxjyHQ8Rq9PaC9kUHU4Xw/s1600/otros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgncywtq-4xlOM4gY_xu4QPCjqNDmpr4chyphenhyphengKq1s61qBbk9llGWoGajDo9_TmDGzKonajG2MJEoOK18DXDd1khEPY8xQSIY_3Y_fUIGpTgNK8OmoO1hBuxjyHQ8Rq9PaC9kUHU4Xw/s400/otros.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br />
"Se habían enfrentado en el vado del Tridente, en el centro mismo de
la batalla, Robert con su maza y su enorme yelmo astado, el príncipe Targaryen
con su armadura negra. Llevaba en la coraza del pecho el dragón de tres cabezas
de su Casa, todo recubierto de rubíes que refulgían a la luz del sol. Las aguas
del Tridente enrojecieron en torno a los cascos de sus corceles, mientras ellos
cruzaban las armas una y otra vez, hasta que por último un golpe de la maza de
Robert destrozó el dragón y el pecho que había debajo. Cuando Ned llegó al
lugar, Rhaegar yacía ya muerto en el río".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Los Lannister declararon su
lealtad al Rey Aerys, pero una vez que ingresaron en la ciudad, </span><a href="http://jdet.galeon.com/mundohyf.htm" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Tywin</span></a><a href="http://jdet.galeon.com/mundohyf.htm" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4;"> </span></a><a href="http://jdet.galeon.com/mundohyf.htm" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Lannister</span></a><span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> envió
a sus tropas a saquear la ciudad, mientras su hijo Jaime (quien era
un Guardia del Rey), asesinaba al rey. Eso le granjeó para siempre el apodo de
"matarreyes" y el desprecio de Poniente. Su padre, Tywin, entró en el
Salón del Trono y ordenó asesinar a los dos pequeños hijos del príncipe
destrozando sus cabezas contra la pared. Elia Martell (la esposa del
príncipe Rhaegar) y sus hijos pequeños fueron asesinados
por Gregor "La Montaña" Clegane. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">"-¿Crees que puedes confiar en Jaime Lannister?<br />
-Es el hermano gemelo de mi esposa, y Hermano Juramentado de la Guardia Real.
Su vida, su fortuna y su honor están ligados a los míos.<br />
-Igual que estaban ligados a los de Aerys Targaryen -señaló Ned.<br />
-¿Por qué voy a desconfiar de él? Siempre ha hecho todo lo que le he pedido. Su
espada contribuyó a conseguir el trono que ocupo.<br />
«Su espada contribuyó a ensuciar el trono que ocupas», pensó Ned, pero no permitió
que las palabras llegaran a sus labios. -Juró proteger la vida de un rey con la
suya propia. Y le cortó la garganta a ese mismo rey.<br />
-¡Por los siete infiernos, alguien tenía que matar a Aerys! -gritó Robert al
tiempo que tiraba de las riendas para que su caballo se detuviera bruscamente
junto a un antiguo túmulo-. Si no lo hubiera hecho Jaime nos habría tocado a ti
o a mí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj59T0iJQLRxXn1iZI1pNYsz6Lc0KthysnIFBoy_zuwjDU_cYSvcRAdlhY_KwXUa48l_izibEO_Pc8G3qBN5quvq5rEFhJpigYaPwb4KZCuZpIQqpv2VW0LAtD84eJYiMHvnfwEgg/s1600/criptas_stark.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj59T0iJQLRxXn1iZI1pNYsz6Lc0KthysnIFBoy_zuwjDU_cYSvcRAdlhY_KwXUa48l_izibEO_Pc8G3qBN5quvq5rEFhJpigYaPwb4KZCuZpIQqpv2VW0LAtD84eJYiMHvnfwEgg/s400/criptas_stark.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br />
-Nosotros no éramos Hermanos Juramentados de la Guardia Real -replicó
Ned."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">Finalmente, cuando Ned
Stark encontró a su hermana Lyanna en Dorne, ella estaba
agonizando.<br />
"Lyanna sólo llegó a cumplir los dieciséis años, era una niña mujer de
belleza insuperable.<br />
Ned la había querido mucho. Robert, todavía más; estaba destinada a ser su
esposa.<br />
-Yo estaba con ella cuando murió -recordó Ned al rey-. Quería volver a casa y
descansar entre Brandon y nuestro padre.<br />
Todavía le parecía recordar su voz algunas veces.<br />
«Prométemelo», le había suplicado en una habitación que olía a sangre y a
rosas. «Prométemelo, Ned.»<br />
La fiebre le había arrebatado las fuerzas, y su voz era débil como un susurro,
pero cuando Ned le dio su palabra, el miedo desapareció de los ojos de su
hermana. Recordaba cómo le había sonreído, con cuánta fuerza le había aferrado
la mano mientras dejaba de resistirse a la muerte, cómo se le habían caído de
entre los dedos los pétalos de rosa, negros y marchitos.<br />
Después de aquello ya no recordaba nada. Lo habían encontrado muy quieto, mudo
de dolor, abrazado a Lyanna. Ned no recordaba nada de aquello."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">A pesar de la victoria de Robert, el hijo
y la hija más jóvenes del Rey Loco (Viserys y Daenerys Targaryen) fueron
llevados a través del mar por criados fieles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">"El odio que Robert sentía hacia los Targaryen rozaba la locura. Recordó
las frases airadas que habían intercambiado cuando Tywin
Lannister entregó a Robert como obsequio y muestra de lealtad los
cadáveres de la esposa y los hijos de Rhaegar. Ned lo consideró un asesinato;
Robert dijo que aquello era la guerra.<br />
-No es más que una niña, Alteza. Tú no eres Tywin Lannister, no asesinas a
inocentes.<br />
Corría el rumor de que la hijita de Rhaegar había gritado y llorado cuando la
sacaron a rastras de debajo de la cama y vio las espadas. El niño no era más
que un bebé, pero los soldados de Lord Tywin lo arrancaron del pecho de su madre
y le estrellaron la cabeza contra la pared.<br />
-De todos modos -insistió Ned-, asesinar niños sería una vileza... sería
abominable...<br />
-¿Abominable? -rugió el rey-. Lo que hizo Aerys con tu hermano Brandon fue
abominable. La manera en que murió tu padre fue abominable. Y Rhaegar...
¿cuántas veces crees que violó a tu hermana? ¿Cuántos cientos de
veces?...<br />
Gritaba tanto que su caballo relinchó nervioso. El rey tiró de las riendas con
fuerza para calmar al animal, y señaló a Ned con el dedo.<br />
-Acabaré con todo Targaryen que se me ponga por delante, hasta que estén tan
extinguidos como sus dragones, y luego mearé sobre sus tumbas.<br />
-Rhaegar te hirió -le recordó Ned-. Así que, cuando las huestes de
Targaryen se dieron a la fuga, dejaste la persecución en mis manos. Los
supervivientes del ejército de Rhaegar huyeron de vuelta a Desembarco
del Rey. Nosotros los perseguimos. El Rey Aerys estaba en
la Fortaleza Roja con varios miles de hombres que le eran leales. Yo
estaba seguro de que nos encontraríamos las puertas de la ciudad cerradas.<br />
-Y en vez de eso, cuando llegaste, nuestros hombres habían tomado la ciudad.
-Robert asintió con un gesto impaciente-. ¿Y qué?<br />
-No fueron nuestros hombres -explicó Ned con calma-, sino los de
los Lannister. En los baluartes ondeaba el león de los Lannister, no
el venado coronado. Y se habían valido de la traición para tomar la ciudad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijh6JXdISOOb3nlfqLdg1_BXDzsIuEAJDSyG1DN83G0GehxjdZFJiwTogp635Ap5sSxn9GVo0-st4P3lV2X_aU_Fea2ambpLRfwoiWfuL2jz0RBAknNzosnvSZxfqjILhmQnTtOA/s1600/aegon-small.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijh6JXdISOOb3nlfqLdg1_BXDzsIuEAJDSyG1DN83G0GehxjdZFJiwTogp635Ap5sSxn9GVo0-st4P3lV2X_aU_Fea2ambpLRfwoiWfuL2jz0RBAknNzosnvSZxfqjILhmQnTtOA/s400/aegon-small.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;"><br />
Seguramente Aerys Targaryen pensó que los dioses habían oído sus
plegarias cuando vio a Lord Tywin Lannister ante las puertas de
Desembarco del Rey, con un ejército de doce mil hombres y jurándole lealtad. De
modo que el Rey Lococometió la última locura: abrió a los leones las
puertas de su ciudad.<br />
-Los Targaryen son expertos en el tema de la traición -dijo Robert. Se estaba
enfureciendo de nuevo-. Los Lannister les pagaron con la misma moneda. Era lo
que se merecían, ni más ni menos. Eso no me va a quitar el sueño."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">La Casa Martell, el reino sureño, no
participó de la guerra, a pesar que la princesa de <a href="http://jdet.galeon.com/mapas.htm"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Dorne</span></a>, Elia
Martell (la esposa del príncipe Rhaegar Targaryen) y sus hijos
pequeños fueran asesinados por orden de Tywin Lannister durante el
saqueo enDesembarco del Rey.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La monumental historia comienza
con Juego de Tronos, el primer libro de la saga, y relata la llegada del
rey Robert y su comitiva a </span><a href="http://jdet.galeon.com/casas1.htm" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #ffc000; mso-themecolor: accent4; text-decoration: none; text-underline: none;">Invernalia</span></a><span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> a ver a su amigo Ned Stark. Lo
primero que le pide es bajar a las criptas, a pesar de las protestas de su
esposa, la reina Cersei.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-themecolor: accent4;">Ned descubre, con inquietud, que su amigo
el rey Robert había cambiado. La opulenta vida en la capital del reino lo había
ablandado lo suficiente para no preocuparse por estar rodeado por los
Lannister, de los que Ned desconfía en grado sumo, ya que los considera
traidores y con sobradas razones.<br />
Robert sólo piensa en su amada Lyanna y en perseguir a los restantes Targaryen.
Y mientras tanto, su esposa Cersei Lannister, le agrega 3 cuernos a su
venado coronado. El rencor de una mujer despechada.<br />
<br />
Entretanto, en el Norte, más allá del Muro, un mal antiguo despierta.
Entre las guerras y la confusión política reinante, la Guardia de La
Noche, está en medio de las batallas entre los reinos de hombres y los horrores
del más allá del Muro”.</span><span style="color: lime; font-family: verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(extraído de http://jdet.galeon.com/resumen.htm)</span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bien,
prosigamos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un
universo tan complejo como el creado por el maestro Martin, plagado de
personajes y </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">acontecimientos
repartidos a lo largo de milenios de historia, puede resultar difícil de
asimilar </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">hasta
para el más curtido de los lectores.</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz_XwIwUfZ4cqtCBqm9nQki7p_Bc8FRya1WXkzpOBxHNiR0NrlzZPcOpV1fBbhLycyy4RcQRLlKp2rHrsCJUYrXSbBXdqZkMePtq0m7gYzpM64jPMTAOEs63G5GOU4AA_X7MBatQ/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz_XwIwUfZ4cqtCBqm9nQki7p_Bc8FRya1WXkzpOBxHNiR0NrlzZPcOpV1fBbhLycyy4RcQRLlKp2rHrsCJUYrXSbBXdqZkMePtq0m7gYzpM64jPMTAOEs63G5GOU4AA_X7MBatQ/s400/descarga.jpg" width="277" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
eso, el libro que nos ofrece Carlos Ripoll (de la mano de Dolmen): “Juego de
Tronos: secretos del trono de hierro” se revela como una herramienta de lo más
útil.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Juego
de Tronos: secretos del trono de hierro es un ensayo que navega por las aguas
de los tres primeros volúmenes de la saga en un recorrido que invita a
descubrir muchas de las notas, </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">conocidas
y secretas, que han servido para componer Canción de Hielo y Fuego, tanto sobre
el </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">papel
como en la pantalla.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Juego
de tronos: secretos del trono de hierro se inicia con una interesante biografía
de George </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">R.
R. Martin para pasar de inmediato a analizar con todo lujo de detalles lo
narrado en los tres </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">primeros
volúmenes de la serie. Ripoll describe lugares, personajes, casas nobiliarias y
demás,</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">aportando
útiles resúmenes de lo acontecido en esas tres primeras novelas. Y, como
suculento </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">colofón,
presenta una detallada cronología de Poniente desde la época de los primeros </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">hombres
hasta el momento inmediatamente anterior a lo que sucede en Juego de tronos. Un </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">listado
de un valor informativo extraordinario, que por sí solo ya justificaría la
adquisición del </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">volumen.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
otro lado, el autor realiza un documentado recorrido por todos los ámbitos en
los que </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Canción
de hielo y fuego ha generado adaptaciones o productos derivados, con especial </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">hincapié
en la serie televisiva, analizada en profundidad y comparada capítulo a
capítulo con el </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">original
literario.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Con
una maquetación vistosa y un contenido gráfico abundante, Juego de tronos:
secretos del </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">trono
de hierro es un libro indispensable para todo conocedor de la obra magna de
Martin, y </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">resultará
de suma utilidad para todo lector neófito que desee tener una visión global y </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">exhaustiva
del mundo en el que transcurre la misma”.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"> (extraído de http://cronicasliterarias.com/2012/03/06/resena-juego-de-tronos-secretos-del-trono-de-hierro-de-carlos-ripoll/)</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgv89WsngZvrpDqbBK1EjqdFk34qZbys1g5U9U46BD19SpF13MXNfTuRY0ueX-knY4QxWlxvCiJZFhEWXik435JKGtPbbnD4bjBiXqhyphenhyphenbowuvZDpmOYmcc96dZEVmcMAYYudILFQ/s1600/10694_10206860589532216_1649872050991513902_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgv89WsngZvrpDqbBK1EjqdFk34qZbys1g5U9U46BD19SpF13MXNfTuRY0ueX-knY4QxWlxvCiJZFhEWXik435JKGtPbbnD4bjBiXqhyphenhyphenbowuvZDpmOYmcc96dZEVmcMAYYudILFQ/s320/10694_10206860589532216_1649872050991513902_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tuve
la suerte de conocer a Carlos Ripoll –para mi Carles-, hace años, muchos años, “cuando en el mundo aún había magia y dragones”. Trabajaba por entonces en un
instituto de Mataró (Barcelona) que pudimos crear, dando clases del antiguo
Bachillerato, cuando aún había el COU, hacia la década de los 90. En aquella
época, era un profesor absolutamente vocacional, creía que educar a los jóvenes
nos ayudaría a hacer –entre todos- un mundo mejor. En mis clases, trataba de
combinar los necesarios contenidos obligados por la programación, con la
inserción de valores emocionales, morales, cívicos y también, espirituales. En
un claustro, integrado por otros profesionales jóvenes y dedicados en
cuerpo y alma, a la educación de nuestros alumnos y bajo la dirección de
un profesional como la copa de un pino. Toni Joan, pudimos llevar a cabo durante los primeros
años una experiencia muy gratificante que dio sus frutos en unas generaciones de
alumnos excepcionales, como demostraron tanto en su rendimiento académico, como
en su responsabilidad y compromiso ciudadano, con sus gestas y movilizaciones
contra la primera guerra del Golfo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre
la larga lista de alumnos, con los que me unió, aún me une, una muy especial
relación, destacó en Carles. Ya desde muy joven, primero y/o segundo de
bachillerato, lo que hoy serían tercero o cuarto de la ESO, Carles se manifestó
como una gran persona, noble, recto, sincero, afable, generoso, algo tímido al
principio, pero que con el paso del tiempo se fue abriendo, llegando a mantener
conforme iba creciendo, una relación afectiva, de la que aún hoy, casi treinta
años después, aún recuerdo con calidez.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero
por encima de los muchos valores a los que me refería antes, Carles destacaba
por la agudeza de su mente. Enseguida descubrí que sus capacidades,
especialmente aquellas que tenían que ver con relacionar aspectos aparentemente
diversos y alejados, y de síntesis, eran excepcionales, muy por encima de la
media, y por descontado, superiores a las mías propias, por lo que siempre le
presté especial atención, proponiéndole actividades que desarrollaran más esas
capacidades. </span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aún conservo, algún trabajo de los que hizo por aquellos años,
auténtico paradigma de todo aquello que un alumno a pesar de su corta edad,
puede llegar a realizar si tiene la motivación y los medios adecuados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
ello, no tuve dudas cuando me enteré de la publicación de su libro, esa
pequeña-gran guía sobre los tres primeros volúmenes de la Saga de GRR Martin.
De las personas que conozco, nadie mejor que él, podía ayudarme/ayudarnos a
comprenderla. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aprovechándome
de nuestra relación, le solicité su colaboración para ésta entrada, a la que
haciendo gala, una vez más de su generosidad, se prestó a dedicar una parte de
su atención y de su tiempo, accediendo a responder a las preguntas de una
especie de entrevista que os adjunto. Se ofreció además, a prestar a los
lectores de éste blog un capítulo entero de su libro, del que hablaremos más adelante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero
vayamos a las preguntas y sus respuestas. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Terraxaman
en adelante TX: - Quien es Carlos Ripoll?</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Carlos
Ripoll en adelante CR: -Esa es la pregunta más fácil y la más difícil de
responder al mismo tiempo y dado que podría ocupar todo el espacio de la
entrevista me conformaré con darte una respuesta parcial pero que sirva para el
motivo que nos reúne ahora mismo:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Soy
desde la infancia un apasionado seguidor del género fantástico, tanto en cine
como en </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">literatura.
Con 7 años tuve el privilegio de ver en el cine la película de Ralph Bakshi, El
Señor de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">los
Anillos, </span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMJ2dBBZBzwk67RD_Eqc0z_7noixTvw99ceuVYCClmVvn7g7MW_r4wf0tesT8ExYK0M6_ch7hxWJ0h-r3-3iziJ1gdyqGQirzr9BzXPwBFc609Dhi2bDqCXydR0HKDJZHx-lBQDQ/s1600/bakshi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMJ2dBBZBzwk67RD_Eqc0z_7noixTvw99ceuVYCClmVvn7g7MW_r4wf0tesT8ExYK0M6_ch7hxWJ0h-r3-3iziJ1gdyqGQirzr9BzXPwBFc609Dhi2bDqCXydR0HKDJZHx-lBQDQ/s400/bakshi.jpg" width="266" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">la cual dejó grabada en mi retina numerosas escenas que perduraron en
mi hasta </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">que
pocos años después pude acceder a la misma obra en su original formato literario.
En esos </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">mismos
años tuve un encuentro similar entre literatura y cine con la obra de Michael
Ende </span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBcZNURdoH1_fagu9NXOhPD1w3J8gnJQn4osvwaylEk2j2_KHsIVBabhhvg1XRG-ciA2meo7IXroiIrIJWuc4hzL9aG03UA4kW1BeoQiZx2yKGEmqgqKTWbIX2Uct1qLxYRXiLQ/s1600/la-historia-interminable01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBcZNURdoH1_fagu9NXOhPD1w3J8gnJQn4osvwaylEk2j2_KHsIVBabhhvg1XRG-ciA2meo7IXroiIrIJWuc4hzL9aG03UA4kW1BeoQiZx2yKGEmqgqKTWbIX2Uct1qLxYRXiLQ/s320/la-historia-interminable01.jpg" width="196" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">La </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Historia
Interminable. Creo que estos dos momentos podrían considerarse las semillas
primigenias de estas aficiones tan importantes en mi vida.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX-
Que opinión te merece el género literario de la fantasía épica?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
En 1992 tuve el privilegio de asistir a un Taller de Literatura fantástica
impartido por Elia </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Barceló
en la Hispacon de Cádiz y creo que sus palabras al explicar el género
fantástico fueron </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">capaces
de sintetizar mis opiniones y sentimientos hacia la fantasía épica de una forma
muy </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">acertada.
Parafraseándola (con la distorsión del tiempo transcurrido y mi limitada
memoria) </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">vino
a decirnos: “… la realidad deja pocos temas sobre los que se pueda escribir,
con una </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">profunda
mirada y capacidad de síntesis veríamos que siempre se escribe en torno al amor
en </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">su
presencia o en su ausencia, en torno a los conflictos y a sus resoluciones. De
esta falta de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">originalidad
adolece casi toda la literatura en general, a lo que hay que añadir las propias</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">limitaciones
de la realidad social e histórica sobre las que se escribe. El género
fantástico nos </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">permite
escapar de esas limitaciones espacio-temporales y desarrollar nuestra
creatividad </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">tanto
en los temas de siempre como en temas nuevos y desconocidos…”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La
fantasía épica aporta mundos inexplorados que despiertan de nuevo nuestra
adormecida </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">curiosidad
por conocer. Aporta nuevas razas y criaturas, que expanden los conceptos de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">identidad,
acercando al lector al diferente y al desconocido, permitiendo un conocimiento </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">íntimo
del otro, con el que se puede llegar a empatizar. Aporta nuevas culturas,
costumbres, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">tradiciones,
sociedades, religiones que permiten relativizar nuestras propias elecciones como </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">especie
a lo largo de nuestra historia y desacralizar lo establecido o lo impuesto como </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">inmutable.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX-
Vayamos a nuestro tema de hoy. Hay quien afirma que GRR Martin es el Tolkien
norteamericano? Qué opinas de semejante opinión?<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fc00.deviantart.net/fs70/i/2012/108/d/d/tolkien_daydreams_by_lueb_art-d4w8wbt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://fc00.deviantart.net/fs70/i/2012/108/d/d/tolkien_daydreams_by_lueb_art-d4w8wbt.jpg" height="348" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Como ya escribí en la revista GQ (febrero de 2015) fue Lev Grossman en la
revista Time Magazine el que 10 años antes se atrevió a calificarlo como tal.
Fue una afirmación impactante </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">que
resonó por todos los medios de una forma casi viral. Pero no por ello es
totalmente cierta.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El
propio Martin reconoce su innegable influencia tanto como sus profundas
diferencias con </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tolkien.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La
obra de Martin es calificable como fantasía épica, por tanto en muchos
elementos es coincidente con Tolkien y otros autores: se observa la creación de
mundos, razas, lenguas y </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">una
lucha constante entre la luz y la oscuridad. Pero la obra de Martin no separa
como en la de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tolkien
la luz y la oscuridad con esa moralidad tan judeo-cristiana o maniquea. Los
personajes </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de
Martin son evolutivos y en su mayoría son un contraste de sombras, anhelos,
intereses, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">obligaciones,
afecciones y desafecciones, esclavos de sus propias historias y circunstancias.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Elementos
que hacen que sus personajes sean difíciles de clasificar en un lado u otro de
la </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">balanza
moral.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El
excelente uso que hace del recurso literario del Punto de Vista, en cada
capítulo, para </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">diferentes
personajes, nos obliga a introducirnos en la mente y en las emociones de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">personajes
en los que no siempre querríamos entrar pues sería mucho más fácil para
nosotros </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">como
lectores juzgarlos y amarlos u odiarlos. Una vez dentro de las mentes de los
personajes, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">cuando
por fin tenemos acceso a sus motivaciones y razonamientos no podemos evitar un </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">nivel
de empatía que nos hace reconsiderar o al menos volver a calibrar nuestros
propios </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">prejuicios
morales.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Otra
de las grandes diferencias con Tolkien es que en La tierra Media la magia ha
sido y es un </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">elemento
de conocimiento y poder presente. </span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://9e3k.com/wp/wp-content/uploads/2010/08/Gandalf-vs.-Dragon.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://9e3k.com/wp/wp-content/uploads/2010/08/Gandalf-vs.-Dragon.png" height="206" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">La magia condiciona el destino de todas las </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">razas,
incluso de aquellas que parecería</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">que no
deberían verse especialmente afectadas como </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">los
Hobbits. Pero en el mundo de Tolkien la magia tiende a desaparecer para acabar
con el </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">conflicto
que genera entre las fuerzas enfrentadas de la luz y la oscuridad y deja paso
con su </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">disolución
a la entrada en la Era de los Hombres.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
surge de una Era de los Hombres en el que la magia son meras leyendas de
cientos o </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">miles
de años atrás, pero todo indica que ese antiguo poder y conocimiento, esa
magia, podría </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">volver
para determinar el destino de todo el mundo ante un posible nuevo
enfrentamiento </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">entre
la luz y la oscuridad tan desgarrador que podría dejar los conflictos políticos
mundanos</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">en
algo banal. El resurgir de los dragones al paso del Cometa rojo, la renovación
del potencial </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">destructor
del fuego valyrio, el incremento de los poderes de los sacerdotes rojos, los </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">caminantes
blancos, las habilidades de los hombres del norte para ejercer las olvidadas</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">habilidades
de clarividencia o cambia-pieles como los primeros hombres… y un largo
etcétera. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En
el artículo que escribí en GQ defendía una aproximación de Martin más a
Shakespeare que </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">no
a Tolkien o cuando menos los dejaba equidistantes. Para dicho análisis
consideraba </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">aspectos
como la crítica social, la crueldad, la amoralidad, el peso de los conflictos
políticos, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">jerárquicos
y sociales en la obra, la constante violencia: en la serie adaptada a
televisión </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">mueren
14 personajes por episodio de media entre principales y secundarios. Martin
incluso </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">usa
a bufones como sabios o videntes en la sombra que hacen crítica velada o
auguran el </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">porvenir
como en las propias obras de Shakespeare. Los primeros libros de la saga, es </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ampliamente
reconocido, adaptan el histórico conflicto de la Guerra de las Dos Rosas que </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">enfrentó
a los Lancaster y a los York, pero incluso esta adaptación Martin la hace desde
una </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">perspectiva
más literaria y cercana a como el propio Shakespeare describe ese mismo
conflicto</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">en
su obra Enrique VI. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Si bien conocemos aproximadamente las
fuentes de donde Tolkien sacó la tierra media, </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">sabemos
de dónde sacó Martin los siete reinos?</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJvXUn1lfKrAxb94DaetLQs8BX1dEFM2PSdKkWCtcLEeJChjfuH_fE3mUh8dz6qBuelL7A66wYhRbpVGIAQJ06vJgORv_qOQQ-zIfElIHwv0khRFhqQ8K3LhFcnlI8_yW-lcDTFA/s1600/fb447c7c9f7ebaf3b81423f7ab081778.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJvXUn1lfKrAxb94DaetLQs8BX1dEFM2PSdKkWCtcLEeJChjfuH_fE3mUh8dz6qBuelL7A66wYhRbpVGIAQJ06vJgORv_qOQQ-zIfElIHwv0khRFhqQ8K3LhFcnlI8_yW-lcDTFA/s400/fb447c7c9f7ebaf3b81423f7ab081778.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hago
una explicación más amplia en el libro de Secretos del Trono de Hierro, pero sí </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">conocemos
por declaraciones y por entrevistas que el propio Martin ha concedido, así como </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">por
paralelismos evidentes, gran parte de los referentes reales que ha usado para
su creación.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
suerte no todos los referentes los conocemos pues restaría encanto a su labor
creativa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si
miramos el mapa de Poniente no podemos evitar ver una similitud más que casual
con el </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">perfil
del actual Reino Unido. Se ha nutrido en gran medida de la Britania medieval,
tras la </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">dominación
romana y las invasiones germanas. En la sociedad de Poniente se observa una </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">estructura
feudal que presumiblemente proviene de la Edad Media Europea. Así mismo ha </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">usado
la división política de los diferentes reinos y su unificación en una gesta
paralela a la del </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">rey
Arturo. En este, caso dicha unificación es parte del pasado reciente y ha dado
un resultado </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">político
tan complejo e inestable como en las leyendas artúricas en las que el reino que
Arturo </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">consigue
unir se desangra tras las traiciones de Mordred/Lancelot y Ginebra.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El
norte de Poniente y las tierras más allá del Muro hacen una clara referencia a
las tierras no </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">romanizadas
donde los Pictos (antes de ser el pueblo de Escocia) se resistía al invasor
romano </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
a la cristianización que les obligaba a renegar de sus ancestrales creencias y
conocimientos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El
muro de Adriano, construido por los romanos y que el propio Martin recorrió
cuando visitó a </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">una
antigua colaboradora y probable relación anterior es conceptualmente el mismo
muro que </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">separa
las tierras “civilizadas” de los bárbaros del norte en Poniente, aunque
estructuralmente </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">debemos
concederle que es más parecido a la Gran Muralla China, en este caso también </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">símbolo
de la separación-protección de una cultura sobre otra supuestamente más
bárbara.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Las
Islas del Hierro y su estructura social nos recuerdan inevitablemente a los
países bálticos y </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">a
la cultura Vikinga antes de la llegada de la cristiandad. En este caso Martin
sustituye el </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">politeísmo
de los vikingos por una religión, la del Dios Ahogado, que se nos podría
antojar incluso más adecuada para esta sociedad si hubiesen llegado a
desarrollar su particular </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">monoteísmo
en vez de adoptar la cristiandad de aquellas tierras con las que entraron en </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">contacto.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
recorrió Europa para inspirarse en su obra y ha reconocido algunas
inspiraciones </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">puntuales
como La Alhambra y el antiguo reino de Al-Andalus para su concepción de Dorne o </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">el
propio Peñón de Gibraltar para Roca Casterly.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En
Essos, nombre que concedió Martin al continente oriental durante su visita a la
Semana </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Negra
de Gijón, encontramos menciones a las lejanas tierras orientales de Asshai,
llenas de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">exotismo,
misterios y magia pero carentes de momento de un Marco Polo que no las acerque.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
ha repetido en numerables ocasiones que Asshai no formará parte activa de la
saga de </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Canción
de Hielo y Fuego, pero sí se ha reservado la oportunidad de escribir sobre
dichas </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">tierras
en futuros relatos, desvinculados de la que aún debe finalizar.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Siguiendo
con Essos, pero no tan al este, el pueblo nómada de los Dothraki y su vínculo
con las </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">praderas
y los caballos nos recuerdan al Imperio Mongol de Gengis Kan.</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al
sur de Essos, la Bahía de los Esclavos, nos recuerda tanto por su agreste
descripción, como </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">por
las costumbres culturales, por su arquitectura y por la lacra de la esclavitud
al antiguo </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Egipto.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Valyria,
tierras de los Señores de los Dragones, donde magia y ciencia alcanzaron cotas
no </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">superadas
y que fueron devastadas por un inexplicable cataclismo nos recuerda tanto a
otras </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">sagas
de fantasía épica, como Istar en Dragonlance, como al mito de la Atlántida en
nuestra </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">propia
mitología humana.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Y
las Ciudades Estado de Pentos, Braavos, Lys… tiene su particular paralelismo
con las Ciudades </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Estado
mesopotámicas y griegas pero estructuralmente más cercanas a las medievales </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">europeas
como Venecia o Brujas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX-
En el primer volumen de la saga existe una relación muy “mágica” entre John
Nieve y su </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">lobo
huargo, como la definirías? Porqué ésta línea desaparece prácticamente a partir
del </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">segundo
volumen?</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBtH1yMv4ujYTRHHDFIw9R5TJY4JHpp2jJxWGDIb7f-Df6BlqWi9lCf3Rpnyp5e_r2KxKGTPhBWXLVhTaFFzE1RMDWywNpaU3Vi_2xROQLougYQ2YDt6f7OSVbBi8z7-DBzE6O7A/s1600/7a45dc9b84ce119d44cb25c93246ee7e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBtH1yMv4ujYTRHHDFIw9R5TJY4JHpp2jJxWGDIb7f-Df6BlqWi9lCf3Rpnyp5e_r2KxKGTPhBWXLVhTaFFzE1RMDWywNpaU3Vi_2xROQLougYQ2YDt6f7OSVbBi8z7-DBzE6O7A/s400/7a45dc9b84ce119d44cb25c93246ee7e.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
En realidad esa relación mágica de aliado, o fetiche, se da con todos los hijos
de la casa Stark con las respectivas crías de Huargo, incluyendo a Jon con su
excepcional y aún desconocida ascendencia.
Martin atribuye a los hombres del norte rasgos culturales característicos y diferenciados del resto de los reinos de
Poniente. Su sangre se mezcló con la de los Primeros Hombres, habitantes
primigenios de Poniente y son los únicos que siguen venerando a los antiguos
dioses en los bosques de arcianos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fueron
los Stark los que usando magia construyeron el muro que les protegería de los </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Caminantes
Blancos, aunque dicho muro fuese usado posteriormente para separar al pueblo </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">libre
y sus “salvajes” creencias de las tierras “civilizadas” del sur. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tanto
de los Primeros Hombres, como de los actuales salvajes al norte del muro, como </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">presumiblemente
de algunos lacustres y otras familias del norte como los propios Stark se </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">sabe
que muchos de sus miembros conservan los antiguos dones de los primeros hombres
de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">la
clarividencia, el viaje astral, los cambia-pieles… etc.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
disipa ese vínculo mágico de los personajes conforme van hacia el sur, pero lo </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">mantiene
en los miembros que quedan al norte: Jon, aún no sabemos si también Rickon, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">aunque
probablemente sí y muy especialmente con Bran, que en su peregrinaje más allá
del </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">muro
descubrirá la realidad de todo aquello que fue considerado magia y leyendas
antiguas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bran
probablemente obtendrá recursos para la lucha que parece avecinarse con la
llegada del </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">invierno
entre la luz y la oscuridad.</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Este
hecho y otros demuestran cómo Martin vincula el poder y la magia al entorno,
podríamos </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">pues
asegurar que el autor contempla la existencia de lugares de poder, mágicos y
sagrados, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ya
sea el norte y las tierras más allá del muro,</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Vaes DothRak para los Dothraki, Asshai para los </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">magos,
Valyria o la Isla de los Rostros.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Si tuvieses que dar una explicación a las
razones del éxito de CDHYF cual elegirías? </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Montaje
publicitario? La serie de TV? La consistencia del argumento?</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.blogycar.es/wp-content/uploads/2012/09/juegotronoslogo3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.blogycar.es/wp-content/uploads/2012/09/juegotronoslogo3.jpeg" height="191" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
La publicidad ayuda, pero no basta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La
serie es un buen trabajo al que podemos agradecerle la difusión de su obra en
un mundo </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">donde
la lectura es un hábito en declive bajo el asedio de la híper- producción
cultural </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">multimedia,
pero no olvidemos que es un guion adaptado.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Así
pues nos queda la obra literaria en sí misma como clave de su propio éxito.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Creo
que hay dos razones para dicho éxito que tienen un mismo punto de encuentro:
Martin. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
un lado su formación durante años como guionista en televisión y por otra parte
su bagaje </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">como
escritor han precipitado con éxito en un mismo proyecto que recoge virtudes de
ambas </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">formas
de expresión.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin,
galardonado con premios Locus, Nébula, Ignotus y otros ha conseguido ofrecernos
una </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">perspectiva
diferente de la Fantasía Épica,</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">usando
recursos literarios obtenidos desde sus </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">años
de trabajo en televisión. El uso del Cliffhanger y del Point of View combinados
en todos</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">los
capítulos de la saga ofrece un nivel de adicción al que es difícil resistirse.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Su
obra perdurará como uno de los grandes referentes de la Fantasía Épica y de la
literatura en </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">general
tal y como anteriormente lo hayan podido ser Tolkien, Lovecraft o quizás</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Shakespeare.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX-
Podrías explicar a nuestros lectores los conceptos “Cliffhanger” y del “Point
of View”<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">CR- Por supuesto. El “<i>Cliffhanger</i>”,
traducido de una forma inexacta y bruta desde el inglés podría significar algo
así como “quedarse colgado de un precipicio”. Es ese recurso infrecuentemente
usado en literatura, pero de uso común en el mundo televisivo, con el que se
deja al espectador sin una respuesta inmediata, justo en el momento de clímax
de los acontecimientos, en el que el lector o televidente quiere saber qué
sucederá a continuación y en su lugar sólo obtiene los créditos del final del
episodio, un “continuará” o un cambio de capítulo.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El “Point of View”
(punto de vista en castellano) es por su parte aquel recurso que usa cualquier
autor, en cualquier medio, para narrar o describir una realidad filtrada desde
una visión personal, específica y siempre parcial de uno de sus protagonistas.
Martin hace un uso magistral de este recurso, en los libros, no en la serie de
televisión desgraciadamente, para relativizar los valores y motivaciones de sus
personajes, para acercarlos o alejarlos del lector al hacerles partícipes de
sus reflexiones, sentimientos e interpretaciones de unos hechos que se suceden
en un gigantesco causa-efecto más coral que lineal. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Aunque la saga aún no está acabada, cual
crees que es el “mensaje principal” de la misma?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Es tan extensa y ofrece tantas perspectivas a la vez que una inmersión tan
individual que creo que son posibles diferentes “mensajes principales”. Además
debemos recordar que Martin ha generado una historia no maniquea en la que se
huye de las moralinas y en la que cualquier personaje puede morir
independientemente de su coraje, nobleza o sabiduría.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A
pesar de ello, con todo lo que lleva escrito se sigue manteniendo desde el
prólogo del primer </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">libro
una idea:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">“No
olvidar el pasado, no olvidar los antiguos conocimientos y tradiciones pues la
historia </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">tiende
a ser cíclica y el olvido puede tener consecuencias devastadoras”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Añadiría:
¿Y qué mayor incitación al olvido puede haber que entretenerse Jugando a los
Juegos </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de
Poder o de Tronos?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Cual es la principal diferencia entre
Canción de fuego y nieve con otras sagas del mismo </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">género,
en particular, por ejemplo, las obras de “Las crónicas de Thomas Covenant El </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">incrédulo”</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de Stephen R. Donaldson u otras semejantes?</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWNQ9kLngFymkwi4kON9zrguc_OO418dVrf539qt2n185EiTrtMEpHQZftHVuZ3dXM5XUEezIkMsWGsES1d5qi5Vd7iV0Is8TRn4rL6gJwBHknBQ39t9bD1R2h2tPqV9QPnGxtYQ/s1600/53460451_17_31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWNQ9kLngFymkwi4kON9zrguc_OO418dVrf539qt2n185EiTrtMEpHQZftHVuZ3dXM5XUEezIkMsWGsES1d5qi5Vd7iV0Is8TRn4rL6gJwBHknBQ39t9bD1R2h2tPqV9QPnGxtYQ/s400/53460451_17_31.jpg" width="300" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Hay algunas aparentes coincidencias con la obra de Donaldson como en la
amoralidad del </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">personaje
principal, pero en su caso el convencimiento de estar viviendo un sueño o una </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">alucinación
y de estar en un mundo al que no pertenece le descarga continuamente de la </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">responsabilidad
y la culpa no permitiendo que se convierta en fruto de su propia historia </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">personal
salvo en momentos puntuales o finalizando la saga.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En
esta saga también se usan recursos literarios no usuales como la 3ª persona o
el Point of </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">View
aunque de manera distinta al uso que hace Martin, pero es más próximo al
espíritu de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tolkien
tanto en su visión dualista y moral como en su estilo literario extremadamente </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">descriptivo
y en ocasiones excesivamente florido.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Creo
en definitiva que Donaldson puede significar un punto a medio camino entre
Tolkien y </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
en muchos aspectos tanto literarios, como argumentales, pero más cercano al
primero.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Otro caso de escritor significativo es el
de Michael Moorckok, Dentro de la fantasía heroica, centra muchas de sus
novelas en el concepto del "Campeón Eterno". Un héroe </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">condenado
con múltiples aspectos y en diferentes realidades. Estas realidades o universos </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">paralelos
interconectados entre sí forman el llamado Multiverso. En ellos hay una lucha </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">continua
no sólo entre el bien y el mal, también entre la "Ley" (orden,
jerarquía, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">anquilosamiento,
civilización) y el "Caos" (cambio, locura, belleza inconcebible y
retorcida, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">desorden),
la supremacía de uno de los dos supone el fin de ese plano. Por encima de estas </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">fuerzas,
la "Balanza Cósmica" como una entidad arbitraria, un equilibrio entre
ambas fuerzas. </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los
seguidores de la Balanza buscan la autorrealización y la felicidad, los del
Caos y la Ley en el</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">fondo
lo que buscan es el conformismo, poder y conocimientos gracias a la pérdida de
su </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">libertad.
Puede haber algún parecido con la obra de GRR Martin?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivnRtGQo1N01_nm0MX55sF4E1nsu2-pfwYn7-3N3ZcuQeY-yz_u8Wo-e_1_fgLhaJqYbNVH2wP71g4WMcB-JBz7l393RUdjgOfTbvCUhrgXPcYd6KuxBtMYlmW1JXiahQOsMcD2g/s1600/625206.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivnRtGQo1N01_nm0MX55sF4E1nsu2-pfwYn7-3N3ZcuQeY-yz_u8Wo-e_1_fgLhaJqYbNVH2wP71g4WMcB-JBz7l393RUdjgOfTbvCUhrgXPcYd6KuxBtMYlmW1JXiahQOsMcD2g/s320/625206.jpg" width="212" /></a></div>
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Creo que Martin huye bastante de esta concepción cosmológica de ley, orden y
equilibrio. Se dan las mismas luchas que en la obra de Moorcock pero los
conflictos son individuales, </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">progresivos
e incluso alternantes y eso marca la mayor diferencia. Personajes como Stannis </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Baratheon
que se erige como campeón de la Justicia y del Orden, pasa a ser cómplice de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">fratricidio
y decide acudir a la llamada que le promete ser un Campeón de la luz y el
salvador</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de
los siete reinos. Es un personaje manipulado e influenciado que se somete a
designios </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">mayores
que él mismo en diferentes direcciones cada cierto número de capítulos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Con
todo, para asegurar el grado de coincidencia de Martin con las concepciones
Cosmológicas </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de
Moorcock, creo que si será necesario esperar a conocer el desenlace de la saga.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- En una de sus obras un personaje de GRR
Martin dice: El mundo no es sino una gran </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">telaraña,
y basta con tocar un hilo para que los demás vibren.” Concepto muy semejante al
del </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">Wyrd
de los druidas. Podrías hacernos ni que fuera una pequeña aproximación al
pensamiento </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de
GRR Martin?</span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pixabay.com/static/uploads/photo/2014/07/23/02/42/spider-web-399854_960_720.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://pixabay.com/static/uploads/photo/2014/07/23/02/42/spider-web-399854_960_720.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Si no recuerdo mal esas palabras provienen de Illyrio hablando de Varys,
también llamado La Araña, es el eunuco consejero en Desembarco del Rey y
responsable de la información y el </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">espionaje
dentro y fuera de las fronteras de los 7 reinos. El sentido de sus palabras es
por </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">tanto
más político y ligado a su función de informador que a otras interpretaciones.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero
sí, Martin en su obra comulga con antiguas tradiciones druídicas, aunque las
vincula al </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">pasado
y al norte. Los Arcianos pueden ser considerados como parte de una red como el
wyrd </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
en el encuentro de Brand con los niños del bosque esto se ratifica aun
más.</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX- Tras el éxito de tu libro que creo va por
la 2ª edición, vas a seguir con el intento de síntesis de los otros volúmenes
de la serie, o tienes algún otro proyecto?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">CR-
Ambos. Por un lado tengo intención de escribir algo propio pero probablemente
más en la </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">línea
de la distopía, con todo aún está muy verde para hablar siquiera de ello. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por
otro lado tengo previsto hacer una continuación de Juego de Tronos: Secretos
del Trono de Hierro y continuar con el
análisis de la saga y su impacto tanto social como literario y cultural, pero
probablemente espere a que Martin se decida a sacar el sexto libro y observaré
como el público responde al hecho de ver cómo la serie adelanta a los libros en
los que se basa. Me parece un fenómeno especialmente interesante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">TX-
Muchas gracias por atenderme.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2gZM2Z-GZzGcQEZpBFwqdSm3JWqmA-o9hQuaD8BEidouleHLZxpWGkwuaqQgbSR9z4xDxd6vnXtdxJGVRDjWAOpD9SD6WcHfuxfoC4zMJt03MkJNLX7GjTzre5J3eeyrQSvUplA/s1600/12088080_10208084718814683_3056487013886598030_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2gZM2Z-GZzGcQEZpBFwqdSm3JWqmA-o9hQuaD8BEidouleHLZxpWGkwuaqQgbSR9z4xDxd6vnXtdxJGVRDjWAOpD9SD6WcHfuxfoC4zMJt03MkJNLX7GjTzre5J3eeyrQSvUplA/s400/12088080_10208084718814683_3056487013886598030_n.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000; font-family: verdana, sans-serif;">Muchas, muchísimas más cosas le preguntaríamos a Carles, sobre ésta obra de la que ha hecho -como millones de personas en todo el mundo - su pasión, pero creemos que con lo dicho hasta ahora, el lector puede aproximarse o continuar, con la lectura de la obra o la visión de la serie de TV, con muchos más elementos de criterio.</span><br />
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A
continuación se reproduce un fragmento del libro de Juego de Tronos: Secretos
del trono de h</span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ierro
en el que se describen las diferentes fuentes de conocimiento y religiones
tanto </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">presentes
como pasadas que Martin usa en el mundo de Canción de Hielo y Fuego.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Martin
ofrece al conocimiento de los Maestres de la Ciudadela y a la religión oficial
actual un </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">papel
normativo, tradicionalista, institucionalizado, jerárquico, dogmático e incluso
inquisidor </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">en
un más que probable reflejo de nuestra propia realidad religiosa y académica.
Por otro lado, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">deja
la magia y el conocimiento más profundo a vínculos con el pasado, desterrado más
allá </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">del
muro, en el norte y en las tierras del perpetuo invierno… pero el invierno se
acerca.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En
el extracto que podemos leer a continuación invito al lector a reconocer con un
vuelo a </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">vista
de pájaro las diferentes creencias, tradiciones y religiones que Martin revela
en sus p</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">rimeros
libros:</span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
firmamento.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cielo de CDHYF se describe en
pequeños fragmentos de multitud de capítulos de la saga y de sus precuelas.
Resumiendo lo que se ha descrito hasta el momento, sabemos que en las noches de
Poniente se pueden observar al menos doce cuerpos celestes, con diferentes
nombres que dependen de la región desde
la que se observen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre esos 12 elementos destacan
los 7 errantes. Éstos errantes se vinculan a <i>los 7 Dioses de la fe y</i> hacen pensar, por su trayectoria imprecisa
y desconocida, en posibles planetas. Esto daría pie a especular con la
posibilidad de que estuviésemos ante un sistema solar, que junto al mundo de
CDHYF, estaría formado por al menos 8 planetas. Pero sólo serían especulaciones
y recordemos que GRRM se reserva el <i>derecho
a la magia como explicación</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre las distintas
constelaciones y estrellas que se mencionan en la saga encontramos:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- Al norte: <i>El Dragón de Hielo</i>,
es una constelación cuyo ojo azul es una
brillante estrella que señala el norte tal y como lo hace en nuestras latitudes
la estrella polar, dentro de la Osa menor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- Al sur: <i>La Espada del Amanecer</i>
que señala el sur y es la última en desaparecer cuando amanece, como nuestro
lucero del alba (Venus)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- Al oeste: <i>La Galera</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Vagabundo rojo</i> (Símbolo
del <i>Herrero</i> en la Fe y conocido como <i>El Ladrón</i> en los pueblos libres)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Farol de la Vieja</i> (4
estrellas que forman un halo dorado y que se vinculan a la diosa de la Fe)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Corcel (</i>También
conocido como el Señor Astado)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>La Corona del rey</i>
(Conocida como <i>la Cuna</i> entre los pueblos
libres)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Gatosombra<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>La Doncella Luna</i> (Por la
deidad de la Doncella)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Fantasma</i> (El dios
Desconocido entre los dioses de la Fe)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>La puerca</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">- <i>El Cisne</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3d3B5uK6ILQbZPi8Vyq-H0nePWnWRYKGf0miurG1U-yWjlnRjQrSACP8XGhL2zW_5JHsBloJdUCR_wF9JR91ghuE7YcEwIraj-Cl8CzHX_o5nA2jH-Yb3LO71KOIHTHqXS-i4Xw/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3d3B5uK6ILQbZPi8Vyq-H0nePWnWRYKGf0miurG1U-yWjlnRjQrSACP8XGhL2zW_5JHsBloJdUCR_wF9JR91ghuE7YcEwIraj-Cl8CzHX_o5nA2jH-Yb3LO71KOIHTHqXS-i4Xw/s320/Imagen1.jpg" width="267" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Universum </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">©</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">C. Flammarion, Holzschnitt, Paris 1888.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La lectura del firmamento varía
según el continente en que nos encontremos: en Essos, los Dothraki interpretan
que las estrellas son las almas de los difuntos. El Pueblo Libre de más allá
del muro rige muchas de sus costumbres por el comportamiento de los astros:
“Cuando el Ladrón está en la Doncella Luna, es un momento propicio para que los
hombres secuestren a las mujeres”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> En el resto de Poniente, el comportamiento de
los astros permite a los Maestres que llevan el eslabón de bronce (por sus
conocimientos de astronomía) estudiar el paso de los años y el transcurso de
las estaciones, así como hacer mapas
estelares, que ayudan a sus propios estudios y que luego enseñan a los jóvenes
nobles para su orientación en tierra o mar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
Cometa Rojo<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En un vasto mundo con culturas
tan diferentes, con estaciones cambiantes, religiones y tradiciones nuevas y
antiguas, luchas por el poder en continua sucesión e interrupción… la gente
mira al cielo para encontrar la estabilidad que no encuentra en la tierra que
habita. Pero el firmamento es también un inmenso telón en el que el hombre
proyecta sus ilusiones, sus creencias y
sus miedos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La aparición de un fenómeno
astronómico como el Cometa Rojo, es usado por GRRM como hilo conductor en el
tiempo para cohesionar los distintos afluentes de esta inmensa novela-río con
tantos personajes en tan diversas localizaciones. Para ello otorga al cometa
diferentes nombres, dependiendo del lugar desde el que se observe y de quien lo
haga. El cometa recibe diferentes
interpretaciones e influye de distinta manera en los personajes y en los
sucesos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El único común denominador de
las visiones del cometa es que, al igual que significa un gran cambio en el
eterno y constante firmamento, coincide
con un momento de grandes cambios en casi todas las tierras del mundo conocido.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">Su aparición forma parte del </span><i style="line-height: 115%;">cliffhanging</i><span style="line-height: 115%;"> final del primer libro, en
la noche en que el Khal es incinerado y los dragones vuelven a la vida tras
cientos de años.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El maestre Luwin en Invernalia
apunta científica y metódicamente el fenómeno de la aparición y trayectoria del
cometa. En sus reflexiones se atreve a presagiar “En el mundo que está
construyendo la Ciudadela no hay lugar para la hechicería, las profecías ni las
velas de cristal y mucho menos para los dragones… pero algo puede estar
cambiando”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El maestre Cressen en Rocadragón
tranquiliza a Shireen, diciéndole que es una estrella con cola, perdida en el
cielo y que pronto desaparecerá. Pero sabe que coincidiendo con la llegada del
cuervo blanco, que anuncia oficialmente el fin del verano, el cometa será “un presagio de sangre”. No puede evitar vincular ese presagio a
Melisandre de Asshai, la mujer que convierte a todo aquel que está a su alcance
a la creencia en R´hllor, incluso al Señor de Rocadragón Stannis Baratheon, al cual proclama como
reencarnación del Azor Ahai (avatar de R´hllor) mientras destruye cualquier
referencia a los dioses antiguos o nuevos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Guardia de la Noche lo llama
“<i>la antorcha de Mormont</i>” y dicen que
ha sido enviada por los dioses para enseñarle el camino al Lord Comandante a
través del <i>Bosque Encantado</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los Stark consideran que es una
“b<i>andera de venganza</i>” o “<i>la mancha de sangre</i>”. Entre ellos el
septón Chayle lo llama “<i>la espada que
mata la estación</i>” y la vieja y ciega Tata dice que es sencillamente un
dragón. Osha de los pueblos libres, le dice a Bran que los lobos saben que el
auténtico significado del cometa y que los hombres de hoy día ya no lo
recuerdan.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En Desembarco del Rey es llamado
“<i>el cometa del rey Joffrey</i>” o “la
cola del dragón” en referencia al color escarlata de los Lannister y a la
herencia del trono de los dragones Targaryen por parte de Joffrey Baratheon. El
pueblo también lo llama “<i>el mensajero
rojo</i>”, porque piensa que es un anuncio del retorno de los tiempos de sangre
y fuego… y están probablemente entre los
más acertados, al ser el cometa rojo el punto de partida y referencia constante
durante todo el transcurso de la Guerra de los 5 reyes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Desde todo Poniente multitud de
profetas, predicadores y Hermanos
Mendicantes (seguidores de La Fe) invaden Desembarco del rey con funestas
predicciones y atemorizan a la población. Ellos lo llaman “El flagelo del
padre”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los Dothraki lo llaman <i>shierak qiya</i> “Estrella sangrante” y
piensan que es un funesto presagio, especialmente cuando se empieza a divisar
durante el funeral de Khal Drogo. Pero
Daenerys piensa que es “el heraldo de su llegada”, enviado por los dioses para
enseñarle y guiarle en su camino hacia la reconquista de Poniente y el Trono de
Hierro. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">(Aviso fin de los spoilers)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Imagen_x0020_27" o:spid="_x0000_s1029" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:217.2pt;margin-top:24.7pt;width:3in;height:156.75pt;z-index:-28;
visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.png"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 209px; margin-left: 290px; margin-top: 33px; position: absolute; text-align: justify; width: 288px; z-index: -28;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><img height="209" src="file:///C:/Users/Josep/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image004.jpg" v:shapes="Imagen_x0020_27" width="288" /></span></span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_24"
o:spid="_x0000_s1028" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:1.2pt;margin-top:24.7pt;width:213pt;height:156.75pt;z-index:-29;
visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.png"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 209px; margin-left: 2px; margin-top: 33px; position: absolute; text-align: justify; width: 284px; z-index: -29;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><img height="209" src="file:///C:/Users/Josep/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image006.jpg" v:shapes="Imagen_x0020_24" width="284" /></span></span><!--[endif]--><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXk9fmQ1scU-GQQ8SITBXDFjZ7xTdYC4pZbjPYPgNPVvA9uTHVVjW5MOyla7azHgMDvBKSr_Ixr3V4Q3a4R3vT7YJqLa-jjIa3bh6Q81Wua4ycdvbMG8xtzXEP6H61GmHx1OiTA/s1600/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXk9fmQ1scU-GQQ8SITBXDFjZ7xTdYC4pZbjPYPgNPVvA9uTHVVjW5MOyla7azHgMDvBKSr_Ixr3V4Q3a4R3vT7YJqLa-jjIa3bh6Q81Wua4ycdvbMG8xtzXEP6H61GmHx1OiTA/s320/Imagen2.jpg" width="304" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="text-align: justify;">
<tbody>
<tr>
<td bgcolor="white" height="55" style="background: white; vertical-align: top;" width="291"><!--[endif]--><!--[if !mso]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: absolute; z-index: 6;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<tbody>
<tr>
<td><!--[endif]-->
<br />
<div class="shape" style="padding: 3.6pt 7.2pt 3.6pt 7.2pt;" v:shape="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_31">
<div class="MsoNormal">
<i style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En Las
Crónicas de Lucerna de 1456, también se recoge el temor del pueblo ante el
paso del cometa.</span></span></i></div>
</div>
<!--[if !mso]--></td>
</tr>
</tbody></table>
</span><!--[endif]--><!--[if !mso & !vml]--><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><br /><!--[endif]--><!--[if !vml]--></span></td>
</tr>
</tbody></table>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlo2Sc_x2NGMqn1y1N4BfjMcJuMQEWhPh4LCmaHn0KXp9SzJUF0H2OmmeroOFsi8VQlEhrJ9lQmYs7IPPhUriolObP0B_DM0Kq_XXzIvvOnl4nMjfJ1yyWexctnto78WM8RzK68w/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlo2Sc_x2NGMqn1y1N4BfjMcJuMQEWhPh4LCmaHn0KXp9SzJUF0H2OmmeroOFsi8VQlEhrJ9lQmYs7IPPhUriolObP0B_DM0Kq_XXzIvvOnl4nMjfJ1yyWexctnto78WM8RzK68w/s320/Imagen3.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<span style="height: 55px; margin-left: 301px; margin-top: 0px; position: absolute; text-align: justify; width: 291px; z-index: 6;">
</span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_30"
o:spid="_x0000_s1030" type="#_x0000_t202" style='position:absolute;
margin-left:7.15pt;margin-top:-.3pt;width:187.3pt;height:32.1pt;z-index:5;
visibility:visible;mso-width-relative:margin;mso-height-relative:margin'
o:gfxdata="UEsDBBQABgAIAAAAIQC2gziS/gAAAOEBAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbJSRQU7DMBBF
90jcwfIWJU67QAgl6YK0S0CoHGBkTxKLZGx5TGhvj5O2G0SRWNoz/78nu9wcxkFMGNg6quQqL6RA
0s5Y6ir5vt9lD1JwBDIwOMJKHpHlpr69KfdHjyxSmriSfYz+USnWPY7AufNIadK6MEJMx9ApD/oD
OlTrorhX2lFEilmcO2RdNtjC5xDF9pCuTyYBB5bi6bQ4syoJ3g9WQ0ymaiLzg5KdCXlKLjvcW893
SUOqXwnz5DrgnHtJTxOsQfEKIT7DmDSUCaxw7Rqn8787ZsmRM9e2VmPeBN4uqYvTtW7jvijg9N/y
JsXecLq0q+WD6m8AAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAAIQA4/SH/1gAAAJQBAAALAAAAX3JlbHMvLnJl
bHOkkMFqwzAMhu+DvYPRfXGawxijTi+j0GvpHsDYimMaW0Yy2fr2M4PBMnrbUb/Q94l/f/hMi1qR
JVI2sOt6UJgd+ZiDgffL8ekFlFSbvV0oo4EbChzGx4f9GRdb25HMsYhqlCwG5lrLq9biZkxWOiqY
22YiTra2kYMu1l1tQD30/bPm3wwYN0x18gb45AdQl1tp5j/sFB2T0FQ7R0nTNEV3j6o9feQzro1i
OWA14Fm+Q8a1a8+Bvu/d/dMb2JY5uiPbhG/ktn4cqGU/er3pcvwCAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAA
IQBJ1jNHjAIAAB8FAAAOAAAAZHJzL2Uyb0RvYy54bWysVNuO0zAQfUfiHyy/d3PZtGmiTVe7XYqQ
ykVa+AA3dhqLxBNst0lB/Dtjp+2WBSSEyINje8bHZ2bO+OZ2aBuyF9pIUAWNrkJKhCqBS7Ut6KeP
q8mcEmOZ4qwBJQp6EIbeLl6+uOm7XMRQQ8OFJgiiTN53Ba2t7fIgMGUtWmauoBMKjRXolllc6m3A
NesRvW2COAxnQQ+adxpKYQzuPoxGuvD4VSVK+76qjLCkKShys37Ufty4MVjcsHyrWVfL8kiD/QOL
lkmFl56hHphlZKflL1CtLDUYqOxVCW0AVSVL4WPAaKLwWTSPNeuEjwWTY7pzmsz/gy3f7T9oInlB
rzE9irVYo+WOcQ2EC2LFYIGgBdPUdyZH78cO/e1wDwOW24dsujWUnw1RsKyZ2oo7raGvBeNIM3In
g4ujI45xIJv+LXC8ju0seKCh0q3LIWaFIDryOZxLhERIiZvxdTpPIzSVaEvCdJZ6cgHLT6c7bexr
AS1xk4JqlIBHZ/u1sY4Ny08u7jIDjeQr2TR+obebZaPJnqFcVv7zATxza5RzVuCOjYjjDpLEO5zN
0fXl/5ZFcRLex9lkNZunk2SVTCdZGs4nYZTdZ7MwyZKH1XdHMEryWnIu1FoqcZJilPxdqY9NMYrI
i5H0Bc2m8XQs0R+DDP33uyBbabEzG9kWdH52Yrkr7CvFMWyWWyabcR78TN9nGXNw+vuseBm4yo8a
sMNm8MLzGnES2QA/oC40YNmwwviq4KQG/ZWSHju0oObLjmlBSfNGobayKEnQzfpFMk1jXOhLy+bS
wlSJUAW1lIzTpR2fgV2n5bbGm0Y1K7hDPVbSS+WJ1VHF2IU+puOL4dr8cu29nt61xQ8AAAD//wMA
UEsDBBQABgAIAAAAIQAow/2x2wAAAAcBAAAPAAAAZHJzL2Rvd25yZXYueG1sTI7BTsMwEETvSPyD
tUhcUOtAipuGOBUggbi29AM28TaJiNdR7Dbp32NO9Dia0ZtXbGfbizONvnOs4XGZgCCunem40XD4
/lhkIHxANtg7Jg0X8rAtb28KzI2beEfnfWhEhLDPUUMbwpBL6euWLPqlG4hjd3SjxRDj2Egz4hTh
tpdPSaKkxY7jQ4sDvbdU/+xPVsPxa3p43kzVZzisdyv1ht26chet7+/m1xcQgebwP4Y//agOZXSq
3ImNF33MqzQuNSwUiFinWbYBUWlQqQJZFvLav/wFAAD//wMAUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhALaDOJL+
AAAA4QEAABMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAFtDb250ZW50X1R5cGVzXS54bWxQSwECLQAUAAYACAAA
ACEAOP0h/9YAAACUAQAACwAAAAAAAAAAAAAAAAAvAQAAX3JlbHMvLnJlbHNQSwECLQAUAAYACAAA
ACEASdYzR4wCAAAfBQAADgAAAAAAAAAAAAAAAAAuAgAAZHJzL2Uyb0RvYy54bWxQSwECLQAUAAYA
CAAAACEAKMP9sdsAAAAHAQAADwAAAAAAAAAAAAAAAADmBAAAZHJzL2Rvd25yZXYueG1sUEsFBgAA
AAAEAAQA8wAAAO4FAAAAAA==
" stroked="f"/><![endif]--><!--[if !vml]--></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="text-align: justify;">
<tbody>
<tr>
<td bgcolor="white" height="46" style="background: white; vertical-align: top;" width="253"><!--[endif]--><!--[if !mso]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: absolute; z-index: 5;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<tbody>
<tr>
<td><!--[endif]-->
<br />
<div class="shape" style="padding: 3.6pt 7.2pt 3.6pt 7.2pt;" v:shape="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_30">
<div class="MsoNormal">
<i><span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
cometa Halley en una de sus apariciones, en el año 1066, ilustrada en el
Tapiz de Bayeux. </span></span></i></div>
</div>
<!--[if !mso]--></td>
</tr>
</tbody></table>
</span><!--[endif]--><!--[if !mso & !vml]--><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> <!--[endif]--><!--[if !vml]--></span></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 10pt;">
<span style="height: 46px; line-height: 115%; margin-left: 10px; margin-top: 0px; position: absolute; text-align: justify; width: 253px; z-index: 5;">
</span><!--[endif]--><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i style="line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span></i></span></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD"><span style="line-height: 115%;">La aparición de un cometa ha
sido siempre un acontecimiento fascinante en la historia de la humanidad,
frecuentemente vinculado a presagios y a grandes cambios: el nacimiento de
Jesucristo, la caída del imperio Azteca con la llegada de Hernán Cortés
alrededor de 1517, la invasión de Inglaterra por los Normandos alrededor de
1066…</span></span></span></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">
</span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En CDHYF muchos acontecimientos
suceden en alejadas tierras y sobre distantes personajes. Todos ellos tienen
como constante espectador al Cometa Rojo, como si fuese un imparcial ojo que
pudiese divisar desde el firmamento de los dioses todos los acontecimientos
inconexos como parte de un mismo todo. ¿Es el ojo de Martin?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><u><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">Magia, ciencia y religión en
Poniente.</span></u></b><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><u><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">¿Magia?
Vade retro.</span></i></b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“La magia ha de ser algo
desconocido y asombroso, que te deje sin respiración.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“¡… pero la magia no puede ser
un <i>Deus ex machina</i> que lo arregle
todo!”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Estas dos declaraciones de GRRM
nos sitúan entre los dos polos que definen el tipo de magia que puede llegar a
esperarse en el mundo de Canción de Hielo y Fuego.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> A pesar del corte mágico-fantástico con el que
al prólogo que abre la historia, no debemos esperarnos una historia de espada y
brujería al corte de <i>Dungeons &
Dragons, </i>con bolas de fuego e invocaciones por doquier. Tipo de magia que
el autor encuentra excesivamente resolutivo y que sepulta buenas historias con
artificios de poco valor.<i><o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Quiere GRRM así distanciarse del
tipo de magia al que recurren otras novelas fantásticas para resolver
situaciones conflictivas o extremas. En estas otras novelas la magia, aunque
comprensible o accesible sólo para unos pocos,
es una aliada de los protagonistas que puede proporcionar luz donde no
hay, sanar incurables heridas, dormir al lacayo de cualquier villano o derrotar
guarniciones enteras de soldados.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUak5FGd5ypFSFI1gQdPAyiJCSzdunRFoXAhY-c7UCIj4PBFFVKW-angWCv4vYZ94bQCfvMGnKAjbQSSUTEePDK0c_BeoSIXQoh-VBuI5XbLWfpvpMm-i9JK5ydZqLzYUaLJAvA/s1600/Imagen4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUak5FGd5ypFSFI1gQdPAyiJCSzdunRFoXAhY-c7UCIj4PBFFVKW-angWCv4vYZ94bQCfvMGnKAjbQSSUTEePDK0c_BeoSIXQoh-VBuI5XbLWfpvpMm-i9JK5ydZqLzYUaLJAvA/s320/Imagen4.jpg" width="192" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKH38oL5IGfWDpgYmxic4MixLwewPf75jPXnVr1ScVkuTapJxwe9zy7jZIFc1WydBC_5lsWJSu5x8Wgrg80SoD2Rj_M0-74Tb0zkJe4YJ6kpxkUn0W6sFJnSJqnnz_k7FR1m2Akg/s1600/Imagen5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKH38oL5IGfWDpgYmxic4MixLwewPf75jPXnVr1ScVkuTapJxwe9zy7jZIFc1WydBC_5lsWJSu5x8Wgrg80SoD2Rj_M0-74Tb0zkJe4YJ6kpxkUn0W6sFJnSJqnnz_k7FR1m2Akg/s320/Imagen5.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Nada en común con la magia de
CDHYF. </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 13.8px;">Magos de Rolemaster, D&D o Dragonlance.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Tampoco podemos esperarnos
poderes como los que aparecen en</span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> El Señor
de los anillos</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">, donde la magia está presente pero en extinción: “Es el fin
de la magia… llega la era de los hombres”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En CDHYF los problemas son
mayormente humanos y los conocimientos más profundos quedan bien repartidos
entre la Ciencia de los Maestres y los dioses, sean antiguos o nuevos. La magia
sólo está presente en las leyendas y en los cuentos de viejas, aunque ciertos
acontecimientos, nos harán pensar que las leyendas siempre contienen olvidadas
verdades y que si hubo magia alguna vez, siempre podría volverla a haber…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sigue así GRRM respecto a la
magia el planteamiento de otros autores como R.E. Howard; si la magia está
presente es como una alteración del orden, algo que atenta contra el
conocimiento y que es una amenaza, no una aliada. ¿Tuvo Conan como amigos y
aliados muchos brujos?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“Debo haber escrito menos sobre
magia que cualquier otro autor de fantasía”. GRRM.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">No debemos olvidar que, pese a
este planteamiento y a estas declaraciones, la magia forma parte de cualquier
obra fantástica, sea esta de origen divino, espiritual, sobrenatural o pseudo
científico. Podemos intuir que en Poniente, más allá del muro, entre lo
olvidado en el tiempo y lo desconocido, habitan extraños fenómenos y algunos
tipos de conocimientos que ningún Maestre de la Ciudadela podría explicar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> Sabemos también de las asombrosas proezas que
algunos sacerdotes (sobre todo de religiones importadas) son capaces de
realizar, pareciendo llegar a tener algún tipo de poder sobre la vida y la
muerte o sobre el conocimiento del futuro. Sin olvidar la <i>magia de sangre</i> que al otro lado del Mar Angosto conocen y temen
por igual.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Muchas proezas, de naturaleza
mágica, se cuentan de la antigua Valyria, de las Tierras de las Sombras y de
Asshai, supuesta cuna de la magia más fantástica. Pero están muy lejos en el
recuerdo y en la distancia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En un mundo asediado por las
guerras, los conflictos humanos y las intrigas por el poder, no hay tiempo para
la magia. Pero ésta parece empeñada en querer abrirse paso, entre el fuego y el
hielo, desde el muro de Poniente hasta las cálidas tierras orientales. El fuego
de los dragones de Daenerys y el frío hálito de los Otros nos harán sentir su
canción de nuevo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Imagen_x0020_36" o:spid="_x0000_s1034" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:1.2pt;margin-top:23.05pt;width:262.5pt;height:219pt;z-index:-23;
visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image011.jpg"
o:title="16_dragones"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 292px; margin-left: 2px; margin-top: 31px; position: absolute; text-align: justify; width: 350px; z-index: -23;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><img height="292" src="file:///C:/Users/Josep/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image012.jpg" v:shapes="Imagen_x0020_36" width="350" /></span></span><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_50"
o:spid="_x0000_s1037" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:267.45pt;margin-top:23.05pt;width:168pt;height:219pt;z-index:-20;
visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image013.jpg"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 292px; margin-left: 357px; margin-top: 31px; position: absolute; text-align: justify; width: 224px; z-index: -20;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><img height="292" src="file:///C:/Users/Josep/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image014.jpg" v:shapes="Imagen_x0020_50" width="224" /></span></span><!--[endif]--><b><i><u><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></u></i></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWoukFhXlw64si1udDoA-tDPp5XHKoG_z9YCdsqkexDINc5o_78NNQQNW7CeENFXZlvt_WsNh-zbiWj4WfCKmZJc0DhXd4zdhkYIbtS5lUZUOjAlPMdwRnuXK1ITDwVPP8SdSPhQ/s1600/Imagen6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWoukFhXlw64si1udDoA-tDPp5XHKoG_z9YCdsqkexDINc5o_78NNQQNW7CeENFXZlvt_WsNh-zbiWj4WfCKmZJc0DhXd4zdhkYIbtS5lUZUOjAlPMdwRnuXK1ITDwVPP8SdSPhQ/s320/Imagen6.jpg" width="318" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOiyrDDca_wY9A7g5BpjqofXDVxbdmjlpL1wJq_7_8N6ySo0HJtdZdvnWfnwUtbqmO5RJFU7gnhgCYETMvNZFFpCBPgkcmwSYOVjT2cqVJGSOciSOeYV7TQlSWudcrMa0SirOTQ/s1600/Imagen7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOiyrDDca_wY9A7g5BpjqofXDVxbdmjlpL1wJq_7_8N6ySo0HJtdZdvnWfnwUtbqmO5RJFU7gnhgCYETMvNZFFpCBPgkcmwSYOVjT2cqVJGSOciSOeYV7TQlSWudcrMa0SirOTQ/s320/Imagen7.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">Los Otros.</span><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">El Arte de Juego de Tronos. </span></i><span style="line-height: 115%;">©Edge</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><u><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Religiones
de norte a sur. Nuevas, viejas... e importadas.<o:p></o:p></span></span></u></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los
Antiguos Dioses<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">También son llamados Dioses sin
Nombre, Dioses de los Niños del Bosque, Dioses del Norte, Dioses de los
Primeros Hombres, Dioses de la Era del Amanecer y Dioses Viejos o Antiguos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Perdido su origen en lo más remoto
de los tiempos, es la más antigua religión conocida de Poniente. Era profesada
hace más de 12.000 años por los primeros habitantes conocidos, los Niños del
Bosque, recolectores y cazadores que usaban armas de madera y obsidiana y que
eran llamados así por su baja estatura y su felina agilidad. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Se sabe de esta religión que era
un tipo de tradición oral, basado en un animismo primitivo en el que se
reconocía y veneraba a los espíritus de arroyos, piedras y bosques. Sus guías
espirituales eran los <i>vervidentes o
videntes-verdes, </i>que tal y como los chamanes de muchas de nuestras propias
antiguas tradiciones, servían de enlace entre el mundo físico y el de los
espíritus, teniendo entre otras responsabilidades, la de tallar los rostros de
los <i>arcianos</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los <i>arcianos</i> son venerados y longevos árboles de blanca madera y hojas
carmesí a los que se les llamaba también <i>Árboles
Corazón</i> tras tallar sus rostros. Hacían el papel de vigilantes e
informadores, siendo los ojos de los espíritus y de los dioses en el mundo de los
hombres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los arcianos o Árboles Corazón
se agrupaban formando los sagrados lugares llamados Bosques de Dioses, donde
los acontecimientos más trascendentales tenían lugar poniendo a los dioses como
testigos: matrimonios, juramentos, tratados de paz…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hace 12.000 años, la llegada de
los Primeros Hombres a Poniente a través del paso de Dorne que unía los
continentes de Essos y Poniente supuso la llegada del hierro, el bronce, los cultivos y de la consecuente quema de
árboles, arcianos incluidos. Esto supuso
una guerra que duró más de 2000 años, en la que los Niños del Bosque,
recurriendo a la magia, rompieron el paso de tierra que unía ambos continentes
para impedir la llegada de más hombres y creando lo que hoy es llamado <i>El Brazo Roto de Dorne.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsd5X31tf50_HptKfA9JbaQU0Kho247WEAnngDAStPUjGzNKTyvx-P31F-clXNj2TLXkhFGNjBc-yzg3ZZaAmQdjGS-Er8wnU8NA0IldW8OZbZ4foOgnaTJ0-jAWLXVAvUcmB-SA/s1600/Imagen8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsd5X31tf50_HptKfA9JbaQU0Kho247WEAnngDAStPUjGzNKTyvx-P31F-clXNj2TLXkhFGNjBc-yzg3ZZaAmQdjGS-Er8wnU8NA0IldW8OZbZ4foOgnaTJ0-jAWLXVAvUcmB-SA/s400/Imagen8.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<span style="height: 220px; margin-left: 204px; margin-top: 12px; position: absolute; text-align: justify; width: 395px; z-index: -22;"><br /></span><span style="height: 220px; margin-left: 204px; margin-top: 12px; position: absolute; text-align: justify; width: 395px; z-index: -22;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i style="line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">El Arte de Juego de Tronos. </span></i><span style="line-height: 115%;">©Edge. </span><i style="line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Imagen_x0020_44" o:spid="_x0000_s1036" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:-11.15pt;margin-top:4.2pt;width:160.15pt;height:137.25pt;
z-index:-21;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image017.png"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><span style="height: 183px; margin-left: -15px; margin-top: 6px; position: absolute; text-align: justify; width: 214px; z-index: -21;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></span><!--[endif]--><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i style="line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD"> </span></i><i style="line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD"> </span></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 13.8px;">El Brazo Roto de Dorne interrumpió la llegada de los Primeros Hombres que no respetaban los sagrados Arcianos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Hace 10.000 años ambos bandos
firmaron el Pacto, en la </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Isla de los
Rostros</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">, en el centro del lago </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ojo de
los dioses</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">, donde acordaron que los hombres poblarían costas, llanuras,
montañas, pantanos y valles, dejando los bosques para los Niños del Bosque y
comprometiéndose a no talar nunca más un arciano. Para asegurar el cumplimiento
de este pacto se creó la orden de los Hombres Verdes, encargada entre otras
funciones de salvaguardar </span><st1:personname productid="la Isla" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;" w:st="on">la Isla</st1:personname><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">
de los Rostros.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Llegó así la <i>Edad de los Héroes</i>, que duró más de 4000
años. En esa era los Primeros Hombres abandonaron sus antiguas creencias,
abrazando también a Los Antiguos dioses y venerando a los Árboles corazón y sus
bosques sagrados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Fue entonces, durante un
invierno que duró toda una generación y al que se le llamó <i>La Larga Noche</i>, cuando aparecieron desde el norte l<i>os Otros, </i> una terrible horda proveniente de las Tierras
del Invierno Perpetuo. Esos temibles seres, con poder sobre el frío, la noche y
la muerte, extendieron el terror por todo Poniente, de norte a sur.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hombres y Niños del Bosque
forjaron una alianza y presentaron lucha contra los Otros, en lo que es
recordado como la <i>Batalla por el Amanecer</i>
y en la que, no se sabe si fue gracias a la magia de los Niños o gracias a la
intervención de un héroe y su mágica espada (Azor Ahai), consiguieron desterrar
a los Otros de vuelta al lejano norte. A continuación Brandon Stark
construyó e<i>l Muro, </i>con magia hielo y la ayuda de gigantes y creó la Guardia de
la Noche para su defensa.</span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjts9GpXK8RlmBkt8r6Rkw-lMNvGfHMoQ0zAic8Mr8QGCu3T-rrGvOLJWD4fQXV9Q6SbWZ4c1Dt0mAXV6FClOWapptKBmnlGz9kjoIoIaUxKqVJPvyeUgUlc_mzot6Ez987sEYqfQ/s1600/Imagen10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjts9GpXK8RlmBkt8r6Rkw-lMNvGfHMoQ0zAic8Mr8QGCu3T-rrGvOLJWD4fQXV9Q6SbWZ4c1Dt0mAXV6FClOWapptKBmnlGz9kjoIoIaUxKqVJPvyeUgUlc_mzot6Ez987sEYqfQ/s400/Imagen10.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">Azor </span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Ahai
contra los Otros. </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> Batalla del Amanecer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Tras 2.000 años de paz desembarcó
en la zona de Los Dedos otra invasión proveniente del este: los Ándalos. Altos,
agraciados y de rubios cabellos, trajeron consigo el acero y una nueva
religión, </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La Fe</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">, en la que se
veneraba a un dios único representado por 7 entidades diferenciadas… y que no
toleraba más creencias. Los Ándalos fueron conquistando todo poniente desde el sur hacia el norte,
aniquilando a los Niños del Bosque, talando los arcianos y los bosques de dioses e instaurando la
nueva religión.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los Ándalos fueron frenados por
los Reyes del Norte y los Niños del Bosque (se dice que ayudados por los
últimos gigantes) en Foso Cailín y tuvieron que frenar su expansión
contentándose con las tierras del sur. Este hecho permitió que la religión de
los Antiguos Dioses perdurase en las tierras del norte, mientras en el sur se
fue asentando progresivamente el culto a los Nuevos Dioses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con el paso de los siglos ambas
religiones, aun manteniendo su diferenciada distribución geográfica, llegaron a
una coexistencia y convivencia pacífica. Tal es el grado de convivencia de
ambas religiones, que en tiempos de CDHYF se habla de rituales mixtos, como el
que podemos leer cuando se recuerda el matrimonio que une en Invernalia a
Eddard Stark y Catelyn Tully. Al profesar ella el culto a los Antiguos Dioses,
Eddard hace construir un sept, trae un septón para la ceremonia e incluso
permite que años más tarde una septa haga de institutriz de sus hijas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Esta convivencia es fácil, dada
la naturaleza de la creencia en los Antiguos Dioses, puesto que es una religión
carente de rituales, jerarquías o representantes espirituales puesto que se
supone que ya no quedan Niños del Bosque. En la veneración a los Antiguos
Dioses el creyente usa los Bosques de Dioses y los Árboles Corazón para una
expresión personal y sincera, ante un testigo reverenciado pero mudo, que
asiste por igual a confesiones, peticiones y juramentos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK5GjuscLeuZ_mYGPVGJCIL92psfucgqFz3QvcMsrFm_iIS0_mCQnoIDifwuofEUNalDfdseiTAVt2o3m2Z_FKiwm9ORNNp1FgkwyjBtlTIPe-VDeMq8fQKGEhSbjFImKOFfa3Gg/s1600/Imagen11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK5GjuscLeuZ_mYGPVGJCIL92psfucgqFz3QvcMsrFm_iIS0_mCQnoIDifwuofEUNalDfdseiTAVt2o3m2Z_FKiwm9ORNNp1FgkwyjBtlTIPe-VDeMq8fQKGEhSbjFImKOFfa3Gg/s400/Imagen11.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">El Bosque de
Dioses de Invernalia</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">. </span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">© HBO. Juego de Tronos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b style="line-height: 115%;"><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los
Nuevos Dioses de La Fe.</span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">También llamados Los 7 Dioses,
Los 7 rostros de Dios o sencillamente <i>La
Fe</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es la religión más extendida de
Poniente. Traída desde el este por los Ándalos hace más de 6.000 años es
seguida desde Dorne hasta más allá de Foso Cailin. Pese al carácter intolerante
y beligerante para con otras religiones en sus primeros años de asentamiento
hoy día convive con el resto de creencias desde su posición de superioridad. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Fe nació en Las Colinas de
los Ándalos del continente oriental, donde siete seres sobrenaturales,
teóricamente avatares o encarnaciones del mismo Dios, se aparecieron a los
hombres pasando a ser inmediatamente adorados y venerados. <i>La Fe</i> tal y como llega a Poniente, basa su creencia en la
existencia de un único Dios que presenta ante el mundo 7 caras o manifestaciones
diferentes, 3 masculinas, 3 femeninas y el desconocido:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1zDGwzj9KnaQPoYq_VMXvo-mjmXpShfnElFkc_JuUp4flK2TIFWsQrtuuXUHCS2eLWDmGCmHy2ryR-3bDQjdDWCrQa7PQa3QYRhW19fFRFUv-huY4b92oG2YQSe4alO2FtNcFw/s1600/Imagen12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1zDGwzj9KnaQPoYq_VMXvo-mjmXpShfnElFkc_JuUp4flK2TIFWsQrtuuXUHCS2eLWDmGCmHy2ryR-3bDQjdDWCrQa7PQa3QYRhW19fFRFUv-huY4b92oG2YQSe4alO2FtNcFw/s640/Imagen12.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;">Los siete</span>.</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> © Guad &
Fantasy Flight Games.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span lang="ES-TRAD">El Padre</span></i><span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">:
figura con barba y mirada severa, que representa el juicio y la decisión.
Recibe oraciones solicitando justicia y guía ante acontecimientos o decisiones
importantes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">La Madre</span></i><span lang="ES-TRAD">:
de mirada sonriente y amorosa, es la maternidad, la fertilidad y la compasión.
Se le ruega en busca de protección o solicitando fertilidad en los campos y en
la familia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">El Guerrero</span></i><span lang="ES-TRAD">: portando siempre una espada, representa la fuerza, el valor y la
victoria. A él se encomiendan antes de las batallas lores y caballeros,
solicitando su favor en la liza. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">La Doncella</span></i><span lang="ES-TRAD">: de aspecto siempre bello y juvenil, encarna la inocencia, la
castidad y la virtud. Se le ruega para la protección de las doncellas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">El Herrero</span></i><span lang="ES-TRAD">:
simbolizado por el martillo, es el señor de la artesanía y el trabajo manual.
Es venerado para conseguir que las grandes obras lleguen a buen fin.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">La Vieja</span></i><span lang="ES-TRAD">:
mujer vieja y arrugada que porta una linterna y representa la sabiduría. A ella
se dirigen los que necesitan tomar importantes decisiones, para conseguir
claridad mental y guía.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">El Desconocido</span></i><span lang="ES-TRAD">: figura ambigua y andrógina, en parte animal y hombre o a veces
representado por un simple óvalo negro con estrellas como ojos. Es la muerte y
lo desconocido. A él se postran los féretros de los fallecidos. Se supone que
entre sus pocos seguidores se encuentran <i>Las
Hermanas Silenciosas, </i>orden religiosa fundamentalmente femenina que se
encarga de amortajar y preparar a los difuntos para sus funerales y para el
tránsito a lo desconocido. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ohcrtUoNHS6523b0xDat-yCs8Rmz7ivVWe4eZL8HcExoPk2pFhE3ifxfO5VbL5GA218kf98Z4kqd9GpMCiC1Sq_22fLPCgqrrGZdk2QgChfIL-nhkC26R6pZlgmvAlhrCQsUGQ/s1600/Imagen13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ohcrtUoNHS6523b0xDat-yCs8Rmz7ivVWe4eZL8HcExoPk2pFhE3ifxfO5VbL5GA218kf98Z4kqd9GpMCiC1Sq_22fLPCgqrrGZdk2QgChfIL-nhkC26R6pZlgmvAlhrCQsUGQ/s400/Imagen13.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> ©JE Fullerton</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw79DGwxrKa0iDTBG4C92YUmXB_ICAcznQ-n8oKJPajbNDsyMEGQvrH5PLH6jztlIjmjxdUpXon8L8bld2AncvvCxu4X-DxaTvJmYQoFzetyBumwVS0vOYaNSC5W7JeX2vh1dQQg/s1600/Imagen14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw79DGwxrKa0iDTBG4C92YUmXB_ICAcznQ-n8oKJPajbNDsyMEGQvrH5PLH6jztlIjmjxdUpXon8L8bld2AncvvCxu4X-DxaTvJmYQoFzetyBumwVS0vOYaNSC5W7JeX2vh1dQQg/s320/Imagen14.jpg" width="287" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los 7 dioses
de la Fe se representan también bajo el símbolo de una estrella de 7 puntas.</span><span style="font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">La Fe en los 7 Nuevos Dioses, se
simboliza a menudo con una estrella de 7 puntas o con un cristal tallado en 7
caras. Sus conocimientos se recogen de forma individualizada para cada faceta o
deidad en un libro exclusivo de ésta y todos ellos son recogidos en el libro </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">de La Estrella de 7 puntas</i><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">De fuerte contenido moral, La Fe
no tolera el juego, la infidelidad (ni la descendencia ilegítima o los hijos bastardos),
el incesto, el robo o el asesinato, pudiendo ganarse la condenación eterna en
los <i>7 infiernos</i> si no se siguen sus
preceptos. Tiene una forma de adoración individual y otra ritual, aunque las
ceremonias y ritos dirigidos por septones acostumbran a dejarse para las
ocasiones más solemnes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sea individualmente o en
ceremonias, la Fe se profesa en templos llamados <i>Septs o Septos</i>. Son grandes edificios que constan de 7 paredes, una
para cada dios y un altar dedicado en cada una de ellas, donde siempre se
encuentran pinturas o tallas representativas de la correspondiente deidad.
El más grande y más importante es <i>el Gran Septo de Baelor</i> en Desembarco
del Rey.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Fe es una religión
perfectamente organizada y jerarquizada con el <i>Septón Supremo</i> como cabeza
de la iglesia, cabeza coronada, que habita en Desembarco del Rey y que por lo
que se sabe influye en los temas de la corte algo menos de lo que la corte
influye en su propia designación. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los siguientes en la jerarquía
son <i>Sus Santidades</i>, Septones de gran
peso político por su linaje o por su territorio de influencia y que son
consejeros directos del Septón Supremo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Existen los llamados <i>Consejos de la Fe</i>, formados por al menos
una Santidad y varios Septones que pueden llegar a tener atribuciones similares
a las del mismo Septón Supremo, como en el caso de las anulaciones
matrimoniales (normalmente exclusivas de éste).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Por último los más numerosos y
habituales defensores de la Fe son los <i>Septones
y Septas</i>. Formados normalmente en el Gran Septo de Baleor, deben su
devoción preferentemente a alguna de las 7 facetas y lo manifiestan llevando
algún tipo de símbolo representativo al cuello (martillo, linterna…). Al acabar
sus estudios son enviados a diferentes destinos por todo Poniente para ejercer
como educadores, bibliotecarios, notarios, testigos y religiosos, aunque las
septas habitualmente ejercen de institutrices de doncellas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Otras formas de promover la Fe
es mediante los <i>Septrios. </i>Similares a
nuestros monasterios, consisten en congragaciones de septones que trabajan la
tierra y forman comunidades más o menos independientes, otorgando sus servicios
religiosos a las comunidades vecinas y a los más desfavorecidos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">También existen los <i>Hermanos mendicantes</i> que viven de la
limosna del pueblo llano y predican la Fe a su paso. Desembarco del Rey se
llena de ellos, entre otros, con los cambios que se van sucediendo y
especialmente con la aparición del Cometa Rojo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Las septas o septones pueden ser
solicitados por cualquier casa noble como residentes (Septa Mordane en
Invernalia) o para funciones específicas
como juicios o matrimonios. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Matrimonios.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Se consideran uniones sagradas y
divinas, difícilmente disolubles, salvo por la muerte o por un poder religioso
muy elevado.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los oficia normalmente un septón
en el sept y consiste en invocar <i>las 7 bendiciones</i> haciendo de testimonio
divino de <i>los 7 votos</i> que cada
contrayente pronuncia y de sus <i>7 promesas</i>.
Procediendo después al <i>Canto Nupcial</i>
y si ninguna interrupción sucede, el marido ofrece la capa de su casa a su
nueva mujer, acogiéndola en su seno y
protegiéndola con ella desde ese instante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ambos contrayentes se besan y
pronuncian las palabras rituales:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“Con este beso te entrego en
prenda mi amor y te acepto como señor/a y como esposo/a”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Seguidamente el septón aludiendo
a la intervención divina:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“Aquí, ante los ojos de los
dioses y los hombres, proclamo solemnemente a… de la casa… y a… de la casa…
marido y mujer, una sola carne, un solo corazón, una sola alma, ahora y por
siempre y que maldigan los dioses a quien entre ellos se interponga.” <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Justicia Divina.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los juicios precisan siempre de
la presencia de un septón, tal es así que se inician con una oración al Padre
solicitando su guía para que “la justicia guíe los actos de los hombres”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Esta implicación de lo divino en
lo legal permite fórmulas únicas de juicio como <i>El Juicio de Dios o Juicio por Combate. </i>En estos juicios un
imputado puede intentar demostrar su inocencia en combate singular, que puede
librar él mismo o por medio de un paladín que quiera defender su causa, contra
el acusador o un paladín igualmente elegido por éste. El combate es
generalmente a muerte y se cree firmemente que el Padre interviene para que
impere la justicia. (Este derecho al Juicio de Dios es el que salva a Tyrion en
el Nido de las Águilas, ¿con intervención divina?)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Otra variante de esta misma
unión entre justicia y religión es el <i>Juicio
de 7</i>, como podemos leer en <i>La Espada
Leal</i>, de procedimiento similar al del Juicio de Dios, pero siendo en esta
ocasión 7 contrincantes por el bando
imputado los que se enfrenten, no necesariamente a muerte, a 7 adversarios del bando acusador. Un
contrincante por cada deidad, quedando así asegurada la intervención de una u
otra deidad. Es realmente excepcional y se reserva para fuertes agravios con
mayores implicaciones.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQZjhyphenhyphen72L-MzXUukjQ0RBJlTaXoxRCdinQk-zspZRTOjFWqPR9V-RZaZQpy_Jo6bbv-TurWRZuVBVAoSf3ZOQJnddWWpjNysIW_0WQrdbIQqE4Ggfc8ax8mfTWiZaDrnwhQdR5nA/s1600/Imagen15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQZjhyphenhyphen72L-MzXUukjQ0RBJlTaXoxRCdinQk-zspZRTOjFWqPR9V-RZaZQpy_Jo6bbv-TurWRZuVBVAoSf3ZOQJnddWWpjNysIW_0WQrdbIQqE4Ggfc8ax8mfTWiZaDrnwhQdR5nA/s400/Imagen15.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b style="line-height: 115%;"><i><span lang="ES-TRAD"> </span></i></b><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;">Juicio de 7
en El Caballero Errante.</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span><span style="line-height: 115%;">©Devir.</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i><span lang="ES-TRAD"> </span></i></b><b style="line-height: 115%;"><i><span lang="ES-TRAD"> </span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ordenando caballeros.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Fe determina la formación de
los nuevos caballeros, desde el sur, hasta La Guardia de la Noche en el Muro.
Pero no en las tierras del norte, donde es extraño encontrar caballeros ungidos
por la Fe y en su lugar existen Hombres de Armas que han pronunciado sus
juramentos frente a los árboles corazón. En cualquier caso los requisitos
religiosos no son imprescindibles y cualquier caballero puede investir a otro
si las necesidades lo requieren pese a que no haya un poder religioso presente.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con todo, la norma general y más
extendida en Poniente solicita que, cualquier escudero que quiera ser ascendido
a Caballero, jure en nombre de la Fe y de sus valores, pasando una noche en
vela en un sept y siendo ungido con <i>los 7
aceites</i>. Al día siguiente es investido públicamente por su padrino ante un
sept con una fórmula ritual establecida que contempla a los dioses:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“En
el nombre del Guerrero juro que seré valiente
(espada sobre el hombro derecho)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> En el nombre del Padre juro que seré justo
(espada sobre el hombro izquierdo)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> En el nombre de La Madre juro que defenderé a
los jóvenes y a los inocentes (Hombro derecho)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> En el nombre de La Doncella juro que
protegeré y respetaré a las mujeres.” (Hombro izquierdo)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSrzAiJT1l5AONj85wSPDgBceaCM4o3UDC2xDgG6cAHfsDGAIyp7mm9Vkr4RJ0oQ-HrrZ_57pm-dXlLqSGMM2Cpx_rgNWXqZtGcmh74DYFoZdEZgO8jZomJ-l_E53b7oRH_CC1tw/s1600/Imagen16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSrzAiJT1l5AONj85wSPDgBceaCM4o3UDC2xDgG6cAHfsDGAIyp7mm9Vkr4RJ0oQ-HrrZ_57pm-dXlLqSGMM2Cpx_rgNWXqZtGcmh74DYFoZdEZgO8jZomJ-l_E53b7oRH_CC1tw/s320/Imagen16.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Imagen de los 7 dioses de la Fe usados
para el rodaje de la serie.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">© HBO. Choque
de Reyes.</span></span><span style="font-size: 9.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
rostro del Padre es fuerte y severo,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">juzga certero el Bien y el Mal</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sopesa
las vidas, las largas, las breves,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
ama a los niños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La
Madre regala el don de la vida,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">vela
por toda esposa y mujer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Su
sonrisa dulce aplaca la ira,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
ama a los niños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">El
fuerte Guerrero enfrenta enemigos,</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">nos
protege siempre en el vivir.</span><span lang="ES-TRAD" style="background: black; border: 1pt none black; padding: 0cm;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con
espada, escudo, con arco y lanza,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">él
guarda a los niños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La
Vieja es anciana y muy sabia,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
nuestros destinos contempla pasar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Levanta
su lámpara de oro rutilante<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
guía a los niños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
Herrero trabaja sin descanso,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">para
nuestro mundo enderezar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Usa
su martillo, enciende su fuego,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">todo
para los niños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La
Doncella baila por nuestros cielos,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ella
vive en todo suspiro de amor.<o:p></o:p></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="text-align: justify;">
<tbody>
<tr>
<td bgcolor="white" height="41" style="background: white; vertical-align: top;" width="360"><!--[endif]--><!--[if !mso]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: absolute; z-index: 19;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<tbody>
<tr>
<td><!--[endif]-->
<br />
<div class="shape" style="padding: 3.6pt 7.2pt 3.6pt 7.2pt;" v:shape="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_28">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;"> </span></div>
</div>
<!--[if !mso]--></td>
</tr>
</tbody></table>
</span><!--[endif]--><!--[if !mso & !vml]--><span style="background-color: transparent; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Su sonrisa bella da vuelo a las aves,</span><span style="background-color: transparent; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
sueños a los niños.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Son
los Siete Dioses, nos hacen a todos,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">escuchan
tus ruegos al rezar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cerrad
pues los ojos, os cuidan, niños,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">cerrad
pues los ojos, vuestro sueño velarán.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Solo
cerrad los ojos, ellos os cuidarán<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y
vuestro sueño velarán.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">(Canción infantil recordada por
Samwell Tarly)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
Dios Ahogado.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Antigua religión de las Islas
del Hierro que data del tiempo de los Primeros Hombres. Sobrevivió a la llegada
de los Ándalos y su Fe en los 7 dioses. En tiempos de CDHYF resurge con ímpetu
de la mano de algunos sacerdotes como Aeron Greyjoy, dejando los septs en
ruinas y desvinculando a los <i>Hombres del
Hierro</i> de la Fe.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">En esta creencia se venera al
Dios Ahogado, el cual se supone que fue el creador de Las Islas del Hierro,
creando también a sus habitantes para que saqueasen, violasen y robasen al
resto de reinos usando el fuego y las armas. Defiende y hace sagrados así los
principios básicos de la piratería, tradicional ocupación de sus habitantes.</span><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Se le venera con agua salada, a
los recién nacidos se les vierte o se les sumerge en ella para ser bendecidos. Los Hombres del
hierro sentenciados a muerte son ahogados en agua salada como acto de justicia,
expiación y ofrenda. Se considera una muerte honorable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“Dios nacido del mar, haz que tu
siervo…. vuelva a nacer como tú naciste. Bendícelo con la piedra y el hierro.
Lo que está muerto no puede morir, sino alzarse de nuevo más duro y más
fuerte.”<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sus sacerdotes u <i>Hombres Ahogados,</i> para llegar a su
condición, han de “morir” ahogados en agua salada y devueltos a la vida con el
beneplácito del Dios. (Lo descrito en la saga, más que magia divina, parece
referirse a inconsciencia y reanimación cardiopulmonar). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los que consiguen el status de
sacerdote visten ropajes ásperos en tonos verdes, grises y azules, van armados
con porras o mazas hechas de maderas recogidas del mar y van siempre provistos
de agua salada para bendecir a sus congéneres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Se trata de una religión
dualista en la que la oposición al Dios Ahogado la representa el llamado Dios
de las Tormentas, señor de los malos vientos y los naufragios.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmebO1Rh0MbQfqKwHrYsdKdUW-A2izJGb8Q12f4GRiJ_LV02O_PgPjYkcMa_Etf8mZeU_pslJJTeXtcVhZ3sasJ0TP14dukGqpWRLA3N0ml7M4zSWhkvx5X4FMnZjMTyJy3pcmWg/s1600/Imagen17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmebO1Rh0MbQfqKwHrYsdKdUW-A2izJGb8Q12f4GRiJ_LV02O_PgPjYkcMa_Etf8mZeU_pslJJTeXtcVhZ3sasJ0TP14dukGqpWRLA3N0ml7M4zSWhkvx5X4FMnZjMTyJy3pcmWg/s320/Imagen17.jpg" width="295" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"> </span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Aeron Greyjoy. Sacerdote del Dios
Ahogado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">R´hllor.
El señor de la luz. El corazón de fuego. La llama en la sombra.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Esos son los nombres que recibe
esta religión, de reciente aparición en Poniente, no así en Essos o la lejana
Asshai, donde probablemente se remonte a miles de años de antigüedad. Su
antigüedad se presupone por el vínculo que defienden sus sacerdotes, entre la leyenda de Azor Ahai y la Batalla del
Amanecer, en la que éste sería el Príncipe Prometido, el Guerrero de la Luz que
con su mágica espada roja (Portadora<i> de
luz)</i>, lideró la derrota de l<i>os Otros</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es también una religión dualista
en la que el Señor de la Luz, representado siempre con un corazón envuelto en
llamas (algo así como el Sagrado Corazón católico), se opone al <i>Gran Otro, Dios de la Oscuridad, del frío y
de la muerte, </i>cuyo verdadero nombre no debe ser nunca pronunciado y que se
manifiesta a través de sus terribles criaturas. (¿Los Otros?)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El elemento siempre presente en
los oficios a R´hllor es el fuego. En torno a los fuegos, que se encienden en
el crepúsculo, los fieles se congregan y los sacerdotes rojos guían las
plegarias al Señor de la Luz con letanías del tipo:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“Aléjanos
de la oscuridad señor. Inflama nuestros corazones para recorrer tu senda
luminosa… R´hllor tú eres la luz de nuestros ojos y el fuego de nuestros
corazones… tuyas son las estrellas que nos protegen en la noche oscura… La
noche es oscura y alberga cosas aterradoras.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El Señor de la Luz es venerado
en los Templos Rojos, abundantes en Essos y en ultramar, pero no así en
Poniente donde pocos años atrás el primer <i>sacerdote
rojo</i> conocido en esas tierras, Thoros de Myr, intentó convertir al rey Aerys II Targaryen (obsesionado con el fuego)
sin éxito, dada su incapacidad para con
la magia divina de R´hllor y sus efectos sobre el fuego.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">(Aviso spoilers del tercer
libro)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Conforme avanza la historia de
CDHYF veremos como nuevos poderes llegan
a Thoros de Myr. Logrando la
resurrección de Beric Dondarrion consigue la conversión de toda su compañía. La
compañía, cuya misión original consistía en capturar a Ser Gregor Clegane (La
Montaña), pasa a llamarse a sí misma <i>La
Hermandad sin estandartes, </i>independiente de cualquiera de los
autoproclamados 5 reyes y fiel al
difunto Robert Baratheon.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDBrGV_wYkC_tiIh4No3KlhpYpYlRt02XxWI3j6_7WELBFtE70nolG3grcuUeZ-i0Be0JNzA2Ts1_YSH6VkNmQkakWJw7KtKFZm8D8KiCDJzv8oS1xjeVfh4dkAFLMnA0bwDzDnQ/s1600/Imagen18.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDBrGV_wYkC_tiIh4No3KlhpYpYlRt02XxWI3j6_7WELBFtE70nolG3grcuUeZ-i0Be0JNzA2Ts1_YSH6VkNmQkakWJw7KtKFZm8D8KiCDJzv8oS1xjeVfh4dkAFLMnA0bwDzDnQ/s1600/Imagen18.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Beric
Dondarrion resucitado y convertido. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhii-J5d1D09fDm6uJ7Tl4hbC0J9QVELjKSkhenqAV-PI3jBZWr_CdGFbD7m9DYg1SfL5esypaAbN_qgnsZqmsu2HP7DqX46y__6jJ8Ukf6WxJgkgPKRo74qmLzhBnzhOSTn5OgNw/s1600/Imagen19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhii-J5d1D09fDm6uJ7Tl4hbC0J9QVELjKSkhenqAV-PI3jBZWr_CdGFbD7m9DYg1SfL5esypaAbN_qgnsZqmsu2HP7DqX46y__6jJ8Ukf6WxJgkgPKRo74qmLzhBnzhOSTn5OgNw/s320/Imagen19.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"> Melisandre de Asshai, la
poderosa sacerdotisa de R´hllor.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La otra sacerdotisa roja, de
gran importancia en la historia, es Melisandre. Consigue hacerse de una
poderosa e influyente posición, convirtiendo a la esposa de Stannis Baratheon,
a sus allegados en la corte y finalmente al propio Stannis, al que considera y
proclama el Nuevo Azor Ahai renacido y al cual ofrece la espada <i>Dueña de Luz</i>, también conocida como <i>Portadora de Luz</i> o <i>Espada Roja de los Héroes</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Melisandre sí es una poderosa e
influyente sacerdotisa, venida del mismísimo Asshai. Viste la típica túnica
roja de los sacerdotes de R´hllor, es de melena pelirroja y lleva un luminoso y
mágico rubí como colgante. Ella sí domina los poderes que se le atribuyen a los
sacerdotes rojos: puede ver en las llamas fragmentos del futuro, es capaz de
invocar sombras a las que puede controlar
(como en la noche anterior a la batalla entre Stannis y Renly) y se le
supone la capacidad de insuflar vida a los muertos, por medio del <i>Último Beso,</i> antes que estos sean llamados por R´hllor al <i>Salón de luz.</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es tal el poder y la influencia
de Melisandre, que logra que sean quemados los septs de Rocadragón y Bastión de
Tormentas, intentando hacer lo mismo con el resto de septs que encuentra
mientras acompaña a Stannis en su campaña por el reinado.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Otras
religiones de Poniente… de oriente y más allá.<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hace casi mil años, la Reina
guerrera Nymeria de los Rhoynar llegó a Dorne con sus 10.000 naves desde
oriente huyendo de la invasión valyria. Mediante el matrimonio entre la reina y
Lord Mors Martell se unificaron ambas reinos, presentando batalla al resto de
reyes del sur y derrotándolos a todos para instaurar su hegemonía. La reina
Nymeria quemó sus 10.000 naves rubricando con fuego la adopción del nuevo hogar
de los Rhoynar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con la incorporación de la
cultura Rhoynar a Dorne se dieron
singularidades, como la de la adopción del título de Príncipe en vez de Rey o
la primogenitura independiente del sexo. Pese a todo la gran mayoría de los
Rhoynar , se adaptaron a las costumbres de su nuevo hogar y se acogieron a la
Fe, pero no renunciaron a sus antiguos dioses, llegando a formarse la orden de
los Huérfanos del Sangreverde, que continuaron adorando a sus antiguas
deidades. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En Essos se confunde
frecuentemente poder político y religioso. Entre sus múltiples ciudades estado
existen cientos de religiones de mayor o menor calado entre sus habitantes,
pero todas ellas conviven con los cultos más extendidos de R´hllor o de la Fe.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En Braavos la Casa de las mil
Habitaciones acoge multitud de religiones que los hombres han dejado de seguir.
En Vaes Dothrak el Camino de los Dioses está flanqueado por decenas de estatuas
de dioses pertenecientes a aldeas, ciudades y reinos saqueados e invadidos por
los Dothraki. Ellos mismos sólo veneran a la naturaleza y a unos pocos enclaves
sagrados. En Lys se venera a la Diosa del Amor, en Qohor a la Cabra Negra y en
la Bahía de los Esclavos se vuelve a adorar a la Arpía recuperando las antiguas
tradiciones de Ghis.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En CDHYF, al igual que la magia
está volviendo, algunas antiguas
creencias están también dejando de ser leyendas para adquirir protagonismos aún
por descubrir. Se anuncian cambios, tanto en los asuntos de los hombres, como
en los asuntos mágicos y divinos… ¿o acabarán siendo todos esos cambios uno
sólo? Sólo los dioses lo saben…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<b><i><u><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Antigua.
La Ciudadela y la ciencia de sus maestres.<o:p></o:p></span></span></u></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la ciudad más antigua de el
Dominio y probablemente de todo Poniente, se yergue la ciudad así mismo
llamada, <i>Antigua</i>. Situada en la
desembocadura del río <i>Vinomiel</i>, sobre
el Mar del Crepúsculo, la ciudad posee el edificio más alto de todo Poniente: <i>Torrealta</i>. Un colosal faro y fortaleza
de más de 800 pies sobre la <i>Isla de la
Batalla</i> donde reside el gobierno de la ciudad. Pero si por algo es famosa
Antigua es porque en ella se encuentra el hogar de los maestres, la Ciudadela:</span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC0HZw3Qo1F5-PMXIhd389lp7we2sxvjqn3qL44baL7j00Jt02jaPisjpFc1PUgAl6YZR5imSu45TF8A_Tsa2z2UxkCx3EQw00MyfoDJSrppyQ0X35Cyo2HEKddRGDNcc5uGy1MQ/s1600/Imagen20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC0HZw3Qo1F5-PMXIhd389lp7we2sxvjqn3qL44baL7j00Jt02jaPisjpFc1PUgAl6YZR5imSu45TF8A_Tsa2z2UxkCx3EQw00MyfoDJSrppyQ0X35Cyo2HEKddRGDNcc5uGy1MQ/s320/Imagen20.jpg" width="222" /></a></div>
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Casi todas las familias nobles de
Poniente tienen a algún maestre alojado con ellos, pues el conocimiento que poseen
es fundamental para el funcionamiento de cualquier gran casa. Versados tanto en
medicina, como en arquitectura, historia, heráldica o estrategia y táctica
militar, son los encargados de controlar los cuervos que rigen las
comunicaciones a larga distancia entre los distintos puntos del reino. Se
ocupan de los cuidados sanitarios, de la educación de los jóvenes nobles y
ayudan a los señores de cada casa con el aprovisionamiento, la escritura de la
correspondencia, la contabilidad y la gestión de sus dominios.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Los maestres se caracterizan por
tener una visión racional, lógica y materialista de la realidad. Son por tanto
muy críticos con las religiones en general, tolerándolas desde una
consideración tradicional y cultural o como mera superstición y objeto de
estudio. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Su oposición a la magia, de
cualquier tipo, es mucho más frontal que a la religión. Supone para ellos un
conocimiento que atenta contra la razón y la lógica, armas de todo buen
Maestre. Ésta oposición a la magia la podemos ver en el antagonismo entre
Cressen y Melisandre (más bruja que sacerdotisa a su entender) o en las
explicaciones que el maestre Luwin da sobre la magia en Invernalia: “una
reliquia del pasado, leyendas que provienen de tiempos de superstición y
desconocimiento”. Durante la saga veremos cómo esa oposición a la magia no es
únicamente pasiva. Sabremos</span><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">más del
personaje del Gran Maestre Pycelle e incluso de la especulación sobre la
intervención de los maestres en el fin de los últimos dragones de Poniente.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Cuando los maestres ingresan en
la Ciudadela para estudiar, ésta se convierte en el único lugar al que pueden
llamar hogar. Desde el instante en que ganan sus <i>cadenas,</i> los maestres rompen sus lazos familiares, tal y como los
que ingresan en La Guardia de la Noche, pasando a ser llamados por su nombre y
título. Desde ese instante su vida debe dedicarse al estudio, la investigación
y el conocimiento, sirviendo con ello a la familia o posición a la que hayan
sido asignados, así como a todo el reino. Pero como podemos ver en CDHYF,
aunque en un segundo plano, siguen guardando ciertas lealtades y simpatías con
su origen familiar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Entre sus disciplinas podemos
encontrar historia, medicina, botánica, arquitectura, astronomía, táctica y
estrategia, el lenguaje de los cuervos, las estaciones y la medida del tiempo o
la Magia (desde una perspectiva histórica y teórica) entre otras muchas áreas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Los Maestres, siempre hombres,
pues la orden está vetada para las mujeres, son fácilmente reconocibles por sus
atuendos grises y por las pesadas cadenas que cuelgan de sus cuellos. Estas
cadenas están hechas con eslabones de diferentes metales, en función del área
de conocimiento que dominen:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Oro para la
contabilidad y la moneda</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Plata para
la medicina</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Hierro para
el arte de la guerra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Hierro negro
para el conocimiento sobre los cuervos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Acero
Valyrio para el pasatiempo, que no conocimiento, sobre las tradiciones mágicas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cobre para la
historia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Bronce para la
astronomía.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Acero brillante para
el arte de la forja.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así como plomo,
platino, latón, oro rojo, acero, estaño blanco o gris u otros…</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10.0pt;">
<!--[endif]--><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYTwL3axBsyinSbjaEAhBW_YJvLBg4UuOwEdPIdD5D41JkouXbv_I5B-NX7QRZ2dTMxn44KwzCkkkhdqXDxzM1GMbVNYlXKjvEKuzHoLqA9nriPDdbvDE_SjdCTTqN4ueQNGKuIA/s1600/Imagen21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYTwL3axBsyinSbjaEAhBW_YJvLBg4UuOwEdPIdD5D41JkouXbv_I5B-NX7QRZ2dTMxn44KwzCkkkhdqXDxzM1GMbVNYlXKjvEKuzHoLqA9nriPDdbvDE_SjdCTTqN4ueQNGKuIA/s320/Imagen21.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Los maestres
forjan sus cadenas con los eslabones de los conocimientos que dominan.</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">© Mike Capprotti & FFG.</span><span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span><br />
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Es una orden estrictamente
jerarquizada en diferentes niveles:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">Novicios</span></i><span lang="ES-TRAD">,
estudian en la Ciudadela y no llevan ningún distintivo especial<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">Acólitos</span></i><span lang="ES-TRAD">,
siguen estudiando en la Ciudadela y llevan un collar de cuero al cuello, con su
primer eslabón metálico, ganado tras un duro examen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">Maestres</span></i><span lang="ES-TRAD">,
es el momento en el que, acabada su formación básica y dominadas varias áreas
de conocimiento, pronuncian sus votos y pasan una noche de vigilia en una
cámara con la única compañía de una <i>vela
de cristal negro</i>. Permanecen en total oscuridad si no son capaces de
iluminarla y al día siguiente, renunciando a su pasado y a su apellido
familiar, se cuelgan la pesada cadena de eslabones. Los eslabones, que pueden
seguir sumando a lo largo de su vida de estudios, simbolizan las áreas de
conocimiento que mejor dominan, pudiendo llegar a tener más de un eslabón del
mismo metal en función de su maestría en dicho área. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">Archimaestres</span></i><span lang="ES-TRAD">, son aproximadamente una veintena y dirigen la Ciudadela. Están
especializados en alguna rama concreta del conocimiento y pueden llevar
anillos, bastones o máscaras hechos del metal que represente su área de conocimiento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">Gran Maestre</span></i><span lang="ES-TRAD">, es uno de los miembros de más edad de la orden, elegido o destituido
siempre por el Cónclave, forma parte del
<i>Consejo del Rey,</i> siendo uno de sus
principales consejeros. Luce varias cadenas al cuello con gemas engarzadas. En
CDHYF el Gran Maestre Pycelle, con alrededor de 80 años, ostenta el cargo y es
uno de los personajes que más sorpresas va ofreciendo conforme avanza la trama.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><span lang="ES-TRAD">El Senescal</span></i><span lang="ES-TRAD">, elegido al azar cada año entre los Archimaestres, es la máxima
autoridad en La Ciudadela. Es un cargo ocupado generalmente como obligación y
sin estima, pues supone una interrupción de las labores académicas habituales,
a cambio de otras de carácter organizativo o administrativo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El Cónclave, es el conjunto de
Archimaestres reunidos. Entre sus funciones está la de recoger los informes de
los maestres de todo Poniente a fin de determinar los cambios de estación. Sus
comunicaciones más importantes con los principales maestres de los 7 reinos se
realizan por medio de los <i>Cuervos Blancos</i>.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la saga de CDHYF vemos como
progresivamente Los Maestres van a ir revelando una actitud nada imparcial ante
las cuestiones políticas y cambios de poder tanto en el presente, como en tiempos pasados.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpkZjYDI5zRBZ5PyHFNg4e-zlwwb_GWUwCalVxOAGDEtyFdGbdtMdIoR_lt8tE2mvhWOpdmN-EYATmZHClzcPJoAeoPcfbG0r1jGeTE5N-8KnQtdDmS0my-tv6PfnAjyDTBwLtJw/s1600/Imagen22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="359" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpkZjYDI5zRBZ5PyHFNg4e-zlwwb_GWUwCalVxOAGDEtyFdGbdtMdIoR_lt8tE2mvhWOpdmN-EYATmZHClzcPJoAeoPcfbG0r1jGeTE5N-8KnQtdDmS0my-tv6PfnAjyDTBwLtJw/s400/Imagen22.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Cuervos. </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">© Carolina
Eade & FFG.</span><span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span><br />
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhenA9A9ha1Zh495_x5IdGngRf9LOj5hUEZhyphenhyphenglKwm5UCwwQADdQ5T_PyvhhyuMkWf5Ue4zvKZ0Np-wNyV3cU3-3UKhk0pjJKlW0b0Hd0zKZg7QmUMk_xhlkhWyVaLpH6wuw0bsaA/s1600/Imagen23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhenA9A9ha1Zh495_x5IdGngRf9LOj5hUEZhyphenhyphenglKwm5UCwwQADdQ5T_PyvhhyuMkWf5Ue4zvKZ0Np-wNyV3cU3-3UKhk0pjJKlW0b0Hd0zKZg7QmUMk_xhlkhWyVaLpH6wuw0bsaA/s400/Imagen23.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Archimaestre de la Ciudadela.</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> © Scott
Murphy & FFG.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<b style="line-height: 115%;"><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El
Gremio de Alquimistas… entre la magia y el saber, fuego Valyrio y Piromantes.</span></span></i></b><br />
<b style="line-height: 115%;"><i><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Antigua y poco conocida sociedad
de hombres instruidos, dedicados al conocimiento y a la magia por igual. Poseen
el secreto de la elaboración del <i>Fuego
Valyrio. <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Dicho fuego, similar al Napalm o
al <i>Fuego Griego</i>, consiste en un
líquido volátil e inflamable que puede arder durante más de una hora. Resulta
tremendamente útil como arma en las batallas así como para la pirotecnia religiosa
(Thoros de Myr lucha con una espada cubierta con Fuego Valyrio). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los alquimistas defienden que,
la elaboración del Fuego Valyrio, responde a un proceso mágico y que es sólo
una de sus numerosas habilidades arcanas. Fueron numerosos y poderosos años atrás,
especialmente en tiempos de Aerys II Targaryen, que maravillado por el Fuego
Valyrio, llegó a nombrar <i>Mano del Rey</i>
a un alquimista (Lord Rossart), encargándole la masiva fabricación de Fuego
Valyrio, como defensa ante un hipotético ataque sobre Desembarco del Rey. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con una estructura algo más
simple que la de los maestres, los alquimistas también distinguen entre
aprendices, acólitos y alquimistas. <i>Sapiencias</i>
es el título por el que se dirigen internamente unos a otros en sus grados
superiores y <i>Piromantes</i> el nombre
popular por el <a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>que son reconocidos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con la llegada del Rey Baratheon
al poder, muchos alquimistas fueron asesinados y otros muchos se escondieron,
perdiéndose gran parte de sus supuestas habilidades. Los pocos restantes fueron sustituidos progresivamente por
Maestres y el gremio pasó a ser una organización sin mucha credibilidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Durante el transcurso de CDHYF
veremos resurgir a los alquimistas, los cuales ven aumentadas, para su propia
sorpresa, las capacidades de sus habilidades y sus poderes a niveles similares…
al del tiempo de los dragones…</span></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGlY8QbRI1RUUhSo-nCn9DfRi5dHzwfEcTd8RnybOvJQv3GE9C_PXUB2hjDeO7i0kfZwPa9IYAXO6hnhFIt1WdJJI5nutHJrYLJgSiAOi2bM0A8-rj0XON3jWrRcU0RVKUDjVQA/s1600/Imagen24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGlY8QbRI1RUUhSo-nCn9DfRi5dHzwfEcTd8RnybOvJQv3GE9C_PXUB2hjDeO7i0kfZwPa9IYAXO6hnhFIt1WdJJI5nutHJrYLJgSiAOi2bM0A8-rj0XON3jWrRcU0RVKUDjVQA/s400/Imagen24.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 17.12px;">Hay constancia del uso del Fuego Griego por el Imperio Bizantino, alrededor del siglo VII, para defenderse de los árabes. Dicho fuego provendría probablemente de Alejandría.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">Thoros de
Myr, sacerdote de R´hllor usa su espada cubierta de Fuego
Valyrio.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMlYRtJ2YxJC90BEzI4TMEB6NrVsl3cFU1W0aoHZp4Tueej3PVZC3AAXlcjWcoXPD9du3nbG8nGFGMUeo4yWu4zXruSSDm-ZYTX9cDR9yVySsIj7szSoY8lK3sT-0PdXiPnYEPiQ/s1600/Imagen25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMlYRtJ2YxJC90BEzI4TMEB6NrVsl3cFU1W0aoHZp4Tueej3PVZC3AAXlcjWcoXPD9du3nbG8nGFGMUeo4yWu4zXruSSDm-ZYTX9cDR9yVySsIj7szSoY8lK3sT-0PdXiPnYEPiQ/s1600/Imagen25.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="text-align: left;">
<tbody>
<tr>
<td height="30" width="2"> </td>
</tr>
<tr>
<td></td>
<td bgcolor="white" height="66" style="background: white; vertical-align: top;" width="337"><!--[endif]--><!--[if !mso]--><span style="mso-ignore: vglayout; position: absolute; z-index: 30;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<tbody>
<tr>
<td><!--[endif]-->
<br />
<div class="shape" style="padding: 3.6pt 7.2pt 3.6pt 7.2pt;" v:shape="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_26">
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Más allá de la más que evidente comparación entre la religión de Ivernalia -Druidismo o Paganismo- con la de los Siete Reinos, muy similar al catolicismo que todos conocemos, el cuadro que nos presenta GRR Martin, se nos presenta como bastante más colorido de lo que habiamos pensado anterriormente.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Para terminar, quisiera agradecer a la Editorial Dolmen que nos haya permitido la reproducción parcial de su libro.</span></span></span><br />
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></span>
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span></span></span></div>
</div>
<!--[if !mso]--></td>
</tr>
</tbody></table>
</span><!--[endif]--><!--[if !mso & !vml]--> <!--[endif]--><!--[if !vml]--></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 10pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape
id="Cuadro_x0020_de_x0020_texto_x0020_26" o:spid="_x0000_s1055" type="#_x0000_t202"
style='position:absolute;margin-left:1.3pt;margin-top:22.3pt;width:249.65pt;
height:46.5pt;z-index:30;visibility:visible;mso-width-relative:margin;
mso-height-relative:margin' o:gfxdata="UEsDBBQABgAIAAAAIQC2gziS/gAAAOEBAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbJSRQU7DMBBF
90jcwfIWJU67QAgl6YK0S0CoHGBkTxKLZGx5TGhvj5O2G0SRWNoz/78nu9wcxkFMGNg6quQqL6RA
0s5Y6ir5vt9lD1JwBDIwOMJKHpHlpr69KfdHjyxSmriSfYz+USnWPY7AufNIadK6MEJMx9ApD/oD
OlTrorhX2lFEilmcO2RdNtjC5xDF9pCuTyYBB5bi6bQ4syoJ3g9WQ0ymaiLzg5KdCXlKLjvcW893
SUOqXwnz5DrgnHtJTxOsQfEKIT7DmDSUCaxw7Rqn8787ZsmRM9e2VmPeBN4uqYvTtW7jvijg9N/y
JsXecLq0q+WD6m8AAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAAIQA4/SH/1gAAAJQBAAALAAAAX3JlbHMvLnJl
bHOkkMFqwzAMhu+DvYPRfXGawxijTi+j0GvpHsDYimMaW0Yy2fr2M4PBMnrbUb/Q94l/f/hMi1qR
JVI2sOt6UJgd+ZiDgffL8ekFlFSbvV0oo4EbChzGx4f9GRdb25HMsYhqlCwG5lrLq9biZkxWOiqY
22YiTra2kYMu1l1tQD30/bPm3wwYN0x18gb45AdQl1tp5j/sFB2T0FQ7R0nTNEV3j6o9feQzro1i
OWA14Fm+Q8a1a8+Bvu/d/dMb2JY5uiPbhG/ktn4cqGU/er3pcvwCAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAA
IQAbfVeejAIAAB8FAAAOAAAAZHJzL2Uyb0RvYy54bWysVNuO0zAQfUfiHyy/d3MhaZuo6WrbUoS0
XKSFD3Bjp7FIPMF2myyIf2fstKUsICFEHhzbMz6emXPGi9uhbchRaCNBFTS6CSkRqgQu1b6gHz9s
J3NKjGWKswaUKOijMPR2+fzZou9yEUMNDReaIIgyed8VtLa2y4PAlLVombmBTig0VqBbZnGp9wHX
rEf0tgniMJwGPWjeaSiFMbi7GY106fGrSpT2XVUZYUlTUIzN+lH7cefGYLlg+V6zrpblKQz2D1G0
TCq89AK1YZaRg5a/QLWy1GCgsjcltAFUlSyFzwGzicIn2TzUrBM+FyyO6S5lMv8Ptnx7fK+J5AWN
p5Qo1iJH6wPjGggXxIrBAkELlqnvTI7eDx3622EFA9LtUzbdPZSfDFGwrpnaizutoa8F4xhm5E4G
V0dHHONAdv0b4HgdO1jwQEOlW1dDrApBdKTr8UIRBkJK3HwRzcI0TSkp0ZZmOPccBiw/n+60sa8E
tMRNCqpRAh6dHe+NddGw/OziLjPQSL6VTeMXer9bN5ocGcpl6z+fwBO3RjlnBe7YiDjuYJB4h7O5
cD39X7MoTsJVnE220/lskmyTdJLNwvkkjLJVNg2TLNlsv7kAoySvJedC3UslzlKMkr+j+tQUo4i8
GElf0CyN05GiPyYZ+u93SbbSYmc2si3o/OLEckfsS8UxbZZbJptxHvwcvq8y1uD891XxMnDMjxqw
w27wwkvP6toBf0RdaEDakHx8VXBSg/5CSY8dWlDz+cC0oKR5rVBbWZQkrqX9IklnMS70tWV3bWGq
RKiCWkrG6dqOz8Ch03Jf402jmhXcoR4r6aXihDtGdVIxdqHP6fRiuDa/XnuvH+/a8jsAAAD//wMA
UEsDBBQABgAIAAAAIQAbUJ9j3QAAAAgBAAAPAAAAZHJzL2Rvd25yZXYueG1sTI/BToNAEIbvJr7D
Zky8GLu0UrDI0qiJxmtrH2CAKRDZWcJuC317x5M9TSb/l3++ybez7dWZRt85NrBcRKCIK1d33Bg4
fH88PoPyAbnG3jEZuJCHbXF7k2NWu4l3dN6HRkkJ+wwNtCEMmda+asmiX7iBWLKjGy0GWcdG1yNO
Um57vYqiRFvsWC60ONB7S9XP/mQNHL+mh/VmKj/DId3FyRt2aekuxtzfza8voALN4R+GP31Rh0Kc
Snfi2qvewCoR0EAcy5R4HS03oErhntIEdJHr6weKXwAAAP//AwBQSwECLQAUAAYACAAAACEAtoM4
kv4AAADhAQAAEwAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbFBLAQItABQABgAI
AAAAIQA4/SH/1gAAAJQBAAALAAAAAAAAAAAAAAAAAC8BAABfcmVscy8ucmVsc1BLAQItABQABgAI
AAAAIQAbfVeejAIAAB8FAAAOAAAAAAAAAAAAAAAAAC4CAABkcnMvZTJvRG9jLnhtbFBLAQItABQA
BgAIAAAAIQAbUJ9j3QAAAAgBAAAPAAAAAAAAAAAAAAAAAOYEAABkcnMvZG93bnJldi54bWxQSwUG
AAAAAAQABADzAAAA8AUAAAAA
" stroked="f"/><![endif]--><!--[if !vml]-->
<!--[endif]--><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 9.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-28410106214092621072016-03-07T20:55:00.001+01:002016-05-13T09:04:42.573+02:00LA LLAMADA DE LOS "CEDROS RESONANTES" DE RUSIA: ¿UN BONITO CUENTO O REALIDAD?<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">"Los Cedros Resonantes de
Rusia tienen el poder de tocar el alma y de liberar una profunda fuerza
sanadora que se expande por resonancia y transforma la vida de las personas. Su
resonancia llega a lo más profundo del Ser y despierta antiguas memorias de
sabiduría". Vladimir Megre</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Me había propuesto no escribir
otra entrada, hasta que terminase la que estoy preparando, con la ayuda de un
muy querido amigo, sobre la saga de libros de George R. Martin “Canción de
nieve y fuego”, más conocida por el nombre de la exitosa serie de TV “Juego de
Tronos”…</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero - siempre hay un pero –
una serie de “casualidades” - debería
decir causalidades (¿) – han dado al traste, ¡una vez más!, con mi propósito,
para evidenciar –¡otra vez!- aquello que he venido repitiendo a lo largo de
muchas de las entradas del blog, que no soy yo quien lo escribe, sólo soy un
instrumento, muy imperfecto por cierto, de algo que necesita expresarse, con
urgencia, utilizando todos los medios disponibles. Pués sin duda la situación de nuestro planeta requiere soluciones urgentes.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Veamos por orden
cronológico, como se han ido produciendo esas “casualidades”. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Como algunos sabéis y podéis
constatar con la lectura de las entradas del blog, desde hace muchos, muchos
años, necesito estar en contacto directo y frecuente con la Madre Naturaleza.
La necesidad de huir de la ciudad, incluso de un pueblo mediano de la costa, me
llevaron a buscar refugio en el Montseny.
</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJwY3RwH4_oPo02TaL4HeXLiLbRzkKDQPrKGOqwGwctT6twvXasWe8GBnHOj1to-5OawRZzodkA4qtm6Jdv7mm-BH96eOiXWP-mE4MBE-og2g7ANCel1H8wMBvYzcfdOMlKr7qg/s1600/P1010908.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJwY3RwH4_oPo02TaL4HeXLiLbRzkKDQPrKGOqwGwctT6twvXasWe8GBnHOj1to-5OawRZzodkA4qtm6Jdv7mm-BH96eOiXWP-mE4MBE-og2g7ANCel1H8wMBvYzcfdOMlKr7qg/s400/P1010908.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los paseos entre las hayas –mi
árbol preferido, por lo menos hasta el día de hoy- o los robles, el olor del
bosque, de la tierra mojada tras la lluvia, la soledad de los bosques
nocturnos, son, han sido, para mí, bienes mucho más preciados que ir a un bar,
al cine, al teatro, o a un concierto, aunque afortunadamente, no estoy tan
lejos de la civilización como para privarme de todo ello en ocasiones
excepcionales. Mis experiencias con los árboles, en los bosques, las he
descrito con frecuencia y no es necesario repetirlas aquí, sólo tenéis que
buscar un poquito entre las entradas del blog.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hace unos días, llegó a mis
pantallas visuales el siguiente artículo:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmr_KwSj_Aqqj7QzwahyphenhyphenUlqTXNGl6-tbaJLIeMjBvQM0F66-NBNmLsu7q-5Y-KOyv-OfNzHhwjxpZIPBskL-v1Gqo132fT8KG3Fgi1hu4zcaoqztrBDZROZPkB9Aw6aUknBzJ-eQ/s1600/P1000259.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmr_KwSj_Aqqj7QzwahyphenhyphenUlqTXNGl6-tbaJLIeMjBvQM0F66-NBNmLsu7q-5Y-KOyv-OfNzHhwjxpZIPBskL-v1Gqo132fT8KG3Fgi1hu4zcaoqztrBDZROZPkB9Aw6aUknBzJ-eQ/s400/P1000259.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Bosques que curan</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Publicado por <span style="text-decoration: none;">Lídia Hervàs</span> el 23 de febrero del 2016.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Si hemos aprendido a escuchar
el cuerpo, es frecuente tener necesidad de bosque, sentirse atraído por la
experiencia de conexión profunda con la naturaleza que proporciona, de silencio
lleno de vida, de serenidad. Un paseo por el bosque nos renueva físicamente
y nos fortalece
psicológicamente. Esto, que ha sido una sabiduría
tradicional, ahora se demuestra científicamente: los bosques nos curan.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Cómo nos curan los bosques?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Según Cristina Oriol, médica
de familia y experta en investigación médica de bosques y salud, “al pasear por
un bosque se producen unos efectos fisiológicos, como por ejemplo que baja la
tensión arterial, baja la frecuencia cardíaca, se modifica la variabilidad cardíaca…
Esto nos indica que se está activando el sistema nervioso
parasimpático, encargado de las funciones restauradoras del cuerpo, y
se está desactivando el sistema nervioso simpático, el de lucha o huida”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero lo más sorprendente es
que se ha descubierto que el contacto con el bosque mejora directamente el
sistema inmunitario. El hecho comprobado es que después de un baño de bosque
aumenta el número de células natural killer y de las proteínas
intracelulares (granulosina, granzyme A y B y perforina) que las natural
killer liberan para destruir las células infectadas por virus o células
tumorales.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Y cuáles son los bosques que
curan?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aunque el contacto con el
bosque es siempre provechoso, son los bosques maduros aquellos que tienen
más impacto en nuestro cuerpo y mente. En este sentido ha sido muy valioso un
estudio realizado por investigadores del Hospital Dr. Josep Trueta de Girona y
de Santa Caterina de Salt encabezados por el neurólogo Secundí López Pousa. El
objetivo era comparar las experiencias de un grupo de enfermos de fibromialgia
en un bosque joven y en uno de maduro.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Según el Dr. López Pousa, “los
resultados demostraron que los pacientes que habían realizado una serie de
ejercicios en un bosque maduro, en concreto el bosque de Can Serra de Olot, con
robles centenarios, mejoraban, aumentando los días sin dolor e insomnio, y
percibían más bienestar”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXehyPkvC50lZ9hahb4Dc96QWgF296NQX0yP-xYPwQItUNC1Th5fOyiDFMdyqjHa5hdnqiTDgkDsgNXeUFYPL6yGRnxE2nxrxsXC-RJDH_llmlC851M8zDsSKKfmj-KlwFr-wpg/s1600/P1000251.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXehyPkvC50lZ9hahb4Dc96QWgF296NQX0yP-xYPwQItUNC1Th5fOyiDFMdyqjHa5hdnqiTDgkDsgNXeUFYPL6yGRnxE2nxrxsXC-RJDH_llmlC851M8zDsSKKfmj-KlwFr-wpg/s400/P1000251.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Qué es un bosque maduro y por
qué son terapéuticos?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Un bosque maduro o viejo es
aquel en el que no ha habido intervención humana o silvícola de tala durante
cincuenta o sesenta años y por lo tanto los árboles son adultos y tienen
más de cien años. Ahora bien, esto puede variar según la tipología de
bosque: por ejemplo, un bosque de ribera puede ser adulto a los cincuenta y uno
de pino negro, en los Pirineos, no lo es aún a los cien.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los grandes árboles son
reservas de biodiversidad por toda la flora y la fauna que dependen de ellos.
Por ejemplo, generan cavidades que son muy importantes para pájaros,
murciélagos o refugio de mamíferos. No obstante, un proceso clave e
indispensable en este tipo de ecosistema es el reciclaje de grandes árboles que
hace decenios y decenios que se está descomponiendo. En este proceso aparecen
coleópteros, hongos, líquenes, musgos y una cantidad de bacterias y de vida
exuberante.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Qué respiramos en un bosque
maduro?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Según Jaume Hidalgo, ingeniero
forestal y responsable del proyecto Selvans, de Acció Natura, gracias a la
complejidad en biodiversidad de los bosques maduros, hay una aerobiología
específica, una serie de esencias volátiles, que producen las plantas, sobre
todo los árboles grandes, por diferentes motivos, como por ejemplo defenderse
de virus e insectos (escolítidos). Y después existe toda una microbiota,
pequeños organismos vivos dependientes de esta complejidad y madurez del
bosque, que aún desconocemos. Finalmente también hay iones negativos, y cuanto
más maduro es el bosque hay más concentración de oxígeno. Todos estos
componentes hacen que a nivel fisiológico el organismo se beneficie de él.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4M2YEG3gtkRK470Y2TXyvNfPsgExWZw_MtLHMkzWje1YDmjCv-wBOjhT2Tzyv5HQIyuFDj58Diqr05n6HRwOFqLoACT5-HuLz4xDJ8H67544-eJDxy0n_POmhotJOTlkaD4NQg/s1600/Faig+pare.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4M2YEG3gtkRK470Y2TXyvNfPsgExWZw_MtLHMkzWje1YDmjCv-wBOjhT2Tzyv5HQIyuFDj58Diqr05n6HRwOFqLoACT5-HuLz4xDJ8H67544-eJDxy0n_POmhotJOTlkaD4NQg/s400/Faig+pare.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA2C6RkzftET8BhERkIE1Jqafz2GkByyw6JzYnSu3RLm_Rd2GsBXxl6ANHIeWcrVYbd1EAWR4H4mrSV-9mSq1JGzTIzotX1qsFuY-RFFN9wBii5uZrWeAbNoUiNX_QnfKotaK_JA/s1600/Faig+Mare.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA2C6RkzftET8BhERkIE1Jqafz2GkByyw6JzYnSu3RLm_Rd2GsBXxl6ANHIeWcrVYbd1EAWR4H4mrSV-9mSq1JGzTIzotX1qsFuY-RFFN9wBii5uZrWeAbNoUiNX_QnfKotaK_JA/s400/Faig+Mare.jpg" width="277" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Bosques terapéuticos y
espirituales</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Más allá de los beneficios
fisiológicos, estos bosques son santuarios del espíritu. Es cierto que lo que
siente cada persona cuando se relaciona con la comunidad de seres vivos que es
un bosque es único. Pero es frecuente tener sentimientos de conexión con
la vida muy potentes. En ello influye la belleza y majestuosidad de los grandes
árboles, y la riqueza y elementos mágicos de este paisaje.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La literatura extensa que nos
llega desde Japón, donde los bosques terapéuticos ya están integrados en el
sistema de salud, confirma los beneficios de los bosques viejos, y destaca su
gran impacto en el bienestar psicológico, como por ejemplo la mejora de la
ansiedad, la melancolía o la fatiga. Y también el sentimiento de
espiritualidad. De alguna manera destacan que pasear por un bosque antiguo es
regresar a nuestro paisaje ancestral, envolvernos de nuestro ecosistema
original.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El artículo continuaba y lo
podéis leer aquí: </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.fundrogertorne.org/salud-infancia-medio-ambiente/divulga/inspira-nuevo/2016/02/23/bosques-que-curan/">http://www.fundrogertorne.org/salud-infancia-medio-ambiente/divulga/inspira-nuevo/2016/02/23/bosques-que-curan/</a></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero para mí, era suficiente. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">No, no era nada nuevo, ni
que ya no conociera de antemano, quizás no con esas palabras (microbiota, escolítidos,
aerobiología específica) tan propias de la jerga científica, pero que unos
científicos reconocieran algo que para mí era tan habitual como que “después de
un baño de bosque aumenta el número de células natural killer y de las
proteínas intracelulares (granulosina, granzyme A y B y perforina) que
las natural killer liberan para destruir las células infectadas por
virus o células tumorales”, o que “destaca su gran impacto en el bienestar psicológico,
como por ejemplo la mejora de la ansiedad, la melancolía o la fatiga” y que
ayude a: “tener sentimientos de conexión
con la vida muy potentes”, y sobre todo
que “la belleza y majestuosidad de los grandes árboles, y la riqueza y
elementos mágicos de este paisaje”, favorezcan la espiritualidad, me pareció
extraordinario y no pude por menos que enviarles por correo electrónico dicho
artículo, a todas aquellas personas que
me son próximas y más queridas. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2L7-4KXrvNBLOCwDpPXMSAGGNnZydDZu0S7NjwMuTm3YVROGEsDyKw3v45rsXhZzmCQ4NYz74R_hMf5_gym9_Wt9fUTor4VHqDinmnhGkRGMW3Ll0gbLPJb3GHDd8zADWsy6doA/s1600/jO.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2L7-4KXrvNBLOCwDpPXMSAGGNnZydDZu0S7NjwMuTm3YVROGEsDyKw3v45rsXhZzmCQ4NYz74R_hMf5_gym9_Wt9fUTor4VHqDinmnhGkRGMW3Ll0gbLPJb3GHDd8zADWsy6doA/s320/jO.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">No, si a lo mejor resulta que
no estoy tan loco. Que todas las noches solitarias, en el corazón de una vieja
“fageda” –hayedo- con la única compañía de mi querida Ona –una husky preciosa
que me dejó hace ya ocho años- y el tambor, no son sino una medicina que mi
sabiduría interna me impone, para mantener mi salud psicofisicaespiritual. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Per demos un paso más, en el
orden de las “casualidades”. Al día siguiente comentando el artículo con mi
sufrida compañera, surgió el recuerdo de la añorada revista Integral, de la que
ahora incluso desconozco si se sigue publicando, y de aquellos números de
“Cielo y Tierra” </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cloud1.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/tc/2016/01/24/19/54013912.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cloud1.todocoleccion.net/coleccionismo-revistas-periodicos/tc/2016/01/24/19/54013912.jpg" height="400" width="280" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">de tan corta pero inolvidable vida. Nos preguntamos que se
habría hecho, de los responsables de aquella publicación que fue pionera en
tantos temas: salud, naturalismo, ecología, espiritualidad, siempre tratados
con un exquisito gusto y gran seriedad.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquella noche, repasando
algunos de los comentarios recibidos en el blog por parte de los lectores, me
llamó la atención uno particularmente cálido y amoroso, firmado por un/a tal
Geha. Quise saber un poco más del remitente y descubrí que es el autor/a de un
blog extraordinario, que os recomiendo encarecidamente </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://labellezaqueamo.blogspot.com.es/">http://labellezaqueamo.blogspot.com.es/</a></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Después de leer varias de las
entradas, lo añadí a la lista de mis blogs preferidos. Siempre me ha
maravillado la gente que es capaz de transmitir un poderosísimo mensaje, con
una imagen, con muy pocas palabras. Fijaros, llevo ya un montón (1484, según el
word) de palabras y apenas he entrado en el contenido de lo que hoy quiero contaros.
Y Geha o Gea, como he visto que firma en muchas de las entradas, tiene ese
poder, la entrada “la Carta del alquimista” que reproduzco a continuación, aunque no tiene mucho que ver con lo que estamos hablando, es
una clara muestra de lo que quiero decir:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MFRc9T3dPC0" width="560"></iframe></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la larga, sugerente,
atractiva e interesante lista de “etiquetas” de ese blog hay de todo, muchos de
los temas que allí se tocan, son semejantes y paralelos a los de mis/nuestros
blogs y en seguida reconocí al autor/a como a un hermano/a de viaje
intergaláctico, con unas sensibilidades parecidas a las mías, pero con
muchísima y mejor capacidad para exponerlas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Bien, continuemos con las
“casualidades”, entre esas etiquetas, hubo una que me llamó poderosamente la
atención: “cedros resonantes”, empezaba: “Cuando una persona se encuentra en
estado de amor, despide una radiación que, en fracciones de segundo, es
reflejada en los planetas que están sobre nosotros, rebota nuevamente a la
tierra y da vida a todos los seres vivientes...”, no pude dejar de leer todo el
texto y cuando lo acabé, no pude por menos que querer saber más.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así que ya me tenéis buscando
por la web “cedros resonantes”, hasta bien entrada la noche. Escéptico y
bastante incrédulo como soy, mi primera impresión fue que se trataba de otra
bonita historia, con un trasfondo comercial: libros, aceites, siropes, cosméticos…,
hasta que llegué a ésta página:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.kedra.es/content/4-quienes-somos"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.kedra.es/content/4-quienes-somos</span></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Allí pude leer lo siguiente: “Salud
y vida natural</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hace más de tres décadas, la
revista "Integral" </span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_4qSECXA9_nEZrNNwMO8fZH_T0MPV3Cu8KzlSZXwEAQL7lwKC0uhQd5dVlL_3dVN4W1ujc5fYA6Ku7Zv0A5Q-INjDtOmDzBMgaW0SAn3kK32zwyBUYZ595EPhP_GHfHCUou0rpA/s1600/7614677.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_4qSECXA9_nEZrNNwMO8fZH_T0MPV3Cu8KzlSZXwEAQL7lwKC0uhQd5dVlL_3dVN4W1ujc5fYA6Ku7Zv0A5Q-INjDtOmDzBMgaW0SAn3kK32zwyBUYZ595EPhP_GHfHCUou0rpA/s400/7614677.jpg" width="287" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">saludaba por primera vez a todos los amantes de la
Naturaleza. En el equipo fundador estaba Jaume Rosselló, cuya labor como editor
ha dado luz a otras publicaciones, como "Cuerpomente" o
"Altaïr". Su tarea prioritaria es la difusión del naturismo y la
ecología, junto con temas inspiradores y eco filosofías”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La puesta en marcha de
iniciativas como la agricultura, los productos y los alimentos ecológicos y las
energías libres se centra en estos momentos en una visión holística de la salud
y en el respeto por formas de cultivo lo más naturales posible, entre ellas la
permacultura como criterio y estilo de vida. El hallazgo del universo alrededor
de "Los Cedros Resonantes de Rusia" resume todos estos criterios”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ya hace tiempo que la vida no
deja de sorprenderme, pero he de confesaros que en el momento que mi vista pasó
sobre las palabras “revista Integral” y Jaume Rosselló, algo se movió en mi
interior, fue uno de aquellos instantes –una pequeña iluminación- en que el
mundo se detiene… para reordenarse de nuevo, de forma más bella –si cabe- y más
amplia, como el movimiento de un calidoscopio. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lucreciasodo.files.wordpress.com/2014/02/calei-8x8.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://lucreciasodo.files.wordpress.com/2014/02/calei-8x8.gif" width="318" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Las primeras líneas de la
información que me estaba llegando, me hacían presagiar que me encontraba ante
un fenómeno de grandes proporciones y que hasta la fecha me había pasado
totalmente desapercibido: “Sin otra publicidad que la del boca a boca, la serie
de libros sobre los Cedros Resonantes se han convertido en un best seller
mundial. Después de haber vendido más de 10 millones de copias sólo en Rusia,
Vladimir Megre es en uno de los autores más leídos en su país y su obra se ha
traducido a más de 20 idiomas. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.pensamientoconsciente.com/wp-content/uploads/2011/08/book-anastasia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.pensamientoconsciente.com/wp-content/uploads/2011/08/book-anastasia.jpg" height="264" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los libros de esta serie contienen
inspiraciones que cobran una inusitada actualidad y que han ayudado a dar
forma a un emergente movimiento de eco aldeas en Rusia y en muchas partes
del mundo”. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Seguí adelante: “Como un
bosque profundo, misterioso y primigenio que parece preservar la memoria de los
tiempos, la infinita taiga se extiende a lo largo de miles de kilómetros en
Rusia (7000 km. de este a oeste). Parece no tener fin: a veces se expande a
través de las tierras bajas pantanosas, otras, como un manto denso, cubre las
montañas y colinas de suave pendiente; en otras ocasiones trepa hasta las
crestas rocosas. Es el bosque más grande y uno de los más antiguos de la
Tierra. Aún no he tenido la suerte de conocer Rusia, pero en mi viaje con
la autocaravana a Cabo Norte (Noruega, Finlandia y Suecia) pude llegar a
vivirla y os aseguro que pocos paisajes de la Tierra tienen ese poder de
atracción. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWSiyxdmslES6p0rh6JCkPeRq4YZOcipyM38kc6YLw3SrAj_8WkAU4NRYXGglAelVR8K0XmWFoPVzE9xihYtxzVP8iXKd1qQLtJydZZlJPI5q6X8QvEh8VTBM5kzSqDXuiy1C79w/s1600/cluster+10156+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWSiyxdmslES6p0rh6JCkPeRq4YZOcipyM38kc6YLw3SrAj_8WkAU4NRYXGglAelVR8K0XmWFoPVzE9xihYtxzVP8iXKd1qQLtJydZZlJPI5q6X8QvEh8VTBM5kzSqDXuiy1C79w/s400/cluster+10156+%25282%2529.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">No sé si alguna otra vez podré volver a la tierra de los Sami, pero
hasta la fecha, sigo sintiendo en mi interior que ese es el viaje de los viajes
y la llamada de la taiga y de la tundra sigue sonando en algún lugar muy
profundo de mi ser.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tras haber sobrevivido a la
Edad de Hielo en el sur, el abeto, el cedro y sus compañeros de hoja perenne se
extendieron hacia el norte, y conquistaron vastas áreas en la parte europea y
asiática de lo que hoy llamamos Rusia. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk04oTGGPFsd53hhn1yF0PRagCWFxEG914dAFIRQFlswm3P98Tpuh8xXLjPUm8b1PZeCVZo9hfZAlfBp3zSLMFTK1P-IpCVhmvWo3SmAWo5E657ObhOr9os0X3lA2ulXRov2IpKg/s1600/a563b401b41fcadfae638e9a9eb8737d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk04oTGGPFsd53hhn1yF0PRagCWFxEG914dAFIRQFlswm3P98Tpuh8xXLjPUm8b1PZeCVZo9hfZAlfBp3zSLMFTK1P-IpCVhmvWo3SmAWo5E657ObhOr9os0X3lA2ulXRov2IpKg/s400/a563b401b41fcadfae638e9a9eb8737d.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Todo el bosque está cubierto
de una gruesa y aterciopelada alfombra de musgo que permanece inalterable
durante todo el año y un impoluto manto protector de nieve -que tarda muchos
meses en derretirse- abriga, con silencio y solemnidad, un extraordinario
tesoro vegetal. En él crecen arbustos de exuberantes bayas y una riquísima
variedad de flores y potentes plantas medicinales, entre las cuales
encontramos, en un lugar de honor, el ginseng siberiano (Eleutherococcus
senticosus), "la raíz de la vida", una gran planta adaptógena.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Toda la vegetación concentra
sabiamente al máximo su fuerza vital para poder crecer en medio del riguroso
frío y la débil luz: éste es el secreto de sus potentes principios activos y
sus excepcionales propiedades medicinales.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Entrar en la taiga es cruzar
el umbral hacia un majestuoso altar natural que preserva el tesoro de memorias
ancestrales, cuando la Tierra era el hogar de un profundo e inabarcable saber. Entrar
en la profunda y misteriosa taiga, el paraíso de los cedros, es cruzar un
umbral sagrado donde la belleza y la solemnidad parecen surgir de la
nada. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUk2RGSkk7GLaVZ7DV9nZ_agrwfuWn1ccT5WnBGf-pAJ_7SPiYzxmr2a5I3JPgoIwuXeT-Mi653NYr129YP6ryJdy8NWAKGO3noXfXL56JFNBvsUDy4HxpiVsxhvzlEotUhQDuxw/s1600/P1060101_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUk2RGSkk7GLaVZ7DV9nZ_agrwfuWn1ccT5WnBGf-pAJ_7SPiYzxmr2a5I3JPgoIwuXeT-Mi653NYr129YP6ryJdy8NWAKGO3noXfXL56JFNBvsUDy4HxpiVsxhvzlEotUhQDuxw/s400/P1060101_editado-1.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al adentrarnos en la taiga,
una sensación inmediata de grandeza invade nuestra conciencia. Es tan potente
que lo único que uno quiere hacer es seguir caminando por el bosque, para ver
todo de nuevo, tocar y ser tocado por tanta magnificencia. Al presenciar
semejante espectáculo sientes que ya formas parte de la inmensidad de la taiga;
la experiencia tiene tal magnitud que te pone en conexión directa con el
infinito”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Un Árbol excepcional</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La majestuosa presencia de los
cedros te da su solemne bienvenida y un aire fresco, puro y cargado de energía
que invita a unirte plenamente a este intrigante espacio sagrado de belleza
natural.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La primera sorpresa que llega
a nuestros ojos es la extraordinaria altura de los cedros. La suave cascada de
luz que cae entre sus ramas baña de humildad al ser humano y le bendice con
solemnidad. Cuando estás entre esos gigantes y amorosos cedros, sientes que
estás siendo guiado por una profunda inteligencia que va más allá de tu
comprensión. Surge una necesidad inmediata de inclinarte ante ellos desde la
más profunda reverencia y gratitud.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Rodeado de un entorno
exuberante, el cedro es el gran patriarca de la taiga, el árbol sagrado,
totémico y medicinal de las culturas indígenas de Siberia desde hace milenios.
Es la grandeza de un árbol que de forma solemne y generosa entrega al hombre
todo aquello que necesita. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Cuál es el secreto de que los
árboles y las plantas silvestres de Siberia tengan unas propiedades tan
excepcionales? </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKBASyaI5tTbmPOqwOWePKN98_58LhGwPMBivF7vgw5dWtrQDXGWkfeN0plZy7KcZ80uDI8_NCIVlw6KD1O_Rygg34IrCL8LfHEMudj8kmleYBwOckkTm8X41jS6Qzh4MLr4gjQ/s1600/ae1cec0adc783d0737a5345539c3e682.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOKBASyaI5tTbmPOqwOWePKN98_58LhGwPMBivF7vgw5dWtrQDXGWkfeN0plZy7KcZ80uDI8_NCIVlw6KD1O_Rygg34IrCL8LfHEMudj8kmleYBwOckkTm8X41jS6Qzh4MLr4gjQ/s400/ae1cec0adc783d0737a5345539c3e682.jpg" width="285" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La ciencia nos dice
que el cedro siberiano es uno de los árboles más ricos en componentes
fitoterapéuticos activos que existen. Es debido a que en Siberia crece una
vegetación muy rica y única en el mundo en su forma original y primitiva. Para
sobrevivir a la Edad de Hielo, los árboles y plantas silvestres han tenido que
desarrollar un gran potencial. Para adaptarse al riguroso frío y viento y
sobrevivir en esas condiciones extremas, los árboles y las plantas han generado
desde hace milenios grandes concentraciones de aceites esenciales y nutrientes,
desarrollando unas propiedades terapéuticas excepcionales, que sus habitantes
han aprovechado desde la Antigüedad para preservar su salud y mantener al
máximo todo su potencial físico y espiritual.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Día y noche capta y acumula en
sus hojas en forma de aguja todo el espectro de energía luminosa. Su poder
purificador y antibacteriano es tan extraordinario que en un bosque de cedros
–y en un radio de hasta cinco kilómetros– no existe la enfermedad</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">De una inigualable belleza, es
el gran patriarca de los bosques de Eurasia. También es un árbol de excepcional
importancia espiritual: es un árbol totémico y medicinal de las culturas
indígenas de Siberia desde hace milenios.<br />
Todo en este árbol es excepcional: desde su madera, que tiene una fragancia y
durabilidad excepcionales gracias a su valiosa resina hasta sus agujas, desde
sus nutritivos piñones a su condición de árbol sagrado.<br />
Todo el árbol, desde su ADN hasta la savia, la resina, el tronco y las agujas
es un excepcional receptor y acumulador de energía lumínica y otras energías de
distinta frecuencia. Es un don viviente de la naturaleza, una inagotable fuente
de energía y de vida”.<br />
No tengo reparo en confesarlo, ¡quedé enganchado!, pero tampoco soy un iluso.
Tenía que saber más, así que me descargué, el libro sobre los cedros resonantes
que también podéis descargar aquí:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.giurfa.com/anastasia_cedros.pdf">http://www.giurfa.com/anastasia_cedros.pdf</a></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y seguí investigando…</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Yo ya sabía algo de árboles, he
conocido bastante bien a robles, hayas, tejos, olivos y otros árboles sagrados
de nuestra cultura, pero mi memoria sólo sabía de los cedros su longevidad y
la calidad de su madera, pero no era suficiente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i01.i.aliimg.com/photo/v0/126134951/Western_Red_Cedar_South_American_Hardwood.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i01.i.aliimg.com/photo/v0/126134951/Western_Red_Cedar_South_American_Hardwood.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La muy denostada –por algunos-
pero tan útil –para los más- Wikipedia, si
sabes distinguir y seleccionar críticamente la información, nos dice:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cedros (Cedrus)
constituyen un género de coníferas pináceas. Son árboles de
gran tamaño, de madera olorosa y copa cónica o vertical, muy utilizados para
ornamentación de parques. Poseen una distribución disjunta: Norte de África, Medio
Oriente y el Himalaya.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La palabra «cedro» procede
del latín cedrus, que a su vez viene del griego κέδρος
(kedros), expresión con la que se denominaba también al enebro.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro es el árbol nacional
del Líbano y su silueta figura sobre la bandera de este país.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFtkdY2hk996T993O4iHZ0KYAHw9sA6TXSorXK6htXE3bKYp4jVvjXJkuQEa75qq_3BDGQrztMlBQNuFhpnTH5zkhX5loNaADVJ1dfqOkVm3rHG48_ygx4p7SKBZ1h2BwVDyIj7A/s1600/images.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFtkdY2hk996T993O4iHZ0KYAHw9sA6TXSorXK6htXE3bKYp4jVvjXJkuQEa75qq_3BDGQrztMlBQNuFhpnTH5zkhX5loNaADVJ1dfqOkVm3rHG48_ygx4p7SKBZ1h2BwVDyIj7A/s400/images.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Especies</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Existen cuatro especies de
cedros:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cedro del Líbano, Cedrus libani .</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cedro del Atlas, Cedrus atlantica
</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cedro de Chipre, Cedrus brevifolia </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cedro del Himalaya, Cedrus deodara </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La clasificación
taxonómica de los cedros es objeto de discusión. Algunos botánicos reducen
las cuatro especies a tres, considerando que el cedro de Chipre es una
subespecie del cedro del Líbano (Cedrus libani subsp. brevifolia).
Otros creen que el cedro del Atlas es también una subespecie del cedro del
Líbano (Cedrus libani subsp. atlántica) y limitan a dos el número de
especies.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Características</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cedros son grandes árboles
de 25 a 50 metros de altura, en los que las hojas ―agujas perennes y
cortas (de 2 a 4 cm), un poco puntiagudas, pero más largas (de
3 a 6 cm) y más flexibles en el caso del cedro del Himalaya― se
reúnen en ramilletes sobre ramitas cortas. Su copa, afilada durante su
juventud, toma una forma tabular característica a partir de los 30 años.
Sus ramas son muy horizontales.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La piña hembra es
ovoide oblonga, de 6 a 11 cm de largo y 4 a 6 cm de diámetro, de la que
surgen piñones delgados, separándose antes de su caída del árbol. Las semillas triangulares
tienen alas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cedros pueden vivir más de
2000 años.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj95ITn1ZGSrHwRvd0m8TerMER1ADm_GtgrN0-gXUeGceXmnotmg6JfXarb83t6EvyGVF7xHLdoxhthvMq25PtfA2kKGR795MhxdJmma6ubeHnVqtZODSfMdNCGw1_GeZZ_0ncynA/s1600/1191c5cf6b62baf05dcaacde50a16afe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj95ITn1ZGSrHwRvd0m8TerMER1ADm_GtgrN0-gXUeGceXmnotmg6JfXarb83t6EvyGVF7xHLdoxhthvMq25PtfA2kKGR795MhxdJmma6ubeHnVqtZODSfMdNCGw1_GeZZ_0ncynA/s400/1191c5cf6b62baf05dcaacde50a16afe.jpg" width="283" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Uso</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Árboles ornamentales</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cedros han sido
introducidos en Europa allí donde son ampliamente utilizados como árboles de
ornamento en jardines. Existen numerosas variedades hortícolas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Una de las variedades más
conocidas es el «cedro azul», Cedrus atlántica 'Glauca', que también
existe con forma de sauce llorón: Cedrus atlántica 'Glauca
pendula'.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Madera</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La madera de cedro
del Líbano fue profusamente utilizada como material de construcción en el Antiguo
Egipto y ―según la Biblia― se utilizó para construir el primer Templo
de Jerusalén, (posiblemente hacia el 976 a. C.). Su madera
tiene la cualidad de ahuyentar a insectos y gusanos, y un olor peculiar. El
cedro ―erez en hebreo― es el árbol más citado de la Biblia.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sin embargo, por ser una
madera bastante frágil, su empleo en carpintería es muy limitado. Sus
propiedades de imputridez lo hacen idóneo en la construcción naval y la fabricación
de sarcófagos. Se usa en la construcción, sobre todo como recubrimiento de
muros exteriores (bevel-siding) y para tejas de
madera (shingles).</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La madera noble de este árbol
es útil para crear instrumentos musicales, como guitarras, de gran sonoridad y
belleza, así como para confeccionar objetos artesanos (cofres,
joyeros, etc.). También se usa habitualmente en la fabricación de lápices.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Esencia y resina</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El aceite natural aromático
del cedro del Atlas tiene propiedades antisépticas. No confundir este aceite
con el «aceite de cedro» utilizado para la observación microscópica, extraído
del enebro de Virginia, por eso llamado cedro de Virginia.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para los egipcios antiguos, la
esencia del cedro se utilizaba en el proceso de embalsamamiento de momias.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Simbolismos</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la magia caldea: árbol
protector de la acción de los malos espíritus.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En China es denominado árbol
del amor no desconfiable.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la Edad Medieval se
comentaba, que uno de los tres maderos de la cruz, el fabricado de cedro,
representaba al Padre imperecedero</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Admitían que su fruta sirvió
de alimento a Adán.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al cedro lo nombraban la
"vida de los muertos", pues el olor de su madera ahuyentaba de los
sepulcros insectos y gusanos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A decir de cierto personaje,
Pitágoras preconizaba como una de las plantas más auténticas para enaltecer la
divinidad fuera el cedro, junto al ciprés, la encina, el laurel y el mirto.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro involucra el
majestuoso signo de la inmortalidad, perdurabilidad, dignidad y pujanza.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"El justo florecerá como
la palmera; crecerá como cedro en el Líbano". (Salmos 92:12 RV
1960)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A éstos aspectos simbólicos
volveré más adelante.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-KYvQAdWtyvRNfY6bAihIYuPGrh78Vbjj8Vhsu_0fPKeb7tdsqWrSm4knG8hKLig2C0Yd9HllUXW-CgDjtbfBesKHM3znhP3fADu2pLItKrlzUCtv69_mxKmOnM6k9KqBAX4k-A/s1600/800px-Pedrengo_cedro_nel_parco_Frizzoni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-KYvQAdWtyvRNfY6bAihIYuPGrh78Vbjj8Vhsu_0fPKeb7tdsqWrSm4knG8hKLig2C0Yd9HllUXW-CgDjtbfBesKHM3znhP3fADu2pLItKrlzUCtv69_mxKmOnM6k9KqBAX4k-A/s400/800px-Pedrengo_cedro_nel_parco_Frizzoni.jpg" width="298" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aunque, otros expertos nos revelan
que podría tratarse de esta otra especie: Pinus sibirica (en ruso,
Сибирский кедр - Sibirsky Kedr) es una especie arbórea de
la familia de las pináceas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es originaria de Siberia desde
longitud 58°E en los montes Urales hacia el este, llegando a 126°E en
las Montañas Stanovoi en el sur de la República de Saja, y desde <span style="text-decoration: none;">Igarka</span> a una latitud
de 68°N en el valle bajo del río Yeniséi hacia el sur hasta 45°N en
el centro de Mongolia. En la parte norte de su zona de distribución, crece
a alturas bajas, típicamente 100-200 m, mientras que más al sur, es un árbol de montaña,
que crece a 1.000-2.400 msnm. A menudo alcanza la línea de árboles en
esta zona.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Si os fijáis el nombre en ruso
podría traducirse directamente como Cedro Siberiano, son árboles en apariencia muy
semejantes. Pero bueno, dejemos de lado la duda, aunque sea muy importante y continuemos:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para los aldeanos de
Siberia cada una de las partes del cedro tiene propiedades medicinales:
desde las hojas y yemas a la corteza, la resina, la piña, pasando por el piñón
y su cáscara. El cedro protege su salud y es la joya de su medicina
tradicional.<br />
Tradicionalmente es el "árbol de la limpieza" y desde tiempo
inmemorial las viviendas se desinfectaban con aceite de cedro. Los bosques
de cedro mantienen una limpieza y pureza del aire inusual, de hecho, puede
considerarse prácticamente libre de microbios gracias a la resina del cedro, un
extraordinario antiséptico natural. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.loscedrosresonantesderusia.es/admin/upload/imatges/originals/point_tree_7.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.loscedrosresonantesderusia.es/admin/upload/imatges/originals/point_tree_7.png" height="125" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thumbs.dreamstime.com/x/resin-26508127.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://thumbs.dreamstime.com/x/resin-26508127.jpg" height="400" width="263" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thumbs.dreamstime.com/x/jabone-diferente-con-los-conos-del-cedro-en-un-tablero-35514292.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://thumbs.dreamstime.com/x/jabone-diferente-con-los-conos-del-cedro-en-un-tablero-35514292.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Los cedros son una peculiar "fábrica
de oxígeno" que carga el aire de iones negativos generando una envolvente
sensación de bienestar.<br />
El valor nutricional de estos piñones de cedro es única: un conjunto
de vitaminas, ácidos grasos, aminoácidos, minerales y
oligoelementos que actúan sinérgicamente –el todo suma más que las partes-
potenciando nuestra salud. Su altísimo contenido en vitamina E (5
veces mayor que el aceite de oliva) lo convierte en un poderoso
antioxidante y su rica composición de ácidos grasos hace de él un
extraordinario regenerador celular (limpia, nutre y mantienen la
membrana de las células en un estado óptimo impidiendo la entrada de virus,
bacterias y radicales libres) y un regulador de importantes procesos vitales
(reduce las inflamaciones, equilibra el sistema cardiovascular -nivel de
colesterol, coagulación de la sangre, tensión arterial-, el sistema nervioso
central -conexiones neuronales- sistema endocrino y ginecológico). Todo ello se
debe a que los ácidos grasos que contiene son precursores de las prostaglandinas,
unas sustancias parecidas a las hormonas que protegen nuestro equilibrio.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://thumbs.dreamstime.com/x/conos-y-tuercas-del-pino-siberiano-del-cedro-23108110.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://thumbs.dreamstime.com/x/conos-y-tuercas-del-pino-siberiano-del-cedro-23108110.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
También contiene vitamina A, fósforo, magnesio, cobre, yodo, cinc,
manganeso, aminoácidos y oligoelementos que participan en la síntesis y
respiración celular y ayudan a restablecer el equilibrio ácido-base.<br />
El ácido pinolénico es otro principio activo del piñón de cedro que lo
hace único, un ácido graso insaturado que limpia y regenera las células,
previene la hipertensión, reduce el colesterol (es un buen disolvente de grasas)
y el azúcar en la sangre, previene las reacciones alérgicas.<br />
Este ácido graso no se encuentra en ninguna otra especie vegetal, sólo en la
familia de los pinos y, aunque hay cientos de especies de pino en todo el
mundo, los que crecen en Siberia (popularmente allí se conoce como "cedro
siberiano") tienen un 40% más de ácido pinolénico que cualquier otra
especie existente en el planeta.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aceite de piñón de cedro siberiano
con espino amarillo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.kedra.es/9-thickbox_default/aceite-de-pinon-de-cedro-siberiano-con-espino-amarillo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.kedra.es/9-thickbox_default/aceite-de-pinon-de-cedro-siberiano-con-espino-amarillo.jpg" height="400" width="313" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la medicina tradicional de
muchas culturas, el espino amarillo se toma como planta medicinal y en Siberia
es muy apreciada como reconstituyente. Es un extraordinario antioxidante,
bactericida y cicatrizante y sus bayas contienen un precursor de la
serotonina(para estados depresivos), vitamina K y beta sitosterol que
tienen una potente acción contra la arterioesclerosis.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La producción de todos los
productos es ecológicamente limpia y absolutamente artesanal según los antiguos
métodos tradicionales siberianos y usando maquinaria exclusivamente de madera.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A los quinientos años de vida
comienzan a resonar, un zumbido casi inaudible parecido al que produce la
corriente en los cables de alta tensión: es la señal que envían a los seres
humanos para que los tomen y utilicen su energía almacenada. Y lo hace durante
tres años. Si en este tiempo el cedro no entra en contacto con nadie, incapaz
de entregar la energía almacenada del Cosmos directamente al ser humano,
comenzará a quemarla en sí mismo. Este doloroso proceso de incineración dura
veintisiete años.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Simbolismo del árbol.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://paranormalagogo.files.wordpress.com/2012/07/purl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://paranormalagogo.files.wordpress.com/2012/07/purl.jpg" width="287" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En otras entradas del blog ya
hablamos del simbolismo del árbol, recordemos lo más sustancial:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“El árbol —que proporciona
cobijo, protección, leña para el fuego que calienta y alimenta— es sin duda,
uno de los símbolos más importantes utilizados por el ser humano desde los
tiempos más remotos pues representa a la vida y el origen del cosmos.
Algunas civilizaciones antiguas tenían su árbol sagrado: los celtas veneraban
el encino; mientras que los escandinavos, tenían al fresno por su árbol; los
hindúes aún en la actualidad veneran a la higuera. Tan importante llegó a ser
el árbol que incluso varios dioses antiguos estaban asociados a un árbol
determinado: Osiris, dios egipcio de la resurrección estaba relacionado con el
cedro; el dios romano Júpiter, al encino y Apolo, al Laurel.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Asociado al nacimiento en
todas las civilizaciones antiguas, no es raro encontrar un árbol aún hoy en día
en varios hogares durante la temporada navideña como símbolo de la llegada
de Jesús; aunque quizá pocos sepan que el famoso árbol de navidad que
alegra nuestras casas cada diciembre tiene sus orígenes en una antigua
tradición celta donde se creía que el Divino Idrasil era un árbol
gigantesco cuyas ramas sostenían al universo entero y a todo lo existente,
incluida la humanidad. Quizá por esta razón, tampoco sea extraño encontrar que
muchas culturas antiguas afirmaban descender de los árboles, como es el caso de
los ainou en Japón que afirmaban descender del bambú o los tagalos en Filipinas
que creían descender de la mimosa.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero además del nacimiento, el
árbol ha representado también la unión entre el cielo y la tierra, pues sus ramas
alcanzan la altura que ningún otro ser vivo logra, mientras sus raíces se
encuentran bien afianzadas a la tierra, que es la que le da la vida. Es así
como el árbol vuelve una vez más a ser el “eje del mundo”, ya no como el
originador, sino como el intermediario entre ambos mundos: el de lo sagrado y
el de lo terrenal. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El árbol es pues dador de
vida, intermedio entre lo eterno y lo efímero, representa también la
inmortalidad y el ciclo de la vida (al relacionarlo con las estaciones del
año); por ello cuando una persona muere es enterrada en un ataúd de madera, lo
que significa que vuelve a la tierra misma, cobijado con la madera del árbol;
el ataúd representa también el árbol hueco donde antiguamente se creía que
estaban los muertos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://isopixel.net/wp-content/uploads/2007/05/lilit-tentando-eva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://isopixel.net/wp-content/uploads/2007/05/lilit-tentando-eva.jpg" height="398" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mención especial merece el
simbolismo del árbol en el cristianismo: mientras que para la mayoría de las
religiones representa el origen de la vida y del cosmos, el cristianismo lo ve
como algo prohibido, cuyos frutos dieron el conocimiento a Adán y Eva,
condenándolos y expulsándolos a su vez del Edén. El árbol prohibido,
fuente de conocimiento y consciencia, virtudes sólo atribuidas a Dios, se
convierte poco a poco en símbolo del pecado pues, cuando el ser humano tiene
acceso a dicho conocimiento a través de sus frutos, pretende igualarse con Dios
y no le adorará más.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero el árbol no sólo llegó a
ser importante para antiguas civilizaciones, algunas prácticas también lo
adoptaron como parte importante de su simbolismo, tal es el caso de la alquimia donde
éste representaba la consecución de la Gran Obra.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El simbolismo del Cedro.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro ha sido reverenciado
por su significado espiritual durante miles de años. Su madera se usaba para
las puertas de los templos sagrados y se quemaba en ceremonias de limpieza para
purificar. Se creía que el árbol albergaba dioses importantes y era una entrada
a dimensiones más elevadas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La palabra inglesa cedro viene
del hebreo "qatar", que significa purgar, indicando que la madera de
cedro se usaba para los rituales de purificación y limpieza. En el Himalaya, el
cedro es llamado "deodar" de la palabra sánscrita "devdar",
que significa la madera de los dioses.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.hercolubusufo.com/wp-content/uploads/2014/09/sitchin-anunnaki.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.hercolubusufo.com/wp-content/uploads/2014/09/sitchin-anunnaki.jpg" height="208" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la antigua Sumeria se
reverenciaba el cedro hace 7000 años, denominando al árbol como el Árbol del
Mundo, la morada de Ea, su dios jefe. La Biblia tiene numerosas referencias al
cedro, incluyendo su uso en el Arca del Pacto.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro se ha usado para
curar, purificar y la protección espiritual. Se cree que sus propiedades
espirituales promueven pensamientos de paz y ayudan a interpretar mensajes del
interior de uno mismo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Majestuoso y poderoso, el
cedro es además, inalterable. Al igual que el sándalo, resiste al paso del
tiempo, repele los insectos... así como a los malos espíritus. El cedro es
signo de inmortalidad, perdurabilidad, dignidad y pujanza. El cedro se ha usado
para curar, purificar y la protección espiritual. Se cree que sus propiedades
espirituales promueven pensamientos de paz y ayudan a interpretar mensajes del
interior de uno mismo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro está asociado al
chakra coronal y a los colores violeta y púrpura.<br />
• Conecta la energía de la tierra con la del cielo.<br />
• Combate la dispersión psicológica o espiritual, el nerviosismo y la
susceptibilidad y contribuye a recuperar la serenidad.<br />
• Ayuda a fijarse objetivos y alcanzarlos contra viento y marea con valentía,
dignidad, serenidad y soberanía.<br />
• Permite aguantar sucesos o emociones imprevistos, nos hace fuertes e
inamovibles incluso ante una crisis o desestabilización.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ecured.cu/images/thumb/3/3d/Sarcofago_Egipcio.jpg/250px-Sarcofago_Egipcio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.ecured.cu/images/thumb/3/3d/Sarcofago_Egipcio.jpg/250px-Sarcofago_Egipcio.jpg" height="344" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
• Favorece la transformación de una situación aparentemente negativa en una
experiencia rica en aprendizaje y sabiduría además de atenuar los temores y la
agresividad que pueden provocar. Debido a su talla considerable, a su
follaje perenne y a su madera excelente e incorruptible, aparece como emblema
de grandeza, nobleza y perennidad en numerosos pueblos antiguos que utilizaron
su madera y su resina para preservar y atesorar lo que más apreciaban.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la época de reino de
Judá, el cedro se consideraba madera preciosa, era muy cotizada y alabada. El
Rey David vivía en un palacio de cedro, en cambio el Arca de la Alianza todavía
seguía en una tienda.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Dijo el rey
al profeta Nathán: Mira ahora, yo moro en edificios de cedro y el Arca de Dios
está entre cortinas. (2 Samuel 7,2)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sin embargo
Dios prohibió a David edificar un Templo en su nombre, por haber derramado
mucha sangre y traer guerras. (1 Crónicas 22, 8-10)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blogs.universal.org/bispomacedo/wp-content/uploads/sites/3/2010/10/first_temple_gallery.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://blogs.universal.org/bispomacedo/wp-content/uploads/sites/3/2010/10/first_temple_gallery.jpg" height="270" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Y Salomón
mandó a decir a Hiram: Tú ya sabes cómo David, mi padre, no pudo construir la
Casa al nombre de Yavé, su Dios, a causa de las guerras que en rededor le
movieron, hasta que Yavé puso a sus enemigos bajo las plantas de sus pies. Pero
ahora Yavé, Dios, me ha dejado tranquilo en derredor; ningún enemigo, ninguna
adversidad. Heme, pues, resuelto a construir un Templo al nombre de Yavé, mi
Dios, según Yavé dijo a David, mi padre: "El hijo tuyo, que yo pondré en
tu lugar sobre tu trono, ése edificará el Templo a mi nombre". Así, pues,
ordena que se me corten cedros del Líbano. (1 Reyes 5,16-20)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Esto fue lo
que Salomón dijo ante la embajada del Rey fenicio Hiram de Tiro (actual
Líbano), que le fue enviada nada más saberse la noticia de que Salomón había
sido ungido rey.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">También
recubrió los veinte codos de la parte posterior del Templo con planchas de
cedros, desde el suelo hasta las vigas, y destinó el interior para el
Santísimo; y los cuarenta codos delante del Santísimo constituían el Santuario.
De cedro era todo el interior del edificio, con bajorrelieves de coloquíntidas
y guirnaldas de flores. Todo era cedro. Nada de piedra se veía. (1 Reyes
6,16-18)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Este es el
mítico Templo de Jerusalén, construido en el siglo X a.C., del cual sólo
sobrevive parte de las murallas que edificó Herodes cerca de mil años después,
en su reconstrucción del templo. Este resto histórico es conocido actualmente
como el Muro de las Lamentaciones.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tras la
finalización del Templo, Salomón se mandó edificar un nuevo palacio, para ser
su vivienda y sede de gobierno. Tanta fue la madera de cedro que debió emplear
que el nuevo palacio se conoció como “el bosque del Líbano”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Entonces se
dio Salomón a construir un palacio, durante trece años, hasta que quedó
totalmente terminado. Edificó pues, el palacio, "Bosque del Líbano",
de cien codos de largos, cincuenta de ancho y treinta de alto, sostenido sobre cuatro
hileras de columnas de cedro, en las que se apoyaban vigas de cedro y un
techado de cedro también. (1 Reyes 7,1-3)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i2.cdn.turner.com/cnnnext/dam/assets/150908190653-world-architecture-light-of-life-church-2-super-169.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i2.cdn.turner.com/cnnnext/dam/assets/150908190653-world-architecture-light-of-life-church-2-super-169.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro es
apropiado para construir moradas a dioses y reyes porque en su interior, como
el oro, guarda los atributos de nobleza, pureza y riqueza. Jesucristo se
representa en ciertos casos en el corazón de un cedro.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Su aroma crea un ambiente
relajante, sedante y equilibrador, que favorece la reflexión. Purifica el aire
y facilita la respiración profunda por lo que ayuda en casos de catarro y
resfriados. Además es mucolítico lo que le hace especialmente útil para las
afecciones catarrales y casos de bronquitis crónica. También se le atribuyen
propiedades afrodisíacas que pueden estar fundamentadas por la acción tónica y
estimulante que ejerce sobre el cuerpo entero, reduciendo al mismo tiempo el
estrés y la tensión.<br />
En cosmética es un excelente astringente y antiséptico que se añade en
mascarillas de limpieza para pieles grasas o acneicas y en champús anticaspa.
Tiene un olor muy masculino por lo que se añade en artículos de tocador para
hombres, sobre todo en lociones para después del afeitado.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.kedra.es/15-thickbox_default/crema-balsamo-facial-rejuvenecedora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.kedra.es/15-thickbox_default/crema-balsamo-facial-rejuvenecedora.jpg" height="400" width="313" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Terapéuticamente se utiliza en compresas y baños de asiento para casos de
cistitis. Como descongestionante de las vías respiratorias y en gargarismos
para combatir los dolores de garganta.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">
Combina bien con: Bergamota, clavel, amaro, ciprés, incienso, jazmín, enebro,
nerolí, rosa, romero, vetiver, ylang-ylang.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es un árbol muy poderoso
espiritualmente que representa los procesos ocultos de la vida.<br />
Tradicionalmente se usa para preservar las cosas y los espacios sagrados. Por
ello es frecuente encontrarlo en los límites de los terrenos en cuyo interior
ejerce su influencia.<br />
Se creía que el cedro hacía brotar las semillas y nacer los corderos en primavera
y en general provocaba todos los procesos sagrados del ciclo
anual. También se le consideraba excelente para invocar espíritus
auxiliares y para las terapias donde lo importante sea la prevención y la
conservación<br />
En el Celtic Reiki, cedro podría usarse para crear un límite o frontera
protector de un espacio sagrado donde vayamos a actuar. Es por tanto
complementario de Koad (el Soto) fortaleciendo entre ambos el espacio sagrado
que delimitan.<br />
Combinado con otras esencias aumenta el tiempo en el que estas actúan sobre los
patrones vibratorios sutiles del paciente. También mejora las posibilidades de
éxito en la curación de las otras esencias.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIxZwwQg7B28qQeC7bVUW3JozN6M53mlh9UMz1jsstUuQhLjIc9SJsMfaEZZI6lmQZo9BiQN5bkoS8WhIJfuFBIjzetBLFIrgoaXLXq71oDrKrNYR33zDCnxQjc-jzaLQbcv6EA/s1600/05c618f77e2a443a6d9942b75854836c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIxZwwQg7B28qQeC7bVUW3JozN6M53mlh9UMz1jsstUuQhLjIc9SJsMfaEZZI6lmQZo9BiQN5bkoS8WhIJfuFBIjzetBLFIrgoaXLXq71oDrKrNYR33zDCnxQjc-jzaLQbcv6EA/s400/05c618f77e2a443a6d9942b75854836c.jpg" width="298" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
Este bello y majestuoso árbol, de hojas argénteas, áureas o azules según sea su
variedad Atlas, Himalaya o Líbano, es símbolo de lo incorruptible. Egipcios,
griegos y romanos emplearon el cedro para hacer bajeles y ataúdes, estatuas y
antorchas. Los judíos lo usaron para construir el armazón del Templo en tiempos
de Salomón. En la antiquísima magia caldea, el cedro es el árbol protector por
excelencia: rechaza la acción de los malos espíritus. En China es llamado árbol
del amor fiel. En la Edad Media se decía que, de los tres maderos de la cruz,
el hecho de cedro simbolizaba al Padre eterno. De su fruta, creían, comió Adán
en el paraíso. Lo llamaban «la vida de los muertos» porque el olor de su madera
alejaba de las tumbas insectos y gusanos. Según Jamblico, Pitágoras recomendaba
que una de las maderas más propias para honrar a la divinidad fuera el cedro
—además del ciprés, la encina, el laurel y el mirto—. El cedro encierra el
sublime simbolismo de la inmortalidad, perennidad, nobleza y vigor.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://zodiacolunararboreocelta.files.wordpress.com/2013/09/10171925_737230729724676_8571532107642031971_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://zodiacolunararboreocelta.files.wordpress.com/2013/09/10171925_737230729724676_8571532107642031971_n.jpg" width="318" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
El cedro es el signo celta para los nacidos del 9 al 18 de febrero (
siguiendo con el tema de las casualidades, yo nací un 18 de febrero) y del 14
al 23 de agosto, simboliza la confianza el arte y la religión.<br />
El druidismo estaba muy estrechamente ligado con la naturaleza, por
lo que los árboles eran considerados sagrados, formaban parte del calendario
celta además de representar los tres planos de conciencia del mundo celta, el
primer plano o mundo terrenal representado por el tronco, el segundo plano,
mundo de los sueños o inframundo representado por las raíces que se expanden en
las profundas inmensidades de la tierra y el tercer plano o supra mundo
representado por las ramas que acarician el cielo.<br />
Los 21 árboles sagrados son: abeto, olmo, ciprés, álamo, cedro, pino, sauce
llorón, árbol de limas, roble, árbol de avellanas, árbol Rowan o serbal, arce,
el nogal , árbol de castañas, árbol de cenizas o fresno, árbol Hornbeam o
carpe, higuera, abedul, manzano, olivo y haya.<br />
<br />
El Cedro, símbolo del arte y la religión.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
Los nacidos bajo el signo del cedro, poseen la virtud de la confianza, es
optimista aunque un poco arrogante. Las personas nacidas bajo la sombra del
cedro poseen una belleza extraña y pintoresca; lo que le da una personalidad
extrovertida y algo arrogante, los nacidos en el periodo de invierno no son
constantes en las relaciones amorosas y los nacidos en la época de verano le
dan más importancia al trabajo que al amor y la familia.<br />
Le gusta impresionar en cualquier ámbito de su vida y ser reconocido por los
demás, cuando envejecen esta actitud degenera en necesidad de ser cuidado y
querido por todas las personas que lo rodean, la arrogancia nunca desaparece en
su actitud.<br />
Su carácter lo hace perfecto para ser un empresario exitoso, es un excelente
líder y trabajador, su belleza exótica tanto externa como interna le dan
cualidades encantadoras que si sabe utilizarlas puede vender cualquier cosa.
Además siempre alcanza sus metas y le encanta ser reconocido.<br />
Los nacidos bajo el signo celta del cedro, son muy materialistas y necesitan de
los lujos para sentirse satisfechos.<br />
Además tiene un sentido artístico muy profundo, pero no es un buen artista, el
cedro utiliza esta capacidad para sobresalir en otros ámbitos laborales, sobre
todo en los negocios.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
El cedro en el amor</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsx-Fr8MErXCtgFV34U9x2CoKdcxCBN93VEQ36ecU06u-Bz3-XWyUjVeFNl_EPo0tjdSdfrCmH8aAOs3KboC2-5UBxsmXiiPSgMoTdPiKjm4xT9NlhBb8IpdanbIwqd1A3hTjNQ/s1600/1396355920_730407_1396358335_sumario_grande.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsx-Fr8MErXCtgFV34U9x2CoKdcxCBN93VEQ36ecU06u-Bz3-XWyUjVeFNl_EPo0tjdSdfrCmH8aAOs3KboC2-5UBxsmXiiPSgMoTdPiKjm4xT9NlhBb8IpdanbIwqd1A3hTjNQ/s400/1396355920_730407_1396358335_sumario_grande.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />
Los nacidos bajo la sombra del cedro tienen muchos pretendientes por su
singular belleza, pero ellos son muy quisquillosos en la elección de su pareja,
pues su amor perfecto debe cumplir ciertas cualidades que lo satisfagan, sobre
todo apariencia y dinero, pero cuando encuentra el amor de su vida jamás se
separarán pues el gran optimismo que emanan los cedros hará sentirse tranquilo
y satisfecho al otro en la relación de pareja.<br />
La salud y vida de los nacidos en el signo del cedro<br />
Los nacidos en el signo del cedro tienen una gran fortaleza en el ámbito de la
salud, por lo que no suelen ser propensos a enfermedades graves, y si las
contraen no dejan que las afecten, pues no se perdonarían verse a ellos mismos
desvalorizados.<br />
Además los nacidos en el signo del cedro son muy propensos a adquirir cólicos
producidos por su ira que se manifiesta cuando no consiguen alguno de sus
objetivos.<br />
El color que mejor canaliza su energía es el verde turquesa que representa la
inmensidad del mar, representa la tranquilidad mental muy necesaria para el
carácter de los cedros, la utilización adecuada de este color por parte de los
nacidos en el signo del cedro le proporciona un equilibrio muy importante en su
superación y evolución personal.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero volvamos a la historia de
los “cedros resonantes”</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjINcgAm5mOxSeFn5m2L7AzIhJMdBZXAERrXQ-kWe0-Q75jXYjgE_Z_2qN96lRQe_puEW99vbQvf3xm96cG5fiTH9EUif2tSswIrs0Nose7Ffexr0wl36KjGho_iFkKzb_lI6zoRw/s1600/megre-koszontoje.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjINcgAm5mOxSeFn5m2L7AzIhJMdBZXAERrXQ-kWe0-Q75jXYjgE_Z_2qN96lRQe_puEW99vbQvf3xm96cG5fiTH9EUif2tSswIrs0Nose7Ffexr0wl36KjGho_iFkKzb_lI6zoRw/s400/megre-koszontoje.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Todo empieza en 1995, cuando
el empresario Vladimir Megre se dispone a surcar el río Obi en la Siberia
Central, en busca de los misteriosos "cedros resonantes" que, según
le contó un anciano siberiano, tenían poderes curativos y la capacidad de
volver a conectar a los seres humanos con lo divino. Esta búsqueda se
convertirá en un extraordinario viaje iniciático que cambiará su vida para siempre. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Según nos cuenta Megre, en una parada en el río se
encontró con Anastasia, que conocía la ubicación exacta de los "cedros
resonantes" que buscaba y se ofreció para ser su guía. A lo largo de los
tres días siguientes, Vladimir Megre fue llevado a un mundo de revelaciones impactantes,
sexo sagrado, estados alterados de conciencia, asombrosa sabiduría y
desarrollados poderes.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A lo largo de la obra,
Anastasia va desvelando al empresario las extraordinarias propiedades
medicinales de su aceite y sirope para la salud espiritual, emocional y física
del ser humano. Todo esto le causó tal impacto que sintió la necesidad de
abandonar su negocio para dedicarse a documentar y compartir estas
revelaciones.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://image.casadellibro.com/a/l/t0/63/9788461615063.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://image.casadellibro.com/a/l/t0/63/9788461615063.jpg" height="320" width="203" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para hacernos una idea más
exacta del contenido, veamos una pequeña parte del primer capítulo:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">“En una ocasión, cuando ya retornábamos
a Novosibirsk, di instrucciones de atracar el buque de mando a la orilla de un minúsculo
poblado compuesto por varias casas pequeñas que se encontraba decenas de kilómetros
alejado de los grandes poblados. La estancia fue planificada para tres horas a
fin de que la tripulación del buque pudiera andar un poco por tierra, los
habitantes del lugar adquiriesen nuestras mercancías y productos, y nosotros
les comprásemos a ellos, a precios bien baratos, plantas y frutos silvestres de
la taiga y también pescado.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Durante la parada se acercaron
a mí, como jefe de la expedición, dos ancianos lugareños, según los juzgue
entonces, quienes me hicieron una petición que me resulto bastante extraña. Uno
de los ancianos era de edad más avanzada y el otro algo más joven. El de mayor
edad, un viejo con una larga barba blanca, se mantenía todo el tiempo en
silencio, dejando hablar al más joven. Trataba de convencerme para que pusiera
a su disposición unos cincuenta hombres (la tripulación del barco estaba compuesta
por un total de 65) para llevarlos a un punto de la taiga, distante unos veinticinco
kilómetros del lugar donde nos encontrábamos. El objetivo de internarse en las
profundidades de la taiga era cortar un árbol al que calificaba como cedro resonante.
El cedro, que según dijo, había alcanzado una altura de 40 metros, debía ser seccionado
en partes pequeñas que pudieran ser transportadas a mano hasta el barco.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Debíamos llevarnos, según decía,
absolutamente todo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El anciano sugería cortar cada
parte en trozos bien diminutos. Cada uno de nosotros debía tomar uno y regalar
los restantes a parientes, conocidos y a todo aquel que deseara recibirlos como
regalo. El viejo decía que aquel cedro era algo extraordinario. Que se debía
llevar un trocito en un cordón, colgado sobre el pecho y además, que había que ponérselo
estando descalzo sobre la hierba y apretarlo con la palma de la mano izquierda
sobre el pecho descubierto. Afirmaba que pasado un minuto, se sentiría un calor
agradable irradiado por el cedro y luego se experimentaría un ligero estremecimiento
recorriendo todo el cuerpo. De vez en cuando, al surgir el deseo, se debía
pulir suavemente, con las yemas de los dedos, la parte del trocito de cedro que
no está en contacto con el cuerpo, apoyando el otro extremo en los dedos
pulgares de las manos. El anciano aseveraba, plenamente convencido, que ya a
los tres meses, la persona que llevara en su pecho el trocito de cedro
resonante experimentaría un mejoramiento sustancial de su estado de salud y de ánimo
y se habría curado de muchas enfermedades.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Incluso del SIDA? ―pregunte,
habiéndole dado antes una breve explicación sobre esta enfermedad, según lo que
yo conocía a través de la prensa. Y el respondió con firmeza:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—!De cualquier enfermedad!</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://loquepodemoshacer.files.wordpress.com/2010/10/book-of-kin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://loquepodemoshacer.files.wordpress.com/2010/10/book-of-kin.jpg" width="257" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero esto, en su opinión, era
una tarea fácil. Lo más importante consistía en que la persona que poseyera
este pedazo de cedro se haría más bondadosa, sería más afortunada y tendría más
talento.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Yo ya sabía algo sobre las
propiedades curativas del cedro de nuestra taiga, pero de ahí a que este
pudiera influir en los sentimientos y en las capacidades de las personas, en
aquel momento me pareció algo completamente inverosímil. Pensé que lo que estos
ancianos querían de mi, era dinero a cambio de ese cedro que ellos consideraban
extraordinario. Y comencé a explicarles que ahí fuera, “en el gran mundo”, las
mujeres, para resultar atractivas, suelen llevar joyas de oro y de plata y que
no iban a pagar ni un rublo por un simple trozo de madera, por lo que yo no
estaba dispuesto a incurrir en ningún tipo de gasto por algo así.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Las llevan por
desconocimiento —se escucho como respuesta del anciano—. El oro es polvo en comparación
con un trozo de este cedro. Más no queremos dinero alguno. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Podemos daros setas secas también,
pero nosotros no necesitamos nada...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sin entrar en discusión por
respeto a sus años, dije:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Bueno, es posible que alguien
se ponga uno de sus colgantes de cedro... Lo harían si un gran maestro del
tallado quisiera poner sus manos en él y creara algo extraordinariamente
bello...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">A lo que el viejo respondió:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Si, se podría tallar, pero es
mejor pulirlo. Resultara mucho mejor si lo pule uno mismo con sus dedos, en el
momento en que su alma se lo pida, entonces el cedro tendrá también un aspecto
bello.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.kedra.es/3-thickbox_default/colgante-de-madera-de-cedro-siberiano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.kedra.es/3-thickbox_default/colgante-de-madera-de-cedro-siberiano.jpg" height="400" width="313" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;">En ese momento, el viejo que
era “más joven”, se desabrocho rápidamente la vieja cazadora, luego la camisa,
y mostro lo que llevaba en el pecho. Lo que vi era un ovalo o circulo combado.
Sus diferentes colores –violeta, frambuesa, rojizo...– configuraban un dibujo
incomprensible donde las vetas del árbol semejaban riachuelos. No soy un gran conocedor
de obras de arte, aunque de vez en cuando he tenido la ocasión de visitar galerías
de pintura. Los mejores artistas del mundo no solían despertar emociones especiales
en mí, pero aquello que colgaba del pecho del anciano suscito muchos más sentimientos
y emociones que una visita a la Galería Tretyakov. Y le pregunte:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Y cuantos años lleva usted
puliendo su trozo de cedro?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Noventa y tres —contesto el
viejo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Y qué edad tiene usted?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Ciento diecinueve.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquel momento no le creí,
pues el anciano aparentaba tener unos setenta y cinco anos. Sin advertir mis
dudas, o sin prestarles atención, el viejo, algo inquieto, trataba de convencerme
de que un trozo de cedro, pulido únicamente por los dedos de la propia persona,
también luciría bello en solo tres anos. Y después, cada día que pasara se vería
aun mejor, particularmente el que usan las mujeres. El cuerpo de su dueño desprendería
un aroma sumamente grato y beneficioso, que nunca podría compararse con ningún perfume
producido artificialmente por el ser humano.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://cubicletalkies.files.wordpress.com/2013/11/dersu-in-a-close-up.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://cubicletalkies.files.wordpress.com/2013/11/dersu-in-a-close-up.jpg" width="385" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">De hecho, de los dos ancianos
emanaba, ciertamente, un olor muy agradable. Me percate de ello a pesar de que
fumo, y, seguramente, como todos los fumadores, tengo el sentido del olfato un
poco atrofiado.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Otra cosa me resultaba también
extraña... Comencé a notar en su forma de hablar, frases que no eran propias de
los habitantes de esta zona del norte tan apartada. Todavía hoy puedo recordar
algunas de ellas, incluso con la entonación que le daba. El viejo me dijo cosas
como:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Dios creó el cedro como
acumulador de las energías del Cosmos...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cuando una persona se
encuentra en estado de amor, desprende una irradiación que, en fracciones de
segundo, es reflejada en los planetas que están sobre nosotros, rebota nuevamente
a la Tierra y da vida a todos los seres vivientes...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El Sol es uno de esos cuerpos
celestes, pero tan solo refleja una pequeña parte de esta irradiación...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">De las irradiaciones emitidas
por el ser humano en la Tierra, solo las luminosas pueden elevarse hacia el
Cosmos. Y a su vez, solo los rayos beneficiosos retornan desde el Cosmos a la
Tierra...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cuando una persona se
encuentra en un estado de sentimientos malévolos, emite una irradiación oscura.
Esta irradiación oscura no puede elevarse a las alturas y va a parar a las
profundidades de la Tierra, y después de rebotar contra el subsuelo, regresa a
la superficie en forma de erupciones volcánicas, terremotos, guerras...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El logro culminante de esa irradiación
oscura es la influencia de esos rayos, que exacerban los sentimientos malignos
en la persona que los origino...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro vive quinientos
cincuenta años. Con sus millones de hojas-agujas, capta y acumula en si, noche y
día, energía luminosa en todo su espectro. Durante la vida de un cedro pasan
sobre el todos los cuerpos celestes que reflejan la energía luminosa...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hasta el trocito mas pequeño
de cedro, tiene más energía beneficiosa para el hombre que todas las instalaciones
energéticas de la Tierra, creadas por su mano, juntas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HTmB4ysIzTwVdyhPzHacMiqRMvxjAHnOofjph5Xr_vbaYxX-jiNQXxopvbxL5Yl957mUjWcZ8PEeLhZqqzUsvDS49_RFQ-0yEPMVPAMNfjEwrelxN13DwP8-0DHBsUMx51kGLQ/s1600/P1060068_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HTmB4ysIzTwVdyhPzHacMiqRMvxjAHnOofjph5Xr_vbaYxX-jiNQXxopvbxL5Yl957mUjWcZ8PEeLhZqqzUsvDS49_RFQ-0yEPMVPAMNfjEwrelxN13DwP8-0DHBsUMx51kGLQ/s400/P1060068_editado-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El cedro recoge la energía
que, procedente del Hombre, emite el Cosmos, la conserva y, en el momento
necesario, la devuelve, precisamente cuando esta resulta insuficiente en el
Cosmos, o lo que es lo mismo, en el ser humano, en todo organismo que vive y
crece en la Tierra...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Muy raras veces se encuentran
cedros que absorban y no tengan la oportunidad de devolver la energía
acumulada. Al transcurrir quinientos años de vida, estos comienzan a resonar.
De esta forma, hablan con su sonido silencioso, transmitiendo su señal a las personas,
para que la gente los tome, los corte y utilice su energía acumulada en la Tierra.
Es así como el cedro pide con su sonido... Durante tres años pide... y si
durante ese periodo no es contactado por ninguna persona viva, privado de la
posibilidad de entregar dicha energía, acumulada a través del Cosmos, pierde la
capacidad de brindarla directamente al ser humano. Entonces comienza a quemarla
en si mismo. Este sufrido proceso de incineración y muerte se prolonga por
espacio de veintisiete anos...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Recientemente descubrimos un
cedro de esta naturaleza, y determinamos que ya llevaba dos anos resonando.
Tintinea flojito... muy flojito. Es posible que trate de prolongar su petición
por más tiempo, pero le queda solo un ano más. Hay que aserrarlo y repartirlo
entre la gente...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El viejo estuvo hablando mucho
tiempo y no se por qué motivo, yo le escuchaba. La voz de aquel extraño y
longevo siberiano se dejaba oír unas veces con una fe sosegada y otras con emoción,
y cuando se emocionaba, comenzaba de forma rápida a pulir suavemente su trocito
de cedro con las yemas de los dedos como si estuviera tocando algún tipo de
instrumento musical.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En la orilla hacia frio. Desde
el rio soplaba un viento otoñal. El aire frio despeinaba el pelo cano de las
cabezas descubiertas de los dos ancianos, sin embargo, la vieja cazadora y la
camisa del que hablaba permanecían desabotonadas. Y el continuaba puliendo, con
las yemas de los dedos, su trozo de cedro colgado en su pecho descubierto y
expuesto al viento. Trataba aun de hacerme comprender su significado.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">No accedí a su petición porque
–aparte de que todo lo que me contaron, lo considere entonces una enorme superstición
de aquella gente– la demora del barco durante tres días me hubiera causado
grandes pérdidas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9J5SAOhJLLRtmqGkwMZh-ADXbI0KshLIau6Eaez9-Vsm-eyVJK6nM7eW4jI__ZDUDXkvEgqfKMmqg1rAzIcBJMiL7uebBlTAJ80wR3hrr_3h7IHzM13w5mIp9xnP73KxtAM7pw/s1600/cfb2b3b5329b868841fc992b0a5c092e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9J5SAOhJLLRtmqGkwMZh-ADXbI0KshLIau6Eaez9-Vsm-eyVJK6nM7eW4jI__ZDUDXkvEgqfKMmqg1rAzIcBJMiL7uebBlTAJ80wR3hrr_3h7IHzM13w5mIp9xnP73KxtAM7pw/s400/cfb2b3b5329b868841fc992b0a5c092e.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al otro día por la mañana,
durante nuestra reunión diaria, me percate de que Lidia Petrovna acariciaba en
su pecho un trozo de cedro. Poco después, me conto que cuando yo subía al
buque, ella se demoro un poco y vio como mientras me iba alejando de ellos, el
anciano que había hablado conmigo, ya miraba perplejo como me alejaba
apresurado, ya miraba a su compañero mayor y dijo emocionado:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Como es posible? .Porque no
han comprendido? Realmente no sé cómo hablar su idioma... No pude
convencerlos... !No pude! No conseguí nada... !Nada! .Por qué? Dime, padre.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El mayor le puso la mano en el
hombro y le respondió:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—No estuviste suficientemente
convincente, hijo. No han comprendido.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Cuando yo empezaba a subir la
escala —continuo Lidia Petrovna—, el anciano que estaba hablando contigo, de
pronto corrió hacia mí, me tomo de la mano y me llevo hacia la hierba. Rápidamente
saco de su bolsillo un cordoncito al cual venia atado este trozo de cedro, me
lo colgó al cuello, unió la palma de su mano con la mía y la apretó contra mi
pecho. Incluso sentí que un breve estremecimiento me recorría todo el cuerpo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El viejo hizo todo esto de una
forma tan rápida que no me dio tiempo a decirle nada.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mientras me alejaba, decía
tras de mí: </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—!Que tengan un feliz viaje!
!Que sean muy felices! !Vuelvan el ano que viene, por</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">favor! !Que les vaya bien,
gente! !Vamos a estar esperándoles! !Que tengan un feliz</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">viaje!</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cuando el barco zarpo, el
anciano estuvo a un largo rato agitando su mano en señal de despedida y después
se sentó en la hierba súbitamente. Los mire con los binoculares: el viejo que
estuvo hablando contigo y que después me dio el trozo de cedro, estaba sentado
en la hierba y le temblaban los hombros... El de mayor edad, el de la barba blanca
y larga, inclinándose sobre él, le acariciaba la cabeza”.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La más clara exposición de las ideas y finalidades de "los cedros resonantes", Vladimir Megre pone las pone en boca de su protagonista Anastasia, en un largo e intenso monólogo que reproducimos aquí</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">(añadido el 9/3/2016)</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRfrFM8HXFxmVRHLnKOw4sxB7F5YHvSklZSBjduCGjZxa9jk5PzKhyKOCiKOwY_5LyWbzD1HhAvQl-Qe4nnXvXEB0DDigU8fD6-FZqidb2JD7lI4HXlELOSQa0U_aHWeRY74z8Mg/s1600/def428a843fc6088742e9d2a5655d32b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRfrFM8HXFxmVRHLnKOw4sxB7F5YHvSklZSBjduCGjZxa9jk5PzKhyKOCiKOwY_5LyWbzD1HhAvQl-Qe4nnXvXEB0DDigU8fD6-FZqidb2JD7lI4HXlELOSQa0U_aHWeRY74z8Mg/s400/def428a843fc6088742e9d2a5655d32b.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"Por encima del tiempo de las fuerzas oscuras</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquella noche de los sueños míos, yo pensaba en como
transportar a la gente por </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">encima del lapso de tiempo de las fuerzas oscuras. Mi
plan y mi conciencia sobre este </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">eran precisos y realizables, y ELLOS lo aceptaron.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">En el libro que vas a escribir, habrá combinaciones
discretas, formulas hechas de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">letras. Estas despertaran sentimientos luminosos y buenos
en la mayoría de la gente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Estos sentimientos son capaces de vencer la enfermedad física
y del alma, y van a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">contribuir al nacimiento de un nuevo nivel de conciencia,
inherente a la gente del </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">futuro. Créeme, Vladimir, esto no es misticismo, esto se ccorresponde con las leyes del </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Universo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es todo muy sencillo: vas a escribir este libro guiándote
exclusivamente por los </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">sentimientos y el alma. No podrás hacerlo de otra manera,
puesto que no dominas la </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">técnica literaria, pero con los sentimientos se puede
TODO. Estos sentimientos ya están </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">en ti. Tanto los míos como los tuyos. No eres consciente
de ellos todavía. Ellos van a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ser comprendidos por muchos. Plasmados en los signos y
las combinaciones, serán más </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">fuertes que el fuego de Zoroastro. No ocultes nada de
lo que te ha sucedido, ni tan </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">siquiera tus experiencias más intimas. Libérate de
cualquier pudor y no tengas miedo de</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ser ridículo. Domina tu soberbia.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Yo te he abierto todo mi ser, mi cuerpo y mi alma. Y a través
de ti, quiero abrirme a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">toda la gente. Ahora se me permite hacer esto. Soy
consciente de la enorme masa de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">fuerzas oscuras que arremeterá contra mí, y tratara de
contrarrestar mi sueño, pero no </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">tengo miedo de ellos. Soy más fuerte, y tendré tiempo de
ver mi plan hacerse realidad, y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">de dar a luz y criar a mi hijo. A nuestro hijo, Vladimir.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mi sueño romperá muchos de los mecanismos de las fuerzas
oscuras, que han venido </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ejerciendo una influencia perniciosa en la gente a lo
largo de miles de años, y además </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">hará que muchos de estos actúen en pro del bien.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sé que ahora no puedes creerme debido al obstáculo que
suponen los</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">convencionalismos y dogmas engendrados en tu cerebro por
las condiciones de vida de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ese mundo en el que tú vives.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQDsQjgpqyqn1xA-k8jjYo_UrroZRJeQ-lLKe50PAHL2DTkntvfvr6hsJ4CLU4j_gG5fa_19ws6R016m7sLlfAGZ769ohwInE1RHszHSBu3Av1OTUnPvyRRmsr6igheudhDEVBtQ/s1600/bdf1883bdacd396631373588d9cd65e2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQDsQjgpqyqn1xA-k8jjYo_UrroZRJeQ-lLKe50PAHL2DTkntvfvr6hsJ4CLU4j_gG5fa_19ws6R016m7sLlfAGZ769ohwInE1RHszHSBu3Av1OTUnPvyRRmsr6igheudhDEVBtQ/s400/bdf1883bdacd396631373588d9cd65e2.jpg" width="300" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La posibilidad del transporte a través del tiempo te
parece increíble. Pero vuestros </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">conceptos de tiempo y distancia son relativos. Estos
valores no pueden ser medidos por </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">segundos o metros, sino por el grado de conciencia y
voluntad.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La pureza de pensamientos, sentimientos y sensaciones que
tenga la mayoría, es lo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">que determina el punto en el que se encuentra la
humanidad en el Universo y en el </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">tiempo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Vosotros creéis en los horóscopos, creéis en vuestra
dependencia completa de la </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">posición de los planetas. Esta creencia se alcanza con
ayuda de los mecanismos de las </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">fuerzas oscuras. Esta creencia está frenando el avance
del tiempo de luz, permitiendo al </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">paralelo de oscuridad moverse hacia delante y agrandar su
magnitud. Esta creencia os </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">desvía de la comprensión de la verdad, de la esencia de
vuestra existencia terrenal.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Analízalo atentamente. Piensa: Dios creó al Hombre a su
imagen y semejanza. Al </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hombre se le da la mayor libertad: la libertad de elección
entre lo oscuro y lo luminoso.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al Hombre se le da el alma. Todo lo visible esta bajo el
dominio del Hombre y el es </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">libre incluso en su relación con Dios, libre de amarle o
no. Nada ni nadie puede dirigir </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">al Hombre, aparte de su voluntad. Dios quiere el amor del
Hombre en respuesta a su </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">amor, pero quiere el amor de un Hombre libre, perfecto y
semejante a Él.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Dios creó todo lo visible, también los planetas. Estos
sirven para asegurar el orden y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">la armonía de todo lo vivo: de las plantas y del mundo
animal. También ayudan a la </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">parte carnal humana, pero no tienen ellos poder sobre el
alma y la mente del Hombre, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">en absoluto. No son ellos quienes encauzan al Hombre,
sino que es el Hombre quien </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">mueve a todos los planetas a través de su subconsciente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Si una persona manifestara el deseo de que en el cielo se
encendiera otro sol, este no </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">aparecería. Las cosas están organizadas así para que no
ocurra una catástrofe planetaria. </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero si toda la gente simultáneamente quisiera un segundo
sol, este aparecería.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECHne0yMoW_zsDVE2zJsysG9uZxmJzqOjv-2L6rMmX-M3dQyOTfd6eAvBzSXuaMijT1JjLh3QcDHPy1_WlThbSUUEOZNxBOSPam9DhG2cMa2KI0q5q2vPzFqu9lFoHGVfohGL8g/s1600/72b9f1fe221e8e2bc47a3678b2d604f9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECHne0yMoW_zsDVE2zJsysG9uZxmJzqOjv-2L6rMmX-M3dQyOTfd6eAvBzSXuaMijT1JjLh3QcDHPy1_WlThbSUUEOZNxBOSPam9DhG2cMa2KI0q5q2vPzFqu9lFoHGVfohGL8g/s400/72b9f1fe221e8e2bc47a3678b2d604f9.jpg" width="317" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para hacer un horóscopo, es necesario, antes que nada,
considerar los valores</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">principales: el nivel de conciencia temporal de la
persona, su fuerza de voluntad y la de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">su espíritu, las aspiraciones de su alma y el grado de participación
de esta en el instante </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">de la existencia presente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Días favorables o desfavorables, tempestades magnéticas, presión
alta o baja... da </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">igual, la voluntad y la conciencia lo vencen todo con
facilidad.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">¿Acaso no has visto a una persona feliz y alegre en un día
encapotado o lluvioso, o al </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">revés, a una persona triste y decaída en un día de sol,
con el tiempo de lo más favorable?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Piensas que estoy fantaseando como una loca cuando hablo
de que las combinaciones </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y formulas de letras que puse en el libro van a curar e
iluminar a la gente. No me crees </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">porque no entiendes… Y en realidad es tan sencillo...</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pues ahora mismo te estoy hablando en tu lengua, con tus
propios giros y, a veces, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">hasta con tus mismas entonaciones trato de hablarte. Te será
fácil recordar lo que te </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">estoy diciendo, ya que esto es tu lengua, la que te es
propia solamente a ti, aunque </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">también sea comprensible para mucha gente. Esta lengua
tuya no tiene palabras </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">incomprensibles o giros poco habituales. Es sencilla, y
por eso es comprensible para la </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">mayoría. Pero yo cambio las palabras un poco, como que
las transpongo solo un </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">poquito. Ahora, al escucharme, te encuentras en un estado
excitado y por lo tanto, al</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">recordar este estado, recordaras todo lo que yo te estoy
diciendo. Y lo escribirás.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así, en lo que escribas, también se estarán metiendo mis
combinaciones de letras.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Estas son muy importantes. Pueden obrar maravillas, como
una oración. En efecto, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">muchos de vosotros ya sabéis que las oraciones no son
otra cosa que determinadas </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">conexiones y particulares combinaciones de letras. Estas
conexiones y combinaciones, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">son construidas por personas iluminadas con la ayuda de
Dios.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJcXdPfQbIQZU8c5W69EsTqIqRUoxslUcpR4XrJTkUFZ7babnu7HeNzAKE9Vl0PNeH8FvEztKKO6etDwFbDTYwuBuSihoDJvx2ym5HIoEuOl6j4UjGhh9rNxkBnzHD4WqNG_6EKw/s1600/tumblr_loo29o0lCq1qchk7to1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJcXdPfQbIQZU8c5W69EsTqIqRUoxslUcpR4XrJTkUFZ7babnu7HeNzAKE9Vl0PNeH8FvEztKKO6etDwFbDTYwuBuSihoDJvx2ym5HIoEuOl6j4UjGhh9rNxkBnzHD4WqNG_6EKw/s640/tumblr_loo29o0lCq1qchk7to1_500.jpg" width="211" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Las fuerzas oscuras han aspirado siempre a privar al
Hombre de la posibilidad de usar </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">la bienaventuranza que emana de estas combinaciones. Para
conseguirlo, ellos han ido </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">haciendo incluso cambios en el idioma, han ido
introduciendo palabras nuevas y han ido </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">eliminando las viejas o tergiversando su sentido. Antes,
por ejemplo, en vuestro idioma </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">había cuarenta y siete letras, ahora solo quedan treinta
y tres. Las fuerzas oscuras han</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ido aportando sus propias combinaciones y formulas,
agitando lo bajo y oscuro, se han </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">esforzado por arrastrar al Hombre a la concupiscencia y
pasiones carnales. Pero yo he </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">trasladado las combinaciones primigenias usando solamente
las letras y los símbolos de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">hoy en día y ahora ellas serán eficaces. !Me he esforzado
tanto buscándolas! !Y las he </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ido encontrando! Recogí todo lo mejor de los diferentes
tiempos. Recogí mucho. Las</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">escondí en aquello que escribirás.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Como ves, esto es simplemente la traducción de las
combinaciones de los signos de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">las profundidades de la eternidad e infinidad del Cosmos,
exacta en sentido, significado </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">y propósito.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Tu escribe todo lo que has visto, no te calles nada, ni
lo malo, ni lo bueno, ni lo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">intimo: entonces, ellas se conservaran. Tu mismo te vas a
cerciorar de esto. Créeme, por </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">favor, Vladimir. Te convencerás cuando lo escribas. En
muchos de los que van a leer lo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">que escribas, se van a suscitar sentimientos y emociones
que aun no serán </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">comprendidos del todo por ellos, ni se les dará sentido todavía.
Serán ellos los que te lo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">confirmaran. Veras y oirás que lo confirmaran. Y les aparecerán
los sentimientos </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">luminosos, y entonces muchos comprenderán por sí mismos,
con ayuda de estos </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">sentimientos, mucho más de lo que haya sido escrito por
ti.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Escribe al menos un poquito. Cuando te convenzas de que
la gente siente estas </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">combinaciones, cuando te lo confirmen diez, cien, mil
personas, te lo creerás y lo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">escribirás todo. Solo, confía. Confía en ti. En mi confía.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Posteriormente, podre hablarte de cosas aun más
significativas, y ellos lo van a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">comprender y sentir. Y lo más significativo es la crianza
de los niños. Te resulto </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">interesante saber sobre los platillos volantes y otros
mecanismos, sobre los cohetes y los </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">planetas. Y yo, lo que deseaba tanto era hablarte más
acerca de la crianza de los niños, y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">lo haré, lo contaré cuando te haga a ti concebir una
mayor conciencia.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_VdcV6poFu3sJ-dbJdp1aBA0tOs3NU1QDYjtg_TKKwo8g4sd4imqiCNoXTELiBZCjY-_Mc5g2b0z2d5CJbqaVEOG66R2FPMaSrgAYGYas3ibeKm0j1yeeWAmfrKOL8WpiP5ns5w/s1600/1c523862337f0f835120f08d6f442e34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_VdcV6poFu3sJ-dbJdp1aBA0tOs3NU1QDYjtg_TKKwo8g4sd4imqiCNoXTELiBZCjY-_Mc5g2b0z2d5CJbqaVEOG66R2FPMaSrgAYGYas3ibeKm0j1yeeWAmfrKOL8WpiP5ns5w/s400/1c523862337f0f835120f08d6f442e34.jpg" width="323" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Sin embargo, todo esto ha de ser leído cuando no haya
interferencias de sonidos de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">mecanismos artificiales, hechos por manos humanas. Estos
sonidos perjudican y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">desvían al Hombre de la verdad. Que se oigan solo los
sonidos del mundo natural, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">creado por Dios. Ellos llevan en si la información de la
verdad, la bienaventuranza, y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ayudan a la elevación de la conciencia. Y entonces, la curación
será mucho más fuerte.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Claro, otra vez dudas y no crees en la fuerza curativa de
la palabra, piensas que yo…</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero aquí tampoco hay mística, fantasía o contradicciones
a las leyes de la existencia </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">espiritual.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Cuando aparecen en una persona los sentimientos
luminosos, estos, necesariamente, </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ejercen una influencia beneficiosa absolutamente en todos
los órganos de la carne.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Precisamente los sentimientos luminosos, son el remedio más
fuerte y eficaz para </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">resistir cualquier enfermedad. Con ayuda de estos
sentimientos, curaba Dios, y así </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">obraban también los santos. Lee el Antiguo Testamento, te
cercioraras por ti mismo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Con ayuda de estos sentimientos, puede curar también
alguna gente de vuestro mundo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Muchos de vuestros médicos saben esto. Pregúntales a
ellos si no me crees a mí.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ciertamente, te resulta más fácil creerles a ellos.
Cuanto más fuerte y más luminoso es </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">este sentimiento, tanto más grande es la influencia que
ejerce en aquel a quien se dirige.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Siempre he podido curar con mi rayito. Siendo aun una niña,
el bisabuelo me enseñó y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">explico todo. Lo he hecho muchas veces con mis dachniks.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ahora, mi rayito es muchas veces más fuerte que los del
abuelo y el bisabuelo. Ellos </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">dicen que es porque apareció en mí el sentimiento que se
llama amor.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Este sentimiento es tan grande, tan agradable... y un poquito
abrasador. Siento </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">deseos de regalarlo a toda la gente y a ti. Se me
manifiesta el deseo de que todos se </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">sientan bien y que todo esté bien, como Dios quiso que
fuera.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Anastasia pronuncio su monologo con una inspiración y una
seguridad extraordinaria.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicYxYwETtGKwDIVYSecIeE7iTHAK8TkY0H4i_fHgQrQwvcIx03M67uVcwRFTziQDC3SbmyOQtkQC6A0_xsclROC2db-Nb7BSlvN_KlIONftUThr_41nED6QylEe_QqAGUeudPjtQ/s1600/0256ef5cb766e0c75e63a9e5d13f126b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicYxYwETtGKwDIVYSecIeE7iTHAK8TkY0H4i_fHgQrQwvcIx03M67uVcwRFTziQDC3SbmyOQtkQC6A0_xsclROC2db-Nb7BSlvN_KlIONftUThr_41nED6QylEe_QqAGUeudPjtQ/s400/0256ef5cb766e0c75e63a9e5d13f126b.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Como lanzándolo al espacio y el tiempo. Y se quedo
callada. Yo miraba a Anastasia </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">pasmado por su ardor y seguridad insólitos, después
pregunte:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Esto es todo, Anastasia? .No hay algún matiz mas en tus
planes, en el sueño?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Lo demás, Vladimir, son menudencias. Nada de gran
importancia. Las incluí sobre </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">la marcha, como multiplicando “dos por dos”. Hubo solo
una complicación, que te </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">concernía a ti, pero también la solucione.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Pues, háblame mas detalladamente de eso, anda. Cual es
esta complicación que me </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">concierne?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Veras, yo te hice la persona más rica de la Tierra. Y también
te hice el más famoso.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así sucederá dentro de un tiempo. Pero cuando el sueno
estaba detallándose… Cuando </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">este todavía no había levantado el vuelo llevado por las
fuerzas luminosas… Las fuerzas </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">oscuras... están siempre intentando aportar lo suyo, lo
pernicioso. Tratan de aportar todo </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">tipo de efectos secundarios de su parte, que ejercen una
influencia perniciosa en la </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">persona a quien concierne este sueño, y también en otra
gente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mis pensamientos volaban muy-muy rápidamente, pero las
fuerzas oscuras no cedían.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Dejaron muchas de sus tareas terrenales y procuraron
incorporar sus mecanismos </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">alrededor de mi sueño, y entonces lo ingenie… Fui más
astuta que ellos. Hice que todos sus mecanismos acabaran funcionando para el
bien. Las fuerzas oscuras se </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">desconcentraron durante menos de un instante, pero eso
fue suficiente para que mi </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">sueno fuera cogido al vuelo por las fuerzas luminosas,
que se lo llevaron rápidamente a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">la infinidad de la luz, inalcanzable para las fuerzas
oscuras.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Que es lo que ingeniaste, Anastasia?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—Inesperadamente para ellas, prolongue un poquito el
lapso de tiempo de las fuerzas </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">oscuras, durante el que tendrás que ir venciendo las
diferentes dificultades. Y también </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">me prive a mi misma de la posibilidad de ayudarte con mi
rayito. Y ellos se quedaron </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">estupefactos, no viendo en esto lógica alguna por mi
parte. Y yo mientras tanto, rápido </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">enviaba luz a la gente que se va a relacionar contigo en
el futuro.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—.Que significa todo esto?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">—A ti y a mi sueño ayudar a la gente. Con sus pequeños,
casi incontrolados rayitos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero serán muchos, y vosotros juntos haréis realidad el sueño
en el mundo físico. Os </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">transportareis por encima del tiempo de las fuerzas
oscuras. Transportareis a los otros.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Y no vas a ser arrogante ni avaro, cuando seas rico y
famoso. Porque entenderás que </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">el dinero no es lo principal, ya que nunca comprara el
calor ni el sincero compartir del </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">alma humana.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEituCx6ui-6m0j0e8Ryyh57hIosQKHQZp4wVN3vLH2wXoGc9lXgAnUQW7rNiN0OglMTP8exzAf37m9JWVlUzkORQj7ssaW_5tQ4C9G9yq335rUgj8wqRA1J5VxDJSz8W-E3RnSt0Q/s1600/4b2301d2d3dea5020e557df71405e264.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEituCx6ui-6m0j0e8Ryyh57hIosQKHQZp4wVN3vLH2wXoGc9lXgAnUQW7rNiN0OglMTP8exzAf37m9JWVlUzkORQj7ssaW_5tQ4C9G9yq335rUgj8wqRA1J5VxDJSz8W-E3RnSt0Q/s640/4b2301d2d3dea5020e557df71405e264.jpg" width="280" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Lo comprenderás cuando estés pasando por ese intervalo de
tiempo, cuando veas y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">conozcas a esta gente. Y ellos también lo comprenderán. Y
lo de las flexiones... lo de </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">tus relaciones con los bancos, lo invente por si acaso también
porque no miras por tu </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">cuerpo en absoluto. Y así, al menos, harás gimnasia
cuando vayas a recibir dinero del </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">banco, y algunos banqueros también. Y que sea esto un
poquito ridículo. Pero te libraras </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">de la pecaminosa soberbia.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así es que ha resultado que todas las dificultades y obstáculos
que las fuerzas oscuras </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">idearon en su lapso de tiempo, van a fortaleceros a ti y
a los de tu alrededor. Os van a </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">hacer más conscientes, y os protegerán en lo sucesivo de
las tentaciones oscuras de las </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">que ellas se enorgullecen tanto. Las propias acciones de
las fuerzas oscuras os </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">protegerán. Por eso ellas se desorientaron durante menos
de un pequeño instante, y </span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">ahora ya nunca alcanzaran mi sueño.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: left;">
<br /></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsoinWhPrA_-u3R3Y8YZRlsKdAGtYj5ddALpqgB6AtbhA_Hz-IEhImAKdVMl7T1iI9JmzP8giTSrqxxi584RP8RBEQeRnAhQhuBWCnnNP5gyonbmzEPM0FXVy8T7lLJzxLohgSxw/s1600/ecovillaggi_anastasia_village_megre_ecovillaggio_anastasia_village_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsoinWhPrA_-u3R3Y8YZRlsKdAGtYj5ddALpqgB6AtbhA_Hz-IEhImAKdVMl7T1iI9JmzP8giTSrqxxi584RP8RBEQeRnAhQhuBWCnnNP5gyonbmzEPM0FXVy8T7lLJzxLohgSxw/s400/ecovillaggi_anastasia_village_megre_ecovillaggio_anastasia_village_1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Así da comienzo una historia
mágica que está cambiando la vida a muchas personas tanto en Rusia como en otros
países que se están dedicado a la creación de Eco-Aldeas siguiendo los consejos
de Vladimir Megre y de su personaje Anastasia.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Veamos algún ejemplo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Eco-Aldea Anastasia en
Holanda, sigue la inspiración de un personaje creado por Vladimir Magre . (Como
saben los lectores, los textos de Merge, que han vendido millones de copias y
han sido traducidos a muchos idiomas, centran la atención en la vida y la
filosofía de Anastasia, una mujer de Siberia, que le aconsejó a vivir en una
comunidad social ecológica ). El año pasado, por lo tanto tomó la iniciativa
de establecer un pueblo ecológico ya que nuestro Ministerio de
Defensa holandés tenía la intención de devolver a la población holandesa 53
antiguas zonas militares en los Países Bajos, ocupados durante la guerra fría
en los años setenta. Los civiles fueron invitados a presentar sus
proyectos para un nuevo uso futuro de estas áreas, por lo que propusieron
desarrollar una Eco Aldea Anastasia en uno de los grandes campos de
entrenamiento en la provincia de Drenthe.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Crear una Villa Anastasia</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"Ahora estamos en el
proceso de hablar con los funcionarios del gobierno de la provincia y la
Ciudad de Borger-Odoorn Hunze Drenthe en la zona, donde se espera para crear
nuestra ecoaldea "
Anastasia Village ". Tenemos alrededor de 150 personas que han
mostrado interés a través de nuestra página web y nuestro objetivo es
establecer una o más en los Países Bajos. Estamos afiliados con otros
complejos similares en Europa, incluyendo uno en el sur de Francia y la Villa
Rivendell en Bélgica. También existen iniciativas para la construcción en
Alemania: un proyecto alemán ya se ha activado durante cuatro años.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ahora siento que es el momento
oportuno para estas eco-aldeas. Los
funcionarios les gusta la idea del desarrollo sostenible y eco-aldeas serán
la única solución de su clase. Los miembros de Anastasia pueblo en
Holanda son cientos, como tantos grupos en Europa son favorables a la
planificación de las comunidades sobre la base de los libros de Megre. Después
de un año hemos creado un grupo básico, "El primer círculo" de cinco
personas que se reúnen semanalmente, de los cuales yo soy el
secretario. Una vez cada seis semanas que se reúnen con "El segundo
círculo", compuesto por otras tres personas, para hablar acerca de los
grandes problemas. Tenemos la intención de establecer una asociación
informal, sin regulación, pero con características positivas que describen
nuestro negocio para dar un futuro a Anastasia pueblo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFf6gfCCcu7G56cvGnoT-StIFayycuW6AtxbpJMw_1sLBAHVR3AW3thvdFYGR-uzvBLQyKlf43CwuEhk1HjrMW9frHOG01jUbRrX5M-c2ObOwmp3IwBozcSSYhAMUP096bNBgmlA/s1600/37dae3f8dd13660dcfc9672f5278e2be.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFf6gfCCcu7G56cvGnoT-StIFayycuW6AtxbpJMw_1sLBAHVR3AW3thvdFYGR-uzvBLQyKlf43CwuEhk1HjrMW9frHOG01jUbRrX5M-c2ObOwmp3IwBozcSSYhAMUP096bNBgmlA/s400/37dae3f8dd13660dcfc9672f5278e2be.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Todavía no tenemos un
verdadero eco-aldea en los Países Bajos. Hay una asociación ecoaldeas que
ha estado activo durante muchos años, pero hasta ahora no ha encontrado una
ecoaldea cierto, pero que ha encontrado su contraparte en algunas cooperativas
de viviendas en los distritos de algunas ciudades. Algunos ejemplos de
bellas eco-barrios en los Países Bajos son el EVA-Lanxmeer Culemborg y
Kersentuin en Utrecht. También hay un barrio sostenible en Boxtel y los
institutos de investigación, como el De Kleine Aarde y De Twaalf
Ambachten, para hacer nuestros hogares más sostenible ".</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para acabar con la información
añado una entrevista que le hizo la revista Earth. Es una traducción automática
de Google, por lo que encontraréis muchos errores sintácticos, pero mi
conocimiento del inglés es limitado y no he querido alterar el contenido.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="15" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 11.2pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 100%px;">
<tbody>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="top"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Entrevista exclusiva con Vladimir Megre para el periódico
TIERRA. por Regina Jensen, Ph. D.</span></a><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="top"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="top"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.openelibrary.info/wp-content/uploads/2014/01/c4982cc5a3ca8e97d4f7af66a47eb574.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.openelibrary.info/wp-content/uploads/2014/01/c4982cc5a3ca8e97d4f7af66a47eb574.jpeg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="top"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></a></div>
<div align="right">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 9px;">
<tbody>
<tr style="height: 7.5pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td rowspan="2" style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.5pt;" width="10"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_i1035" type="#_x0000_t75"
style='width:7.5pt;height:.75pt;visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.gif"
o:title="clip_image001"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="1" src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.gif" v:shapes="Imagen_x0020_1" width="10" /><!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_2"
o:spid="_x0000_i1034" type="#_x0000_t75" style='width:.75pt;height:7.5pt;
visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.gif"
o:title="clip_image002"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="10" src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.gif" v:shapes="Imagen_x0020_2" width="1" /><!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td rowspan="2" style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.5pt;" width="10"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_3"
o:spid="_x0000_i1033" type="#_x0000_t75" style='width:7.5pt;height:.75pt;
visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.gif"
o:title="clip_image001"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="1" src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.gif" v:shapes="Imagen_x0020_3" width="10" /><!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 7.5pt; mso-yfti-irow: 1;">
<td style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;"></td>
</tr>
<tr style="height: 7.5pt; mso-yfti-irow: 2; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td colspan="2" style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_4"
o:spid="_x0000_i1032" type="#_x0000_t75" style='width:.75pt;height:7.5pt;
visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.gif"
o:title="clip_image002"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="10" src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.gif" v:shapes="Imagen_x0020_4" width="1" /><!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="height: 7.5pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 7.5pt;" width="10"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_5"
o:spid="_x0000_i1031" type="#_x0000_t75" style='width:7.5pt;height:7.5pt;
visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.gif"
o:title="clip_image003"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="10" src="file:///C:\Users\Josep\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.gif" v:shapes="Imagen_x0020_5" width="10" /><!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Regina Jensen: Vladimir
Nikolaevich (Megre es el alias literario), en primer lugar quisiera hacerle una pregunta filosófica: Usted
es una persona muy conocida y escritor con la aclamación de todo el
mundo. Sus libros se venden en grandes cantidades en todo el
mundo; sin embargo, vive modestamente, no rodeado de lujos como suele
ser el caso con las celebridades de renombre mundial. ¿Puede explicar
por qué difieren de otras en ese sentido?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Vladimir Megre: considero que es
sin sentido e incluso poco ético de poseer grandes apartamentos llenos de una
multitud de objetos si mismo no puede estar constantemente en contacto con
ellos, les llene de su aura.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">A veces visito a mis conocidos, que
tienen casas con doce habitaciones y más. Tienen un sirviente, cocinero,
jardinero, pero en su casa uno no se siente ese calor invisible que el
espacio circundante puede dar a una persona si la persona está en contacto
directo y la comunicación personal con este espacio. Un jardinero
contratado está involucrado con el jardín no con amor, sino por dinero. Una
mujer de la limpieza será apenas muebles Limpiar y aspirar los pisos con
amor, pero ellos son los principales responsables de ese espacio vital, no
los propietarios. Incluso un cocinero altamente cualificado no es capaz
de preparar el tipo de alimento que se puede hacer por la propia abuela,
madre, o mujer amada. Comida hecha por un desconocido no tendrá la misma
energía o fuerza como comida hecha por personas cercanas a usted, que
realmente te aman. Es por eso que vivo en un pequeño apartamento en las
afueras de la ciudad. Veinte metros de la logia de la vivienda es un
bosque de pinos. Siento que el mejor lugar en mi casa es mi oficina,
donde hay un retrato de Anastasia, un dibujo que representa con sus padres, y
otras imágenes. Hay un escritorio y una silla tallada de cedro
siberiano, traído de la taiga, hecha por artesanos talentosos siberianos . Yo trabajo en este
escritorio. Duermo en un sofá en la misma oficina.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Creo que una persona debe tener el tipo
de vivienda que él mismo puede llenar con su aura, y con el que se puede
estar en una relación amablemente. A continuación, se volverá a él su
amor. Si los extranjeros trabajan en la vivienda de una persona, pueden dejar
atrás su energía, lo cual no siempre es saludable para el
propietario. Entendiendo esto, yo no se esfuerzan por tener un
apartamento de lujo con una gran cantidad de habitaciones.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREufWdiSR_1TlG27TuEWRlQkJ-XYW9uHQeFWQevbFkIHY-H8QOTn3JMy-TYS1aF9VRaaxTnKh5uwNgKBU31zWzAu8X7Hd4kFTAchOblgeX3QgyMwAzJsr3n_Tv8A6TdZxBjd0Zg/s1600/48c5d3cb60af0205d9297f69030861a5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjREufWdiSR_1TlG27TuEWRlQkJ-XYW9uHQeFWQevbFkIHY-H8QOTn3JMy-TYS1aF9VRaaxTnKh5uwNgKBU31zWzAu8X7Hd4kFTAchOblgeX3QgyMwAzJsr3n_Tv8A6TdZxBjd0Zg/s320/48c5d3cb60af0205d9297f69030861a5.jpg" width="234" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Eso es una manera muy
conmovedora e inusual para considerar y describir el espacio personal,
Vladimir Nikolaevich. Gracias!<br />
En cuanto a dinero, sé también que envíe sus fondos personales para financiar
proyectos sociales, que incluso renunció a su país de origen para establecer
una galería de arte. Entiendo muy bien que para que una persona como usted,
el dinero no pueda ser un fin en sí mismo. A pesar de que, estoy
interesado en sus pensamientos personales sobre el dinero.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: En realidad,
nadie realmente necesita dinero. Sin embargo, en las
condiciones del mundo virtual en el que la sociedad moderna se encuentra, el
valor virtual de billetes de banco prevé las necesidades diarias
reales. Estos son, por supuesto, diferente para cada uno.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Las regalías que recibo personalmente
son completamente suficiente para mis necesidades diarias. Pero cuando
acumulo más dinero, voy a dirigirla para la creación de películas que,
espero, yo y muchos otros ayudará a definir nuestro destino en el espacio y
el tiempo como lo concebimos. En general, tengo una actitud equilibrada
hacia el dinero. Desde luego, no adoro.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Vladimir Nikolaevich, en la
actualidad, muchas personas están discutiendo el fenómeno Megre. Se involucró en el negocio como fotógrafo
ordinaria, sin capital inicial o educación en economía, y en poco tiempo se
convirtió en el presidente de la asociación de empresarios de Siberia, un
hombre de negocios conocido en toda Rusia. De repente te das marcha de
negocios, todos sus ahorros, y comienza a escribir libros, aunque no tiene la
educación especializada, no hay dinero para publicar la primera
edición. Y de nuevo en un período relativamente corto de tiempo se han
convertido en un escritor muy conocido en la Rusia moderna y todos los países
de la antigua Unión Soviética. Las ideas contenidas en sus libros se
discuten en los más altos niveles de potencia, y el nombre de Vladimir Megre
es con frecuencia en el centro de las conversaciones sociales y
políticos.<br />
Por otra parte, me corrija si estoy equivocado, sus libros han sido
traducidos a 20 idiomas de la mundo y su circulación total es de más de 11
millones de copias. Las ideas descritas en sus libros han encontrado una
respuesta en las almas de las personas que viven en los EE.UU., Australia,
Canadá, Nueva Zelanda, Alemania, Inglaterra, y muchos otros países. Su
trabajo creativo se compara con el trabajo del "después" de Tolstoi,
y John Woodsworth, un investigador canadiense y poeta, ha escrito un artículo
interesante en este sentido. Recuerdo haber leído en los cedros del
Timbre de la web de Rusia.<br />
Dime, ¿cómo explicar el fenómeno mismo "Megre"? Me imagino
que tanta fama puede ser una carga bastante pesada.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqPMljkUUl8BA2ZN5KEU-pL-dwgvp0X2u06f7lL9clwR2V0FX5ncbQm8iVUSL83mKW5i4S72yFgqYiz66p8fS9LVf8DFdeGYZn3hKLcLkkLG4JFqM5yZN52E2eQzAvVnOR7ZKEw/s1600/HimmelWasserfall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRqPMljkUUl8BA2ZN5KEU-pL-dwgvp0X2u06f7lL9clwR2V0FX5ncbQm8iVUSL83mKW5i4S72yFgqYiz66p8fS9LVf8DFdeGYZn3hKLcLkkLG4JFqM5yZN52E2eQzAvVnOR7ZKEw/s400/HimmelWasserfall.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: La fama no es una
carga. Lo hace, después de todo, tiene una vida propia, más allá de las
paredes de mi oficina. Cuando camino por la calle, que de ninguna manera
llamar la atención sobre el hecho de que yo soy un escritor, lo que me
permite observar la vida a mi alrededor. Yo no me considero un fenómeno
o especial de ninguna manera. Yo era el hombre de negocios más habitual,
hecho expediciones comerciales en los barcos por los ríos en el corazón de
Siberia, no tenía ninguna meta espiritual o moral antes que yo. Era
simplemente gracias al destino que acabé en el lugar correcto en el momento
adecuado.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Imagínese un banco desierta del río
siberiano Ob, miles de kilómetros de nuestra llamada civilización. En la
orilla se encuentra una mujer en una vieja chaqueta, falda larga, que llevaba
chanclos de goma, y </span><span style="color: orange; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">así envuelto en un chal que sólo sus
ojos son visibles. Yo estaba buscando una guía que me podría mostrar el
camino que con</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">duce al lugar donde en la taiga del
Cedro Resonante creció. Así que me acerqué a ella. Ella contestó
que había que caminar veinte y cinco kilómetros a través de la taiga para
llegar allí, y ella accedió a llevarme. El nombre de esta mujer, ya que
más tarde resultó que era Anastasia. Ella, al igual que muchos
investigadores consideran ahora, es de hecho el fenómeno más inusual de
nuestro tiempo. Y no sólo porque nació y vive en el corazón de la taiga
de Siberia. Recluses también se encuentran en otros lugares de la
tierra. Pero Anastasia posee algunas habilidades y conocimientos misteriosos
de los antecesores. Ella considera que la ciencia básica a ser la ciencia de
las imágenes, el conocimiento que fue parcialmente poseído por los sacerdotes
del antiguo Egipto. El curado de todo tipo de enfermedades y el
teletransporte no son en absoluto la más importante de sus capacidades. Como
se muestra por los acontecimientos posteriores, ella es capaz de diseñar el
futuro y, a raíz de sus pensamientos, este futuro comienza a materializarse
en las circunstancias reales de nuestras vidas. De este modo, se afirma
que cada persona que vive en la tierra posee estas mismas
habilidades. Comienzan a manifestarse en las personas de una determinada
forma de vida. Durante las primeras horas de nuestra reunión, Anastasia
hizo no se diferencia en nada de los habitantes ordinarios de la selva virgen
de Siberia. Lo más probable es que muy hábilmente disfrazado a sí misma
como uno de ellos. Y yo tenía un sentimiento de superioridad sobre la
mujer común y corriente que camina delante de mí a lo largo del camino a
través de la taiga. Después de todo, en ese momento yo era un conocido hombre
de negocios, viajando en un barco cómodo, y quién era ella?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8jkVmCbIHtdfQXdCyI7WYF3uI_wL0oXf6LAEcJfXZYIZyRS9MtzkVip6aYtsAjvXGw5pLfeSaTy3fom_i79Ok8aZEd4o7hZWESjox-F44QcDT7U4Y-Y_lvCXe92lstf5Ce88jQ/s1600/8030cd32ce0c988b2a4ffd033a54482d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8jkVmCbIHtdfQXdCyI7WYF3uI_wL0oXf6LAEcJfXZYIZyRS9MtzkVip6aYtsAjvXGw5pLfeSaTy3fom_i79Ok8aZEd4o7hZWESjox-F44QcDT7U4Y-Y_lvCXe92lstf5Ce88jQ/s400/8030cd32ce0c988b2a4ffd033a54482d.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Pero en una parada, cuando decidimos
tener un descanso y saciar mi sed, se produjo el primer evento
sorprendente. La mujer se negó a compartir mi comida, se fue por ella
misma, se quitó el chal y ropa exterior, hasta un vestido corto de verano, se
tumbó en la hierba bajo los rayos del débil sol.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Cuando yo me desprendo de mi comida y
la miré, me ha sorprendido por lo que vi. Sobre la hierba yacía una
mujer extraordinariamente bella, veintitrés años, con el pelo largo, de
oro. Las características de su cara eran regulares, su piel bien
cuidado no se parece en nada a los curtidos rostros de los habitantes de la
selva virgen de Siberia. Tenía grandes, amables, ojos de color gris
azulado y los labios que sonreían ligeramente. Una energía inusual
emanaba de su cuerpo esbelto, que se podría sentir incluso a una distancia de
varios metros. Y se sentía como si los rayos del sol, tocar su cuerpo,
se transformaron en algún tipo de energía hechizo que acariciaba el espacio a
su alrededor. Llevaba un vestido corto, luz, algo parecido a una camisa
de dormir, pero uno tenía la impresión de que su cuerpo no estaba frío.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Me pasé tres días en la taiga, junto
con Anastasia, pero tenía la sensación de que había pasado a través de varias
vidas, y por otra parte en diferentes dimensiones. Al principio, en
mayor medida Me llamó la atención el modo de vida de esta reclusa de la
taiga. En su gesto, ardillas colocan hongos secos y nueces de cedro a
sus pies. A veces se juega con una loba como con un perro
mascota. No todos los animales de la taiga sirven Anastasia devotamente,
sólo aquellos que viven en su territorio. Pero esto no resultó ser lo
principal. El fenómeno de Anastasia radica en el hecho de que ella es
capaz de reproducir imágenes de la vida de su familia que comienzan con la
creación de la tierra. Yo no utilizar accidentalmente la palabra
"reproducir". Cuando se habla de la vida de sus antepasados </span><span style="color: orange; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"></span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">lejanos de decenas de miles de años en el pasado, a continuación, las
imágenes vívidas de estos eventos distantes surgen. Estas imágenes son
más perfectos que los de una</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> pantalla de
televisión. Es como si los hologramas aparecen en el espacio y los
aromas y sonidos de un pasado lejano son experimentados. Los
investigadores suponen que, en teoría, las imágenes del pasado de la familia
de un solo pueden ser vistos por cada persona, a través de la memoria
genética. Sin embargo , el ajetreo de la vida moderna no
permite que una persona haga esto, y tal vez estas habilidades para la
mayoría de la gente se han perdido, al igual que, por cierto, muchas otras
habilidades.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Para mí, Vladimir Nikolaevich,
todo sonaba a verdad de inmediato, pero mi marido dijo con melancolía
"Todo esto suena demasiado bueno para ser verdad - aunque sólo sea eso
podría ser nuestra realidad." ¿Cómo lectores saber realmente, a
menos que tengan una profunda respuesta interior a sí mismos?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLNnAVWa0hWpSenPmWOf934WBfRJL5YH2n6qCuHoQ7IBj3zMqlcFt2ETiR3SKCH1KKuWO_4XiCf_cV3TF9n9DYcONXBrJEJJhcPQbReNNlywKwH8vQYAufXWWt1ppXWAMHlGu9Xg/s1600/8244919d34bf0c9629a0f1b0dbd51669.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLNnAVWa0hWpSenPmWOf934WBfRJL5YH2n6qCuHoQ7IBj3zMqlcFt2ETiR3SKCH1KKuWO_4XiCf_cV3TF9n9DYcONXBrJEJJhcPQbReNNlywKwH8vQYAufXWWt1ppXWAMHlGu9Xg/s400/8244919d34bf0c9629a0f1b0dbd51669.jpg" width="298" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Es difícil de verificar la
autenticidad de las historias de Anastasia sobre el pasado. Sin
embargo , la lógica en sus historias es mayor que la lógica en las
obras históricas oficiales, y la construcción de las imágenes de la vida de
las personas en el futuro de Anastasia está empezando a hacerse realidad,
incluso en detalle.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De acuerdo con Anastasia, el futuro de
la humanidad se ve como increíblemente hermoso. Sin embargo, este futuro
no se basa en el llamado progreso científico y tecnológico, sino en un
profundo conocimiento del mundo natural.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ella considera que el método moderno de
conquistar el espacio exterior usando naves espaciales para ser
primitivo , irracional e imposible en una escala suficientemente
grave.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La humanidad puede conformarse planetas
distantes y crear la vida en ellos sólo utilizando sus habilidades
psychotelepathic, que se desarrollarán en proporción a la construcción de una
forma más perfecta de la vida de las personas en el planeta Tierra.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Anastasia tiene una velocidad
inusualmente rápida del pensamiento. Ella puede superar la velocidad de
las computadoras más modernas muchas veces.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Por ejemplo, en respuesta a la
pregunta: "¿Cuál es la principal fuente de contaminación del aire en las
grandes ciudades?" se contempló durante varios minutos en su propia
manera individual, se analizó la situación en las ciudades de todo el mundo,
y respondió: ". El humo procedente de los tubos de escape de los coches
en movimiento en la ciudad y que salen en las carreteras pequeñas partículas
de sus ruedas" Por supuesto, la información sobre los coches como
la principal fuente de contaminación del aire en las grandes ciudades es
ampliamente conocida, pero la atención no se ha establecido para las pequeñas
partículas de caucho del roce de los neumáticos sobre el asfalto. Pero
aún más, en sólo unos minutos, Anastasia había analizado el gran número de
formas alternativas de limpiar el polvo nocivo del aire de las grandes
ciudades y que ofrece, en sus palabras, la solución más
racional. Sugirió colocar debajo de la parte inferior de cada vehículo
una pequeña caja, que recogería las partículas nocivas cuando el coche se
movía. Este método no ha sido sometido a ninguna parte, pero usarlo,
sería posible reunir decenas de toneladas de la sustancia nociva de las
calles de las grandes metrópolis modernas. Yo sería feliz si se utiliza en
Estados Unidos.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: La filosofía de Anastasia, sus
descripciones de nuestra realidad de hoy, su historia, y más precisamente la
imagen que crea el maravilloso futuro de Rusia y el mundo entero, han dado
lugar a un fenómeno increíble en la sociedad. Entiendo que cientos de
miles de personas, sin esperar instrucciones desde
arriba o de financiación del gobierno, tienen, por su propia iniciativa, se
embarcó en la fabricación de esta imagen creada una realidad. ¿Es eso cierto?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIT1keTSDKUS0CQCsmqqiuLuCQmuFMdo22Ih8iKpqxsNNgsIKKPNwDWgrFwE2EQoB9z-UPoWG2qMD9QEhJCHHCadZ8rIK7b2Dh2LUF0YDWjOLShwMGNobRMLGo1R5RQQh-4_4jg/s1600/Kin_Domain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIT1keTSDKUS0CQCsmqqiuLuCQmuFMdo22Ih8iKpqxsNNgsIKKPNwDWgrFwE2EQoB9z-UPoWG2qMD9QEhJCHHCadZ8rIK7b2Dh2LUF0YDWjOLShwMGNobRMLGo1R5RQQh-4_4jg/s400/Kin_Domain.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Sí, Anastasia cree que cada
familia debe tener su propia parcela de terreno con una superficie de no
menos de una hectárea. Esta parcela, que la reclusa de la taiga llama
dominio de un Kin, debe ser transformado por la familia en la vida, oasis
celestial, que responde a todas las necesidades de una persona. Nivel de
desarrollo espiritual de una persona está representada por la aparición de su
creación viviente y la forma de vida en el mismo de la persona.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ella considera que es totalmente
inaceptable para enterrar a los miembros de una familia en los
cementerios. Ellos deben ser enterradas sólo en los dominios de
Kin. Entonces los espíritus de los parientes fallecidos no se verán
afectadas por el hecho de que sus cuerpos han sido descartados, como en
piscinas de desechos lejos de sus relaciones, en un cementerio. Pero por
el contrario, enterrado en dominios de Kin, su alma va a ayudar y proteger a
las personas que viven en los dominios.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De manera análoga a las modernas,
cementerios existía en la antigüedad también, pero que estaban destinados
para los animales que habían muerto de enfermedades y criminales que no
tienen familia.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Anastasia habló sobre cómo diseñar y
desarrollar su dominio de Kin de manera que mediante ella, sería posible
librarse de dolencias físicas.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ella habló de la ceremonia antigua y
muy hermosa boda en un poco de detalle, una ceremonia a través del cual la
joven pareja, por la fuerza de sus pensamientos, creó el plan para su futuro
dominio de Kin, y en el momento del matrimonio, con la participación de sus
padres, familiares y amigos, lo que habían pensado materializado en varios
minutos.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Anastasia también afirma que, para las
parejas jóvenes que crean dominios de sus parientes de esta manera, el amor
nunca pasará. Por otra parte, se hará más fuerte con los años, y se
explica por qué ocurre esto:</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"Cuando un marido mira a su
esposa, que inconscientemente la identifica tanto con su maravilloso dominio
y con su hijo, que, esto también es esencial, debe nacer en el
dominio."Esto es algo en que creer. Después de todo, para cada persona el
mejor lugar en el mundo sigue siendo su propia pequeña patria. Lo más
hermoso y lo mejor de los niños de todo el mundo siempre será su hijo o hija.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Anastasia también afirma que, si todas
las personas o la mayoría de ellos comienzan conscientemente para crear el
dominio de su Kin, convirtiéndolos en los oasis del cielo, entonces el mundo
entero será transformado. cataclismos naturales y las guerras no
ocurrirán en la tierra. Cuando el mundo espiritual interior de una persona
cambia, se abrirán nuevos conocimientos y habilidades para él o
ella. Una persona puede crear maravillosos mundos análogos a nuestro
mundo terrenal en otros planetas.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dsESIVvePbqhV75sxIa3T36weCeW-G5_IjJVEdJ72FNxbFK7r6ymnykP2TYL0X8T2AevQrGVdZYi_RocnCsHq9NrxX6gyTXlJC1I8wIzku3CPNQlX2LzF8kFW4u1Fykm530Q4g/s1600/A_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8dsESIVvePbqhV75sxIa3T36weCeW-G5_IjJVEdJ72FNxbFK7r6ymnykP2TYL0X8T2AevQrGVdZYi_RocnCsHq9NrxX6gyTXlJC1I8wIzku3CPNQlX2LzF8kFW4u1Fykm530Q4g/s400/A_.jpg" width="276" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div align="right">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Vladimir Nikolaevich, todo
esto suena muy sorprendente y alentador. Pero tenemos muchas personas,
especialmente muchas autoridades, que no quieren que la gente tenga esta
información y critican no sólo a usted sino a cualquiera que creyeran
filosofías de Anastasia.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Los críticos oficiales puede
acercarse a los temas de los libros y pronunciamientos de la reclusa de la
taiga de varias maneras, pero sus opiniones no son realmente tan importante
ahora. Los críticos más importantes - las personas - han expresado su
opinión positiva en decenas de miles de cartas, y cientos de miles de correos
electrónicos. Ellos han expresado no sólo con palabras, sino también con
acciones concretas. Los cientos de asentamientos grandes y pequeños que
han surgido y continúan surgiendo en toda Rusia son una confirmación de ello.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: es que la respuesta muy
positiva en todo el mundo no algo así como un milagro en sí mismo?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Sí, es aquí donde se plantea
un enigma, un enigma que por el momento permanece sin solución y misterioso:
si este movimiento de masas ha sido provocada por sólo los pronunciamientos
de esta reclusa de la taiga citado en los libros, ¿qué fuerza se esconde
detrás de sus frases? Es posible que se construyan de tal manera que las
letras forman un determinado código. Es
posible que un determinado ritmo de sus frases tenga
importancia. Anastasia por lo general trata de sintonizarse a sí misma a
la forma de hablar de su interlocutor, usando su vocabulario, forma de
construcción de frases, pero en ciertos momentos, de repente empieza a hablar
otro idioma, categóricamente suave y rítmica. Se articula con mucha
precisión cada letra de las frases que pronuncia, y una energía inusual se
siente después de cada sonido. Y entonces lo que ha dicho es recordado
palabra por palabra, como si una grabadora de cinta está funcionando en la
mente de uno. Y por otra parte, surgen cuadros vivos antes que la
escucha, y el significado de lo que se dijo es asimilado por el
subconsciente. A modo de ejemplo, cito un extracto de la conversación de
Dios con el primer hombre en volver a contar de Anastasia:</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"¿Dónde está el borde del
Universo? ¿Qué voy a hacer cuando llegue a él? Cuando yo mismo lo llene todo,
y he creado todo lo que he concebido?" el primero de los los
antecesores pide a Dios, y recibe esta respuesta:</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"A mi hijo. El universo mismo es
un pensamiento, un pensamiento de la que nació un sueño, que es parcialmente
visible como materia. Cuando se acerque al borde de toda la creación, el
pensamiento revelará un nuevo inicio y continuación. De surgirá la oscuridad
el nuevo y resplandeciente nacimiento de usted, y se refleja en sí mismo su
alma, sus sueños, sus aspiraciones enteros. Mi hijo, que son infinitos, que
son eternas, dentro de usted es que sus sueños de creación ".</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El futuro de la tierra según lo
diseñado por Anastasia parece increíblemente maravillosa. Las personas
que están transformando en realidad son, por el momento que viven en sus
sueños, pero creen que sus sueños se materialicen definitivamente.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQmQstpcKzuv8FAXrmn2Ahns7TfmsNtKktYit0orspGovqrkd_sLAI39YfqNSy8IpMiEPpz0iW8_2aN9ZvHX64uBtq_-TtRvzDNMFHNrvH2pQED10hdAnEIrUjsQdeKTybfI_kHw/s1600/cedar_the_healer002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQmQstpcKzuv8FAXrmn2Ahns7TfmsNtKktYit0orspGovqrkd_sLAI39YfqNSy8IpMiEPpz0iW8_2aN9ZvHX64uBtq_-TtRvzDNMFHNrvH2pQED10hdAnEIrUjsQdeKTybfI_kHw/s400/cedar_the_healer002.jpg" width="267" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: En su trabajo creativo, que se
toca en los problemas sociales más dolorosos. En muchos aspectos a
descubrir las causas que dan lugar a estos problemas, y también para los que
son rentables. Por supuesto, para una persona como usted, existen
personas que te envidian y desean que se enferme, que intenten por todos los
medios posibles para calumniar a usted, se propagan escándalos y el sueño
hasta las historias más absurdas acerca de usted.<br />
Por lo tanto, en los países de habla Inglés, entre sus lectores, el rumor se
ha extendido, y está siendo mantenida, que usted abandonó Anastasia, beber
periódicamente pesadamente, y han encontrado un amante joven!<br />
¿Podría por favor comentar estas acusaciones? También, Vladimir
Nikolaevich, en caso de que suceda de nuevo, podría usted tener algunas
sugerencias útiles para sus lectores, para que puedan saber cómo protegerse a
sí mismos de este tipo de rumores hirientes?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: rumores negativos han estado
circulando acerca de mí durante tanto tiempo como diez años. En todo
esto, los medios de comunicación se han explotado de la manera más
activa. Yo vivo en Rusia. Una vez, cuando estaba sentado en mi
jardín debajo de un manzano y trabajando en mi próximo libro, un vecino se
acerca a mí en el jardín con un periódico en sus manos y dice:
"Vladimir, que está sentado aquí, pero el periódico escribe que vive en
un palacio egipcio rodeado de hombres armados de la mafia y que haga
funcionar una secta totalitaria, y los lectores de sus libros se va fuera de
sus mentes ".</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Yo no tengo que explicar nada a mi
vecino, que vio con sus propios ojos que el periódico estaba imprimiendo una
mentira. Sin embargo, después de sólo varios días, este mismo artículo
fue reproducido por varios periódicos, incluyendo un periódico
canadiense. El Tribunal de Distrito de Rusia dijo a mis abogados que el
periódico no había dicho nada ofensivo, el periodista había simplemente
expresado su opinión, y él tenía el derecho de hacerlo. Pero este
periodista ni siquiera había cumplido conmigo. El editor del periódico
canadiense, después de los lectores canadienses le atraía, y sin la
intervención de un tribunal, hizo una disculpa pública.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En cuanto a la distribución de este
material especial, parece que hay un esfuerzo evidente, concertada no
permitir la sociedad para discutir las ideas y sugerencias que figuran en los
libros con respecto urgente necesidad del hombre moderno para mejorar su
forma de vida. Las publicaciones difamatorias nunca discuten seriamente
las cuestiones planteadas en los libros, pero hablan de generalidades
desinformados y términos degradantes sobre mí y mis lectores.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEins4VdUHg2OY6d_ZAHpggRojeH3ndAocWlKM0BwJvh8q7s1ma1ZqFOh0PpZdJ9vL_aTihrRF9_vC-WXSq1gYF1Tb0Lv6yHhTNuk3OAUpPQgrqAugCcndm7kKS5QhmTtHTSASk80A/s1600/5099f3b27311104308459431cb09dc1e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEins4VdUHg2OY6d_ZAHpggRojeH3ndAocWlKM0BwJvh8q7s1ma1ZqFOh0PpZdJ9vL_aTihrRF9_vC-WXSq1gYF1Tb0Lv6yHhTNuk3OAUpPQgrqAugCcndm7kKS5QhmTtHTSASk80A/s400/5099f3b27311104308459431cb09dc1e.jpg" width="275" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Incluso los sacerdotes del antiguo
Egipto entienden muy bien que las imágenes gobiernan el mundo. Una
imagen es una gran energía que es capaz de tener una influencia en un esclavo
y un faraón en la misma medida - a través de todo tiempo y
espacio. Tenemos mucha investigación científica que confirma todo esto
ahora. Anastasia, la reclusa de la taiga, según todas las apariencias,
tiene un brillante dominio de la ciencia de las imágenes, y los sacerdotes
modernos no están teniendo éxito y no tendrá éxito en la superación de su
poderosa y positiva e imágenes viviente.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Sí, como hemos dicho antes,
alguien como Anastasia, y junto con ella, debe ser como grandes espinas en
los costados de muchas personas de poder que prefieren que seguimos siendo
las masas ciegas y torpe, y no entrar en el Dios-dado poderes de los cuales
usted y Anastasia nos recuerdan poderosamente.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Yo mismo creo que el punto es
no sólo las ideas, pero lo más probable su exposición en el lenguaje de
Anastasia, juzgue por sí mismo. Todos nosotros hemos sabido por mucho
tiempo que beber y fumar no es bueno, que respirar el aire fresco es más
sana, más agradable, y que el agua pura es más beneficioso para nuestra
salud. Sin embargo, continuamos a vivir en
grandes metrópolis ecológicamente saludables y destructivos, y los héroes de
la mayoría de las series de televisión más populares, los modelos sociales
para muchas personas, pasan su tiempo libre en bares y discotecas. Pero
todos repente, la gente lo oyó verdades que han sido largamente conocidas, y
las verdades que están inspirando al fin concreto, las acciones
reales. Por lo tanto una especie de gran
potencia debe estar escondido en los impulsos espirituales de Anastasia, y al
parecer este poder vence la oscuridad que ha conquistado el mundo.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: No es de extrañar que haya una
lucha contra la inspiración, ideas tangibles de Anastasia y la filosofía.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Sí, en este caso, la difusión
de todo tipo de rumores sobre mí son subterfugios en última instancia,
inútiles para distraer a la gente de los problemas principales que nos
ocupa. Por otra parte, incluso en el primer libro que describe nada acerca
de mí mismo que no soy un santo, que bebía, fumaba, coqueteaba con las
mujeres, y estaba involucrado en los negocios. Pero ahora no lo
hago. Sí, la sangre del hombre de negocios todavía puede comenzar a
correr, sólo que ahora no es como antes. Estoy muy orgulloso de que, con
la ayuda de mi hija e hijo-en-ley, he sido capaz de establecer la producción
de aceite de cedro de acuerdo a la tecnología de Anastasia. Y creo que
no hay muchos productos en el mundo igual a ella. Durante mucho tiempo
he podido llevarlo a la calidad del aceite de Anastasia, a pesar de que se
utilizó la tecnología moderna de una planta de compuestos
medicinales. Pero pronto se hizo evidente que era imposible obtener la
calidad requerida en la ciudad, y entonces surgió la necesidad de transferir
la producción a un pueblo en la taiga 100 km de la ciudad ... y
funcionó. Con respecto a Anastasia, ella está siempre conmigo, en mi
corazón, en mi alma.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhecNcDvx4Nuby5S9pMMkeUrorOHoW1uF0s2g7azlAJ5m7kJh1nALQlpJqc0glMCPfeZsQSWKR0NOVnfJ0gnYFK6maFDcEfffAaxTpC-2dxqUR4FrcSC-O4a9h6pArv6AOAtbZC7w/s1600/anastasia-by-dmitry-steshenko.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhecNcDvx4Nuby5S9pMMkeUrorOHoW1uF0s2g7azlAJ5m7kJh1nALQlpJqc0glMCPfeZsQSWKR0NOVnfJ0gnYFK6maFDcEfffAaxTpC-2dxqUR4FrcSC-O4a9h6pArv6AOAtbZC7w/s400/anastasia-by-dmitry-steshenko.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Vladimir Nikolaevich, los
lectores nunca me perdonaría si no te pido algunas preguntas acerca de su
nuevo libro.<br />
Podría decirnos sobre algunos de los temas que toque en el nuevo libro?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: En el nuevo libro que se habla
sobre el poder del pensamiento humano como la energía más poderosa en el
universo.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: ¿Cuáles son sus partes
favoritas del libro?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Yo siempre me gusta escribir
sobre algo bueno, incluso la vitalidad y el estado de ánimo mejora, molestias
y dolores desaparecen cuando se escribe sobre algo bueno, sobre la victoria
del bien. En el nuevo libro también hablo de mis hijos, acerca de la
edad de hielo, cuando las personas dejaron sus áreas familiares y, como una
niña pequeña, intento de detener el glaciar.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Vladimir, ha discutido
Anastasia cosas que eran completamente nuevo para usted?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Sí, ella tiene, pero no
siempre son comprensibles o parecer insignificante. Por ejemplo, se dice
que la humanidad aún no ha determinado el propósito y el significado de su
existencia, y afirma que la existencia humana radica en la perfección de las
condiciones de vida natural. Ella había dicho que hace mucho tiempo,
pero no me lo escribió porque se supone que el entorno de vida incluye, por
ejemplo, un apartamento o de dominio, y que esto no implicaba la
espiritualidad. Sin embargo, en otras conversaciones se puso de
manifiesto que para el medio ambiente de vida que no sólo entiende el dominio
de un Kin, aunque sea muy perfecto, pero el universo entero, y ella dice cómo
puede una persona, en el perfeccionamiento de su entorno de vida, proteger la
tierra incluso de meteoritos, y hacer del universo un lugar más cómodo para
vivir. Mediante el perfeccionamiento de su entorno de vida, una persona
perfecciona a sí mismo, así como su propio cuerpo y el espíritu.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Eso suena fascinante. Se
ha determinado que cualquier otra información que ha aparecido muy extraño?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: En lugar de extraña, no era
totalmente comprensible. Por ejemplo, ella tiene varias veces trató de
decirle cómo una persona, al morir, no se pierda, o, para decirlo de otra
manera, al quedarse dormido, puede despertar en un nuevo cuerpo. Ella
dice que de una manera más detallada que yo. Pero a veces, al hacerlo,
ella utiliza palabras que no se encuentran en nuestro vocabulario. Como
resultado de ello no puedo fijar esto en un lenguaje comprensible, por lo que
hablar de este tema de nuevo. A veces me pregunto Anastasia,
"Traducir las palabras que usted está diciendo a un lenguaje más
comprensible." Ella responde: "No se pueden traducir a su
lengua moderna, probablemente soy analfabeta en traducciones", y se
ríe. Pero sé que ella es extremadamente leer y escribir.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00T1BzeeVQdM0u8bAYa8zh4pf8dWLBi8XQuSZIxXkWseH3AMkptOpanbSaJsHxJv8eOTUHZj8JvO3Q-jJYqvKA0sD6_szjBRIHUDm9M-1eudH7zJaXFQ5plL7loAt7Gh7aCSAgQ/s1600/48c93d048b63267acd73f6ceb5fce8e9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00T1BzeeVQdM0u8bAYa8zh4pf8dWLBi8XQuSZIxXkWseH3AMkptOpanbSaJsHxJv8eOTUHZj8JvO3Q-jJYqvKA0sD6_szjBRIHUDm9M-1eudH7zJaXFQ5plL7loAt7Gh7aCSAgQ/s400/48c93d048b63267acd73f6ceb5fce8e9.jpg" width="316" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: A veces Anastasia tiene una
actitud muy seria hacia ciertas escenas que ella quiere que usted
escriba. ¿Algo parecido sucede en este libro?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Sí, lo hizo. Pero, en
general, cuando se habla de algo importante, que ella misma cree
profundamente, entonces se adopta una construcción especialmente inusual para
sus frases. Por ejemplo, en el libro La co-creación , cuando
hablaba de las interrelaciones de la energía del Amor con Dios, todo lo que
decía sonaba como el verso puro, y uno puede recordar todo el libro no
simplemente palabra por palabra, pero uno ve las imágenes que representan lo
fue dicho.</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: ¿Cuál es el objetivo básico de
Anastasia en este libro para los lectores?</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">VM: Yo no le pidió específicamente
lo que era su objetivo. Intuitivamente, yo mismo siento que ella quiere
desesperadamente de hacer algo bueno para la gente. Para recordar a la
humanidad algún conocimiento o sentimientos olvidados. Ella está
dispuesta a hacer descender fuego en sí misma, y por eso se dice: "¡Ay
de vosotros Nostradamus! Las fechas de los cataclismos terribles sobre la
Tierra no eran tanto sus adivinaciones como las creaciones de su pensamiento.
Usted ha hecho que millones de personas convencerse de estos por lo que
enseñan y por lo tanto apuntar sus pensamientos en la aplicación de la misma.
Su pensamiento todavía se sitúa allí, escondido en las, todavía asustar a la
gente de color azul con sus profecías de la desesperación, pero ahora ya no
se harán realidad. deje que su pensamiento se unen en la refriega con la mía.
por supuesto, sabiendo todo esto antes de tiempo, y es por eso que están tan
ansiosos de huir de distancia ". U otra: "Prepárese, toda la
maldad y el mal de miras, para dejar atrás la Tierra y cae sobre mí!"</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">RJ: Muchas gracias, Vladimir
Nikolaevich, por el tiempo que han dado a sus lectores de habla
inglesa. Todos estamos esperando con impaciencia para oír más!</span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 770px;">
<tbody>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm; width: 577.5pt;" valign="top" width="770"><div align="center">
<!--[if !supportMisalignedRows]-->
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><!--[if !supportMisalignedRows]-->
</span><br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; mso-yfti-tbllook: 1184; width: 770px;">
<tbody>
<tr style="height: 25.45pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td rowspan="2" style="height: 25.45pt; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8snbeyT8hRe_b9_-ePsT3gIZWY3JhXNekLOdkPPwBYhrIjPK5Qiw_CHKn29ufW517lhh9C8hH1FuN79nnnREamOZaeDJPQz4EvCC_dGt5Ey6FAnV1vVymOJEn_A6khltLxWcNVQ/s1600/rj2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8snbeyT8hRe_b9_-ePsT3gIZWY3JhXNekLOdkPPwBYhrIjPK5Qiw_CHKn29ufW517lhh9C8hH1FuN79nnnREamOZaeDJPQz4EvCC_dGt5Ey6FAnV1vVymOJEn_A6khltLxWcNVQ/s400/rj2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</td>
<td height="34" style="border: none; height: 25.45pt;" width="0"></td>
<!--[endif]-->
</tr>
<tr style="height: 25.45pt; mso-yfti-irow: 1;">
<td height="34" style="border: none; height: 25.45pt;" width="0"></td>
<!--[endif]-->
</tr>
</tbody></table>
</div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Vladimir Nikolaevich,
gracias por ponerse a disposición una vez más. Si se me permite, voy a
empezar con las preguntas de inmediato:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Usted ha hablado de la Ciencia
de la imaginería y suena tan maravilloso para nosotros para aprender más
conscientemente cómo crear nuestras vidas a través de imágenes. Pero
cuando se trata de la comprensión de asuntos mundiales, que son de tanta
preocupación en este momento, no hace usted miedo de que la gente podría pensar
que todo esto es demasiado simplista cuando se trata de entender la política a
través de esta idea de las imágenes como creativo o ¿destructivo?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Vladimir Megre: Bueno, los
foros mundiales han llegado a la conclusión inequívoca de que una catástrofe es
posible en los próximos años. Y es aquí donde se plantea una pregunta
interesante: ¿es posible tomar algunas medidas para prevenirlo? Los
representantes de la comunidad científica internacional han sido incapaces de
responder a esta pregunta. Los gobiernos de varios países, a pesar de que
tratan de influir en la situación de alguna manera, desarrollaron el llamado
Protocolo de Kyoto, según el cual se propuso que todos los países a reducir las
emisiones nocivas a la atmósfera. Hasta la fecha el Protocolo no ha sido ratificado.
Esto puede servir como una excelente ejemplo para el problema como yo lo veo,
es decir, que no se parecen a los líderes de estos países para comprender el
verdadero problema. Los gases de escape de millones de coches y las
chimeneas de las grandes y pequeñas empresas, y otras fuentes que expulsan
contaminantes nocivos son sólo una consecuencia y no la causa que les dio
origen.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: ¿Se puede decir algo más?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí, por supuesto. La
ciencia moderna no ha sido capaz de identificar la causa real. Anastasia
explica que la verdadera causa puede ser determinada mediante la aplicación de
los métodos de la ciencia olvidada de Imágenes. Pero la comunidad
científica moderna no sabe nada acerca de este enfoque científico, a la vez antigua
y muy avanzada, y esto es muy lamentable para nuestra cultura. Es un hecho
poco conocido que, precisamente, mediante el uso de los poderes obtenida de
esta misma ciencia, unos pocos individuos aislados pueden y han gobernado
países enteros, así como la humanidad en su conjunto.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: ¿Puede darnos un ejemplo?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGKg8xA16voVlh28WI3xqo3Z-S0T-h8K0t3BAYHyOvfRBVnCkWpsyqiMVeHAG4JOtcNmzWSkUiHXq6x9ND9R1Mx7yuzuPMeQ3ljruoxWHWExBrP96jzjn0YlC7b5issevmIoq0Q/s1600/kin-settlement-9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGKg8xA16voVlh28WI3xqo3Z-S0T-h8K0t3BAYHyOvfRBVnCkWpsyqiMVeHAG4JOtcNmzWSkUiHXq6x9ND9R1Mx7yuzuPMeQ3ljruoxWHWExBrP96jzjn0YlC7b5issevmIoq0Q/s400/kin-settlement-9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Por ejemplo, incluso en el
pasado, los historiadores informan que, después de la captura del antiguo
Egipto, los sacerdotes de la época sabían cómo inculcar en inconsciente la
imagen de un liberador de la gente y con el poder de esa imagen liberó al
país. O, como otro ejemplo, para el día de hoy, Byzantinists no son
capaces de llegar a una opinión unificada o para identificar la verdadera razón
de la caída del Imperio bizantino. Pero la razón puede encontrarse en el
mismo reino, es decir, en el ámbito de Imágenes. En este caso, fue la
pérdida de la imagen del futuro del imperio y en su lugar la inculcación de una
imagen externa, destructiva en esa cultura. Es precisamente por esta razón
que todos los imperios de nuestro período histórico conocido han perecido y
otros seguirán si no se hacen cambios.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Lo que una pérdida
profunda y muy real, hoy en día el peligro que se repita! Y las fuerzas
que usted y Anastasia llamar a los sacerdotes realmente no han tenido ninguna
oposición en absoluto hasta Anastasia llegó. Estás pocas personas, por lo
que no sean correctas nuestra occidental medios de comunicación masiva,
estrategas políticos y los gurús de marketing sabe acerca siquiera los
rudimentos de esta ciencia, y esta ignorancia y la falta ha llevado a la
humanidad al borde de la destrucción.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí. Pero Anastasia es
cierto que la catástrofe no sólo puede ser evitada, pero que es posible
construir un futuro feliz para millones de familias individuales y el país en
su conjunto. Al parecer, ella tiene un conocimiento perfecto de la Ciencia
de la imaginería, y esto es lo que dice al respecto:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"Una persona en sí no es
más que una imagen materializado, y siendo una imagen materializada, la persona
misma puede crear y materializar las imágenes. Esto comprende su poder
universal que puede ser superado por nadie y nada.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"Si una persona no es
consciente de las habilidades que le otorga el Creador, entonces esta persona
es él mismo el bloqueo de su más majestuoso poder, y esta persona se encuentre
bajo la influencia de otras imágenes, y materializa sus ideas hasta el punto de
la destrucción de sí mismo, su familia, su linaje, su país, y todo el planeta
".</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"El mundo tecnocrático
artificial también ha sido creado por el hombre usando la energía de imágenes
que, sin embargo, en infusión confrontar? Una persona con todo lo contrario de
lo que pretendían."</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: ¿Cómo confuso para la
gente, y engañosa! ¿Se puede decir algo más?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: El mundo artificial es un
producto perecedero y mortal. Incluso la máquina más perfecta, edificio o
cualquier otra cosa del mundo artificial se está desintegrando con cada segundo
que pasaba, y en sólo unos pocos años se convertirán en polvo o, aún peor, en
residuos que es perjudicial para los seres humanos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El hombre mismo, que vive en
un mundo artificial, también se convierte en perecederos. Es muy difícil
para una persona que, minuto a minuto, mira a la multitud de desintegrar
objetos que lo rodean - los objetos que no tienen la capacidad de auto-producción
- imaginar la vida eterna, para crear la imagen de su misma naturaleza; y
materializarlo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZGbtPLyMOpm3aH9MDjdY7PaMtWLuiluSnjh-BINgAHrnZCsp53js02qJh55Ji0S3tbhZMzx6xmjyWApP_O5SQpNk_m7Gciih0CqqqPnO9hSJlIOSQnFKPCpKBlQcPwZVMzvjKkw/s1600/cedar_the_healer003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZGbtPLyMOpm3aH9MDjdY7PaMtWLuiluSnjh-BINgAHrnZCsp53js02qJh55Ji0S3tbhZMzx6xmjyWApP_O5SQpNk_m7Gciih0CqqqPnO9hSJlIOSQnFKPCpKBlQcPwZVMzvjKkw/s400/cedar_the_healer003.jpg" width="260" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Vladimir Nikolaevich, lo
que es una conciencia profunda de traer al mundo! Usted y Anastasia poner en
evidencia una profunda pregunta: "¿Cómo podemos crear nuestra herencia
divina, a saber, el de la vida eterna, si todo lo que vemos es la muerte, la
desintegración y descomposición por medio de hecho por el hombre, robótica,
muerto materia a nuestro alrededor . No es de extrañar que pensamos de nosotros
mismos como mera materia perecedera, así, no entiendo que la derecha, a través
de los perversos, confuso y "caído" abuso de
imágenes-en-cosas-torneadas ??</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí! El mundo visible
naturales no ha existido durante miles de millones de años, pero ya de manera
significativa, debido a que ya existía en una imagen no se
materializó. Los científicos que han determinado la edad de la tierra han
determinado no la fecha de su nacimiento, pero sólo la fecha de su
materialización como una de las etapas de la vida, es decir, cuando se hizo
visible o perceptible, a los sentidos humanos o para el hombre limitado -made
tecnologías.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El mundo natural posee la
capacidad de auto-producir, y esta capacidad hace que sea eterna. El
creador, que tiene la eternidad creada, es por lo tanto a sí mismo -
Eternidad. Él es el alfa y omega alfa y otra vez.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mucha gente puede decir o
pensar: ¿qué había antes del nacimiento del creador, la enorme cantidad de su
energía inusual? Una vez que no existía nada. ¡Nada! Pero
recuerda lo que dijo el creador de "nada" a su hijo:</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"De la nada surgirá el
nuevo maravilloso nacimiento de usted, que refleja a través de ti mismo -. Sus
aspiraciones, sueños y alma, mi hijo, que es infinita, eres eterno, sus sueños
está creando a sí mismos en ti.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"Pero si algo surge de
la" nada ", esto significa que nada se detecta en un nacimiento.
Después de haber dado a luz, incluyendo" de la nada ", el Creador ha
cerrado el círculo y se ofreció la imagen de la eternidad para el hombre.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"El conocimiento, la
comprensión, y la sensación de la energía de la imagen en uno mismo permite a
una persona para no morir, sino para caer en un sueño delicioso. Al despertar,
la persona se encarna en el lugar, la hora y de imagen necesaria por él y ha
creado antes de dormir.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">"La falta de conocimiento
y comprensión de la Ciencia de Imágenes conduce inevitablemente a la torpe
manejo del mundo perfecto, natural, y la creación de un mundo que es
artificial, primitivo, y poco natural. La falta de conocimiento de la Ciencia
de Imágenes convierte países enteros y la gente en juguetes, peones en las
manos de aquellos que están familiarizados con esta gran capacidad. el
conocimiento de la ciencia del imaginario conduce a una comprensión de la
totalidad del universo hecho por el Creador y la creación de nuevos, mundos
maravillosos. "</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVsv-W_rON21rMGT_D_SlsyvR9wDrzjT2_undLixb3-ANgtoVD4qtY9H01zNhxEBfAsn69os7G8eSbzKf8LKtfnixdAqmjbUV4vCfSTJWs6pXXVsDVgXwQXbd_weV2AzsVeadD8w/s1600/P1060020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVsv-W_rON21rMGT_D_SlsyvR9wDrzjT2_undLixb3-ANgtoVD4qtY9H01zNhxEBfAsn69os7G8eSbzKf8LKtfnixdAqmjbUV4vCfSTJWs6pXXVsDVgXwQXbd_weV2AzsVeadD8w/s400/P1060020.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Vladimir
Nikolaevich! En la forma más poética, que acaba de responder a varias
preguntas largas que he tenido sobre la Ciencia de la imaginería. Pero aún
así, ahora estoy aún más emocionado que estaba cuando leí por primera vez los
libros. El hecho de que esto es así muy importante para nuestra
supervivencia como especie, ¿podría decir algo más, tal vez sobre toda la idea
de por qué los imperios perecen, sobre todo porque parece que hay otro
"imperio" que ha sido erigirse sólo para ese - y yo estoy hablando de
lo que muchos pensadores reflexivos temen acerca de nuestro propio país, los
Estados Unidos, que ha estado sin una imagen saludable para un futuro glorioso.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: ¡Por supuesto! Es
posible proporcionar una multitud de ejemplos históricos que están asociados
con los efectos de las imágenes que influyen en la sociedad humana y provocan
catástrofes incluso planetarios. Pero para una persona moderna,
especialmente uno que vive en Rusia, como un ejemplo más obvio, se puede mencionar
la situación que se asocia con el colapso de la Rusia zarista, y después de la
desintegración de la URSS. "Una chispa puede encender una
llama," dijo Vladimir Ilich Lenin, el líder del proletariado mundial,
refiriéndose al periódico bolchevique El Spark, que castigó el régimen
zarista. Una imagen negativa del poder zarista fue promovido de forma
sistemática, y una nueva, hermosa imagen del poder soviético fue
creado. Zarismo fue derrocado. Un nuevo imperio, la URSS, se levantó
y comenzó a desarrollar, un imperio con un enorme ejército equipado con armas
nucleares. Pero después de sólo setenta años, el gran imperio de la URSS
se desintegró en varios países separados, por otra parte, no siempre de forma
amistosa dispuesta una hacia la otra. Los politólogos identificaron los
culpables como aquellos políticos que firmaron el acuerdo respetando la
disolución, así como la situación económica y política.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: ¡Oh, cómo dolorosamente
familiar suena esto! Exactamente lo que está ocurriendo en los Estados
Unidos y en otros países, en busca de los problemas en todos los lugares
equivocados.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí, exactamente. Un
examen más detallado, aunque todo esto es sólo una consecuencia de los efectos
de las imágenes. Recordemos los libros profundas y valientes de
Solzhenitsyn sobre el GULAG, así como otras obras de maestros de la literatura,
que castigaron la URSS. Al mismo tiempo, otros escritores durante ese
mismo tiempo crearon la imagen de los países florecientes de Occidente, donde,
a diferencia de los de la URSS, las tiendas estaban gimiendo bajo una
abundancia de todo tipo de mercancías, mientras que las personas felices y
libres dieron la vuelta en los coches de lujo . Mientras tanto, cuando se
habla de las ventajas de la civilización occidental, permanecieron en silencio acerca
de los muchos problemas que existían allí.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDAzIfqK-wDrjLjR38dujHf8y3DrlrZDsrJOM90vllHhah_gilTSo7gDpVBcoUDfM2LC8gAKr0rHbtAHf99u_hC1ePJpcCX2A_DlcX83n4ahHYTXrO_pkzteLJ8fWLraQ0KwKN9w/s1600/kin-settlement-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDAzIfqK-wDrjLjR38dujHf8y3DrlrZDsrJOM90vllHhah_gilTSo7gDpVBcoUDfM2LC8gAKr0rHbtAHf99u_hC1ePJpcCX2A_DlcX83n4ahHYTXrO_pkzteLJ8fWLraQ0KwKN9w/s1600/kin-settlement-6.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El futuro de Rusia, además,
está siendo determinado por las imágenes inculcados en las mentes y las almas
de las personas que viven en el país. Por desgracia, hay una plétora de
imágenes que conducen a la destrucción de nuestro país. El culto de la
fuerza, el culto al dinero y otros tales construcciones negativas están
formando miles de imágenes de la destrucción en las películas y películas de televisión.
Muchos de nuestros políticos abogan por la "emulación de
Occidente." No hay logros económicos o militares, o llama a ser
patriotas de la patria son capaces de oponerse a esto, las imágenes que todo lo
penetra en curso.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Eso es muy espantoso,
¿verdad? - Puesto que no son precisamente muy visibles, estas imágenes
destructivas, aunque la ciencia moderna les podría llamar hologramas, y como se
ha explicado, Anastasia sabe cómo hacerlas visibles. No me atrevo a abusar
de su paciencia, Vladimir Nikolaevich, pero es tan muy importante. ¿Nos
puede ayudar con alguna aclaración adicional acerca de esta terrible dilema en
el que se encuentra la humanidad - en especial, de nuevo, en este preciso
momento de la historia?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Una imagen sólo puede ser
impugnada por otra imagen, especialmente por una imagen de la creación, capaz
de inspirar a millones de personas. Anastasia ha creado de hecho una
imagen, como un contrapeso a las armadas de los destructores. Cientos de
miles de personas han interiorizado la imagen de un futuro real Anastasia ha
ofrecido, el futuro de un hermoso país ya su vez un hermoso planeta
Tierra. Y han añadido sus propias ideas a la misma, y han
comenzado a convertirlo en realidad, para construir lo que se ha llamado de sus
parientes Estates, sus dominios familiares o espacios de Amor. (Nota del
editor:. Para los lectores no familiarizados con este término, se trata de
hectáreas individuales (2,5 acres) de tierra, algunos de ellos parte de
numerosos eco-aldeas que están en desarrollo en todo el mundo, donde las
personas viven y co-crean pequeños paraísos para sí mismos y entre sí de
acuerdo con la ley natural y el poderoso apoyo y regalos de la planta-reino
puede ofrecer.)</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: habilidades de Anastasia a
distancia de visión, como podríamos explicar una parte muy pequeña de lo que
hace a través del tiempo y el espacio, le ha permitido no sólo prever un futuro
hermoso y muy posible para nosotros, sino también observar aquellas otras
dinámicas, destructivos . Trágicamente, que el hombre moderno como hemos
pensado en esta Ciencia de imágenes como irrelevante para nosotros porque es
invisible, por lo tanto, que deshonra a ella como "un juego de niños"
sólo porque estamos ciegos a ella.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSQXajOBVYwutqjHz6y-yuPVIQbvJIwZnpXu9b7bQ5dkkiIKdOSlkj9ZJvGQfyIzLOf4oLLLEJHSnUmZj0zBBBfpEpkiYP8JZcSK_dtUX77MomRGWgHXY5YYpEVEPLYc1bFdjD7Q/s1600/P1060144_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSQXajOBVYwutqjHz6y-yuPVIQbvJIwZnpXu9b7bQ5dkkiIKdOSlkj9ZJvGQfyIzLOf4oLLLEJHSnUmZj0zBBBfpEpkiYP8JZcSK_dtUX77MomRGWgHXY5YYpEVEPLYc1bFdjD7Q/s400/P1060144_editado-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí, es aquí que los
acontecimientos han comenzado a producirse, eventos cuyo examen y posterior
estudio cuidadoso podría demostrar que realmente está detrás de los cataclismos
históricos y sociales en nuestro país y en el mundo, y los principios
utilizados para provocar estos cataclismos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Sí, Vladimir, esto es lo
que tenemos que entender mucho más específicamente, porque suena tan novedosa
para nuestros oídos modernos - o tal vez un poco como esas películas de estrella
de guerra de las fuerzas oscuras y claras.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Perdóname, Vladimir
Nikolaevich, debemos tomar un momento para recapitular aquí para nuestros
lectores lo que dice Anastasia acerca de los sacerdotes, que es, por supuesto,
un término que es bastante distinto de lo que llamaríamos pastores o incluso
nuestros sacerdotes o rabinos católico. Pero si he entendido bien, tal
sacerdote en su sentido de la palabra es una persona en el cuerpo o en otros
dominios que pueden ejercer un gran poder sobre los individuos, grupos de
personas o países enteros por el puro poder de su voluntad entrenada,
especialmente su capacidad de crear e insertar disempowering, esclavizando
imágenes en el inconsciente racial, como se ha explicado de manera tan
elocuente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Definitivamente es muy
diferente sin embargo, desde la práctica insidiosa de cómo nuestros medios de
comunicación abusan del poder de las imágenes para hipnotizar. ¿Puede
explicar este fenómeno interesante e inusual concepto nuevo, en especial a
nuestros nuevos lectores?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Los sacerdotes ejercen una
influencia sobre los poderes "en el control", no mediante el uso de
los métodos tradicionales de soborno o chantaje, pero con un método más global,
es decir, a través de la inserción de imágenes. Pero más aún, una vez que
estas imágenes están en su lugar, todo lo demás comienza a desarrollarse de
forma automática en torno a este proyecto destructivo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Mira, por ejemplo, en nuestro
Parlamento ruso Estado, que se encuentra en el centro de Moscú. Diputados
electos a nivel nacional están llamados a elaborar leyes para el pueblo, leyes
- esperaríamos - según el cual las personas puedan vivir en la felicidad. Muchos
moscovitas, así como los visitantes de la capital se han acostumbrado a la
imagen del edificio del parlamento del estado en el centro de Moscú, pero vamos
a ver si su ubicación no es paradójico o incluso contraproducente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjJ9vO1FXQXfgmC2XCPnvCuwvgTxxYQWhQOExFFn2A1AQ3NDFo_dAy4Aa1uDjYd7eygcfIPQOMAp2ZRIrFk3DOCdLWo8jgQSl4iD4qfhlhDH7B6RseGiIY5YNDSZ3W4eu0DBgoA/s1600/00-Schwingung-1024x576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjJ9vO1FXQXfgmC2XCPnvCuwvgTxxYQWhQOExFFn2A1AQ3NDFo_dAy4Aa1uDjYd7eygcfIPQOMAp2ZRIrFk3DOCdLWo8jgQSl4iD4qfhlhDH7B6RseGiIY5YNDSZ3W4eu0DBgoA/s400/00-Schwingung-1024x576.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El edificio está ubicado en la
intersección de calles con tráfico muy pesado; el aire en esta ubicación
supera el nivel de contaminación varias veces más seguros y
aceptables; los diputados populares están obligados a beber sólo
embotellada, por lo tanto no natural del agua, porque el agua del grifo no es
apta para beber, ya sea; los productos alimentarios en el snack bar no son
naturales, así - que sin duda no se han recogido de un jardín o atrapado en un
río; sus apartamentos están ubicados en el centro de Moscú, en áreas
ecológicamente desfavorables y por último pero no menos importante, en el
camino al trabajo, aunque sea en un coche oficial, que sólo oye los ruidos de
la carretera-y otros sonidos de una ciudad "de piedra".</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Todo esto no puede dejar de
tener una influencia en su estado de ánimo, no puede dejar de formar en sus
mentes la imagen que este hecho es la vida real. En realidad, su trabajo
está organizado de tal manera que la toma de decisiones saludables es
físicamente imposible de hacer.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: ¿Podemos por favor tome un
minuto aquí, Vladimir? ¿No es éste uno de esos ejemplos de cómo una imagen
cultural puede trabajar de forma predeterminada - por no estar allí como has
dicho, pero con todo el entorno que expresa una construcción tan oscura? ¿Puedo
repetir lo que creo que dijo? El trabajo de nuestros políticos y el medio
ambiente se "organizan de tal manera que para ellos para tomar decisiones
saludables es físicamente imposible."</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí, por
supuesto. Ahora imaginemos que este mismo edificio del Parlamento Estado
no se encuentra en la intersección de las calles, pero en la orilla de un lago
hermoso, digamos que en el pueblo de Konyaevo, a 145 kilómetros de Moscú: el
edificio está rodeado por un bosque; alrededor de ella son las casas
oficiales con pequeñas parcelas de huertos frutales y tierra; los
diputados beben agua maravillosa primavera y comer alimentos ecológicamente
puros y siempre frescas; en la manera de trabajar que escuchar los sonidos del
mundo natural y, además, cada día tienen la oportunidad de salir a caminar y
reflexionar.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Lo cierto es que hay
necesidad, en realidad, para que el Parlamento se sienta en el centro de
Moscú? De hecho, es contraproducente. Ahora, la gente puede pensar
que se mueve el asiento diputados a una ubicación diferente no es tan
importante. Pero voy a decir esto: Todos los principios y enseñanzas, que han
echado raíces en el pueblo desde hace miles de años fueron hechas por sabios
que se retiraron a un bosque o el desierto de vital importancia
fundamental. Basta pensar en Jesucristo, Mahoma, Buda, Moisés y muchos
otros que estaban buscando, y recibió, inspirado en la naturaleza.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1dKIpmc-pXuz5UxOpH-ij9P1jA4lbtrWHS9UiAJzfBIeIKfcNVdGweNXjGdT6Ecoxks2wLoroFYUN7cImIbBUUxcZHXjp0iTFUFTrn9KAkcQQq-kArdPusjpweMIrNtYC219Sg/s1600/_co_gr34OTg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1dKIpmc-pXuz5UxOpH-ij9P1jA4lbtrWHS9UiAJzfBIeIKfcNVdGweNXjGdT6Ecoxks2wLoroFYUN7cImIbBUUxcZHXjp0iTFUFTrn9KAkcQQq-kArdPusjpweMIrNtYC219Sg/s400/_co_gr34OTg.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Y esto es probablemente lo
Anastasia refieren al decir lo bueno que era para el presidente Bush para
retirarse a la naturaleza en el comienzo de su primer mandato. Si hubiera
estado allí! Pero con respecto a esta cuestión de la naturaleza y el
pensamiento cuerdo. ¿No es el pensamiento más increíble que nadie ha
considerado siempre? Cuando diría Anastasia "Vladimir, sería
lógico", que quería decir para ti, y para todos nosotros, para pensar de
esta manera, ¿verdad, para nosotros para confrontar nuestro pensamiento
automatizado, no racional y el comportamiento?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VM: Sí. Y para agregar a
ella, en el camino al trabajo, los coches de los diputados contribuyen a la
creación de los atascos de tráfico por lo que le gusta a los
moscovitas. En consecuencia, los diputados asimilan corrientes de energía
negativa por parte del gran número de personas que contribuyen a la circulación
densa. Este es otro ejemplo de la "influencia invisible" que la
ciencia moderna no tiene en cuenta. ¿Qué decisiones prudentes podemos
esperar de personas que se encuentran en tales condiciones de trabajo
inaceptables?</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Sí, sí! Como
terapeuta, no puedo dejar de mirar a los ojos de nuestros políticos y ver con
demasiada frecuencia lo que - en la terapia del trauma - que llamamos una
"mirada de reptil". Es la mirada disociada, inhumanos de un
sistema de sobre-labrado, estresado, sobre-estimulado a funcionar a partir del
tronco cerebral, nuestra supervivencia del sistema de reptil más arcaico,
rígido y automatizado. Me preocupa que no tiene fin, Vladimir, que estos
son no sólo los políticos que elegimos, pero que la mayoría de la gente no
puede siquiera decir la diferencia más de un ser humano sano a un bio-robot
porque ellos mismos se mantienen en los mismos pésimo condiciones que describen
tan bien.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">VN: Sí, y quiero añadir otra
tal disparidad desconcertante, a saber, el de la Universidad Estatal de Moscú
Lomonosov y otras grandes instituciones educativas ubicadas en los centros de
las grandes metrópolis. Sólo ellos están en condiciones aún más
desfavorables que los diputados elegidos por el pueblo. Su hijo, que
estudia en una universidad ubicada en una ciudad, también está obligado a pagar
dinero para residir en estas condiciones, además de su
matrícula. Ciertamente, algunos padres pueden dar a sus hijos alimentos
naturales, que en las grandes metrópolis son varias veces más caras que fuera
de las ciudades más grandes.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Pero volvamos a los
políticos. Los medios modernos de comunicación hacen posible que los
representantes y diputados electos de los pueblos para comunicarse con
cualquier fuente de información necesaria para ellos. No hay ninguna
ventaja al hecho de que se encuentran en grandes metrópolis. Muy por el
contrario, es absurdo y hace un gran daño a su salud física y psicológica, y
por lo tanto a nosotros como que están a merced de sus decisiones. Pero
¿por qué se produce este absurdo? Las imágenes! Tanto ellos como nos
hemos acostumbrado al hecho de que esta es la forma en que se supone que es, a
saber, que nuestros jóvenes hermosas, los futuros especialistas de nuestro
país, así como los experimentados, diputados ancianos necesariamente deben
estar en el centro de una metrópoli. Parece ser prestigioso, es
"respetable". Y pocas personas se dan cuenta de que es
devastadoramente disfuncional y absurdo.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRSME9k8dEQYNNkEYKLynTvDMU0pgZwieXsWPG3w7EIeQ3agyr58JO9Dv8DiUfBLZZXmw0jm586ETwN2ObLptlqxr0hDoo1bR4_YIXDUXpNrjlB1xBtepJOiQlDsTi2L1lhYoEg/s1600/d2023b4c992dcf5da435e07321709ebe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCRSME9k8dEQYNNkEYKLynTvDMU0pgZwieXsWPG3w7EIeQ3agyr58JO9Dv8DiUfBLZZXmw0jm586ETwN2ObLptlqxr0hDoo1bR4_YIXDUXpNrjlB1xBtepJOiQlDsTi2L1lhYoEg/s400/d2023b4c992dcf5da435e07321709ebe.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">RJ: Vladimir
Nikolaevich! No queremos que prolonguen nuestra bienvenida con
usted. Por lo tanto, en esa última nota dolorosa dejaré que vuelva a su
trabajo. Pero nos has dado mucho que pensar. Esto ha sido más
enriquecedor.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Gracias a ti y Anastasia, en
lugar de pensar en imágenes como un juego de niños o soñando, ahora sabemos que
para representar el poder divino más esencial dado al hombre. También
parece ser el más importante para nuestra supervivencia humana debido a los eventos
catastróficos que pueden estar enfrentando como toda una civilización menos que
aprendamos a utilizar estas fuerzas poderosas y creativas correctamente.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Por favor, vamos a tener un
poco más de tiempo con usted pronto. Les agradezco tanto - en el nombre de
todos sus lectores.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">La Dra. Regina Jensen posee
licencias como psicoterapeuta, terapeuta físico, certificaciones como Master
Coach Ejecutivo y terapias somáticas con la formación profesional y la
experiencia de más de 35 años. Ella es un escritor e investigador
independiente con un compromiso "con la búsqueda de soluciones
inteligentes, convenientes y alegres para las situaciones difíciles que hemos
co-creado el uno al otro en nuestro planeta madre." </span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Como podéis apreciar el tema de los "Cedros Resonantes", es como mínimo, a pesar de algunas incongruencias y de una ambientación algo -demasiado- "power flower", muy atrayente. </span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Es cierto que hay dudas por resolver:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">-¿Es el cedro siberiano realmente un cedro o un pino?, no es una pregunta menor, porque las propiedades terapéuticas o simbólicas, serían bastantes diferentes.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_xe14zMwRR-WVni0AlfEuwe1-BuhdyFv7_d64bB9YUEKNpHJ784mbrso7E6zBYEn8-AMN9se5vczZCa5A-GMgfBpyExjMmyEsLefnyy6wJIHCJWd58dXipS6Vp-pncNuVyMnjQ/s1600/d370bbce6372960b625b7ae61387ce7f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_xe14zMwRR-WVni0AlfEuwe1-BuhdyFv7_d64bB9YUEKNpHJ784mbrso7E6zBYEn8-AMN9se5vczZCa5A-GMgfBpyExjMmyEsLefnyy6wJIHCJWd58dXipS6Vp-pncNuVyMnjQ/s400/d370bbce6372960b625b7ae61387ce7f.jpg" width="262" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">-¿Existe realmente Anastasia, o es sencillamente una invención literaria de Vladimir Megre? Tampoco es solamente una cuestión retórica, puesto que la esperanza que han depositado millones de lectores en la "chaman siberiana", puede ser muy diferente si tan sólo es el resultado de la imaginación de un autor más o menos documentado e inspirado. Aquí sí importa la existencia física del personaje de Anastasia.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">El propio Megre, en una carta dirigida a una niña enferma, dice lo siguiente:</span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En cuanto a la creencia o
incredulidad en la existencia de Anastasia por los que te rodean, te </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">contesto con las palabras de
un hombre en uno de los encuentros con los lectores.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cuando, una vez más, me
hicieron esta pregunta, el se levanto y dijo en voz alta: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">“!Amigos! !Tienen en las
manos el arrebato de la inspiración, el pensamiento en </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ebullición, el llamamiento y
la idea! Todo esto está en sus manos. .Que más quieren?</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">. Sangre, orina y excrementos
para su análisis? .No pueden pasar sin ello de ninguna </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">manera? !Si la evidencia
principal y sensiblemente más grande ya está en sus manos!”.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Verás, Nastenka, yo entendí,
que para muchos, Anastasia no es del todo cómoda, y </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ellos quieren que ella no
exista. Es que ella quebranta muchas prioridades, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">convencionalismos y
postulados tecnócratas. En el fondo de pureza que emana de ella, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">de repente, empiezas a ver tu
propia suciedad, y esto no siempre se quiere. Es que </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">nosotros queremos considerar
que somos tan buenos, inteligentes y concienzudos, </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">hagamos lo que hagamos.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Anastasia dijo: “Yo existo
para los que existo”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheAmwNjZJw__z-H96d4v7MqsAP2TnuUOzVuT3QdJN9s51aAu1BWE-pCJfxm-xGM6e3Qp7pUG_cLL0FnGyxj5Y8zqWxLPFjCW6tzggQWyPWRL01xzEaxiUqVTbDbwKsfRNMTKGqFg/s1600/anastasia-2-unknown.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheAmwNjZJw__z-H96d4v7MqsAP2TnuUOzVuT3QdJN9s51aAu1BWE-pCJfxm-xGM6e3Qp7pUG_cLL0FnGyxj5Y8zqWxLPFjCW6tzggQWyPWRL01xzEaxiUqVTbDbwKsfRNMTKGqFg/s400/anastasia-2-unknown.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: #ffc000;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Me parecía que esta frase no
encerraba nada especial. Quien quiera, que crea. Quien </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">no quiera, que no crea. Pero
me equivoque. Algunos leen el libro y no sucede nada en </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">ellos. Sin embargo, en
otros... Sus almas engendran un gran sentimiento de amor, de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">bien, de inspiración. Y fluye
en el mundo, como la lluvia de primavera, gran poesía de </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">amor, poesía del alma, que es
capaz de percibir la luz, de acrecentarla y regalarla a </span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">los otros. Son aquellos que
la sienten y saben que ella EXISTE"</span><span style="color: #ffc000; font-family: "verdana" , sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Hombre, un análisis de sangre y de orina, no me servirían de mucho, ahora, fotografías, videos, documentales, verla, oírla, tocarla, eso sí. </span></div>
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">-¿Hasta que punto una experiencia trascende</span><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">nte, como la que nos narra Vladimir Megre, puede transformar a un curtido y espabilado empresario de la URRS de la perestroica, en un filántropo iluminado, benefactor y portador de un mensaje de sabiduria ancestral, con posibilidades realmente transformadoras?</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">-¿Es todo un simple montaje publicitario exitoso, para promocionar un conjunto de productos que están moviendo millones de euros, dolares o rublos en todo el mundo, jugando con las ansias de cientos de miles o millones de personas que desean con sinceridad un mundo mejor?</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Evidentemente no tengo la respuesta. </span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Me encantaria creer en la existencia de Anastasia, por lo que ello significaría, me gustaria que el mensaje de Megre en toda su amplitud, fuera verídico y no sólo literario. Quisiera confiar en los milagrosos efectos de los productos derivados del cedro siberiano. Desearia pensar que hemos -por fin- recibido una respuesta a nuestras oraciones y deseos.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ahora que los "cedros resonantes" han "resonado" en nuestro interior, los seguiremos con interés, no sólo teorico, sino fundamentalmente práctico.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Al mismo tiempo, invito a los lectores de éste blog ha que investiguen e experimenten y si lo creen conveniente, compartan sus experiencias en éste blog.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-596697890486456102016-01-20T21:55:00.001+01:002016-03-12T23:54:29.093+01:00ROMANTICISMO Y MISTICISMO<div class="WordSection1">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">La
suprema tarea de la cultura consiste en apoderarse del Yo trascendental.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">Novalis,
Fragmentos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">Este
Yo no es advertible por el estudio ni aun por la inteligencia y la erudición.
Este Yo revela su esencia únicamente a aquel que se aplica al Yo. El que no
abandonó los caminos del vicio, que no puede dominarse, que no posee la paz
interior, cuya mente está turbada, no puede nunca advertir el Yo, aunque esté
lleno de toda la ciencia del mundo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;">Katha
Upanishad<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: red; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 30px;"><span style="color: red; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">S. P. Shevyriov (1806-1864), : «la naturaleza no sólo está íntimamente unida al ser humano, sino que parece existir, ante todo, para explicar al hombre. Los misterios de la naturaleza son también los misterios humanos». </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Debería ser allá por el año 1984 cuando ví por la televisión una serie documental que me marcó de por vida. Se trata de "La revolución romantica", traducción de "</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">The romantic spirit",</span></span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span class="" style="line-height: 22.4px;"> una serie de televisión del 1982 documental británico en 14 episodios sobre el </span><span class="" style="line-height: 22.4px;">movimiento romántico en </span>la cultura <span class="" style="line-height: 22.4px;">occidental. </span><span class="" style="line-height: 22.4px;">La serie es una producción anglo-franco-alemana presentada por RM Productions (Cine y Televisión) Ltd. y </span>FR3, ideada por Marcel Brion<span class="" style="line-height: 22.4px;"> de l'</span>Académie <span class="" style="line-height: 22.4px;">Française, </span><span class="" style="line-height: 22.4px;">los productores ejecutivos son Michèle Arnaud y Theodore Salata.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">La versión en idioma Inglés, por Landseer Film & Television Productions, de Londres, ha sido escrita por Carla Heffner, adaptada para la televisión por Judy Marle, con el supervisor de producción Terri Winders, se presentó y narrada por</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Anthony </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">Andrews,</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">de la</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">casa de John Keats</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">, Hampstead, Londres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"><span style="color: orange;">Episodios individuales de las series cubren temas románticos diversos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">La serie se transmitió en América del Norte en la</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 22.4px;"> </span>red A & E</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 22.4px;">a partir de 1985 hasta 1991.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 1.3;"><span style="color: orange;">Títulos de los episodios</span></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">1. "La Explosión romántica" [Dirigida por Jean-Louis Fournier] - Anthony Andrews perfiles de escritores y pintores del movimiento romántico siglos 18 y 19no. </span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 22.4px;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">2. "La sangre, Mar y Arena" [Dirigida por Michel Pamart] - Las pinturas de Delacroix, Turner y Goya ilustran Romanticismo en la naturaleza.</span></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">3. "El paraíso perdido" [Dirigida por Jean-Louis Fournier] - Poemas de Wordsworth y Goethe ilustran el tema del salvaje, naturaleza en estado puro como la libertad.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">4. "El héroe romántico" [Dirigida por Michel Pamart] - Los ideales de poetas Byron y Chateaubriand reflejan el concepto romántico del poeta como héroe.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">5. "El viaje romántico" [Dirigida por Bernard Guillon] - Un examen de Goethe 'Faust', incluyendo lecturas, ilustra la visión romántica de la vida como un viaje de descubrimiento.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">6. "Batalla de la Etapa" [Dirigida por Jean-Louis Fournier] - Juegos de Schiller y Kleist representan la filosofía romántica del héroe como un renegado.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">7. "Night" [Dirigida por Daniel Lander] - Dreams influyen en los artistas románticos.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">8. "Triunfo de la Muerte" [Dirigida por Jean-Louis Fournier] - El "arte" de la muerte influye escritores románticos.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">9. "La edad de oro" [Dirigida por Hans S. Lampe] - Obras de Blake y Keats ilustran el anhelo romántico por un retorno a un país libre y pacífico 'Edad de Oro'.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">10. "Música del Alma" [Dirigida por Patrick Meunier] - La música de Beethoven, Schubert, Schumann, Liszt y expresa las emociones más profundas.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">11. "Las mujeres románticas" [Director Jochen Richter] - escritoras participan en el movimiento romántico, incluyendo Mary Shelley (autora de <i>Frankenstein), Karoline von Günderrode, las hermanas Brontë, y Georges Sand.</i></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">12. "Victor Hugo y El Siglo romántica" [Dirigida por Yvon Gerault] - Poeta, novelista y dramaturgo Víctor Hugo personifica la era romántica.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">13. "El triunfo del Romanticismo?" [Dirigida por Daniel Lander] - El movimiento romántico en París enfrenta a los intelectuales contra la aristocracia.</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">14. "La herencia romántica" [Dirigida por Jean-Louis Fournier] - Romanticismo del siglo 19 influye en la 20a. </span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquí sólo podremos ofrecer seis de éstos 14 episodios. Quisiera añadir que aunque la calidad de las imágenes dejan mucho que desear -las posibilidades técnicas han cambiado mucho- os la recomiendo muy encarecidamente, tened paciencia, os va a encantar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 1<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/610DZqC-v_s" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 2<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MBteD37bpWA" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 3<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/P9Lbudstrgk" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 4<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Ga2IzD_cKjk" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 5<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/EHHXT-NlMYs" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Ep 6<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/du68fYXnVSs" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">Para empezar, me gustaría comentaros un texto extraído del excepcioal libro de Eduardo Azcuy: "El ocultismo y la creación poética:</span></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUfvlgrnBFH6Uh5kX0uQmQyzN8Pfjf0r1BgfwP0UjZ88b_hMsenYtF5CAddcOrlOZOAIezYMHaH_nPb247pS6xR8uuRn5_gszkhFhAL6bCia1xnYQ2pg5QbikMT3e8x_QhV6e5/s1600/ocultismo2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUfvlgrnBFH6Uh5kX0uQmQyzN8Pfjf0r1BgfwP0UjZ88b_hMsenYtF5CAddcOrlOZOAIezYMHaH_nPb247pS6xR8uuRn5_gszkhFhAL6bCia1xnYQ2pg5QbikMT3e8x_QhV6e5/s1600/ocultismo2.jpg" width="220" /></a></div>
<div style="line-height: 22.4px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "verdana" , sans-serif;">·...Ese
“regressus ad originem”, a la eternidad, que constituía el anhelo fundamental
del hombre de las sociedades arcaicas, es asimismo el elemento primordial de
la experiencia mística en las tradiciones orientales del yoga y el budismo y en
las místicas judeo-cristianas.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Lo
esencial consiste en trascender la condición humana, situándose por encima de
los sentidos en un nivel de suprema estabilidad interior. Abolir la Historia,
salir del Tiempo, recobrar el “Paraíso”, es decir, la situación del hombre
primordial, constituyen apetencias comunes tanto del shamanismo primitivo, como
de los santos orientales y cristianos. Todas las técnicas ascéticas y
contemplativas y las iniciaciones esotéricas tienden a transformar al hombre, a
“curarlo” de la degradación temporal. El hombre “enfermo”, debe volver a nacer.
La filosofía de la India aporta una “medicina nueva” para el sufrimiento y la
angustia existencial. La “curación” está presente en todo el saber tradicional.
El ilusorio velo de la Maya debe ser desgarrado para acceder a la no-dualidad,
al centrum naturae de Boehme, o a la “vacuidad de los Maestros Zen. Los santos y
los místicos, los shamanes y los magos, guardan especialmente esa huella
primordial en las capas profundas de su psique.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Cuando
la fuerza del mito se transfiere a la memoria colectiva, junto a la experiencia
del éxtasis que realizan los shamanes, surge y se manifiesta la poesía. Poco a
poco el mito se torna legendario, pero sobrevive su encantamiento y su poder.
Si por un lado se ritualiza y sirve de sostén a los éxtasis místicos que
permiten revivir los comienzos y acceder al tiempo primordial en que los
arquetipos fundaron el mundo, por otro, comienza a poetizarse otorgando un
nuevo sentido a las formas descriptivas que se integran con invocaciones y
plegarias. Los hechos ejemplares se incorporan a la memoria popular que re-crea
las antiguas tradiciones v revive el pasado en un lenguaje significativo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzLnnOsxUzT1Sf73Y9Kl8-eOovh-FoaDhBf7Dry6fwGYnxJ1i4Fun6F0SN03LuBcD6poUiSivLsLooD3Yjl_B-UNgoQySVXea3DuEqqFQu2ZRvDyTyW32Rrnt3tEsyxTeaHXdI7A/s1600/5kO6FBF1p3snmOgBbxVDD3FiUAnTZly7No7a5MAWWLE%253D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzLnnOsxUzT1Sf73Y9Kl8-eOovh-FoaDhBf7Dry6fwGYnxJ1i4Fun6F0SN03LuBcD6poUiSivLsLooD3Yjl_B-UNgoQySVXea3DuEqqFQu2ZRvDyTyW32Rrnt3tEsyxTeaHXdI7A/s640/5kO6FBF1p3snmOgBbxVDD3FiUAnTZly7No7a5MAWWLE%253D.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Para
el hombre caído, que ha perdido la facultad de aprehender la imagen real del
universo, la poesía es una vía más accesible que las técnicas del éxtasis, para
desarraigarse del tiempo y de la historia. Los lemas mágicos y místicos, las
fórmulas y los conjuros, se tornan poéticos al desasirse del ritual, y perduran
en multitud de epopeyas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Como
el shamán, el poeta es también en alguna medida el “hombre diferente”, que crea
sobre la fugacidad y reactualiza el sentido profundo de su ser, mediante
palabras que describen vivencias y contenidos cognoscitivos que in illo tempore
posibilitan la aprehensión de lo real. Para él la destrucción y la muerte se
superan proyectándose hacia una realidad espiritual que estabiliza la vida y lo
libera de la prisión historicista. Como el especialista del éxtasis, el poeta
alienta una nostalgia de absoluto y accede a su modo en una indecible dimensión
intemporal.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibeqjtxJPumVGj11ZqGsVeBH4R12lCC1ORM9O13Gf0UesgztsllA7eqW3uvk9oqSz_DzdDJFHBANu7rdbNwbCUgnr4KU1WNhmLEhARdwzCeWea-_TylP5th3ubLe02s7aKfm9JvQ/s1600/obraz-jednota.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibeqjtxJPumVGj11ZqGsVeBH4R12lCC1ORM9O13Gf0UesgztsllA7eqW3uvk9oqSz_DzdDJFHBANu7rdbNwbCUgnr4KU1WNhmLEhARdwzCeWea-_TylP5th3ubLe02s7aKfm9JvQ/s640/obraz-jednota.jpg" width="504" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">A
través de todas las épocas, los poetas ambicionan vivenciar la Unidad y
evadirse del mundo sensorial y de los límites del yo. También ellos anhelan
descender a los abismos interiores para esbozar una respuesta a la angustia
existencial de la creatura prisionera en el tiempo. “La poesía es el arte de
construir la salud trascendental. El poeta, por consiguiente, es el médico
trascendental”, escribió Novalis. Es él quien se anticipa al conocimiento y
enfrenta la multiplicidad. Su función instauradora rescata, de la corriente
impermanente de las cosas, vivencias esenciales, momentos cósmicos y
expresiones anímicas que adquieren dimensión ontológica. Frente a las
apariencias, separado de la Naturaleza, el poeta lucha por superar esa “realidad”
que le ofrecen las categorías lógico-cognoscitivas. Su apetencia ontológica lo
impulsa hacia la realización de la Unidad, suprema vivencia poética que le
permitirá integrarse y recobrar su situación paradisíaca. Para ello, el poeta
traza su propio camino. Es un sendero en ciertos aspectos paralelo al del
místico. Sin embargo, la esencia invisible y omnipresente del Todo, vivida en
el ámbito del verso, no posee ni puede poseer la plenitud contemplativa que
adviene en los niveles mentales donde se aniquila totalmente el mundo sensible.
El poeta progresa hacia los niveles profundos de la psique y alcanza su último
grado en la deposición momentánea del “yo”. Es, como dice Baudelaire, "una
especie de exaltación angélica a través de la cual el alma entrevé los
esplendores situados más allá de la tumba”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipsZAuC7fEq1hiX1FpyWx4pDBG9hehedzzWQzSab68AHDUM7UNkKGnOo-N7UTxgdLsxiqhStV2Vk0hpwrKAlNJIjxGBHCd008CMHTTDmuoKpXVrvqQEy3fLuVB8GdWSQ_vw97snA/s1600/224c19a793_77161578_o2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipsZAuC7fEq1hiX1FpyWx4pDBG9hehedzzWQzSab68AHDUM7UNkKGnOo-N7UTxgdLsxiqhStV2Vk0hpwrKAlNJIjxGBHCd008CMHTTDmuoKpXVrvqQEy3fLuVB8GdWSQ_vw97snA/s640/224c19a793_77161578_o2.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
místico, en cambio, realiza una experiencia más orgánica e intensa y en la
pasividad del éxtasis trasciende el nivel parapsíquico, visionario o mediúmnico,
y progresa hacia el foco de la conciencia unitaria. Ambos, poesía y mística,
son actos de orden cognoscitivo; pero mientras el místico accede a la fuente
Intemporal del Ser, y permanece en ella realizando una suprema unión
existencial, el poeta, por las imágenes y el sueño, obtiene un contacto fugaz
con ese nivel incondicionado de la psique y construye con palabras y ritmos un
testimonio oscuro para ese desborde numinoso del alma.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
poeta se impone, entonces, una riesgosa aventura. Debe internarse en lo más
profundo de su ser, pero sus métodos de acceso —a diferencia de las vías contemplativas
de despojo gradual— son ensayos anárquicos con “temporadas de infierno”. Su
testimonio escrito responde a la vida profunda, se nutre en los sueños y en los
automatismos inconscientes y, al tender los puentes más maravillosos entre los
objetos del Cosmos, ofrece una imagen fragmentada de esa realidad esencial que
escapa a la percepción ordinaria.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Como
dice Shelley, “crea de nuevo el universo, aniquilado en nuestro espíritu por
la repetición de impresiones, y arranca de nuestra vista interior la película
del hábito que nos oculta la maravilla de nuestro ser…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji0Jj-dO4qbLsOrard5NmNJ5QrmipjDvyRvo5pgIS8LIYuYJBVlzsfISJPM2P5hbSKugVxb55Svvzi0vXoUz6lnAap4i9mayq8ixbsr4y-AxS58LawwDCDRTzFbmAPMt-8QBIZHw/s1600/RIXi9yseDzon3Vj9arHBfMGfiyG9yqk0wxmWpfc5azw%253D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji0Jj-dO4qbLsOrard5NmNJ5QrmipjDvyRvo5pgIS8LIYuYJBVlzsfISJPM2P5hbSKugVxb55Svvzi0vXoUz6lnAap4i9mayq8ixbsr4y-AxS58LawwDCDRTzFbmAPMt-8QBIZHw/s640/RIXi9yseDzon3Vj9arHBfMGfiyG9yqk0wxmWpfc5azw%253D.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Desde
la antigua oposición entre “lo mágico platónico y lo racional aristotélico”,
la poesía padeció el predominio del espíritu lógico sobre la inspiración y el
entusiasmo. El orden “apolíneo” se impuso al furor “dionisiaco”, la razón a la
magia, la imitación a la creación y al éxtasis. Una sucesión de preceptivas esterilizó
al componente misterioso que pugnaba por liberarse de los clisés literarios. Al
margen de aislados precursores, hubo que esperar al siglo XVIII para asistir a
la revolución que lanzó a la poesía en el camino del conocimiento de sí misma y
de la aventura metafísica. Desde entonces, la rebelión se afirmó y las crisis
de purificación se acentuaron. La etapa del servilismo y la inocencia quedó
cerrada para siempre. La conciencia de gramático, que había pretendido sacrificar
a la poesía, tornándola, un mero artificio racional, se transformó al influjo
de imperativas exigencias. Los que consideraban a la poesía como un oficio
destinado a distraer o a cantar hazañas, fueron desplazados por hombres que
incorporaron la poesía a la vida y descendieron a los infiernos interiores
buscando liberarse de la angustia del tiempo. Los románticos alemanes
“entraron en el reino propio de las realidades poéticas” y Baudelaire y Rimbaud
la impulsaron más allá de la frontera del espíritu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOXFu37jymBU9oiQ-8bPc3e-ljkVP_qtSbUos99OvzwF04fTONplI1vA1ssldFH4jeXrFDXgMkKpPSuvKKCJSVlFKEG__1S0fMV6UCzIkR5A4VNRY-1CyDV42oJdshWqouQwRLg/s1600/458.1.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="586" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOXFu37jymBU9oiQ-8bPc3e-ljkVP_qtSbUos99OvzwF04fTONplI1vA1ssldFH4jeXrFDXgMkKpPSuvKKCJSVlFKEG__1S0fMV6UCzIkR5A4VNRY-1CyDV42oJdshWqouQwRLg/s640/458.1.1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
romanticismo se apoyó en intuiciones y alimentó el mito del sueño y de la noche.
Afirmó el irracionalismo y apeló a las potencias primitivas del alma; a las
zonas oscuras y elementales de la psique Los filósofos románticos rebelados contra
el iluminismo y el predominio de la Aufklárung, la venerada Razón, pusieron
su fe en una interpretación intuitivamente organológica o religiosamente
simbolista de la naturaleza. Reconocieron en la noche el símbolo de lo Absoluto,
de la imagen unitaria y animada de la realidad superior a la que sólo se llega
aniquilando las apariencias del mundo sensible. “Romantizar —escribió Novalis-
significa dar a lo común un sentido superior; a lo ordinario, un aspecto
misterioso; a lo conocido, la virtud de lo desconocido; y a lo finito, una
apariencia de infinito.” En la poesía vieron los “signos manifiestos” de ese
nivel superior de la realidad, que le negaban los sentidos ordinarios. La
poesía tomó entonces una tendencia absolutista y se tomó “progresivamente
universal”. El poeta, "verdadero mundo en pequeño”, es el que mejor
comprende a la naturaleza. Novalis encontró en la poesía el valor máximo, el
fluido universal, la única realidad del gran Todo. “La poesía es lo real
absoluto, esto constituye el núcleo de mi filosofía; cuanto más poética es una
cosa tanto más real es.” Consideró a la poesía como la corriente esencial que
representa a lo no representable, ve lo invisible y siente lo insensible. En
suma, resolvió en poesía todas las experiencias del espíritu. Como la de
Nietzsche, su cosmovisión fue eminentemente estática. “Sólo el artista puede
intuir el sentido de la vida.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
poeta se equiparó al demiurgo, capaz de emplear, a voluntad, el mundo sensible,
y la poesía se consideró camino seguro hacia el trasfondo originario anterior a
la división de lo objetivo y subjetivo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ziTVjTrfbbl3KaKVBlYm5Y9iyWgnp4WOAWqBwGxzHj-mo0ZAmHSJsxhXYW-f6wl-DAz9xgP46IYayfYISeMMoerwRCsS8ksZucr5l96WQM6k0SYUOUCn_Q10Nuj5fKLZpmZOhg/s1600/2013_-_MINERAL_058.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ziTVjTrfbbl3KaKVBlYm5Y9iyWgnp4WOAWqBwGxzHj-mo0ZAmHSJsxhXYW-f6wl-DAz9xgP46IYayfYISeMMoerwRCsS8ksZucr5l96WQM6k0SYUOUCn_Q10Nuj5fKLZpmZOhg/s640/2013_-_MINERAL_058.jpg" width="606" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Shelley,
en su famosa Defense of Poetry, escribió que “la poesía es verdaderamente algo
divino, es a la par el centro y la circunferencia del conocimiento, lo que
comprende toda ciencia y a lo que toda ciencia debe ser referida”. Nos permite
habitar un mundo, ante el cual, “este mundo que conocemos es un caos”, y al
arrancar de nuestra vista interior la película de los hábitos que nos ocultan
las maravillas del ser, “recrea de nuevo el universo, aniquilado en nuestros
espíritus por la repetición de impresiones”. Como dirá más tarde Heidegger, la
existencia humana es “poética” en su fundamento mismo; y la poesía —institución
verbal del ser— “es el nombrar que instaura los dioses y la esencia de las
cosas ”. Estas afirmaciones van a caracterizar a todo un movimiento filosófico
y poético cuya visión del mundo, derivada del pensamiento monista, constituyó
en último análisis un retorno a la cosmovisión oriental, en oposición al
dualismo doctrinario de Occidente.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
romanticismo revivió la antigua cosmogonía mística, agregándole un principio
ético de acción y perfeccionamiento. A la experiencia de los antiguos brahmanes
de fundirse con el Ser infinito, situándose por encima del mundo en un universo
sin sentido, los metafísicos románticos la interpretaron asignando a lo
absoluto irracional, un principio optimista de armonía y de belleza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Herder,
activo propulsor del Sturm und Drang, había postulado una concepción orgánica y
vitalista del cosmos, que fue perfeccionada por los filósofos y físicos
románticos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq1pr9RzOppCHDot_5aXIfq3jjPVPzTn01ZQ9nLR1qSTqzUNUdaOwx_gaJtmhoT6Hcz1alXarYN2g8zUal9kf-OaHO673bemRDZO5xGjEMlC_izd49dYRxfCV3OLvVIoLvOgwqpA/s1600/1358938463_9a65a5fb63_49837728_o2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq1pr9RzOppCHDot_5aXIfq3jjPVPzTn01ZQ9nLR1qSTqzUNUdaOwx_gaJtmhoT6Hcz1alXarYN2g8zUal9kf-OaHO673bemRDZO5xGjEMlC_izd49dYRxfCV3OLvVIoLvOgwqpA/s640/1358938463_9a65a5fb63_49837728_o2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">‘El
universo es el resultado de una Inteligencia Infinita” y puede ser aprehendido
por medio de la experiencia interior. Es omnipresente y lo recorre un etéreo
flujo vital que se transforma en diferentes expresiones. La vida universal le
confiere vitalidad al individuo encerrado entre los límites del nacimiento y
la muerte. Pero esta vida momentánea, confinada a los límites del “yo” de los
sentidos, es un breve aleteo sobre el fondo de la vida cósmica. Novalis concibió
a la muerte como una fase de la vida, como el fin de la limitación, como
término y principio, como separación y enlace consigo misma. “La vida es
muerte y la muerte también es vida”, escribió Holderlin. Morir, para Oken, es acceder
a otra forma de vida. Lo esencial consistió en proclamar la inexistencia de la
muerte. Todo lo que muere se disgrega en el universo generador eterno de la
vida. Los conceptos de principio y término se deslíen. La vida infinita es el
substrato real del Todo sin tiempo, por eso, el individuo, de acuerdo con
Baader, “sólo vive en proporción a su identificación con el Todo, es decir, en
la medida en que una ek-stasis lo arrebata de su individualidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Este
misticismo natural, de profundo arraigo en el alma germana, se resolvió en un
panteísmo idealista, en que el conocimiento emerge como la actividad suprema.
La religión sería entonces una vivencia trascendente, un sentimiento de
dependencia, como afirmaba Schleiermacher, un estado inexpresable de impotencia
y pequeñez; de sujeción a una desconocida vida total, un “sentir absoluto”, que
no se halla en los dogmas ni en los cuerpos doctrinales, sino que se oculta en
el alma, el hombre es verdaderamente religioso cuando descubre en sí lo
infinito. “Se puede definir el romanticismo -señala Farinelli- como la
embriaguez de lo infinito.” Esa es, por otra parte, la actitud fundamental que
habrá de culminar con Hegel. Lo finito es ilusorio y sólo puede considerarse
real, en cuanto en él se realiza y se manifiesta lo infinito. Nicola Abbagnano,
al caracterizar a la filosofía del ochocientos, definió al romanticismo como un
clima, como una temperie filosófica cuya tendencia principal consiste en
reconocer como única y sola realidad al infinito y aceptar lo finito (el
hombre, el mundo, la historia) solamente como manifestación o revelación de lo
infinito.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhupA3a2C6-7ZQtPYZSadKtDed7QbhykzlQvdU5YWPMgtI_8_y_dx552BuFmylI4I50s88v8T8gzx3MEONbg7GE_j3Ac_sChLjy8fn5xLmoiLFB9SLtvVDE7kt5a42nt4RaPAKQ/s1600/b7f434bdc7f97c31955b7a84f56c5a6e.media.400x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhupA3a2C6-7ZQtPYZSadKtDed7QbhykzlQvdU5YWPMgtI_8_y_dx552BuFmylI4I50s88v8T8gzx3MEONbg7GE_j3Ac_sChLjy8fn5xLmoiLFB9SLtvVDE7kt5a42nt4RaPAKQ/s640/b7f434bdc7f97c31955b7a84f56c5a6e.media.400x600.jpg" width="426" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Mientras
los filósofos románticos formulaban estas atrevidas concepciones y rematando
los hallazgos kantianos contribuían a cimentar la nueva doctrina de la naturaleza,
los poetas se lanzaron por la senda interior y uniendo en sus visiones
extáticas lo finito y lo infinito, abrieron a la poesía los mundos inquietantes
del ocultismo y de la magia. Lo esencial consistió en afirmar que la aptitud
religiosa del hombre puede y debe actualizarse. Lichtenberg y Moritz, Hamann y
Herder, Jean Paul y Jean Jacques, los pietistas y los ocultistas, todos en
diversos niveles y con más o menos fuerza constructora, comienzan de nuevo a
percibir el mundo como una prolongación de sí mismos, y su propio ser como
inserto en el flujo de la vida cósmica. En ese sentido, la Weltanschauung
romántica descubrió su afinidad con la doctrina de los Vedas. Por instinto, más
que por conocimiento, los pensadores alemanes del romanticismo como Lessing,
los hermanos Schlegel, Schleiermacher, Novalis y hasta el mismo Goethe se
sintieron arrebatados hacia esa tierra ideal poblada de arcanos y virgen de
investigaciones. Aun desconociendo muchos aspectos del Oriente que los
apasionaba, las correspondencias espirituales entre la revolución romántica y
el pensamiento de la India fueron singularmente notables.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Hagamos una pausa, podemos ver un excelente vídeo:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/II16g3vcFsc" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Continuemos.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La
universalidad de la experiencia mística, fue la piedra de toque de esa
similitud que atestigua la realidad del espíritu humano. Desde el sentimiento
de lo Uno de que hablan los Upanishad al inescrutable Tao en Lao-Tsé y en
Chuang-Tsé; desde los éxtasis de Filón y del sufismo hasta la suprema unión de
Plotino, el mayor intento cognoscitivo del hombre se realiza en aquéllos que,
desprendiéndose del “yo” creado por la acumulación de sensaciones adulteradas,
experimentan los estados místicos de la conciencia. Partiendo de lo Uno, el
misticismo especulativo racionalizó lo infinito en la visión del mundo que
postula un universo viviente donde todo se corresponde por sutiles y
misteriosos lazos. Esa primitiva Weltanschauung actualizada, sin duda, por la
inmanencia de una intuición primordial, se reencontró en los órficos y
pitagóricos y se introdujo en el alma religiosa de Occidente a través del misticismo
alejandrino. A partir de entonces sus temas esenciales se propagaron como una
tradición subyacente. A través de Proclo, el pseudo Areopagita fue discípulo de
Plotino y, a través del Areopagita, lo fueron los grandes místicos medievales:
Escoto Erígena, Eckhart y sus discípulos, los Gottesfreunde o “amigos de Dios”, especialmente Tauler, Suso y
Ruysbroeck.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
pasaje de la Unidad a la multiplicidad de los seres y el del retomo de los
seres al seno de la Unidad indiferenciada, fueron siempre los problemas
—metafísico y ético— que determinaron la existencia de dos corrientes místicas
y paralelas que en muchos aspectos se confunden. El concepto trascendente e
inmanente que cada una de ellas asigna a la Divinidad, engendra distintas
actitudes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoGw07bajEJJiSwPWxj3nHQRuTw802SpQyy5cr7g7o9sa3FiyYh06PTM6dgtUIZVfgRxOwUZKMWsA_VEqvmJL_zI8lE8U6_TC8eLdjDSJf7HeyPnybCdWajNUMcYceuHwBuuQaQ/s1600/b423c91b13_49824626_o2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoGw07bajEJJiSwPWxj3nHQRuTw802SpQyy5cr7g7o9sa3FiyYh06PTM6dgtUIZVfgRxOwUZKMWsA_VEqvmJL_zI8lE8U6_TC8eLdjDSJf7HeyPnybCdWajNUMcYceuHwBuuQaQ/s640/b423c91b13_49824626_o2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Una
deriva en un misticismo quietista, la otra en un misticismo dinámico. La
primera acentúa la importancia del Ser Absoluto, lo concibe en eterno reposo
sin devenir ni movimiento. El hombre debe retomar a la Unidad, huir de lo
temporal hacia lo eterno, trascender las apariencias y anonadarse en lo
Absoluto. Es el misticismo de los Upanishads, de Sankara, de Lao-Tsé, de
Plotino y de Eckhart. La segunda es la actitud de Confucio. Admite el devenir y
el fluir heracliteano, se complace en la cambiante multiplicidad de lo Uno en
el mundo y busca participar en él y vivir sus transformaciones para hallar de
esa manera la senda del retorno a la Unidad. El místico temporalista, al
regresar de los niveles de la supraconsciencia, se considera un colaborador de
las energías creadoras, un vidente capaz de descifrar los signos, y actuar en
consecuencia interpretando los designios divinos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Esta
mística de la extraversión (lo Infinito), opuesta a la mística introvertida de
la tradición agustina y medieval (lo Absoluto) es, por su aceptación del mundo,
fermento de conocimiento. Ella se perpetúa en toda la corriente esotérica que,
de la Gnosis y la Alquimia precristianas, se extiende a través de la Edad
Media hasta la filosofía de la naturaleza, en el Renacimiento, y de allí, siempre
por las mismas vías subterráneas, a la “ciencia romántica”. Sin embargo
-insiste Besset- se debe señalar que no se trata de dos corrientes netamente
distintas, sino, más bien, de dos tendencias cuya acción se ejerce, a menudo,
simultáneamente en la misma persona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG5Xf0ovh0qDWzRocYNAVwTGO3TSEenCDlPjNVL0cbM-d05fpYgzjXZHxOIwFCmMWiOleLCBldkGcVauyNRsa_fx8jqPweBs1VaXYQY68fL-OEosLVqeftOiBzwU8Ai4ZA1rXM5w/s1600/cesty-ke-svetlu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG5Xf0ovh0qDWzRocYNAVwTGO3TSEenCDlPjNVL0cbM-d05fpYgzjXZHxOIwFCmMWiOleLCBldkGcVauyNRsa_fx8jqPweBs1VaXYQY68fL-OEosLVqeftOiBzwU8Ai4ZA1rXM5w/s640/cesty-ke-svetlu.jpg" width="542" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">El
renacimiento florentino del siglo XV asistió a un despertar del misticismo
extrovertido. A la influencia alejandrina, especialmente de Plotino, Marcilio
Ficino y Pico della Mirandola sumaron su interés por la Cábala judía, la
astrología y la alquimia. El misticismo y la magia se identificaron en ese materialismo
teosófico que pretendía dominar a la naturaleza y dotar al hombre de poderes
para operar maravillas. Esas ideas penetradas de esoterismo y gnosticismo se
desarrollaron en Nicolás de Cusa, Gerónimo Cardan, Agripa de Nettsheim,
Paracelso, Giordano Bruno, Fludd y Boehme. Este último, puesto en boga por
Tieck dos siglos más tarde, fue leído con pasión por los pensadores románticos.
En su obra confluyen las dos corrientes místicas que hemos señalado, pero se
acentúa la perspectiva temporalista; por lo menos en lo que se refiere al
universo material.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Todos
parten de la Unidad Primitiva, de la raíz de toda existencia, lo que Boehme
llamaba el Ungrund, el abismo sin fondo y también la Matriz Eterna o el
Mysterium Magnum, y Eckhart, la Divinidad, Die Gottheit, distinguiéndola
cuidadosamente de Der Gott, o Dios.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Y7hJO7RWQU-bv3-LfuTgH_1zDEvsIiPpiMR1KSjGTviM3cEWu4W2aTvVQBsx8ljKZVkEdCkvtJbfuifuwuyo4_Pmizze_mEVpLY1vF8reuf8Hq08PXZXCMBAUnyDsNusD_a3WQ/s1600/ZuZNfVKpbJuvfZ2ihUefXVpLxvokF6pbadhOpSm4qdQ%253D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Y7hJO7RWQU-bv3-LfuTgH_1zDEvsIiPpiMR1KSjGTviM3cEWu4W2aTvVQBsx8ljKZVkEdCkvtJbfuifuwuyo4_Pmizze_mEVpLY1vF8reuf8Hq08PXZXCMBAUnyDsNusD_a3WQ/s640/ZuZNfVKpbJuvfZ2ihUefXVpLxvokF6pbadhOpSm4qdQ%253D.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Este
Ser indiferenciado es una aspiración, un impulso vital, un deseo inconsciente
que tiende a volverse consciente: la naturaleza innaturada que tiende a
naturarse. Una Unidad que se va diferenciando y multiplicando mediante
emanaciones sucesivas. El Ungrund —sin dejar de ser Uno— comienza por revelarse
a sí mismo. Suscita su antítesis; hace de sí mismo un espejo, se desdobla en
sujeto y objeto y como ya lo enseñara el antiguo Libro de las Mutaciones, la
existencia brota de la oposición de los contrarios. Para emplear las imágenes
boehmianas, la Matriz de los Mundos desarrolla en su seno la oposición entre el
Deseo inconsciente y la Voluntad consciente. De allí, de esa lucha de opuestos
se opera una síntesis que Boehme denomina la Sabiduría Divina: el Hijo de los
teólogos cristianos. Este nacimiento de Dios se reproduce eternamente y la
Divina Trinidad enseñada por la Iglesia es en el fondo una representación simbólica
de estas verdades místicas. Las tres personas son tres momentos del proceso
permanente de autorrevelación y autoconciencia del Abismo indiferenciado. El
Padre es Voluntad consciente; el Hijo, Sabiduría Divina y el Espíritu, la
Actividad de esa autorrevelación con la cual la Divinidad se crea a sí misma y
forma el mundo. Para la mística, el hombre como microtheos, por su identidad
con lo divino, es la revelación de todos los misterios, el principio del
conocimiento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMTvPPep7MZ3wfz9gO7JETASzwP39Adrdo-zUYwXO2vUoRREhV34wEXLM9jg0DRx31M3n9BU3k0zhAl82J5OUW-Rj58Qpxb9bLFSYYoX27t1FJEE6J3VEfcITNsv-TrQGBMSspw/s1600/f66004d76ebc7ff438ade84b2f935d84.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMTvPPep7MZ3wfz9gO7JETASzwP39Adrdo-zUYwXO2vUoRREhV34wEXLM9jg0DRx31M3n9BU3k0zhAl82J5OUW-Rj58Qpxb9bLFSYYoX27t1FJEE6J3VEfcITNsv-TrQGBMSspw/s640/f66004d76ebc7ff438ade84b2f935d84.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Sólo
se puede conocer lo Absoluto si lo Absoluto está en nosotros, en lo profundo de
nuestra alma. Se trata de una identificación de esencia entre el sujeto y el
objeto. El hombre puede conocer, mediante una “contemplación inefable”. El
conocimiento se identifica con la fe y se presenta como la actividad suprema.
La Sabiduría Divina omnipresente se toma consciente en el espíritu humano, y el
ser humano, imagen y símbolo del Todo, puede intentar su máxima experiencia y
alcanzar la última realidad espiritual que genera todas las mutaciones. “Sólo
el conocimiento de nosotros mismos, ese descenso a los infiernos, nos abre el
camino de la divinización”. Estas palabras de Hamann descubren la clave de la
gnoseología romántica. Conocer es descender en sí mismo, muriendo al mundo,
“elevándose hasta donde no hay cosa creada”, como decía Boehme. Sólo puedes
conocer a Dios, si tú eres Dios, si Dios está en ti. Tanto para el Misticismo
como para la filosofía de la naturaleza y la “ciencia” romántica, conocer algo
significa llegar a fusionarse con ese algo, siempre que lo conocido y el
cognoscente sean de igual naturaleza y partes del mismo complejo vital. Sólo se
aprehende el objeto en su ser verdadero cuando se intuye en él la misma vida
que advertimos en la experiencia de nuestro propio “yo”. Los simples —pensaba
Eckhart— imaginan que deberían ver a Dios, como si El estuviera allí y ellos
aquí, pero en realidad, Dios y el hombre son Uno en el conocimiento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvndWn9PfWP-BPgQcuiGBQeaZB4p4ABZnMPuVYsPRDr50R6Db2LfK6ACYsUrk3miJWVeFZjQQFEo_vVcBgLxqW_5CMeQUczof7noVa07zzyB-a_YReZamu2PjxutwyQTjRTGe1RQ/s1600/hajny01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvndWn9PfWP-BPgQcuiGBQeaZB4p4ABZnMPuVYsPRDr50R6Db2LfK6ACYsUrk3miJWVeFZjQQFEo_vVcBgLxqW_5CMeQUczof7noVa07zzyB-a_YReZamu2PjxutwyQTjRTGe1RQ/s640/hajny01.jpg" width="562" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Pero
ese conocimiento no puede provenir de la actividad cognoscitiva común. Se
impone una elevación del alma que reduzca las apariencias múltiples, y
eliminando los opuestos conduzca al nivel de coincidentia oppositorum. La
conciencia debe modificarse, transformarse, situándose más allá de la dualidad
en el eje mismo del Ser: en consecuencia no puede comportar grados ni
transiciones. Como quería Nicolás de Cusa, quien busque lo infinito debe
desligarse de la multiplicidad fenomenal y realizar una comprehesio
incomprehensibilis, una inmersión en la misteriosa profundidad de la
conciencia del cosmos, para “volverse uno” y tornarse semejante a Dios. De ese
modo Dios nace en el alma del hombre. Se produce un renacimiento, que no es
otra cosa que el despertar de la conciencia en un nivel de supervigilia desde
el cual tal vez sea posible percibir toda la realidad. Para decirlo con el
lenguaje de la alquimia superior, se realiza la transformación del cuerpo
mortal de una imagen radiante y el hombre “caído” se reúne con Dios consumando
la Gran Obra Mágica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La
unidad de la vida no admite límites ni separaciones. La vida está presente en
todo, entera e indivisa, tanto en los astros como en el más simple de los
elementos, igual en lo inferior como en lo superior. El Gran Todo es lo único
que vive. Esta certeza es la que movió a Novalis a expresar su fe en la unidad
de la existencia. “El universo es completamente análogo al ser humano en
cuerpo, en alma y en espíritu —escribió en los Fragmentos—, éste una
abreviación, aquél una elongación de la misma substancia.” El hombre es el
parvus mundus, el microcosmos, la imagen reducida pero fiel del universo, el macrocosmos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOgSNnGO8_ssYUWfpi_rSnjo6-eTDNLViokXzyGNdgUhU_QEG2J6E5w0J6drg9VnGIB-pJ-tSwSmSG4rMH0njgygOrva26lKBhuZTbaQFdzXxbFuNucAzjPL5K8FzR5tgUi_aaQg/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOgSNnGO8_ssYUWfpi_rSnjo6-eTDNLViokXzyGNdgUhU_QEG2J6E5w0J6drg9VnGIB-pJ-tSwSmSG4rMH0njgygOrva26lKBhuZTbaQFdzXxbFuNucAzjPL5K8FzR5tgUi_aaQg/s640/images.jpg" width="479" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">La
antigua idea de que el hombre refleja y contiene el universo, de que es un ser compuesto que participa en todos
los niveles de la procesión divina, que reviviera Plotino y que Boheme tomara
de los cabalistas, cobró fundamental importancia en la filosofía romántica. La
concepción orgánica de la naturaleza extendió esta doctrina a todos los objetos
que componen el mundo, y al insistir en la diversidad infinita y en la unidad esencial
del universo, postuló la gran ley de las correspondencias, según la cual, el microcosmos
y el macrocosmos se relacionan y se enlazan por analogías de orden cualitativo
sólo aprehensibles por la intuición, capaces de conciliar lo múltiple y lo Uno.
William Blake, en el primer cuarteto de Auguries of Innocence, expresa esta
idea que “no es solamente la base del solipsismo romántico en todas sus formas
distintas, sino que es, por sí misma, el fundamento y la esencia de la estética
del romanticismo temprano”.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</span><br />
<div class="WordSection2">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">“Ve un mundo en un grano de arena<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Y
un cielo en una flor silvestre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Ten
el infinito en la palma de la mano<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Y
la eternidad en una hora”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: always;" />
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Esta
concepción tradicional no sólo admite la magia, sino que precisamente la
demanda. La magia, como afirmaba Pico y reconocía la filosofía natural del Renacimiento,
era la suma de toda la sabiduría sobre la naturaleza y la parte práctica de
toda ciencia natural. Si todos los elementos se responden enlazados por la
universal analogía, era posible actuar sobre todo partiendo de todo. Por medio
de la experiencia mística, el mago podría acercarse a Dios y restituir al
hombre los poderes soberanos que poseían antes de la degradación que le
impusiera la “caída”. Cuando en illo tempore el hombre se hallaba en relación
armoniosa con el cosmos, le era posible conocer contemplando por analogía en
sí mismo el substrato simple e indiscomponible de lo real. Era la Edad de Oro,
antes de la limitación en el tiempo y la percepción condicionada. La época
absolutamente mítica, intemporal: la época del superhombre dotado de mágicos
poderes integrado en la unidad primordial.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7eeANk8MCB91WEuS7TOUvsVLPfZTYIbh8RWFoQ_nQeDSHajRSPDTo4cZjG5FDeDhTP-3aRUOGB3NBHJfiRYv9Hgr29JOPjiMFXixs2DX-0gs76sDKtcuIK11YZQriKsK3uSjbTA/s1600/indexf367.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7eeANk8MCB91WEuS7TOUvsVLPfZTYIbh8RWFoQ_nQeDSHajRSPDTo4cZjG5FDeDhTP-3aRUOGB3NBHJfiRYv9Hgr29JOPjiMFXixs2DX-0gs76sDKtcuIK11YZQriKsK3uSjbTA/s640/indexf367.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Los
románticos padecieron esa eterna Sehnsucht, esa oscura nostalgia que al
recordarle los orígenes, los impulsaba a utilizar a la poesía y al ensueño como
mágicos accesos al Paraíso Perdido. Los físicos románticos, los filósofos de
la naturaleza y especialmente los poetas, vivieron y “pensaron místicamente”
como decía Novalis, el más profundo de los integrantes del “círculo de Jena”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Schleiermacher
postuló lo infinito como condición de vida para el arte y para la fe, ambas
provenientes de un origen común. Para él, como para los filósofos indios, la
religión fue una experiencia sentida y vivida; la percepción real de algo irracional,
cuestión de hechos y no de palabras. El arte sería entonces para la religión
lo que el lenguaje es para la ciencia. La religión y la poesía se fusionaban.
Ambas, como escribió Novalis, poseían la virtud de interrumpir el estado habitual,
manteniendo más activo en el hombre el sentido de la vida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Schelling,
en quien la influencia de Boehme fue muy notable, intuyó una naturaleza
orgánica, una inteligencia universal desarrollándose eternamente hacia un
perfeccionamiento mayor. “La fuerza que piensa en mí, es tan eterna como
aquella que sostiene los planetas y las estrellas” había afirmado Herder. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Sankara,
el advaitista indio, campeón del monismo impersonal y absoluto, renació de
improviso en Fichte, cuya obra parangonada con la de aquél demostró que ambos
se hallaban unidos por una notable afinidad de pensamiento. Fichte sostuvo que
el mundo es la múltiple apariencia de una vida divina, de la cual veía en él
mismo un reflejo, y en ese sentido, su cosmovisión resultaba un eco de la
sabiduría lejana de los Upanishads: “Aquel que ve lo Uno en este mundo de
multiplicidad, aquel que en este mundo siempre cambiante ve a El que nunca
cambia, como el alma de su alma, como su propio ser, ése es libre, ha alcanzado
la meta.” <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr2QcVQjsXP9c13rMNqv4gMaiqcP5pieeAZJhm3Gd69lWyilDqns4dOIiqPjVrJzrtD4mm23Zh3Bjrgsx3KtiRZFZ6oTpkAt8cY-tVe9RupPfs3uocinfVInwBzDKVqfgHE6iPBg/s1600/JwZgwpCNxD62S3s_62IpBezqIcHaEVUYJQZaM1kviKQ%253D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="524" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr2QcVQjsXP9c13rMNqv4gMaiqcP5pieeAZJhm3Gd69lWyilDqns4dOIiqPjVrJzrtD4mm23Zh3Bjrgsx3KtiRZFZ6oTpkAt8cY-tVe9RupPfs3uocinfVInwBzDKVqfgHE6iPBg/s640/JwZgwpCNxD62S3s_62IpBezqIcHaEVUYJQZaM1kviKQ%253D.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Todo
el romanticismo tendía hacia ese anhelo de unidad. Como afirma Beguin, su
grandeza consistirá en haber reconocido y afirmado la profunda semejanza de los
estados poéticos y de las revelaciones de orden religioso, haber puesto su fe
en los poderes irracionales y haberse consagrado en cuerpo y alma a la gran
nostalgia del ser desterrado.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Su
exploración del cosmos interior contribuyó a extender el misticismo, y el poeta
romántico, convertido en conquistador de verdades esenciales, preanunció la
aventura espiritual surrealista, y pugnando por acceder a un estado superior de
la conciencia y al Conocimiento total, atravesó las puertas que conducen a la
transformación psicológica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Tieck,
Brentano y Amin, profetizaron el advenimiento de una época edénica, en la que
el poeta, dueño de la visión indivisa, pudiese dominar las fuerzas de la
naturaleza y trascender la barrera sensorial en busca de la reintegración
maravillosa. Los poetas aparecieron como artífices conscientes de esa conciliación
final, siempre que lograsen un estado de “exaltación angélica” semejante al
éxtasis de los místicos. En 1828, Franz Von Baader escribió que “todo auténtico
poeta es un vidente o un visionario” y Passavant anotó adelantándose a
Rimbaud:“el poeta es esencialmente un vidente; la poesía es profecía, visión
extática del pasado, del porvenir, de la totalidad”. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOzsoCRI4ayvydA6XMAUD9XruipTCPYIcdSKlKb-Nmu98ySkv7dMmP9YKSm7cZ_XZ3SuPq4urH_93FMxZ4ArzJi6DXvoG15mrbNkbW18Ym-cu65PzcU1IoYmiHoWrT4UFxbG9zg/s1600/zh3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKOzsoCRI4ayvydA6XMAUD9XruipTCPYIcdSKlKb-Nmu98ySkv7dMmP9YKSm7cZ_XZ3SuPq4urH_93FMxZ4ArzJi6DXvoG15mrbNkbW18Ym-cu65PzcU1IoYmiHoWrT4UFxbG9zg/s640/zh3.jpg" width="548" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Poco después, Hoffmann
descendió a las azules cavernas del sueño. Como Nerval, no se contentó con
vivir en esa jungla encantada en la que lo acechaban las apariciones y se
alargaban los ecos y las sombras. Intentó dominarla, internarse por sus
fantásticas “picadas” siguiendo el rastro de la presencia perturbadora e
inefable. En su Kreisleriana, anticipó la estética de las correspondencias que
culminaría con Baudelaire y con Rimbaud. “No es propiamente en sueños, sino más
bien en ese estado de delirio que precede al dormir, sobre todo si he oído
mucha música, cuando percibo una especie de concordancia entre los colores,
los sonidos y los perfumes”. Pero Hoffman no fue el único en adelantarse, con
sus “sensaciones enlazadas”, a ese aspecto del simbolismo que en Francia se
llamó “audition colorée”. Brentano hizo referencia a la “luz de los sonidos”,
Eichendorff se preguntó si: “¿Acaso los colores no son sonidos y los sonidos no
son alas?”, y Tieck, para quien los “colores cantan”, preanunció las ambiciones
rimbaudianas de inventar el color de las vocales, escribir silencios y fijar
vértigos, en un esfuerzo sobre humano para hallar el lenguaje perfecto. “¿Por
qué no nos está permitido pensar en sonidos y hacer música con palabras y
pensamientos?”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBnB3ZcjLpc9jZ9qA1F_BJf5HyfSn7sSzni9UBDgMEei6XC0GhUPNZvZ8LVl-dBz9-ODzrRCm3mwDT3BolOSbeVwSqiOCzm-1XPKahcCWvABvXRAlQwg9aQdSnJmSMyZLTD25cg/s1600/krajiny-snu5-2012-02-17_display.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBnB3ZcjLpc9jZ9qA1F_BJf5HyfSn7sSzni9UBDgMEei6XC0GhUPNZvZ8LVl-dBz9-ODzrRCm3mwDT3BolOSbeVwSqiOCzm-1XPKahcCWvABvXRAlQwg9aQdSnJmSMyZLTD25cg/s640/krajiny-snu5-2012-02-17_display.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Novalis,
por su parte, insistió en profetizar el advenimiento de un hombre superior
que, desarrollando las potencias secretas del alma, fuese dueño de su esencia y
dominara la naturaleza. Para él, el hombre es susceptible de evolucionar
psicológicamente y adquirir nuevas y sorprendentes facultades. “El prejuicio
más arbitrario -escribió-- es el que pretende que el poder de exteriorizarnos,
de hallarnos conscientemente más allá de los sentidos, nos ha sido negado. El
hombre puede en todo instante colocarse por encima de los sentidos.” Siguiendo
esa línea de pensamiento, Novalis habló de una “magia poética” capaz de realizar
milagros y experimentó la sensación de estar unido al cosmos por lazos
invisibles y de hallarse en el interior de los objetos que observaba. La vieja
fórmula Erites sicut Dei (Seréis como dioses), se actualizaba en la exclamación
del poeta: Dios quiere dioses. El ocultismo como filosofía y la alquimia
mística como práctica plena de desmesuradas ambiciones se expresaron a través
de sus Fragmentos. Novalis, como el adepto de la Obra Mística, exaltó la
radical purificación del ser mediante una ascesis regulada que permitiese situar
a la conciencia en un plano de pureza absoluta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Anunciador
del superhombre, imaginó que el cuerpo debía ser puesto completamente en acción
por medio del espíritu. “Es extraño —dice uno de sus Fragmentos— que el
interior del hombre haya sido considerado de modo tan miserable y tratado tan
estúpidamente.” El poeta estimó necesario que la voluntad se proyectase sobre
aquellas partes del cuerpo que habitualmente se hallan sustraídas a su imperio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQkZ1jdcXE1wOq7QQaYnci-sCs6TvfBAjn96o2Ko7rbVv9ggb0owIOxpoPB1FIQbaf-zXXD-gAnW_oRcO-maSOJy6yJ4x7Rb1MqIpnyj6pjQtp0Y7lkchNIZPe8uoehAs4kLJkxA/s1600/kral_hajny2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQkZ1jdcXE1wOq7QQaYnci-sCs6TvfBAjn96o2Ko7rbVv9ggb0owIOxpoPB1FIQbaf-zXXD-gAnW_oRcO-maSOJy6yJ4x7Rb1MqIpnyj6pjQtp0Y7lkchNIZPe8uoehAs4kLJkxA/s640/kral_hajny2.jpg" width="546" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">Cuando
hayamos obtenido este resultado cada hombre será su propio médico y podrá
obtener el sentimiento exacto de su cuerpo; entonces y por vez primera,
sintiéndose realmente independiente de la naturaleza, logrará quizá hacer
renacer un miembro perdido, quitarse la vida por su propia voluntad y de esa
manera obtener aclaraciones auténticas con respecto a los cuerpos, las almas,
el universo, la vida, la muerte y el mundo de los espíritus.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;">En
este como en otros aspectos coincidió con el milenario pensamiento de la India
y con las postulaciones de la doctrina secreta. Al avanzar por el “camino
misterioso que se extiende hacia lo interior”; mientras se acentúa la
disolución del “yo” creado por los sentidos, se manifiestan al experimentador
diversos “poderes”. Es entonces posible adquirir el dominio de las funciones
neurovegetativas y de las facultades que el poeta atribuye a su hombre divino.
“Tendrá la facultad de separarse de su cuerpo cuando le agrade; verá, oirá,
sentirá lo que quiera y desde el punto de vista que desee.” Pero la meta final
no es ese nivel parapsíquico. El Hombre-Dios que ambiciona Novalis es el ser
transformado, “renacido” en un “cuerpo glorioso”, análogo al que poseía el
hombre antes de “la caída”. Un ser que acceda libremente al mu ido del espíritu
que “no está cerrado para el hombre” y que “siempre es visible”.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuhEyW1LhpIWLjI924SxlYcB7_-U5iTEeIV4qVRi3qI6gKOkm8bEGTGYmINDJwbK08QT64Dg98BKmrfVqbp1kacdO9bsHme96xGcRrpxVIOm9Rfcqps9i_Q1pNvAQ0USMmFIY7aw/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuhEyW1LhpIWLjI924SxlYcB7_-U5iTEeIV4qVRi3qI6gKOkm8bEGTGYmINDJwbK08QT64Dg98BKmrfVqbp1kacdO9bsHme96xGcRrpxVIOm9Rfcqps9i_Q1pNvAQ0USMmFIY7aw/s640/maxresdefault.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="background-color: black; color: orange;">Aparentemente
tan desligado de la tierra, Novalis llegó a afirmar que el cuerpo humano es el
único templo del mundo. El poeta-místico logró entonces su equilibrio
perfecto. Ocupado en ensanchar su existencia hacia lo infinito, fue un poco ese
ciudadano del universo que él mismo profetizara, ese Hombre-Dios exteriorizado
conscientemente más allá de los sentidos, para el que la paridad entre el
hombre y el cosmos Se revelaba como una realidad. “No debemos ser sencillamente
hombres —escribió—, es preciso que seamos más que hombres . . .”, porque la
suprema tarea, como lo quería el maestro Eckhart, consiste en descubrir la otra
persona que habita el interior, aquel que las Escrituras llaman el Hombre
Nuevo, el Hombre Celeste, el Joven, el Amigo .</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="background-color: black; color: orange;">Las imágenes son pinturas del pintor checo Zdenêk Hajný.</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="background-color: black; color: orange;">Como siempre, espero que os haya sido útil e interesante.</span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-33321085146907058872016-01-01T21:21:00.000+01:002016-01-03T09:05:11.316+01:00UNA APROXIMACIÓN AL FENÓMENO DE LA BRUJERIA /5. EPILOGO<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><b><span style="color: lime;">La
visión de los brujos.</span></b></span><br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent2" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">“Cuando te acuestas en la hierba al anochecer y
miras al cielo, te asombra el infinito
número de estrellas que existen en él ?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"> Crees que nuestro planeta es
sólo un punto más en el universo, y sin embargo aún te maravillas de ello ?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"> Has experimentado, al estar en
medio de un bosque, o al enfrentarte al poderoso mar, o al mirar hacia la
silenciosa montaña, la sensación de que estás contemplando algo sagrado y mas
grande de lo que hubieras imaginado ?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"> Crees que eres parte de la naturaleza, mas que el dueño de ella
?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"> Eres escéptico respecto a todo
lo que te han dicho acerca de Dios, pero sin embargo, aún existe dentro tuyo la
sensación de que existe algo mas grande y eterno ?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: red;">Si respondiste “Sí” a todo lo anterior, eres un brujo/a. Y muy
probablemente ya lo habías experimentado, pero no sabías como llamarlo.”</span><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">No me parecía
justo acabar éstas entradas sobre la brujería que podéis leer aquí:</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2015/05/una-aproximacion-al-fenomeno-de-la_19.html</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2015/05/una-aproximacion-al-fenomeno-de-la_36.html</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2015/05/una-aproximacion-al-fenomeno-de-la_27.html</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2015/05/una-aproximacion-al-fenomeno-de-la.html</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">o si preferís en forma de libro online aquí:</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://issuu.com/terraxaman/docs/una_aproximaci__n_al_fen__meno_de_l</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">quedándome sólo en la exposición de
unos hechos terribles del pasado, por muy necesario que pueda parecerme conocerlos...
Además, a parte de unas pocas anécdotas y falsas confesiones, forzadas por la
brutalidad de los poderosos, deliberadamente nada, o casi nada, había dicho
sobre lo que de verdad pensaban/piensan las/los brujas/os. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Por ello tenía
una cuenta pendiente que ahora, una vez acabada la descripción, puedo
permitirme cancelar. Aunque para ello tenga que abusar de vuestra paciencia y
capacidad de aguante, mis queridos lectores. De todas formas, éste abuso no
lo considero en absoluto baladí, gratuito, pues estoy plenamente convencido de
que la lectura atenta y reflexiva de las siguientes líneas, pueden daros muchas
orientaciones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Nadie sabe que
pensaban/sentían/sabían las pobres protagonistas de nuestra historia,
probablemente muy poco, o casi nada, seguramente la superstición, los miedos,
la incultura, la miseria física y mental, eran su pan nuestro de cada día. O al
menos, eso es lo que puede deducirse de lo nos han transmitido las actas de
unos juicios fraudulentos y predecibles desde mucho antes de empezar a
celebrarse.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Lo que si
parece bastante obvio, es que los esfuerzos de sus perseguidores iban mucho más
allá de tal o cual persona, o de unos hechos más o menos horripilantes
concretos, la Iglesia, las autoridades, todo el sistema socio-político-económico,
se sienten amenazadas, no por aquella desdichada que se creía que asistía al
akelarre montada en su escoba gritando: “Tondum, rentum tormentum...” –que por
cierto no quiere decir nada- y otras chorradas por el estilo, como recorrer los caminos transformada en gato negro, sin salir de su
cuarto..., o por aquella viejecita que al no ser invitada a una boda, provoca
con orines y un dedo una granizada... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Detrás de todos
éstos detalles había algo más, mucho más y eso, entre otras cosas, era el
resurgimiento/y o mantenimiento de las antiguas creencias y tradiciones que lentamente,
favorecían una actitud cada vez más alejada por parte del pueblo, hacia la
Iglesia Católica, convertida en una poderosa institución, pilar de la sociedad
estamental, injusta y bárbara...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Os ofrezco un video de una pequeña obra de teatro relativamente reciente (2007) de Federico Gonzalez Frías, entre otras mucha cosas, director de la revista Símbolos, de la que,</span></div>
<h1 class="yt watch-title-container" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; display: table-cell; font-family: Roboto, arial, sans-serif; font-weight: normal; margin: 0px 0px 13px; padding: 0px; vertical-align: top; width: 824px; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><span style="background-color: black; color: orange; font-size: small; font-weight: normal;">a pesar de que podríamos discrepar en muchas cosas, se ofrece algo que bien pudiera ser semejante a un supuesto aquelarre de brujas bastante eruditas -en el que caso de haberlas, estoy convencido de que os gustará:</span></span></h1>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Acto I</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mDCeR0n9Cs4" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Sn92UaMy9Uk" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/iHQpFfKrek8" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/RyPZh537l5k" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Acto II</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QkTq4sM1Nrk" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XU1grQqoRss" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hIfO201lWYo" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Lógicamente,
éste alejamiento llevaba a los medios cultos hacia la filosofía, las ciencias,
el arte que dieron lugar al Renacimiento en algunos países de Europa, pero en ese Renacimiento, se produjo
también un resurgir del paganismo, de la magia, de los conocimientos esotéricos... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A buen seguro
que algo de todos estos conocimientos y tradiciones llegó a los oídos de
nuestras heroínas, como y en que grado supieran interpretarlo, seguirá siendo
un misterio insondable...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Lo que vamos a
tratar de exponer a continuación constituye una aproximación de lo que
podríamos calificar como “la visión de la realidad” en que se basa el complejo
sistema de conocimientos y acción de los brujos, sus bases teóricas diríamos,
aunque para los quienes ven y viven el mundo de este modo no tiene, en
absoluto, nada de teórico. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para realizar
ésta aproximación he tenido que trabajar a lo largo de muchos años, con gran
cantidad textos de autores de diversas y variadas escuelas y por encima de
todo, con la práctica con los varios brujos que he tenido la suerte de llegar a
tratar y de los que siempre he aprendido muchísimo en muchos campos del
conocimiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Si bien es
cierto que la mayoría de tratados serios sobre brujería, son modernos y los
brujos a los que me refería contemporáneos, un principio básico de la etnología
es el estudio comparado. Por ejemplo, si una determinada ceremonia o ritual, se
celebra hoy en día en un determinado pueblo indígena de sudamérica con un
determinado sentido simbólico y tenemos la constancia de que una ceremonia muy
semejante se celebraba en un pueblo asiático hace miles de años, en un mismo
nivel de desarrollo técnico-cultural, podemos suponer que el sentido simbólico
de ambos es parecido. En éste sentido y admitiendo de entrada todas las
matizaciones que queráis, cabe suponer que ciertas prácticas brujeriles europeas
de finales de la edad media que siguen teniendo vida en determinados pueblos
aborígenes de diversas partes del mundo, puedan enmarcarse en un mismo campo de
referencia cultural y/o ideológica. Luego, las definiciones de los brujos
actuales, deberían ser muy parecidos a los que pudieran darnos las posibles
brujas de los S.XVI-XVII si es que de verdad hubo tal cosa, lo que dudamos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Por ello, la
terminología utilizada en éste post, está mucho más cerca de la brujería
mesoamericana que del druidismo, o de la brujería europea, pero eso tiene poca
relevancia puesto que en esencia – si el criterio de analogía etnológica es
correcto- comparten la misma, o muy aproximada “visión de la realidad”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">podéis ver ésta presentación que puede sustituir parcialmente, a la lectura del texto:</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="485" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/6GTLrZB9lLiHS2" style="border-width: 1px; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="595"> </iframe> </span><br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><strong> <a href="https://www.slideshare.net/terraxaman/el-camino-del-chamn" target="_blank" title="El camino del chamán">El camino del chamán</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/terraxaman" target="_blank">terraxaman</a></strong> </span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Utilizamos
deliberadamente la palabra brujo, pese a que en nuestra área cultural, las
palabras bruja/brujo o brujería, tienen unas connotaciones maléficas y
demoníacas que distorsionan el sentido que le queremos dar, pues ha sido esta
visión fantasmagórica la que finalmente se ha impuesto por varias razones, y lo
hacemos, no sin antes aclarar que en nuestra perspectiva, brujo/a no implica
ninguna connotación negativa, ni maléfica, ni mucho menos demoníaca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Chamán,
sacerdote, curandero, hombre de conocimiento, druida, brujo, son algunas de las
palabras que comparten un mismo significado, aunque existan determinadas
diferencias que no son aquí relevantes. La imagen resultante de estas
coincidencias y otras que se podrían añadir nos permitirá identificar más
adecuadamente el sentido que damos a la palabra de brujo en este texto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La práctica de
los ejercicios y técnicas que aquí vamos a desarrollar, constituyen según nos
dicta la experiencia, una puerta de entrada a la vivencia directa de lo
sobrenatural, es decir de una realidad diferente a la ordinaria, una “realidad
aparte”, y es sólo mediante esta experiencia que pueden cobrar todo su sentido
aquellas explicaciones. Sabemos que exactamente esto es aquello que se espera
que diga un charlatán, pero la verdad o validez de esta visión o vivencia de la
realidad, sólo puede ser enjuiciada desde dentro de ella misma y por sus
resultados; sólo la eficacia transformadora y operativa –en nosotros mismos -
de esta manera de ver el mundo y de las prácticas que comporta, podrá
demostrarnos su corrección, validez o verdad. Además, cabe la posibilidad de
que a una persona le funcione y otra no,
pues todos y cada uno de nosotros, somos únicos e irrepetibles, además de
imprescindibles. Y no existe un único camino que pueda ser hoyado por dos
personas distintas.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La descripción
teórica y racional del mundo, según la tradición de los brujos, ha de ser
considerada tan sólo, como una herramienta – un mito, si se quiere- que tiene
la función de proporcionar un apoyo operativo para comprender e interactuar
funcionalmente con la Realidad que está “más allá” de la percepción ordinaria,
de toda teoría y de toda Razón. Para poder adaptarnos en esta nueva realidad,
en este nuevo mundo, hace falta tener una visión de la “Realidad” distinta de
la ordinaria y congruente con las nuevas posibilidades vivenciales.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La
visión del mundo de los brujos, hunde sus raíces en el misterio, aunque es
evidente que tiene un sustrato multiétnico común, podríamos rastrear su origen
hasta mucho antes de las primeras grandes civilizaciones, incluso nos
atreveríamos a afirmar que existen indicios seguros (El Brujo de Lascaux aprox.
30.000 antes de nuestra era) de que se celebraban rituales que se podrían
denominar brujeriles quizás ya en tiempos del Hombre de Neandertal,
aproximadamente unos 300.000 años antes de nuestra era. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie4mUzhCUpq6T_poXIFBxcQwRgwc30t8E1edIIo2aFRF32k7SqZblCVR95eyE_GPa1zliqrygDVxoMB4NbrA7Fdhn1fRTiLzDJ6BlnWYdwj9b7OnFKm1yjIWgFV6qSD1LsCM0twg/s1600/8787810e3169059f546ab192f86a163f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie4mUzhCUpq6T_poXIFBxcQwRgwc30t8E1edIIo2aFRF32k7SqZblCVR95eyE_GPa1zliqrygDVxoMB4NbrA7Fdhn1fRTiLzDJ6BlnWYdwj9b7OnFKm1yjIWgFV6qSD1LsCM0twg/s320/8787810e3169059f546ab192f86a163f.jpg" width="241" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Hasta
la llegada de las religiones patriarcales como las judeo-cristianas, y en
general todas las que tienen origen en el denominado Creciente Fértil, la
tierra se tenía que cuidar y no someterla, no existía el concepto de
“naturaleza salvaje“ – en el sentido de hostil, peligrosa, algo que
tenemos que eliminar como sea (ved nuestras ciudades)- los grandes bosques, las
inmensa llanuras, los fecundos prados, eran más bien considerados como jardines
a los cuales hacía falta tratar con cuidado; los enormes rebaños de herbívoros
a los cuales se daba caza y la multitud de frutos que se recolectaban, eran
considerados sagrados y respetados profundamente, mirando de proveerse sólo de
aquello que es necesario para la supervivencia y nunca abusando en exceso,
previniendo para asegurar las necesidades de las siguientes generaciones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Los fenómenos
de la naturaleza: las grandes montañas, la lluvia, el viento, el rayo, los ríos
y fuentes, las cuevas, incluso los peligros más evidentes, el león, el gran oso
de las cavernas, el lobo, o la misma muerte, fueron considerados emanaciones
muy especiales del tejido del Universo y elevados a la categoría de dioses.
Incluso la humanidad misma fue considerada divina y la Gran Madre, la Madre
Tierra rigió los destinos de todos, acompañada del Padre Espíritu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La concepción
de una realidad constituida por campos de energía que no son en absoluto tal y
como ordinariamente los percibimos a través de los diversos sentidos, ha sido
una intuición constante de la humanidad y la encontramos tanto en la visión
religiosa y filosófica de la práctica totalidad de los pueblos antiguos, como
en las más modernas teorías científicas. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Esta
filosofía se denomina panteista, y se puede resumir cómo sigue: “La
última realidad, el más grande objeto de veneración es el Universo. La
Naturaleza es una sagrada parte de este, de la cual nosotros a su vez
también formamos parte, de manera inseparable, ya sea en la vida o en la
muerte”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El
panteísmo es un concepto antiguo, y probablemente muchas personas viven esta
creencia sin saberlo. Los Taoistas, Budistas, Animistas, Hindúes, Ecologistas,
Humanistas, Chamanistas, Druidas e incluso muchos ateos, comparten esta forma
de pensar. De hecho, no se requiere creer en ningún Dios (en el sentido
clásico de la palabra) para vivir el panteísmo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Básicamente
significa “dios (teo) en todo (pan)”. Todos formamos parte de dios de manera
indisoluble. No se requiere una “salvación” por parte de terceras personas. No
se requiere de un “bautismo”. No existe la “excomunión”. No hay “cielo” ni
“infierno”. No es necesaria la culpa, la autoflagelación, el castigo, el
sufrimiento sin sentido. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzexnpyKYoqBUCL_vs_PnhHO9RAGt5dE42cley3I0wz73XnlzScTNVCkqJ3hJ6XWJZrn_ifd5Ogx5-A8p9Es9bPGiGMOplKkGSj4G7c5_QIHUTy9rEeI-MYXcyP5QQieEPyWjZaA/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzexnpyKYoqBUCL_vs_PnhHO9RAGt5dE42cley3I0wz73XnlzScTNVCkqJ3hJ6XWJZrn_ifd5Ogx5-A8p9Es9bPGiGMOplKkGSj4G7c5_QIHUTy9rEeI-MYXcyP5QQieEPyWjZaA/s1600/descarga.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Si
dios está en todos nosotros, y nosotros formamos parte de dios, entonces
nosotros somos sagrados. Segundo, si dios está en los otros, en nuestro
prójimo, entonces las otras personas son igualmente sagradas, sin exclusión.
Tercero, si dios está en la naturaleza, en el ambiente, en los animales y las
plantas, entonces estos son sagrados, y merecen nuestra atención y cuidados. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Cuando
decimos: “veneramos el universo”, no estamos hablando de un ser supernatural,
sino que hablamos de como nuestros sentidos y emociones nos hacen responder al
sobrecogedor misterio y poder que nos rodea. Somos parte del universo. Nuestra
Tierra fue creada en el universo, y algún día su existencia acabará y volverá a
ser un todo con él. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Los
antiguos druidas solían denominar “El Wyrd” a este Misterio y los de hoy en día
“Awen” a este Poder. El “Wyrd” era imaginado como una inmensa telaraña cósmica
y tridimensional, de la cual estaban suspendidas como las gotas de rocío en las
madrugadas de primavera, la totalidad de las cosas y fenómenos, con el añadido
que cuando una brisa de aire mueve una cualquiera de las gotas, todas las otras
vibran con aquella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El
“Awen” concepto bastante posterior era definido como el “espíritu fluido” que
inunda todas las cosas: las rocas, los ríos, las plantas y animales, el aire
que respiramos, y a nosotros mismos y a nuestros dioses. De la misma forma,
nosotros que no éramos nada, de un momento a otro FUIMOS, nacimos, y adquirimos
conciencia. Asimismo, dejaremos de ser y volveremos a ser uno con la tierra.
Carl Sagan dijo: “somos de la misma materia de la cual están hechas las
estrellas”, y tenía razón. Disfrutamos de “vida”, vivimos, pero en realidad
tendremos que decir “disfrutamos de conciencia”. Es en este preciso momento que
este montón de átomos que somos nosotros consigue diferenciarse del resto del
Universo y decir “yo soy”. Por ésa razón, este breve periodo de lucidez
que denominamos vida está destinado a ser empleado de la mejor forma posible:
disfrutando de ella al máximo, creando cosas nuevas, haciendo obras que mejoren
la realidad para nosotros mismos y para nuestros compañeros de viaje, y
respondiendo con gratitud a un Universo que permite que existamos. El universo
nos ha creado, nos ha sostenido y nos tomará de vuelta. Esta certeza hace que
nos sintamos en nuestro “hogar” en cualquier parte en la que estemos. Aquí
pertenecemos. Este es nuestro paraíso. La tierra prometida es justo en la que
estás parado ahora. No está en un futuro lejano, o en algún lugar tras la
muerte. No esperamos el fin del mundo porque sabemos que no tiene fin, a menos
que así lo dispongamos nosotros. No hay infierno a menos que así lo queramos. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvlIcwpl8QISzyJFIkA4rIjX0cs6Hm5fGAtviY5-9TqzB7LWjIFzOsXGM0gkDHQa6iApMZwGB5xpD3Yug0qlwaBAEIxgptEnX7BJzobSmdkP94E00VnMQrboXCzh7qc3_M7U02QQ/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvlIcwpl8QISzyJFIkA4rIjX0cs6Hm5fGAtviY5-9TqzB7LWjIFzOsXGM0gkDHQa6iApMZwGB5xpD3Yug0qlwaBAEIxgptEnX7BJzobSmdkP94E00VnMQrboXCzh7qc3_M7U02QQ/s320/Imagen3.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La Naturaleza,
será por lo tanto nuestra madre, nuestro hogar, nuestra paz, nuestra seguridad,
nuestro pasado, nuestro presente y nuestro futuro. Por ello debemos tratarla
como cualquier hijo lo haría con su madre: con respeto; o como cualquier
creyente trataría sus templos, o sus imágenes sagradas: con veneración y
admiración ante su intrincada y frágil belleza.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para los
brujos, el mundo no está compuesto por los objetos tal y como se presentan ante
nuestra percepción, a través de los cinco sentidos y el pensamiento, sino que
está compuesto por campos de energía a los cuales denominan “las emanaciones
del Gran Espíritu” o del “Águila” – en nuestra cultura occidental la palabra
ánima –alma, aliento vital, tiene una cierta semejanza-, emanaciones que conforman
de hecho la única realidad, la verdaderamente trascendente. Estas emanaciones,
están agrupadas en grandes racimos o bandas que constituyen por si mismas, otros tantos mundos,
independientes entre sí. Los grandes brujos, nos hablan de hasta 48 de estas
bandas, aunque no puede descartarse la existencia de otras muchas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Curiosamente
Rupert Sheldrake y otros científicos contemporáneos, nos dicen que el mundo que
nos rodea está formado por una infinitud de campos de resonancia mórfica, desde
una persona, hasta una especie animal o vegetal, un planeta, o el Universo
entero, pueden explicarse desde la perspectiva de estos campos de resonancia
mórfica, aunque no sean observables desde la percepción ordinaria, como tampoco
los son los átomos, o demás partículas subatómicas . <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Desde la
percepción ordinaria, los seres humanos tenemos acceso tan sólo a dos. Una es
la banda dónde se encuentra agrupada la vida orgánica y la otra es una banda
que contiene estructuras “presumiblemente” sin conciencia, como los minerales,
los gases y los líquidos. Dentro de la banda de emanaciones de los seres
orgánicos, existe una franja en particular que se refiere a la banda del ser
humano y que determina los estrechos límites de la percepción de lo conocido.
Las emanaciones normalmente alineadas –percibidas- se conocen como “conciencia
normal” y los brujos suelen denominarlas el lado derecho o tonal. Dentro de la
banda de los seres humanos queda un gran número de emanaciones accesibles, pero
que por razones sociales, culturales u otras son rechazadas, permanecen como
posibilidades latentes, aunque normalmente son ignoradas durante toda la vida.
Son aquellas intuiciones que asociamos a conceptos como magia, sobrenatural,
espiritual y que hemos aprendido a arrinconar en algún lugar perdido de la
mente. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Las emanaciones
que hay más allá de la banda de los seres humanos, constituyen propiamente
aquello “desconocido”, y casi nunca son alineadas en el contexto de la gente
común. Precisamente por esto, una parte muy importante del trabajo de aprendizaje
de los brujos, consiste a desarrollar las capacidades y entrenarse para
percibir estas emanaciones. Aquello que determina qué emanaciones serán
seleccionadas o alineadas en un momento específico de percepción se denomina
“el punto de anclaje” y se podría definir como la propiedad de la conciencia de
seleccionar las emanaciones adecuadas para producir la percepción simultánea de
todos los elementos que constituyen el mundo que está siendo percibido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para el hombre
ordinario, común, la posición de su “punto de anclaje” produce un alineamiento
singular, que denominamos “el mundo ordinario”, el de todos los días. Un
pequeño movimiento en la posición de este punto de anclaje, producirá un nuevo
alineamiento de emanaciones que hasta aquel momento habían sido rechazadas. Un
gran cambio en su posición provocará la alineación de otras bandas de
emanaciones. Es lo que suele suceder con la ingestión de determinadas
substancias psico-activas, o con experiencias traumáticas de gran intensidad.<o:p></o:p></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz5VnqLZ6SqmmUW7okbfwRrQO7qE-wxWXGogJM4XIkRMDVxeVxojaXHYcMR9L-_MQYFbTC0qQRNseZOMG_yePsdLc1KfC-u-Z4YZf-xjXHRZkDmSu6gjindRaPovPDU4n1_R77Ig/s1600/Opart.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz5VnqLZ6SqmmUW7okbfwRrQO7qE-wxWXGogJM4XIkRMDVxeVxojaXHYcMR9L-_MQYFbTC0qQRNseZOMG_yePsdLc1KfC-u-Z4YZf-xjXHRZkDmSu6gjindRaPovPDU4n1_R77Ig/s320/Opart.jpg" width="234" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El requisito inicial
de todo aprendiz, consiste a adquirir la habilidad de conseguir deliberadamente
el movimiento del punto de anclaje, para sobreponerse más allá de los estrechos
límites de su percepción ordinaria. Aunque este aprendizaje no resulta fácil,
basta un pequeño movimiento para producir cambios enormes en la vida de
cualquier persona, tanto en su forma de ser, como de comportarse y/o percibir
el mundo que le rodea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Todo el sistema
de aprendizaje de los brujos, tiene este objetivo y por esto se divide en dos áreas:
las enseñanzas del lado derecho; y las enseñanzas para el lado izquierdo; y no
son sino formas de “no-hacer” para mover el punto de anclaje y sus expresiones
más representativas son: la acecho –estar siempre atento al momento, como un
cazador que se enfrenta a un peligroso depredador- y el sueño – escuchar los
mensajes que nos envía el mal llamado subconsciente- . <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Desde el inicio
de la vida, los seres humanos se ven empujados a desarrollar la capacidad de
seleccionar sólo una parte de la totalidad de las emanaciones accesibles y a
ordenarlas según la percepción, de forma que resulten funcionales para el
individuo; de no hacerlo así, las emanaciones serían percibidas como un
inconmensurable caos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A la facultad
que agrupa las emanaciones apropiadas para infundir orden y sentido a la
percepción de cada objeto en particular, se le conoce como atención, y no es un
fenómeno fortuito sino que responde a un entrenamiento específico que
realizamos a lo largo de toda nuestra vida y las características fundamentales
quedan delineadas ya en los primeros meses y años de vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para los brujos
existen tres niveles distintos de atención: la primera atención, es el
ordenamiento de percepción en el mundo de lo conocido, lo ordinario; la segunda
atención, opera y pone orden en la esfera de lo desconocido, la “realidad
aparte”; y la atención tercera, integra a las dos primeras, permitiendo entrar
–actuar- en lo que no se puede conocer. Para la gente común y para el aprendiz
de brujo, la primera atención es la más importante, porque es el campo de
operaciones, en el que su vida tiene lugar. De hecho, el manejo especializado y
estratégico de sus acciones en la primera atención, el control de la atención,
es lo que le permitirá el éxito en su vida ordinaria y eventualmente, el acceso
a la segunda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El ámbito de lo
que el hombre sí puede conocer, está constituido por siete grandes bandas de
emanaciones, y se dividen entre lo conocido y lo desconocido. El ámbito de lo
conocido, es en realidad una parte minúscula del total de emanaciones
accesibles al hombre, no obstante es la porción en la cual permanecerá toda su
vida y contiene todos los elementos de lo que percibe como realidad, el mundo
de todos los días, todo lo que cada persona es y hace a lo largo de toda su
vida. Lo desconocido es una porción prácticamente infinita que comúnmente queda
sin utilizarse, aunque los seres humanos tengan la posibilidad de percibirla. <o:p></o:p></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoom2JrLkfHoIFZ0bfgji9pZaxHb-sJEDucGHjypjwNVhz5qsoIWYmOgiA6emTsE_2cdHKtlTl_KSkVk3Fm8LItqfKnLlOIf-Nmw4fQgBFe0oBV6EIA5rUiuT6O5RDg0OyZeMyGA/s1600/0f7b5636654f39cb7768af45cf35550b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoom2JrLkfHoIFZ0bfgji9pZaxHb-sJEDucGHjypjwNVhz5qsoIWYmOgiA6emTsE_2cdHKtlTl_KSkVk3Fm8LItqfKnLlOIf-Nmw4fQgBFe0oBV6EIA5rUiuT6O5RDg0OyZeMyGA/s320/0f7b5636654f39cb7768af45cf35550b.jpg" width="224" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En el momento
de su nacimiento, un niño no percibe el mundo del mismo modo que los adultos,
esto se debe a que su atención no está operante todavía como primera atención,
por lo tanto no comparte el mundo conceptual de quienes le rodean. Aunque se
encuentra rodeado por las mismas emanaciones que los otros, no ha aprendido a
seleccionarlas como los adultos. Esto lo habrá de conseguir despacio, a medida
que vaya creciendo y asimilando la descripción del mundo que le proporcionan
sus mayores. De manera natural, cada una de las personas que entran en contacto
con un bebé, especialmente los adultos, se constituye en un maestro que le
describe incesantemente el mundo y aunque inicialmente el niño no comprende la
descripción, puesto que no percibe el mundo en estos términos, poco a poco la
irá asimilando, aprendiendo finalmente a percibir la realidad de acuerdo con
los términos de la descripción que le han inculcado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">De hecho, será
la descripción adquirida la que determinará la forma precisa en que su propia
percepción –atención- seleccione y organice los campos de energía que le
rodean. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Por lo tanto,
aquello que percibimos cotidianamente, es la descripción misma que fluye
constantemente de nosotros hacia el exterior, construyendo nuestro mundo
individual. El fluir de la descripción se mantiene ininterrumpidamente,
sosteniendo de este modo la percepción del mundo que nos es familiar, momento a
momento, día a día, año tras año. Si este fluir - por la razón que sea - se
suspende, la realidad que está generando también se desploma, experiencia que
los brujos denominan – parar el mundo -. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Y el resultado
de esa experiencia, de ese “parar el mundo” es “Ver” el mundo tal y como en
Realidad es, es decir, la capacidad de percibir el mundo tal y como se revela
una vez que el fluir de la descripción se ha detenido. El diálogo interno, la
conversación mental que sostenemos continuamente con nosotros mismos, es la
expresión más inmediata –la primera- de la descripción asimilada por cada uno.
Es una especie de guardián, la tarea fundamental del cual es proteger esta
descripción, alimentándola con su propio contenido – los pensamientos – y
generando quehaceres que la refuerzan. Es debido a las cosas que nos decimos a
nosotros mismos que percibimos el mundo y nos comportamos de la manera como lo
hacemos. Comúnmente solemos sustituir la realidad en torno nuestro por nuestros
propios pensamientos. Miramos el mundo, las cosas, personas o a nosotros
mismos, al mismo tiempo que pensamos cosas sobre lo que vemos y acabamos
tomando nuestros pensamientos como si fueran la cosa real. Nos decimos que el
mundo es de esta, o de aquella manera y acabamos convencidos de que el mundo es
así, por y en sí mismo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Naturalmente,
todo aquello que sucede como consecuencia del diálogo interno, se detiene
cuando conseguimos cesar este diálogo, por eso es por lo que los brujos
consideran parar el diálogo interno como la llave que obre la puerta entre los
mundos, o entre las diversas bandas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La capacidad de
seleccionar entre las diferentes bandas de emanaciones según los términos de
una descripción que es compartida por los otros humanos se denomina “primer
anillo de poder”, con él, enganchamos los elementos del mundo y los proyectamos
en la descripción. Al mismo tiempo, los anillos de poder de toda la gente,
están constantemente enganchados entre si, por lo que la construcción de la
realidad, en términos de la descripción es en cierto modo, una tarea colectiva,
en la cual participan todos aquellos que están involucrados en cada situación
específica, el que posibilita la percepción de cada objeto en particular de
manera muy parecida por todos los participantes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para percibir
el mundo en términos distintos a la descripción ordinaria del mundo, los brujos
utilizan “un segundo anillo de poder” que los permite construir otros mundos.
Aunque todos los seres humanos disponemos de este segundo anillo, sólo se puede
utilizar cuando se bloquea el primero, lo que rara vez sucede en la vida de la
gente común. <o:p></o:p></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH7rS9XxLj45mM9PbK9aJQLpNRLQAdsK4KxmFlfgWrQt_BUeOswImrOy3N4UYZtzXZ9-mhXxcMcxMdmKThMZAj-xWGIigQpG25ODlLORV3Q3FEx1IwIhm2mr50Po9qwEGNfiL3qA/s1600/1b061fecce3f546331d0af247d3ef17c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH7rS9XxLj45mM9PbK9aJQLpNRLQAdsK4KxmFlfgWrQt_BUeOswImrOy3N4UYZtzXZ9-mhXxcMcxMdmKThMZAj-xWGIigQpG25ODlLORV3Q3FEx1IwIhm2mr50Po9qwEGNfiL3qA/s320/1b061fecce3f546331d0af247d3ef17c.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una
característica del funcionamiento del primero anillo es que puede ser bloqueado
a causa de realizar acciones no funcionales ajenas a la descripción, conocidas
como “no-hacer”. Cualquier tipo de acción que no sea congruente con la
descripción ordinaria del mundo o del si mismo, constituye un no hacer que
interrumpe el flujo de la descripción y esta interrupción a su vez, suspende el
hacer, el mundo conocido, de forma que el no hacer, constituye el camino de
acceso al lado desconocido de la realidad, el nagual, la realidad aparte, la
conciencia del otro yo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Como el no
hacer, se practica desde el lado derecho de la conciencia, pero tiene la
facultad de llevarnos a facetas del lado izquierdo, su práctica sistemática
crea puntos de contacto entre ambos lados que lentamente, se acercan a la
integración, resultado que se conoce como totalidad de uno mismo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Todo aquello a
lo que nos referimos cuando decimos “yo” – el ego -, es también un elemento de
la descripción que hemos asimilado. Esta parte, nos mantiene encadenados a una
determinada forma de ser y de comportarnos que aunque parece absoluta y
definitiva, pero -como ya hemos visto- puede ser interrumpida o suspendida del
todo, lo que abre posibilidades ilimitadas en cuanto al que podamos ser o
hacer. En este sentido, el no hacer que suspende el fluir de la descripción es
una puerta abierta a la libertad y al cambio. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Al interrumpir
el fluir de la descripción, nos liberamos del hechizo del “ego” que consiste en
hacernos creer que él mismo constituye nuestra única realidad, pudiendo
reconocer entonces, nuestra verdadera naturaleza de campos de energía, libres y
fluidos. A partir de este momento, podemos darnos a la tarea de reinventarnos a
nosotros mismos de manera voluntaria e intencionada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Uno de los
aspectos más comprensivos de la visión de los brujos, es la concepción dual de
la realidad expresada en los términos de tonal y nagual. El tonal es el espacio
que se mueve el hombre común a lo largo de toda su vida, incluye todo cuánto el
hombre común es, piensa y hace; la razón, el pensamiento y la descripción del
mundo, todo el espectro de lo conocido. Por su parte, el nagual sería todo
aquello que queda fuera del tonal, algo que en su sentido último no se puede
pensar, ni explicar racionalmente. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El tonal seria
como una isla en la cual transcurre toda la vida, los seres humanos no conocen
nada más allá de los estrechos límites de la isla. El nagual seria todo este
insondable misterio que se extiende en torno a ella. El nagual no puede ser
comprendido o verbalizado, no obstante, puede ser atestiguado, experimentado.
En última instancia, todo ocurre en el nagual, aunque sin la protección del
tonal que da orden y sentido a las emanaciones, las personas sucumbirían ante
el impacto devastador del caos aparente del nagual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Entre los
pueblos mal denominados primitivos los mitos y los rituales, están íntimamente
unidos. El ritual, la ceremonia, es el tiempo “fuera del tiempo”, el espacio
dónde los seres humanos serán transfigurados y habrán de encarnar a los seres
mágicos de los que hablan sus canciones y leyendas; el tiempo en que los seres
de poder, luz, amor y conocimiento vienen a la tierra y se igualan con los
hombres, o dicho de otra forma, el tiempo en que los hombres se convierten en
los seres mágicos que sueñan ser. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Del mismo modo,
el camino del brujo, en el cual los brujos son seres mágicos viviendo con
alegría y poder, en medio de la sociedad de todos los días, es un mito de
nuestro tiempo. No porque los brujos o los Hombres/mujeres de Conocimiento, no
tengan una existencia concreta, que si la tienen, sino porque tienen la misma
función que los otras mitos: reflejar nuestras más queridas y dignas
aspiraciones como seres mortales e invitarnos a hacerlas realidad en nuestra
experiencia. <o:p></o:p></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijxeYfsChQ_FCWUiyVC1OlAvuJrxJeKN_gONDHf9hEn-UWvsnSEG031vpOnXs5ozhQ2HpBb_24vK5sMzhOeGtd-Mr2iFEXO2gVxNtfvrtQdhiJRc9TQ9s_LG2O3rhuajT3aH1O7A/s1600/lorraine_williams_rainbow_serpent_dreaming3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijxeYfsChQ_FCWUiyVC1OlAvuJrxJeKN_gONDHf9hEn-UWvsnSEG031vpOnXs5ozhQ2HpBb_24vK5sMzhOeGtd-Mr2iFEXO2gVxNtfvrtQdhiJRc9TQ9s_LG2O3rhuajT3aH1O7A/s320/lorraine_williams_rainbow_serpent_dreaming3.jpg" width="229" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Uno no es
totalmente nunca un brujo/a, o un hombre/mujer de conocimiento, aunque estemos
permanentemente luchando por llegar a serlo, siempre estamos en el camino. El
mito del/a Brujo/a es una maravillosa invitación a encarnarlo y de este modo,
volverlo real en nuestra propia persona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Empieza por el
trabajo de llevar algo de tiempo mágico a nuestra vida de todos los días,
cuando en lugar de comportarnos como máquinas elegimos el acto a propósito, el
no hacer. Estos son momentos de luz a través de los cuales dirigimos nuestras
vidas y lo que nos sucede desde dentro, son como el momento mágico de una
ceremonia, en los que la vida nos habla personalmente y nosotros la entendemos,
en que la vida se hace nuestra amiga y comprendemos lo que significan el poder
y el conocimiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El reto para
quien sigue el camino de los brujos es trabajar duramente para conseguir que
estos momentos mágicos en que consigue encarnar el mito, sean cada vez más
frecuentes y continuos, hasta que la magia predomine sobre la sumisión y la
armonía sobre el caos. Hasta que su sueño de poder y libertad predominen sobre
la realidad de la gente de todos los días. Hasta que el sueño se vuelva
realidad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Dicen los
brujos que una persona adelanta hacia al saber como hacia la guerra: con miedo,
con respeto, bien despierto y con absoluta confianza, por esto el camino del
brujo es parecido al de un guerrero. El brujo, como el guerrero, siempre está
en lucha. Su lucha es contra sus propias debilidades y limitaciones, contra las
fuerzas que se oponen al ensanchamiento de su conocimiento y poder, contra las
fuerzas de su destino como hombre corriente y común, determinado en todo por su
historia personal y circunstancias. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El aprendiz de
brujo, quiere rescatar la posibilidad de elegir por si mismo, como ser y como
vivir. Es una lucha por la armonía y la quietud, por la libertad a sabiendas de
que esta empieza dentro de un mismo, para proyectarse de allí hacia todo lo que
compone el mundo en que actúa. Es una lucha callada, suave y alegre. La forma
de proceder de los brujos es la de vivir constantemente el desafío de ser, que
por esto no admite una definición exacta o totalizadora. Más bien la actitud
del guerrero es una noción, una dirección, una persistencia a elegir la manera
fuerte y auténtica de realizar cada acto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Quizás el sello
más representativo del brujo, sea su persistencia en buscar la impecabilidad en
cada una de sus acciones, hasta de las más mínimas. Entiende la impecabilidad
como el dar lo mejor de un mismo en cada cosa que hace, lo que desde el punto
de vista de la energía, significa su uso óptimo. Cualquier cosa que uno esté
haciendo puede buscar hacerla a la manera de los brujos, a la manera de aquel
que siempre está en lucha y nunca abandona, que no admite la dejadez ni la
entrega, convirtiendo el más pequeño de sus actos en un desafío de poder,
llevarlo hasta más allá de los límites, cada vez ser mejor, más potente, más
suave, más real… <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Entre las armas
fundamentales del brujo, se tiene que destacar la voluntad, un poder que emana
de si mismo para tocar y sentir el mundo, para dirigirlo. Un poder que tendrá
que llevarlo a batallas más grandes e intensas, que su razón no se atrevería a
enfrentar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Y es que el
brujo, ya no es un ser humano enfrentado a los miedos y fantasías de su
pensamiento, sino que atiende a su sentimiento y lo que lo impulsa es su poder
personal, esta energía que con tanto esfuerzo ha ido ahorrando e incrementando.
Cuenta también como formidable escudo, con la conciencia plena de su muerte
inminente y por lo tanto hace de cada acto su última batalla y por lo tanto, da
lo mejor de sí. Con la muerte como compañera constante que infunde poder a
todos sus actos, transforma en tiempo mágico su tiempo como hombre vivo sobre
la tierra. Esta conciencia de la muerte inminente le dota del desenganche
necesario para no aferrarse a nada y para no negarse a nada. <o:p></o:p></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiScyVOD6Rsh9t0h3g-_mRWNvbG9_eDt-lX1COjnW16Z29aXMnfTxyO0N5eVW58zQnQ46q55oXWxRd_g9bNrbsbyj_Vhzk6RnnOxtMav35usLU0ACWLdsWiPSzh8F-isK608QYTdg/s1600/fs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiScyVOD6Rsh9t0h3g-_mRWNvbG9_eDt-lX1COjnW16Z29aXMnfTxyO0N5eVW58zQnQ46q55oXWxRd_g9bNrbsbyj_Vhzk6RnnOxtMav35usLU0ACWLdsWiPSzh8F-isK608QYTdg/s320/fs.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Desenganchado
de todo, consciente de su muerte inminente y en constante lucha, el brujo
aprende a construir su vida gracias al poder de sus decisiones. Trabaja para
conseguir el control de si mismo en cada momento y al hacerlo, consigue el
control de su mundo personal. A tomado en sus manos el rumbo de su vida y lo
dirige estratégicamente; cada cosa que hace es un paso adelante de su
estrategia. De hecho, control y estrategia son dos factores siempre presentes
en su manera de andar por la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Bueno, hasta
aquí he llegado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Se que el texto
es confuso, denso, una plasta... he dejado muchas cosas en el tintero,
intentando ir al grano, a la esencia, aunque sé que no lo he conseguido. Pero
espero que sabréis leer entre líneas, captando lo que las palabras no han
sabido exponer con claridad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Como podéis
imaginar, éste texto sólo es una propuesta de interpretación, ni un dogma, ni
lo correcto, ni la verdad, sólo un intento sincero de exponeros lo que creo/se
sobre éste tema. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Antes de acabar, me gustaría ofreceros la presentación anterior, pero ahora en vídeo. Ya conocéis el texto, podéis conectar unos auriculares y escuchar la música, a buen seguro que también os conducirá hasta las puertas del control sobre vosotros mismos.</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wnLkdCqc-Ng" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Espero que os haya sido útil e interesante.</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ahora os toca a
vosotros...</span> </span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-40035598543694904652015-10-19T22:31:00.003+02:002015-10-30T17:52:42.371+01:00MEMORIAS DE UN VIAJE A CRETA 2: HISTORIA, SOCIEDAD Y RELIGIÓN<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="WordSection1">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Continuando con Creta y la civilización minoica, hoy nos adentraremos en los aspectos de su historia, sociedad y religión.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Para hacerlo, recogeremos opiniones diversas; por un lado, lo que podríamos denominar la historiografía "oficial", es decir aquello que se enseña en los libros, institutos y universidades. Lo haré de dos maneras, por un lado ofreciendo un texto bastante resumido sobre ella, pero también, a través de unos videos muy interesantes que a pesar del formato, tipo conferencia y la voz de la conferenciante que si bien al principio resulta algo chocante, mejora con los minutos, seguro que os aportarán mucha información. </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Después no adentraremos en la sociedad minoica, en la eterna discusión sobre si en la isla de Creta se dió o no un matriarcado, y las estrechísimas relaciones entre poder y religión que caracterizaron aquella sociedad.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Sin más preámbulos empezemos.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Breve resumen de la historia "oficial" de la Civilización Minoica.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Creta es la isla
mayor del Mediterráneo oriental. Cerrando el Egeo por el Sur, está abierta a
las influencias próximo-orientales, manteniendo contactos con Egipto, Siria y
Anatolia desde tiempos remotos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En Creta se va a
manifestar una evolución cultural, que llevará a las comunidades agrícolas
neolíticas de la isla al desarrollo de un modelo social de corte palacial,
similar a los que encontramos en el cercano oriente. Es el mundo minoico. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Veamos unos videos sobre la importancia de Sir Artur Evans en el descubrimiento del llamado "palacio" de Knossos y la civilización minoica:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/HrfYCzr9oos" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/1X3EIj1n9Y4" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/f0MlfP7a0WA" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jphtCUENbhQ" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/HvohRvs82Hs" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Según
el propio Evans, los pueblos de las islas del Mediterráneo oriental
desarrollaron su cultura sin grandes influencias exteriores gradualmente desde
la edad de piedra a inicios del III milenio a. c. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Así, el bronce cretense se
organiza para su estudio en función de la existencia del palacio como elemento
destacado de su civilización (estableciendo un sistema palacial) en tres
períodos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Minoico Antiguo o Creta
Prepalacial, desde el 2.800 hasta el 2.000 a. c. es el momento de
gestación de la cultura cretense, del crecimiento demográfico que será la base
del desarrollo cultural posterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Minoico Medio (Creta
Protopalacial o de los Primeros Palacios), entre 2.000-1.600 a. c. Lo
más notable es la aparición de ciudades y palacios en Creta, especialmente los
de Cnosos y Malia, los mejor conocidos del período, y también los de Festos,
Zakros y Hagia Tríada. Destaca también su evolución cerámica hacia el tipo de
vasos de Camares. Comienza a usarse la escritura, inicialmente el jeroglífico y
poco a poco aparece el Lineal A. Durante este tiempo se consigue una cierta
unificación política de la isla en torno a Cnosos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Minoico Reciente (Creta
Palacial o de los Segundos Palacios), abarca entre el 1.700-1.200 a.
n. e. Es la fase de esplendor cultural y caída, a partir de las destrucciones
de 1450. Aparece el Lineal B, que convive durante un tiempo con el Lineal A y
termina sustituyéndolo. Los incendios que siguieron a las destrucciones han
permitido la conservación de tablillas de arcilla con escritura, que de otro
modo habrían sido reutilizadas antes de cocer, según la costumbre de la época.
Hacia 1370 podemos hablar de una progresiva influencia micénica en la Isla, no
que no excluye la permanencia de rasgos cretenses.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Posteriormente, muchas
estructuras continuaron utilizándose por otras culturas, sin embargo, los
propios griegos tenían escasos conocimientos de su pasado anterior a la invasión
de los dorios más allá de las simples leyendas transmitidas oralmente.
Para ellos, su historia comenzaba con la llegada de este grupo y su cronología
comenzaba en 776 a. c. con la primera Olimpiada.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las estructuras
palaciales en comunidades en próximo oriente funcionan como ejes
económicos y sociales de la vida. En Creta se desarrollará un sistema similar.
De ahí que la historia de la región se estudie en función de dichas
estructuras.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Vamos a ir intercalando los vídeos sobre la civilización minoica:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/E8vjJP92evE" width="420"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hacia el 2.000 ya existen
estructuras palaciales cretenses -fase de los Primeros Palacios- que fueron
destruidos, según se admite generalmente, por efecto de la actividad sísmica en
la región (fenómeno que junto con el vulcanismo caracterizó parte de la
Historia Antigua del Egeo), aunque se han propuesto otras causas diversas. La
destrucción de los palacios marca el final del Minoico Medio. Estos palacios
fueron rápidamente reconstruidos, mejorando y ampliando su disposición, lo que
nos habla de una coyuntura socio-económica favorable en estos momentos en el
mundo minoico, que inicia así el Minoico Reciente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Palacio cretense carece
de elementos defensivos, de fortificaciones, lo que ha llevado a los
historiadores a hablar de una sociedad pacífica, idealizándola en gran
medida. Aquí deberíamos añadir que en otros ejemplos estudiados en éste mismo blog, como en el caso de la ciudad de Caral, vease aquí:</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2011/10/en-el-viatge-que-alestiu-del-2010-varem.html</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">o en la ciudad de Catal Huyuk, una de las primeras, por no decir la primera, ciudad del mundo tampoco habían murallas, ni fortificaciones, ni asomo de recintos militares, tambien en esas ciudades se rendía culto a la Gran Madre y esto es innegable.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A esta idea contribuyen las muestras artísticas que se han conservado:
frescos con escenas de vida cotidiana, ritos y paisajes, que muestran una
cultura refinada y aparentemente pacífica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los palacios cretenses
son centros de diversos principados, siendo cada estructura palacial sede
del poder real de un principado (conocemos palacios en Cnosos, Festos,
Mallia, Hagia Triada), en realidad parece que hubo bastantes más: Zacos, Palaikastro, etc. En torno al palacio aparecen áreas densamente urbanizadas,
constituyéndose estas estructuras como el centro del urbanismo cretense.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La estructura de los Primeros
Palacios en Creta, que data de principios del Minoico Medio, es poco
conocida. Articulados en torno a un gran patio central rectangular, se han
reconocido diversos espacios identificados como zonas o barrios de almacenaje.
Mejor conocemos la organización interna de los Segundos Palacios, reedificados
en el Minoico Reciente. Continúan el modelo con base en el patio central,
existiendo áreas residenciales, salas de recepción, talleres, áreas
administrativas, almacenes, residencias de servicio, piscinas rituales, salas
hipóstilas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estos palacios son
también centros religiosos, administrativos y de almacenaje.
Como centros religiosos explican algunos de los motivos que los decoran y
algunas de sus áreas funcionales. Aunque en el mundo cretense también
existen otros espacios sagrados y las actividades religiosas se centraron en
santuarios de tipo silvestre: fuentes, cumbres montañosas, cuevas (como la
de Camares, en el monte Ida), el palacio cretense tiene mucho de centro
religioso, de lugar propicio para los ritos, por lo que son en parte
palacios-santuarios.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/soCVDZHusUI" width="420"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">También cumplen funciones
administrativas y de almacenaje. Asociadas a estas funciones se desarrollan en
Creta sistemas de escritura con personalidad propia. Dos tipos de escritura
aparecen en el ámbito palacial de Creta: el Jeroglífico cretense y elLineal
A.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Jeroglífico es un tipo
de representación gráfica que se desarrolló exclusivamente sobre los sellos de
control de los excedentes. Sólo conservamos unos 270 documentos de este tipo. A
veces parece tener una función puramente decorativa, y otras veces contable,
coexistiendo con el Lineal A y desapareciendo en el período de los Segundos
Palacios. Esta escritura no está descifrada e incluso se desconoce si ambos
modos gráficos reflejaban el mismo idioma.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tampoco se ha descifrado
el Lineal A (que se encontrado en unos 1500 documentos). Se trata de un
lenguaje que combina los logogramas con la composición silábica, para lo cual
desarrolló unos 70 signos silábicos. Más extendido que el jeroglífico, sus
soportes son también más variados. Las tablillas de barro que se han conservado
lo hicieron accidentalmente, puesto que no se solían cocer intencionadamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sociedad cretense
tendría según la tradición una importante base urbana (Homero
menciona la existencia de 100 ciudades) que no ha sido corroborada por la
arqueología. Como se ha comentado anteriormente, la organización territorial de
Creta durante el Minoico Medio se basa pues en diversos principados, controlados
desde el palacio correspondiente. Se plantea sin embargo la posibilidad de una
unificación política bajo el control del palacio de Cnosos, tras la
reconstrucción que inicia el Minoico Reciente, aunque es una hipótesis aún por
demostrar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una institución intermedia
entre el territorio y los palacios eran las Grandes Residencias.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A modo de
villas rústicas que imitan la organización palacial, se vinculan a las
explotaciones agrícolas de las áreas fértiles y a una descentralización del
control palacial sobre las mismas. También aparecen en contextos urbanos, en
aglomeraciones de entidad media, donde cumplen las funciones del palacio en las
grandes urbes. Parecen haber sido residencias de altos funcionarios. Es
frecuente hallar en estas residencias documentos de archivos, que demuestran su
vinculación a la administración del país. También en las Grandes Residencias
existe un cuerpo de artesanos especializados desempeñando labores de
transformación de la producción agrícola y otras actividades manufactureras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así, la ciudad cretense en
torno al palacio es el vértice de la organización territorial, es un organismo
que articula el espacio, empleando el sistema de las grandes residencias y una
amplia red viaria que, partiendo de la ciudad, enlaza el territorio y abre el
camino al transporte de los excedentes y a la concentración de las riquezas
agrícolas.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el palacio reside el monarca o
«Señor del Palacio», cuyo mejor exponente es el mítico Minos, fundador de
una dinastía que da nombre a la civilización minoica. El monarca cumple
funciones religiosas, siendo el responsable del ritual, como se manifiesta en
los frescos palaciales. Los ritos tauromáquicos -la tradición del minotauro-
parecen asociarse a rituales de renovación del poder real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ostenta símbolos de su poder
(cetro) y de sus funciones religiosas (Labrys o hacha de doble filo
ritual). Rinde culto a la Diosa Madre, de la que es representante en la
tierra. El monarca de Cnosos parece tener una cierta hegemonía sobre los
que gobiernan otros palacios, ocupando así Cnosos la cúspide de la
jerarquía del sistema palacial cretense. Sin embargo, debemos destacar que el
monarca cretense carece de funciones militares.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La sociedad cretense,
desde el Minoico Medio, se muestra como una sociedad jerarquizada y compleja.
Destaca una élite restringida, compuesta por los dirigentes y oficiales de alto
rango, que ostentan y emplean lujosos objetos de prestigio. También existe una
desarrollada clase artesanal. El resto del cuerpo social cretense no presenta
grandes diferencias entre sí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el Minoico Reciente se
destaca el papel de cierta nobleza cretense, asociada al sistema de
Grandes Residencias, que parece disfrutar de un estatus privilegiado (a juzgar
por los elementos de cultura material que se documentan en estos asentamientos,
similares a los palaciales). Una clase artesanal desarrollada y disfrutando de
buenas condiciones de vida se documenta en las ciudades. La aparente ausencia
de conflictividad social es una nota característica del período. Sobre la
propiedad de la tierra, la situación de la población campesina, la organización
del comercio, carecemos de testimonios directos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OX_8E0NT0Vs" width="420"></iframe></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Con respecto a las creencias de
la cultura minoica, podemos decir que la religión egea no es una simple
derivación de los cultos orientales, como algunos autores defendieron en un
momento dado, ya que si bien potencia algunos aspectos de éstos, ignora otros
fundamentales como la existencia de dioses celestes, o la construcción de
grandes templos. Lo que sí es cierto es que la religión antropomorfa cretense
pudo suponer el germen de la futura religión griega clásica, algo de lo que los
propios griegos parecían ser conscientes –el propio Zeus nació en el monte
Ida-.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aunque éste es un tema aún
en revisión y en búsqueda de nuevos conocimientos, sí podemos señalar que
durante el largo desarrollo de la civilización minoica, la religión debió
sufrir múltiples transformaciones cuya historia la arqueología tiene
dificultades en reconstruir. Esto es lo que parece indicar la persistencia
de betilos y etapas de zoolatríay dendrolatría junto a
un antropomorfismo dominante. Hay que tener en cuenta que la religión
cretense nos es conocida por las representaciones artísticas de todo tipo
–pintura, escultura, cerámica, glíptica-, cuya interpretación siempre es
arriesgada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De modo análogo a las
grandes civilizaciones agrarias orientales, debió estar muy extendido el culto
a la Gran Diosa Madre, una diosa femenina de formas esteatopígicas –anchas
caderas, senos desnudos, acusados rasgos sexuales- que simboliza la fecundidad
y la vida. Con las figurillas de la diosa se relacionan determinadas
representaciones muy frecuentes: el pilar o columna, supervivencia de
antiguos betilos –minerales adorados como dioses-; la paloma y la
serpiente –animal subterráneo que apunta la conexión entre la gran diosa y la
tierra-. Sin embargo, los rituales relacionados con la religión
antropomorfa no son únicos en la isla. Como se ha comentado, también se
practicaron otros cultos como la dendrolatría –culto a seres
arbóreos- o la zoolatría –culto a animales-.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Junto a la divinidad
femenina, la existencia de un dios masculino pudo completar el mapa
antropomorfo de la religión minoica. El toro encarnaba el principio generador
masculino, era el compañero de la diosa y estaba unido a la esencia de la
monarquía cretense. Introducido su culto por influencia siria y chipriota,
adquirirá gran desarrollo. Estrechamente unido a él, aparecerá el símbolo del labrys o
la doble hacha. El términolabrys pudo estar en el origen de la palabra
"laberinto" estrechamente unida a la disposición palacial cretense y
que pudo estar relacionada con la fábula mitológica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es difícil comprender la
relación del significante y el significado en lo que respecta al símbolo del
toro. Sin embargo, podemos recordar que, según la fábula griega, Minos era
hijo de Europa y de Zeus y que para poseerla éste se convirtió en toro. No hay
duda de que alguna relación debían encontrar los cretenses entre el toro y el
principio femenino, que era el centro de su culto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Asimismo, también es difícil
saber a ciencia cierta, si dicha divinidad femenina era la única del
panteón minoico o había otras que participaban de la adoración de aquellas
gentes. La mayoría de los investigadores se inclinan hoy por defender la idea
de que los amplios atributos que tenía la diosa femenina de Creta fueron
desdoblándose, tras la invasión de los dorios, y pasaron a metamorfosearse en
las distintas divinidades conocidas de la Grecia clásica como Afrodita, Hera o
Artemisa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los lugares de culto eran
variados: desde pequeñas capillas en las viviendas a cuevas excavadas en la
roca. Las fiestas religiosas coincidentes con los cambios agrícolas, danzas y
representaciones sagradas, juegos públicos con combates rituales y ejercicios
gimnásticos formaron parte de la liturgia minoica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La creencia en la vida
de ultratumba muestra signos de gran complejidad ideológica. Los cadáveres
son inhumados en grandes tumbas con un rico ajuar de objetos a ellos
familiares, como si más allá de la muerte se creyese en la prosecución de una
vida no demasiado distinta a la terrena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La economía minoica se
basa en la explotación del territorio agrario, en el desarrollo de una
importante actividad artesanal y el mantenimiento de un activo comercio
marítimo por el Mediterráneo oriental.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">«Minos fue el más antiguo
de los que conservamos recuerdo que se hizo con una escuadra y, dominando la
mayor parte del mar de Grecia, ejerció su poder en las Cicladas y fue el primer
colonizador de las más de ellas, expulsando a los carios y estableciendo como
jefes a sus propios hijos. Y como es lógico, limpió el mar de piratas en la
medida que pudo para que le llegaran mejor los tributos.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tucídides 1,4.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las tierras explotadas
parecen estar bajo la supervisión de los funcionarios que ocupan las Grandes
Residencias, como instituciones descentralizadas cuya función era canalizar las
producciones (no sólo agrícolas, también las que sufrían procesos de
transformación) hacia el Palacio. Aquí existen depósitos y almacenes
palaciales, bien documentados arqueológicamente. La red de caminos mencionada
agiliza este trasiego de producciones. La artesanía cretense alcanzó
una gran cota de desarrollo. Sus productos más destacados se basaban en la
metalurgia del bronce, en el trabajo de la orfebrería y la glíptica y en el
desarrollo de unas producciones cerámicas de alta calidad, que las convierte en
productos de lujo aptos para la comercialización.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sobre esta base artesanal,
que descansaba a su vez en una bien organizada explotación agrícola y ganadera,
se desarrolló un sistema marítimo comercial cuya característica más destacada
parece ser su vinculación al poder político, es decir, la existencia de un
comercio administrado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las manufacturas cretenses
han sido encontradas dispersas por gran parte de oriente, prueba de la actividad
de su comercio. Este sistema comercial, unido al presumible carácter pacífico
de la cultura minoica, junto a las tradiciones literarias transmitidas por
Heródoto y Tucídides, han sido las bases sobre las que se apoyan los
historiadores para hablar de la talasocracia minoica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los minoicos
mantuvieron relaciones comerciales con los pueblos de Asia Menor,
frigios, lidios e hititas. De sus relaciones políticas con Egipto quedan
pruebas abundantes en el país del Nilo. De hecho, para el comercio con el valle
del Nilo, los cretenses establecieron una factoría en la isla donde más tarde
se ubicaría el Faro de Alejandría. En Palestina establecieron otra factoría en
Gaza, asimismo estuvieron presentes en zonas como Sicilia o Marsella y se
presume su presencia en otras áreas del Mediterráneo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así, el auge de la cultura
cretense se sostendría sobre la existencia de una amplia flota que le
garantizaría el dominio, control y explotación del mar y sus rutas. Un imperio
marítimo con amplias ramificaciones que viene siendo discutido y matizado por
las investigaciones recientes.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/GvtgxunHS_c" width="420"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Algunos autores defienden
la idea de que las antiguas ciudades helénicas tuvieron que sufrir el yugo de
Minos. La presencia de escritura minoica en la Grecia continental podría
reforzar dicha idea. Por otro lado, las semejanzas culturales con la cultura
continental y la cicládica y de estas con la helénica; así como la literatura
de épocas posteriores, podría apoyar dicha tesis. La fábula según la cual el
rey Minos exigía un tributo a Atenas de siete jóvenes de uno y otro sexo; o el
gran número de naves que los cretenses aportan a la flota que se reúne para la
guerra de Troya narrada por Homero, pueden resultar ejemplarizantes del
recuerdo que los griegos tenían de su pasado lejano.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/K1UO84OaJSc" width="420"></iframe></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La caída del sistema minoico es
consecuencia de la suma de diversos factores. La paulatina expansión de
las comunidades micénicas, que van ocupando espacios económicos y
comerciales minoicos, es una de las causas más importantes. También lascatástrofes
naturales continuas influyeron en el abandono de ciertas áreas, que
pasaban en ocasiones a ser ocupadas por los micénicos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En 1450 aproximadamente,
se destruyen todos los centros cretenses, menos Cnosos. La reedificación
de los palacios no se produce con la rapidez que caracterizó la edificación de
los Segundos Palacios, dato significativo sobre la caída de la pujanza minoica. También
se documenta por estas fechas la destrucción y el saqueo en las Grandes
Residencias.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La propuesta para explicar
este declive parece combinar varios factores. Además de la presión micénica aludida,
diversas catástrofes naturales debieron facilitar el camino hacia razzias externas
y saqueos. Aun cuando los fenómenos del 1450 no acaban totalmente con el
sistema minoico, sí está en la base de su destrucción definitiva. La
degradación de la cultura minoica se produce gradualmente hasta llegar a una
etapa oscura en la que las noticias desaparecen completamente tras la invasión
doria. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Según Evans, nada posterior a 1.200 a. c. puede llamarse minoico.</span><span style="color: lime; font-size: x-small;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">(tomado del blog <o:p></o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18.4px;">http://apuntesdehistoriauniversal.blogspot.com.es/)</span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuwPr_ioHLjl1Rfngie8TBQg3OTJeituRN5nyjD-H8KEKRuSu7MNgDKTWTRfRl3IUM3GR6NSolFEzfdtzgT1JCg18kin_MM-qSR8OIBm7DpBRlCQ_ClkxDVuw0Ld_7BbMFkBiPA/s1600/4e1bfca66c0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzuwPr_ioHLjl1Rfngie8TBQg3OTJeituRN5nyjD-H8KEKRuSu7MNgDKTWTRfRl3IUM3GR6NSolFEzfdtzgT1JCg18kin_MM-qSR8OIBm7DpBRlCQ_ClkxDVuw0Ld_7BbMFkBiPA/s400/4e1bfca66c0.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Poco sabemos de cómo era
la sociedad minoica, como ya hemos dicho en anteriores ocasiones la falta de
conocimientos sobre el lineal A y los escasos datos que nos aporta el lineal B,
no nos permiten profundizar en aquella sociedad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Prácticamente desde los
descubrimientos de Evans, los arqueólogos, los historiadores, los interesados
en esa cultura, se han preguntado sobre ésta cuestión: ¿era la civilización
minoica un matriarcado?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si bien no existen muchas
dudas sobre lo que es el patriarcado pues nos basta con abrir los ojos y
observar el mundo en que vivimos: propiedad privada sobre los medios de
producción, apropiación del excedente por parte de una minoría –denominada clase
dominante-, existencia de un Estado con sus medios de coacción que les permite
mantener su dominio, explotación de los grupos sociales desprovistos de
recursos propios, de las mujeres, guerras, injusticia, etc., etc., podríamos
preguntarnos ¿qué es el matriarcado?.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Etimológicamente, el
término “matriarcado” se ha construido como antítesis de “patriarcado”. De esta
manera, si la definición generada por la teoría feminista del término
“patriarcado” alude a la hegemonía masculina ejercida de forma opresiva sobre
las mujeres en las sociedades antiguas y modernas, entonces, la definición de
matriarcado apunta a la hegemonía femenina ejercida de forma coercitiva sobre
los hombres. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja-Mo91ycDR4ghaOx059hrYxr5WHvUjukFwE3d_pBW8vDW1pGsjWByutBsntLHQ1OtGZlfe3d3g0HbKPt5azePuxiCFpKuA3Qvg59hf18nI7dnKqZaNkD5VYoxBHCfGErBN8dz7Q/s1600/93e49ec0f5e27ff78522d1251264ae20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja-Mo91ycDR4ghaOx059hrYxr5WHvUjukFwE3d_pBW8vDW1pGsjWByutBsntLHQ1OtGZlfe3d3g0HbKPt5azePuxiCFpKuA3Qvg59hf18nI7dnKqZaNkD5VYoxBHCfGErBN8dz7Q/s400/93e49ec0f5e27ff78522d1251264ae20.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero el término “matriarcado”
así entendido, no se ajusta a la realidad natural femenina. Es decir, la
esencia de la mujer no la permite ser opresora por lo que el uso del término
“matriarcado” es incorrecto. Por este motivo, se proponen una serie de términos
(gylanía, matrismo) que se ajustan mejor a la definición de un sistema social
igualitario en el que las mujeres desempeñaban un papel fundamental en la
sociedad pero no lo ejercían de forma coercitiva sobre los hombres. Consideramos
que el siguiente párrafo de Encarnación Sanahuja muestra claramente esta
propuesta teórica: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“Las madres no ejercerían
un poder coercitivo como grupo, ya que de ellas provienen tanto los hombres
como las mujeres, hijos e hijas se han gestado exclusivamente en sus cuerpos.
Es lógico que las madres, dadoras de vida de los dos sexos, gestionen la misma
con igual generosidad y equidad para ambos”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una vez establecida la
base teórica era necesario buscar este modelo en el registro arqueológico.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una profesora de
sociología contó un día la siguiente anécdota. Estando ella y un amigo sentados
en unas butacas, esperando el comienzo de un concierto de música, su amigo le
hizo la siguiente observación: «estarás contenta, ¿has visto cuántas mujeres
hay en la orquesta? Son muchísimas». </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.lesarts.com/docs/2013/01/16/19100002_63_8_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.lesarts.com/docs/2013/01/16/19100002_63_8_2.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ante tal efusión, a la profesora se le
ocurrió comprobar de forma matemática la afirmación de su compañero. Contó el
número total de músicos de la orquesta y después el número concreto de mujeres
en ella. Para su sorpresa las mujeres no alcanzaban en número la mitad del
conjunto de músicos. ¿Cómo podía ser que menos-de-la-mitad hubiera suscitado el
calificativo de «muchísimas» a su amigo? La respuesta tiene que ver con un
aspecto algo inconsciente de las sociedades patriarcales. En el patriarcado, lo
masculino es la norma y lo femenino la excepción que necesita ser explicada. La
presencia de mujeres fuera de los ámbitos que tradicionalmente se les han
asignado aún se percibe como extraordinaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La anécdota explica por
qué la cuestión del reparto de poder entre hombres y mujeres ha estado presente
en la arqueología minoica desde el origen de la disciplina. Desde que en 1900
Sir Arthur Evans comenzara a excavar en Cnosos, los trabajos arqueológicos han
desenterrado una considerable cantidad de frescos, figurillas, sellos y
relieves con imágenes de mujeres en contextos no convencionales que hacía
ineludible dicha reflexión. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La ausencia de lo femenino no suele suscitar un
debate teórico, pero su presencia desencadena el interés por su papel social,
y, en particular, por las cotas de estatus y poder que las mujeres pudieron
detentar. Si, por ejemplo, las pinturas del palacio de Cnosos hubiesen ofrecido
escenas protagonizadas solo por hombres, probablemente pocos/as habrían
reparado en la sospechosa ausencia de mujeres o —al revés— en la exagerada
representación masculina. En ese caso, quizás, las cuestiones de género no
habrían salpicado la literatura durante décadas como de hecho ha ocurrido.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEW_wFzgCer5zV8ry7hDBh8amdXWY7vo47XJ7bTwMjZAsrJtLGWBk_h_5zWcYjldLeAa4kZNcEDl7ewRIqteVxK9nAJjTPtXVxvMMpcAtqXjNGBGtLa4FPnuNENyShQALcySzt-A/s1600/procesion-minoica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEW_wFzgCer5zV8ry7hDBh8amdXWY7vo47XJ7bTwMjZAsrJtLGWBk_h_5zWcYjldLeAa4kZNcEDl7ewRIqteVxK9nAJjTPtXVxvMMpcAtqXjNGBGtLa4FPnuNENyShQALcySzt-A/s400/procesion-minoica.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La iconografía ha sido el
vehículo a través del cual se ha explorado la cuestión del reparto del poder en
Creta en detrimento de otras fuentes materiales (Nikolaïdou y Kokkinidou,
2007). Más concretamente, existen una serie de hitos iconográficos (ver figs.
2, 5, 6) que apuntalaron la mayoría de las interpretaciones. Se ha insistido
recurrentemente en el aspecto religioso que la mayoría de las imágenes parecen
contener por lo que la religión y su aparente sesgo centraron las
interpretaciones (Downing, 1985). Dos grandes ejes han vertebrado los debates
hasta el último tercio del siglo xx: la presencia del culto a la llamada Diosa
Madre y la existencia del matriarcado. Por un lado, la Creta protohistórica se
ha empleado como un ejemplo paradigmático de las teorías sobre las religiones
antiguas. Por otro lado, en el camino se han cruzado intereses políticos
feministas que han dado más aliento a la hipótesis matriarcal, situando en la
cultura minoica un pasado utópico proveedor de esperanzas para un futuro sin
patriarcado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A continuación,
aclararemos en qué consistió exactamente el discurso sobre la Diosa Madre
prehistórica y el matriarcado para entender por qué se interpretó la cultura
minoica en la las misma clave. Haremos un breve repaso a la trayectoria de
estas ideas en Creta y a las alternativas más recientes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Diosa Madre
prehistórica y el matriarcado<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.mundohistoria.org/sites/default/files/users/user21/ZZ03_diosa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.mundohistoria.org/sites/default/files/users/user21/ZZ03_diosa1.jpg" height="400" width="267" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La idea de una divinidad
ancestral femenina que habría dominado la cosmología de las gentes
prehistóricas surgió a finales del siglo xix al calor del Romanticismo europeo
(Morris, 2006: 71) en el seno de estudios de religión comparada, una disciplina
que buscaba conexiones universales de la espiritualidad humana. En el panteón
grecorromano clásico creían atisbar rastros de un culto femenino ancestral, una
divinidad de la naturaleza y protectora de la vida. Muy pronto, el avance de
trabajos arqueológicos a lo largo y ancho de Europa empezó a desenterrar
figurillas femeninas, casi siempre desnudas, que se interpretaron como
evidencias de un culto a una gran Diosa Madre muy antigua. Así, por ejemplo,
interpretó Hornblower en 1929 las figuras paleolíticas. A medida que aparecían
más figurillas, la tesis de la Diosa Madre se fue consolidando, y arqueólogos
como Gordon Childe no dudaron en apoyarla (Masvidal y Picazo, 2005: 16-18). A
la altura de los años 50 del siglo xx, la literatura sobre la Diosa Madre y su
culto ancestral aún disfrutaba de una intensa atención en la literatura
académica (Neumann, 1955; James, 1959; ver más citas en Morris, 2006: 69).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU-m-g27oZm6b4mJPyoufVave2Gpa17rdLx6jfz5l93-1b5dF5JHC45ooHIBkngRlnlsqKSvU8JWhCEnY2nXSb5Mmns8avJZrNOLPP-iP3SW9To7djlhAQ0vfFucEafC9rkJ-zGg/s1600/22ae21e5958c62d51e89d94f55ab7653.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU-m-g27oZm6b4mJPyoufVave2Gpa17rdLx6jfz5l93-1b5dF5JHC45ooHIBkngRlnlsqKSvU8JWhCEnY2nXSb5Mmns8avJZrNOLPP-iP3SW9To7djlhAQ0vfFucEafC9rkJ-zGg/s400/22ae21e5958c62d51e89d94f55ab7653.jpg" width="290" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Paralelamente, la idea de
la existencia de sociedades matriarcales en los albores de la historia se forjó
alimentada por varias disciplinas como la antropología, la filosofía o el
psicoanálisis. En plena efervescencia del evolucionismo social, los/as
pensadores/as de las diversas ciencias sociales se disponían a diseñar el
relato universal sobre el devenir de los seres humanos. Tal y como relatan
Masvidal y Picazo (2005: 19), los/as antropólogos/as sugirieron que la
humanidad había evolucionado partiendo de un estadio primitivo y bárbaro hacia
la civilización. Dicho estadio primitivo se podía aún observar en ciertas
sociedades preindustriales por su sistema de parentesco matrilineal, que muy
pronto comenzó a identificarse con matrifocalidad y matriarcado (Meskell, 1995:
77), términos que en la antropología moderna no se vinculan necesariamente.
Esta misma idea de matriarcado ancestral comenzó a contemplarse también desde
la filosofía, donde los pensadores contractualistas gustaban de imaginarse cómo
habrían sido las sociedades en los orígenes humanos. Hobbes, por ejemplo,
propuso que el dominio masculino se produjo cuando se abandonó el estado
natural por el estado civil (citado en Masvidal y Picazo, 2005: 19). Por su
parte, desde el psicoanálisis, autores como Freud (1913 [1976]) también
defendían la existencia de un matriarcado ancestral que correspondería con la
psique de los humanos primigenios. Muchos otros autores célebres, como Engels
(1884 [1970]), Morgan (1877), o Taylor (1871), también acogieron las tesis del
matriarcado.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWXLSLLwnWGfvcEZzsMyivgKnQdjobt7EfXVtHDQHTUtwATyMgbSddA2ukI_fNXPjRVZQhtV-jk_LYY1BUl6ttNPs2DrBMSMqMJF94B2_XZk8-39SK1paZ2rHvYTdP_rMedqY57A/s1600/3e5cc207eb142bae1976cfe61b06a2eb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWXLSLLwnWGfvcEZzsMyivgKnQdjobt7EfXVtHDQHTUtwATyMgbSddA2ukI_fNXPjRVZQhtV-jk_LYY1BUl6ttNPs2DrBMSMqMJF94B2_XZk8-39SK1paZ2rHvYTdP_rMedqY57A/s320/3e5cc207eb142bae1976cfe61b06a2eb.jpg" width="247" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una de las obras más
influyentes de esta corriente evolucionista fue Das Mutterrech de Johann Jakob
Bachofen (1861). En ella, su autor desarrollaba el concepto de «derecho
materno», aquel que emanaba del vínculo natural y biológico entre madre e
hijo/a y que habría sido la ley más antigua entre los humanos. Este derecho
materno primigenio habría pasado por diversas etapas de desarrollo, alcanzando
la matrilinealidad (la herencia por línea femenina) y, en último término, la
ginecocracia, el dominio político de las mujeres (Bachofen nunca usó el término
matriarcado). El sistema social resultante habría sido pacífico y dominado por
los valores propios de la maternidad femenina, unida a la naturaleza y el
cuidado de todos sus seres. El derecho materno habría sido suplantado por el
posterior y más sofisticado derecho paterno, aunque el sistema anterior habría
dejado huellas perennes en las religiones antiguas (ver un repaso de las ideas
de Bachofen en Bamberger, 1974; Reeves Sanday, 2001; Masvidal y Picazo, 2005). </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De esta manera la idea de matriarcado, la teoría sobre una Diosa Madre antigua
y las figurillas prehistóricas de mujeres se entrelazaron para conformar una
narrativa uniforme y totalizadora del pasado humano más remoto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A partir de la segunda
mitad del siglo xx, las tesis de Bachofen y otros teóricos del matriarcado
fueron poco a poco perdiendo credibilidad. Bachofen derivaba su teoría de
fuentes clásicas, tanto de historiadores como de poetas, tomando sus relatos
como hechos históricos aun cuando ni siquiera dichos clásicos atribuían
historicidad a sus obras (Bamberger, 1974: 263). En su época nada o casi nada
se sabía de la cultura material de la prehistoria del Mediterráneo. La
antropología y la arqueología desarrollaban nuevos paradigmas teóricos y
metodológicos que exigían mayor rigurosidad con el manejo de las evidencias
empíricas. Por ejemplo, Malinowski (1922 [2003]) refutó la frecuente
identificación entre matrilinealidad y matriarcado. En su estudio sobre los
trobriandeses del Pacífico había comprobado que, a menudo, la matrilinealidad
(unida a la matrilocalidad) suponía un poder masculino indiscutible ejercido
normalmente por el hermano de la madre (citado en Masvidal y Picazo, 2005: 23). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMjytoIJCs7pTw9IZKZn0iHNCKyk26J9wozxwPM7NX9vYdwvJm-kLtsCTRm9CIt9aeBuQOnrtCMZcWhF-Xu6lgUJpDJBGqkOGkiqnynMu-M__XeC6Dnc1KqZEX0_HMMHc0xMFpYw/s1600/44f4e119e12182a1fa5f2aec66e1c00e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMjytoIJCs7pTw9IZKZn0iHNCKyk26J9wozxwPM7NX9vYdwvJm-kLtsCTRm9CIt9aeBuQOnrtCMZcWhF-Xu6lgUJpDJBGqkOGkiqnynMu-M__XeC6Dnc1KqZEX0_HMMHc0xMFpYw/s400/44f4e119e12182a1fa5f2aec66e1c00e.jpg" width="308" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En los años sesenta del siglo xx llegaron nuevos aires a la disciplina
arqueológica. La nueva escuela anglosajona procesualista fue muy dura respecto
a los metarrelatos decimonónicos que no se fundamentaban en las leyes del
método científico. En el caso de las figurillas femeninas, la obra
procesualista que inició la crítica al matriarcado y la Diosa Madre fue Anthropomorphic
figurines of Predynastic Egypt and Neolithic Crete de Peter Ucko (1968). En
ella, su autor propuso que las figurillas eran multifuncionales y polisémicas,
a tenor de los diferentes contextos de hallazgo y la variabilidad de su uso en
el registro etnográfico. Además, dada la variedad de sus formas (asexuadas,
masculinas, femeninas, abstractas, etc.) no parecía muy adecuado asignarles
sistemáticamente un carácter divino y menos aún de una única deidad.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Debe quedar claro que el
relato sobre la posición privilegiada de las mujeres en los orígenes humanos no
tuvo que ver con una nueva sensibilidad hacia el papel de las mujeres en la
Historia. En realidad, la descripción de las mujeres en el matriarcado se
alimentó de la moral del Romanticismo europeo y de la Inglaterra victoriana,
donde a las mujeres se les atribuía una
corrección moral innata, una tendencia escrupulosa hacia la castidad y la
decencia, y se las admiraba como madres abnegadas (Bamberger, 1974: 265). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Además, se podría decir - y esto es muy importante- que la existencia de un matriarcado ancestral fue la
manera que tuvo el evolucionismo de entender las relaciones de género, un
relato sobre cómo lo femenino y lo masculino fueron ordenados a lo largo de la
Historia, que sólo contempla dos fases diacrónicas y lineales. Y dentro de la
lectura más generalista del evolucionismo, cualquier cosa que se sitúe al
principio de la cadena de la evolución constituye un prototipo imperfecto que
gracias a las leyes darwinianas de la naturaleza se logra superar. De una
manera absoluta, universal y sin matices, las relaciones entre hombres y
mujeres habrían sufrido una evolución progresiva y ascendente desde un estadio
infantil y no civilizado (el matriarcado !), a etapas sucesivas en las que el
patriarcado hizo posible la «civilización» y el progreso. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgctbp4IKTY0CGJil3t9LF-qjdpJkodC9xhyphenhyphen5BKpdMFCdD8eP_c9Wm93UMu9pFxKwYMiqXWTrK_KREQGmmUZ0s99Rd39VYH436SRaanL2vi5rM4sOWfvGYYqIj9Uquhyphenhyphens3auarY4g/s1600/CABEZA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgctbp4IKTY0CGJil3t9LF-qjdpJkodC9xhyphenhyphen5BKpdMFCdD8eP_c9Wm93UMu9pFxKwYMiqXWTrK_KREQGmmUZ0s99Rd39VYH436SRaanL2vi5rM4sOWfvGYYqIj9Uquhyphenhyphens3auarY4g/s400/CABEZA.jpg" width="267" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ejemplos como el de
las amazonas, mujeres autónomas y con poder, eran vistos como episodios «patológicos»
(Masvidal y Picazo, 2005) y bárbaros, fuera del único orden social digno de
sobrevivir, que es el patriarcado.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Arthur Evans y la Diosa
Madre minoica <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El relato de cualquier
temática minoica ha de comenzar necesariamente citando a Sir Arthur Evans y el
modo en que el arqueólogo británico sentó cátedra en la materia. La cuestión
del reparto de poder entre hombres y mujeres no es una excepción. Al fin y al
cabo fue él mismo el que rescató de las entrañas de la tierra la mayor parte de
las imágenes de mujeres encontradas en el yacimiento de Cnosos que tanto
llamaron la atención. Fue Evans quien confeccionó el relato fundacional sobre
la religión minoica y sentó las bases de la configuración política de la isla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Recientemente, Cynthia
Eller (2012) ha revisado la evolución del pensamiento de Evans respecto a la
religión minoica y las razones que le impulsaron a vislumbrar un culto centrado
en la figura de la Diosa Madre. Eller ha destacado que Evans no siempre
defendió la existencia de una divinidad femenina nutricia como dueña del panteón
minoico y que llegó a ella a partir de una visión muy distinta que fue
modificando paulatinamente. Su primera versión del culto minoico se centraba en
la figura de un Zeus cretense inspirado en los mitos clásicos, donde Zeus había
nacido de su madre Rea en una cueva del monte Ida en Creta.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXJR1dAnI-aikUZu3G_zjwG7EGhyphenhyphenk6cHhPElIkGJ1CZXNV38yf4RlfogBSsBKhMyY5QK2R5nf6ZPsgxVDjy4eYm9rY-HU4uMlS24qCRXb1epNHzY-pd459JcGIggrDCI3DXxc0rA/s1600/e0f57d7cf53a0bae8e0aa6a3d4171291.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXJR1dAnI-aikUZu3G_zjwG7EGhyphenhyphenk6cHhPElIkGJ1CZXNV38yf4RlfogBSsBKhMyY5QK2R5nf6ZPsgxVDjy4eYm9rY-HU4uMlS24qCRXb1epNHzY-pd459JcGIggrDCI3DXxc0rA/s320/e0f57d7cf53a0bae8e0aa6a3d4171291.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las primeras figurillas
femeninas no fueron identificadas por Evans como diosas, sino como ídolos de
culto o figuras votivas. En el mejor de los casos, cuando mencionaba la
existencia de una diosa se refería a la pareja divina Rea-Zeus, o a una pareja
de diosa-madre y dios-hijo o dios-consorte, donde la divinidad suprema era
masculina y a ella aludían todos los símbolos icónicos como pilares, betilos o
incluso la famosa imagen del «labrys» o doble hacha (Eller, 2012: 75-82).
Inicialmente, su única mención a un culto de la Diosa Madre se limitó a una
breve nota al pie de página de su primer informe de excavación en Cnosos donde
afirmaba que el lugar principal que algunas imágenes femeninas parecían
ostentar en ciertos sellos debía entenderse como restos del ancestral sistema
matriarcal que dominaba Europa durante el Neolítico, insinuando su práctica
desaparición en la Edad del Bronce (Evans, 1899/1900: 42 nota al pie 1, citado
en Eller 2012: 79).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Museu_arqueologic_de_Creta24.jpg/450px-Museu_arqueologic_de_Creta24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="211" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Museu_arqueologic_de_Creta24.jpg/450px-Museu_arqueologic_de_Creta24.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fue a partir de 1903, tras
el descubrimiento de las tres figurillas de fayenza halladas en los
repositorios del templo de Cnosos (fig. 2), al que siguieron más espacios de
culto con imágenes femeninas, cuando Evans dio un giro considerable a su
discurso y comenzó a contemplar explícitamente la preponderancia del culto a
una Diosa Madre local, cuyo hijo/ consorte habría ocupado un lugar secundario.
Los símbolos como la doble hacha, que antes atribuía al Zeus cretense, fueron a
partir de entonces el signo distintivo de la diosa, y sus interpretaciones de
imágenes emblemáticas se modificaron para enaltecer la figura de la diosa por encima de la
imagen masculina (Eller, 2012: 86). Esta fue la versión qué dejó descrita en su
obra magna The Palace of Minos, publicada en cuatro volúmenes entre 1921 y
1935. En todos sus escritos defendió de forma persistente una idea monoteísta
del culto a la Diosa Madre a pesar de la diversidad de representaciones
femeninas que encontraba (p.e. Evans, 1928: 277). Ello resulta sorprendente si
tenemos en cuenta que en las culturas aledañas que le servían a menudo como
fuente de analogías se reconocen multitud de divinidades femeninas desligadas
de los atributos maternales (Morris, 2006: 70).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hay varias hipótesis
respecto a los motivos por los que Evans alteró su visión del culto minoico.
Podría pensarse que su cambio de parecer se debió a los avances de su trabajo
de campo y la aparición de nuevas evidencias, pero lo cierto es que sus ideas
respecto al culto nunca se ajustaron a una lectura prudente de los datos
empíricos (Eller, 2012: 75). Quizás tuvieron mucha influencia las numerosas
falsificaciones de sellos y figurillas que circulaban a principios del siglo xx,
muchas de las cuales fueron adquiridas por él mismo para fortalecer sus teorías
(Lapatin, 2001, 2002). </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU6fXjRzMp9z4KTiWMbMnh1kMCl9g8CMX5ebSUmWRcszWCxs5VBFCtPK-LUoX-moYBTiPLuLau_kWv7FvAZyuF-Ns_FGa0Arm_iVQuyTkkOxXyuMDSGzzEtr3XF0rFdS69_1aT-w/s1600/a8d470bbb723c5be3cedefb7dae20ce5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU6fXjRzMp9z4KTiWMbMnh1kMCl9g8CMX5ebSUmWRcszWCxs5VBFCtPK-LUoX-moYBTiPLuLau_kWv7FvAZyuF-Ns_FGa0Arm_iVQuyTkkOxXyuMDSGzzEtr3XF0rFdS69_1aT-w/s400/a8d470bbb723c5be3cedefb7dae20ce5.jpg" width="391" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero hay otros dos factores que se han esgrimido para
darle explicación. Uno de ellos es de carácter psicológico y atribuye a Evans
un profundo trastorno de apego por haber perdido a su madre de niño, que
provocó su fascinación por una divinidad maternal todopoderosa (Evans, 1943:
389; Gere, 2009: 123). Sea cierto o no dicho trastorno, también hay que
considerar la influencia de la cultura británica victoriana, en la que la
ideología de la maternidad como fin último de toda aspiración femenina estaba
en su mayor auge. Ello explicaría también que Evans nunca considerara la
representación de los senos desnudos como signos sexuales o eróticos, o que no
tuviera objeción en interpretar el cuerpo femenino en clave maternal (Morris,
2006, 2010), a pesar de la persistente ausencia de imágenes explicitas de
madres con niños/as, embarazos o lactancia que caracteriza toda la iconografía
minoica (Olsen, 1998; Pomadère, 2009; Budin, 2010).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El otro factor contempla
la exposición de Evans a las ideas del antropólogo James George Frazer
contenidas en su obra magna La Rama Dorada2 (1922). La obra es un estudio
comparativo sobre el pensamiento «primitivo» y la evolución de las religiones.
En él, Frazer daba cuenta de un patrón recurrente en numerosos paradigmas
religiosos: la relación mítica entre la gran diosa y su hijo consorte, y el
dios que muere y resucita. Dicha relación constituiría el núcleo de buena parte
de las religiones existentes, lo cual solo podía explicarse por el origen
matrilineal/ matriarcal de la humanidad y su necesaria creación de divinidades
femeninas. En opinión de Eller (2012: 88-91), las célebres ideas de Frazer, que
ya de por sí eran consideradas el núcleo irrefutable del pensamiento antiguo a
principios del siglo xx, fueron las responsables de que Evans ajustara sus
teorías al patrón descrito por Frazer. Además, la clasicista Jane Ellen
Harrison —quien mantuvo una amistad y un intenso contacto profesional con
Evans—, conocida por su promoción entusiasta del matriarcado primitivo (ver
p.e. Harrison, 1903 [1991]), pudo ser quien empujara a Evans en esta dirección
(Eller, 2012: 92-93).</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIusod39B8dt5OCPlD0ZbxZ1SbBrUdcKvNkK3RyATRxW2dwBSgqwLvdGmRyxPymg_0eUG4eSpx7jaEHOe3eq9jtbdW73Dh7UO7XZiWMyl9Pnns4Ar2YaZ9wniCRu2vIloDR-4Lnw/s1600/431a2b8e771542a468569fbefbf91530.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIusod39B8dt5OCPlD0ZbxZ1SbBrUdcKvNkK3RyATRxW2dwBSgqwLvdGmRyxPymg_0eUG4eSpx7jaEHOe3eq9jtbdW73Dh7UO7XZiWMyl9Pnns4Ar2YaZ9wniCRu2vIloDR-4Lnw/s320/431a2b8e771542a468569fbefbf91530.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sin embargo, Evans no amplió
su entusiasmo por la Diosa Madre al terreno de la política y la organización
social. No contempló la idea del matriarcado en Creta durante la Edad del
Bronce, al que no dedica ni una sola página de reflexión en su obra (Marinatos,
2010: 2). Si bien la diosa dominaba los cielos, y sin duda su influencia se
dejaría notar en la benevolencia de la cultura minoica, Evans destacó que el
poder terrenal estuvo siempre dominado por una autoridad masculina, la
encarnación del hijo de la diosa en la tierra, que no dudó en identificar con
el mítico rey Minos (MacGillivray, 2000: 193, 224).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sólo existe la duda de
que, tal vez por unos meses, Evans se hubiera planteado la existencia de una
reina soberana. Se ha reproducido en numerosas ocasiones una cita de la arqueóloga
Harriet Boyd Hawes, quien estuvo presente el día que Evans vio, por primera
vez, el famoso trono de piedra adosado a la pared que sus trabajadores habían
desenterrado en abril de 1900:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“The afternoon we were at Cnosos, Mr. Evans had 140
men at work. They were uncovering a bath belonging to the Palace and they laid
bare a marble throne which Mr. Evans inmediately named in spot «The Throne of
Ariadne»” (Boyd Hawes, 1965: 97).</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Al parecer, en las notas
del diario de excavación, Evans también atribuyó el recién descubierto trono a
una soberana, que llamó Ariadna (Gere, 2009: 79); sin embargo, en el informe de
excavación de aquella primera campaña, publicado meses después en el Annual of
the British School (1899/1900), la atribución del trono cambió de sexo, y se
menciona al rey Minos como su legítimo propietario. Una breve nota al pie de
dicho informe muestra la ligera justificación de su cambio de parecer: en ella
adujo que las máscaras de wanax halladas en Micenas eran masculinas. Y así fijó
Evans su teoría del poder masculino, tal y como él mismo publicó posteriormente
en el primer volumen de su monumental obra The Palace of Minos, “a Minoan
priest-king may have sat upon the throne at Cnosos, the adopted Son on earth of
the Great Mother of its islands mysteries” (Evans, 1921: 5).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnzaRlaIwvEYsUsWL9eVfjinLiyeF1raLRz-BT2AohxAy4yz0euAPqzc1ZNAfjVS3Q_wQtDetbBQrsvbUhUZ5yS9kiB7caL-xChXul0HYtYj1aUX3Fst-RWOSu-Dp5hTitWfG-A/s1600/greek_interior.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNnzaRlaIwvEYsUsWL9eVfjinLiyeF1raLRz-BT2AohxAy4yz0euAPqzc1ZNAfjVS3Q_wQtDetbBQrsvbUhUZ5yS9kiB7caL-xChXul0HYtYj1aUX3Fst-RWOSu-Dp5hTitWfG-A/s400/greek_interior.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un año después, la campaña
de trabajos en Cnosos produjo nuevos hallazgos, entre los cuales destaca una
sala con restos de otro asiento, esta vez más humilde y peor conservado, que
Evans decidió asignar a una reina consorte. A partir de entonces, imbuido de
sus ideas victorianas sobre la realeza, dividió los sectores del palacio en
masculino y femenino, el primero de carácter público, el segundo doméstico, a
imagen y semejanza de los palacios de principios de siglo xx. Inauguró así toda
una tradición de atribuir género a la arquitectura minoica (Driessen, 2013:
143-146), basada en los estereotipos de la época, que fue seguida por algunos
de sus sucesores (p.e. Graham, 1962).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A pesar de ello, en los
escritos de Evans existe un sutil margen de ambivalencia. En su descripción e
interpretación de los frescos del palacio de Cnosos, no pudo eludir reconocer
la preeminencia de las imágenes femeninas, presentes en los lugares más
destacados de las escenas y protagonistas en imágenes tan emblemáticas como El
salto del toro. Resultaba difícil encajar en la Creta del rey Minos el
poder de un cuantioso sector femenino. Evans solía salvar la dificultad
haciendo referencia a la reminiscencia del sistema matriarcal neolítico y a la
influencia de la Diosa Madre, que garantizaría una situación beneficiosa para
las mujeres a las que se permitía acceder a los estadios sociales de mayor
prestigio (Evans, 1930: 58-59, 227). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibCxAfvFYEG8epTUE1ArubTwzA5oMC2HiftpcTDbMQh7wjOALEFpSl3r-Uds27ddR1d0kBUCCBwbHGn_kC3Nbn-ne3oRtJ3iPU-pwVVPw2FaSZ9nur9KxJs7iRh4kYTuBmvCBZLg/s1600/3784223151a10ca109e30b0fa29e4caf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibCxAfvFYEG8epTUE1ArubTwzA5oMC2HiftpcTDbMQh7wjOALEFpSl3r-Uds27ddR1d0kBUCCBwbHGn_kC3Nbn-ne3oRtJ3iPU-pwVVPw2FaSZ9nur9KxJs7iRh4kYTuBmvCBZLg/s400/3784223151a10ca109e30b0fa29e4caf.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las lecturas que se han realizado en las
últimas décadas sobre el legado de Evans señalan la intrincada malla de ideas,
orientaciones políticas y circunstancias personales que confluyeron en el
arqueólogo británico a la hora de interpretar la cultura protohistórica
cretense. Hay que recordar que Evans comienza sus excavaciones en el
promontorio de Cnosos en el año 1900, sólo dos años después de que Creta se
viera despojada del poder otomano, en pleno debate sobre la pertenencia de la
isla al ámbito de influencia oriental u occidental. Muchas de sus ideas buscan demostrar el carácter
europeo de Creta y separarla de la tradición oriental, a expensas de incurrir
en algunas contradicciones. Insistir en la maternidad, el monoteísmo o el
estatus de las mujeres se inserta en la estrategia de presentar la sociedad
minoica como una cultura sofisticada y moderna, la legítima fundación de la
Europa contemporánea. Pero ello no impidió que a menudo estableciera analogías
con Egipto o manejara conceptos como el del harem para definir la cultura
femenina en el palacio de Cnosos (Morris, 2010: 88).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Desde el primer momento, algunas historiadoras o arqueólogas
empezaron a estudiar seriamente la sociedad minoica, como por ejemplo </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Jacketta Hawkes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Nació en 1910. Fue
arqueóloga y novelista británica. Sus trabajos se centran en el estudio de
Creta donde se desarrolló una cultura entre 2100 y 1600 a.C. que presentaba
rasgos diferentes a todos los antiguos estados. Hawkes insiste en los
caracteres opuestos (masculino / femenino) de las culturas micénica y minoica. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ancient-origins.net/sites/default/files/field/image/bikini-girls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.ancient-origins.net/sites/default/files/field/image/bikini-girls.jpg" height="258" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Según esta autora, la
cultura minoica representa todas aquellas características conectadas con lo
femenino, reflejadas en: la construcción de la arquitectura palaciega, el
desarrollo de la cerámica, la manera cretense de vestir, la inexistencia de
armas, la participación de las mujeres en todas las actividades sociales
(juegos, rituales, danzas...) escenificadas en la alfarería y los frescos... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A diferencia del resto de
teocracias reales (desde Egipto hasta América Central) en las que el poder del
soberano se expresa con el triunfo sobre los enemigos y la caza de animales
salvajes; en el arte minoico no aparecen escenas de gobernantes todopoderosos,
ni de batallas, ni de cacerías.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Jacketta Hawkes consideraba
que el culto minoico se relacionaba con el principio femenino encarnado en una
mujer, cuyo emblema era la doble hacha, y a la que se representaba como una
mujer cretense. El poder político estaría encarnado en la figura de la reina,
cuya importancia fue disminuyendo con el tiempo y acabó desapareciendo con el
dominio micénico que supuso la instauración del sistema patriarcal. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Otras muchas/os historiadores se aproximaron al tema como Sara Morace</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esta autora, partiendo del
principio de que todo ser humano nace de una mujer, establece que el modelo de
relaciones sociales se basa, precisamente, en esta relación materno-filial. El
género femenino, al experimentar una unión fuerte con el resto de los seres
humanos, desarrolla el instinto de sociabilización de la especie humana. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXLKTfwrysz7LUOFTJsH-78m0IZTP-8x2xivW7j3Ncn7zeU6gATzs4EGcOmkHG01KJznsMJcADB9Qtkd7p5qAOQ5x8itYNlrlAPE1k2SplGsEi-5STTudP9BcfYHb_BnPm3j-4g/s1600/minoic_queen_by_jubran-d32m46g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXLKTfwrysz7LUOFTJsH-78m0IZTP-8x2xivW7j3Ncn7zeU6gATzs4EGcOmkHG01KJznsMJcADB9Qtkd7p5qAOQ5x8itYNlrlAPE1k2SplGsEi-5STTudP9BcfYHb_BnPm3j-4g/s400/minoic_queen_by_jubran-d32m46g.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante el Paleolítico, la
recolección y el cuidado de la prole sería realizados de forma colectiva por
las mujeres. Éstas ejercerían su influencia en la socialización de los machos y
las hembras jóvenes, es decir, eran las responsables de la vida social. Por
tanto, todas aquellas innovaciones que, a lo largo de la historia, se han
considerado masculinas serían femeninas: lenguaje, fabricación de utensilios,
descubrimiento del fuego, origen de la agricultura... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las madres, para
sobrevivir, habrían creado un modelo de vida igualitario y cooperativo. La
familia nuclear no existiría y, por tanto, los padres constituirían los
compañeros sexuales, más o menos casuales, de las madres. La descendencia
seguiría por vía materna. Morace denomina a este tipo de organización social
matrismo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es decir, la obra
civilizadora de las mujeres precedió a la civilización gobernada por los
hombres de las clases dominantes. Y el reflejo de esto se halla en las
representaciones de las venus paleolíticas y, posteriormente, en las
representaciones neolíticas de la Diosa Madre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Gracias a la introducción
del arado, la posibilidad de acumular excedentes conformaría el germen de la
propiedad privada. Con la propiedad de bienes se necesitan herederos para
defender y perpetuar los bienes acumulados, es decir, los hombres necesitan
asegurarse la posesión de la descendencia; y esto lo consiguen controlando
tanto la reproducción como la sexualidad de las mujeres. Así es como aparece la
monogamia (invención masculina) y, en conjunto, el sistema patriarcal. La
capacidad de creación es arrebatada a la mujer y es vinculada a un Dios hombre.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pero sin duda, la arqueóloga que más ha influido en todo ello fué Marija Gimbutas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Marija Gimbutas y el
discurso del matriarcado<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aunque ya la antropología
no confiaba en las tesis de Bachofen y la arqueología había modernizado sus
métodos, el discurso de la Diosa Madre y el matriarcado asociado a las
figurillas experimentó un fuerte resurgimiento de la mano de Marija Gimbutas a
partir de los años setenta del siglo xx. Esta investigadora de origen lituano,
pero crecida en Estados Unidos, reavivó la vieja teoría de un culto ancestral a
una divinidad femenina, que estaría íntimamente vinculado a la existencia de un
orden social matriarcal. Hasta principios de los años noventa del siglo xx
Gimbutas, arqueóloga experimentada y experta en la Edad de Bronce del sureste
europeo, renovó el discurso del matriarcado con nuevos matices metodológicos. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://u.jimdo.com/www30/o/s11825e50ec07c99e/img/i0cbece4ef4e9b594/1289480988/std/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://u.jimdo.com/www30/o/s11825e50ec07c99e/img/i0cbece4ef4e9b594/1289480988/std/image.jpg" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La premisa básica de su trabajo puede resumirse de la siguiente manera: en todo
el territorio de lo que ella llama la «Vieja Europa» (cuyo centro neurálgico
serían Grecia y los Balcanes) dominó, desde el Paleolítico Superior hasta el
final del Neolítico, un culto ancestral a la Diosa Madre. Esta divinidad, que
encarnaría valores ligados a la fertilidad, la maternidad y la vida,
favorecería la apreciación positiva de las mujeres en dichas sociedades y su
autoridad en igualdad de condiciones con los hombres. La prueba irrefutable de
estas premisas sería la existencia de figurillas predominantemente femeninas a
lo largo y ancho de la Vieja Europa desde hace 40.000 años hasta el periodo
neolítico. Esta religión paneuropea generó una unidad simbólica que ella trata
de descifrar en sus obras y llamó The Alphabet of the Metaphysical. Esta visión
romántica del pasado europeo terminaría con la abrupta invasión de los pueblos
patriarcales indoeuropeos, concretamente con la llegada de la cultura de los
kurganes (o </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Escitas</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-size: 12pt; line-height: 115%;">era el nombre dado
en la<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Antigüedad<span class="apple-converted-space"> </span>a los miembros de un grupo de pueblos de origen<span class="apple-converted-space"> </span></span>iranio, caracterizados por una cultura basada en el pastoreo
nómada y la cría de caballos de monta.<span class="apple-converted-space"> </span>Sus
contemporáneos los consideraban muy salvajes y sanguinarios porque bebían la
sangre de su primera víctima en una batalla y vestían con cueros cabelludos
humanos, así como usaban cráneos humanos (en ocasiones de sus propios amigos y
familiares que habían matado en alguna querella o duelo) como vasijas. Los
escitas eran grandes<span class="apple-converted-space"> </span>jinetes, y en la guerra, eran temibles<span class="apple-converted-space"> </span>arqueros a caballo. El<span class="apple-converted-space"> </span>arco<span class="apple-converted-space"> </span>escita, era más bien pequeño para poder ser utilizado
cómodamente a caballo, compuesto de madera, hueso y tendones de animales,
recurvo, era un arma formidable).<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Con Gimbutas, el
metarrelato decimonónico sobre el matriarcado ancestral se disfrazó de versión bienintencionada
del pasado humano. Si antes el matriarcado había sido apreciado como una etapa
de infantilismo social, Gimbutas trastocó su valoración otorgándole un
significado positivo, como un periodo cuya estructura ideológica sería deseable
rescatar. Hubo sectores feministas que acogieron sus tesis con los brazos
abiertos (ver ejemplos en Eller, 2005) y Gimbutas se convirtió en toda una
autoridad. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGonG6f_6lQFFpiFTsXLS7-hLbYWD5Q6om3pLpzjMPaia8pMo09yJ2y_gHp506qfmfgxwSpQ9zkuMW6KjI2EuF0BGKZK5_t_qhkmXCbM3aaYzlQ_FAAzkUn3-GtfNua7jMxC35qA/s1600/6384c2f10c04a68c95e23e436769c721.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGonG6f_6lQFFpiFTsXLS7-hLbYWD5Q6om3pLpzjMPaia8pMo09yJ2y_gHp506qfmfgxwSpQ9zkuMW6KjI2EuF0BGKZK5_t_qhkmXCbM3aaYzlQ_FAAzkUn3-GtfNua7jMxC35qA/s320/6384c2f10c04a68c95e23e436769c721.jpg" width="234" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La existencia de un matriarcado prehistórico era una excelente
justificación de sus peticiones: un modelo de sociedad que no subyugara a las
mujeres era posible porque en el pasado existió, lo cual demostraba dos cosas:
que el patriarcado no tenía que ver con la naturaleza humana y que el cambio
hacia una sociedad libre de subyugación femenina era posible. Dentro del
feminismo, cabe destacar la influencia de Gimbutas en los llamados movimientos
espirituales asociados a la Diosa Madre que surgieron al calor del feminismo de
la segunda ola (p.e. Chris y Plaskow, 1979). En ellos, se buscaba un cambio de
conciencia espiritual a través del arquetipo junguiano de la diosa que no
necesitaba de evidencias empíricas o justificación racional, pero que se apoyó
férreamente en las viejas ideas de Bachofen y aplaudió las interpretaciones
sobre la religión ancestral de Gimbutas (Simonis Sampedro, 2012, 2013). Su
intención era subvertir la larga historia de subordinación que han sufrido las
mujeres en las religiones de carácter islámico y judeocristiano (Meskell, 1995:
75; Masvidal y Picazo, 2005: 29), para lo cual concibieron una diosa con las
características de divinidad todopoderosa, benévola, que muestra su cuerpo
orgullosa de todos sus atributos y que ama la naturaleza, el arte y la
sexualidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Podemos ver un interesante vídeo en el que se explica la vida y obra de esta importantísima investigadora</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/apE-UsItPx4" width="420"></iframe><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La difusión de las obras
de Gimbutas también ha sido remarcable en ciertos sectores minoritarios de la
academia donde investigadoras de múltiples disciplinas no han dudado en adoptar
sus tesis (p.e. Gould Davis, 1975; Eisler, 1987; Spretnak, 1992; Eisler, 2009).
Entre ellas, cabe destacar un buen número de teóricas contemporáneas del
matriarcado (p.e. Reeves Sanday, 2001; Eisler, 2009; Goettner-Abendroth, 2009a)
para las cuales las ideas de Gimbutas otorgan profundidad histórica a sus tesis.
Estas investigadoras insisten en que el matriarcado —tal y como ellas lo
definen— no es la imagen especular del patriarcado. No es un orden social
opresor donde los hombres viven subyugados al poder femenino. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Así lo explica,
por ejemplo, la antropóloga Reeves-Sanday (2009). Para Reeves-Sanday, una sociedad
matriarcal vendría a ser aquella en la que el esquema cosmológico y el orden
social están vinculados por la figura de una diosa, un ancestro femenino o una
reina primordial. Dicha figura femenina ha de encarnar unos principios que son
los que guíen la vida de la comunidad. Casi como en una teocracia, los valores
que simboliza la diosa son el motor del grupo social y estos valores son todos
aquellos que la antropóloga asocia con la maternidad: cooperación, cuidado, bienestar
y benevolencia. Las mujeres en estas sociedades gozan de un amplio prestigio
por ser quienes mejor encarnan estos valores, pero, en palabras de
Reeves-Sanday (2009: 224-225), no significa que ejerzan un poder sobre el resto
del grupo. El poder en las sociedades matriarcales se comparte entre los sexos
y no es jerárquico.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyT_dYA85H4Uj-8EZNzH47962SY1uYrZmtFoks2GcTS5b4ZWK9vMlDlqpRhwDed3LM1iEXeLBtbhYpMBzThYcT_XorHWnuNiF6HB6_p45627z8aLdrolG4UD2hi_WtJN7KY6dfrA/s1600/4cf1e2563222cac16ce37cefd7607743.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyT_dYA85H4Uj-8EZNzH47962SY1uYrZmtFoks2GcTS5b4ZWK9vMlDlqpRhwDed3LM1iEXeLBtbhYpMBzThYcT_XorHWnuNiF6HB6_p45627z8aLdrolG4UD2hi_WtJN7KY6dfrA/s400/4cf1e2563222cac16ce37cefd7607743.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sin embargo, fuera de
estos ámbitos reducidos, las ideas de Gimbutas han sido más contestadas que
aplaudidas. En primer lugar, por su metodología. Fue acusada de seguir un
método superficial y sesgado según el cual solo escogía aquellos objetos
arqueológicos que encajaban con su discurso (Barnett, 1992). Ignoró la
importancia de otras imágenes asexuadas, masculinas o con rasgos sexuales de
los dos sexos (Meskell, 1995). No logró explicar ni justificar de forma
convincente su cadena de inferencias, que resultaba ser un salto tras otro sin
vínculo inequívoco entre ellas. Por ejemplo, interpretaba los cuernos de toro
(símbolo muy frecuente en la Creta minoica) con la fertilidad femenina por la
«evidente» referencia que hacen a las trompas de falopio y, de esta manera,
como símbolos de la Diosa Madre (Gimbutas, 1989: 265). </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.proyectosalonhogar.com/images/CuerpoHumano/genifem.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.proyectosalonhogar.com/images/CuerpoHumano/genifem.gif" height="186" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvABgce8uAPRdcL_ZdMeRsO0bHCHu418LPjl_YhazWt2C40pKj6_ZliGL1mwe-hfm4LImqEUHzRMbNxj_CuhFFlL3E8gcQ6hMcR8LxJamjvyfMCau0V1EvqL2flo6cbNDJwbdPpQ/s1600/45322c6b68a453745f493af9946fdfd3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvABgce8uAPRdcL_ZdMeRsO0bHCHu418LPjl_YhazWt2C40pKj6_ZliGL1mwe-hfm4LImqEUHzRMbNxj_CuhFFlL3E8gcQ6hMcR8LxJamjvyfMCau0V1EvqL2flo6cbNDJwbdPpQ/s320/45322c6b68a453745f493af9946fdfd3.jpg" width="250" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero como ya señalara
William Barnett (Barnett, 1992: 171), dicha semejanza sólo sería posible a
través de una cirugía muy precisa y la relación de las trompas de falopio con
la fertilidad no tiene mucho sentido fuera de la medicina contemporánea.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En los escritos de
Gimbutas, cada pequeño matiz de decoración o estilo debía tener una explicación
religiosa que ella era capaz de descifrar, convirtiendo sus inferencias en algo
místico o casi esotérico (Tringham y Conkey, 1998). Y eso a pesar de que el
contenido de la religión de los grupos del pasado es uno de los aspectos más
inaccesibles para la arqueología. Ningún objeto de los yacimientos que discute
tiene un significado mundanal, todo es un símbolo de la diosa. No sólo las
figurillas, sino motivos como espirales, líneas paralelas, zigzags, pilares,
animales, e incluso elementos fálicos (Barnett, 1992; Meskell, 1995; Tringham y
Conkey, 1998). Se ha señalado en numerosas ocasiones su falta de rigurosidad a
la hora de interpretar yacimientos o incluso la manera en que ella misma
registró los datos de sus propias excavaciones (Runnels, 1990; McPherron,
1991). Estructuras parcialmente excavadas son definidas como casas-templo o
lugares de culto, y simples bancos se interpretan como «altares» (Meskell,
1995: 81-82). No contrastó sus hipótesis ni contempló otras interpretaciones
alternativas, y, en definitiva, no logró convencer a la comunidad investigadora
de la adecuación de sus ideas con la cultura material (Barnett, 1992).</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7FKLA-lyJ9O19xGEnGDRleouj7qdk4qANQoqcS8rsL8zmmB2SS1DWRv5ITVkHrysdpw10UgZz3u0iMVoEztWYAOE8ac1G4hChASJ5abnK2K39ACTKNm8zvlN8nu7MOQ1GeLHPkQ/s1600/76910bacfd9c1a8621af183e6492e602.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7FKLA-lyJ9O19xGEnGDRleouj7qdk4qANQoqcS8rsL8zmmB2SS1DWRv5ITVkHrysdpw10UgZz3u0iMVoEztWYAOE8ac1G4hChASJ5abnK2K39ACTKNm8zvlN8nu7MOQ1GeLHPkQ/s400/76910bacfd9c1a8621af183e6492e602.jpg" width="270" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero además, las tesis de
Gimbutas transgredían todas las reglas teóricas básicas de la arqueología
moderna. Resultaba ser una teoría muy ahistórica. Tringham y Conkey (1998)
pusieron en cuestión la uniformidad de su discurso respecto al culto, que
ignoraba el cambio tan trascendental que supuso el paso de la caza-recolección
en el Paleolítico Superior a la agricultura en el Neolítico, que para Gimbutas
no afectaba al mundo simbólico ni cosmológico de los grupos humanos. ¿Cómo fue
posible que la Diosa Naturaleza permaneciera inmutable una vez los humanos
aprendieron a domesticar plantas y animales? Gimbutas también caía en un
esencialismo muy tosco al considerar una amplísima región como una única unidad
cultural, obviando por completo las diferencias y las ambigüedades del
registro. Más que a la arqueología sus métodos la acercaban al mundo del
anticuarismo porque estudiaba figurillas totalmente descontextualizadas, sin
atender a su entorno inmediato, ni espacial ni cronológico. Pero en arqueología
sabemos que ningún objeto habla por sí mismo, al margen de su contexto de
producción y uso. Como ya dijera Lynn Meskell (1995: 82), interpretar todas y
cada una de las estatuillas prehistóricas que aparecen desde las Islas
Británicas hasta la actual Turquía, del Paleolítco al Neolítco, como distintas
encarnaciones de la Diosa Madre es cometer el mismo error de bulto que
considerar un retrato de la Virgen María y una muñeca Barbie como portadoras de
la misma significación ideológica.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las ideas de Gimbutas en
Creta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La existencia del
matriarcado a menudo se justifica a partir de ejemplos etnográficos, pero
también con casos arqueológicos como los de la Creta de la Edad del Bronce. Si
bien, según Gimbutas, la Vieja Europa se habría visto invadida por los pueblos
indoeuropeos patriarcales a finales del Neolítico, la Creta minoica suponía una
gratificante excepción porque los supuestos indoeuropeos no llegaron a la isla
hasta la segunda mitad del segundo milenio antes de nuestra era, lo cual habría
dado un margen mucho mayor para el desarrollo cultural de la isla bajo los
auspicios de la diosa. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHR2k946fuC3I53YhP4qHgwIMYQtUfnSFe_j-NdhwXsYevHkdoiDUIf2ph0bGxtD7lIxxy0woeSoYTgmEeQtrgRQKzEqf33-7B8g7oyKF500oskTM0hWmAVbcpr-IinB6X8Mt-_A/s1600/00108157eb6caa0dca3f87a9bff637f1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHR2k946fuC3I53YhP4qHgwIMYQtUfnSFe_j-NdhwXsYevHkdoiDUIf2ph0bGxtD7lIxxy0woeSoYTgmEeQtrgRQKzEqf33-7B8g7oyKF500oskTM0hWmAVbcpr-IinB6X8Mt-_A/s400/00108157eb6caa0dca3f87a9bff637f1.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las gentes de Creta habían logrado alcanzar el estatus
de «civilización» sin abandonar el matriarcado. La sofisticación de los
palacios, el arte exquisito y naturalista, la arquitectura urbana, el
refinamiento de sus artesanías, el desarrollo de la escritura y la burocracia
no dejaban lugar a dudas. Era una sociedad próspera que no había necesitado de
la violencia patriarcal para alcanzar cotas de desarrollo similar a las
culturas de su entorno, como vaticinaban los esquemas evolucionistas de finales
del siglo xix y principios del xx. Para muchos/as, Creta ha sido una isla en el
plano simbólico, un lugar apartado en el que situar una sociedad pasada ideal y
totalmente genuina. El relato sobre la existencia de una cultura matriarcal,
pacífica y próspera ha servido para alimentar la esperanza de que los seres
humanos fuimos capaces de desarrollar modos de vida sofisticados sin violencia
ni desigualdades. Lamentablemente, todos los esfuerzos por sustentar dicho
relato en evidencias empíricas o dotarlo de una justificación teórica
convincente no han dado buenos resultados. Al contrario, los excesos
interpretativos y la poca rigurosidad científica han provocado un rechazo
frontal de la comunidad académica que decidió, a partir de los años ochenta del
siglo xx, enterrar el paradigma matriarcal en la fosa de las teorías obsoletas.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TmHmHByJt-lZxzqqLak3_DcPPTjgvXiJpYO4ie7lNkp5npWuBxYFI9EAElpnrTTLf_Y4ENigjCfZVmcb8KvHrImwAwhux3S7tH7JjUm3tpdi1czwtlYqh4jEqF6ixHWjCV5VUw/s1600/7610ea3457b2e8f4743a8016d2845e59.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3TmHmHByJt-lZxzqqLak3_DcPPTjgvXiJpYO4ie7lNkp5npWuBxYFI9EAElpnrTTLf_Y4ENigjCfZVmcb8KvHrImwAwhux3S7tH7JjUm3tpdi1czwtlYqh4jEqF6ixHWjCV5VUw/s400/7610ea3457b2e8f4743a8016d2845e59.jpg" width="300" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El discurso del
matriarcado en Creta ha sido abordado de manera más directa por escritores/ as
y académicos/as ajenos/as a la arqueología y aficionados/as a la historia. Con
ellos/as, las imágenes de mujeres en frescos, figurillas y sellos volvieron a
destacarse, esta vez, como signos irrefutables de una sociedad dominada por la
bondad de una Diosa Madre y sin signos de desigualdad. Es el caso, por ejemplo,
de Riane Eisler, autora del bestseller, The Chalice and the Blade (1987), en el
que repasa la historia de la humanidad destacando los ejemplos de supuestas
sociedades de paz, benévolas e igualitarias. Creta ocupa un lugar privilegiado
en su obra a pesar de demostrar un manejo deficiente de la literatura
especializada. En 2009, cuando la autora vuelve a escribir sobre el matriarcado
en Creta sus referencias son exiguas y obsoletas. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es también el caso de Susan
Evasdaughter. Escritora de libros de difusión histórica y vinculada a
movimientos espirituales feministas, publicó en 1996 un libro titulado Crete Reclaimed:
A Feminist Exploration of Bronze Age Crete, dirigido a un público no
especializado. En él la autora defiende la existencia de una poderosa casta
sacerdotal femenina que, como únicas interlocutoras de la divinidad, habrían
dominado la vida en la isla.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwNZVBk929n2dl5LFkpF0ukLDmZlYFzNELHM4dP7QVMhfl8MePiG5Gk3sQWAzMPdRa2svkGBZ4g3sPRTpKmRCta3gohWhQVTD9W9FTo8sfvvjzeE4NtRM8E-A1bdahJDGv2Eps3w/s1600/a091fdf4cbb07824082a1250fa190f38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwNZVBk929n2dl5LFkpF0ukLDmZlYFzNELHM4dP7QVMhfl8MePiG5Gk3sQWAzMPdRa2svkGBZ4g3sPRTpKmRCta3gohWhQVTD9W9FTo8sfvvjzeE4NtRM8E-A1bdahJDGv2Eps3w/s400/a091fdf4cbb07824082a1250fa190f38.jpg" width="170" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En estas y otras obras de
carácter divulgativo, se habla de la cultura minoica como un todo
indiferenciado y homogéneo, sin distinciones cronológicas ni geográficas, sin
atender al contexto concreto de los objetos ni a las diferencias sociales que
pudiera haber en el seno de la sociedad, ni siquiera al contexto cronológico.
Cualquier evidencia se aplica a la totalidad de la Edad del Bronce y de la
cultura cretense. Los excesos interpretativos son manifiestos, así como las
conjeturas injustificadas y la insistencia en explicarlo todo en claves
religiosas o místicas. Otro elemento característico de este discurso es que se
desarrolló, en gran medida, al margen de la disciplina arqueológica. No han
logrado intercambiar hipótesis con quienes conocen de primera mano el registro
arqueológico protohistórico. Es por ello que apenas se referencian trabajos
arqueológicos, no se hacen eco de los desarrollos teóricos académicos y ni
siquiera mencionan obras que marcaron un antes y un después en nuestra
comprensión del periodo minoico. Es un discurso paralelo, atascado en métodos y
teorías que tienen su origen en el siglo xix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La crítica feminista<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aunque como veíamos la
teoría del matriarcado prehistórico y su asociación a un culto homogéneo a la
Diosa Madre está muy desacreditada por sus deficiencias metodológicas, sigue
gozando de credibilidad en ciertos sectores académicos no relacionados con la
arqueología (por ejemplo Marler, 2009), tiene un éxito significativo a nivel
popular y aún resuena en determinados sectores feministas, incluidos —pero no
sólo— aquellos asociados a movimientos espirituales como los descritos más
arriba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, el rechazo
desde la arqueología feminista contemporánea ha sido prácticamente unánime.
Ninguna agenda política que busque mejorar la vida de las mujeres justifica el
asimilar de forma acrítica una teoría ampliamente desacreditada a nivel empírico
y teórico, y en origen de marcado carácter misógino. Recordemos que el relato
pasó de ser una versión decimonónica evolucionista al mito legitimador de
cierto sector del movimiento feminista dejando intactos todos los problemas de
ahistoricidad y determinismo con que nació la teoría. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGh82UFuF1TfOkTweosvcWiQoFrWxKj2AzXFNt6vjsQOJC2_aq1q5H2KCTa37GTJfdRFw5akTKiCB9xX1Fjtncr1VGoYYdVKZ1xmFTa858pio7_quMu7RRF2ZWxmrY_B8Y2IKNpw/s1600/c3841c5d8ae873d74e80fcfdfe8506f0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGh82UFuF1TfOkTweosvcWiQoFrWxKj2AzXFNt6vjsQOJC2_aq1q5H2KCTa37GTJfdRFw5akTKiCB9xX1Fjtncr1VGoYYdVKZ1xmFTa858pio7_quMu7RRF2ZWxmrY_B8Y2IKNpw/s400/c3841c5d8ae873d74e80fcfdfe8506f0.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando la arqueología
feminista surgió como un paradigma alternativo desde el cual estudiar a las
sociedades del pasado, una de sus premisas básicas señaló que las identidades de
género son contingentes. Al contrario de lo que se propone la arqueología de
género, el discurso del matriarcado no se hace preguntas sobre la relación
entre los géneros, sobre los papeles de hombres y mujeres en cada cultura
concreta, las diferencias dentro de cada género, su identidad, sus prácticas,
su capacidad de agencia, etc. Es un discurso totalizador a imagen y semejanza
de los relatos decimonónicos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como señalaron Conkey y
Tringham (1995; 1998), la autoridad incontestable que se le profesa a Gimbutas
en los foros de estudios del matriarcado y su fuerte esencialización de las
identidades y relaciones de género son la antítesis de los objetivos de una
arqueología feminista. Ésta siempre ha defendido la necesidad de la multivocalidad,
es decir, la presencia de diferentes voces que tengan igual acceso al pasado,
pero siempre respetando las limitaciones que el registro material nos impone
(Talalay, 1994; Tringham y Conkey, 1998). El binomio matriarcado/Diosa Madre
ignora que el objetivo de los análisis arqueológicos es entender la relación que
los seres humanos tuvieron con la cultura material, y como esta estructura y es
a su vez estructurada por la acción humana. La adopción en los setenta y
ochenta del siglo pasado del discurso del matriarcado fue ya en la época un
anacronismo en la disciplina. Cuando la Nueva Arqueología proponía una
renovación metodológica, las defensoras del matriarcado estaban abrazando una
teoría con todos los defectos del Difusionismo y el Historicismo Cultural, más
propio de viejos anticuarios que de investigadores/as sociales.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7TnQpTSaHCqlmQW-Ovya9OJ1YtUi8ZAGTAOc24r5_PiQB4UokXmg9FXR2rGYdhjlJwZm-2700X-1Lq6fs6ZleP8cenzSK_O0jSwEPtaA_rmI6PvMwazqZQmcPmjPy06kxRY-abA/s1600/d2be14ec97f3117b6c666db4a405e829.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7TnQpTSaHCqlmQW-Ovya9OJ1YtUi8ZAGTAOc24r5_PiQB4UokXmg9FXR2rGYdhjlJwZm-2700X-1Lq6fs6ZleP8cenzSK_O0jSwEPtaA_rmI6PvMwazqZQmcPmjPy06kxRY-abA/s400/d2be14ec97f3117b6c666db4a405e829.jpg" width="296" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Asimismo, se han mostrado
muchos recelos hacia el hecho de que el supuesto poder de que gozarían las
mujeres emanara exclusivamente de su capacidad biológica de ser madres. Al
igual que hicieran Bachofen o Morgan, todas las imágenes femeninas se vinculan
exclusivamente con términos de fertilidad y sexualidad. El único papel
histórico que se les otorga a las mujeres dentro del patriarcado es aquel
relacionado con sus cuerpos, y el mito del matriarcado no hace más que abundar
en la misma idea. Si el poder de las mujeres sólo derivó de sus capacidades
biológicas limitamos otra vez a las mujeres a un espacio natural, no cultural,
fuera de las dinámicas que requieren otras capacidades intelectuales que son
las propias del devenir histórico. Su papel será siempre asumido, no ganado, y
por tanto susceptible de ser reapropiado por otros (Talalay, 1994; Tringham y
Conkey, 1998).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tampoco justifican, ni
Gimbutas ni sus seguidoras, cómo se establece la relación directa entre el
estatus de la diosa y el de las mujeres reales y concretas que vivieron en
culturas tan diversas: existen muchos ejemplos de culturas en cuyas religiones
hay abundantes divinidades femeninas y que son abiertamente patriarcales
(Talalay, 1994: 171; Meskell, 1995: 78-79). O por qué las imágenes de mujeres
se relacionan recurrentemente con el concepto de «maternidad» y no simplemente
«mujer» (Talalay, 1994; Tringham y Conkey, 1998).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Además, parece
contraproducente justificar la necesidad de un orden social más igualitario
acudiendo a un supuesto pasado ancestral de dudosa existencia. Esta misma
estrategia ha sido utilizada recurrentemente para justificar el presente
patriarcal, ignorando a las mujeres en la Historia o limitando su participación
a un papel secundario. Y lo que justamente intenta combatir la arqueología
feminista es la apropiación del pasado por parte de discursos políticos
actuales de manera esencialista.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El agotamiento de la
cuestión del reparto de poder y el inicio de la arqueología feminista en Creta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUqCcLNbzH3Nhvu1Gv-zkHRw48SFWmpaDi_LsEwSPnzrhfjdMu6bGajmT5Kb0-dMWiubq3F3vsSz4IHtT_78U5I7X0gp-opxGsBPVBxDOOdXHxDjG8AFrJYGwKfY3lRCT4Jx8KsQ/s1600/7f28747d475ad7192b45e59d89a7e91f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUqCcLNbzH3Nhvu1Gv-zkHRw48SFWmpaDi_LsEwSPnzrhfjdMu6bGajmT5Kb0-dMWiubq3F3vsSz4IHtT_78U5I7X0gp-opxGsBPVBxDOOdXHxDjG8AFrJYGwKfY3lRCT4Jx8KsQ/s400/7f28747d475ad7192b45e59d89a7e91f.jpg" width="260" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dentro de la arqueología
minoica, las tesis del matriarcado perdieron fuelle enseguida, pero la idea
sobre la Diosa Madre se mantuvo. Hasta aproximadamente los años setenta las
tesis de Evans no se cuestionaron. Se adoptó la visión de una diosa de la
naturaleza con un hijo consorte, representado por un líder masculino en la
isla. Ese hijo consorte sería el rey-sacerdote, presente en el sello encontrado
en Haniá y en el Fresco del Príncipe de los Lirios.
Desafortunadamente, Evans nunca definió claramente el término, ni explicó
cuáles habrían sido las funciones y privilegios de dicha figura (Bennett,
1961-2). Simplemente se asumía que a las mujeres se les había otorgado un
fuerte poder religioso y al rey-sacerdote un dominio total en la política y la
economía.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero si no había
evidencias empíricas de la existencia de un matriarcado, tampoco fue sencillo
justificar la visión de una jerarquía masculina encabezada por un
rey-sacerdote. De manera más matizada y en términos más aceptables, el debate
en arqueología se redujo a dos cuestiones: si era posible señalar un poder
centralizado en los palacios, y, de ser así, quién o quiénes lo habrían
liderado (y por ende, qué sexo tendrían).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBij1sFZy8rmI579TL4_B78zBa3nVvLJwe5pMydwUlbZp2i4YXWUXvfdQ6Pn75lNwtFE-kwX2L7d6jwlgk2Yba2cB-1hbcsOuv_HS1QBDLBESRdiPzQGsrXIvFmqk9ZGtSAirysA/s1600/200px-Feather_prince.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBij1sFZy8rmI579TL4_B78zBa3nVvLJwe5pMydwUlbZp2i4YXWUXvfdQ6Pn75lNwtFE-kwX2L7d6jwlgk2Yba2cB-1hbcsOuv_HS1QBDLBESRdiPzQGsrXIvFmqk9ZGtSAirysA/s1600/200px-Feather_prince.jpg" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Al contrario de lo que
ocurre en las culturas vecinas, en Creta la iconografía de la autoridad es
tenazmente escurridiza. Una de las voces críticas con la idea de un
rey-sacerdote fue la de Hellen Waterhouse (1974). Esta arqueóloga fue la
primera en señalar la escasez de imágenes masculinas denotando autoridad
(Goodison y Hughes-Brock, 2002). Resaltó la contradicción, presente en el
discurso que inició Evans, de considerar el periodo minoico vertebrado por
palacios-templos, tener multitud de imágenes de mujeres consideradas
sacerdotisas y deducir que debió ser un rey-sacerdote quien dominara el
palacio. De las escasas imágenes del supuesto rey, algunas fueron puestas en
tela de juicio. Por ejemplo, el llamado Príncipe de los Lirios es un
fresco compuesto por una serie de fragmentos encontrados en 1901 en la parte
este del pasillo norte-sur del palacio de Cnosos. Los más destacados
representan un torso, un muslo, una corona de lirios y restos de brazos. Dos
investigadores confirmaron, de forma independiente, que el príncipe era en
realidad un pastiche de varias figuras, mal compuestas en la restauración, y
que, en consecuencia, no se podía tomar como una imagen real (Coloumb, 1979;
Niemeier, 1987). Incluso el famoso trono del palacio de Cnosos —en realidad de
época micénica— contenía cierta ambigüedad, porque su respaldo flanqueado por
dos grifos pintados al fresco encontraba paralelos directos en el ámbito del
Próximo Oriente referentes a epifanías femeninas (Reusch, 1985; Koehl, 1995;
Goodison y Hughes-Brock, 2002).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjdYWF9Gr2dsBvrMJJ3EvQv3B-G34BRRMxvKo5-ZPdv9CgGkXcGmAEIPOSJubFGrFzn1FJSjzCFs5fVtYmeTH4jK0EfYf6Np2tiB1H_pfieiG4-dUbd7oIphXC6VIOS07p6u_ELQ/s1600/Knossos+Palace+-+Throne+of+King+Minos+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjdYWF9Gr2dsBvrMJJ3EvQv3B-G34BRRMxvKo5-ZPdv9CgGkXcGmAEIPOSJubFGrFzn1FJSjzCFs5fVtYmeTH4jK0EfYf6Np2tiB1H_pfieiG4-dUbd7oIphXC6VIOS07p6u_ELQ/s400/Knossos+Palace+-+Throne+of+King+Minos+001.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En los años noventa del
siglo pasado, todavía seguía siendo una incógnita la identidad de la autoridad
en los palacios. En 1995, el título de Ellen Davis The missing ruler resultaba
bastante elocuente. Janice Crowley (1995) puso de relieve la dificultad que
implica saber si las pinturas reflejan divinidades, seres humanos, ancestros,
nobleza, realeza, sacerdotes o sacerdotisas, escenas rituales o seculares
(Crowley, 1995: 483). Además, el lenguaje iconográfico minoico no sigue
esquemas simbólicos conocidos en otras culturas contemporáneas (Crowley, 1995;
Davis, 1995: 12). Frente a los excesos interpretativos que vimos anteriormente,
Crowley da unos cuantos pasos atrás para señalar los baches materiales que
impiden una profunda interpretación de las imágenes. En primer lugar todas las
figuras nos son anónimas. No existen nombres o títulos que podamos aplicar
porque no contamos con textos. En segundo lugar, la tradición cultural de esta
época no ha tenido continuidad y sus modelos iconográficos se perdieron, por lo
que no sabemos datos tan básicos como la manera en que representan dioses o
sacerdotes. Y, por último, existe un sesgo de conservación, ya que a menudo hay
detalles visuales que aparecen muy pocas veces o sólo una vez, lo que hace complicado
sacar conclusiones contundentes con una base tan pequeña.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvGA-kwadqvkYpKGzMtvLz6zfsKbMlp3f8rheLhk6uFecyQ1-vqIqEKt6RB3It2Sq5RD_3bkfOPfHffXZPvZ2Vjssn7f2CBU7nXShVBqeYU1aUA1a6M0JmzlfxlHhbwBmrUQSPog/s1600/ancient102.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvGA-kwadqvkYpKGzMtvLz6zfsKbMlp3f8rheLhk6uFecyQ1-vqIqEKt6RB3It2Sq5RD_3bkfOPfHffXZPvZ2Vjssn7f2CBU7nXShVBqeYU1aUA1a6M0JmzlfxlHhbwBmrUQSPog/s400/ancient102.jpg" width="192" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De manera que las
relaciones de poder entre hombres y mujeres en la Creta minoica han sufrido un
efecto péndulo. Como respuesta a los excesos cometidos por los metarrelatos
decimonónicos que insinuaban la existencia de un matriarcado, se produjo una
insistencia injustificada en una autoridad masculina de la que apenas había
evidencias. El tema del reparto de poder entre los sexos se limitó a
identificar la imagen de la autoridad, y como las evidencias iconográficas no
parecían dar respuesta, el asunto se abandonó en los años noventa sin haber
alcanzado resultados concluyentes. Las investigaciones en torno a la estructura
política de Creta durante la Edad del Bronce han apartado las pesquisas sobre
la identidad de los grupos en la cúspide del poder para centrarse en el
carácter, las funciones y el desarrollo de los edificios llamados «palacios»
(ver p.e. Driessen et al., 2002).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hubo que esperar a que la
perspectiva feminista contemporánea llegara a la arqueología del Egeo para que
las relaciones de género volvieran a estar en la agenda, esta vez desprovistas
de los defectos anteriores: las identificaciones simplistas entre imágenes y
vida social, las proyecciones de los mitos clásicos o el énfasis excesivo en el
culto y la religión (Hitchcock y Nikolaïdou, 2012: 502; Nikolaïdou, 2012: 39).
Pero la introducción de la perspectiva de género y del feminismo fue tardía. En
Grecia, el compromiso de la práctica arqueológica con la ideología nacionalista
del Estado, la impermeabilidad a las tendencias teóricas y metodológicas
internacionales y la ausencia de un movimiento feminista influyente están
detrás del retraso (Kokkinidou y Nikolaïdou, 2009). El desarrollo también fue
muy tenue en el seno de la comunidad internacional de arqueólogos/as del Egeo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGNKf-yAhqr5dTTkxtWpOha4YV2pBVHCPh0sZD5CcQoM7hnc8EjYwS9HYcBjCV4cgrH2H3ns3wpSOoryVdGXeOSNLUg9ksrFyA-2W7Lav8hfVLy3DfVJFqfUj-4B8P99cIJlpeJw/s1600/2d0faa2158e6b5b20ad7d5c2d8983441.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGNKf-yAhqr5dTTkxtWpOha4YV2pBVHCPh0sZD5CcQoM7hnc8EjYwS9HYcBjCV4cgrH2H3ns3wpSOoryVdGXeOSNLUg9ksrFyA-2W7Lav8hfVLy3DfVJFqfUj-4B8P99cIJlpeJw/s400/2d0faa2158e6b5b20ad7d5c2d8983441.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Existen tres hitos en este
camino: el texto de Lucia Nixon (1983), el libro de Kokkinidou y Nikolaïdou
(1993) y la recopilación de artículos en Fylo, el volumen editado por Kopaka
(2009). En el artículo pionero de Lucia Nixon (1983), la autora reclamaba una
mayor atención a las cuestiones sociales en la arqueología de la Creta minoica
y, en particular, a la cuestión del estatus de las mujeres. Para ello propuso
la elaboración de protocolos de registro de datos y metodologías de análisis
que centraran sus esfuerzos en todas las evidencias materiales y no sólo en
aquellas estéticamente destacables. Una década después, Dímitra Kokkinidou y
Marianna Nikolaïdou (1993) escribieron la única síntesis que existe hasta la
fecha de la prehistoria del Egeo desde una perspectiva de género. En ella, las
autoras abordan el estado de las relaciones de género desde el Paleolítico
hasta el final de la Edad del Bronce, enfatizando en cada etapa el papel que
jugaron hombres y mujeres en el ámbito productivo, reproductivo y simbólico. Su
obra se vertebra como un análisis crítico del desarrollo patriarcal en el Egeo
en la que se subraya el carácter contingente de la categoría «género» y sus
fluctuaciones a lo largo de varios milenios. El libro de Kokkinidou y
Nikolaïdou constituye la aplicación más completa y profunda de los principios
básicos de la arqueología feminista en el Egeo. Lamentablemente, el impacto de
esta obra ha sido muy limitado, en parte por su redacción en griego, pero
también por el reducido interés que estas cuestiones han despertado en el
conjunto de la comunidad científica. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De su obra, hemos de saltar al reciente
volumen de la serie Aegaeum, fruto de un congreso dedicado a las cuestiones de
género en el Egeo y el Mediterráneo, editado por Katerina Kopaka (2009a). En
él, se puede observar cómo el asunto de las relaciones de poder ha perdido su
espacio en favor de los análisis sobre la identidad y el cuerpo (Alberti, 1997;
Hitchcock, 2000; Chapin, 2009; Goodison, 2009; Kopaka, 2009b; Morris, 2009).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBmSW9zEUYTjMKHNamxxPggJ2FN4DSiTZgT3PgIBYbhl5UHySn6zIZo0R61b7g4bZmtnpzKf096s6AvzyI8n1aiq44qVqiXEScuoCVpRCOEbw61JQTLg0sbdfbU3U3sRkwWd3jmg/s1600/rcm0j9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBmSW9zEUYTjMKHNamxxPggJ2FN4DSiTZgT3PgIBYbhl5UHySn6zIZo0R61b7g4bZmtnpzKf096s6AvzyI8n1aiq44qVqiXEScuoCVpRCOEbw61JQTLg0sbdfbU3U3sRkwWd3jmg/s400/rcm0j9.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El giro hacia la identidad
de género ha traído consigo un manejo más refinado de los conceptos básicos de
la teoría feminista, la introducción de principios de la teoría queer, y la
preocupación creciente sobre el cuerpo y la ambigüedad sexual (ver p.e.
Hitchcock, 2000; Alberti, 2002). Con ello se ha vuelto a reafirmar el material
iconográfico como fuente privilegiada para bucear en estas nuevas cuestiones.
Junto a ellas, pervive el interés por explorar el culto y la religión, evitando
caer en los excesos del pasado pero sin ignorar la preeminencia femenina en las
representaciones religiosas (Goodison y Morris, 1998; Masvidal y Picazo, 2005;
Zembeki, 2009).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por último, me gustaría
destacar lo que para mí es el intento más significativo de recuperar el
análisis de las relaciones de género partiendo de fuentes no iconográficas. Se
trata de las recientes aportaciones de Jan Driessen (2010b, 2010a, 2012, 2013)
sobre la configuración social cretense fundamentadas en el análisis
arquitectónico. Driessen ha lanzado una serie de teorías, que si bien sólo
están parcialmente justificadas y aún cuentan con un cierto grado de
especulación, constituyen una base útil para avanzar en los aspectos sociales
que llevaban tiempo paralizados.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmYOP-97EkpvZzunXuWvBZN9dHey4mkXqpBh3SH3iPItQUZ3ivs30MfTarHIrE7nsUOujzXQIVSVtLocA6_I1qFKqiaKfYisBxX272OQLH1OJMJhQ-9AzdEDaFud2N17MeptY8g/s1600/e1bca6cf84eb9cebaceafceb1-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmYOP-97EkpvZzunXuWvBZN9dHey4mkXqpBh3SH3iPItQUZ3ivs30MfTarHIrE7nsUOujzXQIVSVtLocA6_I1qFKqiaKfYisBxX272OQLH1OJMJhQ-9AzdEDaFud2N17MeptY8g/s400/e1bca6cf84eb9cebaceafceb1-4.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En concreto, Driessen
plantea la existencia durante toda la Edad del Bronce de una organización
social basada en grupos corporativos que él identifica con lo que se conoce
como «sociedad de casas» sensu Lévi-Strauss (1982). Las societés à maison son
un modelo antropológico que Lévi-Strauss diseñó para caracterizar a
determinados grupos humanos cuyo sistema de parentesco era un tanto confuso y
para los que el territorio —y más concretamente la casa— suponía una fuente de
adscripción identitaria más potente que la adscripción familiar. En la
actualidad dicho modelo se utiliza como una nueva herramienta interpretativa en
arqueología en una amplia variedad de contextos geográficos y cronologías,
aunque a veces se utilice con poca rigurosidad y ampliando en exceso la
definición original (González Ruibal, 2006: 144-145). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Según Driessen, la unidad
social más significativa durante el periodo minoico — especialmente en los periodos
Prepalacial y el Protopalacial— no sería la familia nuclear sino un grupo más
extenso cuya identidad derivaría de la adscripción a un espacio concreto. El
signo material más característico de dichos espacios, en el caso de los grupos
más prósperos, serían las grandes «villas», y en el caso de grupos más
humildes, conjuntos de pequeñas casas. Driessen propone como hipótesis que el
patrón de descendencia de estos grupos podría haber sido matrilineal y el
patrón de residencia matrilocal, ya que el registro material de la Creta
minoica guarda correspondencias con algunas de las características
estadísticamente más relevantes de los grupos matrilineales/matrilocales
conocidos a partir de la etnografía (Driessen, 2012: 371-375). Por ejemplo, los
grupos matrilineales suelen materializar sus conflictos con enemigos distantes,
ya que los varones de las regiones cercanas están emparentados y se disfruta de
una cierta cohesión regional (ver p.e. Peregrine, 1994; Peregrine, 2001).
También es característico de estos grupos el bajo perfil de integración
política que algunos autores atribuyen al absentismo masculino (Helms, 1970;
Divale, 1984, citados en Driessen 2012: 373). Y, al parecer, más de la mitad de
los grupos matrilineales registrados en el Standard Cross-Cultural Sample son
horticultores con una baja proporción de ganado bovino (Holden y Mace, 2003,
citados en Driessen 2012: 373). A ello hay que añadir criterios formales como
el tamaño de las casas. Parece ser que en sociedades campesinas existe una
correlación significativa entre el tamaño de las casas y la residencia
matrilocal/patrilocal, aunque no lo suficientemente fuerte como para que el
dato sea el único indicador del patrón de residencia. Las casas matrilocales
tienden a tener una superficie mayor que las patrilocales (Ember, 1973; Porčić,
2010).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ESbJ3-8o49mLolcEAeuo2_N3iwMTCn6ZdFM9w9POM5ySRdkhLysnlqkZtfROvKU17nPZIo_jTuZZByL_RLQajwlH9YTQAFKZfEOUcWCjqTBjvIQT8PiYABM_NpYiy3dWlWl9SA/s1600/6s508i.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ESbJ3-8o49mLolcEAeuo2_N3iwMTCn6ZdFM9w9POM5ySRdkhLysnlqkZtfROvKU17nPZIo_jTuZZByL_RLQajwlH9YTQAFKZfEOUcWCjqTBjvIQT8PiYABM_NpYiy3dWlWl9SA/s400/6s508i.jpg" width="358" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Driessen (2012) cree que
estos criterios se ajustan a lo que conocemos de Creta durante el tercer
milenio y la primera mitad del segundo milenio antes de nuestra era. Además, el
régimen matrilineal/matrilocal explicaría la simbología femenina de buena parte
de las figurillas encontradas en tumbas y asentamientos prepalaciales, así como
los posteriores frescos neopalaciales. Aunque en las sociedades
matrilineales/matrilocales el poder suele recaer en la figura masculina del
hermano de la madre, las mujeres disfrutan de posiciones mucho más ventajosas
que en sociedades patrilineales (Carranza, 2002: 24; Driessen, 2012: 374),
dando como resultado sociedades de un perfil de desigualdad de género muy
tenue.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si las casas minoicas son
propiedad de linajes matrilineales, significa que en ellas habitan mujeres
emparentadas y hombres relacionados por afinidad que se ausentan
recurrentemente. Por ello, parece aceptable asumir que buena parte de los
espacios rituales de las casas fueran destinados a ceremonias femeninas. Por
otro lado, una mirada general a los frescos neopalaciales revela que en las
escenas rituales al aire libre hombres y mujeres no suelen coincidir en las
ceremonias (Marinatos, 1987; Chapin, 2007). Siguiendo una lógica
estructuralista, Driessen (2013) entiende que la misma separación que vemos en
los rituales llevados a cabo en el exterior debió existir en los rituales
domésticos (centrales también para la cultura minoica, dado el carácter de
sociedad de casas que sugiere el autor). En términos arquitectónicos, Driessen
propone que en las grandes «villas» puede apreciarse una separación espacial de
los lugares ceremoniales propios de cada sexo. Los baños lustrales (lustral
basins) precedidos de vestíbulos (minoan halls) son espacios especialmente
diseñados para ritos de menstruación u otros casos de sangrado femenino como la
ruptura del himen o el parto, según las últimas interpretaciones (así lo
sugieren Rehak, 2002: 41; Kopaka, 2009b: 186). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR5Bl9j2Sd-Q5iO_77waANjtY6F6gxmXNq9-7Kkbd5_3zpCDYFh" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="362" src="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR5Bl9j2Sd-Q5iO_77waANjtY6F6gxmXNq9-7Kkbd5_3zpCDYFh" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Arquitectónicamente, se sitúan
muy alejados de las salas para banquetes también presentes en las grandes casas
como en la Casa A de Tylissos o la Casa Za en Malia (Driessen, 2013: fig. 9).
Si aceptamos que la separación física de hombres y mujeres en las escenas rituales
de los frescos se reflejaba también en las casas, quizás las salas de banquetes
fueran un dominio masculino. La parte más externa estaría dedicada a la
comensalidad, que es masculina, y la parte interna ritual a la femenina. Esta
hipótesis de Driessen se ajusta sólo a algunas de las estructuras domésticas
neopalaciales más lujosas, pero proporciona ideas nuevas que merece la pena
seguir investigando. </span><span style="color: lime;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">(Adaptado de la Tesis Doctoral de Angie Simonis: </span><span style="font-family: Sylfaen, serif;">LA DIOSA: UN DISCURSO EN TORNO AL </span></span><span style="font-family: Sylfaen, serif; font-size: x-small; line-height: 99%;">PODER DE LAS MUJERES.)</span></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como podéis ver la complejidad del tema, nos impide llegar a unas conclusiones definitivas, queda aún mucho por investigar, aunque confío que el esclarecimiento de un tema de vital importancia, a saber, si hubo o no, un sistema social diferente al patriarcado tal y como lo conocemos en nuestros días, nos permita en un futuro no demasiado lejano, construir ese mundo mejor al que todos, hombres y mujeres aspiramos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Me gustaría acabar con un documental de la BBC, emitido por el canal Odissea que aunque mezcla en algunos aspectos realidad y ficción, consigue trasladarnos adecuadamente lo que deberían ser los últimos días de la ciudad de Akrotiri y Thera en la isla de Santorini, y por lo tanto del inicio del declive de la civilización minoica.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18.4px;"></span></span></span><br />
<div>
<center>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange; line-height: 18.4px;">
Atlántida, El fin de un Mundo y el comienzo de una Leyenda<br /><a href="http://www.teledocumentales.com/?p=3978" target="_blank"><img border="0" src="http://cache.teledocumentales.com/wp-content/thumbnails/embed/3978.jpg" height="350" width="500" /></a></span></span></center>
<center>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></center>
<center>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></center>
<center style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span></center>
</div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-57815044182432517642015-10-12T22:57:00.001+02:002015-10-13T08:59:49.738+02:00MEMORIAS DE UN VIAJE A CRETA 1: RAÍCES MITOLÓGICAS (2ª parte)<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Continuación de la entrada anterior</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">DÉDALO Y TALOS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La ascendencia de Dédalo </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://deoguerra.zip.net/images/b9_1_sbl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://deoguerra.zip.net/images/b9_1_sbl.jpg" height="320" width="276" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">es discutible. Algunos llaman a su madre Alcipe, otros Mérope y otros más
Ifínoe; y todos le dan un padre diferente, aunque se conviene generalmente en
que pertenecía a la casa real de Atenas, la cual pretendía descender de
Erecteo. Era un herrero admirable, pues le había enseñado ese arte Atenea
misma. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Uno de sus aprendices,
Talos, hijo de su hermana Policaste, o Pérdice, le había superado ya en su habilidad
en el oficio cuando sólo tenía doce años de edad. Sucedió que un día Talos encontró
el maxilar de una serpiente o, según dicen algunos, el espinazo de un pez, y al
ver que podía utilizarlo para cortar un palo por la mitad, lo copió en hierro y
así invento la sierra. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu_hcihKoez_8IMytTKnn5yEUnd-k8Iz9P1rYLKM6pYnL8hhbviM63_wu2l5dec8DdpoFRxbb_NOl7ejcbbIaRDxkHrzg72S9mOM7Crz-K7unIeLDErtrtaDiGqz12E6upb_Jp5A/s1600/Sierras+de+bronze+minoicas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu_hcihKoez_8IMytTKnn5yEUnd-k8Iz9P1rYLKM6pYnL8hhbviM63_wu2l5dec8DdpoFRxbb_NOl7ejcbbIaRDxkHrzg72S9mOM7Crz-K7unIeLDErtrtaDiGqz12E6upb_Jp5A/s400/Sierras+de+bronze+minoicas.jpg" width="356" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Este y otros inventos suyos —como la rueda de alfarero y
el compás para trazar círculos— le valieron una gran reputación en Atenas, y
Dédalo, que pretendía haber forjado la primera sierra, se sintió pronto
insoportablemente celoso. Llevó a Talos al techo del templo de Atenea en la
Acrópolis, le señaló ciertas vistas lejanas y de pronto le empujó y le hizo
caer a tierra. Pero, a pesar de todos sus celos, no habría hecho daño a Talos
si no hubiera sospechado que mantenía relaciones incestuosas con su madre
Policaste.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwtdgHGVPwI_n0UKevHJzP97wzlUQigDLf-4INnIe-Pz3_g47_oZwJFa2ROTmtchCB4lfdmkeNvajS8XW1bd2XPxfB99qVlE1i2OqJYGSrrTzVlicfnWEBMk4s42X6xtOClQLog/s400/D%C3%A9dalo+arroja+a+Perdix+desde+la+torre.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwtdgHGVPwI_n0UKevHJzP97wzlUQigDLf-4INnIe-Pz3_g47_oZwJFa2ROTmtchCB4lfdmkeNvajS8XW1bd2XPxfB99qVlE1i2OqJYGSrrTzVlicfnWEBMk4s42X6xtOClQLog/s400/D%C3%A9dalo+arroja+a+Perdix+desde+la+torre.png" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> Dédalo corrió al pie de la Acrópolis y metió el cadáver de Talos en
un saco con el propósito de enterrarlo en secreto. Cuando le interrogaron unos
transeúntes, les explicó que había recogido piadosamente una serpiente muerta,
como lo exigía la ley —lo que no era enteramente falso, pues Talos era un
erectida—, pero había manchas de sangre en el saco y su crimen fue descubierto,
y el Areópago le desterró por asesinato. Según otro relato, huyó antes que se
viera el juicio.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ahora bien, el alma de
Talos —a quien algunos llaman Calo, Circino o Tántalo— voló en la forma de una
perdiz, pero su cuerpo fue enterrado en el lugar en que había caído. Policaste
se ahorcó al enterarse de su muerte y los atenienses erigieron en su honor un
templo junto a la Acrópolis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dédalo se refugió en uno
de los demos del Ática, a cuyos habitantes se les llama por él dedálidos; y
luego en la cretense Cnosos, donde el rey Minos tuvo el placer de recibir a un
artífice tan hábil. Vivió allí durante algún tiempo, en paz y gozando de gran
favor, hasta que Minos, cuando supo que había ayudado a Pasífae a ayuntarse con
el toro blanco de Posidón -como hemos visto en la entrada anterrior-, lo encerró durante un tiempo en el Laberinto,
juntamente con su hijo Ícaro, cuya madre, Náucrate, era una de las esclavas de
Minos; pero Pasífae puso en libertad a los dos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No era fácil, sin embargo,
huir de Creta, pues Minos tenía todos sus barcos bajo guardia militar y ofreció
una fuerte recompensa por su aprehensión. Pero Dédalo hizo un par de alas para
él y otro para Ícaro; estaban hechas con plumas de ave atadas con hilos y otras
menores pegadas con cera. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFx1Zm8pb-EGf0L8H-CUKSVWWuMvTljv2CtQkeMrICHDBTwyq10UdQMiuL_pY7859vapS3nB1P4YzsYOlp1qY8ttRRjUhtLP51hAomcPyNMpiRNtj2LnwSd_erYX53jWQEG1glsw/s1600/721540089b0c1181afaf1b2b07de68c6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFx1Zm8pb-EGf0L8H-CUKSVWWuMvTljv2CtQkeMrICHDBTwyq10UdQMiuL_pY7859vapS3nB1P4YzsYOlp1qY8ttRRjUhtLP51hAomcPyNMpiRNtj2LnwSd_erYX53jWQEG1glsw/s320/721540089b0c1181afaf1b2b07de68c6.jpg" width="222" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de haber preparado el par de alas de Ícaro,
le dijo con lágrimas en los ojos: «¡Hijo mío, ten cuidado! No vueles a
demasiada altura para que el sol no funda la cera, ni demasiado bajo para que
el mar no humedezca las plumas.» Luego deslizó sus brazos en su par de alas y
ambos emprendieron el vuelo. <o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdwJV0VpaINLZ2oFDwVzRgGq_8bRJk57ezGTyBjRkckBocoPG6S2xufQa-kwV7UkyroCJWfng6U-UQ-NVFZmIUDhJHwf9qXdz3rZcAj9hurRRQpPCKTKmUevidFhgK4Ev4BkWYeg/s1600/5e5130c7863a533b817522bdf4c353b6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdwJV0VpaINLZ2oFDwVzRgGq_8bRJk57ezGTyBjRkckBocoPG6S2xufQa-kwV7UkyroCJWfng6U-UQ-NVFZmIUDhJHwf9qXdz3rZcAj9hurRRQpPCKTKmUevidFhgK4Ev4BkWYeg/s320/5e5130c7863a533b817522bdf4c353b6.jpg" width="238" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">«Sígueme de cerca —gritó—
y no tomes un rumbo propio.»<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando se alejaban de la
isla volando en dirección del nordeste, agitando sus alas, los pescadores,
pastores y agricultores que miraban hacia arriba los tomaron por dioses. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Habían dejado a Naxos,
Délos y Paros tras ellos a la izquierda y estaban dejando Lebintos y Calimne
detrás a la derecha, cuando Ícaro desobedeció las órdenes de su padre y comenzó
a remontarse hacia el sol, regocijado con la altura a que lo llevaban sus
grandes alas. Poco después Dédalo miró hacia atrás y ya no pudo ver a Ícaro,
pero vio abajo las plumas de sus alas que flotaban en el agua. El calor del sol
había derretido la cera e Ícaro había caído al mar y se había ahogado. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1zcAKBBCn4RPAC1wtgMov-EVwpoK-EldbDJ2rLGn3zDtcPlqlPJcDnfEJ4HGlZGttoZ4KSnHVm8kn7u4qmphnJ9cRJKJrAw6Ahjcgq07zxtEIcuA2b_Gl-Pac6mA2ZvHAp6tu9A/s1600/dedal+i+icar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1zcAKBBCn4RPAC1wtgMov-EVwpoK-EldbDJ2rLGn3zDtcPlqlPJcDnfEJ4HGlZGttoZ4KSnHVm8kn7u4qmphnJ9cRJKJrAw6Ahjcgq07zxtEIcuA2b_Gl-Pac6mA2ZvHAp6tu9A/s320/dedal+i+icar.jpg" width="310" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dédalo
describió círculos alrededor del lugar hasta que el cadáver salió a la
superficie, y luego lo llevó a la cercana isla llamada ahora Icaria, donde lo
enterró. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSftPh4tufUIy2YWsu5q9M_qAUOpLsozaReGGtMGvY_J3xJ4IU-zoPaftktZrbVSyCB942hfHj5oaqmVv5mxGl7H4UGHsc2SKK4XHqbzXlSZwV7Nco3wxx2NWHXvpzflI4u79_/s1600/130601-paul-ambroise-slodtz-the-dead-icarus-col.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSftPh4tufUIy2YWsu5q9M_qAUOpLsozaReGGtMGvY_J3xJ4IU-zoPaftktZrbVSyCB942hfHj5oaqmVv5mxGl7H4UGHsc2SKK4XHqbzXlSZwV7Nco3wxx2NWHXvpzflI4u79_/s1600/130601-paul-ambroise-slodtz-the-dead-icarus-col.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una perdiz se posó en una encina y le observó cotorreando de placer:
era el alma de su hermana Policaste, por fin vengada. La isla ha dado su nombre
al mar circundante. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero algunos que no creen
en esta fábula dicen que Dédalo huyó de Creta en un barco que le proporcionó
Pasífae, y que en su viaje a Sicilia estaban a punto de desembarcar en una
islita cuando Ícaro cayó al mar y se ahogó. Añaden que fue Heracles quien
enterró a Ícaro, y que en agradecimiento Dédalo le hizo en Pisa una estatua que
parecía tan natural que Heracles la tomó por un rival y la derribó con una
piedra. Otros dicen que Dédalo inventó velas, y no alas, como un medio de dejar
atrás a las galeras de Minos, y que Ícaro, que timoneaba descuidadamente, se
ahogó al zozobrar su barco. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dédalo voló hacia el oeste
hasta que descendió en Cumas, cerca de Nápoles, y allí dedicó sus alas a Apolo
y le erigió un templo con techo de oro. Luego hizo una visita a Cámico, en
Sicilia, donde le recibió hospitalariamente el rey Cócalo, y vivió con los
sicilianos disfrutando de una gran fama y erigiendo muchos edificios
magníficos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto, Minos había
reunido una flota considerable y salió en busca de Dédalo. Llevó consigo una
concha de Tritón y adondequiera que iba prometía recompensar a quien pudiera
pasar por ella una hebra de lino, problema que, como bien sabía, sólo Dédalo
era capaz de resolver. Cuando llegó a Cámico ofreció la concha a Cócalo, quien
se comprometió a pasar la hebra, y, por supuesto, Dédalo encontró el modo de
hacerlo. Ató un hilo finísimo a una hormiga, abrió un agujero en la punta de la
concha y atrajo a la hormiga a lo largo de las espirales untando con miel los
bordes del agujero. Luego ató la hebra de lino al otro extremo del hilo de
araña y lo pasó también a través de la concha, tirando de ella. Cócalo devolvió
a Minos la concha atravesada por el hilo, pero Minos, seguro de que por fin
había encontrado el escondite de Dédalo, exigió su rendición. Mas las hijas de
Cócalo no querían perder a Dédalo, que les hacía tan bellos juguetes, y con
ayuda de él trazaron un plan. Dédalo pasó un caño a través del techo del cuarto
de baño y por él vertieron agua hirviendo o, según dicen algunos, pez sobre
Minos cuando éste estaba disfrutando de un baño caliente. Cócalo, quien muy
bien podía haber estado implicado en el complot, entregó el cadáver a los
cretenses alegando que Minos había tropezado con una alfombra y había caído en
una caldera de agua hirviente. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los acompañantes de Minos
lo enterraron con gran pompa y Zeus le designó juez de los muertos en el
Tártaro, con su hermano Radamantis y su enemigo Éaco como colegas. Como la tumba
de Minos ocupaba el centro del templo de Afrodita en Cárnico, le honraron allí
durante muchas generaciones grandes multitudes de sicilianos que iban a adorar
a Afrodita. Al final Terón, el tirano de Acragas, envió sus huesos a Creta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de la muerte de
Minos los cretenses cayeron en un desorden completo, pues los sicilianos
incendiaron la mayor parte de su flota. De los tripulantes que se vieron
obligados a quedarse en la isla unos edificaron la ciudad de Minoa, cerca de la
playa donde habían desembarcado; otros la ciudad de Hiria en Mesapia, y otros
fueron al centro de Sicilia y fortificaron una colina que llegó a ser la ciudad
de Engio, llamada así por su arroyo que corre en las cercanías. Allí
construyeron un templo a las Madres, a las que siguieron rindiendo grandes
honores, como en su Creta natal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero Dédalo abandonó
Sicilia para unirse a Yolao, el sobrino y auriga de Heracles de Tirinto, quien
se dirigió a Cerdeña al frente de un grupo numeroso de atenienses y tespinos.
Muchas de sus obras todavía sobreviven en Cerdeña y las llaman dédalas. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ahora bien, Talos era
también el nombre del sirviente de bronce que Zeus le había
dado a Minos para que guardase a Creta. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LxA3wFYxUB8" width="420"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fdgY9vgRcRw" width="420"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Algunos dicen que era un sobreviviente
de la raza de bronce nacida de los fresnos; otros, que lo forjó Hefesto en
Cerdeña y que tenía una sola vena que le corría desde el cuello hasta los
tobillos, donde entaponaba una aguja de bronce. Su tarea consistía en dar tres
veces al día la vuelta a la isla de Creta y arrojar peñascos a todos los barcos
extranjeros; y también en recorrer tres veces al año, a un paso más pausado,
las aldeas de Creta mostrando las leyes de Minos inscritas en placas de bronce.
Cuando los sardos trataron de invadir la isla. Talos se puso al rojo vivo
introduciéndose en una hoguera y los destruyó con su abrazo ardiente, mientras
sonreía de manera feroz de ahí viene la expresión «una sonrisa sardónica». Al
final, Medea mató a Talos arrancándole el alfiler del extremo de la vena y
dejando que la sangre vital escapara por ella; aunque algunos dicen que el
argonauta Peante le hirió en el tobillo con una flecha envenenada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A Hefesto se le describe a
veces como hijo de Hera y Talos (véase 12.c) y a Talos como sobrino joven de
Dédalo, pero Dédalo era un miembro subalterno de la casa de Erecteo, fundada
mucho tiempo después del nacimiento de Hefesto. Estas discrepancias
cronológicas son muy usuales en la mitología. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dédalo («inteligente» o
«hábilmente forjado»), Talos («sufridor») </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj598hZaM38L8cD_K-c3EFNv6LyHR966V57LkeRQx2fTgc1anjCHbqfpoJuOhg6k-5WX1IF51V-DqPRjUyW-zLnPeKl4lzSfo50VLUCKp6KrB_iLQsA_5XVfjZlKjN5fUoThGtsiw/s1600/P1100720.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj598hZaM38L8cD_K-c3EFNv6LyHR966V57LkeRQx2fTgc1anjCHbqfpoJuOhg6k-5WX1IF51V-DqPRjUyW-zLnPeKl4lzSfo50VLUCKp6KrB_iLQsA_5XVfjZlKjN5fUoThGtsiw/s400/P1100720.JPG" width="335" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sello minoico en el que se puede ver a Talos sobre el perfil de la ciudad de la antigua Chania.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y Hefesto («el que brilla de día»)
demuestran por la semejanza de sus atributos que sólo son títulos diferentes
del mismo personaje mítico. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ícaro (de io-carios,
«dedicado a la diosa Luna Car») puede ser otro de sus títulos. Pues Hefesto, el
dios herrero, se casó con Afrodita, a la que estaba consagrada la perdiz; la
hermana de Dédalo, el herrero, se llamaba Pérdice («perdiz»); el alma de Talos,
el herrero, levantó vuelo como una perdiz; una perdiz apareció en el entierro
de Ícaro, el hijo de Dédalo. Además, Hefesto fue arrojado desde el Olimpo, y
Talos fue arrojado desde la Acrópolis. Hefesto quedó rengo al caer; uno de los
nombres de Talos era Tántalo («cojeando, o tambaleando»); la perdiz macho cojea
en su danza amorosa sujetando un talón con el que se dispone a golpear a sus
rivales. Además, el dios latino Vulcano renqueaba. Su culto había sido
introducido desde Creta, donde se llamaba Velcano y tenía un gallo como
emblema, porque el gallo canta al amanecer y era, por tanto, apropiado para un
héroe solar. Pero el gallo no llegó a Creta hasta el siglo VI a. de C, y es
probable que haya desalojado a la perdiz como ave de Velcano. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZriaGdEM0COXv4l792YrYC5rcNZFcyRCt58PgUmxRmOjA8ScZIbsrSDBXznyfH0A2J83uTnktVUL9d9-rLbLaMXMgBCjJGAxxT5l6XIzSoc0iob2q0IddP9W8Rsss4DoVT-vz0Q/s1600/luna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZriaGdEM0COXv4l792YrYC5rcNZFcyRCt58PgUmxRmOjA8ScZIbsrSDBXznyfH0A2J83uTnktVUL9d9-rLbLaMXMgBCjJGAxxT5l6XIzSoc0iob2q0IddP9W8Rsss4DoVT-vz0Q/s320/luna.jpg" width="256" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Parece que en la primavera
se realizaba una danza erótica de la perdiz en honor de la diosa Luna, y que
los bailarines varones renqueaban y llevaban alas. En Palestina esta ceremonia,
llamada la Pesach («la renqueante»), se realizaba todavía, según Jerónimo, en
Beth-Hoglah («el Templo del Cojo»), donde los devotos bailaban en espiral.
Beth-Hoglah se identifica con «la era de Atad», en la que se lloraba la muerte
del rengo rey Jacob, cuyo nombre puede significar Jah Aceb («el dios del
talón»). Jeremías advierte a los judíos que no deben tomar parte en esos ritos
orgiásticos cananeos, y cita: «La perdiz recoge pollitos que no ha parido.»
Anafe, isla situada al norte de Creta, con la que Minos hizo un tratado (véase
91.a), era famosa en la antigüedad como lugar de descanso para las perdices
emigrantes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El mito de Dédalo y Talos,
como su variante, el mito de Dédalo e Ícaro, parece combinar el rito de quemar
al sustituto del rey solar, que se había puesto alas de águila (véase 29.1), en
la hoguera de la primavera —cuando comenzaba el Nuevo Año palestino— con los
ritos de arrojar al pharmacos con alas de perdiz, un sustituto análogo, desde
un risco al mar (véase 96.3), y el de punzar al rey en el tobillo con una
flecha envenenada (véase 10 abajo). Pero la admiración de los pescadores y
labradores al ver volar a Dédalo ha sido deducida, probablemente, de una
ilustración que representaba a Perseo o Marduk alados (véase 73.7). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En un sentido el laberinto
del que escaparon Dédalo e Ícaro era el piso de mosaico en el que estaba
dibujado y que tenían que seguir en la danza de la perdiz ritual (véase 98.2);
pero la huida de Dédalo a Sicilia, Cumas y Cerdeña se refiere, quizás, a la
huida de los forjadores de bronce nativos de Creta como consecuencia de
sucesivas invasiones helenas. La treta de la concha de tritón, y el entierro de
Minos en un templo de Afrodita a la que estaba consagrada esa concha (véase
11.3), indican que Minos, en este
contexto, era considerado también como Hefesto, el amante de la diosa del Mar.
Su muerte en un baño es un incidente tomado, al parecer, del mito de Niso y
Escila (véase 91.b-d); el equivalente celta de Niso, Llew Llaw, moría en un
baño mediante una treta; y lo mismo le sucedió a otro rey sagrado, Agamenón de
Micenas (véase 112.1). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjQsYAgLWetEoC_Oqvg_KdVBPVn1DYvKSBpnxkM5UxYipfyapbf_thbe8ITMO5n_0K9XVdWr2bbsOfXQ1wj9FeJBEHZRlH5S8NFuBVkc7feEk6no4QRo6ir_DYCHRWyo-0M3Tnw/s1600/38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjQsYAgLWetEoC_Oqvg_KdVBPVn1DYvKSBpnxkM5UxYipfyapbf_thbe8ITMO5n_0K9XVdWr2bbsOfXQ1wj9FeJBEHZRlH5S8NFuBVkc7feEk6no4QRo6ir_DYCHRWyo-0M3Tnw/s400/38.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nombre Náucrate
(«poderío marítimo») recuerda las consecuencias históricas de la derrota de Minos
en Sicilia, el paso del poderío marítimo de los cretenses a los griegos. El
hecho de que era una de las esclavas de Minos indica una revolución palaciega
de los mercenarios helenos en Cnosos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si Policaste, el otro
nombre de Pérdice, la madre de Talos, significa polycassitere, «mucho estaño»,
pertenece al mito del hombre de bronce, homónimo de Talos. La supremacía
cretense dependía en gran parte de abundantes abastecimientos de estaño, que se
mezclaba con cobre chipriota; según el profesor Christopher Hawkes, la fuente
más cercana era la isla de Mallorca. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hesiquio dice que Talos es
un nombre del Sol; originalmente, por tanto, Talos sólo daba la vuelta a Creta
una vez al día. Pero quizá los puertos de Creta quedaban protegidos de los
piratas por tres cuerpos de vigilancia que enviaban patrullas. Y como a Talos
el Sol se le llamaba también Tauro («el toro»; Bekker: Anécdotas i-344.10 y
ss.; Apolodoro: i.9.26), su triple visita anual a las aldeas era probablemente
un recorrido regio del rey Sol llevando su máscara de toro ritual, pues el año
cretense se dividía en tres estaciones (véase 75.2). El abrazo ardiente de
Talos puede referirse a los sacrificios de seres humanos quemados ofrecidos a
Moloch, alias Melkarth, que era adorado en Corinto como Melicertes (véase
70.5), y que probablemente también era conocido en Creta. Como este Talos llegó
de Cerdeña, adonde se decía que había huido Dédalo cuando le persiguió Minos, y
era al mismo tiempo el regalo de Zeus a Minos, los mitógrafos han simplificado
la fábula atribuyendo su construcción a Hefesto, antes que a Dédalo; Hefesto y
Dédalo eran el mismo personaje. La sardónicus risus, o rictus, un retorcimiento
de los músculos faciales, sintomático del tétanos, quizás se llamaba así porque
el hombre-ciervo de los bronces sardos primitivos tiene la misma sonrisa triste
y boquiabierta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La vena única de Talos
pertenece al misterio de la fundición de bronce primitiva mediante el método de
la cire-perdue. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1F8-IZWkHLk/UX2WIdXMHbI/AAAAAAAAB_g/vTy2t-MYvXc/s1600/02-cola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="279" src="http://3.bp.blogspot.com/-1F8-IZWkHLk/UX2WIdXMHbI/AAAAAAAAB_g/vTy2t-MYvXc/s1600/02-cola.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-I4bR6FObw3M/UX2WIR1-CEI/AAAAAAAAB_o/WkTtMMMFnoA/s1600/05-cera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://2.bp.blogspot.com/-I4bR6FObw3M/UX2WIR1-CEI/AAAAAAAAB_o/WkTtMMMFnoA/s1600/05-cera.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-AVTYatkKFcw/UX2WIVAhoJI/AAAAAAAAB_k/u8Nv7pudh4o/s1600/07-moldes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="278" src="http://3.bp.blogspot.com/-AVTYatkKFcw/UX2WIVAhoJI/AAAAAAAAB_k/u8Nv7pudh4o/s1600/07-moldes.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-aRcI-o6wz7g/UX2WKdmGZ4I/AAAAAAAAB_4/s38A4xq5OZo/s1600/10-colada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="http://1.bp.blogspot.com/-aRcI-o6wz7g/UX2WKdmGZ4I/AAAAAAAAB_4/s38A4xq5OZo/s1600/10-colada.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En primer lugar, el herrero hacía una imagen con cera de abejas
que cubría con una capa de arcilla y ponía en un horno. Tan pronto como la
arcilla estaba bien cocida abría un agujero entre el talón y el tobillo para
que saliese la cera caliente y dejase un molde en el cual se podía verter
bronce derretido. Cuando llenaba ese molde y adentro se enfriaba el metal,
rompía la capa de arcilla y quedaba la imagen de bronce con la misma forma que
la original de cera. Los cretenses llevaron el método de la cire-perdue a
Cerdeña, juntamente con el culto de Dédalo. Como Dédalo aprendió su oficio de
Atenea, a la que se llamaba Medea en Corinto, la fábula de la muerte de Talos
puede haber sido una interpretación errónea de una imagen que representaba a
Atenea haciendo una demostración del método de la cire-perdue. La tradición de
que la fusión de la cera causó la muerte de Ícaro parece pertenecer más bien al
mito de su primo Talos, porque Talos, el hombre de bronce, está íntimamente
relacionado con su homónimo, el forjador de bronce y supuesto inventor del
compás. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://images.delcampe.com/img_large/auction/000/308/738/563_008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://images.delcampe.com/img_large/auction/000/308/738/563_008.jpg" height="186" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El compás forma parte del
misterio del forjador de bronce y es esencial para el dibujo exacto de círculos
concéntricos cuando hay que forjar cuencos, yelmos o máscaras. De aquí que a
Talos se le llamara Circino («el circular»), título que se refería tanto al
curso del sol como al empleo del compás (véase 3.2). Su invento de la sierra ha
sido destacado con razón: los cretenses tenían diminutas sierras giratorias de
doble hilera de dientes para los trabajos finos y las empleaban con una
destreza maravillosa. Talos es el hijo de una ninfa-fresno, porque el carbón de
fresno produce un calor muy elevado para la fundición. Este mito también arroja
luz sobre Prometeo y su creación del hombre con arcilla; en la leyenda hebrea
el papel de Prometeo lo desempeñaba el arcángel Miguel, quien trabajaba bajo la
mirada de Jehová. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La muerte de Talos por
Peante recuerda la de Aquiles por París, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/79/ed/75/79ed7548c7aa2aa239cf122d12bf97f4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/79/ed/75/79ed7548c7aa2aa239cf122d12bf97f4.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">también hiriéndole en el talón, y las de los centauros Folo y Quirón (véase
126.3). Estos mitos se relacionan íntimamente. Folo y Quirón murieron a causa
de las flechas envenenadas de Heracles. Peante era el padre de Filoctetes, y
cuando Heracles fue envenenado por otro centauro le ordenó que encendiera la
pira; como consecuencia, Filoctetes obtuvo las mismas flechas (véase 145.f),
una de las cuales le envenenó (véase 161.1). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entonces París tomó
prestadas las flechas mortales de Apolo Tesalio para matar a Aquiles, el hijo
adoptivo de Quirón (véase 164.j); y finalmente, cuando Filoctetes vengó a
Aquiles dando muerte a París, utilizó otra flecha de la aljaba de Heracles
(véase 166.e). El rey sagrado Tesalio era muerto, al parecer, por una flecha
untada con veneno de víbora, que su sucesor le clavaba entre el talón y el
tobillo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el mito celta el
laberinto llegó a significar la tumba regia ( Diosa Blanca, p. 105); y que así
sucedía también entre los griegos primitivos lo indica su definición en el
Etymologicum Magnum como «una cueva montañesa» y por Eustacio (Sobre la Odisea
de Homero xi p.1688) como «una cueva subterránea». El etrusco Lars Porsena hizo
un laberinto para su propia tumba (Varrón, citado por Plinio: Historia natural
xxxvi.91-3), y había laberintos en las cuevas «ciclópeas», es decir,
pre-helenas, de las cercanías de Nauplia (Estrabón: viii.6.2), en Samos
(Plinio: Historia natural xxxiv.83) y en Lemnos (Plinio: Historia natural
xxxvi. 90). Salir del laberinto es, por tanto, reencarnarse. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Aunque Dédalo figura como
ateniense, a causa del demo ático llamado así en su honor, las artes dedálicas
fueron importadas en el Ática desde Creta, y no al contrario. Los juguetes que
hacía para las hijas de Cócalo eran, probablemente, muñecas con miembros
movibles, como las que complacían a Pasífae y su hija Ariadna (véase 88.e) y
que parecen haber sido utilizadas en el culto ático del árbol en honor de
Erígone. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9b/Erigone_by_Carle_Van_Loo,_oil_on_canvas,_ca._1747,_High_Museum_of_Art.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9b/Erigone_by_Carle_Van_Loo,_oil_on_canvas,_ca._1747,_High_Museum_of_Art.jpg" height="320" width="248" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De todos modos, Policaste, la hermana de Dédalo, se ahorcó, lo mismo
que dos Erigones y Ariadna (véase 79.2 y 88.10). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los mesapios de Hiria,
luego Uria y ahora Oria, eran conocidos en la época clásica por sus costumbres
cretenses: cabellos con rizos aplastados, túnicas con bordados de flores, hacha
doble, etc.; y a la cerámica descubierta allí se la puede datar en 1400 a. de
C., lo que confirma la fábula. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">CATREO Y ALTÉMENES<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Catreo, el mayor de los
hijos sobrevivientes de Minos, tuvo tres hijas: Aérope, Clímene y Apemósine; y
un hijo. Altémenes. Cuando un oráculo predijo que a Catreo le mataría uno de
sus propios hijos, Altémenes y Apemósine, la de los pies ligeros, abandonaron
piadosamente Creta, con un gran séquito, con la esperanza de eludir la
maldición. Desembarcaron en la isla de Rodas y fundaron la ciudad de Cretenia,
a la que llamaron así en honor de su isla natal. Altémenes se estableció luego
en Camiro, donde le honraban mucho los habitantes, y erigió un altar a Zeus en
el cercano monte Atabirio desde la cumbre del cual, en los días claros, podía
ver a lo lejos a su amada Creta. Rodeó el altar con toros de bronce, que
bramaban fuertemente siempre que algún peligro amenazaba a Rodas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un día Hermes se enamoró
de Apemósine, quien rechazó sus requerimientos y huyó de él. Esa noche la
sorprendió cerca de un arroyo. Ella se dio la vuelta otra vez para huir, pero
él había tendido cueros resbaladizos en la única senda por la que podía
escapar, de modo que Apemósine cayó de bruces y Hermes consiguió poseerla.
Cuando Apemósine volvió al palacio y con tristeza comunicó a Altémenes su
desgracia, él le gritó: «¡Mentirosa y ramera!», y la mató a puntapiés. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto, Catreo,
desconfiando de Aérope y Clímene, las otras dos hermanas, las desterró de
Creta, de la que era entonces rey. Aérope, después de haber sido seducida por el
pelópida Tiestes, se casó con Plístenes, quien la hizo madre de Agamenón y
Menelao; y Clímene se casó con Nauplio, el célebre navegante. Al fin, solo en
la ancianidad y, por lo que él sabía, sin heredero de su trono, Catreo fue en
busca de Altémenes, a quien quería mucho. Al desembarcar una noche en Rodas él
y sus compañeros fueron tomados equivocadamente por piratas y atacados por los
vaqueros de Camiro. Catreo trató de explicar quién era y por qué había venido,
pero los ladridos de los perros ahogaron su voz. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Altémenes corrió desde el
palacio para rechazar la supuesta invasión y, como no reconoció a su padre, lo
mató con una lanza. Cuando se enteró de que después de todo se había cumplido
el oráculo a pesar del largo destierro que se había impuesto, rogó que lo
tragase la tierra. De acuerdo con su deseo, se abrió una sima y desapareció en
ella, pero hasta el presente se le rinden honores de héroe. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Este mito artificial, que
constata una ocupación miceno-minoica de Rodas en el siglo XV a. de C., tiene
también por finalidad explicar las libaciones que se derramaban en una sima a
un héroe rodio, así como los deportes eróticos en los que unas mujeres danzaban
sobre los cueros recién desollados de los animales sacrificados. La terminación
byrios, o buriash, se da en el título regio de la tercera dinastía babilonia,
fundada en 1750 a. de C.; y el dios del Atabirio de Creta, como el dios del
Atabirium (monte Tabor) en Palestina, famoso por su culto del becerro de oro, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://iurd.com.do/home/wp-content/uploads/2014/08/becerro-oro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://iurd.com.do/home/wp-content/uploads/2014/08/becerro-oro.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">era el hitita Tesup, un dios Sol propietario de ganado (véase 67.1). Rodas
pertenecía al principio a la diosa Luna sumeria Dam-Kina, o Dánae (véase 60.3),
pero pasó a poder de Tesup (véase 42.4); y cuando se derrumbó el imperio hitita
fue colonizada por cretenses de habla griega que mantuvieron el culto del toro,
pero hicieron a Atabirio hijo de Preto («primer hombre») y Eurínome, la
Creadora (véase 1.a). En la época doria Zeus Atabirio usurpó el culto rodio de
Tesup. El bramido de les toros se produciría haciendo girar rhomboi, o
bramaderas (véase 30.1), utilizadas para ahuyentar a los malos espíritus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La muerte de Apemósine en
Camiro puede referirse a una represión brutal, por los invasores hititas más
bien que por cretenses, de un colegio de sacerdotisas oraculares en Camiro. Las
tres hijas de Catreo, como las Danaides, son la familiar tríada de la Luna:
Apemósine es la tercera persona, la equivalente de Camira. Catreo, muerto
accidentalmente por Altémenes, como Layo, muerto accidentalmente por su hijo
Edipo (véase 105.d)t y Odiseo por su hijo Telégono (véase 170.k), tuvo que
haber sido un predecesor en el reinado sagrado más bien que un padre; pero la
fábula ha sido mal relatada: el hijo, y no el padre, debía desembarcar y lanzar
la lanza en forma de pastinaca. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">LOS HIJOS DE PANDIÓN<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Erecteo, rey de
Atenas, fue muerto por Posidón, sus hijos Cécrope, Pandoro, Metión y Orneo
disputaron la sucesión; y Juto, cuyo veredicto hizo rey al mayor, Cécrope, tuvo
que abandonar apresuradamente el país de Atica. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cécrope, a quien Metión y
Orneo amenazaron con la muerte, huyó primeramente a Megara y luego a Eubea,
donde se le unió Pandoro y fundaron una colonia. El trono de Atenas recayó en
el hipo de Cécrope, Pandión, cuya madre era Metiadusa, hija de Eupálamo. Pero
no gozó del poder durante mucho tiempo, pues aunque murió Metión, sus hijos con
Alcipa, o Ifínoe, demostraron ser tan envidiosos como él. Estos hijos se
llamaban Dédalo, al que algunos, no obstante, llaman su nieto; Eupálamo, a
quien otros llaman su padre; y Sición. A Sición se le llama también variadamente
hijo de Erecteo, Pélope o Maratón, pues estas genealogías están muy confusas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando los hijos de Metión
expulsaron a Pandión de Atenas él huyó a la corte del rey Pilas, Pilos o Pilón,
un rey lélege de Megara, con cuya hija Pilia se casó. Más tarde Pilas mató a su
tío Biante y, dejando que Pandión gobernara en Megara, se refugió en Mesenia,
donde fundó la ciudad de Pilos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desalojado de allí por
Neleo y los pelasgos de Yolco, penetró en la Elide y allí fundó una segunda
Pilos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Megara Pilia dio a
Pandión cuatro hijos: Egeo,</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ies-mcatalan.com/extraescolares/viajes/imagenes/TemisEgeo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.ies-mcatalan.com/extraescolares/viajes/imagenes/TemisEgeo.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> Palante, Niso y Lico, aunque los hermanos
envidiosos de Egeo difundieron el rumor de que este último era hijo bastardo de
un tal Escirio. Pandión nunca volvió a Atenas. Tiene un altar de héroe en
Megara, donde todavía se muestra su tumba en el Risco de Atenea Somormujo, como
prueba de que este territorio perteneció en un tiempo a Atenas; fue disfrazada de
esa ave que Atenea ocultó a su padre Cécrope bajo sus alas y lo llevó sin que
sufriera daño alguno a Megara. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de la muerte de
Pandión sus hijos marcharon contra Atenas, expulsaron a los hijos de Metión y
dividieron el Ática en cuatro partes, como su padre les había ordenado que
hicieran. Como Egeo era el mayor, recibió la soberanía de Atenas, en tanto que
sus hermanos echaron suertes para el reparto del resto del reino. A Niso le
tocó Megara y la región circundante hasta Corinto al oeste; a Lico le tocó la
Eubea y a Palante el Ática meridional, donde engendró una tosca raza de
gigantes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El hijo de Pilas, Escirón,
quien se casó con una hija de Pandión, disputó el derecho de Niso a Megara, y
Éaco, llamado para juzgar la disputa, concedió el reino a Niso y sus
descendientes, pero el mando de sus ejércitos a Escirón. En esa época se le dio
a Megara el nombre de Nisa, y Niso dio también su nombre al puerto de Nisea,
que él fundó. Cuando Minos mató a Niso lo enterraron en Atenas, donde todavía
se ve su tumba detrás del Liceo. Sin embargo, los megarenses, quienes no
admiten que su ciudad fuera tomada por los cretenses, pretenden que Megareo se
casó con Ifínoe, la hija de Niso, y sucedió a éste. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Egeo, como Cécrope y
Pandión, vieron su vida amenazada constantemente por las conspiraciones de sus
parientes, entre ellos Lico, de quien se dice que fue desterrado de Eubea. Lico
se refugió en el reino de Sarpedón y dio su nombre a Licia, después de visitar
a Afareo en Arene y de iniciar a la casa real en los misterios de las Grandes
Diosas Deméter y Perséfone, y también en los de Atis en Andania, la antigua
capital de Mesenia. Esta Atis, que dio su nombre al país de Ática, era una de
las tres hijas de Cránao, el rey autóctono de Atenas que reinaba en la época
del diluvio de Deucalión. El bosquecillo de encinas de Andania, donde Lico
purificaba a los iniciados, lleva todavía su nombre. Se le había otorgado la
facultad de la profecía y fue su oráculo el que declaró posteriormente que si
los mesenios mantenían a salvo cierta cosa secreta, un día recuperarían su
patrimonio, pero si no la mantenían lo perderían para siempre. Lico se refería
a una explicación de los misterios de la Gran Diosa grabada en una hoja de
estaño, que los mesenios enterraron inmediatamente en una urna de bronce entre
un tejo y un mirto en la cumbre del monte Itone. El tebano Épaminondas la
desenterró finalmente cuando devolvió a los mesenios su gloria anterior. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://mimundofilosofico.files.wordpress.com/2013/09/lykeion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://mimundofilosofico.files.wordpress.com/2013/09/lykeion.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Liceo de Atenas también
se llama así en honor de Lico; desde los tiempos más primitivos ha estado
consagrado a Apolo, quien fue el primero que recibió el sobrenombre de «Liceo»,
y ahuyentaba a los lobos de Atenas con el olor de sus sacrificios. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las genealogías míticas
como éstas eran citadas siempre que se disputaba la soberanía de estados o
privilegios hereditarios. La división de Megara entre el rey sagrado, quien
realizaba los sacrificios necesarios, y su sucesor, quien mandaba el ejército,
tiene su paralelo en Esparta (véase 74.1). El nombre de Egeo es testimonio de
la existencia del culto de la cabra en Atenas (véase 8.1) y el de Lico lo es
del culto del lobo; todo ateniense que mataba un lobo estaba obligado a
enterrarlo mediante suscripción pública (Escoliasta sobre Apolonio de Rodas:
ii. 124). El somormujo estaba consagrado a Atenea como protectora de los
barcos, y como el Risco de Atenea dominaba el mar, éste puede haber sido otro
de los riscos desde los que su sacerdotisa lanzaba al pharmacos emplumado
(véase 70.7; 89.6, etc.). Atis ( actes thea, «diosa de la costa escarpada»)
parece haber sido un título de la triple diosa ática; sus hermanas se llamaban
Cránae («pétrea») y Granéeme («punto rocoso»; Apolodoro: iii.14.5); y como a
Procne y Filomela, cuando se transformaron en aves, se las llamaba
conjuntamente Atis (Marcial: i.54.9 y v. 67.2), es probable que ella se
relacionara con el mismo ritual de la cima del risco. Atis, como Atenea, tiene
otras epifanías de aves en Homero (véase 97.4). Los misterios de las Grandes
Diosas que concernían a la resurrección fueron enterrados entre un tejo y un
mirto porque estos árboles representaban, respectivamente, a la última vocal y
la ultima consonante del alfabeto de árboles (véase 52.3) y estaban consagrados
a la diosa de la Muerte. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">EL NACIMIENTO DE TESEO<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La primera esposa de
Egeo fue Mélite, hija de Hoples; y la segunda Calcíope, hija de Rexenor; pero
ninguna de ellas le dio hijos. Atribuía eso, y las desdichas de sus hermanas
Procne y Filomela, a la ira de Afrodita, por lo que introdujo su culto en Atenas
y luego fue a consultar con el oráculo de Delfos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El oráculo le advirtió que
“no debía abrir la boca de su repleto odre de vino hasta que llegara al punto
más alto de Atenas si no quería morir de pena un día”, respuesta que Egeo no
pudo interpretar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En su viaje de regreso
se detuvo en Corinto, y allí Medea le hizo jurar solemnemente que la ampararía
contra todos sus enemigos si alguna vez se refugiaba en Atenas, y en cambio se
comprometió a procurarle un hijo por arte de magia. Luego hizo una visita a
Trecén, adonde sus viejos compañeros Piteo y Trecén, hijos de Pélope, habían
ido recientemente desde Pisa para compartir un reino con el rey Ecio. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ecio era el sucesor de su
padre Antas, hijo de Posidón y Alcíone, quien, después de fundar las ciudades
de Antea e Hiperea, se había hecho a la mar para fundar Halicarnaso en Caria.
Pero Ecio parece haber poseído escaso poder, porque Piteo, después de la muerte
de Trecén, unió Antea a Hiperea en una sola ciudad que dedicó conjuntamente a
Atenea y Posidón y la llamó Trecén. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZwPyisaou55_sektbpwYT6ypAL4tGaU37e7dAUPWky3eCzuQUOTfbeN2DjacnmZp1KpcagL8yc8j9FddslEU8jaz-UCjTOg16qZOKq1xPNM2_hzRTcPvKdb6nYK4GV66lpjft4A/s1600/Trec%25C3%25A9n.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZwPyisaou55_sektbpwYT6ypAL4tGaU37e7dAUPWky3eCzuQUOTfbeN2DjacnmZp1KpcagL8yc8j9FddslEU8jaz-UCjTOg16qZOKq1xPNM2_hzRTcPvKdb6nYK4GV66lpjft4A/s320/Trec%25C3%25A9n.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Piteo era el hombre más
culto de su época y se cita con frecuencia uno de sus apotegmas morales sobre
la amistad: «No debes marchitar la esperanza que la amistad ha concebido, sino
colmar bien su medida.» Fundó en Trecén un templo de Apolo Oracular, que es el
Templo más antiguo que sobrevive en Grecia, y dedicó también un altar a la
diosa triple Temis. Tres tronos de mármol blanco, colocados ahora sobre su
tumba detrás del templo de Ártemis Salvadora, les servían a él y otros dos de
asientos para juzgar. También enseñó el arte de la oratoria en el templo de las
Musas de Trecén —fundado por el hijo de Hefesto llamado Árdalo, el famoso
inventor de la flauta— y existe todavía un tratado de retórica escrito por él. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ahora bien, cuando Piteo
vivía todavía en Pisa, Belerofonte le había pedido que se casara con su hija
Etra, pero lo enviaron a Caria deshonrado antes que se pudiera celebrar el
casamiento; aunque seguía comprometido con Belerofonte, ella tenía pocas
esperanzas de que regresara. Por lo tanto, Piteo, afligido por la virginidad
forzosa de su hija, e influido por Medea, la cual les estaba hechizando a todos
desde lejos, emborrachó a Egeo y lo mandó a la cama con Etra. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxfYU5G2WA2RpH9sqwmajE0Gbk6Whh1e8neeWUR6krrfLIcfNf7dq-ywjhrrX8nOvdKBTeMIUSFBwndWNFHLiDeEq6icdR3MezSnAm-0HnQPG5LZ9sUnRCbewBr2FCtQ41ZQLSVw/s1600/Imagen11.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxfYU5G2WA2RpH9sqwmajE0Gbk6Whh1e8neeWUR6krrfLIcfNf7dq-ywjhrrX8nOvdKBTeMIUSFBwndWNFHLiDeEq6icdR3MezSnAm-0HnQPG5LZ9sUnRCbewBr2FCtQ41ZQLSVw/s320/Imagen11.1.jpg" width="164" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esa misma noche,
a una hora más avanzada, la gozó también Posidón. Pues, obedeciendo un sueño
que le envió Atenea, dejó al borracho Egeo y pasó vadeando a la isla de Esfera,
que se halla cerca de Trecén, llevando libaciones para derramarlas en la tumba
de Esfero, el auriga de Pélope. Allí, con la connivencia de Atenea, la dominó Posidón,
y luego Etra cambió el nombre de la isla de Esfera en Hiera y erigió en ella un
templo a Atenea Apaturia, estableciendo la regla de que en adelante toda
muchacha trecenia dedicase su cinturón a la diosa antes de casarse. Pero
Posidón concedió generosamente a Egeo la paternidad de todos los hijos que le
nacieran a Etra durante los cuatro meses siguientes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Egeo despertó y
se encontró en el lecho de Etra, le dijo a ésta que si les nacía un hijo no debía
ser abandonado ni enviado a otra parte, sino que se le debía criar secretamente
en Trecén. Luego volvió a Atenas para celebrar el Festival Panateneo, después
de ocultar su espada y sus sandalias bajo una roca hueca llamada el Altar de
Zeus el Fuerte, la que se hallaba en el camino de Trecén a Hermíone. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si cuando el niño creciera
podía mover esa roca y recuperar las prendas, se le debía enviar con ellas a
Atenas. Entretanto, Etra debía guardar silencio para que los sobrinos de Egeo,
los cincuenta hijos de Palante, no conspirasen contra su vida. La espada era
una herencia de Cécrope. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En un lugar llamado
ahora Genetlio, en el camino que va de la ciudad al puerto de Trecén, Etra dio
a luz un niño. Algunos dicen que le dio inmediatamente el nombre de Teseo,
porque las prendas habían sido depositadas para él; otros, que posteriormente
él obtuvo ese nombre en Atenas. Fue criado en Trecén, donde su guardián, Piteo,
difundió discretamente el rumor de que Posidón había sido su padre; y un tal
Cónidas, a quien los atenienses siguen sacrificando un carnero la víspera de
las Fiestas Teseas, fue su pedagogo. Pero algunos dicen que Teseo se crió en
Maratón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un día Heracles, que
comía en Trecén con Piteo, se quitó su piel de león y la arrojó sobre un
taburete. Cuando los niños del palacio entraron comenzaron a gritar y huyeron,
menos Teseo, que entonces tenía siete años y que corrió a tomar un hacha de la
pila de leña y volvió audazmente dispuesto a atacar a un verdadero león. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A la edad de dieciséis
años hizo una visita a Delfos y ofreció a Apolo el primer cabello que le habían
cortado al llegar a la virilidad. Sólo se afeitó, no obstante, la parte
delantera de la cabeza, como los árabes y misios, o como los belicosos abantes
de Eubea, que con ello privaban a sus enemigos de una ventaja en la lucha
cuerpo a cuerpo, A esta dase de tonsura, y al recinto donde él realizó la
ceremonia, se les llama todavía téseos. Era ya un joven fuerte, inteligente y
prudente; y Etra lo llevó a la roca bajo la cual Egeo había ocultado la espada
y las sandalias y le refirió la historia de su nacimiento. Teseo no tuvo
dificultad para mover la roca, a la que desde entonces se le llama la «Roca de
Teseo», y recuperó las prendas. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6Z4l6-yfN6eV0mFldm_JM5XCDpoItZugN5QlKqbhsWrQCkqHoFHFk4dkWYT-OIkYYTw1jRUvDr2Z8s2cW487d2qrNi1YBYRUeh3Q6HxyHqWQdK5dTqnxDMN-_KW7Bp9t5LQOdQ/s1600/3486f18e69fd1d480930130b3a03c708.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq6Z4l6-yfN6eV0mFldm_JM5XCDpoItZugN5QlKqbhsWrQCkqHoFHFk4dkWYT-OIkYYTw1jRUvDr2Z8s2cW487d2qrNi1YBYRUeh3Q6HxyHqWQdK5dTqnxDMN-_KW7Bp9t5LQOdQ/s320/3486f18e69fd1d480930130b3a03c708.jpg" width="270" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, a pesar de las advertencias de
Piteo y de los ruegos de su madre, no quiso ir a Atenas por la ruta segura del
mar, sino que insistió en viajar por tierra, impulsado por el deseo de emular
las hazañas de su primo hermano Heracles, a quien admiraba mucho. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://c2.staticflickr.com/8/7102/7049126121_8a933e5d1b_h.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://c2.staticflickr.com/8/7102/7049126121_8a933e5d1b_h.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo llevaba una piel de
león como Heracles, y, por tanto, tuvo que haber sido el rey sagrado y no el
sucesor. Pero cuando, después de las guerras persas, Teseo se convirtió en el
principal héroe nacional de Atenas, al menos su paternidad tenía que ser
ateniense, porque su madre era de Trecén. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los mitógrafos decidieron,
en consecuencia, resolver el problema de ambos modos. Teseo era ateniense, hijo
de Egeo y mortal, pero siempre que necesitase reclamar a Posidón como padre
podía hacerlo (véase 98.j y 101.f). En cualquiera de los dos casos su madre
seguía siendo de Trecén. Atenas tenía allí intereses importantes. No se
perdonaron esfuerzos para relacionar a Teseo con Heracles, pero los atenienses
nunca llegaron a ser lo bastante poderosos como para convertirlo en un dios
olímpico. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Parece, no obstante, que
hubo por lo menos tres personajes mitológicos que se llamaban Teseo: uno de
Trecén, otro de Maratón en Auca, y el tercero del territorio lapita. No se
unificaron en un solo personaje hasta el siglo VI a. de C, cuando (como sugiere
el profesor George Thomson) los Butadas, un clan lapita cuyos miembros habían
llegado a ser los principales aristócratas de Atenas e incluso usurpado el
sacerdocio pelasgo nativo de Erecteo, presentaron al Teseo ateniense como un
rival de Heracles dorio (véase 47.4). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La visita de Etra a Esfera
indica que la antigua costumbre de la auto-prostitución por muchachas solteras
sobrevivió en el templo de Atenea durante algún tiempo después de haber sido
implantado el sistema patriarcal. Difícilmente puede haber sido traído de
Creta, pues Trecén no es una ciudad micénica, pero quizás era una importación
cananea, como en Corinto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las sandalias y la espada
son antiguos símbolos de realeza; la extracción de una espada de una roca
parece haber formado parte del ritual de la coronación en la Edad de Bronce
(véase 81.2). Odin, Galahad y Arturo</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espada-excalibur/espadas-excalibur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espada-excalibur/espadas-excalibur.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">tuvieron que realizar todos ellos una
hazaña análoga; y una espada inmensa, con puño de león y hundida en una roca,
figura en la escena de un casamiento sagrado grabada en Hatasus (véase 145.5).
Como a esta roca se la llama tanto Altar de Zeus el Fuerte como Roca de Teseo,
puede suponerse que «Zeus» y «Teseo» eran títulos alternativos del rey sagrado
que era coronado allí; pero le armaba la diosa. El «Apolo» al que Teseo dedicó
su cabello sería Karu («hijo de la diosa Car»; véase 82.6 y 86.2), llamado
también Car, Q're, o Carys, el rey solar al que le cortaban anualmente el
cabello antes de su muerte (véase 83.3), como cortaban el del tirio Sansón y el
del megarense Niso (véase 91.1). En una fiesta llamada la Comiria («recorte del
cabello») los muchachos le sacrificaban sus guedejas en una ceremonia fúnebre
anual, y luego los llamaban cúretes (véase 7.4). Esta costumbre, probablemente
de origen libio (Herodoto: iv.194), se había extendido al Asia Menor y Grecia;
una prohibición de la misma se da en el Levítico xxi.5. Pero en la época de
Plutarco ya se adoraba a Apolo como el dios Sol inmortal y, en prueba de ello,
conservaba el cabello rigurosamente sin cortar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">LOS TRABAJOS DE TESEO</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCguPQ9w6Ldv2LbJMSQiVDPD2ppDIvx-EYN_zDq8WVrnoWYwpI1A9TsutNIXfPS-fYcSFcWF6aacM7jcKN7wBNjms1Kn7F_1SvaK3JWng32Uor0ZZuDh-TheKSqM2d2B0yfPSBjw/s1600/theseus_labors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCguPQ9w6Ldv2LbJMSQiVDPD2ppDIvx-EYN_zDq8WVrnoWYwpI1A9TsutNIXfPS-fYcSFcWF6aacM7jcKN7wBNjms1Kn7F_1SvaK3JWng32Uor0ZZuDh-TheKSqM2d2B0yfPSBjw/s320/theseus_labors.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo salió para librar de
bandidos el camino costero que llevaba de Trecén a Atenas. No se proponía
intervenir en pendencias, sino vengarse de todos los que se atrevieran a
molestarle, ajustando el castigo al delito, como hacía Heracles. En Epidauro le
atacó Perifetes el rengo. Perifetes, a quien algunos llaman hijo de Posidón y
otros hijo de Hefesto y Anticlea, poseía una gran maza de bronce, con la que
solía matar a los caminantes; de ahí su apodo de Corunetes, o «el hombre del
garrote». </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/at2HuxhfapM/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/at2HuxhfapM/hqdefault.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo le arrancó la maza de las manos y lo mató con ella. Complacido
con su tamaño y su peso, en adelante la llevó a todas partes con orgullo; y
aunque él había podido parar su golpe mortal, en sus manos esta arma siempre
mataba sin fallar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el lugar más estrecho
del istmo, desde el que se ven el golfo de Corinto y el Sarónico, vivía Sinis,
el hijo de Pemón, o, según dicen algunos, de Polipemón y Silea, hija de
Corinto, quien pretendía ser hijo de Posidón. Le apodaban Pitiocantos o
«doblador de pinos», porque tenía fuerza suficiente para inclinar las puntas de
los pinos hasta que tocaban la tierra, y con frecuencia pedía a los transeúntes
que le ayudasen en esa tarea, pero cuando lo hacían soltaba de pronto la punta
del árbol, y éste, al enderezarse, lanzaba al aire a los incautos quienes se
mataban al caer. O bien inclinaba las copas de dos árboles vecinos hasta que se
tocaban y entonces ataba a cada una de ellas un brazo de su víctima, que era
despedazada cuando los árboles volvían a enderezarse. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo luchó con Sinis, lo
dominó e hizo con él lo que él hacía con otros. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Theseus_Sinis_Staatliche_Antikensammlungen_8771.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Theseus_Sinis_Staatliche_Antikensammlungen_8771.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En aquel momento una hermosa
muchacha corrió a ocultarse en un bosquecillo de juncos y espárragos
silvestres. Él la siguió y, tras una larga búsqueda, la encontró invocando a
las plantas y prometiéndoles que nunca las quemaría ni destruiría si la ocultaban
y salvaban. Cuando Teseo le juró que no la trataría con violencia, ella
consintió en salir de allí y resultó que era Perígune, hija de Sinis. Perígune
se enamoró de Teseo a primera vista, le perdonó la muerte de su odioso padre y,
a su debido tiempo, le dio un hijo, Melanipo. Más tarde, la dio en matrimonio a
Deyoneo el ecalio. Sin embargo, algunos dicen que Teseo mató a Sinis muchos
años después y le dedicó los Juegos ístmicos, aunque habían sido fundados por
Sísifo en honor de Melicertes, el hijo de Ino. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipfRLR87QzF3ERr5FYqkoqShoUJBcqjX0O3BkWByydWaBPMHfSzN0P9PsOKSHHLDlEe4qLiDeBz6gKMULXqafCmkWATwerx-a3Q383C2NgiKFMFnbhz0uq17H4WyjPST3zhlBa7g/s1600/MANF11265_SEQ_029_S.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipfRLR87QzF3ERr5FYqkoqShoUJBcqjX0O3BkWByydWaBPMHfSzN0P9PsOKSHHLDlEe4qLiDeBz6gKMULXqafCmkWATwerx-a3Q383C2NgiKFMFnbhz0uq17H4WyjPST3zhlBa7g/s400/MANF11265_SEQ_029_S.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Luego, en Cromión,
persiguió y mató a una puerca montés feroz y monstruosa que había dado muerte a
tantos cromionios, que ya no se atrevían a arar sus campos. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vignette2.wikia.nocookie.net/el-bestiario/images/7/76/Cerda_de_cromion.jpg/revision/latest?cb=20141018004053&path-prefix=es" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://vignette2.wikia.nocookie.net/el-bestiario/images/7/76/Cerda_de_cromion.jpg/revision/latest?cb=20141018004053&path-prefix=es" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Este animal, que
llevaba el nombre de la vieja que lo crió, era, según se decía, hijo de Tifón y
Equidna. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Siguiendo el camino de la
costa, Teseo llegó a los riscos escarpados que se alzan del mar y que se habían
convertido en un baluarte del bandido Escirón. Algunos dicen que era corintio e
hijo de Pélope o de Posidón, y otros que era hijo de Heníoque y Caneto. Escirón
acostumbraba a sentarse en una roca y obligar a los viajeros a que le lavasen
los pies; cuando ellos se inclinaban para hacerlo, les daba un puntapié y los
arrojaba desde el risco al mar, donde una tortuga gigante que nadaba por los
alrededores esperaba para devorarlos. (Las tortugas de mar se parecen a las de
tierra, sólo que son más grandes y tienen aletas en vez de patas.) Teseo se
negó a lavarle los pies a Escirón, lo levantó de la roca y lo arrojó al mar.
Pero los megareses dicen que el único Escirón con que Teseo luchó era un
honrado y generoso príncipe de Megara, padre de Endéis, que se casó con Éaco y
dio a luz a Peleo y Telamón; añaden que Teseo mató a Escirón después de la toma
de Eleusis, muchos años después, y que celebró los Juegos ístmicos en su honor
bajo el patrocinio de Posidón. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFDIHsaz96EEFEzBY4YgbKjEH0F77Hwp_3n0eBgHrcORnuQJO59vl7IhwQPpEcuwvNVLng7UKYPPAp5Ra9xU1mtSq0pnpCdTFrovoaZOiCoOeICSglvTR1EUNDT9amPC_NQoswLQ/s400/Atamante-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFDIHsaz96EEFEzBY4YgbKjEH0F77Hwp_3n0eBgHrcORnuQJO59vl7IhwQPpEcuwvNVLng7UKYPPAp5Ra9xU1mtSq0pnpCdTFrovoaZOiCoOeICSglvTR1EUNDT9amPC_NQoswLQ/s400/Atamante-2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los riscos de Escirón se
alzan cerca de las Rocas Molurias, y por ellos corre la senda que hizo Escirón
cuando mandaba los ejércitos de Megara. Al fuerte viento del noroeste que sopla
hacia el mar a través de esos riscos lo llaman Escirón los atenienses. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Prosiguiendo su viaje a
Atenas, Teseo se encontró con Cerción, el arcadio, de quien algunos dicen que
era hijo de Bronco y la ninfa Argíope, y otros que era hijo de Hefesto o
Posidón. Desafiaba a los transeúntes a luchar con él cuerpo a cuerpo y luego
los aplastaba con su fuerte abrazo. Pero Teseo lo levantó asiéndolo por las
rodillas y, con gran complacencia de Deméter, que presenciaba el combate, lo
arrojó de cabeza a tierra. La muerte de Cerción fue instantánea. Teseo no
confiaba en la fuerza tanto como en la destreza, pues había inventado el arte
de la lucha cuerpo a cuerpo, cuyos principios no habían sido comprendidos hasta
entonces. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Kylix_Ais%C3%B3n_Teseo_(M.A.N._Madrid)_06.jpg/200px-Kylix_Ais%C3%B3n_Teseo_(M.A.N._Madrid)_06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Kylix_Ais%C3%B3n_Teseo_(M.A.N._Madrid)_06.jpg/200px-Kylix_Ais%C3%B3n_Teseo_(M.A.N._Madrid)_06.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Eleusis se muestra todavía el lugar donde luchaba Cerción, situado
en el camino que va a Megara, cerca de la tumba de su hija Álope, a la que se
dice que violó Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando llegó a Coridalo,
en Ática, Teseo mató al padre de Sinis, Polipemón, apodado Procrustes, quien
vivía junto al camino y tenía dos lechos en su casa, uno pequeño y el otro
grande. Cuando ofrecía alojamiento a los viajeros por la noche, hacía que los
hombres pequeños se acostasen en el lecho grande y los estiraba en un potro
para que se ajustasen a él; y a los hombres altos los hacía acostar en el lecho
pequeño y luego les serraba toda la parte de las piernas que sobresalía de él. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6uTwfhqNtHSpGESYn6QeBVPQFybDUl9-qA-2GMKBj6tWpEIoBYPpe_3RCXLmMEDo6CzEnKxVp1SsFcYMOki9uYyFTZ5XXqYvdZzZVDw9RZLmsKcfznlYl7QhqZ-BziYI6iSfZw/s1600/Theseus-Procrustes-British-Museum-detail.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6uTwfhqNtHSpGESYn6QeBVPQFybDUl9-qA-2GMKBj6tWpEIoBYPpe_3RCXLmMEDo6CzEnKxVp1SsFcYMOki9uYyFTZ5XXqYvdZzZVDw9RZLmsKcfznlYl7QhqZ-BziYI6iSfZw/s1600/Theseus-Procrustes-British-Museum-detail.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero algunos dicen que sólo utilizaba un lecho y que alargaba o acortaba a sus
huéspedes de acuerdo con su medida. En todo caso, Teseo hizo con él lo que él había
hecho con otros. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La muerte de Perifetes ha
sido inventada para explicar la maza de bronce de Teseo, igual a la que llevaba
Heracles (véase 120.5).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La Cerda Cromiona, alias
Fea, es la cerda blanca Deméter (véase 24.7 y 74.4), cuyo culto fue suprimido
muy pronto en el Peloponeso. El que Teseo emprendiera su viaje sólo para matar
a una cerda preocupaba a los mitógrafos: Higinio y Ovidio la convierten en un
jabalí, y Plutarco la describe como una mujer bandido cuya conducta repugnante
le mereció el apodo de «cerda». Pero aparece en el mito gales primitivo como la
Vieja Cerda Blanca, Hen Wen, atendida por el porquerizo mago Coll ap Collfrewr,
que introdujo el trigo y las abejas en Britania; y al porquerizo mago de
Deméter, Eubuleo, se le recordaba en el Festival de las Tesmoforias en Eleusis,
en el que cerdos vivos eran arrojados a una sima en su honor. Sus restos
putrefactos servían luego para fertilizar el trigo para sembrar (Escoliasta
sobre Diálogos entre prostitutas de Luciano ii.l). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las fábulas de Escirón y
Cerción se basan, al parecer, en una serie de imágenes que ilustraban la ceremonia
de arrojar a un rey sagrado como pharmacos desde la Roca Blanca. El primer
héroe que murió así fue Melicertes (véase 70.h), o sea Heracles Melkarth de
Tiro, quien parece haber sido despojado de sus aderezos regios —la clava, la
piel de león y los coturnos— y luego provisto con alas, aves vivas y un parasol
para aminorar su caída (véase 89.6; 92.3 y 98.7). Esto es para indicar que
Escirón, que aparece dispuesto a arrojar de un puntapié a un viajero al mar, es
el pharmacos que se prepara para su prueba en las Esciroforias, que se
celebraban en el último mes del año, es decir, en el solsticio de verano; y que
una segunda escena, explicada como la lucha cuerpo o cuerpo de Teseo con
Cerción, le muestra levantado al aire por su sucesor (como en la terracota del
peristilo real de Atenas; Pausanias: i.3.1), mientras la sacerdotisa de la
diosa observa complacida.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcebm85798hiDWZfzfLRaQ0fHP8dVLNRxcWsgtk4Tl4AjZN6fIayu_a_D1ZW3jSAGoc0_WfU6wGi8fxB_E-mRqPeQf7auLjmuw7FZcdAg5K_qNZgjgEPK4x66W9MfoqaxCZ8WzPQ/s1600/MANF11265_SEQ_018_S.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcebm85798hiDWZfzfLRaQ0fHP8dVLNRxcWsgtk4Tl4AjZN6fIayu_a_D1ZW3jSAGoc0_WfU6wGi8fxB_E-mRqPeQf7auLjmuw7FZcdAg5K_qNZgjgEPK4x66W9MfoqaxCZ8WzPQ/s400/MANF11265_SEQ_018_S.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> Ésta es una situación mitológica común: Heracles, por
ejemplo, luchó por un reino con Anteo en Libia (véase 133.h), y con Erix en
Sicilia (véase 132.q); Odiseo con Filomélides en Ténedos (véase 161.f). Una
tercera escena, tomada como la venganza de Teseo con Escirón, muestra al
pharmacos lanzándose al aire con el parasol en la mano. En una cuarta, ha
llegado al mar y su parasol flota en las olas; la supuesta tortuga que esperaba
para devorarlo era sin duda el parasol, pues no hay constancia de ningún culto
de la tortuga en Ática. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nombre de Cerción lo
relaciona con el culto del cerdo. Lo mismo sucede con sus padres: Branco se
refiere al gruñido de los cerdos, y Argíope es un sinónimo de Fea. Fue sin duda
Teseo el hijo de Posidón quien violó a Álope, es decir, suprimió el culto de la
diosa Luna de Megara como Zorra (véase 49.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tanto a Sinis como a
Escirón se los describe como el héroe en cuyo honor fueron dedicados nuevamente
los Juegos ístmicos; el apodo de Sinis era Pitiocantos; y Escirón, como
Pitiocantos, era un viento del nordeste. Pero como los Juegos ístmicos habían
sido fundados originalmente en memoria de Heracles Melkarth, la destrucción de
Pitíocantos parece referirse a la supresión del culto de Bóreas en Atenas, el
cual, no obstante, fue restablecido después de las guerras persas (véase 48.4).
En ese caso, los Juegos ístmicos son análogos a los Juegos Píticos, fundados en
memoria de Pitón, que era el Viento Norte fertilizante y también el alma del
rey sagrado muerto por su rival Apolo. Además, «Procrustes», según Ovidio y el
escoliasta sobre Hipólito de Eurípides (977), era sólo otro apodo de
Sinis-Pitiocantos; y Procrustes parece ser un personaje novelesco inventado
para explicar una imagen familiar: el cabello del rey viejo —Sansón, Pterelao
(véase 89.7), Niso (véase 91.1), Curoi, Llew Llaw, o como quiera que se le
llamase— está atado al poste de la cama por su novia traidora, mientras su
rival avanza, con el hacha en la mano, para matarlo. «Teseo» y sus helenos
abolieron la costumbre de arrojar al rey viejo por la Roca Moluria y volvieron
a dedicar los juegos a Posidón a expensas de Ino; Ino era uno de los títulos
anteriores de Atenea. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> TESEO Y MEDEA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando llegó al Ática,
Teseo encontró junto al río Cefiso a los hijos de Fítalo, quienes le
purificaron de la sangre que había derramado, pero especialmente de la de
Sinis, su pariente materno. El altar de Zeus Benigno, en el que se realizó esa
ceremonia, se alza todavía a la orilla del río. Luego los Fitálidas acogieron a
Teseo como su huésped; fue la primera verdadera hospitalidad de que había sido objeto
desde que abandonara Trecén. Vestido con una larga túnica que le llegaba a los
pies y con el cabello bien trenzado, entró en Atenas en el octavo día del mes
Cronio, llamado ahora Hecatombeón. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmG-VuCaCejMMwTRCrKHeg9MyM80YPmVCrBJpIyoBrLqc4GJ5h7kUPFvTmzKHBQu8gSqqVV8GBENuh5Qu8jT5K-dY-lZgb2vVQM45INGPbbQ0pYEPtBbSGwXNT4XtXbRfvuX9Iiw/s1600/teseoenatenas1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmG-VuCaCejMMwTRCrKHeg9MyM80YPmVCrBJpIyoBrLqc4GJ5h7kUPFvTmzKHBQu8gSqqVV8GBENuh5Qu8jT5K-dY-lZgb2vVQM45INGPbbQ0pYEPtBbSGwXNT4XtXbRfvuX9Iiw/s320/teseoenatenas1.jpg" width="308" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Al pasar junto al templo casi terminado de
Apolo el Delfín, unos albañiles que trabajaban en el techo le tomaron
equivocadamente por una muchacha y le preguntaron con impertinencia por qué le
dejaban andar sin acompañantes. Sin dignarse contestar, Teseo desunció los
bueyes del carro de los albañiles y lanzó a uno de ellos al aire muy por encima
del techo del templo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ahora bien, mientras Teseo
crecía en Trecén, Egeo había mantenido su promesa a Medea. Le dio albergue en
Atenas cuando huyó de Corinto en el célebre carro tirado por serpientes aladas </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://nws.nice264.com/image/ubtv/41c55bcee0f6259a8867.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://nws.nice264.com/image/ubtv/41c55bcee0f6259a8867.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y se casó con ella, confiando con razón en que sus hechizos le permitirían
engendrar un heredero, pues, todavía no sabía que Etra le había dado a Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero Medea reconoció a
Teseo tan pronto como llegó a la ciudad y sintió celos por Medo, el hijo que
había tenido con Egeo, de quien se esperaba generalmente que le sucediera en el
trono de Atenas. En consecuencia, convenció a Egeo de que Teseo venía como
espía o asesino e hizo que le invitara a un banquete en el templo del Delfín.
Egeo, que utilizaba el templo como su residencia, le ofrecería entonces una
copa de vino preparada por ella.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3f/Medea-Sandys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3f/Medea-Sandys.jpg" width="268" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> Esa copa contendría matalobos, veneno que
Medea había llevado de la bitinia Aquerusia, donde salió por primera vez de la
espuma mortífera que esparció Cerbero cuando Heracles lo sacó a rastras del
Tártaro; como el matalobos florece en las rocas desnudas, los campesinos lo
llaman «acónito». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos dicen que cuando
sirvieron el asado en el Delfinio, Teseo desenvainó ostentosamente su espada,
como si fuera a trinchar la carne, con lo que atrajo la atención de su padre;
pero otros dicen que, sin recelar nada, se llevó la copa a los labios antes de
que Egeo observase las serpientes erectidas grabadas en el puño de marfil de la
espada y que entonces arrojó el veneno al suelo. </span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyetHW2hLGtP-H3UH78zepiyVDUKbi9_jdD1O7wOkw8wl89wBgOL66lDyUk8dNoDwNYB9xlMFaMwL-NsWbpqhUiLC5O9YJdh_rFKWpSOo8jKitC_ODoBjAM3KIlEJTtKLCCFideg/s1600/Medea-offre-coppa-avvelenata-1910-Russell-Flint2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="327" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyetHW2hLGtP-H3UH78zepiyVDUKbi9_jdD1O7wOkw8wl89wBgOL66lDyUk8dNoDwNYB9xlMFaMwL-NsWbpqhUiLC5O9YJdh_rFKWpSOo8jKitC_ODoBjAM3KIlEJTtKLCCFideg/s400/Medea-offre-coppa-avvelenata-1910-Russell-Flint2.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj7ztMzu70xRivAz3mhTXIxFJypdapGDxvXIfa-nThM6nk8DIV2B9Hi-sv1RiyGraESy7NAMXixYs4z8cq8VzYpgb_nh_hgkMcJqc7nQ25n6RlvLRnASnJG0L9qGKa_309ekPxaQ/s1600/medea01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj7ztMzu70xRivAz3mhTXIxFJypdapGDxvXIfa-nThM6nk8DIV2B9Hi-sv1RiyGraESy7NAMXixYs4z8cq8VzYpgb_nh_hgkMcJqc7nQ25n6RlvLRnASnJG0L9qGKa_309ekPxaQ/s400/medea01.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZw2b7OxtyEQSZHzwHvXNftZ2NDjzYpHlK4RJ3WhmSf-iUij0W8lfGGNkwOU3AqpH2YUa3bigAojGtAi6GLD6JbpVl3x2JITHdchtSyg8cCK0hTdjsxo3gJHIc0GUnMwIDkiMSnQ/s1600/12281993_f520.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZw2b7OxtyEQSZHzwHvXNftZ2NDjzYpHlK4RJ3WhmSf-iUij0W8lfGGNkwOU3AqpH2YUa3bigAojGtAi6GLD6JbpVl3x2JITHdchtSyg8cCK0hTdjsxo3gJHIc0GUnMwIDkiMSnQ/s400/12281993_f520.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El lugar donde cayó la copa se
muestra todavía, separado del resto del templo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Siguió el mayor júbilo que
había presenciado hasta entonces Atenas. Egeo abrazó a Teseo, convocó una
asamblea pública y lo reconoció como su hijo. Encendió fogatas en todos los
altares e hizo muchos donativos a las imágenes de los dioses; sacrificó
hecatombes de bueyes enguirnaldados y en todo el palacio y la ciudad entera
nobles y plebeyos banqueteaban juntos y cantaban las hazañas gloriosas de Teseo
que ya superaban en número a sus años de vida. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Luego Teseo fue, con el
propósito de vengarse, en busca de Medea, la cual le eludió rodeándose por una
nube mágica y poco después salió de Atenas con el joven Medo y una escolta que
Egeo le proporcionó generosamente. Pero algunos dicen que huyó con Políxeno, el
hijo que había tenido con Jasón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Palante y sus cincuenta
hijos, quienes ya antes de eso habían declarado que Egeo no era un verdadero
erectida y por tanto no tenía derecho al trono, se rebelaron abiertamente
cuando aquel extranjero andariego amenazó con frustrar sus esperanzas de
gobernar Atenas. Dividieron sus fuerzas: Palante, con veinticinco de sus hijos
y numerosos partidarios, marchó contra la ciudad desde Esfeto, en tanto que los
otros veinticinco se emboscaban en Gargeto. Pero Teseo, informado de sus planes
por un heraldo llamado Leos, del clan de Agnunte, cayó súbitamente sobre los
emboscados y destruyó toda la fuerza.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.artearqueohistoria.com/spip/IMG/jpg/N5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.artearqueohistoria.com/spip/IMG/jpg/N5.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> En vista de ello, Palante desbandó a los
suyos y pidió la paz. Los Palántidas nunca han olvidado la traición de Leos y
todavía los miembros de su clan no se casan con los agnusios, ni permiten que
los heraldos inicien sus proclamas con las palabras «.¡ Akouete leoi!» («Oíd,
ciudadanos»), por la semejanza de la palabra leoi con el nombre de Leos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La expulsión de Medea,
primeramente de Corinto y luego de Atenas, se refiere a la supresión por los
helenos del culto de la diosa Tierra; su carro tirado por serpientes demuestra
que era una Deméter corintia (véase 24.m). La derrota de los Palántidas por
Teseo se refiere análogamente a la supresión del culto de la Atenea original
(véase 9.1 y 16.2), con su colegio de cincuenta sacerdotisas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Que los palántidas y
agnusios no se casasen entre ellos puede ser una reliquia de exogamia, con su
complejo sistema de casamiento de grupo entre las fratrías; cada fratría o
sub-fratría se componía de varios clanes totémicos; si es así, palántidas y
agnusios pertenecerían a la misma subfratría y el casamiento estaba permitido
solamente entre miembros de subfratrías diferentes (véase 80.5). El clan palántida
tenía probablemente como tótem una cabra, así como los agnusios tenían un
cordero, los leóntidas un león y los erecteidas una serpiente. Muchos otros
clanes totémicos están insinuados en la mitología ática: entre ellos los del
cuervo, el ruiseñor, la abubilla, el lobo, el oso y la lechuza. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBFhmfOA3LNbdEFUzkk2VieLxKZbsugByGleNm4Xe72LIMUU8nrLzsg5ORQQtD4Ovsvc3uSH2YV423096ilLN-UyXEloeCbJS6vi6FzJcrQKz9JvLEmK6gEFhbLGM5u-3EhUjWw/s1600/-teseo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBFhmfOA3LNbdEFUzkk2VieLxKZbsugByGleNm4Xe72LIMUU8nrLzsg5ORQQtD4Ovsvc3uSH2YV423096ilLN-UyXEloeCbJS6vi6FzJcrQKz9JvLEmK6gEFhbLGM5u-3EhUjWw/s1600/-teseo.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A juzgar por los mitos de
Teseo y Heracles, tanto la suma sacerdotisa de Atenea en Atenas como la de Hera
en Argos pertenecían a un clan del león en el que adoptaban a los reyes
sagrados; y un anillo de oro encontrado en Tirinto muestra a cuatro
hombres-león ofreciendo vasos para las libaciones a una diosa sentada, que
tiene que ser Hera, pues un cuclillo está posado detrás de su trono (véase
12.4). A pesar de que en Creta no había leones, figuraban también allí como animales
de la diosa. Atenea no estaba asociada con el cuclillo, pero sí con otras aves
que podían ser de origen totémico. En Homero aparece como halieto ( Odisea
iii.371) y gorrión ( Ibid., XXI 5239); en compañía de Apolo como buitre (
Ilíada vii.58), y en compañía de Hera como una paloma ( Ibid., v.778). En un
pequeño jarrón ateniense de 500 a. de C, se la ve como alondra; y Atenea
somormujo, o alcatraz, tenía un altar cerca de Megara (Pausanias: i.5.3 y 41.6;
véase 94.c). Pero la lechuza sabia era su epifanía principal. El clan de la
lechuza conservó su ritual hasta el final de la época clásica; iniciados
disfrazados de lechuza realizaban la ceremonia de cazar a su ave totémica
(Eliano: Varia historia xv.28; Pólux: iv.103; Ateneo: 391a-b y 629f). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La negativa por los
Palántidas de que Egeo y Teseo eran verdaderos erectidas puede reflejar una protesta
del siglo VI en Atenas contra la usurpación por los butades inmigrantes (que
retocaron la leyenda de Teseo) del sacerdocio erectida nativo (véase 95.3). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">TESEO EN CRETA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es materia de discusión si
Medea persuadió a Egeo para que enviara a Teseo contra el feroz toro blanco de
Posidón, o si fue después de la expulsión de Medea de Atenas cuando Teseo
emprendió la destrucción de ese monstruo que respiraba fuego, con la esperanza
de congraciarse más con los atenienses. Llevado por Heracles desde Creta,
dejado en libertad en la llanura de Argos y arrojado desde allí a través del
istmo hasta Maratón, el toro había matado a centenares de hombres entre las
ciudades de Probalinto y Tricorinto, incluyendo, según dicen algunos a
Androgeo, el hijo de Minos. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://ellectorespectador.files.wordpress.com/2013/04/h25c325a9cules-toro_tuaillon.jpg?w=400&h=301" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://ellectorespectador.files.wordpress.com/2013/04/h25c325a9cules-toro_tuaillon.jpg?w=400&h=301" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, Teseo se asió a los cuernos mortíferos
y arrastró al toro en triunfo a lo largo de las calles de Atenas, subiendo por
la ladera empinada hasta la Acrópolis, donde lo sacrificó a Atenea o a Apolo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En compensación por la
muerte de Androgeo, Minos ordenó que los atenienses enviaran siete muchachos y
siete doncellas cada nueve años —es decir a la terminación de cada Gran Año,
100 lunaciones— al Laberinto de Creta, donde esperaba el Minotauro para
devorarlos. Este Minotauro, que se llamaba Asterio, o Asterión, era el monstruo
con cabeza de toro que Pasífae había tenido con el toro blanco. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7C07NJD2jKNcRAomQQnjC-EWOU5a5vK1FAvMsVQwcHb-6xwoStDkBVdmBvVCvWSdzu7nEm3qEnQ4ZinxuLL7tqmLvSswLNjuSjDRuq5zRlII1roacrN8YtI5BP-jbfiekRrMUw/s1600/55f438473b56937ae9bcd7bf9315f101.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7C07NJD2jKNcRAomQQnjC-EWOU5a5vK1FAvMsVQwcHb-6xwoStDkBVdmBvVCvWSdzu7nEm3qEnQ4ZinxuLL7tqmLvSswLNjuSjDRuq5zRlII1roacrN8YtI5BP-jbfiekRrMUw/s320/55f438473b56937ae9bcd7bf9315f101.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvOT-x0dQodwvsljNiv2ejW5dWeOPUmfsmnDJiTlfbKfIuFGUzzKUmDfuJGPpz0rYpHRrJuJeu3q6jIWy2xiUX9eE7awDSBswT7mp6oRURW82dtJGyBpd4Pd8zEoeaau1D9REfTg/s1600/73cb5a83e0bcc581881d65c89c4d92a9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvOT-x0dQodwvsljNiv2ejW5dWeOPUmfsmnDJiTlfbKfIuFGUzzKUmDfuJGPpz0rYpHRrJuJeu3q6jIWy2xiUX9eE7awDSBswT7mp6oRURW82dtJGyBpd4Pd8zEoeaau1D9REfTg/s400/73cb5a83e0bcc581881d65c89c4d92a9.jpg" width="223" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poco después de la llegada
de Teseo a Atenas venció la fecha del tributo por tercera vez, y sintió tanta
lástima por los padres cuyos hijos podían ser elegidos por sorteo que él mismo
se ofreció como una de las víctimas, a pesar de las fervorosas tentativas que
hizo Egeo para disuadirle. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://danieltubau.com/wordpress/wp-admin/images/2011/09/teseoenelbarco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://danieltubau.com/wordpress/wp-admin/images/2011/09/teseoenelbarco.jpg" height="320" width="230" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero algunos dicen que le tocó ir por sorteo. Según
otros, el rey Minos fue personalmente con una gran flota a elegir las víctimas,
y su mirada recayó en Teseo, quien, aunque era natural de Trecén y no de
Atenas, se ofreció voluntariamente a ir, con la condición de que si vencía al
Minotauro sin armas se anularía el tributo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En las dos ocasiones
anteriores el barco que conducía las catorce víctimas llevaba velas negras,
pero Teseo confiaba en que los dioses le ayudarían, y por tanto Egeo le dio una
vela blanca para que la izase a su regreso en señal de buen éxito; aunque
algunos dicen que era una vela roja, teñida con jugo de coscoja. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una vez realizado el
sorteo en el Tribunal de Justicia, Teseo llevó a sus compañeros al Delfinio,
donde hizo por ellos a Apolo la ofrenda de un ramo de olivo sagrado, coronado
con una banderola de lana blanca. Las catorce madres llevaron provisiones para
el viaje y relataron a sus hijos fábulas y cuentos heroicos para animarlos.
Pero Teseo reemplazó a dos de las doncellas con un par de muchachos afeminados
que poseían un valor y una presencia de ánimo extraordinarios. Ordenó a éstos
que tomaran baños calientes, evitaran los rayos del sol, se perfumasen el
cabello y el cuerpo con ungüentos y se ejercitasen en hablar, hacer gestos y
caminar como las mujeres. Así podía engañar a Minos haciéndolos pasar por
doncellas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Féax, el antepasado de los
feacios, entre los cuales se hallaba Odiseo, iba como piloto en la proa de la
nave de treinta remos en la que navegaron, porque ningún ateniense conocía
todavía el arte de la navegación. Algunos dicen que el timonel era Ferecló,
pero es probable que tengan razón los que le llaman Nausítoo, pues Teseo, a su
regreso, erigió monumentos a Nausítoo y Féax en Falero, el puerto de partida; y
el Festival de los Pilotos local se celebra conjuntamente en honor de los dos. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/cSC-zRh7u7A/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/cSC-zRh7u7A/maxresdefault.jpg" height="360" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El oráculo de Delfos había
aconsejado a Teseo que llevara a Afrodita como guía y compañera en el viaje. En
consecuencia le ofreció un sacrificio en la playa, y he aquí que la víctima,
una cabra, se convirtió al morir en macho cabrío. Este prodigio mereció a
Afrodita el titulo de Epitragia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo se hizo a la mar el
día 6 del mes Muniquión [abril]. Todos los años en esa fecha los atenienses
siguen enviando vírgenes al Delfinio para propiciar a Apolo, porque Teseo
omitió el hacerlo antes de partir. El desagrado del dios se puso de manifiesto
en forma de una tormenta que obligó a Teseo a refugiarse en Delfos y a ofrecer
allí los sacrificios olvidados. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando la nave llegó a
Creta algunos días después, Minos bajó al puerto para contar las víctimas. Se
enamoró de una de las doncellas atenienses —no hay acuerdo sobre si era Peribea
(la que fue luego madre de Ayas), o Eribea, o Ferebea, pues las tres tenían
nombres parecidos— y la habría poseído allí mismo si Teseo no hubiera protestado
diciendo que era su deber, como hijo de Posidón, defender a las vírgenes contra
los ultrajes de los tiranos. Minos, riendo lascivamente, replicó que no se
sabía que Posidón hubiera mostrado nunca un respeto delicado por ninguna de las
vírgenes de las que se encaprichaba. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">—¡Ja, ja! —exclamó—.
Demuestra que eres un hijo de Posidón devolviéndome esta chuchería. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y diciendo eso arrojó su
sello de oro al mar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">—Demuestra tú primero que
eres un hijo de Zeus —replicó Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos lo hizo. A su ruego:
«¡Escúchame, Padre Zeus!», respondieron inmediatamente un relámpago y un
trueno. Sin más rodeos, Teseo se sumergió en el mar, donde un gran cardumen de
delfines le acompañó honorablemente hasta el palacio de las Nereidas. Algunos
dicen que la nereida Tetis le dio entonces la corona enjoyada, el regalo de
boda de Afrodita que más tarde llevaría Ariadna; otros, que fue la propia
Anfitrite, diosa del Mar -esposa de Poseidon- </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f9/Frans_francken_il_giovane_(bottega),_nettuno_e_anfitrite,_02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f9/Frans_francken_il_giovane_(bottega),_nettuno_e_anfitrite,_02.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">quien se la entregó, y que envió a las nereidas
nadando en todas las direcciones en busca del anillo de oro. Fuera como fuese,
cuando Teseo salió del mar llevaba consigo tanto el anillo como la corona,
según ha constatado Micón en su pintura en la tercera pared del templo de
Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Afrodita había acompañado
ciertamente a Teseo pues, no sólo Peribea y Ferebea invitaron al héroe
caballero a sus lechos sin que fueran desairadas, sino que, además, la hija de
Minos, Ariadna, se enamoró de él a primera vista. «Te ayudaré a matar a mi
hermanastro, el Minotauro —le prometió en secreto— si puedo volver a Atenas
contigo como tu esposa.» </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://farm9.staticflickr.com/8553/8829215174_759980d3da_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://farm9.staticflickr.com/8553/8829215174_759980d3da_b.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo aceptó de buena gana ese ofrecimiento y le
prometió casarse con ella. Ahora bien, Dédalo, antes de salir de Creta, había
dado a Ariadna un ovillo de hilo mágico y le dio instrucciones sobre la manera
de entrar y salir del Laberinto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Debía abrir la puerta de
entrada y atar al dintel el extremo suelto del hilo; el ovillo iría
desenredándose y disminuyendo a medida que avanzase, tortuosamente y dando
muchas vueltas, hacia el recinto más recóndito donde se alojaba el Minotauro.
Ariadna entregó ese ovillo a Teseo y le dijo que siguiera el hilo hasta que
llegara adonde dormía el monstruo, al que debía asir por el cabello y
sacrificar a Posidón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Luego podría volver
siguiendo el hilo, que iría enrollando y formando de nuevo el ovillo. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7C07NJD2jKNcRAomQQnjC-EWOU5a5vK1FAvMsVQwcHb-6xwoStDkBVdmBvVCvWSdzu7nEm3qEnQ4ZinxuLL7tqmLvSswLNjuSjDRuq5zRlII1roacrN8YtI5BP-jbfiekRrMUw/s1600/55f438473b56937ae9bcd7bf9315f101.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM7C07NJD2jKNcRAomQQnjC-EWOU5a5vK1FAvMsVQwcHb-6xwoStDkBVdmBvVCvWSdzu7nEm3qEnQ4ZinxuLL7tqmLvSswLNjuSjDRuq5zRlII1roacrN8YtI5BP-jbfiekRrMUw/s400/55f438473b56937ae9bcd7bf9315f101.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esa misma noche Teseo hizo
lo que se le había dicho, pero es motivo de mucha discusión si mató al
Minotauro con una espada que le dio Ariadna, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEHnJz8dgAegoaEO_0ScQYaTW60NJ47NTur3TXABzpWggq2fxKGM31EFa3BR81urx59YMHWixZbsQNqhfnfyICM50Vvirf5AkLH0U2srs7vvTIwC50j5_HF48HrvO-b5yx_oCZg/s1600/minotauro3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEHnJz8dgAegoaEO_0ScQYaTW60NJ47NTur3TXABzpWggq2fxKGM31EFa3BR81urx59YMHWixZbsQNqhfnfyICM50Vvirf5AkLH0U2srs7vvTIwC50j5_HF48HrvO-b5yx_oCZg/s400/minotauro3.jpg" width="341" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">o con sus manos desarmadas,</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIB6iRgbgEJhmLf2zj6zU8bYcCBZVG44Sc70jg0RW1IJVj2E1o8cyWI8QJGDVj-vCAFbjCoTR91rwJmvinWLc8CrU9F99TxU-z4FYt1vluyloijA2TlhiZ3xv3292jIk52Qubx/s1600/teseo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIB6iRgbgEJhmLf2zj6zU8bYcCBZVG44Sc70jg0RW1IJVj2E1o8cyWI8QJGDVj-vCAFbjCoTR91rwJmvinWLc8CrU9F99TxU-z4FYt1vluyloijA2TlhiZ3xv3292jIk52Qubx/s1600/teseo.jpg" width="326" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> o con
su célebre clava. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Teseo salió del
Laberinto, salpicado con sangre, Ariadna le abrazó apasionadamente y condujo al
puerto a todo el grupo ateniense. Pues, entretanto, los dos muchachos de
aspecto afeminado habían matado a los guardias del alojamiento de las mujeres y
puesto en libertad a las víctimas doncellas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Todos ellos embarcaron sigilosamente
en su nave, en la que les esperaban Nausítoo y Féax, y se apresuraron a
alejarse remando. Pero aunque Teseo había desfondado previamente los cascos de
varias naves cretenses para impedir la persecución, se dio la alarma y se vio
obligado a librar un combate naval en el puerto antes de escapar,
afortunadamente sin pérdidas, a cubierto de la oscuridad. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/r2dOJMNEC2M" width="560"></iframe></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos días más tarde,
después de desembarcar en la isla llamada entonces Día y ahora Naxos, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://cartasparaariadna.files.wordpress.com/2012/06/ariadne_theseus_dionysus_naxos_big.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="https://cartasparaariadna.files.wordpress.com/2012/06/ariadne_theseus_dionysus_naxos_big.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo
dejó a Ariadna dormida en la playa y se hizo nuevamente a la mar. El motivo por
el que actuó así será siempre un misterio. Algunos dicen que la abandonó en
favor de una nueva amante, Eglé, hija de Panopeo; otros dicen que mientras le
detenían en Día vientos contrarios reflexionó sobre el escándalo que causaría
en Atenas la llegada de Ariadna. Y no faltan quienes afirman que Dioniso se le
apareció a Teseo en un sueño y le exigió amenazadoramente que le entregase a
Ariadna, y que cuando despertó Teseo y vio que la flota de Dioniso se disponía
a atacar Dia, levó anclas presa de un terror súbito, y un hechizo de Dioniso le
hizo olvidar su promesa a Ariadna e incluso su existencia misma. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sea cual fuere la verdad,
los sacerdotes de Dioniso en Atenas afirman que cuando Ariadna se encontró en
la costa desierta irrumpió en amargos lamentos, recordando cómo había temblado
mientras Teseo se disponía a dar muerte a su monstruoso hermanastro; cómo había
hecho votos silenciosos por su buen éxito; y cómo, por el amor que le tenía,
había abandonado a sus padres y su patria. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XXNH2/$File/Angelica-Kauffman-maria-Anna-Angelika-Ariadne-left-on-the-island-of-Naxos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XXNH2/$File/Angelica-Kauffman-maria-Anna-Angelika-Ariadne-left-on-the-island-of-Naxos.JPG" height="320" width="252" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Invocó al universo entero para que
la vengase y el Padre Zeus asintió con un movimiento de cabeza. Luego, amable y
bondadosamente, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOxg2d_PK8-jH0l_pzSBdhd7fvTf4GBQGSBfPWNSuqxDp5Cff32Gkwx222bYnnle0Pkw87Jov_-Cf5ir49VzJizJ6D5_-7yPPB5igv8kW6XYSYvndHPo4gtlCJF6j0x9pAId2Z/s1600/turchi-alessandro-bacchus-and-ariadne-1630-32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOxg2d_PK8-jH0l_pzSBdhd7fvTf4GBQGSBfPWNSuqxDp5Cff32Gkwx222bYnnle0Pkw87Jov_-Cf5ir49VzJizJ6D5_-7yPPB5igv8kW6XYSYvndHPo4gtlCJF6j0x9pAId2Z/s1600/turchi-alessandro-bacchus-and-ariadne-1630-32.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dioniso, con su alegre séquito de sátiros y ménades, acudió en
socorro de Ariadna. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Se casó en seguida con
ella y le puso en la cabeza la corona de Tetis, y ella le dio muchos hijos. De
ellos sólo a Toante y Enopión se los llama a veces hijos de Teseo. La corona,
que Dioniso puso más tarde entre las estrellas como la Corona Boreal, había
sido hecha por Hefesto con oro ardiente y gemas rojas de la India colocadas en
forma de rosas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, los cretenses
se niegan a admitir que existiera alguna vez el Minotauro, o que Teseo conquistara
a Ariadna por medios clandestinos. Describen el Laberinto como solamente una
prisión bien vigilada en la que se mantenía a los jóvenes y las doncellas
atenienses preparados para los juegos fúnebres de Androgeo. Algunos eran
sacrificados en su tumba; otros eran entregados como esclavos a los ganadores
de los premios. Sucedía que el cruel y arrogante Tauro, general de Minos,
obtenía todos los premios un año tras otro, pues ganaba todos los juegos en los
que tomaba parte, con gran disgusto de sus rivales. Además había perdido la
confianza de Minos porque circulaba el rumor de que tenía un amorío adúltero
con Pasífae, con la connivencia de Dédalo, y uno de los hijos mellizos de ella
se parecía mucho a él. En consecuencia, Minos accedió de buena gana al pedido
de Teseo de que le concediera el privilegio de luchar cuerpo a cuerpo con
Tauro. En la antigua Creta asistían a los juegos tanto las mujeres como los
hombres, y Ariadna se enamoró de Teseo cuando tres veces seguidas le vio lanzar
al campeón sobre su cabeza y clavar sus hombros en la tierra. El espectáculo
proporcionó a Minos casi la misma satisfacción; otorgó a Teseo el premio, lo
aceptó como su yerno y anuló el cruel tributo. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un inciso: la Taurokathapsia.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como ya vamos viendo a lo largo de éstas entradas, el toro y todo lo relacionado con el ocupa un aspecto central en éstos mitos. Conviene pués dedicar un espacio a comprenderlos.</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El Culto al toro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Diversos estudiosos situan el origen en Catal Huyuk
en el V milenio a.C. Dos elementos de Catal HúyUk nos pueden dar cierta luz
sobre las posteriores manifestaciones cretenses. En primer lugar, la
constatación desde el principio que en las habitaciones de culto ya aparecían
altares con cuernos de bóvidos llevó a compararlós
con los conocidos «cuernos de consagración cretenses». Posteriormente fueron hallados
más ejemplos de los miembros más representativos del toro: las cabezas y
cuernos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Catal_H%C3%BCy%C3%BCk,_bull_heads.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="265" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Catal_H%C3%BCy%C3%BCk,_bull_heads.JPG" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">En otras ocasiones los «bucrania» aparecen junto a
la figura rechoncha de una divinidad en el momento del parto, la conocida Gran
Diosa de Catal Húyúk, representando el elemento masculino. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Todos estos datos nos proporcionaba la posibilidad
de reconstruir el «panteón» de esta cultura anatolia: La Diosa-Madre </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/be/17/d2/be17d2f7dde5e05bf4750d6d99e47c99.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/be/17/d2/be17d2f7dde5e05bf4750d6d99e47c99.jpg" width="224" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">presidiendo el culto, acompañada por un elemento masculino simbolizado por las cabezas
de toros. Es decir, un culto ligado a la fertilidad y a las divinidades
subterráneas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El segundo elemento de importancia de esta cultura
son sus pinturas murales. En ellas aparecen frecuentemente escenas de caza de
toros salvajes de grandes proporciones, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfTD0s9pxM7xPglOY9_bAj6r8N9PmZJs9E46msaWHkQ7IEcbLwwl7rPVeag0N5Ntd6e88PHs-h37U0R1W0woXczhNTlBrED02KETIBs9T4oX7arGRzK2w3Ncb8Q1tYSI8GSbljCg/s1600/Caza+del+toro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfTD0s9pxM7xPglOY9_bAj6r8N9PmZJs9E46msaWHkQ7IEcbLwwl7rPVeag0N5Ntd6e88PHs-h37U0R1W0woXczhNTlBrED02KETIBs9T4oX7arGRzK2w3Ncb8Q1tYSI8GSbljCg/s400/Caza+del+toro.jpg" width="371" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">el Bos primigenius antecedente de la variedad bovina que
constataremos en Creta. Estas escenas
están acompañadas por danzas de tipo ritual. Parece que la caza del toro no era
un mero ejercicio de supervivencia física sino un rito de veneración de la fuerza
animal, de la naturaleza en estado salvaje a la cual la comunidad debía rendir
tributo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigSCIPXkToGWWPB3ReP3s69yaLWS1vTwGJvsUUFVEJwP73gz85mLHViw7ZrGhv7-itflwOnxnwK8Wkh16-Et3H7-UmRTEj7e6302HftnOmzDy6y4gnY4347yyH27MBeLF3MPLRQA/s1600/images9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigSCIPXkToGWWPB3ReP3s69yaLWS1vTwGJvsUUFVEJwP73gz85mLHViw7ZrGhv7-itflwOnxnwK8Wkh16-Et3H7-UmRTEj7e6302HftnOmzDy6y4gnY4347yyH27MBeLF3MPLRQA/s1600/images9.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Parece muy probable que estas escenas de las
pinturas murales representen el ciclo completo del rito mistérico de la vida y
la muerte fuertemente relacionado con los ciclos vegetativos de las estaciones
de siembra y recolección. No es extraño, pues, que estos ciclos agrarios se
perpetuasen a través de la religión en el elemento femenino, representado por
el culto a la Diosa-Madre, la fuerza procreadora. A su lado, en segundo plano,
aunque necesario, se encuentra el hombre, representado por el toro, que aporta
la semilla para que el «Hieros Gamos» tenga lugar cada año. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El culto a la divinidad femenina llamada Diosa-Madre
de la que el culto al toro es elemento representativo de la fuerza masculina
parece que se confirma en Anatolia a lo largo de la Edad del Bronce.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El parecido de estas estructuras halladas en
Beycesultan en estratos correspondientes al 2500-2400 a.C. a los llamados
cuernos de consagración cretenses</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.sofiaoriginals.com/dic5223.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.sofiaoriginals.com/dic5223.jpg" height="216" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"> es un hecho que confirma todavía más la línea
pretendida de la continuidad entre las diversas civilizaciones del mundo
anatolio y la cultura minoica del 20 milenio a.C.. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Este somero repaso nos puede aportar datos decisivos
para entender el contexto religioso en que tenían lugar los juegos del toro en
la Creta minoica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">La presencia del culto al toro y su simbología
religiosa en Creta es de época muy temprana. Ya en la época prepalacial
(2900-2000 a.C.) fue hallada en Myrtos (Foumou Korifi) a pocos kilómetros de
lerapetra una figura antropomórfica que fue calificada por su descubridor P.
Warren como el primer antecedente de la Gran Diosa minoica y llamaba la atención
acerca de la similitud entre la diosa de Myrtos y la celebérrima estatua
sedente Gran Diosa-Madre de Catal Húyúk flanqueada por dos leopardos. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/7f/bc/5c/7fbc5cca1a297ee9198c7b6f9447bf0a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/236x/7f/bc/5c/7fbc5cca1a297ee9198c7b6f9447bf0a.jpg" width="213" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://images.tribe.net/tribe/upload/photo/18c/60d/18c60dcb-5f27-41f9-a584-5ad29c32a64c" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://images.tribe.net/tribe/upload/photo/18c/60d/18c60dcb-5f27-41f9-a584-5ad29c32a64c" height="246" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Curiosamente en el mismo santuario apareció el ejemplar más antiguo de cuernos
sacros del que tenemos mención y además parece atestiguado un cierto culto
funerario a tenor de la pavimentación de ciertas zonas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El intento del hombre por derrotar al toro
agarrándolo por la cornamenta tuvo ya desde época antigua una fuerte carga
simbólica asociada a rituales mágicos, como hemos visto en los casos de Hercules y Teseo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">La asociación de estos juegos del toro a cultos de
ultratumba no implica necesariamente un sentido negativo de la vida, sino una
afirmación de la misma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhke8s34_cg9QjD8ZrFojcFTlMz2kSK8MQcNRHavMp0OYeVgzq7d0D2nAeiuFiJQdgZClGl1SQ7L6ZpJ-yEoibS-AsIOhcrL7Jx4AEhb_RrFQOwBATvafah844afrZ-MI5DbQNV_A/s1600/14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhke8s34_cg9QjD8ZrFojcFTlMz2kSK8MQcNRHavMp0OYeVgzq7d0D2nAeiuFiJQdgZClGl1SQ7L6ZpJ-yEoibS-AsIOhcrL7Jx4AEhb_RrFQOwBATvafah844afrZ-MI5DbQNV_A/s640/14.jpg" width="466" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix7NIzFmyhKuU1u5u2huweBwNJN0Zq10TUCdFFIsztQix1si1Ia97iTh2S7Jq6HtfNGNkTnGwLO0mowpOYYYChRCLwUAHw5ToD9HTJ-sEymvjwOgHhLa6c9O1fc90kVY5YbA3NYg/s1600/15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix7NIzFmyhKuU1u5u2huweBwNJN0Zq10TUCdFFIsztQix1si1Ia97iTh2S7Jq6HtfNGNkTnGwLO0mowpOYYYChRCLwUAHw5ToD9HTJ-sEymvjwOgHhLa6c9O1fc90kVY5YbA3NYg/s640/15.jpg" width="468" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Se observan desde estas primeras escenas cuál será
la naturaleza de estos juegos. El toro depositario de la fuerza bruta y
enfrente el hombre, representado por jóvenes atletas que buscan derrotarlo y
quien sabe si escalar puestos dentro de la comunidad por su nuevo carácter de
héroes. Es una transposición de los ciclos vegetativos en los que la naturaleza
se renueva constantemente: las nuevas generaciones van desplazando a las antiguas
y las acrobacias y luchas con los toros son una buena prueba de ello.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja616ZpcqiILoy4EkFuraGRIUfq3T_kqOyHmWtkoCI5A9aS7Gq53OLM4IeJtara0-Jt_KEl1ffrtrh2CANElK3zQxTXSegQs7BK8FW4JTzGyF-4moFRC8EQirQY2dJ4bsXwjQ_BQ/s1600/1e50441d6ac431bc7a110fbd65fd7377.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja616ZpcqiILoy4EkFuraGRIUfq3T_kqOyHmWtkoCI5A9aS7Gq53OLM4IeJtara0-Jt_KEl1ffrtrh2CANElK3zQxTXSegQs7BK8FW4JTzGyF-4moFRC8EQirQY2dJ4bsXwjQ_BQ/s320/1e50441d6ac431bc7a110fbd65fd7377.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Así pues los juegos del toro surgen en esta época
como una manifestación añadida del ceremonial religioso dedicado a una
divinidad protectora de la naturaleza y asociada a los ciclos de la vegetación,
que en Creta corresponde a una divinidad femenina y que adopta diversas formas como
las conocidas</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguV4WBwfKi6BfIJVoUURvJsUFc-S7YsOnCPSdLXmYeW5qSJH269aOSOWRgosDYNxxOwyDUoJ-XhujSUp3xpNPNDU5BAtjAOdPQmHuYTe_ZliZ1BEZh22Ysy0Y34ciSnmiRedjRRg/s1600/f0e0987acabcac6d2ea15cd513c86a7a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguV4WBwfKi6BfIJVoUURvJsUFc-S7YsOnCPSdLXmYeW5qSJH269aOSOWRgosDYNxxOwyDUoJ-XhujSUp3xpNPNDU5BAtjAOdPQmHuYTe_ZliZ1BEZh22Ysy0Y34ciSnmiRedjRRg/s320/f0e0987acabcac6d2ea15cd513c86a7a.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Diosa de las Serpientes, Señora de las Fieras o también una
divinidad doméstica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Las semejanzas con el mundo descrito en las culturas
anatolias es evidente. El mismo tipo de sociedad agraria que pone especial
énfasis en cuidar los ciclos vegetativos, base de existencia diaria. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.elartetaurino.com/objetos/bos%20taurus%209.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.elartetaurino.com/objetos/bos%20taurus%209.jpg" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Comparación entre el Bos Primigenius como el que era habitual en Creta y el toro actual.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El toro,
símbolo de la fuerza, asociado a ritos funerarios, creencias en al más allá y
algunos aspectos que entran en el mundo de la magia y la superstición también
parece reforzar la idea de la asimilación por parte de las gentes cretenses de
ritos cultuales que se remontaban a muchos milenios atrás y quién sabe si
traídos por los pueblos de Anatolia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Sin embargo, la aparición de estos juegos del toro
se puede considerar un fenómeno genuino de la civilización minoica sin parangón
con cultura anterior alguna. Esta innovación de la que tantos ejemplos nos va a
proporcionar la iconografía creto-micénica constituye uno de los elementos más
característicos que distinguen a la civilización cretense de las culturas de
alrededor, pero, al mismo tiempo, este aspecto distintivo se encuadra dentro de
un contexto social y religioso común que anteriormente a la gran civilización
minoica ya habían desarrollado otras culturas que, a través de los milenios,
nutrieron a la cretense. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Taurokathapsia, es el nombre que recibe el juego con
del toro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Dado el carácter sagrado que tenía el Toro para la
civilización minoica y su condición de símbolo de fortaleza y fecundidad, estos
saltos del toro pudieran ser en origen un rito de paso de la adolescencia a la
madurez que practicaban los jóvenes cretenses. Un ritual a través del cual, por
el contacto con el toro en la práctica del salto, ya fuese al apoyarse en los
cuernos, en el morrillo o en el lomo, se transmitía de forma “mágica” su
fortaleza y capacidad fecundadora.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la taurokathapsia , los acróbatas realizan saltos
sobre los lomos de los toros. El toro depositario de la fuerza bruta y enfrente
el hombre, representado por jóvenes atletas que buscan derrotarlo. Cabe
mencionar las numerosas representaciones femeninas en los frescos de las
paredes, tanto del palacio de Cnosos como en otros situados también en Creta.
Las mujeres aparecen con mayor frecuencia que los hombres y como en este caso
aparecen interviniendo en las famosas piruetas del salto del toro. Este
testimonio pictórico demuestra el papel predominante de las mujeres en las
escenas ceremoniales de la cultura minoica.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Tipos de saltos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">“Diving Leaper”, el saltador no se apoya en los
cuernos del toro, sino que, con impulso propio, salta por encima de la cabeza
del animal y se apoya en el cuerpo para realizar la voltereta y terminar el
salto en el suelo directamente o bien realizando un segundo apoyo sobre los
cuartos traseros</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfV7n8a11_tovN3JKQqSqR1TLD-u41-mBTUYq_jKyNFxY5rIMW71q7MQzMYKetogn1FWQ9NmJTF59ZKQMqmuEJo8u3ffTFyFTZ1bvLEKSB_4fLFSg2x4E_k3rAKN6ecDB9qmmNQ/s1600/Imagen6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfV7n8a11_tovN3JKQqSqR1TLD-u41-mBTUYq_jKyNFxY5rIMW71q7MQzMYKetogn1FWQ9NmJTF59ZKQMqmuEJo8u3ffTFyFTZ1bvLEKSB_4fLFSg2x4E_k3rAKN6ecDB9qmmNQ/s320/Imagen6.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">semejante a ése que aún se realiza en determinadas festividades</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/yWwJJ1NraEg" width="560"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">“Salto de Evans” ,en recuerdo, imagino, del
famoso fresco que el arqueólogo descubrió en Cnosos. El saltador se apoya en
los cuernos del toro para, aprovechando el movimiento innato de la
embestida del animal, impulsarse por encima de su cuerpo y, tras realizar una
cabriola en el aire, apoyarse sobre el lomo para lanzarse al suelo.</span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKmVs5Fa4RN1-3IgeLRgNrNwcNCGH5Qdbyf7gJfB7UhBrbeZL8ten1LZz2k7A4EwAPaHZTSdt3-Gf8QDuJFmNR6zG4AQU6VYfYav1psPL6asakrSJVm7vcjPnVhUcU6b-ZGHF79w/s1600/externo-e8357540f6882eb08b19892a13ea7712.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKmVs5Fa4RN1-3IgeLRgNrNwcNCGH5Qdbyf7gJfB7UhBrbeZL8ten1LZz2k7A4EwAPaHZTSdt3-Gf8QDuJFmNR6zG4AQU6VYfYav1psPL6asakrSJVm7vcjPnVhUcU6b-ZGHF79w/s320/externo-e8357540f6882eb08b19892a13ea7712.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgHHGRaRfY5MkaC9DYv56ETP21wsv1ShUunxoYGEDBymeXX3lFn7z8T7yxESQMHqwA8LLvEPMa_4A7kysoz7LlMtfs95z_W6U52aGlRXuDwgSYCi45YJ8K7j4RdwAyC_5ZR_ksIQ/s1600/98051205f3000a25ef9e37ca134a66fc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgHHGRaRfY5MkaC9DYv56ETP21wsv1ShUunxoYGEDBymeXX3lFn7z8T7yxESQMHqwA8LLvEPMa_4A7kysoz7LlMtfs95z_W6U52aGlRXuDwgSYCi45YJ8K7j4RdwAyC_5ZR_ksIQ/s320/98051205f3000a25ef9e37ca134a66fc.jpg" width="275" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEx55vVKEkeBrNTlsab1HBK3AmQ_5rhTW2A5hgvoXZsoompJpWsW_-XZiprMu4gG0Cp6L7GOQylOaJpCEhyjby1WkTEv6_MJlDVnCsze9oDzqK2BlshBqIOIK4w7eGUxCpmlnumw/s1600/ancient96.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEx55vVKEkeBrNTlsab1HBK3AmQ_5rhTW2A5hgvoXZsoompJpWsW_-XZiprMu4gG0Cp6L7GOQylOaJpCEhyjby1WkTEv6_MJlDVnCsze9oDzqK2BlshBqIOIK4w7eGUxCpmlnumw/s400/ancient96.jpg" width="276" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJcrpGD_nQmsYNR_NY6clWfOvOJAtRi2BvAIbkQHAfL1GV-FR1hEMnCgJpRzegjufc6hZNkB6HDo-94fE0XyGjvrLwyqvU-TI5BiSqlbehg6LBD53jI4z0aihEB7Z7uZwsWGR2g/s1600/images+%25284%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJcrpGD_nQmsYNR_NY6clWfOvOJAtRi2BvAIbkQHAfL1GV-FR1hEMnCgJpRzegjufc6hZNkB6HDo-94fE0XyGjvrLwyqvU-TI5BiSqlbehg6LBD53jI4z0aihEB7Z7uZwsWGR2g/s400/images+%25284%2529.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Volvamos a la narración de Robert Graves...</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una canción beocia
tradicional confirma esta tradición de que no todas las víctimas eran
sacrificadas. Explica que los cretenses enviaban a Delfos la ofrenda de sus primogénitos,
en su mayoría hijos de esclavos atenienses cretanizados. Los delfianos, sin
embargo, no podían soportar esa carga sobre los recursos de su pequeña ciudad y
por lo tanto los enviaron a que fundasen una colonia en Yapigia, Italia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los chipriotas y otros
ofrecen un relato completamente distinto. Dicen que Minos y Teseo convinieron
en jurar que ningún barco —con excepción del Argo,</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://arquehistoria.com/wp-content/uploads/2012/05/Argo-nave-de-los-argonautas1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://arquehistoria.com/wp-content/uploads/2012/05/Argo-nave-de-los-argonautas1.jpeg" height="298" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> al mando de Jasón, quien
tenía la misión de librar el mar de piratas— podría navegar por aguas griegas
con más de cinco tripulantes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Dédalo huyó de
Creta a Atenas, Minos violó su pacto al perseguirlo con barcos de guerra, y así
se ganó la ira de Posidón, que había sido testigo del juramento, y desencadenó
una tempestad que lo llevó a morir en Sicilia. El hijo de Minos, Deucalión,
heredó la querella y amenazó con que si los atenienses no entregaban a Dédalo
daría muerte a todos los rehenes que le había dado Teseo al concluir el pacto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo replicó que Dédalo
era pariente consanguíneo suyo y preguntó apaciblemente si no se podía llegar a
alguna transacción. Cambió varias cartas sobre el asunto con Deucalión, pero
entretanto construía barcos en secreto, algunos en Tumátidas, un puerto lejos
del camino público, y otros en Trecén, donde Piteo tenía un astillero del que
nada sabían los cretenses. Al cabo de uno o dos meses se hizo a la mar su
flotilla, al mando de Dédalo y otros fugitivos de Creta; y los cretenses,
tomando equivocadamente a las naves que se acercaban por parte de la flota
perdida de Minos, les hicieron un gran recibimiento. En consecuencia, Teseo se
apoderó del puerto sin oposición, y fue directamente a Cnosos, donde dominó a los
guardias de Deucalión y mató al propio Deucalión en una habitación interior del
palacio. El trono de Creta pasó entonces a Ariadna, con quien Teseo llegó
generosamente a un acuerdo; ella le entregó los rehenes atenienses y se
concluyó un tratado de amistad perpetua entre las dos naciones, sellado por la
unión de las dos coronas, pues, en efecto, Ariadna se casó con Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tras largos festejos,
partieron juntos apara Atenas, pero una tempestad los llevó a Chipre. Allí
Ariadna, quien ya estaba encinta de Teseo y temía que el mareo le hiciera
abortar, pidió que la desembarcaran en Amatunte. Se hizo eso, pero apenas había
vuelto Teseo a su nave cuando un viento violento obligó a toda la flota a
volver a hacerse a la mar. Las mujeres de Amatunte trataron a Ariadna
bondadosamente, consolándola con cartas que fingían haberse recibido de Teseo,
quien estaba reparando su nave en la costa de una isla cercana; y cuando murió
de sobreparto la enterraron suntuosamente. En Amatunte </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/05/d6/6d/e8/amathus-ruins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/05/d6/6d/e8/amathus-ruins.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">muestran todavía la
tumba de Ariadna, en un bosquecillo consagrado a ella como Aridela. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo, cuando volvió de la
costa de Siria, se afligió mucho al enterarse de que había muerto y dotó a su
culto con una gran cantidad de dinero. Los chipriotas celebran todavía el
festival de Ariadna el día 2 de septiembre, cuando un joven se acuesta en su
tumba y finge ser una mujer con dolores de parto; y adoran dos estatuillas de ella,
una de plata y la otra de bronce, que les dejó Teseo. Dicen que Dioniso, lejos
de casarse con Ariadna, estaba indignado porque ella y Teseo habían profanado
su gruta de Naxos, y se quejó a Ártemis, quien le dio muerte cuando estaba de
parto con flechas despiadadas; pero algunos dicen que ella se ahorcó por temor
a Ártemis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para resumir la historia
de Teseo: desde Naxos navegó a Délos, y allí hizo sacrificios a Apolo y realizó
juegos atléticos en su honor. Fue entonces cuando introdujo la nueva costumbre
de coronar al vencedor con hojas de palmera y poner un tallo de palmera en su
mano derecha. También dedicó prudentemente al dios una pequeña imagen de madera
de Afrodita, obra de Dédalo, que Ariadna había llevado de Creta y dejado en su
nave, y que podía haber sido objeto de comentarios cínicos por parte de los
atenienses. Esta imagen, que todavía se exhibe en Délos, descansa sobre una
base cuadrada en vez de pies y está constantemente enguirnaldada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un altar con cuernos se
alza junto al lago redondo de Délos. Lo construyó personalmente Apolo cuando
sólo tenía cuatro años de edad, con los cuernos compactamente unidos de
innumerables cabras que había matado Ártemis en el monte Cinto; ésa fue su
primera proeza arquitectónica. Los cimientos del altar y las paredes que lo
encierran están hechas también completamente con cuernos, todos ellos tomados
del mismo lado de las víctimas, pero se discute si del izquierdo o del derecho.
Lo que hace que la obra figure entre las siete maravillas del mundo es que no
se empleó en la construcción mortero ni ningún otro coligativo. Alrededor de
ese altar —o, según otra versión, alrededor de un altar de Afrodita en el que
se había puesto la imagen dedálica</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54tdjIURx4j4W17d97PPwc9g-IIRO2TXnGrf9csUahOAGcZkwupE1gdZh9D4B4Gv8ZCHzKBmphm3iyaZnmp4LZ2PT8pLpItLcDG9YPxfXGvu7c6e7xqNF7-eqsJd8_K2WDxkyBw/s1600/danzadelasbacantescharlesgleyre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54tdjIURx4j4W17d97PPwc9g-IIRO2TXnGrf9csUahOAGcZkwupE1gdZh9D4B4Gv8ZCHzKBmphm3iyaZnmp4LZ2PT8pLpItLcDG9YPxfXGvu7c6e7xqNF7-eqsJd8_K2WDxkyBw/s400/danzadelasbacantescharlesgleyre.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">— bailaron Teseo y sus compañeros la danza
llamada la Grulla, que consiste en evoluciones laberínticas realizadas con
pasos mesurados con acompañamiento de arpas. Los delios bailan todavía esa
danza que llevó Teseo de Cnosos, Dédalo había construido allí para Ariadna una
pista de baile en la que estaba marcado en relieve de marmol blanco un
laberinto copiado del egipcio. Cuando Teseo y sus compañeros bailaron la Grulla
en Cnosos fue la primera ocasión en que hombres y mujeres danzaron juntos. La
gente chapada a la antigua, especialmente los marineros, conservan la misma
danza en muchas ciudades de Grecia y del Asia Menor, lo mismo que los niños en
la campiña italiana, y constituye la Base de los fuegos de Troya. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ariadna no tardó en
vengarse de Teseo. Bien fuera por la aflicción que sentía por haberla perdido,
o bien por la alegría que le produjo ver la costa de Ática, de la que le habían
mantenido apartado vientos prolongados, olvidó su promesa de izar la vela
blanca. Egeo, que le esperaba en la Acrópolis, en el lugar donde se alza ahora
el Templo de la Victoria sin Alas, divisó la vela negra, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIAKrKnctPiMUcB5Xvln3RdgLgwfT0qIdGBII65FwOfAzIRqZL5h9SLJ4FhmQI-WEpQGBitX6qCsBquvGerHX2m8mqMORn2B-iGHCp8D90VetTCSSWk62R2mhwaVDnkXrnSB8OiQ/s1600/2800dcdec350403c576cc57449286357.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIAKrKnctPiMUcB5Xvln3RdgLgwfT0qIdGBII65FwOfAzIRqZL5h9SLJ4FhmQI-WEpQGBitX6qCsBquvGerHX2m8mqMORn2B-iGHCp8D90VetTCSSWk62R2mhwaVDnkXrnSB8OiQ/s400/2800dcdec350403c576cc57449286357.jpg" width="276" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">se desmayó, cayó de
cabeza al valle de abajo y murió Pero algunos dicen que se arrojó
deliberadamente al mar, que desde entonces se llama Egeo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo no fue informado de
ese doloroso accidente hasta que terminó los sacrificios prometidos a los
dioses por su feliz regreso; luego enterró a Egeo y le honró con un altar de
héroe. El día 8 del mes Pianepsión [octubre], la fecha de su regreso de Creta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como era la estación de la
cosecha, Teseo instituyó también el Festival de las Cepas, en agradecimiento a
Atenea y Dioniso, quienes se le aparecieron en Naxos, o bien en honor de
Dioniso y Ariadna. Los dos portadores de las cepas representan a los dos
jóvenes que Teseo llevó a Creta disfrazados de doncellas y que caminaban a su
lado en el desfile triunfal que se realizó después de su regreso. Catorce
mujeres llevan provisiones y toman parte en este sacrificio; representan a las
madres de las víctimas salvadas, y su tarea consiste en recitar fábulas y mitos
antiguos, como hicieron también esas madres antes de que zarpara el barco. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo dedicó un templo a
Ártemis Salvadora en la plaza del mercado de Trecén; y sus conciudadanos le
honraron con un templete cuando todavía vivía. Las familias que estaban
obligadas a pagar el tributo a Creta se encargaron de aportar las víctimas
necesarias para los sacrificios, y Teseo concedió su sacerdocio a los Fitálidas
en agradecimiento por su hospitalidad. La nave en que fue a Creta ha hecho
desde entonces un viaje de ida y vuelta a Délos, pero la han reparado y recompuesto
tantas veces que los filósofos la citan como un ejemplo cuando discuten el
problema de la identidad continua.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://st-listas.20minutos.es/images/2013-06/362941/4057780_640px.jpg?1372539782" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://st-listas.20minutos.es/images/2013-06/362941/4057780_640px.jpg?1372539782" height="320" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> La paradoja enunciada por </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">Plutarco: </span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">"El barco en el cual volvieron (desde</span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span>Creta<span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">)</span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span>Teseo<span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">y los jóvenes de</span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span>Atenas<span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">tenía treinta remos, y los atenienses lo conservaban desde la época de</span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span>Demetrio de Falero<span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">, ya que retiraban las tablas estropeadas y las reemplazaban por unas nuevas y más resistentes, de modo que este barco se había convertido en un ejemplo entre los</span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span>filósofos<span style="line-height: 22.4px; text-align: start;"> </span><span style="line-height: 22.4px; text-align: start;">sobre la identidad de las cosas que crecen; un grupo defendía que el barco continuaba siendo el mismo, mientras el otro aseguraba que no lo era."E</span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22.4px; text-align: start;">sto se puede traducir en la siguiente pregunta: ¿estaríamos en presencia del mismo barco si se hubieran reemplazado cada una de las partes del barco una a una? E</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22.4px; text-align: start;">xiste además una pregunta adicional: si las partes reemplazadas se almacenasen, y luego se usasen para reconstruir el barco ¿cual de ellos, si lo es alguno, sería el barco original de Teseo?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;">Grecia se cretanizó hacia
el final del siglo X</span><span style="background-color: black;">VIII a. de C, probablemente por una aristocracia helena que
se había apoderado del poder en Creta una o dos generaciones antes y había
iniciado allí una cultura nueva. El relato claro y sencillo de la incursión de
Teseo en Cnosos, citado por Plutarco tomándolo de Cleidemo, parece razonable.
Describe una rebelión de los atenienses contra un señor cretense que había
tomado rehenes como garantía de su buena conducta; la construcción secreta de
una flotilla, el saqueo de la ciudad abierta de Cnosos durante la ausencia del
grueso de la flota cretense en Sicilia, y un subsiguiente tratado de paz ratificado
por el casamiento del rey de Atenas con Ariadna, la heredera cretense. Estos
acontecimientos, que apuntan más o menos al año 1400 a. de C., tienen su
paralelo en el relato mítico: Se exige a Atenas un tributo de jóvenes y
doncellas en compensación por el asesinato de un príncipe cretense. Teseo, al
matar astutamente al Toro de Minos, o al vencer al principal jefe militar de
Minos en una lucha, libera a los atenienses de ese tributo, se casa con
Ariadna, la heredera del trono, y hace la paz con Minos. <o:p></o:p></span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVwv6YcE__z6yzarRSIlSWpcAaUcqgNnvR53adCNdQv_kdA7Jz2TC8uKbp6KkuhA7iaRUx-Na39Oze-D1OdSumR0vCVGjCRXM94jbzgZUsNoiJU2LGs08fk4VFYtjf5HLFdAd/s1600/Minotauro6.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVwv6YcE__z6yzarRSIlSWpcAaUcqgNnvR53adCNdQv_kdA7Jz2TC8uKbp6KkuhA7iaRUx-Na39Oze-D1OdSumR0vCVGjCRXM94jbzgZUsNoiJU2LGs08fk4VFYtjf5HLFdAd/s1600/Minotauro6.gif" width="293" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La muerte por Teseo de
Asterio, el de cabeza de toro, llamado el Minotauro, o el «Toro de Minos»; su
lucha con Tauro («toro»), y su captura del toro cretense, son versiones del
mismo acontecimiento. Bolynthos, que dio su nombre al Probalinto ático, era la palabra
cretense con que se designaba al «toro bravo». «Minos» era el título de una
dinastía de Cnosos que tenía por emblema un toro celeste —«Asterios» podía
significar «del sol» o «del firmamento»— y era en forma de toro como el rey
parece haberse ayuntado ritualmente con la suma sacerdotisa como vaca-Luna
(véase 88.7). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO1TCk1lGHfFkO_1ICwi1TZPm67qEHzsO8Pb60IIQh6hqEhuDXxAyGL1HtNsplv5LMgz9K4WYaWyEsZCq4ZEvfJVfbr_T7h0nu4OfOoOasovqceOAkyhCiUlIf7Wu3g6PfKkGpHA/s1600/1c4279f30a7aef5433ca8dfdf4f617f3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO1TCk1lGHfFkO_1ICwi1TZPm67qEHzsO8Pb60IIQh6hqEhuDXxAyGL1HtNsplv5LMgz9K4WYaWyEsZCq4ZEvfJVfbr_T7h0nu4OfOoOasovqceOAkyhCiUlIf7Wu3g6PfKkGpHA/s400/1c4279f30a7aef5433ca8dfdf4f617f3.jpg" width="267" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un elemento de la formación del mito del Laberinto puede haber
sido que el palacio de Cnosos —la casa del labrys o hacha doble— era un
complejo de habitaciones y corredores, y que los invasores atenienses tuvieron
dificultad para encontrar y matar al rey cuando lo tomaron. Pero esto no es
todo. Un espacio abierto delante del palacio estaba ocupado por una pista de
baile con un dibujo laberíntico que servía para guiar a los que bailaban una danza
de la primavera erótica (véase 92.4). El origen de ese dibujo, llamado también
laberinto, parece haber sido el laberinto tradicional de matorrales que se
utilizaba para atraer a las perdices hacia uno de sus machos, enjaulado en la
cerca central, con reclamos de alimento, reclamos amorosos y desafíos; y los
bailarines imitarían la danza de amor extática y renqueante de las perdices
machos (véase 92.2), cuyo destino era que el cazador les golpease en la cabeza
( Eclesiastés xi.30). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sea como sea veamos el significado del Laberinto:</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">La sola mención de la palabra laberinto evoca mito, incógnita, secreto, adivinanza, dificultad, incertidumbre, juego, temor, decisión, fascinación y fantasía. De alguna manera lo asociamos a lo desconocido y a un desafío que, como tal, siempre lleva aparejado algún riesgo, el alcance lo podemos imaginar, pero que sólo llegaríamos eventualmente a conocer entrando en él. Por otro lado se encuentra el omnipresente sospecha humana de que estamos siempre en un laberinto del que nunca acabamos de encontrar la salida, y que éste sea el transitar por esta vida, la búsqueda de la salida, o de un posible centro. Quizás algunos podrían considerar como sinónimos los términos 'salida' y 'centro', mientras que para otros resultarían términos antagónicos. Porque el laberinto resulta a estas alturas, considerando sus milenios de historia, una figura arquetípica, preñada de múltiples representaciones posibles e interpretaciones llenas de sugerencias, asociaciones y sentidos diversos simultánea o alternativamente, en diferentes circunstancias vitales o evolutivas.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Menciona en su etimología la acepción de "palacio del hacha de dos hojas", derivada del laberinto de Cnossos, y éste de la concepción egipcia, en los territorios de la que se cree existió el laberinto más inmenso del antigüedad. El hacha de doble hoja o labrys, infundada de luz, habría sido Labrys la única arma del mítico Ares, en su llegada a la Tierra en sus inicios, y con la que habría construido caminos circulares en medio de las tinieblas originarias: el laberinto. El labrys es también símbolo del culto minoico en general, y se asocia tanto a los dos cuernos del toro como dos lunas. </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlRit7ePF6toMrSGbDHQDvBruAT1P_GNuBwcY2z5A97aFZfSfEzexyaC7qWZfrq6zLqY1fo8UYKczcsEqpOgi5c1roy5qY0lYdt6T5Dc6CdJhblbXrjdS_zZtaL6lLa6f5qa-G4Q/s1600/3d49f9f719a5f15d25571afa5c4163cc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlRit7ePF6toMrSGbDHQDvBruAT1P_GNuBwcY2z5A97aFZfSfEzexyaC7qWZfrq6zLqY1fo8UYKczcsEqpOgi5c1roy5qY0lYdt6T5Dc6CdJhblbXrjdS_zZtaL6lLa6f5qa-G4Q/s1600/3d49f9f719a5f15d25571afa5c4163cc.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">Otros estudiosos nos explican que deriva directamente de una de las representaciones más antiguas de la Gran Diosa Madre como Diosa Mariposa</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFToO00VDHsyqlsQaR5f1CiYMH_s3VRQZPldY3xAxcpTywzKWOVbQ5rQ-C31scO1Gj_c6NFNA92XW4ObiIy3fpojdXVF_XwfU2IqIQ4RZoj4qLe_MQIEcrx_Qd8MdnCuexMqIXOA/s1600/Diosa+mariposa+%2528transformaci%25C3%25B3n%2529+labrys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFToO00VDHsyqlsQaR5f1CiYMH_s3VRQZPldY3xAxcpTywzKWOVbQ5rQ-C31scO1Gj_c6NFNA92XW4ObiIy3fpojdXVF_XwfU2IqIQ4RZoj4qLe_MQIEcrx_Qd8MdnCuexMqIXOA/s320/Diosa+mariposa+%2528transformaci%25C3%25B3n%2529+labrys.jpg" width="284" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">que seria un símbolo de transformación, regeneración y de vida, puesto que para que nazca la mariposa a de morir la oruga.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">Para los occidentales modernos, más que el egipcio, el más famoso de los laberintos sigue siendo el de Creta, habitado por el mítico Minotauro y toda su potencia vital, primitiva y devoradora.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Obviando los detalles arcaicos, nos detendremos un poco en la forma más conocida del laberinto clásico o cretense, </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwwCYa90-YK3a-jdn_QGr6U0-oe6CGDnN7tti7CVtQHxOFlozoIVGcqvcGdCmPFXqOFlFFzoj9DDa8yzw0XvQlo57wl2u5PClkY8cb8WMwWrR0vLqvmwwhSwbj9T3J2rNW9hDNQ/s1600/d2f80e087c7638208779bb38eb57281a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwwCYa90-YK3a-jdn_QGr6U0-oe6CGDnN7tti7CVtQHxOFlozoIVGcqvcGdCmPFXqOFlFFzoj9DDa8yzw0XvQlo57wl2u5PClkY8cb8WMwWrR0vLqvmwwhSwbj9T3J2rNW9hDNQ/s320/d2f80e087c7638208779bb38eb57281a.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">que su figura redondeada, semejante a una hoja vegetal y su nervadura, nos remite a la vida orgánica natural, donde la curva es la dominante; se dice que no existen las líneas rectas en la naturaleza. En la hoja, a diferencia del laberinto, la nervadura es de tipo arboriforme, de continuas bifurcaciones cada vez menores a partir de un eje central.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">En el laberinto por su parte, la línea se vuelve una y otra vez sobre sí misma en torno a un núcleo que puede ser céntrico o bien excéntrico, y en el que, de concebirse un eje, sería tácito y perpendicular al plano del laberinto mismo. De esta forma, el laberinto clásico nos conecta asociativamente con las espirales, los remolinos todas ellas asociadas a los cultos a la Gran Madre y un sin fin de formas vitales y orgánicas presentes en la naturaleza desde las galaxias espirales hasta los meandros de los ríos, incluyendo el ADN (ácido desoxirribonucleico en doble hélice ) que constituye el patrimonio genético del devenir de las especies. La dominación de la forma curva en la naturaleza inspiró, a finales del siglo XIX, el Art Nouveau, como representación del vivo, lo orgánico y lo natural, siendo sus características más distintivas la sinuosidad y la asimetría. </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Las formas orgánicas, propias de lo que está vivo en la creación, nos muestran la infinita variedad de la manifestación en su continua formación de obras nunca idénticas entre sí. Son formas que parecen en movimiento, con capacidad de expansión, crecimiento, multiplicación, transformación y evolución, y que pueden manifestarse en una sucesión de nuevos estados o vidas.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">El laberinto no es un invento de culturas arcaicas, sino que está presente en toda la cadena de la existencia física y psíquica, tanto como forma arquetípica susceptible de interpretaciones simbólicas variadas, como en su forma más directa, visible y orgánica: el cerebro, </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/encefaloa2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/encefaloa2.gif" height="318" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">el pabellón auricular, la red vascular, la huella digital, etc.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">La curva espiral es la forma básica que da inicio a una estructura, gracias a la resistencia que encuentra el impulso inicial en su camino de creación; según la dirección de sus circunvoluciones, la espiral puede ser ascendente - evolutiva - o descendiente - involutiva - constituyendo la imagen primordial tanto de la creación de un mundo como de la posible interacción entre mundos diversos. Desde la antigüedad se ha distinguido a la espiral dextrógira como creadora ya la levógira como destructora o torbellino. La espiral está asociada también a la idea de danza, en un intento por conciliar la rueda de las transformaciones con 'el centro místico' y el motor 'inmóvil'. La escena cotidiana del agua escabulléndose por el agujero del lavabo nos muestra una realidad mucho más amplia. Es conocido que estos desagües giran en sentidos opuestos en el hemisferio norte terrestre y en el hemisferio sur, señalándonos la decisiva influencia del magnetismo sobre el sentido del giro helicoidal de las aguas en el planeta.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjQhbyULTClUEB0VAtF5umF_NsXYCqsiM4_Q3oaQM-nbesYh0mZbpXwaKlsuCs-1nsBQBAqKa8f8DofCMcs0pJxmwv7zkLEYf_DnDVK8AxBgCZv7uegTp9jHbGCyC59kwF3N7l/s1600/800px-Messier51_sRGB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjQhbyULTClUEB0VAtF5umF_NsXYCqsiM4_Q3oaQM-nbesYh0mZbpXwaKlsuCs-1nsBQBAqKa8f8DofCMcs0pJxmwv7zkLEYf_DnDVK8AxBgCZv7uegTp9jHbGCyC59kwF3N7l/s1600/800px-Messier51_sRGB.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">La fascinante forma espiral nos remite a un polo de atracción magnética que eventualmente podría dar acceso a nuevas dimensiones del ser y de la experiencia. Los cambios en el estado de conciencia, como los representados en forma extrema en los momentos del nacimiento y la muerte, siempre se han representado como espirales que permiten la transferencia, debido a que el magnetismo del lugar de acceso opera activamente sobre el sujeto. Entre ambos acontecimientos biográficos, son posibles infinitos estados de conciencia fuera del tiempo lineal, a través de espirales que nos remiten a mundos paralelos • alelos o estados paradójicas inexplicables o poco descriptibles, como por ejemplo, los que transfieren de la vigilia al sueño, y aquellos susceptibles de presentarse en la contemplación, la meditación, o por el uso de drogas psicotrópicas.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Existe la hipótesis de que los agujeros negros astronómicos serían verdaderas puertas a universos paralelos • alelos. En un ejemplo más cercano, se puede concebir el movimiento completo de nuestro sistema solar local, los planetas giran en órbitas, pero como la galaxia completa se desplaza a gran velocidad, estas órbitas avanzan describiendo espirales. En el sistema jeroglífico egipcio, la espiral designa tanto las formas cósmicas en movimiento como la relación entre la unidad y la multiplicidad. Se relacionan particularmente con los lazos y las serpientes.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">La espiral, como estructura, simboliza tanto el camino evolutivo - en su sentido de desarrollo necesariamente gradual - como la puerta a otras dimensiones, al constituirse en la forma arquetípica por excelencia • excelencia capaz de interceptar el tiempo lineal y la visión ordinaria de las cosas. A través de la espiral tanto podemos elevarnos como hundirnos, ascender como ser aspirados, morir o nacer a una nueva vida, porque la espiral, a diferencia del círculo quieto, tiene un sentido. Tanto la evolución de las especies como la del alma es un viaje en espiral.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">Los laberintos pueden diferenciarse según la forma: redondeados, cuadrangulares, irregulares. O, principalmente, según la relación entre el ingreso y el centro. En esta última clasificación encontramos aquellos de una sola vía en el que un único camino lleva en su centro, por contraposición a los de cruces, que presentan múltiples ramificaciones y rutas ciegas y en los que es posible extraviarse, volver muchas veces al punto de partida o incluso no encontrar nunca el centro o la salida. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQsq3M3KVZgoUZz3nVPfzzUlixQbamYOlPXGbGtL8WmBxw0yrQZ0j-EKXwxKJfE6du3TYPTeuV-UcvxZsrUqGpuzK5RjIg5zO3q93YkkySan93zA2LEnFVl4Mntl7lrjK7S63/s320/image006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQsq3M3KVZgoUZz3nVPfzzUlixQbamYOlPXGbGtL8WmBxw0yrQZ0j-EKXwxKJfE6du3TYPTeuV-UcvxZsrUqGpuzK5RjIg5zO3q93YkkySan93zA2LEnFVl4Mntl7lrjK7S63/s320/image006.jpg" width="276" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">En el caso de la vía única, más que estrictamente un laberinto, se trata de un camino de peregrinación, ya que siempre será posible llegar al centro. El buscador, al recorrer un laberinto de una sola vía, avanza por la única senda posible, volteando en uno u otro sentido, simplemente; no hay más acertijo ni más decisión que la de continuar la marcha. Podría considerarse que no hay desafío y que por tanto no entran en juego aquí el esfuerzo o los talentos personales. Efectivamente, en un sentido simbólico, el laberinto de una sola vía es el trayecto a realizar por una persona que ya está en el camino, y a la que se le puede suponer que ha sorteado las pruebas de los intrincados curvas de los laberintos de cruce previos que si implican elección y por tanto riesgo de error y de fracaso. En estos últimos, el peregrino ha depurado su discernimiento y ha conseguido sortear las falsas vías con mayor o menor éxito. La lucha para llegar al centro ha refinado sus habilidades, agudizado su intel • intelecto, clarificado sus emociones; aquí ha conocido el miedo, el poder de la subjetividad y los espejismos, hasta llegar a comprender en el mejor de los casos que toda su razón, su destreza y sus conocimientos no eran suficientes para llegar a la meta anhelada. Finalmente, el entrenamiento puede haber llevado a subordinar su ego a la guía interior invisible que puede guiar intuitiva o magnéticamente sus pasos.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Entonces está preparado para ingresar al laberinto de una sola vía, en el que sólo debe avanzar dejándose conducir por el trazado. Este laberinto se parece más a la concepción de la espiral que en la del laberinto. Hay un centro que lo atrae magnéticamente y que mantiene presente durante el recorrido, pero ignora que experimentará allí. Durante las circunvalaciones • instalaciones va girando, bien en el sentido de las agujas del reloj, o al revés. Los giros y el trazado del aíslan del mundo de alrededor, apartándolo de la vida cotidiana; concentrado, avanza por la senda a la vez que se desorienta del tiempo lineal o del espacio de las referencias cardinales físicas. Puede ir orante, recitando un mantra, realizando un examen de conciencia o simplemente percibiendo su estado interno. Los giros en torno a un centro magnético son el símil de una vacuna que se carga de electricidad cambiando así su potencial energético - vibracional - que se vuelve progresivamente más sutil y receptivo a medida que accede al centro, el núcleo donde se encuentra el eje vertical intangible de máxima vibración. De esta manera, el recorrido del campo energético del laberinto puede modificar el estado de conciencia, aislando al ser de su devenir circunstancial, para conectarlo progresivamente con su devenir intemporal, hasta una posible identificación entre el ser y el centro magnético.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBUYswCUYkYWXEj3ZOA4FawCfsDnGLgbejAbx-rDGF8y5qLfSoylM8KnNhyIuHU0OM20OOIiGOv7JYhJchATSgZ4hUumbxT_8LqPGSipuNIcm4xR8453gjmctAI3GCjNQaH7UAdg/s1600/theseus+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBUYswCUYkYWXEj3ZOA4FawCfsDnGLgbejAbx-rDGF8y5qLfSoylM8KnNhyIuHU0OM20OOIiGOv7JYhJchATSgZ4hUumbxT_8LqPGSipuNIcm4xR8453gjmctAI3GCjNQaH7UAdg/s400/theseus+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">No nos detendremos en el laberinto de Creta, creado por Dédalo y conquistado por Teseo, tema ampliamente discutido en textos de mitología y la simbología de la cual abarcaría un artículo aparte. Sólo mencionar que se trataba de un laberinto de cruces, como es obvio, y no de vía única, donde el tema dominante es la lucha, la superación de pruebas para conquistar el centro y someter al monstruo devorador de doncellas.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">La cuna de los primeros laberintos, así como de la representación de formas espirales, no está claramente establecida, aunque hay evidencia de su existencia desde el neolítico, o incluso antes, en representaciones rupestres, tablas de arcilla, pictogramas, mosaicos o jardines. Se ha verificado la fecha de los más antiguos, a lo menos 4000 años, y figuraciones similares se repiten en localizaciones geográficas muy distantes entre sí (India, América, Escandinavia, Rusia y casi toda Europa) que difícilmente podrían haber tenido comunicación entre sí en el antigüedad. Los laberintos famosos referidos en los textos antiguos, además de los de Creta (Cnossos y Gortyna), se encuentra el griego en la isla de Lemnos, el etrusco en Clusia y el egipcio cerca del lago Moeris, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJaNugcq6ICvUWNhAYabln-P_KQUaJmjIfZx5pEjZ_L0U_iZh9bo6D_hhaModg9THzolIMsC7TUn8QZ4525ySccN7nXcMUkwWFO3I58R6q1ig0v8sx9MdeNNATnHYpnJlQJqaS1w/s1600/Imagen12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJaNugcq6ICvUWNhAYabln-P_KQUaJmjIfZx5pEjZ_L0U_iZh9bo6D_hhaModg9THzolIMsC7TUn8QZ4525ySccN7nXcMUkwWFO3I58R6q1ig0v8sx9MdeNNATnHYpnJlQJqaS1w/s320/Imagen12.jpg" width="203" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">siendo éste el más inmenso y imponente según las descripciones que hacen los historiadores antiguos Herodoto y Estragón. Plinio agrega que el laberinto egipcio era cien veces mayor que el cretense, siendo inspirado por aquél. Verdadera ciudadela que incluía sede del gobierno y tumba del faraón, incluía miles de habitaciones.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Dice Herodoto: </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">"si se reunieran bajo un solo aspecto todas las fortificaciones y construcciones de Grecia, tal conjunto parecería haber costado menos trabajo y gasto que el laberinto ... se compone de 12 palacios cubiertos, sus puertas se abren unas frente a las otras; seis por lado norte y seis por el sur; un muro exterior único reúne todas las construcciones. Las cámaras son dobles, unas subterráneas y otros al nivel del suelo; hay tres mil: mil quinientas por piso. Hemos visto y atravesado las cámaras altas ... ; sólo conocemos las inferiores de oído ... el paseo a través de las cámaras y los circuitos en torno a los palacios nos causaron mil sorpresas por su variedad, pasábamos de un patio en las salas, de éstas a las galerías, de las galerías en otros espacios cubiertos y de las salas a otros patios, los techos de todas las salas son de la misma piedra que los muros; muros y techos están adornados con multitud de figuras esculpidas. Cada palacio tiene un peristilo interior de piedra blanca, admirablemente aparejada. En cada ángulo del laberinto hay una pirámide de unas cuarenta brazas sobre las que hay esculpidas figuras divinas; se penetra en ellas por un camino subterráneo ".</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.rinconabstracto.com/wp-content/uploads/2014/03/Fotograf%C3%ADas-a%C3%A9reas-desde-el-punto-de-vista-de-los-p%C3%A1jaros-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.rinconabstracto.com/wp-content/uploads/2014/03/Fotograf%C3%ADas-a%C3%A9reas-desde-el-punto-de-vista-de-los-p%C3%A1jaros-04.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">La posibilidad de extraviarse en el laberinto es la misma que la de extraviarse en la propia vida, tomando caminos que no conducen a ninguna parte, o simplemente, no encontrando un sentido que guíe la vida por encima de las dificultades cotidianas y que permita valorarlas en su justa dimensión para evitar ser arrastrado por ellas a la confusión.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">El laberinto es una forma deliberadamente intrincada que comienza por delimitar artificialmente un área cerrada con respecto al entorno, expresando desde su inicio una totalidad dentro de otra mayor. Como trazado, por tanto, su importancia es exclusivamente psicológica, es decir, simbólica, ya que nada impide al visitante pasar por encima sin notarlo o sin que nada suceda. La decisión de entrar en el laberinto es voluntaria, aceptando las reglas del juego, esto es, que se ingresa en una galería desconocida con la intención de descifrar un enigma o experimentar una vivencia interna nueva, supuesta o imaginada. Como imagen nos remite de cierta forma a los mandalas, aunque en estos el individuo se centra mientras construye, y en el laberinto, mientras recorre el ya construido.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WRcvMd-nwM8b5kRzoz0XCQtVZaOoq4sdf2PkCOSL2Yn3ja7cZYeAWGUcVFr5OjD7AsvQ8pITRk3MPQeXQtGTV-ibpe9Jj7aKTZkY7GNp4jOgIM8X7eiyzPO583y-gC_F7c3R0A/s1600/bba102c7000578e0a5cdcdffe66f5481.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WRcvMd-nwM8b5kRzoz0XCQtVZaOoq4sdf2PkCOSL2Yn3ja7cZYeAWGUcVFr5OjD7AsvQ8pITRk3MPQeXQtGTV-ibpe9Jj7aKTZkY7GNp4jOgIM8X7eiyzPO583y-gC_F7c3R0A/s320/bba102c7000578e0a5cdcdffe66f5481.jpg" width="223" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">El espacio delimitado, como representación de un mundo, cósmico o personal, se vuelve así sagrado, dado que remite a la búsqueda de una coincidencia. Las dificultades o pruebas para acceder al centro son las estaciones de la transformación, pero de alguna manera todos los obstáculos indican que alcanzar el corazón del laberinto es posible. Para algunos, el énfasis del laberinto está en su condición de camino iniciático, para otros, en su sentido de proteger el sagrado e impedir su profanación, o en su capacidad de permitirnos eventualmente llegar al precioso centro y su tesoro, como símbolo de nuestro ser más profundo y verdadero; Fulcanelli lo destaca como la representación de la obra alquímica completa, con el oro en el centro. Primero, nuestra naturaleza más elevada debe derrotar al Minotauro, que simboliza tanto la energía primordial, como nuestros instintos más primitivos, como el espejismo a atravesar antes de obtener el oro, como verdadero "vigilante en el umbral". Aquí se desarrolla el combate entre nuestras dos naturalezas. Todos estos obstáculos se encuentran en la propia psique, con sus anfractuosidades, y • alusiones y callejones. El recorrido es la posibilidad de transformación, y en su más elevada posibilidad, la identificación del peregrino con el verdadero Sí Mismo, en una eventual victoria del permanente por sobre el temporal. Si en el laberinto de cruces el mayor desafío puede ser el de encontrar el centro, no podemos dejar de mencionar que el desafío mayor del laberinto de una sola vía sea salir una vez se ha alcanzado el centro, para manifestar la llegada en la verdadera prueba de la vida cotidiana. La fascinación de querer permanecer en la espiral es un riesgo siempre latente.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpiTzFgUzGK3mlhny13USpjX_oAfI-7-jFWL_pPQEboJfqfNhUizsqAVV6nFQYhi5sPYahqMI9RbBKz8wrCx7QJcVcN92ZeIiXhVYgS_hZGUQoWabf3ZQxUrkf9AdiXyVjTkaJMg/s1600/acad0796bdb2769bc5cb211466f1a878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpiTzFgUzGK3mlhny13USpjX_oAfI-7-jFWL_pPQEboJfqfNhUizsqAVV6nFQYhi5sPYahqMI9RbBKz8wrCx7QJcVcN92ZeIiXhVYgS_hZGUQoWabf3ZQxUrkf9AdiXyVjTkaJMg/s1600/acad0796bdb2769bc5cb211466f1a878.jpg" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Con frecuencia, el trayecto por el laberinto comprende cuatro cuadrantes tanto en aquellos redondeados como en los cuadrangulares - aportación románica en el laberinto - de una sola vía, en referencia a los cuatro centros del hombre encarnado y los cuatro cuerpos que debe trascender en el su camino hacia el centro. El cuatro es asimismo el símbolo del mundo manifestado a partir de la trinidad inicial. El recorrido en estos laberintos en general se produce de cuadrante en cuadrante, es decir, debe recurrirse todo un cuadrante antes de pasar al siguiente. El centro viene a representar así, además, el lugar de integración, el punto más allá de la multiplicidad de los cuadrantes y de la periferia, a los que trasciende e incluye. En la enseñanza masónica leemos: "El Maestro Secreto descubre en el Cuarto Viaje el problema de la Cuadratura del Círculo. La Cruz de los elementos, con sus cuatro brazos, es la expresión Tetragonia de la personalidad. Esta personalidad - Cruz, para volver a la Unidad con el Infinito, que es el Círculo, debe girar en la eternidad de la vida; el fuego de sus brazos, en su movimiento circulatorio, se convierte en cruz esvástica. Esta es la explicación moral de la Cuadratura del Círculo. La Piedra Cúbica o Perfección Individual, en medio del Círculo de la Vida, es la Cuadratura del Círculo. Dentro de la piedra se encuentra el Sepulcro de Hiram con su corazón palpitante. "Es el Arca de la Alianza entre Dios y el Hombre."</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">En la estructura cabalística de las catedrales góticas el laberinto se encuentra entre la esfera de la Belleza y Armonía (Tipheret) y las esferas del cuaternario de la personalidad: Victoria, Gloria, Fundamento y el Reino, en otras palabras, el trabajo en el cuaternario inferior permite el acceso a la elegida que sigue en el ascenso hacia el altar. Se puede apreciar la importancia fundamental de la transformación necesaria a nivel del laberinto, un paso más adelante del Fundamento o plano electromagnético (etérico) para avanzar hacia niveles superiores. En una visión general, el laberinto está a medio camino entre el bautismo del agua y el del fuego, o entre la Luna y el Sol, en pleno vientre de la nave.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">El cabalista Moisés Cordovero (1592) decía que para que la Manifestación fuera, el Ser debía ocultarse y debido a ello, "la revelación es la causa del ocultamiento y el ocultamiento es la causa de la revelación" . De esta manera, el laberinto viene a ser tanto un núcleo de escondite como de manifestación o encuentro, mediante la transmutación.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://rehermann.files.wordpress.com/2012/12/chartres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="373" src="https://rehermann.files.wordpress.com/2012/12/chartres.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">El de la Catedral de Chartres es el más famoso de los laberintos medievales, y uno de los que se encuentra mejor conservado en la actualidad, aunque la imagen original del Minotauro central hace mucho fue eliminada - como en otros laberintos de su época -. En la Edad Media se le llama "la legua de Jerusalén", en referencia a que el recorrían descalzos o de rodillas como sustituto del viaje a Tierra Santa.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Gracias a los investigadores culturales y a los hallazgos de la radiestesia, se ha descubierto que la mayoría de las catedrales góticas europeas están construidas sobre lugares de cultos previos, especialmente druidas, eran escogidos por ser lugares de poder, es decir, de concentración de energías telúriques. La radiestesia descubre y sigue las corrientes energéticas del planeta, que suelen disponerse en forma de rejillas, de las que el mundo científico ha reconocido algunas, como las rejillas de Hartmann y Curry. Cuando coinciden dos o más rejillas en un punto, más corrientes subterráneas, más una falla tectónica, se trata de un punto fuertemente cargado o lugar de poder, que ha sido a menudo el lugar elegido para levantar los cimientos de las principales catedrales góticas medievales. Dentro de ellas hay además puntos de máxima energía que por lo general se ubican en el altar mayor, en el crucero, y en el laberinto.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">La Catedral de Chartres se encuentra sobre una colina prehistórica que ya había visto incendiarse cinco templos católicos previos sobre un antiguo lugar de culto druida, encima de una gruta subterránea. Las mediciones han detectado, en su laberinto - construido en 1235 - la confluencia de cinco corrientes subterráneas, más una falla, más unas inusuales rejillas de líneas dobles de radiación de oro y líneas dobles de radiación de plata, siendo el centro el punto de más alta vibración. En su diseño circular, el laberinto de Chartres sigue la tradición del laberinto de Otfrid de 11 galerías, en un trayecto de aproximadamente 260 metros de longitud y un diámetro de trece metros, el cual era recorrido por los peregrinos de rodillas, de la periferia en el centro, cuadrante por cuadrante, en poco más de una hora. Se dice que esta longitud sería la misma que la recorrida por Cristo entre el juicio y el Gólgota.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">En la pared occidental en el laberinto de Chartres se encuentra un rosetón de vidrieras multicolores, y bajo él, vidrieras ojivales, por donde se proyecta la luz en el laberinto. En la vidriera central, una imagen de la Virgen es proyectada en el centro del laberinto todos los años el día 22 de Agosto, día que correspondería al 15 de Agosto del calendario Juliano medieval, fecha en la que se conmemora la Asunción de la Virgen. </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">El laberinto de Chartres, como punto de máxima potencia dentro de la catedral, facilitaba la transformación íntima de quienes lo recorrían, al elevar su vibración energética, y por tanto su nivel de conciencia. Así, mientras el feligrés hacía el ritual de penitencia, o peregrinaba simbólicamente a Jerusalén, era posible que - sin advertirlo - elevara su vibración desnudándose en el camino de lo más tosco y armonizando por resonancia con octavas más sutiles en esta verdadera espiral magnética de contacto potencial entre lo profundo de la tierra - las fuerzas tel • lúriques concentradas - y el infinito del cielo. El laberinto de Chartres es un lugar de poder multidimensional dentro de un recinto sagrado, instituido por centurias de culto superpuestos.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeTwDQw8QFaNTX10l1hgLykqPuoo1JDyIp8RpCXjyw3YBFquUztHTvNbhUmycIKlBhdHPz3MWSnzFsdu8NZTosFB84YPGLkoDvkUPiXPViKbG0jFzYYYNEi8rnaUE0uBtzl2BoJQ/s1600/el-laberinto-de-girasoles-mas+grande-del-mundo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeTwDQw8QFaNTX10l1hgLykqPuoo1JDyIp8RpCXjyw3YBFquUztHTvNbhUmycIKlBhdHPz3MWSnzFsdu8NZTosFB84YPGLkoDvkUPiXPViKbG0jFzYYYNEi8rnaUE0uBtzl2BoJQ/s1600/el-laberinto-de-girasoles-mas+grande-del-mundo.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">El laberinto puede ser concebido como un viaje más allá del tiempo y el espacio, como un lugar mágico y mítico, como un espacio a la vez psíquico y cósmico donde es posible una conjunción central en un punto de unidad. La unidad central que remite a la periferia y viceversa, el ocultamiento del centro y su revelación, es el gran tema del laberinto. De la misma manera que el laberinto físico es mas que un plano, el punto central no es un punto, sino que un campo energético multidimensional que posibilita el contacto vertical. En este sentido nos remite, por analogía, con el punto Nuevo del Eneagrama.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">En síntesis, el laberinto de cruces nos refiere esencialmente a la vida psíquica del hombre común y del buscador, de lo que vive en la selva diaria de la que no tiene más perspectiva que los obstáculos e interminables desafíos, con escasa o ninguna percepción o incluso suposición de un centro o una salida, atrapado como se encuentra en la dimensión cotidiana de la experiencia. Por el contrario, el laberinto de una sola vía nos conduce dentro del camino ya trazado hacia el centro avistado, presentido o largamente anhelado, para los que son capaces de experimentarlo.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4px;">Evidentemente, no sabemos que interpretación tenía para los egipcios o cretenses el laberinto, pero todo parece indicar que estava sin duda relacionado con algunas actividades de tipo religioso y funerario, lo que enlazaría con lo que venimos explicando.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">Volvamos a la narración de Robert Graves:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una danza laberíntica
parece haber sido llevada a Britania desde el Mediterráneo oriental por
agricultores neolíticos del tercer milenio a. de C, puesto que toscos
laberintos de piedra, análogos a los británicos hechos en el césped, se dan en
la zona «Beaker B» de Escandinavia y el nordeste de Rusia; y en el sudeste de
Europa se encuentran laberintos eclesiásticos, utilizados en otro tiempo con
propósitos penitenciales. A los laberintos ingleses hechos en el césped se los
llama habitualmente «Ciudad de Troya», y lo mismo a los de Gales: Caer-droia.
Probablemente los romanos los llamaban así por su Juego de Troya, una danza
laberíntica ejecutada por jóvenes aristócratas en honor del antepasado de
Augusto, el troyano Eneas; aunque, según Plinio, la bailaban también los niños
en la campiña italiana. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTxVS8nKGJ63xD0Yyrdh8D4EMD_VtqQYTGxucJIHAiXOp0p56UZv2fZpvFmoHxNQdGIz5pRvbmLdlf8KxCnAgWz7pmTOC6vMfWGjZSsYxuzSjr5OJsU2Ixu1g32P6bvalOhyphenhyphen_DKw/s1600/danzas+romanas+semiradsky.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTxVS8nKGJ63xD0Yyrdh8D4EMD_VtqQYTGxucJIHAiXOp0p56UZv2fZpvFmoHxNQdGIz5pRvbmLdlf8KxCnAgWz7pmTOC6vMfWGjZSsYxuzSjr5OJsU2Ixu1g32P6bvalOhyphenhyphen_DKw/s400/danzas+romanas+semiradsky.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Cnosos el culto del
toro celeste sucedió al culto de la perdiz, y el círculo de bailarines llegó a
representar los cursos anuales de los cuerpos celestes. Por lo tanto, si
tomaban parte siete muchachas y doncellas, pueden haber representado a los
siete titanes y titánides del sol, la luna y los cinco planetas (véase 1.3 y
43.4); aunque no se ha encontrado ninguna prueba concreta del culto de los
titanes en las obras de arte cretenses. Parece que la antigua danza de la
Grulla de Délos —también las grullas ejecutan una danza amorosa— se adaptó
igualmente a un dibujo laberíntico. En algunos laberintos los bailarines se
asían a una cuerda que les ayudaba a mantener la distancia conveniente y seguir
el dibujo sin equivocarse; y esto puede haber dado origen a la fábula del
ovillo de hilo (A. B. Cook Journal of Hellenic Studies xiv.101 y ss., 1959); en
Atenas, como en el monte Sípilo, a la danza de la cuerda se la llamaba cordax
(Aristófanes: Nubes 540). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El espectáculo en el ruedo taurino de Creta consistía
en una exhibición acrobática realizada por hombres jóvenes y muchachas que por
turno se asían a los cuernos del toro que embestía y daban saltos mortales
hacia atrás sobre su lomo. Éste era evidentemente un rito religioso, y quizás
también en este caso los ejecutantes representaban planetas. No pudo haber sido
un deporte tan peligroso como sugieren la mayoría de quienes escriben sobre el
tema, y en un fresco cretense se ve que un compañero estaba listo para recoger
al joven o la muchacha que daba los saltos mortales cuando caían a tierra. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BuG_lG2xAPM/UKKg_o2_XOI/AAAAAAAAPzc/8DSRstDqwuk/s1600/image061.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="http://2.bp.blogspot.com/-BuG_lG2xAPM/UKKg_o2_XOI/AAAAAAAAPzc/8DSRstDqwuk/s1600/image061.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">«Ariadna», que los griegos
interpretaban como «Ariagne» («muy santa»), tenía que ser el título de la diosa
Luna honrada en la danza y en el ruedo taurino: «la alta y fértil madre
Cebada», llamada también Aridela («La muy manifiesta»). La conducción de ramos
cargados con frutos en honor de Ariadna y de Dioniso, y el suicidio de ésta
ahorcándose «porque temía a Ártemis», indican que se ataban a esos ramos
muñecas que representaban a Ariadna (véase 79.2). Una muñeca-diosa beocia en
forma de campana que se ve en el Louvre con las piernas colgantes es Ariadna, o
Erígone, o Ártemis Ahorcada; y unas muñecas de bronce con miembros separables
se han encontrado en la Cerdeña de Dédalo. La corona de Ariadna hecha por Hefesto
en forma de guirnalda de rosas no es una fantasía; en el tesoro de Mochlos se
han encontrado finas coronas de oro con joyas en forma de flores. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/originals/b6/a2/21/b6a221e5edebe16f6a538a8b5899c63c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/originals/b6/a2/21/b6a221e5edebe16f6a538a8b5899c63c.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Goldschmuck_-_Diadem.jpg/800px-Goldschmuck_-_Diadem.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Goldschmuck_-_Diadem.jpg/800px-Goldschmuck_-_Diadem.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El casamiento de Teseo con
la sacerdotisa de la Luna le hizo señor de Cnosos y en una moneda cnosia se ve
una luna nueva en el centro de un laberinto. Pero la costumbre matrilineal
privaba a una heredera de todo derecho a sus tierras si acompañaba a su marido
al otro lado del mar; y esto explica por qué Teseo no llevó a Ariadna a Atenas,
ni más allá de Día, isla cretense a la vista de Cnosos. El Dioniso cretense,
representado como un toro —Minos, en realidad— era el marido legítimo de
Ariadna; y el vino, hecho en Creta, sería empleado en sus orgías. Esto puede
explicar la indignación de Dioniso, de la que informa Homero, porque Ariadna y
Teseo, el intruso, se habían acostado juntos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Muchas costumbres
atenienses antiguas del período micénico son explicadas por Plutarco y otros en
función de la visita de Teseo a Creta; por ejemplo, la prostitución ritual de
muchachas y la sodomía ritual (característica del culto de Anata en Jerusalén
(véase 61.1) y el de la diosa siria en Hierápolis), las cuales sobrevivían como
vestigios entre los atenienses en la propiciación de Apolo con una ofrenda de doncellas
y en la conducción por dos muchachos homosexuales de ramas con frutos. La rama
con frutos recuerda la lulab que se llevaba en Jerusalén en el Festival de los
Tabernáculos del Año Nuevo, celebrada también a comienzos de otoño. El de los
Tabernáculos era un festival de la vendimia y correspondía a las Oscoforias, o
«conducción de racimos de uva», atenienses, el principal interés de las cuales
consistía en una carrera pedestre (Proclo: Crestomatía 28). Originalmente, el
vencedor se convertía en el nuevo rey sagrado, como en Olimpia, y recibía una
mezcla quíntuple de «aceite, vino, miel, queso picado y harina», el néctar y la
ambrosía divinos de los dioses. Plutarco asocia a Teseo, el nuevo rey, con este
festival al decir que llegó accidentalmente mientras se estaba realizando y le
disculpa de toda participación en la muerte de su predecesor Egeo. Pero en
realidad el nuevo rey luchaba con el rey viejo y lo arrojaba, como pharmacos,
desde la Roca Blanca al mar (véase 96.3). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cuentosinfantiles.net/images/volver-a-grecia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cuentosinfantiles.net/images/volver-a-grecia.jpg" height="264" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la ilustración que el mitógrafo ha
interpretado mal evidentemente, la nave con la vela negra de Teseo tiene que
haber sido una embarcación lista para salvar al pharmacos; tenía velas negras
porque los pescadores del Mediterráneo embetunan habitualmente sus redes y
velas para impedir que el agua salada las pudra. La grana o cochinilla
proporcionaba un unte escarlata con el que se untaba el rostro del rey sagrado,
y por tanto estaba asociada con la realeza. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los chipriotas adoraban a
Ariadna como la «diosa del Nacimiento de Amato», título perteneciente a Afrodita.
Su festival de otoño celebraba el nacimiento del Año Nuevo; y el joven que
imitaba sus dolores de parto era su amante regio, Dioniso. Esta costumbre,
llamada couvade, se encuentra en muchas partes de Europa, incluyendo algunos
distritos de Anglia Oriental. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">LA FEDERALIZACIÓN DE
ÁTICA<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Teseo sucedió a su
padre Egeo en el trono de Atenas reforzó su soberanía ejecutando a casi todos
sus adversarios, con excepción de Palante y el resto de sus cincuenta hijos.
Algunos años después dio muerte también a éstos como medida de precaución, y,
cuando se le acusó de homicidio ante el tribunal de Apolo el Delfín, alegó el
pretexto sin precedentes de «homicidio justificable», lo que le valió la
absolución. Le purificaron de la sangre derramada en Trecén, donde reinaba su
hijo Hipólito, y pasó allí un año entero. A su regreso sospechó que un
hermanastro, llamado también Palante, le era desleal y lo desterró
inmediatamente. Palante fundó luego Palantio en la Arcadia, aunque algunos
dicen que lo había hecho Palante, el hijo de Licaón, poco después del diluvio
de Deucalión. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo demostró ser un
gobernante observante de la ley, e inició la política de federalización, que fue
la base del posterior bienestar de Atenas. Hasta entonces Ática había estado
dividida en doce comunidades, cada una de las cuales manejaba sus propios
asuntos sin consultar al rey de Atenas salvo en momentos de emergencia. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://people.hsc.edu/drjclassics/sites/eleusis/IMG0026BIG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://people.hsc.edu/drjclassics/sites/eleusis/IMG0026BIG.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los
eleusinos incluso llegaron a declarar la guerra a Erecteo y abundaban otras
querellas intestinas. Si esas comunidades habían de renunciar a su
independencia, Teseo tenía que acercarse a cada clan y familia por turno, y eso
fue lo que hizo. Encontró a los labradores acomodados y a los siervos
dispuestos a obedecerle, y convenció a la mayoría de los grandes terratenientes
para que aceptaran su plan prometiéndoles abolir la monarquía y sustituirla por
la democracia, aunque él seguiría siendo general en jefe y juez supremo.
Aquellos a quienes no convencieron los argumentos expuestos por él al menos
respetaron su fuerza. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así se dio a Teseo poder
para disolver los gobiernos locales, después de convocar a sus delegados en
Atenas, donde les proporcionó una Sala de Consejo y un Tribunal, que todavía
existen hoy día. Pero se abstuvo de inmiscuirse en las leyes de la propiedad privada.
Luego unió los suburbios con la ciudad propiamente dicha, que hasta entonces se
componía únicamente de la Acrópolis y sus dependencias inmediatas al sur,
incluyendo los antiguos templos de Zeus Olímpico, Apolo Pitio, la Madre Tierra,
Dioniso de los Pantanos y el Acueducto de los Nueve Manantiales. Los atenienses
todavía llaman a la Acrópolis «la ciudad». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Llamó cambien al día 16
del mes de Hecatombeón [julio] Día de la Federación, y organizó un festival
público en honor de Atenea; en ese día se ofrece un sacrificio incruento a la
Paz. Cambió el nombre de los Juegos Atenienses celebrados ese día por el de
Panateneos, con lo que los abrió para todo el país de Ática; y también
instituyó el culto de Afrodita Federal y de la Persuasión. Luego renunció al trono,
como había prometido, y dio al Ática su nueva constitución, y bajo el mejor de
los auspicios, pues el oráculo de Delfos profetizó que Atenas surcaría los
mares tormentosos con la seguridad de un odre. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDw1DZKNhqXtLrYAkMm4Fw0hcE6fpIDraPRR11yyZqO_VkvVWpXcKlsbhX7jIBznTmt0Y_0aoI-jngcRMnDyvys-ziDtQ5ywDAs25Uv2MMYGW5IwMzJhLC5mbMhznuGUW3cJQxA/s576/aptenas_plano_6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDw1DZKNhqXtLrYAkMm4Fw0hcE6fpIDraPRR11yyZqO_VkvVWpXcKlsbhX7jIBznTmt0Y_0aoI-jngcRMnDyvys-ziDtQ5ywDAs25Uv2MMYGW5IwMzJhLC5mbMhznuGUW3cJQxA/s400/aptenas_plano_6.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para ampliar la ciudad
todavía más, Teseo invitó a todos los extranjeros dignos a que se hicieran sus
conciudadanos. Sus heraldos, que recorrían toda Grecia, empleaban una fórmula
que se utiliza todavía, a saber: «Venid acá todos, oh pueblo.» Grandes
multitudes afluyeron inmediatamente a Atenas y él dividió a la población del
Ática en tres clases: los eupátridas, o sea «los que merecen bien de su
patria»; los georges o «labradores», y los demiurgos o «artesanos». Los
eupátridas se encargaban de los asuntos religiosos, proporcionaban los
magistrados, interpretaban las leyes y encarnaban la dignidad suprema; los
georges cultivaban la tierra y constituían la columna vertebral del Estado; los
demiurgos, con mucho la clase más numerosa, aportaban artesanos tan variados
como adivinos, cirujanos, heraldos, carpinteros, escultores y reposteros. Así
Teseo se convirtió en el primer rey que instituyó una república, que es por lo
que Homero, en el Catálogo de las naves, llama solamente a los atenienses
pueblo soberano; y su Constitución siguió en vigor hasta que se apoderaron del
poder los tiranos. Sin embargo, algunos niegan que sea cierta esta tradición;
dicen que Teseo siguió reinando como anteriormente y que, después de la muerte
del rey Menesteo, que condujo a los atenienses contra Troya, su dinastía se
mantuvo durante tres generaciones. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo, el primer rey
ateniense que acuñó dinero, imprimió en sus monedas la imagen de un toro. </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No se sabe si representaba
al toro de Posidón o a Tauro, el general de Minos, o si simplemente con ello
estimulaba la agricultura, pero su sistema monetario fue causa de que el valor
legal se citase en función de «diez bueyes» o «cien bueyes», durante mucho
tiempo. Emulando a Heracles, quien había designado a su padre Zeus patrono de
los Juegos Olímpicos, Teseo designó a su padre Posidón patrono de los Juegos ístmicos.
Hasta entonces el dios así honrado había sido Melicertes, hijo de Ino, y los
juegos, que se realizaban de noche, habían sido misterios, más bien, que un
espectáculo público. A continuación Teseo defendió el derecho ateniense a la
soberanía de Megara, y luego reunió a los delegados del Peloponeso en el istmo
y les indujo a que resolvieran una vieja disputa fronteriza con sus vecinos
jonios. En un lugar aceptado por ambas partes erigió la célebre columna con una
inscripción en el lado oriental que decía: «Esto no es ya el Peloponeso, sino
Jonia», y otra en el lado occidental que decía: «Esto no es ya Jonia, sino el
Peloponeso». También obtuvo el consentimiento de los corintios para que los
atenienses ocuparan el lugar de honor en los Juegos ístmicos; ese lugar
consistía en tanto terreno como el que cubría la vela de la nave que los había
llevado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El elemento mítico de la
fábula de Teseo se mezcla aquí con lo que pretende ser la historia
constitucional de Atenas; pero la federalización del Ática está fechada con
varios siglos de anticipación; y las reformas democráticas de Teseo son
propaganda del siglo V, inventadas probablemente por Clístenes.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Cleisthenes.jpg/250px-Cleisthenes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Cleisthenes.jpg/250px-Cleisthenes.jpg" width="245" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> Las reformas
legales hechas durante la última monarquía judía fueron atribuidas de igual
modo a Moisés por los redactores del Pentateuco. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los bueyes constituían el
patrón del valor en la antigua Grecia, Italia e Irlanda, como lo constituyen
todavía en las tribus pastoriles atrasadas del África Oriental, y los
atenienses no acuñaron monedas hasta cerca de quinientos años después de la
guerra de Troya. Pero es cierto que en los lingotes de cobre cretenses de un
peso fijo se estampaba oficialmente una cabeza de toro o un becerro recostado
(Sir Arthur Evans: Minóan Weights and Médiums of Currency p. 335); y que los
butades de Atenas, que parecen haber sido en gran parte responsables por la
evolución del mito de Teseo, pueden, haber tenido presente esta tradición
cuando acuñaron moneda en la que estaba estampada la cabeza de buey, la divisa
de su clan. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La división del Ática en
doce comunidades tiene su análoga en un arreglo parecido hecho en el delta del
Nilo y, en Etruria, y en la distribución del territorio cananeo conquistado
entre las doce tribus de Israel; en cada caso el número puede haber sido
elegido para permitir el traspaso mensual de la monarquía de una tribu a otra. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">TESEO Y LAS AMAZONAS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos dicen que Teseo
tomó parte en la afortunada expedición de Heracles contra las Amazonas y
recibió como su parte en el botín a su reina Antíope, llamada también Melanipa;
pero que este no fue un destino tan desdichado para ella, como pensaban muchos,
pues le había entregado la ciudad de Temiscira sobre el río Termodón, en prueba
de la pasión que él había encendido ya en su corazón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otros dicen que Teseo fue
al país de las Amazonas algunos años más tarde, en compañía de Pirítoo y sus
camaradas, y que las Amazonas, complacidas por la llegada de tantos guerreros
apuestos, no les hicieron resistencia. Antíope salió a recibir a Teseo con regalos,
pero tan pronto como subió a bordo de su nave, Teseo ordenó levar, anclas y la
raptó. Otros más dicen que Teseo permaneció algún tiempo en Amazonia y agasajó
a Antíope como su, invitada. Añaden que entre sus compañeros se hallaban tres
hermanos atenienses, Euneo, Tóloas y Solunte, el último de los cuales se
enamoró de Antípode, pero como no se atrevía a cortejarla directamente, pidió a
Euneo que defendiera su causa. Antíope rechazó esos requerimientos, pero siguió
tratando a Solunte con la misma cortesía que anteriormente, hasta que él se
arrojó al río Termodonte y se ahogó Teseo no se enteró de lo que había sucedido
y eso le afligió mucho. Recordando una advertencia que le había hecho el
oráculo de Delfos en el sentido de que si alguna vez se sentía afligido en un
país extraño debía fundar una ciudad y dejar en ella a algunos de sus
compañeros para que la gobernasen, construyó Pitópolis, en honor de Apolo
Pitio, y al río cercano le dio el nombre de Solunte. Luego se hizo a la mar con
Antíope. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtfwQl76tmy4vRrWcExMx8cc36Q5oHulmLEzAI9asBlOgWwIvplJFNAspq4JFkT-SnQHXF8iRD_rrywW_W037JbVExs_0SvD_zvvlU-yZ0XkJM3hX338kiYqffr06xG52WsEpeDw/s1600/amazonas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtfwQl76tmy4vRrWcExMx8cc36Q5oHulmLEzAI9asBlOgWwIvplJFNAspq4JFkT-SnQHXF8iRD_rrywW_W037JbVExs_0SvD_zvvlU-yZ0XkJM3hX338kiYqffr06xG52WsEpeDw/s400/amazonas.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La hermana de Antíope,
Oritia, confundida por algunos con Hipólita, cuyo ceñidor obtuvo Heracles, juró
vengarse de Teseo. Concluyó una alianza con los escitas y condujo una gran
fuerza de amazonas a través del hielo del Bósforo Cimerio, cruzó el Danubio y
pasó por Tracia, Tesalia y Beocia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Atenas acampó en el
Areópago e hizo un sacrificio a Ares, acontecimiento por el que, según dicen
algunos, recibió ese nombre la colina; pero primeramente ordenó que un
destacamento invadiera Laconia y disuadiera a los peloponeses de enviar
refuerzos a Teseo por el istmo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las fuerzas atenienses
estaban ya formadas, pero ninguna de las dos partes se decidía a iniciar las
hostilidades. Al fin, por consejo de un Oráculo, Teseo sacrificó a Fobo, hijo
de Ares, y presentó batalla el día 7 del mes de Boedromión, fecha en que se
celebran en Atenas los sacrificios llamados Boedromios. El frente de batalla de
las Amazonas se extendía entre el lugar llamado ahora Amazonio y el Pnix, cerca
de Crisa. El ala derecha de Teseo descendió desde el Museo y cayó sobre el ala
izquierda enemiga, pero fue derrotada y tuvo que retirarse hasta el Templo de
las Furias. Recuerda este episodio una piedra erigida al jefe local Calcodomte
en una calle a cuyos lados se hallan las tumbas de los que murieron en el
combate y que ahora lleva su nombre. Pero el ala izquierda ateniense atacó
desde el Paladio, el monte Árdelo y el Liceo y obligó al ala derecha de las
Amazonas a retirarse a su campamento, infligiéndoles muchas bajas. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-KGeNljv-uDBp-_o3qy2XHsYe1Lwc_NviIG0Dq4bt2-3P3XOHDV0pUL35Zhzh6GagtUtNce45GIaAvywJKQ9SAvQpP2Tzl9uzmbVazIidRr-OvthYSJIVwgbqo3Gv0vAzKE6fhw/s1600/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-KGeNljv-uDBp-_o3qy2XHsYe1Lwc_NviIG0Dq4bt2-3P3XOHDV0pUL35Zhzh6GagtUtNce45GIaAvywJKQ9SAvQpP2Tzl9uzmbVazIidRr-OvthYSJIVwgbqo3Gv0vAzKE6fhw/s400/maxresdefault.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos dicen que las
Amazonas ofrecieron la paz sólo tras cuatro meses de dura lucha; el armisticio,
jurado cerca del templo de Teseo, es conmemorado todavía con el sacrificio
amazónico que se realiza en la víspera de su festival. Pero otros dicen que
Antíope, ahora esposa de Teseo, peleó heroicamente a su lado, hasta que la mató
una flecha disparada por una tal Molpadia, a la que Teseo dio muerte luego; que
Oritía, con unas pocas compañeras, huyó a Megara, donde murió de pena y
desesperación; y que las demás Amazonas, arrojadas del Ática por el victorioso
Teseo se establecieron en Escitia. En todo caso, ésta fue la primera vez que
los atenienses rechazaron a invasores extranjeros. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunas amazonas que
quedaron heridas en el campo de batalla fueron enviadas a Caléis para que las
curaran. Antíope y Molpadia están enterradas en las cercanías del templo de la
Madre Tierra, y una columna de barro señala la tumba de Antíope. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Según un relato, las
Amazonas entraron en Tracia por Frigia y no por Escitia, y fundaron el templo de
Artemis Efesia mientras marchaban a lo largo de la costa. Según otro, se habían
refugiado en ese templo en dos ocasiones anteriores, a saber, en su huida de
Dioniso y después de haber vencido Heracles a la reina Hipólita; y sus
verdaderos fundadores fueron Creso y Éfeso. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La verdad respecto a
Antíope parece ser que sobrevivió a esa batalla y que finalmente Teseo se vio
obligado a matarla, tal como había predicho el oráculo de Delfos, cuando se
alió con el rey Deucalión de Creta y se casó con su hija Fedra. La celosa
Antíope, que no era su esposa legal, interrumpió las fiestas nupciales
irrumpiendo en ellas completamente armada y amenazando con dar muerte a los
invitados. Teseo y sus compañeros se apresuraron a cerrar las puertas y la
mataron en un horrendo combate, aunque ella le había dado a él un hijo,
Hipólito, llamado también Demofonte, y nunca había yacido con otro hombre. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBoWqn5t07pfe7YweENvDHE6_fXrfUmKzU3l02EI6x03Yl7NEw9iCNwVRvBQi6F43ZqTATE3r80CgW_lbCzUI9bKxtyiNuf6xytUsIdtIS3ffiF48I8rTkzcM5WSda0ZJ8h6yzw/s1600/franz_von_stuck_amazone.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBoWqn5t07pfe7YweENvDHE6_fXrfUmKzU3l02EI6x03Yl7NEw9iCNwVRvBQi6F43ZqTATE3r80CgW_lbCzUI9bKxtyiNuf6xytUsIdtIS3ffiF48I8rTkzcM5WSda0ZJ8h6yzw/s400/franz_von_stuck_amazone.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">«Amazonas», derivada
habitualmente de a y mazon, «sin pechos», porque se creía que se cortaban un
pecho para poder disparar mejor las flechas (pero esta idea es fantástica),
parece ser una palabra armenia que significa «mujerés-luna». Como las
sacerdotisas de la diosa Luna en las costas del sudeste del Mar negro llevaban
armas, como lo hacían también en el golfo de Sirte en Libia (véase 8.1), parece
que los relatos que de ellas hacían los viajeros a su regreso crearon confusión
en la interpretación de ciertas imágenes atenienses antiguas que representaban
a mujeres guerreras, y dieron origen a la fábula ática de una invasión
amazónica desde el río Termodonte. Esas imágenes, que existían en la época
clásica en el escabel del trono de Zeus en Olimpia (Pausanias: v11.2), en el
escudo de Atenea, en el templete de Teseo, en la pared central del peristilo
pintado de Atenas (Pausanias: i.15.2) y en otras partes (Pausanias: i.17.1),
representaban, o bien la lucha entre las sacerdotisas pre-helenas de Atenea por
el puesto de suma sacerdotisa, o bien una invasión helena del Ática y la
resistencia que éstas opusieron. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGIHb-VbT7bEezt7IVsqpRvMRH1bmOXVJ6BU6_CawBRuOpLlcnOfzRM3Bj3NlvYWFYMrRPdqbhdVK-sK_kHHUVMB9n_Jq7CjwG-fZQpwPea8nO-61ldhQuUNmyEVUhlyIW6PZIg/s1600/Amazonomachia_Pio-Clementino_Inv896.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGIHb-VbT7bEezt7IVsqpRvMRH1bmOXVJ6BU6_CawBRuOpLlcnOfzRM3Bj3NlvYWFYMrRPdqbhdVK-sK_kHHUVMB9n_Jq7CjwG-fZQpwPea8nO-61ldhQuUNmyEVUhlyIW6PZIg/s640/Amazonomachia_Pio-Clementino_Inv896.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin duda había también
sacerdotisas armadas en Éfeso —colonia minoica, como indica el nombre del
fundador: Creso («Cretense»)— y en todas las ciudades donde había tumbas de
Amazonas. Oritia, o Hipólita, se supone que se desvió varios centenares de
millas de su camino a través de Escitia, probablemente porque el Bósforo
Cimerio —Crimea— era la sede del salvaje culto taurino de Artemis en el que la
sacerdotisa sacrificaba víctimas masculinas (véase 116.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La interrupción de la boda
de Fedra por Antíope puede haber sido deducida de una ilustración en la que aparecía
el conquistador heleno a punto de violar a la suma sacerdotisa después de haber
dado muerte a sus compañeras. Antíope no era la esposa legal de Teseo porque
pertenecía a una sociedad que se resistía a la monogamia (véase 131.J). Los
nombres de Melanipa e Hipólito asocian a las Amazonas con el culto del caballo
pre-heleno (véase 43.2). El nombre de Solunte («peso en forma de huevo») puede
derivarse de una competencia para levantar pesos en los juegos fúnebres que se
celebraban en la colonia griega de Pitópolis, llamada así por la serpiente
oracular de su heroico fundador; parece haber sido costumbre allí arrojar
víctimas humanas al río Termodonte. Las Boedromias («corriendo en busca de
ayuda») eran un festival de Artemis acerca del cual se sabe poco: quizás
intervenían en él sacerdotisas armadas, como en el festival argivo de las
Hibrísticas (véase 160.5). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">FEDRA E HIPÓLITO<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de casarse con
Fedra, Teseo envió a su hijo bastardo Hipólito a Piteo, quien lo adoptó como su
heredero en el trono de Trecén. Así Hipólito no tenía motivo para disputar el
derecho de sus hermanos legítimos Acamante y Demofonte, hijos de Fedra, a
reinar en Atenas. Hipólito, que había heredado de su madre Antíope la devoción
exclusiva a la casta Artemis, erigió un nuevo templo a la diosa en Trecén, no
lejos del teatro. Inmediatamente Afrodita decidió castigarle por lo que tomó
como un insulto a su persona y se encargó de que cuando Hipólito asistiera a
los misterios eleusinos, Fedra se enamorase apasionadamente de él. Él se
presentó vestido con túnica de lino blanco y el cabello enguirnaldado, y aunque
sus facciones tenían una expresión dura, a ella le parecieron admirablemente
severas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como en ese momento Teseo
se hallaba en Tesalia con Pirítoo, o quizás en el Tártaro, Fedra siguió a
Hipólito a Trecén. Allí erigió el Templo de Afrodita Atisbadora que dominaba el
gimnasio, y desde él observaba diariamente a escondidas mientras Hipólito se
ejercitaba en la carrera, el salto y el pugilato completamente desnudo. Un
antiguo mirto se alzaba en el recinto del templo y Fedra punzaba sus hojas,
impulsada por su pasión frustrada, con una horquilla enjoyada, y todavía están
muy perforadas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando más tarde Hipólito
asistió al Festival Panateneo y se alojó en el palacio de Teseo, Fedra utilizó
el templo de Afrodita en la Acrópolis con el mismo propósito. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://minovioesmasjoven.com/wp-content/uploads/fedra-770x290.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://minovioesmasjoven.com/wp-content/uploads/fedra-770x290.jpg" height="240" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Fedra no reveló a nadie su
deseo incestuoso, pero comía poco, dormía mal y se puso tan débil que
finalmente su vieja nodriza sospechó la verdad y le suplicó oficiosamente que
enviara una carta a Hipólito. Fedra lo hizo; en ella confesaba su amor y decía
que había adoptado el culto de Ártemis, cuyas dos imágenes de madera, llevadas
de Creta, acababa de volver a dedicar a la diosa. Le invitaba a que fuese a
cazar un día. «Nosotras, las mujeres de la Casa Real de Creta —decía— estamos
sin duda destinadas a ser deshonradas en el amor: lo atestiguan mi abuela
Europa, mi madre Pasífae y finalmente mi hermana Ariadna. ¡Ah, desdichada
Ariadna, abandonada por tu padre, el infiel Teseo, que desde entonces ha
asesinado a tu regia madre —¿por qué las Furias no te han castigado por mostrar
semejante indiferencia tan poco filial por su suerte?— y un día me asesinará a
mí! Cuento contigo para que te vengues de él rindiendo homenaje a Afrodita en
mi compañía. ¿No podríamos irnos y vivir juntos, por lo menos un tiempo,
excusándonos con una expedición de caza? Entretanto, nadie puede sospechar
nuestros verdaderos sentimientos mutuos. Ya estamos alojados bajo el mismo
techo y nuestro afecto se considerará inocente, e incluso digno de elogio.» <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hipólito quemó esa carta
horrorizado y fue a la habitación de Fedra para reprochársela, pero ella se
rasgó la ropa, abrió las puertas de la habitación y gritó: «¡Socorro, socorro,
me violan!» Luego se colgó del dintel y dejó una nota acusando a Hipólito de
delitos monstruosos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Teseo recibió la
nota maldijo a Hipólito y ordenó que saliera de Atenas inmediatamente para no
volver más. Luego recordó los tres deseos que le había concedido su padre
Posidón y pidió encarecidamente que Hipólito muriese ese mismo día. «Padre
—suplicó—, haz que una fiera le salga al paso a Hipólito mientras : se dirige
hacia Trecén.»<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hipólito había salido de
Atenas a toda velocidad. Cuando pasaba por la parte estrecha del Istmo una ola
gigantesca, que cubrió incluso la Roca Moluria, se lanzó rugiendo hacia la
costa, y de su cresta surgió un gran lobo marino (o, según dicen algunos, un
toro blanco) que bramaba y arrojaba agua. Los cuatro caballos del carro de
Hipólito se desviaron hacia el risco, enloquecidos de terror, pero como
Hipólito era un auriga experto, impidió que se precipitaran por el borde.
Entonces el animal corrió amenazadoramente tras el carro e Hipólito no pudo
conseguir que sus caballos avanzaran en línea recta. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsrZdlWUUs8b0X2EttPZeV6vAy3pUxM0DaqQLqn5k8iQQVBVSDNmOmyjpRA_Ahn8xgfz2nmmq6pf5LL1WwhVC8vjRhcs1Ncp4xlW9F-LGoPhqo84KYCdmPRduYx_bMKqR8WCu1Ig/s1600/hipolito.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsrZdlWUUs8b0X2EttPZeV6vAy3pUxM0DaqQLqn5k8iQQVBVSDNmOmyjpRA_Ahn8xgfz2nmmq6pf5LL1WwhVC8vjRhcs1Ncp4xlW9F-LGoPhqo84KYCdmPRduYx_bMKqR8WCu1Ig/s400/hipolito.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No lejos del templo de
Ártemis Saronica se alza todavía un olivo silvestre llamado el Rhachos
Retorcido — rhachos es el nombre que dan los trecenios al olivo estéril— y fue
a una rama de ese árbol a la que se engancharon las riendas de Hipólito. Su
carro fue a dar de costado contra un montón de piedras y se despedazó.
Hipólito, enredado en las riendas y lanzado primeramente contra el tronco del
árbol y luego contra las piedras, murió arrastrado por sus caballos, mientras
su perseguidor desaparecía. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos dicen, aunque éste
es un relato improbable, que Ártemis le dijo a Teseo la verdad y lo llevó en un
abrir y cerrar de ojos a Trecén, adonde llegó a tiempo para reconciliarse con
su hijo moribundo; y que se vengó de Afrodita procurando la muerte de Adonis.
Pero es seguro que ordenó a los trecenios que rindieran a Hipólito honores
divinos, y que desde entonces todas las novias trecenias se cortaran un bucle
del cabello y se lo dedicaran. Fue Diómedes quien dedicó el antiguo templo y la
imagen de Hipólito en Trecén y el primero que le ofreció su sacrificio anual. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los propios trecenios
niegan que Hipólito fuese arrastrado por los caballos e incluso que esté
enterrado en su templo, y no quieren revelar el paradero de su verdadera tumba.
Sin embargo, dicen que los dioses lo pusieron entre las estrellas como el
Auriga. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ0nxJPkR1zyWE9Mr1UiJBUJVbeayh_W9x4F96URSlP8xwESae8mSIiHSQAocRlgbBiflCrJDFf-DFQ0MLeCZx0-su58fkp0-aQtpvlGzPY7VrDoegd-_cUz3V_OyatRD-M_0D/s1600/auriga.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ0nxJPkR1zyWE9Mr1UiJBUJVbeayh_W9x4F96URSlP8xwESae8mSIiHSQAocRlgbBiflCrJDFf-DFQ0MLeCZx0-su58fkp0-aQtpvlGzPY7VrDoegd-_cUz3V_OyatRD-M_0D/s1600/auriga.png" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los atenienses erigieron
un túmulo en memoria de Hipólito junto al templo de Temis, porque su muerte
había sido causada por maldiciones. Algunos dicen que Teseo, acusado de su
muerte, fue declarado culpable, condenado al ostracismo y desterrado a Esciros,
donde terminó su vida en deshonra y dolor. Pero se cree más generalmente que su
caída se debió a una tentativa de violar a Perséfone. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El ánima de Hipólito
descendió al Tártaro, y Ártemis, muy indignada, pidió a Asclepio que resucitara
su cuerpo. Asclepio abrió las puertas del armario del marfil donde tenía sus
medicinas y tomó la hierba con la que había resucitado el cretense Glauco. Tocó
con ella tres veces el pecho de Hipólito, repitiendo ciertos encantamientos, y
al tercer toque el difunto levantó la cabeza de la tierra. Pero Hades y las
Tres Parcas, escandalizados por esta violación de su privilegio, convencieron a
Zeus para que matara a Asclepio con un rayo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los latinos dicen que
entonces Ártemis envolvió a Hipólito en una nube densa, lo disfrazó de anciano
y le modificó las facciones. Después de vacilar entre Creta y Délos como
lugares más adecuados para ocultarlo, lo llevó a su bosquecillo sagrado en la
italiana Aricia. Allí, con su consentimiento, Hipólito se casó con la ninfa
Egeria, y todavía vive junto al lago entre espesos encinares, rodeado de
precipicios escarpados. Para que no recordara su muerte, Ártemis le cambió el
nombre por el de Virbio, que significa vir bis, o «dos veces hombre» y no se admiten
caballos en la vecindad. Los aricios dicen que Teseo rogó a Hipólito que se
quedara con él en Atenas, pero él no quiso. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el templo de Asclepio
en Epidauro una tablilla constata que Hipólito le dedicó veinte caballos en
agradecimiento por haberlo resucitado. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XZ24Z/$File/Sergey-Solomko-Joseph-and-Potiphar_s-wife.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XZ24Z/$File/Sergey-Solomko-Joseph-and-Potiphar_s-wife.JPG" height="265" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El episodio del amor
incestuoso de Fedra por Hipólito, como el de la mujer de Putifar y su amor adúltero
por José (véase 75.1), está tomado del Cuento de los dos hermanos egipcio o de
una fuente cananea común. Su secuela se basa en la conocida ilustración gráfica
en la que aparece el choque del carro al final del reinado del rey sagrado
(véase 71.1). En The Golden Bough Sir James Frazer ha demostrado que el ramo
que el sacerdote guardaba tan celosamente era de muérdago; y es probable que
Glauco, hijo de Minos (véase 90.c), a quien se ha confundido con Glauco hijo de
Sísifo (véase 71.a), resucitara por medio del muérdago. Aunque el culto
pre-heleno del muérdago y el roble había sido suprimido en Grecia (véase 50.2),
un sacerdote refugiado del Istmo bien puede haberlo llevado a Aricia. El nombre
de Egeria muestra que era una diosa-muerta que vivía en un bosquecillo de
álamos negros (véase 51.7 y 170.1), <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La ofrenda de un bucle por
las novias a Hipólito tiene que ser una innovación patriarcal, quizá con el
propósito de privar a las mujeres de poder mágico residente en su cabello, así
como a las mujeres mahometanas se las afeita al casarse. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">LAPITAS Y CENTAUROS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunos dicen que el
lapita Pirítoo era hijo de Ixión y Día, hija de Deyoneo; otros, que era hijo de
Zeus, quien, transformado en caballo semental, corrió alrededor de Día antes de
seducirla. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Informes casi increíbles
acerca de la fuerza y el valor de Teseo habían llegado a Pirítoo, quien gobernaba
a los magnetes, en la desembocadura del río Peneo, y un día resolvió poner a
prueba esas cualidades haciendo una incursión en el Ática y llevándose el
ganado que pacía en Maratón. Teseo le persiguió inmediatamente y entonces,
Pirítoo se volvió con audacia y le hizo frente, pero cada uno de ellos sintió
tal admiración por la nobleza y el aspecto del otro que olvidaron el ganado y
se juraron una amistad eterna. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pirítoo se casó con
Hipodamia, o Deidamía, hija de Butes —o, según dicen algunos, de Adrasto — e
invitó a todos los olímpicos a su boda, excepto a Ares y Ende, pues recordaba
el daño que Éride había causado en el casamiento de Peleo y Tetis. Como
llegaron al palacio de Pirítoo más huéspedes de los que podía contener, sus
primos los Centauros, juntamente con Néstor, Ceneo y otros príncipes tesalios,
se sentaron a las mesas en una vasta cueva cercana sombreada por árboles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero los Centauros no
estaban acostumbrados a beber vino y cuando olieron su fragancia rechazaron la
leche agria que les habían puesto delante y corrieron a llenar sus cuerpos de plata
con vino sacado de los odres. En su ignorancia bebieron el licor fuerte sin
mezclarlo con agua y se emborracharon de tal modo que cuando la novia fue con
su acompañamiento a la cueva para saludarles, Eurito, o Euritión, se levantó de
un salto de su asiento, derribó la mesa y la sacó de la cueva arrastrándola por
el cabello. Inmediatamente los otros Centauros siguieron su ejemplo vergonzoso
y montaron lascivamente a las mujeres y los muchachos más cercanos. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8Y3HZS/$File/Francesco-Solimena-Battle-between-Lapiths-and-Centaurs-2-.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8Y3HZS/$File/Francesco-Solimena-Battle-between-Lapiths-and-Centaurs-2-.JPG" height="320" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pirítoo y su paraninfo
Teseo corrieron a salvar a Hipodamía, le cortaron a Euritión las orejas y la
nariz y, con la ayuda de los lapitas, lo arrojaron de la caverna. La lucha que
siguió, durante la cual fue muerto el lapita Ceneo, duró hasta el anochecer; y
así comenzó la larga enemistad entre los Centauros y sus vecinos los lapitas,
dirigida por Ares y Éride en venganza por el desaire que se les había hecho. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En esta ocasión los
Centauros sufrieron un serio revés y Teseo los echó desde sus antiguos campos
de caza en el monte Pelión hasta la tierra de los eticios en las cercanías del
monte Pindó. Pero no fue una tarea fácil dominar a los Centauros, quienes ya
habían disputado el reino de Ixión con Pirítoo y que en esta ocasión reunieron
sus fuerzas e invadieron el territorio lapita. Sorprendieron y destruyeron el
principal ejército lapita, y cuando los sobrevivientes huyeron a Foloe en
Elide, los vengativos Centauros los expulsaron y convirtieron a Foloe en una
plaza fuerte propia. Finalmente los lapitas se establecieron en Malea. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Fue durante la campaña de
Teseo contra los Centauros cuando volvió a encontrarse con Heracles por primera
vez desde su infancia; y poco después le inició en los misterios de Deméter en
Eleusis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tanto los lapitas como los
centauros pretendían descender de Ixión, un héroe-roble, y tenían en común el
culto del caballo (véase 63.a y b). Eran tribus montañesas primitivas de la
Grecia septentrional y los helenos aprovecharon su antigua rivalidad aliándose
primeramente con unos y luego con los otros (véase 35.2, 78.1 y 81.3). Centauro
y lapita pueden ser palabras itálicas: centuria, «grupo militar de cien
hombres», y lapicidae, «desmenuzadores de pedernal? (La etimología clásica
habitual es, respectivamente, de centtauroi, «los que alancean toros», y
lapizein, «fanfarronear».) Estos montañeses parecen haber practicado orgías
eróticas, con lo que ganaron una reputación de promiscuidad entre los helenos
monógamos; miembros de su raza neolítica sobrevivieron en las montañas de
Arcadia y en el monte Pindó, hasta la época clásica y vestigios de su idioma
pre-heleno se encuentran en la Albania moderna. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Piero_di_Cosimo_015.jpg/1920px-Piero_di_Cosimo_015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Piero_di_Cosimo_015.jpg/1920px-Piero_di_Cosimo_015.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, es improbable
que la batalla entre lapitas y centauros —representada en el frontón del templo
de Zeus en Olimpia (Pausanias: 1.10.2); en el templete de Teseo en Atenas
(Pausanias: 1.17.2) y en la égida de Atenea (Pausanias: i.28.2)— se refiera a
una simple lucha entre tribus fronterizas. Estando relacionada con una fiesta
nupcial regia patrocinada por los dioses y a la que asistió Teseo con su piel
de león, tenía que describir un acontecimiento ritual que interesaba
íntimamente a todos los helenos. Heracles con la piel de león luchó también con
los Centauros en un festival análogo (véase 126.2). Homero los llama «fieras
velludas», y puesto que no se diferencian de los sátiros en las pinturas de las
ánforas griegas primitivas, la ilustración representa probablemente a un rey
recién instalado —no importa quién— combatiendo con bailarines disfrazados de
animales; acontecimiento que, según demuestra A. C. Hocart, en su Kinship, era
parte integrante de la antigua ceremonia de la coronación. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Euritión desempeña el
papel clásico de intruso (véase 142.5). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si Ixión o Zeus era el
padre de Pirítoo dependía del derecho de Ixión a llamarse a sí mismo Zeus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El mito de su paternidad
ha sido deducido evidentemente de una ilustración en la que aparecía una
sacerdotisa de Tetis-Dia, hija de Deyoneo, «la hija divina de la costa») con el
cabestro en la mano, animando al candidato a la dignidad de rey a dominar al
caballo salvaje (véase 75.3). El nombre de Hipodamía («domadora de caballos»)
se refiere a la misma ilustración. Zeus, disfrazado de semental, «corría
alrededor» de Dia, porque ese es el significado del nombre Pirítoo; e Ixión,
como el dios Sol, con los miembros extendidos sobre su rueda de fuego, daba
vueltas alrededor del firmamento (véase 63.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">TESEO EN EL TÁRTARO</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Después de la muerte de
Hipodamía, Pirítoo indujo a Teseo, cuya esposa Fedra se había ahorcado recientemente,
a hacer una visita a Esparta en su compañía y llevarse a Helena, hermana de
Castor y Pólux, los Dioscuros, con quienes ambos deseaban relacionarse mediante
el matrimonio. Donde se halla ahora el templo de Serapis en Atenas juraron
ayudarse mutuamente en esa empresa peligrosa, sortear a Helena cuando la
hubieran conquistado y luego a otra de las hijas de Zeus para el perdedor,
cualquiera que fuera el peligro. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una vez que decidieron
eso, condujeron un ejército a Lacedemonia; luego, cabalgando al frente de la
fuerza principal, se apoderaron de Helena mientras ésta ofrecía un sacrificio
en el templo de Ártemis Erguida en Esparta y se alejaron al galope con ella.
Pronto dejaron atrás a sus perseguidores y se zafaron de ellos en Tegea, donde,
como habían convenido, echaron suertes por Helena, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blog-imgs-49-origin.fc2.com/l/o/r/loro2012/2013010113022949c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://blog-imgs-49-origin.fc2.com/l/o/r/loro2012/2013010113022949c.jpg" height="272" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y Teseo resultó el ganador.
Preveía, no obstante, que los atenienses no aprobarían de modo alguno que
hubiese provocado una pendencia de ese modo con los temibles Dioscuros, y por
lo tanto envió a Helena, que todavía no era núbil —tenía doce años o, según
dicen algunos, era todavía más joven— a la aldea ática de Afidna, donde encargó
a su amigo Afidno que la guardara con la mayor atención y secreto. Etra, la
madre de Teseo, acompañó a Helena y la cuidó bien. Algunos tratan de disculpar
a Teseo relatando que fueron Idas y Linceo quienes robaron a Helena y luego la
confiaron a la protección de Teseo, en venganza por el rapto de las Leucípides,
por los Dioscuros. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.jesusfelipe.es/imagenes_clasicos/dioscuros%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.jesusfelipe.es/imagenes_clasicos/dioscuros%5B1%5D.jpg" height="400" width="275" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otros explican que el propio padre de Helena, Tindáreo, la
confió a Teseo al saber que su sobrino Enaróforo, hijo de Hipocoonte, se
proponía raptarla. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pasaron algunos años, y
cuando Helena tuvo ya la edad suficiente para que Teseo se casara con ella,
Pirítoo le recordó el pacto. Consultaron juntos a un oráculo de Zeus, al que
habían invocado para que fuese testigo de su juramento, y su respuesta irónica
fue la siguiente: «¿Por qué no vais al Tártaro y pedís que Perséfone, la esposa
de Hades, sea la novia de Pirítoo? Es la más noble de mis hijas.» Teseo se
escandalizó cuando Pirítoo, que tomó en serio esa sugestión, le obligó a mantener
su juramento, pero no se atrevió a negarse a ir y poco después descendieron,
espada en mano, al Tártaro. Eludiendo el paso a través del Lete, eligieron el
camino trasero, la entrada del cual está en una caverna del Ténaro laconio, y
no tardaron en llamar a las puertas del palacio de Hades. Hades escuchó con
calma su insolente ruego y, fingiendo hospitalidad, les invitó a sentarse. Sin
recelar nada, se sentaron en el asiento que él les ofreció, pero resultó ser la
Silla del Olvido que se convirtió inmediatamente en parte de ellos mismos, de
modo que no podían levantarse sin mutilarse a sí mismos. Unas serpientes
enroscadas silbaban a su alrededor, y entre tanto les azotaban las Furias y les
mordían los dientes de Cerbero, mientras Hades les contemplaba sonriendo
torvamente. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así siguieron atormentados
durante cuatro años enteros, hasta que Heracles,</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://image.slidesharecdn.com/mitologia8-150108100326-conversion-gate01/95/mitologia-hrcules-los-argonautas-teseo-38-638.jpg?cb=1420735307" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://image.slidesharecdn.com/mitologia8-150108100326-conversion-gate01/95/mitologia-hrcules-los-argonautas-teseo-38-638.jpg?cb=1420735307" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> que fue por orden de Euristeo
en busca de Cerbero, les reconoció al ver cómo le tendían en silencio las manos
suplicando su ayuda. Perséfone recibió a Heracles como a un hermano y le
permitió bondadosamente que pusiera en libertad a los malhechores y los llevara
de vuelta al aire superior, si podía. Inmediatamente Heracles asió a Teseo por
ambas manos y lo levantó con fuerza gigantesca, hasta que, con un ruido desgarrante,
lo liberó de su asiento, pero un buen trozo de su carne quedó pegada a la roca,
que es por lo que los descendientes atenienses de Teseo tienen unos traseros
tan absurdamente pequeños. Luego asió las manos de Pirítoo, pero la tierra
tembló amenazadora y desistió. Después de todo, Pirítoo había sido el
inspirador de aquella empresa impía. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Según algunos relatos, no
obstante, Heracles puso en libertad a Pirítoo lo mismo que a Teseo. Incluso se
ha dicho que Teseo y Pirítoo nunca fueron al Tártaro, sino sólo a una ciudad
tesprotia o molosia llamada Cíquiro, cuyo rey Aidoneo, al descubrir que Pirítoo
se proponía raptar a su esposa, lo arrojó a una jauría de perros y encerró a
Teseo en un calabozo, del que Heracles lo sacó más tarde. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://historiadelafantasia.files.wordpress.com/2013/06/hc3a9rcules-y-teseo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://historiadelafantasia.files.wordpress.com/2013/06/hc3a9rcules-y-teseo.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A los héroes principales
de varias mitologías se les atribuye haber perturbado el Infierno: Teseo, Heracles
(véase 134.c), Dioniso (véase 170.m) y Orfeo (véase 28.c) en Grecia; Bel y
Marduk en Babilonia (véase 71.1); Eneas en Italia; Cuchulain en Irlanda;
Arturo, Gwydion y Amathaon en Britania; y Ogier el danés en Bretaña. El origen
del mito parece ser una muerte provisional que el rey sagrado simulaba sufrir
al final de su reinado normal, mientras un muchacho, interrex ocupaba su lugar
durante un solo día, eludiendo así la ley que le prohibía extender su plazo más
allá de los trece meses de un año solar (véase 7.1, 41.1, 123.4, etcétera). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Bel, y su sucesor Marduk,
pasaron su período de abdicación luchando con el monstruo marino Tiamat, una
encarnación, de la diosa Mar Ishtar que envió el Diluvio (véase 73.7); como los
reyes irlandeses de la antigüedad, de los que se dice que salieron a librar
batalla con las rompientes atlánticas, parecen haberse ahogado ceremonialmente.
En un vaso Etrusco se ve al rey moribundo, al que se llama Jasón, (véase 148.4)
en las fauces de un monstruo marino; de aquí ha sido deducida, al parecer, la
anécdota moral de Jonas y la ballena; Jonas es Marduk. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los autógrafos atenienses
han conseguido disimular la enconada rivalidad entre Teseo y su mellizo suplente
Pirítoo (véase 95.2) por los favores de la diosa de la Muerte-en-Vida —que
aparece en el mito como Helena (véase 62.3) y Perséfone—, presentándolo como
una fiel pareja real que, como Castor y Pólux, hicieron una incursión amatoria
en una ciudad vecina (véase 74.c), y uno de los cuales quedaba eximido de la
muerte, porque podía pretender un nacimiento divino. Idas y Linceo, una pareja
de mellizos análoga, han sido introducidos en la fábula para destacar este
punto. Pero el nombre de Pirítoo, «el que da vueltas», indica que era un rey
sagrado por derecho propio, y en la pintura de un vaso de la Baja Italia se le
ve ascendiendo al aire superior y despidiéndose de Teseo, quien se queda junto
a la diosa de la Justicia, como si Teseo fuera solamente su heredero. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los cuatro años que estuvo
Teseo en el Tártaro son el período habitual durante el cual un rey sagrado
cedía su lugar al heredero; luego se instalaba un nuevo rey sagrado, Teseo
redivivo. Los atenienses hicieron la tentativa de elevar a su héroe nacional a
la categoría de dios olímpico, cómo Dioniso y Heracles, afirmando que había
eludido la muerte; pero sus enemigos los peloponenses se opusieron con buen
éxito a esa pretensión. Algunos insistían en que no había escapado a la muerte,
sino que le habían castigado eternamente por su insolencia, como a Ixión y
Sísifo. Otros interpretaban racionalmente la fábula, diciendo que había ido a
Ciquiro y no al Tártaro, y se tomaban la molestia de explicar que Pirítoo no
había sido mordido por Cerbero, sino por perros molosios, los mayores y más
feroces de Grecia. La concesión más generosa que se hacía al mito ateniense era
que Teseo, puesto en libertad bajo fianza tras una estada humillante en la
Silla del Olvido (véase 37.2), había transferido apologéticamente la mayoría de
sus templos y altares a Heracles el Salvador, cuyos trabajos y sufrimientos
imitaba.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiysvl5t5xfZDgwH37gecplRXA1LBeSG8YsBRI-Ao-dSUFbaFb5r7NrRnM6z2KBVFcQRKwBkEK6TQCDLczgjtT6T4L-BGgl9FYeHu3nPXJvgi_5jf-ECIUhgBPsQ9v0U8hVInYg1A/s1600/800px-Theseus_Slaying_Minotaur_by_Barye.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiysvl5t5xfZDgwH37gecplRXA1LBeSG8YsBRI-Ao-dSUFbaFb5r7NrRnM6z2KBVFcQRKwBkEK6TQCDLczgjtT6T4L-BGgl9FYeHu3nPXJvgi_5jf-ECIUhgBPsQ9v0U8hVInYg1A/s400/800px-Theseus_Slaying_Minotaur_by_Barye.jpg" width="302" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, Teseo era un
héroe de alguna importancia y hay que reconocerle el mérito de haber visitado
el Infierno, en el sentido de que penetró hasta el centro del laberinto
cretense, donde le esperaba la Muerte, y salió de él sin que le hubiera
ocurrido nada malo. Si los atenienses hubiesen sido tan poderosos en tierra
como lo eran en el mar, sin duda habría llegado a ser un olímpico o, al menos,
un semidiós nacional. La fuente central de esta hostilidad a Teseo era
probablemente Delfos, cuyo oráculo de Apolo estaba notoriamente al servicio de
los espartanos en su lucha contra Atenas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">104. LA MUERTE DE TESEO<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante la ausencia de
Teseo en el Tártaro, los Dioscuros reunieron un ejército de laconios y
arcadios, marcharon contra Atenas y exigieron la devolución de Helena. Cuando
los atenienses negaron que la tuvieran ellos, o que no tenían la menor idea de
dónde podía estar, los Dioscuros procedieron a saquear el país de Ática, pero
los habitantes de Decelía, que desaprobaban la conducta de Teseo, los guiaron a
Afidna, donde encontraron y rescataron a su hermana. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://f.hypotheses.org/wp-content/blogs.dir/919/files/2012/01/1870-fecha-inventada-dioscuros-salvando-a-helena-pierre-eugc3a8ne-gourdet-x-1889.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://f.hypotheses.org/wp-content/blogs.dir/919/files/2012/01/1870-fecha-inventada-dioscuros-salvando-a-helena-pierre-eugc3a8ne-gourdet-x-1889.jpg" width="321" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los Dioscuros destruyeron
Afidna, pero los decelianos están todavía exentos de todos los impuestos
espartanos y tienen derecho a asientos de honor en los festivales espartanos;
sus tierras fueron las únicas que se salvaron de la guerra peloponense, cuando
los invasores espartanos asolaron el Ática. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otros dicen que quien
reveló el lugar en que se ocultaba Helena fue Academo o Equedemo, un arcadio
que había ido al Ática por invitación de Teseo. Los espártanos, ciertamente, le
trataron con gran honor en vida y en sus posteriores invasiones respetaron su
pequeña propiedad junto al río Cefiso, a seis estadios de Atenas. Esta
propiedad se llama ahora Academia, un bello jardín, bien regado donde se reúnen
los filósofos para expresar sus opiniones irreligiosas sobre la naturaleza de
los dioses. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Maratón mandaba el
contingente arcadio del ejército de los Dioscuros y, obedeciendo a un oráculo,
se ofreció para el sacrificio al frente, de sus hombres. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los Dioscuros, para
mortificar a Teseo hicieron que su hijo Menesteo regresara del exilio y le
nombraron regente de Atenas. Este Menesteo fue el primer demagogo. Durante la
ausencia de Teseo en el Tártaro se congració con el pueblo recordando a los
nobles el poder que habían perdido con la federalización y diciendo a los pobres
que les robaban el país y la religión y se habían convertido en súbditos de un
aventurero de origen oscuro, quien, no obstante, había abandonado el trono y se
decía que había muerto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando cayó Afidna y
Atenas se hallaba en peligro, Menesteo incitó al pueblo a que recibiera a los
Dioscuros en la ciudad como sus benefactores y liberadores. De hecho se
comportaron muy correctamente y sólo pidieron que se les admitiese en los
misterios eleusinos como había sido admitido Heracles. Esa petición fue
concedida y los Dioscuros se convirtieron en ciudadanos honorarios de Atenas.
Afidno era su padre adoptivo, como Filio lo había sido de Heracles en una
ocasión análoga. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.comprarunaestrella.es/media/wysiwyg/zodiacs_es/gemelos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.comprarunaestrella.es/media/wysiwyg/zodiacs_es/gemelos.jpg" height="226" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En adelante se les rindieron los hombres divinos a la salida
de su constelación, en agradecimiento por, la clemencia que habían mostrado con
el populacho; y llevaron jubilosamente a Helena de vuelta a Esparta, con Etra,
la madre de Teseo, y una hermana de Pirítoo como su sierva. Algunos dicen que
encontraron a Helena todavía virgen; otros, que Teseo la había dejado encinta y
que en Argos, al volver a su patria, dio a luz a una niña, Ingenia, y dedicó un
templo a Artemis en agradecimiento por su buen parto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo, quien volvió del
Tártaro poco tiempo después, erigió inmediatamente un altar a Heracles Salvador
y volvió a consagrarle todos sus templos y bosquecillos sagrados menos cuatro.
Sin embargo, las torturas, le habían debilitado mucho y encontró a Atenas tan
corrompida por las facciones y la sedición que ya no pudo mantener el orden.
Después de hacer salir a sus hijos a escondidas de la ciudad y enviarlos a
Eubea, donde les dio albergue Elpenor, hijo de Calcodonte —aunque algunos dicen
que habían huido antes de su regreso— y de maldecir solemnemente a los
atenienses desde el monte Gargeto, se embarcó para Creta, donde Deucalión le
había prometido albergarlo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una tempestad desvió la
nave de su curso y el primer lugar en que desembarcó fue la isla de Esciros,
cerca de Eubea, donde el rey Licomedes, aunque era amigo íntimo de Menesteo, le
recibió con toda la magnificencia debida a su fama y su linaje. Teseo, que
había heredado una propiedad en Esciros, pidió permiso para establecerse allí.
Pero Licomedes, hacía ya tiempo que consideraba suya esa propiedad, y con el
pretexto de mostrar a Teseo sus límites, le llevó engañosamente a la cima de un
alto risco y lo precipitó desde él. Luego se excusó diciendo que Teseo había
caído accidentalmente cuando paseaba borracho después de comer. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Menesteo, que había
quedado en posesión absoluta del trono, fue uno de los pretendientes de Helena,
y condujo las fuerzas atenienses a Troya, donde adquirió gran fama como
estratega, pero murió en batalla. Le sucedieron los hijos de Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sus amoríos turbaron con
tanta frecuencia a los atenienses que tardaron en apreciar su verdadero mérito
incluso varias generaciones después de su muerte. Pero en la batalla de Maratón
su espíritu se elevó de la tierra para alentarlos y cayó plenamente armado
sobre los persas; </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-0Vw8ogKByIg/UjR5bSZWEiI/AAAAAAAAAJk/N6AWYb5XkJk/s1600/Maraton.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="http://4.bp.blogspot.com/-0Vw8ogKByIg/UjR5bSZWEiI/AAAAAAAAAJk/N6AWYb5XkJk/s1600/Maraton.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y cuando se logró la victoria, el oráculo de Delfos ordenó
que sus huesos fuesen llevados a su patria. La población de Atenas había
sufrido los ultrajes de los esciros durante muchos años, y el oráculo anunció
que eso continuaría mientras ellos tuviesen los huesos. Pero recuperarlos era
una tarea difícil, porque los esciros eran no menos ariscos que feroces, y
cuando Cimón conquistó la isla no quisieron revelar el lugar donde estaba la
tumba de Teseo. Pero Cimón vio que un águila hembra escarbaba con el pico y
revolvía con las uñas la tierra en la cima de una colina. Consideró eso como
una señal del cielo, tomó una piqueta, fue apresuradamente a donde estaba el
agujero hecho por el águila y comenzó a ensancharlo. Casi inmediatamente la
piqueta chocó con un ataúd de piedra y dentro de él encontró un esqueleto más
grande de lo ordinario, armado con una lanza de bronce y una espada; sólo podía
ser el de Teseo. El esqueleto fue conducido reverentemente a Atenas, donde lo
volvieron a enterrar con una gran ceremonia en el templo de Teseo,</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//3750/3763/html/Templo_de_Hefesto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//3750/3763/html/Templo_de_Hefesto.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">cerca del
Gimnasio. Por cierto uno de los templos clásicos mejor conservados, pues con la implantación del cristianismo se convirtió en la iglesia de San Jorge<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Teseo era un hábil tocador
de lira y se convirtió en el patrono, juntamente con Heracles y Hermes, de
todos los gimnasios y escuelas de pugilismo de Grecia. Su semejanza con
Heracles es proverbial. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Intervino en la cacería
del jabalí de Calidón; vengó a los campeones que cayeron en Tebas y no fue uno
de los argonautas porque estaba detenido en el Tártaro cuando ellos partieron
para la Cólquide. La primera guerra entre los peloponenses y los atenienses fue
causada por su rapto de Helena y la segunda por su negativa a entregar los
hijos de Heracles al rey Euristeo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los esclavos y labradores
maltratados, cuyos antepasados buscaron en él protección contra sus opresores,
se refugiaban en su templo, donde se le ofrecían sacrificios el día 8 de cada
mes. Este día puede haber sido elegido porque llegó por primera vez a Atenas
desde Trecén el día 8 del mes Hecatombeón, y volvió de Creta el día 8 del mes
Pianepsión. O quizá porque era hijo de Posidón, pues las fiestas de Posidón se
observan también en ese día del mes, porque siendo el ocho el primer cubo de un
número par, representa el poder inquebrantable de Posidón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Menesteo el erectida, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.gentedelpuerto.com/wp-content/uploads/2015/06/menesteo_museompal_puertosantamaria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.gentedelpuerto.com/wp-content/uploads/2015/06/menesteo_museompal_puertosantamaria.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">que
es elogiado en la Ilíada ii.552 y ss. por su excepcional capacidad militar, y
reinó en Atenas durante los cuatro años de ausencia de Teseo en el Tártaro,
parece haber sido su mellizo y co-rey mortal, el equivalente del lapita
Pirítoo. Aquí aparece como un prototipo de los demagogos atenienses, quienes,
durante el transcurso de la guerra peloponense, favorecieron la paz con Esparta
a cualquier precio; pero el mitógrafo, aunque lamenta su táctica, cuida de no
ofender a los Dióscuros, a quienes los navegantes atenienses pedían ayuda
cuando los ponían en peligro las tormentas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: #E40A; mso-bidi-font-family: ""; mso-bidi-language: #E40A; mso-fareast-font-family: "DejaVu Sans"; mso-fareast-language: #E40A; mso-font-kerning: .5pt;">El
tema del pharmacos emplumado reaparece en los nombres del padre y el abuelo de
Menesteo, y en la muerte del propio Teseo. Ésta se produjo en la isla de
Esciros («pedregosa»), nombre que se escribe también Sciros, lo que indica que
en la ilustración gráfica de la que se ha deducido la fábula la palabra scir
(forma abreviada de Scirophoria, que explica por qué el rey es arrojado desde
un risco) ha sido tomada equivocadamente por el nombre de la isla. Si es así,
Licomedes sería la víctima; el suyo era un nombre ateniense común. Parece que
originariamente se ofrecían sacrificios a la diosa Luna en el octavo día de
cada lunación, cuando entraba en su segunda fase, que era el momento del mes
oportuno para la plantación; pero cuando Posidón se casó con ella y se apropió
de su culto, el mes se convirtió en un periodo solar que ya no </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">estaba vinculado con la
luna.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Como hemos podido ir observando a lo largo de ésta entrada, Teseo es uno de los más grandes personajes de la mitologia Griega. Por encima, o por debajo, de esa complicadísima red de relaciones, personajes extraños, imaginarios o reales, de situaciones inverosímiles, heróicas, permanece una realidad, tan sumamente lejana en el tiempo, tan aparentemente ajena a la nuestra, que apenas llegamos a reconocer. </span></span><br />
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.webmitologia.com/images/mitologia-griega-zeus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.webmitologia.com/images/mitologia-griega-zeus.jpg" height="400" width="308" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero las historias de Zeus, Minos, Pasifae, el Minotauro, Ariadna, Teseo, tienen lugar en una extraña y prácticamente desconocida civilización la minoica, que influyó poderosamente en la civilización griega posterior y por lo tanto, en todos nosotros, puesto que como dijo alguien que ahora mismo no recuerdo, nosotros las mujeres y hombres del S.XXI, no somos más que griegos, haciéndonos las mismas preguntas que se hicieron ellos, sobre quien somos, de donde venimos y a donde vamos.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Por eso es tan necesario reflexionar sobre la mitología de aquellos que vivieron hace tantos miles de años.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.4px;">La mitología llega desde los orígenes y nace en el mismo momento que los pueblos. No nos es posible separar a los pueblos de sus mitos, no podríamos entender que es un griego, o un egipcio, sin el conocimiento de la importancia que en la formación de su identidad como pueblo, han tenido sus mitos. Se ha llegado a afirmar que no es por su historia que un pueblo tiene una determinada mitología, sino que es la mitología la que determina su historia, más que eso, no es que la determine sino que constituye su destino.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Bueno como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-40101212340354687122015-10-10T12:14:00.003+02:002015-10-12T10:32:19.406+02:00MEMORIAS DE UN VIAJE A CRETA 1: RAÍCES MITOLÓGICAS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La Isla de Creta, en el
extremo oriental del Mare Nostrum, sigue siendo un destino turístico de primer
orden. La mayoría acuden atraídos por el clima, el sol, cielos despejados,
pocos días de lluvia en verano, por las playas, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFwIM0qMHBUNYIH6AoTK7FBQZ1JdiYVHw9gqpsJLF3suPUl_pfRUu_zGH1ZX99MlSnYIgfV91Uk0fSDwVjWQejaA1MvBB8mTTDg2mOgQcVyWq2ebLSOXqiUNk5MgtXs34DXpg01g/s1600/P1100660.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFwIM0qMHBUNYIH6AoTK7FBQZ1JdiYVHw9gqpsJLF3suPUl_pfRUu_zGH1ZX99MlSnYIgfV91Uk0fSDwVjWQejaA1MvBB8mTTDg2mOgQcVyWq2ebLSOXqiUNk5MgtXs34DXpg01g/s320/P1100660.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">por el paisaje, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw0fGi6tRFUOveW3_d6n9h_L_FYkVaFFDh80CiiOG2XRBxgsS50Lv8qT_u6sKuqoojQb2IRe3R0W0SLwD3p5vQb6X7wlvXQzSMqBtzKLJx_yihUGe684o9x5crqc4ghbRMJ59CWQ/s1600/P1100691.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw0fGi6tRFUOveW3_d6n9h_L_FYkVaFFDh80CiiOG2XRBxgsS50Lv8qT_u6sKuqoojQb2IRe3R0W0SLwD3p5vQb6X7wlvXQzSMqBtzKLJx_yihUGe684o9x5crqc4ghbRMJ59CWQ/s400/P1100691.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">por las
numerosas opciones de trekkings y senderismo por montañas abruptas,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSwSlT8GbGSFKFQFlI2fVT9bzd_ZfVIS_oCF_lPtTG1p2_ioCeYVWJc8Pc9Suzomzgr9hWvapyrw98MKmqfjZTXcxleE58DfSYbNEt00635vnPx7da8GUJH1XlapMvz4F001HeA/s1600/P1100782.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSwSlT8GbGSFKFQFlI2fVT9bzd_ZfVIS_oCF_lPtTG1p2_ioCeYVWJc8Pc9Suzomzgr9hWvapyrw98MKmqfjZTXcxleE58DfSYbNEt00635vnPx7da8GUJH1XlapMvz4F001HeA/s400/P1100782.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> por la belleza y tipismo de los
pueblecitos de costa o del interior,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA7Ue0HadiL7UOSKAEkIVuWf7Ue1YPbfM2xEuYMNJeOApLm31TK0zPTjGelHD0C3VZJelRZwfrDOemJNnasqQOv2wvcisMQwn40nrFUGTCSEAcuIXUI6FKKIArfaZchJgTD4AyPQ/s1600/P1100713.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA7Ue0HadiL7UOSKAEkIVuWf7Ue1YPbfM2xEuYMNJeOApLm31TK0zPTjGelHD0C3VZJelRZwfrDOemJNnasqQOv2wvcisMQwn40nrFUGTCSEAcuIXUI6FKKIArfaZchJgTD4AyPQ/s400/P1100713.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">incluso por la gastronomía. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj56bA8weMmexRSo1cdrRLhAxpyi-SgA-YPQfEX6GNrfRj5WJMcCAxGqDusgULQVxq_ZL9WOhDFt1PuSauBr4nRYLnS-0MxZntWpMoBgfAftyjenK-27cJmH90l8iFG_2Mz-YucKA/s1600/P1100681.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj56bA8weMmexRSo1cdrRLhAxpyi-SgA-YPQfEX6GNrfRj5WJMcCAxGqDusgULQVxq_ZL9WOhDFt1PuSauBr4nRYLnS-0MxZntWpMoBgfAftyjenK-27cJmH90l8iFG_2Mz-YucKA/s400/P1100681.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otros –menos, entre los
que me incluyo- por el atractivo de su cultura, de sus museos, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIZNVYoFTh7KJs_nX3HhnViRDsphQrxdD97K73oHrkRm9j7ZMHrPh1RQAetxPafl-7EVwir6iK51oMG3vTb_nk8w-e1qv7mmbYWgDHkA6zgpdi_WaBx1SLN1xKNeuIwI1250PBSg/s1600/P1100846.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIZNVYoFTh7KJs_nX3HhnViRDsphQrxdD97K73oHrkRm9j7ZMHrPh1RQAetxPafl-7EVwir6iK51oMG3vTb_nk8w-e1qv7mmbYWgDHkA6zgpdi_WaBx1SLN1xKNeuIwI1250PBSg/s400/P1100846.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">de la historia, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIj3dC0NWZX6CQecn1p2CHda3H9hdjXDW9APUZiyclUcNPJHi3ShMuJydv7kaExXLPxE6nzWSvau6Z06AyLOoLVuqx0Fr-2JryxQu60eTHEUS92D7Ri_3tymaklsYly6VJQ_Zb9g/s1600/P1100529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIj3dC0NWZX6CQecn1p2CHda3H9hdjXDW9APUZiyclUcNPJHi3ShMuJydv7kaExXLPxE6nzWSvau6Z06AyLOoLVuqx0Fr-2JryxQu60eTHEUS92D7Ri_3tymaklsYly6VJQ_Zb9g/s400/P1100529.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">de
los monumentos de un pasado muy remoto – el Palacio de Cnossos-</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeVAtmfaZ_sV2HkPPYqyr0cJgcmZcbCLai4ZzkcjAZ6k8ksq6dNgzn7YoFmecWEQckKtEUx8w1MYLDn4Pvcc5gBtnOzBJWjXBoLKes_pt7wrzPdksS7F9BSCsGFekdgPRUjahjQg/s1600/P1100553.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeVAtmfaZ_sV2HkPPYqyr0cJgcmZcbCLai4ZzkcjAZ6k8ksq6dNgzn7YoFmecWEQckKtEUx8w1MYLDn4Pvcc5gBtnOzBJWjXBoLKes_pt7wrzPdksS7F9BSCsGFekdgPRUjahjQg/s400/P1100553.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y sobre todo,
por sus raíces mitológicas, por su antigua religión y por aquello que Sir Artur
Evans –el descubridor de la civilización minóica- explicó o se inventó (¿) sobre
la misma.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En las siguientes
entradas, intentaré explicar aquello que constituye lo más relevante, de mi
experiencia cretense, afirmando ya desde éstas primeras líneas que són muchas
más las cosas que me han quedado por ver que las vistas, aunque recorrimos más
de 3.200 Kms, los 19 días de vacaciones eran una limitación insalvable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Algunas de éstas
impresiones se han publicado ya en estas dos entradas:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/09/regreso-al-presente-de-la-belleza-del.html"><span style="color: white;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/09/regreso-al-presente-de-la-belleza-del.html</span></a><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/10/regreso-al-presente-de-la-belleza-del.html"><span style="color: white;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/10/regreso-al-presente-de-la-belleza-del.html</span></a><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la presente, quisiera
introduciros a la Civilización Minóica, a través de su mitología, pues
curiosamente, aunque los griegos continentales de la época clasica,
consideravan a los cretenses –los hombres rojos- como no helenos, es decir poco
menos que bárbaros, resulta que buena parte de su mitologia y panteón, tienen
relación con la isla, mitos como el del nacimiento de Zeus, alguno de los
trabajos de Heracles, el ciclo de Minos, el de Teseo y el Minotauro, los de
Dédalo e Icaro, suceden en ésta lejana tierra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para ello seguiremos los
pasos de Hesíodo y su Teogonía, que podéis descargaros aquí:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://planetalibro.net/lector/h/e/hesiodo/hesiodo-teogonia/Images/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://planetalibro.net/lector/h/e/hesiodo/hesiodo-teogonia/Images/cover.jpg" height="320" width="207" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 18.4px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://planetalibro.net/libro/hesiodo-teogonia#descargar</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">donde se nos explica el origen y geneología de
los dioses griegos y sobre todo al gran escritor Robert Graves. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el primer
caso, hemos realizado un breve resumen de sus poemas, en bien de un mejor
entendimiento. En el segundo caso, hemos preferido dejar hablar al escritor,
con su fastuosa erudición, limitándome a incluir –en otro color de letra-
aquellos comentarios aclaratorios o complementarios, imágenes, que me ha parecido imprescindible
incluir. A pesar de todo, recomendamos al lector que no intente retener
literalmente la ingente cantidad de nombres e informaciónes aportados por
Graves, sino que se limite a seguir el hilo conductor del texto, suficiente
para comprender laa immensa complejidad de la mitologia griega.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Comprender la mitologia de
una cultura determinada, es conocer en profundidad la manera de ser, de pensar,
de concebir el mundo y el papel que los pobladores de esa cultura se dan a sí
mismos, sus anhelos, deseos, relaciones; ¿que mejor manera pues que intentar
acercarse a Creta, a la Civilización Minóica que aproximarse a través de sus
mitos?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la entrada sobre el
mito de Prometeo <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://terradesomnis.blogspot.com.es/2009/02/el-mite-un-cami-de-retorn-al-paradis.html"><span style="color: white;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2009/02/el-mite-un-cami-de-retorn-al-paradis.html</span></a><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">reproducía una frase de Raimon
Panikkar: “Al Principio y al Final se encuentra el Mito”. Con ésta frase, Panikkar quiere darnos a
entender que el Mito, lejos de
constituir algo irreal, imaginario o fantástico, en verdad se encuentra en el
origen de todas las cosas; que todo lo demás, fenómenos, objetos, situaciones,
están formados de la misma substancia del mito, en otras palabras, no son más
que manifestaciones míticas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pues bien, vayamos a ello.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cosmogonía griega.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;">El lector interesado,
pronto descubrirá la importancia de la mitología griega, por sus innegables
relaciones tanto con otras mitologías tanto orientales –árias, semitas,
egipcias- como occidentales –celtas, nórdicas-. Sin ser un experto en el tema,
me atreviría a afirmar que todas ellas son adaptaciones locales, de una sola y
misma, muy anterior. </span><span style="color: orange;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_A_OB1V8z5PMpkIaT30B-h6EuxJqVA_fmr2T_05ZKwSr_h8NH-tctb1gxhJ2_Z6xhDxFtuDDN7NTRn7oTBKU1IAHLlJZnlaQagIte-dPoxSRCs3vWE-ntiIe1KteNt3J5pWvx4g/s1600/GenealogiaGriega.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_A_OB1V8z5PMpkIaT30B-h6EuxJqVA_fmr2T_05ZKwSr_h8NH-tctb1gxhJ2_Z6xhDxFtuDDN7NTRn7oTBKU1IAHLlJZnlaQagIte-dPoxSRCs3vWE-ntiIe1KteNt3J5pWvx4g/s640/GenealogiaGriega.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuenta Hesiodo –autor de
la Teogonía allá por los s.VIII- VII a.NE- que en primer lugar fue
el Caos </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYzVHX_HvHCzPMyWWlL2H0713GomGyxHwozLBYZfw9b7GAfZ3qnA87ATCrr8mBUPnAeXBYmU2X0BGWEZ4ix0qKmc33GAW6snfNxZKIwLOa1PUMdOmRt4g29cOfAMPy4eqoiu7kjg/s1600/220px-Lotto_Capoferri_Magnum_Chaos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYzVHX_HvHCzPMyWWlL2H0713GomGyxHwozLBYZfw9b7GAfZ3qnA87ATCrr8mBUPnAeXBYmU2X0BGWEZ4ix0qKmc33GAW6snfNxZKIwLOa1PUMdOmRt4g29cOfAMPy4eqoiu7kjg/s400/220px-Lotto_Capoferri_Magnum_Chaos.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y, después, Gea la de amplio pecho, un nombre que
podríamos traducir como la Madre Tierra. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://sobregrecia.com/wp-content/uploads/gea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://sobregrecia.com/wp-content/uploads/gea.jpg" height="260" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Más tarde apareció, también por
generación espontánea, Eros, la fuerza del amor que todo lo une, el
más hermoso entre los dioses inmortales. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.theoi.com/image/K32.8Eros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.theoi.com/image/K32.8Eros.jpg" height="400" width="270" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Parece ser que también surgió por sí
mismo el Tártaro, la región más profunda del Universo, situada aún
más abajo que los infiernos, un lugar terrible donde los dioses enviarán a sus
peores enemigos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin juntarse con nadie
para procrear, de Caos surgieron Érebo(las Tinieblas infernales, es decir,
la Oscuridad) y la negraNoche (Nyx), que no tardaron en amarse y de su
unión nacieron Éter (el Cielo superior, en el que brilla una luz más
pura que en el cielo cercano a la tierra) y el Día (Emera).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sola, al igual que Caos,
Gea alumbró al estrellado Urano (es decir, al cielo), </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i1251.photobucket.com/albums/hh552/MyMixMetal/urano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i1251.photobucket.com/albums/hh552/MyMixMetal/urano.jpg" height="320" width="241" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">a
las Montañas y a Ponto, el inmenso océano.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/68/08/62/680862db5f68bcc00375ed6868b61319.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/68/08/62/680862db5f68bcc00375ed6868b61319.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En fin, concluido este de
lío partenogenético nos encontramos que en estos momentos ya existen: la Tierra
(Gea), el Cielo (Urano) y el Mar (Ponto); así como el Día, la Noche, la
quintaesencia de la luz y la quintaesencia de la oscuridad. Por si fuera poco,
también ha surgido el Amor, el impulso irrefrenable de unirse y engendrar.
Evidentemente, con semejante material de partida resulta sencillo que vayan
apareciendo cuantas cosas hay en el Universo. Veamos cómo ocurrió. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A los dioses griegos no
les importaba en lo más mínimo mantener relaciones incestuosas (entre miembros
de la misma familia), así que Gea y Urano se acostaron juntos y de la unión
entre la Tierra y el Cielo nació una prole tan antigua como poderosa, dioses y
diosas de una fuerza tan extraordinaria que no tardarían en ser suplantados por
otros más asequibles para los mortales. Pero no adelantemos acontecimientos y
vayamos pasito a pasito que esto empieza a complicarse.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sus primeros hijos
constituyeron una generación de 12 dioses llamados
genéricamente titanes. El primero en nacer fue Océano, señor de
las aguas del mar, al que siguieron Ceo, </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Crío, Hiperión, Jápeto, Tea, Rea, </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA-CFa3_6ja6ZFZSBOeQgFHyjWz-igP-xQx2pw3rIe-vUKDIF1atQ3d7CVPFnQVjH3NIvCWz11tGNY9MpKAUC9L681Zo0WPu7nAMDiKqvdUC1SLPxNPNqnyh1wDrmsoLfVig8g-A/s1600/Cronos+e+Tit%C3%A3s+-+Cronos+e+R%C3%A9ia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA-CFa3_6ja6ZFZSBOeQgFHyjWz-igP-xQx2pw3rIe-vUKDIF1atQ3d7CVPFnQVjH3NIvCWz11tGNY9MpKAUC9L681Zo0WPu7nAMDiKqvdUC1SLPxNPNqnyh1wDrmsoLfVig8g-A/s1600/Cronos+e+Tit%C3%A3s+-+Cronos+e+R%C3%A9ia.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Temis, personificación de la justicia cósmica, Mnemosina, la
memoria, futura madre de las 9 Musas, Febe, Tetis, diosa de la
fecundidad, que vivía en el último extremo de Occidente, allí donde se pone el
Sol, y, por fin, el más pequeño y terrible de los
hermanos, Cronos, el de mente retorcida, que algunos autores
relacionan con el Tiempo (aunque esto no está del todo claro).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A los titanes, les
siguieron los soberbios e irascibles cíclopes, unos seres gigantescos de un
solo ojo y una fuerza inmensa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsxVx3UFWEi3b_j2PtXXQ04LxMEhB-zbvmCGmikOwLdwuJKQ0qWM8FsvAyn2f5eixpJvzbWmSpgU3qeVcKoZ0wt7NYxZatllxekII5iR4i4b2hHb6rdNb5qZ9N7tYNaQQWL4J/s320/cyclops.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmsxVx3UFWEi3b_j2PtXXQ04LxMEhB-zbvmCGmikOwLdwuJKQ0qWM8FsvAyn2f5eixpJvzbWmSpgU3qeVcKoZ0wt7NYxZatllxekII5iR4i4b2hHb6rdNb5qZ9N7tYNaQQWL4J/s320/cyclops.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Eran tres hermanos: Brontes,
Estéropes y Arges, el más violento de todos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A continuación Gea alumbró
otros tres hijos enormes, los gigantes hecatónquiros: Coto,
Briareo y Giges. Cada uno poseía cien brazos y cincuenta
cabezas, lo que les confería una fuerza monstruosa, casi imparable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Urano no era un buen padre
sino un déspota y cruel progenitor, cuya tiranía le iba a costar perder el
reino de los dioses y una parte fundamental de su anatomía. Por malevolencia,
cada vez que Gea iba a alumbrar un nuevo hijo, Urano lo retenía en su interior,
por lo que la pobre madre estaba ya a punto de reventar ante la cantidad de
criaturas a punto de nacer que guardaba en su vientre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, no en vano
Gea era una fuerza principal del Cosmos y urdió un plan para desembarazarse del
pesado de Urano. Con brillante acero forjó una hoz de afilados dientes y se la
entregó al más valiente de sus hijos: Cronos. Ignorando lo que le aguardaba,
llegó Urano conduciendo la noche y se echó a descansar cuan largo era.
Aprovechando el descuido, su hijo salió de un escondite y de un solo tajo le
cercenó los testículos </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQm7SSGTcQIJpJ7BslNHw6o_0OgiZxv6Lee_CRXP_RCtQ4EDUfIl7qkcg7-dAHLbKTAcCY731LrEAIU3i1fdW_ACLHC2L4NMbpevHiBJfpZwIR8YDX0IBI0ReVh9e_jj66YKs0g/s1600/The_Mutiliation_of_Uranus_by_Saturn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQm7SSGTcQIJpJ7BslNHw6o_0OgiZxv6Lee_CRXP_RCtQ4EDUfIl7qkcg7-dAHLbKTAcCY731LrEAIU3i1fdW_ACLHC2L4NMbpevHiBJfpZwIR8YDX0IBI0ReVh9e_jj66YKs0g/s400/The_Mutiliation_of_Uranus_by_Saturn.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y los arrojó tan lejos como le permitieron las fuerzas.
Privado de su virilidad, a Urano no le quedó más remedio que delegar su mando
en Cronos, no sin antes insultar a tan rebeldes hijos llamándoles «los que por
su intento recibirán su justo castigo», una especie de juego de palabras del
que proviene el nombre de titanes (titaínontās, «en su intento»;
«tísin, castigo»).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">De las gotas de sangre que
dejaron a su paso los rebanados genitales nacieron las Erinias, los
poderosísimos Gigantes y las ninfas Melias que viven en los
bosques de fresnos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero, además, cuando
cayeron al mar, los testículos de Urano provocaron una espuma de la que surgió
la más hermosa y seductora de las diosas: Afrodita, diosa del amor,
del placer, de la dulzura y de los engaños.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://timerime.com/user_files/264/264368/media/Sandro-Botticelli-El-nacimiento-de-Venus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://timerime.com/user_files/264/264368/media/Sandro-Botticelli-El-nacimiento-de-Venus.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuenta Hesíodo que antes
de llegar a la morada de los dioses, Afrodita viajó por el mar y pasó por las
islas de Citerea y Chipre, de donde provienen dos de sus habituales epónimos,
Afrodita citerea y Afrodita Ciprogénea. En su viaje estuvo acompañada por Eros
y el bello Hímero, personificación del deseo amoroso.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hoy día la luz eléctrica
ha difuminado nuestros temores nocturnos en la claridad del día; pero, en la
antigüedad, la oscuridad de la noche, tan solo paliada por las tenues caricias
lunares, cobraba mucha más importancia en el devenir cotidiano: cuando caía el
Sol, el trabajo se detenía y tan solo los más osados y los malintencionados se
atrevían a deambular entre las tinieblas, momento en el que también encallan
los barcos y se aproximan los traidores enemigos, entre otros sucesos funestos.
Por tanto, no resulta extraño que los griegos le atribuyesen a la Noche (Nyx)
una descendencia de lo más espantosa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El primero de los hijos
que alumbró sin intermediación de padre alguno fue a Moros («la
Suerte»), al que siguieron Ker y el alado Tánato («la
Muerte»). Parió también a Hipnos («el Sueño») y a la tribu de los
Sueños. Por si fueran pocos, además fue madre de Momo («la Burla»),
el doloroso Lamento,y las Hespérides, unas ninfas que
custodiaban un jardín, situado en el extremo occidental del mundo, en el que
crecían frutos de oro.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Del vientre de la Noche
también nacieron la Moiras y las Keres. Las primeras se llamaban
Cloto, Láquesis, Átropo y eran la personificación del destino. Con el tiempo,
los poetas las imaginaron como tres ancianas que fijaban la duración de la vida
de los mortales. Cada vida era un hilo que una hermana hilaba, otra devanaba y
la tercera cortaba poniendo fin a la existencia del humano a quien
correspondiese.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://tejiendoelmundo.files.wordpress.com/2010/04/moiras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://tejiendoelmundo.files.wordpress.com/2010/04/moiras.jpg" height="230" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las Keres, por su parte,
son otra deidad abstracta muy compleja. En el mismo Hesíodo aparecen de forma confusa,
ora como una sola persona, ora como varias. En tiempos arcaicos quizá se
imaginaban como unos seres alados, de negra piel y afilados dientes blancos,
que se llevaban a los muertos del campo de batalla. De hecho, parece ser que
personificaban el destino de los héroes o los combatientes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así mismo, de la funesta
Noche nacieron Némesis («la Venganza»), Apate («el
Engaño»), Gera («la Vejez»), Eris («la Discordia») y el
único de sus hijos que no me parece terrible: Filote («la Ternura»).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero peores aún fueron las
criaturas que alumbró la funesta Eris, quien también sin compañero tuvo al
Olvido, al Hambre, los Dolores, los Combates, las Guerras, Matanzas, Masacres,
Odios, Mentiras, los falsos Discursos, las Ambigüedades, al Desorden, la
Destrucción y al Juramento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Todas estas abstracciones
representan fuerzas cósmicas que solo volverán a aparecer en los mitos como
figuras metafóricas<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El más poderoso de los
titanes, Cronos, se casó con la más grande de las
titánidas, Rea, pero desde un principio el matrimonio fue un
desastre. Como a Cronos le habían vaticinado que algún día perdería el trono a
manos de uno de sus descendientes, en cuanto Rea daba luz a un hijo, se lo
comía. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.lacomarcadepuertollano.com/diario/fotos/2010_11_05/2010_11_05_No_21-Saturno+devorando+a+un+hijo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.lacomarcadepuertollano.com/diario/fotos/2010_11_05/2010_11_05_No_21-Saturno+devorando+a+un+hijo.jpg" height="400" width="188" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así, el brutal Cronos se zampó sucesivamente a Hestia(diosa del
hogar), Deméter (diosa de la agricultura), Hera(diosa del
matrimonio) Hades (señor de los Infiernos) yPoseidón (señor del
mar). Como te puedes imaginar, Rea estaba desolada ante semejante pitanza
caníbal, así que le pidió ayuda a sus padres, la ancestral Gea y el castrado
Urano. Entre todos urdieron un plan tan sencillo como efectivo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Nacimiento y ocultación
de Zeus (Robert Graves Mitologia griega) que podéis descargaros aquí, en un solo enlace:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cloud2.todocoleccion.net/libros-segunda-mano/tc/2012/04/20/31378915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cloud2.todocoleccion.net/libros-segunda-mano/tc/2012/04/20/31378915.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">http://www.mediafire.com/view/qldol4l1eif6cw1/Los_Mitos_Griegos_-_Robert_Graves.pdf<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Rea se escondió en la isla
de Creta, donde dio a luz a Zeus. Luego engañó a Crono, dándole una piedra
envuelta en pañales que éste tragó en seguida sin desconfiar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Gea escondió al recién
nacido en una cueva, en Creta, en el monte Dicte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjCC3PDtF8TMNgnZ_P__SDH8jS6nxHpp9ge3xKr_u81FlOBEy7mz8CNiamIZBmXySZ5faXzjcnYEm5Iasa5M0frBhVLiNbtzFkH3q53bzeI6jTdKj3yit0pnggWj-xwfZwpUltow/s1600/P1100609.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjCC3PDtF8TMNgnZ_P__SDH8jS6nxHpp9ge3xKr_u81FlOBEy7mz8CNiamIZBmXySZ5faXzjcnYEm5Iasa5M0frBhVLiNbtzFkH3q53bzeI6jTdKj3yit0pnggWj-xwfZwpUltow/s400/P1100609.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Protegido por los
Curetes -Los Curetes custodiaron a Zeus cuando era un recién
nacido en la cueva de Dicte y se encargaron de hacer ruido golpeando
sus armas y bailando para que Crono no oyese al niño, al que quería
devorar- </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGezlDoisn3LG-vIvdbIodm8_ucM6Ko9LLwafV2v4ThB_DtF0LrxPPN1NhriOucMZp_QsTSIsVYWw_EQOPwpHYu1whac__NwfDcw55p8mE3eH6Fsc3_tCcNuObom1AnYdF-tiA3w/s1600/Cur%25C3%25A8tes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGezlDoisn3LG-vIvdbIodm8_ucM6Ko9LLwafV2v4ThB_DtF0LrxPPN1NhriOucMZp_QsTSIsVYWw_EQOPwpHYu1whac__NwfDcw55p8mE3eH6Fsc3_tCcNuObom1AnYdF-tiA3w/s1600/Cur%25C3%25A8tes.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y las ninfas Adrastea e Ida -. Adrastea era
una ninfa cretense, hija de Meliseo, a
quien Rea confió al infante Zeus para que lo protegiese de
su padre Crono y lo criase en la cueva Dictea. En esta tarea
Adrastea fue asistida por su hermana Ida, ninfa del monte Ida -. Allí
lo alimentó Amaltea, un ser híbrido mitad ninfa mitad cabra, y el pequeño dios
se alimentó de su leche y de miel. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://classicgrandtour.files.wordpress.com/2012/04/jupiter-alimentado-por-la-cabra-amaltea-poussin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://classicgrandtour.files.wordpress.com/2012/04/jupiter-alimentado-por-la-cabra-amaltea-poussin.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con el tiempo, Zeus recompensaría la fidelidad
de Amaltea concediéndole la constelación de Capricornio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poco se sabe de la
educación de Zeus y de su infancia en la isla de Creta. Cuando hubo crecido lo
suficiente, supo por fin del sufrimiento de su madre y de la muerte de sus
hermanos y hermanas, así como del intento de Cronos de acabar con él, y decidió
vengarse por todo ello.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://usercontent1.hubimg.com/7868590_f1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://usercontent1.hubimg.com/7868590_f1024.jpg" height="380" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La primera esposa del dios
Zeus fue Metis, una </span><span style="line-height: 18.4px;">nimfa</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"> marina célebre por su sabiduría y astucia, que con el
tiempo se convertiría en la madre de Atenea. Zeus logró convencerla de que
administrase a Cronos una droga que le obligase a regurgitar la piedra
entregada por Rea y, tras ella, a todos los hijos que había tragado
anteriormente. Éstos, agradecidos por su recobrada libertad, se pusieron de
inmediato al lado de Zeus con el objetivo de destronar de una vez a su padre y,
con él, a toda la raza de duros titanes.<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cuando estaba a punto de
parir al último de sus hijos, Zeus, se escondió en Licto, un pueblo de la isla
de Creta, y le confió el dios recién nacido a su madre, quien lo ocultó en una
profunda gruta. A Cronos le dio una enorme piedra envuelta por completo en
telas y, como era un poco ansioso, se la comió de un bocado sin sospechar nada
del cambio. Así, Zeus pudo crecer y desarrollarse tranquilamente hasta que,
pasado un año, fue lo bastante fuerte para vapulear a su padre. Entonces, le
venció con sus simples manos (otras tradiciones dicen que le drogó) y le obligó
a regurgitar a sus hermanos. Más tarde, liberó a Brontes, Estéropes y Arges
(los cíclopes hermanos de los titanes, a los que Cronos había encerrado en el
profundo Tártaro junto con Urano por el temor que le inspiraban), y, como
muestra de gratitud, los enormes cíclopes le regalaron el trueno, el relámpago
y el rayo: unas armas realmente formidables.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, en cuanto se
recuperó de la sorpresa, Cronos reunió a sus hermanos y se lanzó contra sus
hijos dispuesto a echarlos para siempre del Olimpo. Se avecinaba la mayor de
las batallas de todos los tiempos: la titantomaquia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fenixdefogo.files.wordpress.com/2012/12/titanomaquia-the-gods-and-titans-fought-in-a-ten-year-war-called-the-titanomachy-in-both-myth-and-movie.jpg?w=590" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://fenixdefogo.files.wordpress.com/2012/12/titanomaquia-the-gods-and-titans-fought-in-a-ten-year-war-called-the-titanomachy-in-both-myth-and-movie.jpg?w=590" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante 10 años los dioses
lucharon los unos contra los otros en la mayor batalla que jamás ha sucedido.
Por un lado se encontraban Cronos y sus hermanos, los ilustres titanes,
asentados en la cima del monte Otris, y por el otro Zeus y sus hermanos, en lo
alto del monte Olimpo. Pasados 10 años, la lucha seguía empatada pero Zeus
rescató del profundo Tártaro a los Hetancoiros –Coto, Briareo y Giges–, los
tres gigantes de cien brazos y cincuenta cabezas que había encerrado Cronos en
el Tártaro por el miedo que le inspiraban. Pero, quizá lo más sensato, es que
sea el mismo Herodoto quien nos explique lo que sucedió entonces:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">« [el gigante Coto le
habla a Zeus] …Paladín fuiste para los Inmortales de una cruel contienda y por
tu sabiduría regresamos de nuevo saliendo de aquella oscura tiniebla, ¡soberano
hijo de Cronos!, después de sufrir desesperantes tormentos entre inexorables
cadenas. Por ello, también ahora, con corazón firme y resuelta decisión
defenderemos vuestro poder en terrible batalla luchando con los Titanes a
través de violentos combates.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Así habló. Aplaudieron
los dioses dadores de bienes al escuchar sus palabras, y su espíritu anhelaba
la guerra con más ansia todavía que antes. Provocaron aquel día una lucha
terrible todos, hembras y varones, los dioses Titanes y los que nacieron de Cronos
y aquellos a los que Zeus, sumergidos en el Érebo bajo la tierra, trajo a la
luz, terribles, violentos y dotados de formidable vigor. Cien brazos salían
agitadamente de sus hombros, para todos igual, y a cada uno cincuenta cabezas
le nacían de los hombros, sobre robustos miembros.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Aquéllos se enfrentaron a
los Titanes en funesta lucha, con enormes rocas en sus robustas manos. Los
Titanes, de otra parte, afirmaron sus filas resueltamente. Unos y otros
exhibían el poder de sus brazos y de su fuerza. Terriblemente resonó el inmenso
ponto y la tierra retumbó con gran estruendo; el vasto cielo gimió estremecido
y desde su raíz vibró el elevado Olimpo por el ímpetu de los inmortales. La
violenta sacudida de las pisadas llegó hasta el tenebroso Tártaro, así como el
sordo ruido de la indescriptible refriega y de los violentos golpes. ¡De tal
forma se lanzaban recíprocamente funestos dardos! La voz de unos y otros
llamándose llegó hasta el estrellado cielo y aquéllos chocaron entre cánticos
de guerra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vignette2.wikia.nocookie.net/myl-tcg/images/6/62/Zeus_Ilustraci%C3%B3n.png/revision/latest?cb=20141015182623&path-prefix=es" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://vignette2.wikia.nocookie.net/myl-tcg/images/6/62/Zeus_Ilustraci%C3%B3n.png/revision/latest?cb=20141015182623&path-prefix=es" height="400" width="308" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Ya no contenía Zeus su
furia, sino que ahora se inundaron al punto de cólera sus entrañas y exhibió
toda su fuerza. Al mismo tiempo, desde el cielo y desde el Olimpo, lanzando sin
cesar relámpagos, avanzaba sin detenerse; los rayos, junto con el trueno y el
relámpago, volaban desde su poderosa mano girando sin parar su sagrada llama.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Por todos los lados
resonaba la tierra portadora de vida envuelta en llamas y crujió con gran
estruendo, envuelto el fuego, el inmenso bosque. Hervía la tierra toda y las
corrientes del Océano y el estéril ponto. Una ardiente humareda envolvió a los
Titanes nacidos del suelo y una inmensa llamarada alcanzó la atmósfera divina.
Y cegó sus dos ojos, aunque eran muy fuertes, el centelleante brillo del rayo y
del relámpago.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Un impresionante bochorno
se apoderó del abismo y pareció verse ante los ojos y oírse con los oídos algo
igual que cuando se acercaron Gea y el vasto Urano desde arriba. Pues tan gran
estruendo se levantó cuando, tumbada ella, aquél se precipitó desde las
alturas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Al mismo tiempo, los
vientos expandían con esrépito la conmoción, el polvo, el trueno, el relámpago
y el llameante rayo, armas del poderosos Zeus, y llevaban el griterío y el
clamor en medio de ambos. Un estrépito impresionante se levantó, de terrible
contienda; y saltaba a la vista la violencia de las acciones. Declinó la
batalla; pero antes, atacándose mutuamente, luchaban sin cesar a través de
violentos combates.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">»Entonces aquéllos, Coto,
Briareo y Giges insaciable de lucha, en la vanguardia provocaron un violento
combate. Trescientas rocas lanzaban sin respiro con sus poderosas manos y
cubrieron por completo con estos proyectiles a los Titanes. Los enviaron bajo
la anchurosa tierra y los ataron entre inexorables cadenas después de vencerlos
con sus brazos…» <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Por fin, tras diez años de
lucha, Zeus arremete contra los Titanes armado con el rayo y el trueno y, por
fin, gracias a la ayuda de los gigantes Hetancoiros que no paraban de lanzar
enormes rocas consigue vencer a Cronos y sus aliados (entre los que no se
encuentran Océano ni los hijos de Japeto). Tras derrotarlos les encierra en lo
más profundo del Tártaro custodiados por sus aliados gigantes. Y después de
semejante batalla, uno se espera que llegue la calma, pero todavía le faltaba
una dura prueba a Zeus para proclamarse rey de los dioses pues la vieja Gea
tramaba su perdición.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Unida con el tenebroso
Tártaro engendró al más joven y bestial de todos sus hijos: Tifón, un
monstruo enorme, con 100 cabezas de serpiente sobre los hombros. Cada una de
las cabezas expulsaba ardientes llamaradas de fuego y en los brazos tenía una
fuerza descomunal. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img4.wikia.nocookie.net/__cb20130617135033/saintseiya/es/images/thumb/2/21/Tif%C3%B3n_TLC.jpg/500px-Tif%C3%B3n_TLC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://img4.wikia.nocookie.net/__cb20130617135033/saintseiya/es/images/thumb/2/21/Tif%C3%B3n_TLC.jpg/500px-Tif%C3%B3n_TLC.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Tras la derrota de los Titanes, esta mala bestia se lanzó a
por Zeus haciendo temblar a su paso el cielo, la tierra y hasta el Tártaro.
Pero Zeus no se acobardó y tras recoger sus poderosas armas –el trueno, el rayo
y el relámpago– se dirigió contra Tifón para hacerle frente.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El fuego de uno y de otro
los envolvió en terrible batalla, hasta que Zeus consiguió arrinconar a Tifón
golpeándolo con sus rayos y pudo arrojarle desde lo alto de un barranco. Cuando
cayó al suelo, fundió la tierra y Zeus lo sumergió al profundo Tártaro. Para
mayor seguridad, encima suyo colocó una montaña, el Etna, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.lagranepoca.com/sites/default/files/imagecache/nodo_fotos/cataniaeruption-690255-lw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.lagranepoca.com/sites/default/files/imagecache/nodo_fotos/cataniaeruption-690255-lw.jpg" height="216" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">en cuya cima se
encuentra la fragua de Hefesto, alimentada por el fuego de Tifón. Ahora sí
podía declararse el rey absoluto de los dioses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Concluidos los esfuerzos
por apoderarse del Olimpo, Zeus comenzó su largo y fecundo periplo sentimental.
De todas maneras, ahora solo vamos a ver los más importantes romances que
reseña Hesíodo. La primera diosa con la que se acostó
fue Metis (la Sabiduría) y de la unión nació Atenea, todo
coraje y sabia decisión, diosa patrona de la ciudad de Atenas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Luego se acostó
con Temis (la Ley), una Titánide que no luchó al lado de Cronos,
y juntos tuvieron a las Horas, Eunomía, Dike y Eirene. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con Eurínome, hija
de Océano, Zeus tuvo a las tres Gracias </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/12/31/87/1231877a719bf5c39bd85bb7899bec27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/12/31/87/1231877a719bf5c39bd85bb7899bec27.jpg" width="309" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">de hermosas mejillas: Aglaya,
Eufrósine y la exquisita Talia. Son diosas de la Belleza y forman parte del
séquito de las Musas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A su
hermana Deméter la dejó embarazada de Perséfone.Madre e hija
están relacionadas con la agricultura y protagonizaron un mito muy interesante.
Al parecer, Hades, el rey de los muertos, se enamoró de la hermosa Perséfone y
se la llevó a su lóbrego reino. Disgustada, Deméter se retiró al exilio y los
campos se volvieron estériles. Como la humanidad estaba a punto de morir de
inanición, Zeus le convenció a su hermano para que dejara libre por lo menos
durante la mitad del año a su esposa. Por eso, los humanos disfrutamos de unos
meses de fertilidad (los que pasa Perséfone con su madre) y otros meses de
triste invierno, en los que no crece fruto alguno sobre la tierra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con Mnemosine (la
Memoria) también se unió el rey del Olimpo durante 9 noches consecutivas y al
poco nacieron las 9 Musas, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.lagardeideas.com/letras/wp-content/uploads/musas-giulio_romano_002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.lagardeideas.com/letras/wp-content/uploads/musas-giulio_romano_002.jpg" height="289" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">inspiración divina de la creatividad y el
arte de los mortales. Su nombre y cantidad variaron a lo largo del tiempo y las
tradiciones, pero según Hesíodo eran: Clío (patrona de la Historia), Euterpe
(de la música con flauta), Talía (de la comedia), Melpómene (de la tragedia), Terpsícore
(de la danza y la poesía ligera), Érato (de la lírica coral), Polimnia (de la
pantomima), Urania (de la astronomía) y, la más importante, Calíope (patrona de
la poesía épica).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Con Leto, hija
del Titán Ceo y su hermana Febe, también se acostó Zeus y la dejó embarazada de
dos gemelos que fueron muy interesantes: Apolo, el dios del Sol, cuya
importancia irá aumentando con el tiempo (de hecho, quizá hubiera terminado por
arrebatarle el trono a Zeus), y Artemisa, la salvaje diosa de la
caza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://agradalagranada.files.wordpress.com/2015/02/leto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="342" src="https://agradalagranada.files.wordpress.com/2015/02/leto.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y como última esposa tomó
a Hera, madre de tres de sus hijos: Hebe, diosa de la Juventud; Ares, el
implacable dios de la Guerra, e Ilitía, una divinidad relacionada con los
partos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Curiosamente, Hera estaba
tan enfadada por las infidelidades de su esposo que sin trato amoroso alguno
dio a luz al cojitranco Hefesto, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://josamotril.files.wordpress.com/2009/06/diego_velasquez_the_forge_of_vulcan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="306" src="https://josamotril.files.wordpress.com/2009/06/diego_velasquez_the_forge_of_vulcan.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">el más diestro de los dioses, el
patrón de los herreros, que vive en su fragua en la cima del Etna, donde forja
sus artilugios al calor de las llamas de Tifón, ayudado por un séquito de
autómatas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Del resto de su prole
divina, además, conviene recordar aquí al hijo que tuvo con
Maya, Hermes, mensajero de los dioses, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE7_Yh1bcLpwj86J0lwIDRJnq8KHgkzK8W4ZOr-pxn0RNdVUvSdiqtXH1xNIwlCkAcN7h1amKXUu0qfbunVmpNnesDJMYEscOFKd5ygNA04bRq2GNdtWdrx22aCJGsvwXpJ3bPIQ/s1600/395px-Mercury_Pigalle_Louvre_RF3023%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE7_Yh1bcLpwj86J0lwIDRJnq8KHgkzK8W4ZOr-pxn0RNdVUvSdiqtXH1xNIwlCkAcN7h1amKXUu0qfbunVmpNnesDJMYEscOFKd5ygNA04bRq2GNdtWdrx22aCJGsvwXpJ3bPIQ/s1600/395px-Mercury_Pigalle_Louvre_RF3023%5B1%5D.jpg" width="263" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y al
inefable Dionisio, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimdnnI2YnW23lWYU7sYglW59I2L_dTcQB44jEiBnMgvmN4SrygJ8WJdyR8TBKuZLgnhPuvBst5FQ66mPizFE3nndhz7UkY0aA9u4INysOLyVN01U5HLGvtScGrywVlZ4-w5VqWCA/s1600/dioniso-1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimdnnI2YnW23lWYU7sYglW59I2L_dTcQB44jEiBnMgvmN4SrygJ8WJdyR8TBKuZLgnhPuvBst5FQ66mPizFE3nndhz7UkY0aA9u4INysOLyVN01U5HLGvtScGrywVlZ4-w5VqWCA/s1600/dioniso-1.gif" width="249" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><span style="font-size: 12pt;">un dios muy complejo, adalid del vino y el
pensamiento salvaje, cuya madre se llamaba Sémele. </span><span style="font-size: x-small;">(Parcialmente adaptado de un texto de Marcos Méndez)</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero volvamos nuevamente a Creta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El Rapto de Europa<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Zeus es un incansable
conquistador y sus amores con diosas, ninfas y mortales llenan una
amplia página de la mitología. En el mito que nos ocupa Zeus ha
puesto sus ojos en una bella joven asiática Europa, hija de Agenor, rey de Tiro,
en Fenicia, en la cuenca oriental del Mediterráneo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pide ayuda a su
hijo Hermes para la preparación del encuentro y posterior rapto que
va a ser de los más historiados porque el dios ha decidido metamorfosearse en
un bello toro. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuA5Vc1UguimAFtOQVnoIoWiWTwNvabfU9Dmz3HQWzUAOlhEiUn0G2AP3Af5riiVSwYAuKoVSXp03PmDr5D1iH0a0Nkd0why6Oux4qTlyiFVLBX0xKBk9wTcFuaJbytR8dbPh6HQ/s1600/2+euros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuA5Vc1UguimAFtOQVnoIoWiWTwNvabfU9Dmz3HQWzUAOlhEiUn0G2AP3Af5riiVSwYAuKoVSXp03PmDr5D1iH0a0Nkd0why6Oux4qTlyiFVLBX0xKBk9wTcFuaJbytR8dbPh6HQ/s1600/2+euros.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Hermes va a ser el encargado de conducir al rebaño de
bueyes del rey desde los altos prados hasta la playa cercana
donde Zeus sabía que Europa y otras doncellas
de Tiro acudían a pasar la jornada de diversión y asueto.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Zeus toma la forma de
un toro blanquísimo, de facciones nobles, que no infunde miedo y se aproxima
saliendo del rebaño hasta el grupo de las jóvenes. Éstas se asustan al
principio pero poco a poco van cogiendo confianza con el manso toro que acepta
sus caricias y las guirnaldas de flores que las muchachas trenzan para
colocarlas entre los cuernos. Europa llega a sentarse encima del animal, tan
confiada y ajena a lo que le espera. El toro besa los pies de la joven,
mientras sus amigas la adornan, y se dispone a continuar su plan.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.radiosefarad.com/wp-content/uploads/2014/11/rapto.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.radiosefarad.com/wp-content/uploads/2014/11/rapto.png" height="208" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El animal se incorpora y
sin demora se lanza al mar con la ansiada carga en su grupa. Las amigas se
quedan en la costa, sorprendidas, levantando las manos en gesto de sorpresa y
el grupo se introduce en mar abierto donde los Vientos ayudan a avanzar y donde
grupos de divinidades marinas surgirán como cortejo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Llegan a las costas de la
isla europea de Creta. Allí Europa dará a luz a tres hijos, Minos,
Sarpedón y Radamantis dejando así la estirpe divina en la isla.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">CICLO DE MINOS Y TESEO<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">MINOS Y SUS HERMANOS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Zeus abandonó a
Europa, después de haber engendrado con ella a Minos, Radamantis y Sarpedón en
Creta, ella se casó con Asterio, el rey reinante, Téctamo, hijo de Doro,
había llevado una colonia mixta de eolios y pelasgos a la isla y allí se casó
con una hija del eolio Creteo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como este matrimonio no
tuvo hijos, Asterio adoptó a Minos, Radamantis y Sarpedón y los nombró sus
herederos. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCr1hqrePw-RsDIPZs721qzATlLNrwpkmz5GmV5Hp1Ml_Aj-jtRccy7Wizwd-C39jQ-t-C4IPngCDnggGmOTDHimEWRg1dAFUo8jCdBk66slOCv-O1gyjGjgqi4YfzxlsxzhcQVA/s1600/ced64adfdac3b1e231fa349ff33fc6db.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCr1hqrePw-RsDIPZs721qzATlLNrwpkmz5GmV5Hp1Ml_Aj-jtRccy7Wizwd-C39jQ-t-C4IPngCDnggGmOTDHimEWRg1dAFUo8jCdBk66slOCv-O1gyjGjgqi4YfzxlsxzhcQVA/s320/ced64adfdac3b1e231fa349ff33fc6db.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxUUEOi0bUEEa2vtVwZAEj89TNSA5CoPmaZxGacYU5xbGsoSIkIkWxH2pJSRC6RfH2cZbX0hi4cfk38mEXC-TUnifhDRnTnDoxAkT6hbeah3T8eyMScDR98sfeqMH-F77bVZq-DA/s320/Minos_arte.png" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero cuando los hermanos llegaron a la edad viril se pelearon por el
amor de un hermoso muchacho llamado Mileto, hijo de Apolo y la ninfa Aria, a la
qué algunos llaman Deyone y otros Teia. Habiendo decidido Mileto que quien más
le gustaba era Sarpedón, Minos lo echó de Creta y navegó con una gran flota a
Caria en el Asia Menor, donde fundó la ciudad y el reino de Mileto. Durante las
dos generaciones anteriores esta región, llamada entonces Anactoria, había sido
gobernada por el gigante Anacte, hijo de Urano y de la Madre Tierra, y por su
igualmente gigantesco hijo Asterio. El esqueleto de Asterio, a quien mató
Mileto y luego enterró en un islote situado frente a Lade, ha sido desenterrado
recientemente; tiene por lo menos diez codos de longitud. Pero algunos dicen
que Minos sospechaba que Mileto conspiraba para derrocarle y apoderarse del
reino; pero que temía a Apolo y que por lo tanto se abstuvo, de hacer otra cosa
que amonestar a Mileto, quien huyó a Caria por su propia iniciativa. Otros
dicen que el muchacho que ocasionó la pendencia no fue Mileto, sino un tal
Atimno, hijo de Zeus y Casiopea, o de Fénix. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando murió Asterio,
Minos reclamó el trono de Creta y, como prueba de su derecho a reinar, se jactó
de que los dioses responderían a cualquier ruego que les hiciera. Primeramente
dedicó un altar a Posidón, hizo todos los preparativos para un sacrificio y
luego rogó que saliese del mar un toro. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Inmediatamente un toro de
un blanco deslumbrante llegó nadando a la costa, pero Minos quedó tan
impresionado por su belleza que lo envió con sus ganados y sacrificó a otro en
su lugar. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO44Uvr1wFxn6EKByBlxkKIFs0egbw_9xRGt54dS64N2FnyjpoZDPXn04VSrVZuM1x1cF_0Kk3TrbdrQOIW3m5iGAsbaAAy3C7Hbz-Tu_P3KTzCsgrByuM5b-TeAG88FEx4u4k1Q/s1600/9LaImyw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO44Uvr1wFxn6EKByBlxkKIFs0egbw_9xRGt54dS64N2FnyjpoZDPXn04VSrVZuM1x1cF_0Kk3TrbdrQOIW3m5iGAsbaAAy3C7Hbz-Tu_P3KTzCsgrByuM5b-TeAG88FEx4u4k1Q/s400/9LaImyw.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El derecho de Minos al trono fue aceptado por todos los cretenses
excepto Sarpedón, quien todavía afligido por la pérdida de Mileto, declaró que
el propósito de Asterio había sido dividir el reino por partes iguales entre
sus tres herederos; y, en verdad, Minos mismo había dividido ya la isla en tres
zonas, eligiendo una capital para cada una. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desterrado de Creta por
Minos, Sarpedón huyó a Cilicia en Asia Menor, donde se alió con Cílix contra
los milios, a los que venció y se convirtió en su rey. Zeus le concedió el
privilegio de vivir durante tres generaciones y cuando por fin murió, el reino
milio recibió el nombre de Licia, por su sucesor Lico, que se había refugiado
allí cuando fue desterrado de Atenas por Egeo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto, Minos se había
casado con Pasífae, hija de Helio y la ninfa Creta, llamada también Perseis. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibOGk66bIMVEO61LYm3Py1-xhUKs3UwqP-GzuQSWpOERSRzOzMJ5BqTJ09njA8z7BELClxTdq2BUsiB4dQ0m_5CM0JlWJw-Y7ooeEoQUFJHn1cw-ErpXIpVUnFpLsx7f9AjXmgPg/s1600/6ea60dcd6155c8bd25e2c40cd78a77a0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibOGk66bIMVEO61LYm3Py1-xhUKs3UwqP-GzuQSWpOERSRzOzMJ5BqTJ09njA8z7BELClxTdq2BUsiB4dQ0m_5CM0JlWJw-Y7ooeEoQUFJHn1cw-ErpXIpVUnFpLsx7f9AjXmgPg/s320/6ea60dcd6155c8bd25e2c40cd78a77a0.jpg" width="198" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero Posidón, para vengarse de la afrenta que le había hecho Minos, hizo que
Pasífae se enamorase del toro blanco que se había librado del sacrificio.
Confió su pasión no natural a Dédalo, el famoso artífice ateniense que vivía
desterrado en Cnosos deleitando a Minos y su familia con las muñecas de madera
animadas que tallaba para ellos. Dédalo prometió ayudarla y construyó una vaca
de madera hueca que cubrió con un cuero de vaca, le puso ruedas ocultas en sus
pezuñas y la llevó a la pradera de las cercanías de Cortina donde el toro de
Posidón pacía bajo las encinas entre las vacas de Minos. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg984kMRd1Kin_RD7ukFuLnkiXnwKBGa4I6lNlToDRzQqlrVOivxn-zZPW6yc-JRqSmLZEwBUQoFkp6_gqsdxzNIfShOpKO-3QK3IKBlz9g108bMEfVHIQlioh24jJ8jW6QHXjsjw/s1600/9swsu7p.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg984kMRd1Kin_RD7ukFuLnkiXnwKBGa4I6lNlToDRzQqlrVOivxn-zZPW6yc-JRqSmLZEwBUQoFkp6_gqsdxzNIfShOpKO-3QK3IKBlz9g108bMEfVHIQlioh24jJ8jW6QHXjsjw/s320/9swsu7p.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Luego, después de
enseñar a Pasífae cómo se abrían, las puertas corredizas situadas en la parte
trasera de la vaca, y a entrar en ella con las piernas metidas en los cuartos
traseros, se retiró discretamente. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKqkKrdU3fGBhVEWQStwrdxjlDkwRrApWhHPYS6NxVK8qMMrO3XGHlXpDL-73iRfbpxVGCYfM6S5WV8Kyrrls8yKlXSHbkeQyRzTjwDkgl6Z2aSuOB8FmcR6QQt5Ynm_26xGROUg/s1600/KXIeMJW.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKqkKrdU3fGBhVEWQStwrdxjlDkwRrApWhHPYS6NxVK8qMMrO3XGHlXpDL-73iRfbpxVGCYfM6S5WV8Kyrrls8yKlXSHbkeQyRzTjwDkgl6Z2aSuOB8FmcR6QQt5Ynm_26xGROUg/s1600/KXIeMJW.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El toro blanco no tardó en acercarse y
montar a la vaca, de modo que Pasífae vio satisfecho su deseo y a su tiempo dio
a luz al Minotauro, monstruo con cabeza de toro y cuerpo humano. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaxB4fbRxSnLdYn0D2zRgX2JIg-M1x5667yoW3pQsRgtD3PSmfS5Owr3dlWrGzNKPOrpo5qt1bg6R41eZZKY90oBK_oitfHrBJGCcd86tlYUggbS_RJB7c9MC5u81mr59y7xN9g/s1600/f119ba54f0425171d0b7842c1efd6113.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaxB4fbRxSnLdYn0D2zRgX2JIg-M1x5667yoW3pQsRgtD3PSmfS5Owr3dlWrGzNKPOrpo5qt1bg6R41eZZKY90oBK_oitfHrBJGCcd86tlYUggbS_RJB7c9MC5u81mr59y7xN9g/s320/f119ba54f0425171d0b7842c1efd6113.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero algunos dicen que
Minos, quien sacrificaba anualmente a Posidón el mejor toro que poseía, dejó de
hacerlo un año y sacrificó en cambio el que le seguía en excelencia, y de ahí
la ira de Posidón; otros dicen que fue a Zeus a quien ofendió; y otros más que
Pasífae había dejado durante varios años de propiciar a Afrodita, quien la
castigó haciéndole sentir esa lujuria monstruosa. Más tarde el toro se hizo
salvaje y devastó a toda Creta, hasta que Heracles lo capturó y llevó a Grecia,
donde finalmente lo mató Teseo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos consultó a un
oráculo para saber cómo podía evitar mejor el escándalo y ocultar la deshonra
de Pasífae. La respuesta fue: «Ordena a Dédalo que te construya un retiro en
Cnosos.» Dédalo lo hizo y Minos pasó el resto de su vida en el recinto
intrincado llamado el Laberinto, en el centro del cual ocultó a Pasífae y el
Minotauro. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://geohistoriact.files.wordpress.com/2015/09/el-laberinto-de-creta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://geohistoriact.files.wordpress.com/2015/09/el-laberinto-de-creta.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Radamantis, más sensato
que Sarpedón, se quedó en Creta; vivió en paz con Minos y fue recompensado con
la tercera parte de los dominios de Asterio. Famoso como legislador justo y
recto, inexorable en su castigo de los malhechores, legisló tanto para los
cretenses como para los isleños del Asia Menor, muchos de los cuales adoptaron
voluntariamente su código judicial. Cada nueve años hacía una visita a la cueva
de Zeus y llevaba de vuelta una nueva serie de leyes, costumbre que siguió
luego su hermano Minos. Pero algunos niegan que Radamantis fuera hermano de
Minos y le llaman hijo de Hefesto, así como otros niegan que Minos fuera hijo
de Zeus y dicen que lo era de Licasto y la ninfa del Ida. Legó unas tierras en
Creta a su hijo Gortis, cuyo nombre lleva la ciudad cretense de Cortina, aunque
los tegeos insisten en que Gortis era arcadio e hijo de Tegeates. Radamantis
legó también unas tierras en el Asia Menor a su hijo Éritro, y la isla de Quíos
a Enopión, el hijo de Ariadna, el primero a quien Dioniso enseño a hacer vino;
y Lemmos a Toante, otro hijo de Ariadna; y Cournos a Éniues, y Peparetos a
Estáfilo, y Maronea a Euantes, y Paros a Alceo, y Délos a Anio, y Andros a
Andró. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Radamantis huyó
posteriormente a Beocia porque había matado a un pariente, y vivió desterrado en
Ocálea, donde se casó con Alcmena, madre de Heracles, después de la muerte de
Anfitrión. Su tumba, y la de Alcmena, están en Haliarto, cerca de una
plantación de cañas duras llevadas de Creta y con las que se hacen jabalinas y
flautas. Pero algunos dicen que Alcmena se casó con Radamantis en los Campos Elíseos
después de su muerte. Pues Zeus había nombrado a Radamantis uno de los tres
Jueces de los Muertos; sus colegas eran Minos y Éaco, y residía en los Campos
Elíseos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La clasificación de Sir
Arthur Evans de los períodos sucesivos de la cultura cretense pre-clásica como
minoica I, II y III, indica que al gobernante de Creta se le llamaba ya Minos a
comienzos del tercer milenio a. de C.; pero esto induce a error. Minos parece
haber sido el título regio de una dinastía helena que gobernó Creta a comienzos
del segundo milenio y cada uno de cuyos reyes se casaba ritualmente con la
sacerdotisa de la Luna de Cnosos y tomaba de ella su título de «ser lunar». </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD9pVx6N0dbjgn83mmE8Dwc09x7MuvqCecWknm0eW_dJP0luUlZ06q5edtIUhbDhuLhjvqXZY-Z0I4ST6xM9QkeCWM3l01QG-DluyLj_Mf-oHg7g_PqrTHZPGaYqUkFbPJ2lN27w/s1600/Minos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD9pVx6N0dbjgn83mmE8Dwc09x7MuvqCecWknm0eW_dJP0luUlZ06q5edtIUhbDhuLhjvqXZY-Z0I4ST6xM9QkeCWM3l01QG-DluyLj_Mf-oHg7g_PqrTHZPGaYqUkFbPJ2lN27w/s320/Minos.jpg" width="175" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Se
hace anacrónicamente a Minos sucesor de Asterio, el nieto de Doro, pues los
dorios no invadieron Creta hasta el final del segundo milenio. Es más probable
que los eolios y pelasgos (quizás incluyendo a los «jonios del Ática») llevados
allá por Tectamo («artífice») —nombre que lo identifica con Dédalo y con
Hefesto, el supuesto padre de Radamantis— fueran los compañeros originales de
Minos; y que Asterio («estrellado») sea una masculinización de Asteria, la
diosa como Reina del Cielo y creadora de las potencias planetarias (véase l.d).
Creta es una palabra griega, una forma de crateia, «diosa fuerte o gobernante»;
y de aquí Creteo y Cretheo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las recientes
investigaciones de los señores M. Ventris y J. Chadwick sobre la hasta ahora
indescifrada Escritura Lineal B, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/NAMA_Tablette_7671.jpg/1280px-NAMA_Tablette_7671.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/NAMA_Tablette_7671.jpg/1280px-NAMA_Tablette_7671.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">ejemplos de la cual se han encontrado en
Pilos, Tebas y Micenas, así como entre las ruinas del palacio de Cnosos
saqueado en 1400 a. de C., demuestran que el idioma oficial de Cnosos a
mediados del segundo milenio era una forma primitiva del griego eolio. La escritura
parece haber sido inventada originalmente para utilizarla con un idioma no ario
y adaptada al griego con alguna dificultad. (Todavía no se ha probado si las
inscripciones en la Escritura Lineal A </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Linear_A_tablets_filt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/14/Linear_A_tablets_filt.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">están escritas en griego o cretense.)
Gran número de nombres de la mitología griega aparecen en las tablillas
cretenses y del continente, entre ellos los siguientes: Aquiles, Idomeneo,
Teseo, Creteo, Néstor, Enaltes, Juto, Ayax, Glauco y Éolo; lo que indica que
muchos de estos mitos se remontan a una época anterior a la caída de Troya. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como Mileto es un nombre
masculino, al conocido mito de los dos hermanos que se disputan los favores de
una mujer se le dio un aspecto homosexual. La verdad parece ser que durante un
período de </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">desorden que siguió al
saqueo de Cnosos por los aqueos alrededor de 1400 a. de C. numerosos
aristócratas cretenses de habla griega y ascendencia eolio-pelasga o jonia,
para quienes la diosa Luna era la deidad suprema, emigraron con sus subalternos
nativos al Asia Menor, sobre todo a Caria, Licia y Lidia; pues, sin tener en
cuenta la tradición de la dinastía de Sarpedón en Licia, Herodoto constata que
los licios de su época todavía se regían por la sucesión matrilineal (Herodoto:
i.173; Estrabón: xii. 8.5), como los carios (véase 75.5). Miletos puede ser una
palabra cretense nativa, o una transliteración de milteios, «el color de ocre
rojo o de minio»; y por tanto un sinónimo de Éritro, o Fénix, que significan «rojo».
Los cretenses tenían la tez más roja que los helenos, y los licios y carios
eran en parte de raza cretense, lo mismo que los puresati (filisteos), cuyo
nombre significa también «hombres rojos» (véase 38.3).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los gobernantes gigantes
de Anactoria recuerdan a los anaceos del Génesis (Josué xiv.12), gigantes
expulsados por Caleb del altar oracular que en otro tiempo había pertenecido a
Efrón, el hijo de Heth (¿Tetis?). Efrón dio su nombre a Hebrón ( Génesis
xxiii.16) y se le puede identificar con Foroneo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esos anaceos parecen haber
llegado de Grecia como miembros de la confederación de pueblos del mar que
causó a los egipcios tantos trastornos en el siglo XIV a. de C. el cementerio
de Asterio, el hijo de Anacte, tenía probablemente ese nombre en honor de la
diosa Lat, Leto o Latona (véase 14.2), y el hecho de que este Asterio tenga el
mismo nombre que el padre de Minos indica que los milesios lo llevaron consigo
desde la cretense Mileto (véase 25.6). Según una tradición razonable que
aparece en el Libro de las invasiones irlandés, los milesios irlandeses de
origen cretense huyeron a Siria pasando por Asia Menor, y desde allí navegaron
hacia el oeste en el siglo xiii a. de C. hasta Getulia en el norte de África, y
por fin llegaron a Irlanda pasando por Brigantium (Compostela, en el noroeste
en España). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La pretensión de Mileto de
que era hijo de Apolo indica que a los reyes milesios se les daban atributos
solares, como a los de Corinto (véase 67.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El triunfo de Minos, hijo
de Zeus, sobre sus hermanos se refiere al dominio final de Creta por los dorios,
pero fue a Posidón</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVVThoDzJM4SUvDtM4oeciLSTmH8QEX_eKDCb-vQckoyOQeyyhJPDgPnblLCR1mFVXiBgqWeB-jtuuaK1n60YZL_-zvPMT-bk4sJGZjyWYN8bgYGxCxForsLn-Q5VfMN4wsLwDog/s1600/Poseidon+%25281%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVVThoDzJM4SUvDtM4oeciLSTmH8QEX_eKDCb-vQckoyOQeyyhJPDgPnblLCR1mFVXiBgqWeB-jtuuaK1n60YZL_-zvPMT-bk4sJGZjyWYN8bgYGxCxForsLn-Q5VfMN4wsLwDog/s1600/Poseidon+%25281%2529.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">a quien Minos sacrificó el toro, lo que también indica que
los anteriores poseedores del título de «Minos» eran eolios. Creta había sido
durante siglos un país muy rico y, a fines del siglo VIII a. de C. era
compartida por los aqueos, dorios, pelasgos y cidonios (eolios), y, en el
lejano oeste de la isla, por «verdaderos cretenses» ( Odisea xix.171-5).
Diodoro Sículo trata de distinguir a Minos hijo de Zeus de su nieto, Minos hijo
de Licasto, pero dos o tres dinastías de Minos pueden haber reinado
sucesivamente en Cnosos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nombre de Sarpedón
(«regocijándose en un arca de madera») indica que llevó consigo a Licia (véase
162.n) el ritual del héroe Sol, el cual, en el Año Nuevo, hace su reaparición
anual como un niño que flota en un arca, lo mismo que Moisés, Perseo (véase
73.c), Anio (véase 160.t) y otros. Una relación cretense con el mito de Perseo
la proporciona Perséis, la madre de Pasífae. La concesión de Zeus a Sarpedón de
que viviría durante tres generaciones significa, quizá, que en vez de los ocho
años habituales —un Gran Año— que era el período del reinado de Minos, se le
permitió conservar el trono hasta el año decimonono, cuando se daba una mayor
sincronización del tiempo solar y el lunar que al final de los ocho; y así
entró en el tercer Gran Año (véase 67.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como «Pasífae», según
Pausanias (iii.26.1), es un título de la Luna, e «Itona» su otro nombre, un título
de Atenea como hacedora de lluvia (Pausanias: ix.34.1), el mito de Pasífae y el
toro indica un casamiento ritual bajo una encina entre la sacerdotisa de la
Luna, que llevaba cuernos de vaca, y el rey Minos, que llevaba una máscara de
toro (véase 76.1). Según Hesiquio ( sub Carten), «Gortis» es el equivalente de
Carten, la palabra cretense que significa vaca; y el casamiento parece haber
sido entendido como realizado entre el Sol y la Luna, puesto que había un
rebaño de vacas consagrado al Sol en Cortina (Servio sobre las Églogas de
Virgilio vi.60). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhsuy0DztclCPPzbbyF4BhVCnHoEJGxDlsta3K94fkK3NxNk7bBrJXhNoizJ1g9TQTw6flbjR0yGENL9fIg5Rxf8sQSRt2rwqIBdadstcghCFHSiG8LTHNq-KGW5pk7egSfau/s1600/Pasifael_y_e_toro_blanco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhsuy0DztclCPPzbbyF4BhVCnHoEJGxDlsta3K94fkK3NxNk7bBrJXhNoizJ1g9TQTw6flbjR0yGENL9fIg5Rxf8sQSRt2rwqIBdadstcghCFHSiG8LTHNq-KGW5pk7egSfau/s1600/Pasifael_y_e_toro_blanco.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La retirada discreta de Dédalo de la pradera indica que el
acto no se consumaba públicamente al estilo picto o mesino. A muchos griegos
posteriores les disgustaba el mito de Pasífae y preferían creer que había
tenido un amorío no con un toro, sino con un hombre llamado Tauro (Plutarco:
Teseo 19; Palepato: Sobre fábulas increíbles ii). Los toros blancos, que
estaban consagrados peculiarmente a la Luna (véase 84.1), figuraban en el
sacrificio anual que se realizaba en el monte Albano de Roma, en el culto de
Dioniso Tracio, en el ritual del muérdago y la encina de los Druidas galos
(véase 50.1) y, según el Libro de la Vaca Parda, en los ritos adivinatorios que
precedían a una antigua coronación irlandesa. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw3EWlEyiV0Z4_yaZ3Zo9s6xrXSi82H8tfpluOuqguLmfUMpCNWKQcznJPYRea9fWShHfz8aFHlboQsZpy8SOngPwB3ic9UStyYcnT5VIpwWfjimffNhskQRQVoVamYnUYwqrMvg/s1600/P1100511.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw3EWlEyiV0Z4_yaZ3Zo9s6xrXSi82H8tfpluOuqguLmfUMpCNWKQcznJPYRea9fWShHfz8aFHlboQsZpy8SOngPwB3ic9UStyYcnT5VIpwWfjimffNhskQRQVoVamYnUYwqrMvg/s400/P1100511.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Reconstrucción de Sir Artur Evans del Palacio de Cnossos</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El palacio de Minos en
Cnosos era un conjunto intrincado de habitaciones, antesalas, vestíbulos y corredores
en el que un visitante del campo podía perderse fácilmente. Sir Arthur Evans
sugiere que éste era el Laberinto, llamado así por la labrys o hacha de cabeza
doble, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOx1jOvQ6xtH15OsIPRJv-0H7unmbmPYPVrn7ojTBSzUBBYX5alRh_63EMjS466b-FME-kvN1mCeSRINiJYatg3k0j4UHQc7TI0dJfjIjPjhug9kSrzq8G5x3T34dlgmMH819Ddg/s1600/P1100506.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOx1jOvQ6xtH15OsIPRJv-0H7unmbmPYPVrn7ojTBSzUBBYX5alRh_63EMjS466b-FME-kvN1mCeSRINiJYatg3k0j4UHQc7TI0dJfjIjPjhug9kSrzq8G5x3T34dlgmMH819Ddg/s400/P1100506.JPG" width="300" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">emblema familiar de la soberanía cretense en forma de una luna creciente
y una luna menguante unidas de espaldas y que simbolizaba tanto el poder
creador como el poder destructor de la diosa. Pero el laberinto de Cnosos tenía
una existencia separada del palacio; era un verdadero laberinto, como el de
Hampton Court, y parece que estaba dibujado en mosaico sobre un pavimento como
un patrón de baile ritual, patrón que se da también en lugares tan separados
como Gales y el nordeste de Rusia, para utilizarlo en la danza laberíntica de
la Pascua de Resurrección. Esta danza se bailaba en Italia (Plinio: Historia
natural xxxvi.85) y en Troya (Escoliasta sobre Andrómaca de Eurípides 1139), y
parece haber sido introducida en Britania hacia fines del tercer milenio a. de
C. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fornsed.es/images/contenido/dance-lab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.fornsed.es/images/contenido/dance-lab.jpg" height="268" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">por inmigrantes neolíticos provenientes del África del norte. Homero
describe el laberinto de Cnosos ( Ilíada xviii.592) así. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Labyrinth_XI.jpg/800px-Labyrinth_XI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Labyrinth_XI.jpg/800px-Labyrinth_XI.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dédalo ideó en Cnosos un
suelo para que danzase la rubia Ariadna y Lucitano se refiere a danzas populares
cretenses relacionadas con Ariadna y el Laberinto. ( Sobre la danza 49). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El culto de Radamantis
puede haber sido llevado de Beocia a Creta y no al contrario. Haliarto, donde
tenía un altar de héroe, estaba consagrada, al parecer, a la «Diosa Blanca del
Pan», o sea Deméter; pues Halia, «del mar», era un título de la Luna como
Leucotea, «la Diosa Blanca» (Diodoro Sículo: v.55), y artos significa «pan».
Alcmena («fuerte en la ira») es otro título de la Luna. Aunque se ha dicho que
es una palabra cretense, Radamanto puede significar Rhabdomantis, «adivinando
con una varilla», nombre tomado del cañaveral de Haliarto, donde su espíritu
agitaba las puntas de las cañas oracularmente (véase 83.3). Si es así, la
tradición de que legisló para toda Creta y las islas del Asia Menor
significaría que se consultaba a un oráculo de Creta al comienzo de cada nuevo
reinado, y que sus pronunciamientos tenían autoridad en todas partes en que se
aceptaban los pesos, las medidas y las costumbres comerciales de Creta. Se le
llama hijo de Zeus, más bien que de Hefesto, sin duda porque los oráculos
radamantinos provenían de la Cueva Dictea, consagrada a Zeus (véase 7.b). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Petsofa, Creta, se ha
descubierto un depósito de cabezas y miembros humanos hechos con arcilla, cada
uno de ellos con un agujero por el que podía pasar una cuerda. Si se los fijaba
a troncos de madera, pueden haber formado parte de las muñecas articuladas de
Dédalo y haber representado a la diosa de la Fertilidad. Quizá las colgaban de
un árbol frutal, con los miembros moviéndose al impulso </span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">del viento, para conseguir
buenas cosechas. Una muñeca así se ve colgando de un árbol frutal en el famoso
anillo de oro del Tesoro de la acrópolis de Micenas. El culto del árbol es el
tema de varias obras de arte minoicas, y se dice que Ariadna, la diosa
cretense, se ahorcó de un árbol ( Disputa de Homero y Hesíodo 14), como hizo la
ática Erígone (véase 79.a). Ártemis la Ahorcada, que tenía un templo en
Condilea, Arcadia (Pausanias: viii.23.6) y Helena de los Árboles, que tenía un
templo en Rodas, y de quien se dice que fue ahorcada por Polixo (Pausanias:
iii.19.10), pueden ser variantes de la misma diosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">LOS AMORES DE MINOS<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos yació con la ninfa
Paría, cuyos hijos colonizaron Paros y luego fueron muertos por Heracles;
también con Androgenea, madre de Asterio el menor, así como con otras muchas,
pero especialmente persiguió a Britomartis de Cortina, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.artandarchitecture.org.uk/assets/aa_image/320/e/4/2/4/e424768b16ae53880c54757a8eeed08404ba4688.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.artandarchitecture.org.uk/assets/aa_image/320/e/4/2/4/e424768b16ae53880c54757a8eeed08404ba4688.jpg" height="400" width="270" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">una hija de Leto. Ella
inventó las redes de caza y era una compañera íntima de Ártemis, cuyos sabuesos
atraillaba. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Britomartis se ocultó de
Minos en las vegas, bajo renuevos de encina de hojas gruesas, y luego, durante
nueve meses, él la persiguió por montañas escarpadas y llanuras, hasta que,
desesperada, se arrojó al mar, donde la salvaron unos pescadores. Ártemis
divinizó a Britomartis con el nombre de Dictina, pero en Egina se la adora como
Afea, porque desapareció; en Esparta como Ártemis, apodada «la Dama del Lago»;
y en Cefalonia como Lafria; pero los samios emplean su verdadero nombre en sus invocaciones.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las numerosas
infidelidades de Minos enfurecieron de tal modo a Pasífae que lo hechizó:
siempre que se acostaba con una mujer eyaculaba, no semen, sino una multitud de
serpiente nocivas, escorpiones y ciempiés que hacían presa en los órganos
vitales de ella. Un día, Procris, hija del rey de Atenas Erecteo y a la que
había abandonado su marido Céfalo, hizo una visita a Creta. Eos, que se había
enamorado de él, había inducido a Céfalo a hacer eso. Cuando él rechazó
cortésmente sus requerimientos alegando que no quería engañar a Procris, con la
que había intercambiado promesas de fidelidad perpetua, Eos protestó diciendo
que Procris, a la que conocía mejor que él, faltaría fácilmente a su promesa a
cambio de oro. Como Céfalo lo negó con indignación, Eos lo metamorfoseó dándole
la apariencia de un tal Pteleón, y le aconsejó que indujera a Procris a
acostarse con él ofreciéndole una corona de oro. Él lo hizo y, al ver que
Procris se dejaba seducir fácilmente, ya no sintió escrúpulo alguno en
acostarse con Eos, de la que ella estaba dolorosamente celosa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Eos dio a Céfalo un hijo
llamado Faetonte; pero Afrodita </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.dianedepoitiers.sharibeck.com/diane8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.dianedepoitiers.sharibeck.com/diane8.jpg" height="400" width="292" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">lo robó cuando era todavía un niño para que
vigilara por la noche sus templos más sagrados; y los cretenses le llaman
Adimno, con lo que se refieren al lucero del alba y el lucero de la tarde. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto, Procris no
podía soportar seguir viviendo en Atenas, pues su abandono era el tema de la
comidilla general, y en consecuencia fue a Creta, donde a Minos no le costó más
seducirla de lo que le había costado al supuesto Pteleón. La sobornó con un
sabueso que nunca dejaba escapar su presa, y con una flecha que nunca erraba el
blanco, los cuales le había regalado Ártemis. Procris, que era una cazadora
entusiasta, los aceptó de buena gana, pero exigió que Minos tomase una bebida
profiláctica — una cocción de raíces mágicas inventada por la hechicera Circe—
para que él no la llenara de reptiles e insectos. Esa bebida hizo el efecto
deseado, pero Procris temía que Pasífae la embrujara, por lo que regresó
apresuradamente a Atenas, disfrazada de bello muchacho, después de haber
cambiado su nombre por el de Pterelante. Nunca volvió a ver a Minos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Céfalo, a quien acompañó
en una cacería, no la reconoció y codiciaba tanto a Lelaps, su sabueso, y la flecha infalible, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://linuxdataqom.files.wordpress.com/2011/03/la_fuerza_que_hace_volar_la_flecha_por_el_aire.jpg?w=300&h=206" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://linuxdataqom.files.wordpress.com/2011/03/la_fuerza_que_hace_volar_la_flecha_por_el_aire.jpg?w=300&h=206" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">que le propuso
comprarlos por una gran cantidad de plata. Pero Procris no quería privarse de
ellos como no fuera por amor, y cuando él accedió a llevarla a su lecho le
reveló llorando que era su esposa. Así se reconciliaron finalmente y Céfalo
cazó mucho con el perro y la flecha. Pero a Ártemis le molestó que sus valiosos
regalos pasaran así de mano en mano entre aquellos adúlteros mercenarios y
preparó su venganza. Hizo que Procris sospechara que Céfalo seguía visitando a
Eos cuando se levantaba dos horas después de la medianoche y salía a cazar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una noche Procris, vestida
con una túnica oscura, salió a hurtadillas tras él a media luz. Al poco rato él
oyó un susurro en un bosquecillo situado a su espalda, Lelaps gruñó y se atiesó
y Céfalo disparó la flecha infalible y traspasó con ella a Procris. A su debido
tiempo el Areópago le condenó a destierro perpetuo por asesinato. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Céfalo se retiró a Tebas,
donde el rey Anfitrión, el supuesto padre de Heracles, le pidió prestado el
perro Lelaps para cazar a la zorra Teumesia que estaba causando estragos en
Cadmea. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmaCa8yh1HgSWE_f6Ei4il6fXXgykA9T8iGNvmMM3R8zKMq_K2DBkCGlRa1IhmKbLY8ifJmxTp9w3r2hE5HMOLpmBnBft7WTWcjxvrZPRhZaclFGUzDpIWuGV1f403tIAk7iItA/s1600/lelaps+y+la+zorra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYmaCa8yh1HgSWE_f6Ei4il6fXXgykA9T8iGNvmMM3R8zKMq_K2DBkCGlRa1IhmKbLY8ifJmxTp9w3r2hE5HMOLpmBnBft7WTWcjxvrZPRhZaclFGUzDpIWuGV1f403tIAk7iItA/s320/lelaps+y+la+zorra.jpg" width="318" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esta zorra, destinada por los dioses a no ser cazada nunca, sólo podía
ser apaciguada mediante el sacrificio mensual de un niño. Pero como Lelaps
estaba destinado por los dioses a hacer presa en todo lo que perseguía, en el
Cielo se planteó la duda acerca de cómo se podía resolver esa contradicción. Al
final la resolvió airadamente Zeus convirtiendo tanto a Lelaps como a la zorra
en piedras, aunque según algunas versiones las convirtióen constelaciones - Canis Major y Canis Minor- para que prosiguieran eternamente su persecución en los cielos. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://onehumanbeing.com/central/wp-content/uploads/2009/12/gemini_major_minor_stars-800x800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://onehumanbeing.com/central/wp-content/uploads/2009/12/gemini_major_minor_stars-800x800.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Céfalo ayudó luego a
Anfitrión en una guerra victoriosa contra los telebeos y tafios. Antes de
emprenderla, Anfitrión hizo jurar por Atenea y Ares a todos sus aliados que no
ocultarían parte alguna del botín; sólo uno de ellos, Panopeo, faltó a su
juramento y se le castigó haciéndole padre de un cobarde, el célebre Epeo. El
rey telebeano era Pterelao, en cuya cabeza Posidón, su abuelo, había puesto un
bucle dorado de inmortalidad. Su hija Cometa se enamoró de Anfitrión y, como
deseaba conquistar su afecto, le arrancó el bucle dorado, por lo que Pterelao
murió y Anfitrión venció rápidamente a los telebeos con la ayuda de Céfalo;
pero condenó a muerte a Cometa por parricidio. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La parte que correspondió
a Céfalo en los dominios telebeos fue la isla de Cefalenia, que todavía lleva
su nombre. Nunca perdonó a Minos el que hubiera seducido a Procris y le hubiera
dado la flecha fatal, pero tampoco podía eximirse de su responsabilidad.
Después de todo, él había sido el primero en faltar a su promesa, porque el
amorío de Procris con el supuesto Pteleón no podía considerarse como
infidelidad. «No, no —se lamentaba—, ¡jamás debí haberme acostado con Eos!»
Aunque purificado de su culpabilidad, le perseguía el espectro de Procris y,
como temía que eso atrajera la desgracia sobre sus compañeros, un día fue al
cabo Léucade, donde había erigido un templo a Apolo de la Roca Blanca, y se arrojó
al mar desde lo alto del risco. Al caer invocó en voz alta el nombre de
Pterelante, pues era con ese nombre con el que había amado más a Procris. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La seducción de ninfas por
Minos al estilo de Zeus recuerda indudablemente el casamiento ritual del rey de
Cnosos con sacerdotisas de la Luna de varias ciudades-estados de su imperio. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB7sVd0r2wrkPuBc3r46awFauGXC-VqwzW5p__ocMmYbVOmyJtaavhA9n_tx53gC42KLUajdVQTmmLb5ztUd1k_ip9K1puwUwrvMn7NoXYyLpIVJzyrT0IivZFwjTOtlPWvAVv/s1600/71+f)+Heracleion,+Britomartis+quiz%C3%A1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB7sVd0r2wrkPuBc3r46awFauGXC-VqwzW5p__ocMmYbVOmyJtaavhA9n_tx53gC42KLUajdVQTmmLb5ztUd1k_ip9K1puwUwrvMn7NoXYyLpIVJzyrT0IivZFwjTOtlPWvAVv/s1600/71+f)+Heracleion,+Britomartis+quiz%C3%A1.jpg" width="246" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A la diosa Luna se la
llamaba Britomartis en la Creta oriental. De aquí que los griegos la
identificaran con Ártemis (Diodoro Sículo: v.76; Eurípides: Hipólito 145 e
Ifigenia en Táuride 127; Hesiquio sub Britomartis), y con Hécate (Eurípides:
Hipólito 141, con escoliasta). En la Creta occidental era Dictina, como sabía
Virgilio: «Llamaban a la luna Dictina por tu nombre» (Virgilio: Ciris 305).
Dictina se relaciona en el mito con dictyon, que significa una red de las
empleadas para cazar o pescar; y Dicte es al parecer una forma desgastada de
dictynnaean, «lugar de Dictina». Después de la introducción del sistema
patriarcal la caza asesina del rey sagrado por la diosa armada con una red se
convirtió en una caza amorosa de la diosa por el rey sagrado (véase 9.1 y
32.b). Ambas cacerías se dan con frecuencia en el folklore europeo (véase
62.1). La persecución de Britomartis por Minos, que tiene su análoga en
Filistia con la persecución de Derceto por Moxo o Mopso, comienza cuando los
robles tienen ya todo su follaje —probablemente en la canícula, que era cuando
Set perseguía a Isis y el Niño Horus en las praderas del delta del Nilo— y
termina nueve meses después en la Víspera de Mayo. La seducción de Europa por
Zeus era también un acontecimiento de la Víspera de Mayo (véase 58.3). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A juzgar por el ritual del
norte celta, donde a la diosa se la llama Goda («la Buena») —Neanthes traduce
la sílaba brito como «buena» ( Greek Hisiorical Fragments iii, ed. Müller)—
originalmente viajaba montada en una cabra, desnuda con excepción de una red,
con una manzana en una mano y acompañada por una liebre y un cuervo, a su
banquete de amor anual. La silla tallada miserere de la catedral de Coventry,
en la que estaba representada así, era un testimonio de las ceremonias
pre-cristianas de la Víspera de Mayo en Southam y Coventry, de las que se ha
desarrollado piadosamente la leyenda de Lady Godiva. En la Alemania celta,
Escandinavia y probablemente también en Inglaterra, Goda tenía una relación
ritual con la cabra, o con un hombre vestido con pieles de cabra: el rey
sagrado que más tarde se convirtió en el Demonio del culto de las brujas. Su
manzana es una señal de la próxima muerte del rey; la liebre simboliza la caza,
durante la cual ella se convierte en un lebrel; su red lo atrapará cuando él se
convierta en un pez; el cuervo pronunciará oráculos desde su tumba. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Parece que en Creta el
culto de la cabra precedió al culto del toro</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhypEO1zjMfaJi8M_75ZY_roPbmSUOVB2mSQ-aRUFDb9Sd744tlwTy5ERmRAwlSUrD2kkBjN8w7Kw_82u-NOLTa18XxdG6bttf0M5z3UGoKJU5uLU2tw4cZtjbxA_CL4XlE-xfQCA/s1600/P1100781.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhypEO1zjMfaJi8M_75ZY_roPbmSUOVB2mSQ-aRUFDb9Sd744tlwTy5ERmRAwlSUrD2kkBjN8w7Kw_82u-NOLTa18XxdG6bttf0M5z3UGoKJU5uLU2tw4cZtjbxA_CL4XlE-xfQCA/s400/P1100781.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">quizás por ello, en algunas poblaciones del interior de Creta, pudimos observar la colocación de cabezas de machos cabríos en las puertas de algunas fincas (?).</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">y que Pasífae se casaba
originalmente con un rey-cabra. Lafria («la que obtiene botín») título de
Dictina en Egina, era también un título de la diosa-cabra Atenea, de la que se
dice que fue atacada por la cabría Palas, cuya piel desolló y convirtió en su
égida (véase 9.a). «Lafria» indica que la diosa era la perseguidora, no la
perseguida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Inscripciones de Egina
demuestran que el gran templo de Ártemis pertenecía a Ártemis Afea («no
oscura», para distinguirla de Hécate); en el mito se hace que Afea signifique
aphanes, «desapareciendo». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La fábula de Minos y
Procris se ha convertido de mito en anécdota y de anécdota en cuento popular, y
recuerda algunos de los cuentos de El asno de oro. Vinculada con la guerra de
Minos contra Atenas y la caída final de Cnosos, se refiere quizá a la exigencia
del rey cretense de un casamiento ritual con la suma sacerdotisa de Atenas,
exigencia que ofendió a los atenienses. Pteleón («olmedal»), el nombre del
seductor de Procris, puede referirse al culto de la vid que se extendió desde
Creta en la época de Minos (véase 88.h), pues las vides eran puestas en
espaldera en los olmos; pero también puede derivarse de ptelos, «jabalí». En
ese caso, Céfalo y Pteleón habrán sido originalmente el rey sagrado y su
sucesor, disfrazado de jabalí (véase 18.7). Las hechicerías de Pasífae son
características de una diosa Luna airada, y Procris se opone a ellas con las
hechicerías de Circe, otro título de la misma diosa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El salto de Céfalo desde
la roca blanca en el cabo Léucade </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3iJ1Ccj9qKmDyAQEr2_DMBZ2GCbo0ko7p_3xndxTkvTeQUE9SvVbR_jlarhTPoiZcUuZ5T9VSHSg0Bfn2ndq7S94md1pRjUg9buajSoQZoKTwBZfEWJIpTeLnrn6hu3i_g/s1600/Grecia+2009+233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3iJ1Ccj9qKmDyAQEr2_DMBZ2GCbo0ko7p_3xndxTkvTeQUE9SvVbR_jlarhTPoiZcUuZ5T9VSHSg0Bfn2ndq7S94md1pRjUg9buajSoQZoKTwBZfEWJIpTeLnrn6hu3i_g/s1600/Grecia+2009+233.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">recuerda, como dice con razón Estrabón
(x.2.9), que los leucadios acostumbraban a arrojar todos los años a un hombre
provisto con alas para amortiguar su caída, e incluso con aves vivas atadas a
su cuerpo, desde el risco al mar. La víctima, un pharmacos, o víctima
propiciatoria, cuya eliminación libraba a la isla de culpabilidad, parece haber
llevado también un parasol blanco como paracaídas (véase 70.7). Había embarcaciones
esperándole para recogerlo si sobrevivía y transportarlo a alguna otra isla
(véase 96.3). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El mito de Cometo y
Pterelao se refiere al corte del cabello del rey solar antes de su muerte
(véase 83.3, 91.1 y 95.5); pero el nombre Pterelao indica que el pharmacos
alado arrojado a su muerte era originalmente el rey. La sílaba eláos o elaios
significa el olivo silvestre que, como el abedul en Italia y el noroeste de
Europa, era utilizado para expulsar a los malos espíritus (véase 89.7 y 52.3);
y en el dialecto rodio elaios significa sencillamente pharmacos. Pero los sinos
de Pterelao y Céfalo están vinculados míticamente por haber adoptado Procris el
nombre de Pteralante, y esto indica que ella era realmente la sacerdotisa de
Atenea, la cual lanzó a la muerte al emplumado Céfalo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La zorra era el emblema de
Mesena (Apolodoro: ii.8.5; véase 49.2 y 146.6); probablemente porque los eolios
adoraban a la diosa Luna como zorra y el mito de la zorra teumesia puede
referirse a las incursiones eolias en Cadmea en busca de niños para el
sacrificio, a las que pusieron fin los aqueos adoradores de Zeus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Faetonte y Adimno (de
a-dyomenos, «el que no se pone») son nombres alegóricos del planeta Venus. Pero
Faetonte, hijo de Eos y Céfalo, ha sido confundido por Nono con Faetonte, hijo
de Helio que condujo el carro del sol y se ahogó (véase 42.d) y con Atimnio (de
atos e hymnos, «insaciable de elogio heroico»), un héroe solar adorado por los
milesios (véase 88.b). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Epeo, que construyó el
caballo de madera (véase 167.a), aparece en las leyendas primitivas como un
guerrero notablemente valiente, pero su nombre se aplicaba irónicamente a los
fanfarrones, hasta que se hizo sinónimo de cobardía (Hesiquio sub Epeo). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">LOS HIJOS DE PASÍFAE<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entre los hijos que tuvo
Pasífae con Minos estaban Acacálide, Ariadna, Androgeo, Catreo, Glauco y Fedra.
También tuvo a Cidón con Hermes y al libio Amón con Zeus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ariadna, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTbdKzjemctox7EBsNTe2zqx7OsdoUhKmwjcpXkV6LkXK66Dr_vQTKjH00gTP5urAXmB34EGml0CXQTVE5m14uriEpHAa_YRXoUJfiTZjj1G7sLZXxZmTVEV_jWfwLP4ufoaA06g/s1600/063c6509684bf0e966b28cb14b728751.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTbdKzjemctox7EBsNTe2zqx7OsdoUhKmwjcpXkV6LkXK66Dr_vQTKjH00gTP5urAXmB34EGml0CXQTVE5m14uriEpHAa_YRXoUJfiTZjj1G7sLZXxZmTVEV_jWfwLP4ufoaA06g/s320/063c6509684bf0e966b28cb14b728751.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">amada
primeramente por Teseo y luego por Dioniso, dio a luz muchos hijos famosos: Catreo,
que sucedió a Minos en el trono, fue muerto en Rodas por su propio hijo. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Fedra </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Alexandre_Cabanel_-_Ph%C3%A8dre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Alexandre_Cabanel_-_Ph%C3%A8dre.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">se casó con Teseo y se hizo famosa por su infortunado amorío con Hipólito, su
hijastro. Acacálide fue el primer amor de Apolo; cuando él y su hermana Ártemis
fueron para purificarse a Tarra, desde Egialia en el continente, Apolo encontró
a Acacálide en la residencia de Carmanor, un pariente materno, y la sedujo.
Minos se enfadó y desterró a Acacálide a Libia, donde, según dicen algunos, fue
madre de Garamante, aunque otros pretenden que éste fue el primer hombre nacido.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Glauco era todavía
un niño jugaba un día a la pelota en el palacio de Cnosos, o quizá cazaba un
ratón, y de pronto desapareció. Minos y Pasífae lo buscaron por todas partes,
pero no pudieron encontrarlo y recurrieron al oráculo de Delfos. Allí les
informaron que quien pudiera dar el mejor símil para un reciente y portentoso
nacimiento que había tenido lugar en Creta encontraría lo que se había perdido.
Minos hizo investigaciones y averiguó que entre sus rebaños había nacido un
becerro que cambiaba de color tres veces al día: de blanco a rojo y de rojo a
negro. Llamó a sus adivinos al palacio, pero a ninguno de ellos se le ocurrió
un símil hasta que Poliido, el argivo, descendiente de Melampo, dijo: «Este
becerro a nada se parece tanto como a una mora en maduración.» Minos le ordenó
inmediatamente que saliera en busca de Glauco. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poliido recorrió el
palacio laberíntico, hasta que encontró un buho posado a la entrada de un
sótano espantando a un enjambre de abejas, y tomó eso por un agüero. En el sótano
encontró una gran tinaja utilizada para guardar miel, y a Glauco ahogado en
ella, hundido de cabeza. Cuando informaron a Minos de ese hallazgo, consultó
con los Curetes y, siguiendo su consejo, le dijo a Poliido: «Ahora que has
encontrado el cadáver de mi hijo debes devolverle la vida.» Poliido protestó
diciendo que, como él no era Asclepio, no podía resucitar a los muertos. «Yo sé
lo que debe hacerse —replicó Minos—. Te encerrarán en una tumba con el cadáver
de Glauco y una espada, y permanecerás allí hasta que hayan sido obedecidas mis
órdenes.»<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando Poliido se
acostumbró a la oscuridad de la tumba vio que una serpiente se acercaba al
cadáver del niño y, tomando su espada, la mató. Poco después otra serpiente
apareció y al ver que su compañera estaba muerta se retiró, pero volvió en
seguida con una hierba mágica en la boca y la dejó sobre el cadáver de la otra.
La serpiente volvió lentamente a la vida. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poliido se quedó pasmado,
pero tuvo la paciencia de ánimo suficiente para aplicar la misma hierba al
cuerpo de Glauco, y con el mismo resultado feliz. Entonces él y Glauco se
pusieron a gritar con todas sus fuerzas pidiendo ayuda, hasta que un transeúnte
les oyó y corrió a llamar a Minos, quien rebosaba de júbilo cuando abrió la
tumba y encontró vivo a su hijo. Hizo muchos regalos a Poliido, pero no le dejó
volver a Argos hasta que enseñara a Glauco el arte de la adivinación. Poliido
obedeció de mala gana, y cuando estaba a punto de regresar a su patria le dijo
a Glauco: «Muchacho, escupe en mi boca abierta.» Glauco lo hizo e
inmediatamente olvidó todo lo que había aprendido. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Más tarde Glauco condujo
una expedición hacia el oeste y exigió un reino a los italianos, pero ellos le
despreciaron porque no era un hombre tan grande como su padre; sin embargo, introdujo
en Italia el cíngulo y el escudo militares cretenses y así mereció el nombre de
Labico, que significa «ceñido». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Androgeo hizo una visita a
Atenas y ganó todas las competencias en los Juegos Panateneos. </span></span><span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIxfk_WOJaHPRkF7ZuwHIgrNiSg5w_7e9PzJjoEElO1sYTmkeOU4bBblJ2OGbx0M2FPbgKISBy6HvNho4WJsM3cDMCLE0sxGbZWM7PvCwoVAY7d741dgHviTIV7HOvMYXrCM8LNA/s1600/55a9ce92b1fcda69a8b48dbf2d0babe9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIxfk_WOJaHPRkF7ZuwHIgrNiSg5w_7e9PzJjoEElO1sYTmkeOU4bBblJ2OGbx0M2FPbgKISBy6HvNho4WJsM3cDMCLE0sxGbZWM7PvCwoVAY7d741dgHviTIV7HOvMYXrCM8LNA/s640/55a9ce92b1fcda69a8b48dbf2d0babe9.jpg" width="434" /></a></div>
<span style="color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Las Panateneas (en griego antiguo Παναθήναια/Panat</span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black;">ế</span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">naia) eran unas fiestas
religiosas que se llevaban a cabo todos los años en Atenas dedicadas
a Atenea, diosa Poliada (protectora de la ciudad), y que tenían lugar
entre el 23 y el 30 del mes de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hecatombe%C3%B3n" title="Hecatombeón"><span style="color: #ffc000;">hecatombeón</span></a> (primer mes en el calendario
ático) equivalente a la segunda mitad de nuestro mes de julio actual. Eran las
celebraciones religiosas más antiguas e importantes de Atenas. ...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Por otra parte, y cada cuatro años, se celebraban
las Grandes Panateneas </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3-s-Tu78JGFOws1mlqSTo4KPMJftwpMTvB8Ti-NcR8OY9gAOWT2LCZHQS3QzjQrPMAGnQFHtqgfD4XL1y6evHjjqL539HiU_L87DMav2D8z0Kr_f-1RhjDNUgD2uDLX6tkoGCAA/s1600/acropolis_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3-s-Tu78JGFOws1mlqSTo4KPMJftwpMTvB8Ti-NcR8OY9gAOWT2LCZHQS3QzjQrPMAGnQFHtqgfD4XL1y6evHjjqL539HiU_L87DMav2D8z0Kr_f-1RhjDNUgD2uDLX6tkoGCAA/s640/acropolis_1.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">que duraban cuatro días más que las anuales y
que eran las más prestigiosas y apreciadas por los ciudadanos de Atenas,
similares, en importancia, a los Juegos Olímpicos o los Juegos
Panhelénicos. Además había desfiles militares desde el Cerámico hasta
la Acrópolis pasando por el Ágora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Las primeras Grandes Panateneas las instauró <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pis%C3%ADstrato" title="Pisístrato"><span style="color: #ffc000;">Pisístrato</span></a> en 566 a. C. inspirándose
en los Juegos Olímpicos, pero les añadió certámenes de poesía y <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_de_la_Antigua_Grecia" title="Música de la Antigua Grecia"><span style="color: #ffc000;">música</span></a> (presentes
en los Juegos Nemeos). Los juegos propiamente dicho se dividían en dos:
unos para los atenienses, que comprendían las artes, y otros abiertos para
todos los griegos. Estos últimos eran parecidos a los Juegos Olímpicos,
incluyendo boxeo,</span><span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> lucha, pancracio (forma de lucha griega), </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3iH-OWkWTSpz2AftpPSxmJ1P4TsgBhP0cIJ3VkVsX6bzTD3R7tKqouwMMEUy_P85YJ5-akkXTefzAeEgKONz0jdK6GyPup1vh4fBkffY51qKKygZkzt3iVvpjrDwVYVLCcVXpBQ/s1600/C.959.53_side_B_detail1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3iH-OWkWTSpz2AftpPSxmJ1P4TsgBhP0cIJ3VkVsX6bzTD3R7tKqouwMMEUy_P85YJ5-akkXTefzAeEgKONz0jdK6GyPup1vh4fBkffY51qKKygZkzt3iVvpjrDwVYVLCcVXpBQ/s320/C.959.53_side_B_detail1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-TGQcyv-Q8ZM3yaJ2hwIDYrKWIw3Uthcpy2cK36Be_Ckg72qzTKWXJLnXySGDFc4qZwJlW05ZbBToODBwKo4cN1yA4V6Yizov8_wZVFNwj-T88iLjwNW_2Xl6eqGsAA533ImhA/s1600/600px-Uffizi_wrestlers_Magnier_Louvre_MR2040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-TGQcyv-Q8ZM3yaJ2hwIDYrKWIw3Uthcpy2cK36Be_Ckg72qzTKWXJLnXySGDFc4qZwJlW05ZbBToODBwKo4cN1yA4V6Yizov8_wZVFNwj-T88iLjwNW_2Xl6eqGsAA533ImhA/s320/600px-Uffizi_wrestlers_Magnier_Louvre_MR2040.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEGamVX-aK9filCwtpE7PuZv03RngJ4aqkfRioobRirZ_r9t2HjcVC-Wg5lTQT_tLrkC5O_kN_LCzNiPro4Bspsx95YnnwLXduyXI-jsv77aX4D6sCpNmXtv8_rdUF5XP6QlzsKw/s1600/004.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEGamVX-aK9filCwtpE7PuZv03RngJ4aqkfRioobRirZ_r9t2HjcVC-Wg5lTQT_tLrkC5O_kN_LCzNiPro4Bspsx95YnnwLXduyXI-jsv77aX4D6sCpNmXtv8_rdUF5XP6QlzsKw/s1600/004.bmp" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">pentatlón</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8qyw_C3gD52VO1R643agJvtepZCORDewfWRDe9Emnm-ex8fyxFl5hPiXPDe4j8Moz7xGTlo6EoT4bGejBZnqer0mZjnOLqmK5o29CAG1_EEhqFa34Snkw5Z1CqfvDV43eG3TIQ/s1600/Imagen1.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_8qyw_C3gD52VO1R643agJvtepZCORDewfWRDe9Emnm-ex8fyxFl5hPiXPDe4j8Moz7xGTlo6EoT4bGejBZnqer0mZjnOLqmK5o29CAG1_EEhqFa34Snkw5Z1CqfvDV43eG3TIQ/s320/Imagen1.1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMuuJEYYJhMacXttfUpoUTSpxK9bCdXb48ILmKJ47m4ypmlKX95N2swjOT2BoEvfyDHM1m3DPdvwPDqlyhnCVqLW3wJzFkdU-5PsU-mD5lwTggEKCzreE2kbcJq5XQXUaaAk2e-g/s1600/disciplinaseldisco.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMuuJEYYJhMacXttfUpoUTSpxK9bCdXb48ILmKJ47m4ypmlKX95N2swjOT2BoEvfyDHM1m3DPdvwPDqlyhnCVqLW3wJzFkdU-5PsU-mD5lwTggEKCzreE2kbcJq5XQXUaaAk2e-g/s320/disciplinaseldisco.gif" width="168" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheIOsJkOvUvy-3584EYUcFTKO_WU6Hwr_Eie_oPjLiNWKWVL3TK2hQUXZshCArrIzfGaif2PRXWAVDjDNwgbWqYg6SmNNKbWwqIcBO0iR-mTxULO3IEEFHtv4YaabHdLkXiyhECg/s1600/1280px-Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheIOsJkOvUvy-3584EYUcFTKO_WU6Hwr_Eie_oPjLiNWKWVL3TK2hQUXZshCArrIzfGaif2PRXWAVDjDNwgbWqYg6SmNNKbWwqIcBO0iR-mTxULO3IEEFHtv4YaabHdLkXiyhECg/s320/1280px-Greek_vase_with_runners_at_the_panathenaic_games_530_bC.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> y
carreras de cuadrigas, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4dKJJNU8MRODFo2QGC0o56qijuzNIOvI_GylswBoQV0k_otGxproqtO-nSzFtRtydG9QMmCMiBsCT7miwa8GQ9Lrch43F9wtTxzXUy1x_wihlqbEnaouRMh5bmE5BbScrTbr51Q/s1600/image+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4dKJJNU8MRODFo2QGC0o56qijuzNIOvI_GylswBoQV0k_otGxproqtO-nSzFtRtydG9QMmCMiBsCT7miwa8GQ9Lrch43F9wtTxzXUy1x_wihlqbEnaouRMh5bmE5BbScrTbr51Q/s320/image+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">siendo éstas las pruebas de más prestigio. El
vencedor de las carreras era premiado con una corona de hojas de olivo y 140 ánforas
panatenaicas de aceite de oliva procedentes de los olivos
sagrados de Atenas. Las ánforas estaban cinceladas por un lado con la
imagen de la diosa y por el otro con un grabado del vencedor de la prueba.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Los juegos reservados a los atenienses eran algo
diferentes. Incluían una carrera con antorchas </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXQdg-yuQ96-adTNsPQou5wknaQOwzWUjBuNJwrYR-aFiq04KLvHVjiUKKU55JjgHzr1KrTfFftshyPHwNDjyZ2o8X_ecwY55HVKfVfp3hbZrMNf4-IS1zzICV7HiugNKOzRLgw/s1600/articles-31812_recurso_jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXQdg-yuQ96-adTNsPQou5wknaQOwzWUjBuNJwrYR-aFiq04KLvHVjiUKKU55JjgHzr1KrTfFftshyPHwNDjyZ2o8X_ecwY55HVKfVfp3hbZrMNf4-IS1zzICV7HiugNKOzRLgw/s320/articles-31812_recurso_jpg.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">desde el santuario de
la Academia, en las afueras de la muralla, donde en su altar se encendían
las mismas, hasta el Partenón (predecesoras de los relevos de
antorcha de los Juegos Olímpicos modernos), batallas de infantería y
caballería, un lancero de jabalina a caballo, el apobotai (una
carrera de cuadrigas, en la que el conductor debía saltar del carro, correr al
lado del mismo y después volver a incorporarse al carro), lapyrriche (aparentemente
ejercicios militares con música) y el euandrion (un concurso de
belleza entre los atletas).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El Estadio Panatenaico, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://k38.kn3.net/taringa/3/0/9/2/4/0/2/sonicmx/B31.jpg?6143" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://k38.kn3.net/taringa/3/0/9/2/4/0/2/sonicmx/B31.jpg?6143" height="195" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">junto al Leoforos Olgas, se
levanta en una depresión y en él se desarrollaban los concursos gimnásticos de
las Panateneas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Los vencedores de los certámenes artísticos eran
premiados con una corona de oro. Las pruebas y los concursos estaban
supervisados por unos magistrados especiales que se elegían cada
cuatro años, los athlotétes. Todo ello a imitación de los grandes Juegos
que se celebraban en Olimpia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://popfemmemagazine.files.wordpress.com/2013/09/zeus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://popfemmemagazine.files.wordpress.com/2013/09/zeus.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Olimpia iba a convertirse en el centro del culto a
Zeus , donde acudían hombres procedentes de las diferentes ciudades o
polis griegas para rendir culto al rey de los dioses, el primer culto
panhelénico compartido por todos los griegos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Nos cuenta el escritor y periodista italiano Indro
Montanelli (1909-2001) en su "Historia de los griegos" que
en Olimpia el dios Apolo disputaba sus encuentros de pugilato y que
también allí se disputaría una mítica carrera de carros que tuvo como protagonista
a Pélope y a Enómao. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://catalogo.fondazionezeri.unibo.it/foto/120000/88400/88082.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://catalogo.fondazionezeri.unibo.it/foto/120000/88400/88082.jpg" height="237" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Pélope era hijo del rey de
Anatolia , Tántalo, y quería casarse con Hipodamia, hija de Enómao,
rey de Olimpia. Enómao se oponía a este matrimonio porque, según algunas
versiones, una profecía había anunciado que moriría a manos del hombre que se
casara con su hija por lo que a cada pretendiente le desafiaba a una
carrera de caballos y si Enómao obtenía la victoria daba muerte a su
rival. De esta forma había acabado con la vida de una treintena de
pretendientes y lo mismo hizo con Pélope, con la seguridad de que también le
derrotaría. Pero Pélope había sido amante de Poseidón y pidió ayuda a
su antiguo amante para vencer en la carrera, ruegos que fueron escuchados por
el dios enviándole un carro tirado por caballos alados . </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://elpincelconlienzo.files.wordpress.com/2014/03/012-pelope-y-enomao.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://elpincelconlienzo.files.wordpress.com/2014/03/012-pelope-y-enomao.jpg" height="136" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://elpincelconlienzo.files.wordpress.com/2014/03/013-hipodamia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://elpincelconlienzo.files.wordpress.com/2014/03/013-hipodamia.jpg" height="287" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Por si eso no fuera
suficiente Pélope sobornó al auriga de Enómao, llamado Mirtilo, para
que se dejara ganar prometiéndole a cambio la mitad de su reino y una
noche de amor con Hipodamia. Al día siguiente Enómao no sólo perdió la
carrera sino que murió al caer del carro ya que Mirtilo había saboteado las
ruedas causando el accidente mortal. Pélope se convertiría no sólo en el nuevo
rey de Olimpia sino que extendería, según el mito, su dominio a toda la
península que en su honor llevaría el nombre de Peloponeso. Si os preguntáis por
la suerte corrida por Mirtilo, fue ejecutado siendo arrojado al mar por orden
de Pélope. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Ya veis que los orígenes de las competiciones
deportivas en Olimpia no eran demasiado limpios pero los griegos
decidieron que en aquella ciudad ,que se había convertido en el santuario
del culto a Zeus para todos los griegos y a la que viajaban peregrinos
desde todos los rincones del mundo helénico para rendir culto al padre de
los dioses, fuera la sede de unos juegos deportivos en honor del dios. Así
nacieron los que serían conocidos como Juegos Olímpicos y la primera
olimpiada de la que se tiene constancia se celebró en el 776 a. C, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.lmneuquen.com/adjuntos/195/imagenes/001/137/0001137759.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.lmneuquen.com/adjuntos/195/imagenes/001/137/0001137759.jpg" height="280" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">que
se convertiría también en la primera fecha que conocemos con exactitud de
la historia griega. Ellos mismos utilizarían la fecha de esta primera
Olimpiada para datar a partir de ella los acontecimientos de la historia griega
como nosotros hacemos con la fecha del nacimiento de Cristo .Sin embargo, los
juegos atléticos que iban a celebrarse en Olimpia ya tenía precedentes más
antiguos en la cultura minoica que se había desarrollado en Creta entre
el 3000 y el 1400 a. C y donde se celebraban unos juegos donde se
competía en lucha, boxeo, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRm40mDzzLdlw6Mbl8yoeerNjb7jYZbGtvatasj_Ol0_vm_PIZ7KMAQDa7FpDORaQ0-UZdoxCfPe6SVr8YTUiNrUZtg_NOzl1o9LvnlA8cIt9DqHrR7tmBDAO9aHxuUqFzSOI2g/s1600/images+%25288%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRm40mDzzLdlw6Mbl8yoeerNjb7jYZbGtvatasj_Ol0_vm_PIZ7KMAQDa7FpDORaQ0-UZdoxCfPe6SVr8YTUiNrUZtg_NOzl1o9LvnlA8cIt9DqHrR7tmBDAO9aHxuUqFzSOI2g/s1600/images+%25288%2529.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">salto del toro, del que hablaremos largamente más adelante</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirhiCxtK7vlKT8QvG-nqmYFJeS5JuhE6vDnIoDS_u0t8RGXe4eYTTE_g0Z2HJZ5lKwyzfBHFxTneL7N8y7Hde_qJDLrFTXiqum01DUO1aFY_FxXauj1EhX4goaQPAPP0mvYPOsA/s1600/B8IvFS8IIAAFYJl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhirhiCxtK7vlKT8QvG-nqmYFJeS5JuhE6vDnIoDS_u0t8RGXe4eYTTE_g0Z2HJZ5lKwyzfBHFxTneL7N8y7Hde_qJDLrFTXiqum01DUO1aFY_FxXauj1EhX4goaQPAPP0mvYPOsA/s320/B8IvFS8IIAAFYJl.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"> y el Kimistimata, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTVIPfNe3IpW_U0jxsODyfgmxgGAL46zB_yrpZgAPnyMA-gv-3GYfwhww0KiItmEN_yV5IFUMlB-rR94GXgZy4KsOwLTGFrpiyvdRgO1igKGGbHtkzQ6K4unajXlfTCRytGAX9g/s1600/003.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTVIPfNe3IpW_U0jxsODyfgmxgGAL46zB_yrpZgAPnyMA-gv-3GYfwhww0KiItmEN_yV5IFUMlB-rR94GXgZy4KsOwLTGFrpiyvdRgO1igKGGbHtkzQ6K4unajXlfTCRytGAX9g/s1600/003.bmp" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">un
antecedente de la gimnasia actual.<br />Se estableció que el comienzo de los Juegos coincidiría con la festividad
en </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">honor de Zeus y al igual que estos tendrían una duración de cinco
días, </span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">celebrándose con una periodicidad de cuatro años, entre los meses de junio
a septiembre. En ellos sólo podrían participar aquellos griegos que
fueran ciudadanos libres debiendo demostrar en el momento de la
inscripción en los juegos que nunca habían sido acusados de sacrilegio o de
cualquier otro delito, además de jurar el cumplimiento y respeto de las
reglas que se establecieron para las diferentes competiciones. Diez meses antes
de su comienzo se procedía a la elección de un jurado compuesto por diez
hombres, conocidos como los heladónicos, que se encargaban de controlar el
entrenamiento de los atletas al mismo tiempo que enviaban embajadores por
todo el mundo griego para anunciar las fechas en las que tendrían lugar las
Olimpiadasy también señalaban el comienzo de la Paz Sagrada. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9eDZqffQnFIZlLrt06MPZBXeWnMp1ddi2sur3V1sUiySaFueipQDMzPDrRUT8-Xd5jKi0SlOZiE7mKtp_WTRCcwd5HikSLn7o57g9Y3nMXXfYAmFl_9ZlRuJRSNpnOG1OGBn3lQ/s1600/44.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9eDZqffQnFIZlLrt06MPZBXeWnMp1ddi2sur3V1sUiySaFueipQDMzPDrRUT8-Xd5jKi0SlOZiE7mKtp_WTRCcwd5HikSLn7o57g9Y3nMXXfYAmFl_9ZlRuJRSNpnOG1OGBn3lQ/s1600/44.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Durante la
celebración de los Juegos todas las guerras que constantemente enfrentaban a
las diferentes polis griegas se detenían y los miles de peregrinos que
acudían a Olimpia a rezar a Zeus y ver los juegos gozaban de inmunidad y eran
considerados sagrados. Siglos después, incluso el rey de Macedonia, Filipo
II (382-336 a.C), padre del legendario Alejandro Magno (356-323 a.C), tuvo
que pedir perdón y pagar una cuantiosa multa porque sus soldados habían
molestado a unos peregrinos que acudían a contemplar los juegos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Por primera vez en la historia del mundo griego
existía algo que aglutinaba a las polis griegas y las unía por encima de sus
diferencias, creando un sentimiento panhelénico, de compartir una misma
cultura, lengua y fe que sería decisivo durante el siglo V a.C para salvar
al mundo griego de la amenaza del Imperio Persa. Pero regresemos a Olimpia
donde las multitudes se aproximan a la ciudad para rendir culto al dios y,
sobre todo, disfrutar de las competiciones deportivas. Se reunían en el
Altis, que significa"bosque o recinto sagrado", un antiguo
bosque sagrado en el que se había construido un templo dedicado a Hera .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://europaenfotos.com/peloponeso/templo-hera-olimpia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://europaenfotos.com/peloponeso/templo-hera-olimpia.jpg" height="255" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Una vez en Olimpia elprimer día de los juegos era
consagrado a las ceremonias religiosas en honor de Zeus y no era hasta el
segundo cuando se iniciaban las competiciones deportivas que se prolongaban
hasta el quinto día en el que tenía lugar el desfile triunfal de los vencedores
y los juegos se clausuraban con un gran banquete. Imaginaos ahora el estadio ,
que según Indro Montanelli podía tener capacidad hasta para cuarenta
mil espectadores. Es el amanecer y el publico ya espera con impaciencia la
entrada de los atletas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">A la cabeza van los diez miembros del jurado ,
los heladónicos, y detrás de ellos los atletas que van a participar en las
competiciones. Hoy nos llamaría la atención que estos atletas y sus
entrenadores son todos hombres y van desnudos. Lo primero, que fueran
todos hombres, había sido así desde el comienzo de las Olimpiadas pues las
mujeres tenían prohibido no solo competir sino también asistir como
espectadoras a los juegos bajo pena de muerte en caso de ser sorprendidas
haciéndolo, pero la desnudez de los atletas y entrenadores sería impuesta mucho
tiempo después de la primera olimpiada aunque su origen está relacionado con la
prohibición a la que estaban sometidas las mujeres . </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://historiasdelahistoria.com/wordpress-2.3.1-ES-0.1-FULL/wp-content/uploads/2012/05/Diagoras_of_Rodes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://historiasdelahistoria.com/wordpress-2.3.1-ES-0.1-FULL/wp-content/uploads/2012/05/Diagoras_of_Rodes.jpg" height="400" width="266" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">El filólogo clásico y
escritor español Javier Murcia Ortuño (1964) relata la historia en su
libro "De banquetes y batallas" donde nos cuenta como,
desafiando la prohibición, la madre del atleta Pisídoro, llamada Calipatira,
se disfrazó de hombre para asistir a los juegos como entrenador de su hijo. Pisídoro
obtuvo la victoria y tal fue la alegría de Calipatira , que
saltó la valla que separaba a los entrenadores de los atletas con la mala
fortuna de que su ropa quedó enganchada en ella y la dejó desnuda
revelando su naturaleza femenina. Aunque tendría que haber sido condenada
a muerte Calipatira salvó su vida ya que los jueces tuvieron en cuenta que
era hija, esposa y madre de campeones olímpicos, pero a partir de entonces se
estableció que tanto los atletas como los entrenadores debían ir desnudos para
evitar que se repitiera esta situación. Algunos autores indican que los atletas
fueron siempre desnudos y que fue sólo a los entrenadores a los que se obligó a
ir desnudos a raíz del caso de Calipatira.<br />Las distintas competiciones que formaban parte de los Juegos eran conocidas
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">como agones y existían los agones atléticos, hípicos,
luctatorios o de lucha y el pentatlón. El agón atlético estaba
compuesto por las carreras, el </span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">lanzamiento de disco, el salto de longitud
y el lanzamiento de jabalina. Dentro de las carreras estaba el equivalente
a lo que hoy sería la carrera de cien metros lisos, aunque en Olimpia la
distancia era equivalente a la medida de un estadio, es decir, 192 metros,
aunque sobre esto he encontrado distintas medidas , desde los 174 metros
hasta los 211 metros que refiere Indro Montanelli. Se incorporaría
luego el diaulo, que era una carrera de velocidad pero de ida y vuelta y el
dólico, una carrera de fondo que según las fuentes oscilaba entre los 1500
metros , los 4600 metros e incluso los catorce kilómetros. El lanzamiento
de disco lo realizaban con un disco de bronce que tenía
diferentes pesos y medidas según las categorías , obteniendo la victoria el que
lo lanzaba más lejos, al igual que sucedía con el lanzamiento de jabalina.
En cuanto al salto de longitud, al igual que ahora los atletas saltaban
sobre un foso de tierra y los jueces determinaban la distancia en función
de la marca dejada por el atleta en la tierra. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">En el agón hípico, la competición se trasladaba
al hipódromo, palabra de origen griego que significa "carrera de
caballos" , donde tenían lugar las carreras de carros que
podían ser de carros tirados por cuatro caballos, cuádrigas, o por dos
caballos, bigas. El auriga iba puesto de pie , sujetando las riendas con una de
sus manos y la fusta con la otra y sosteniéndose sobre un pequeño carro de
dos ruedas. Según el viajero, geógrafo e historiador griego Pausanias(siglo
II d. C), el hipódromo tenía una longitud que convertida a nuestro
sistema de medición sería de 770 metros, aunque también en este caso he
encontrado distintas cifras. En estas carreras se podían poner obstáculos,
fosos y vallas que hacían la carrera más peligrosa hasta el extremo de que en
una ocasión, según cuenta Indro Montanelli, de cuarenta carros sólo
uno de ellos logró llegar a la meta. Al igual a que a los atletas </span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://vestuarioescenico.files.wordpress.com/2012/09/470-ac-el-auriga-de-delfos-museo-arqueolc3b3gico-de-delfos-escultura-griegadet2-copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://vestuarioescenico.files.wordpress.com/2012/09/470-ac-el-auriga-de-delfos-museo-arqueolc3b3gico-de-delfos-escultura-griegadet2-copia.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">a los
caballos vencedores se les alzaban estatuas. </span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cocinaconpantierno.com/wp-content/uploads/2015/04/venecia-caballos-basilica-1024x576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cocinaconpantierno.com/wp-content/uploads/2015/04/venecia-caballos-basilica-1024x576.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><span style="background-color: black;">En cuanto al agón luctatorio,
comprendía el pugilato opygmachia , termino griego que significa "pelea
de puños", similar a nuestro boxeo, en el que los competidores
peleaban con los puños desnudos o cubiertos con unasvendas o correas de
cuero llamadas himantes que luego derivarían en algo muy parecido a
los actuales guantes de boxeo, con resultados demoledores como demuestra estas
palabras dedicadas a un púgil llamado Estratofón "Oh,
Estratofón, después de veinte años de ausencia de su casa, Ulises fue reconocido
por su perro Argos. Pero tú, después de cuatro horas de sopapos, intenta volver
a tu casa y verás qué acogida te hace el perro. Ni siquiera él te
reconocerá". Debían de ser peleas estremecedoras.</span></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nationalgeographic.com.es/medio/2015/04/16/136_olimpia_1_1492x2000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.nationalgeographic.com.es/medio/2015/04/16/136_olimpia_1_1492x2000.jpg" height="320" width="238" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /><span style="background-color: black;">
Además del pugilato, que fue incorporado a los juegos en el 688 a. C,</span></span><span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">
estaba el pancracio que se unió a los juegos en el 640 a. C.
Parecida a la actual lucha griega, aunque en ella valía casi todo, desde
las zancadillas a los golpes bajos y llaves que buscaban la inmovilización
o estrangulamiento del contrario, aunque nunca la muerte, ya que estaba
prohibido por las reglas de los juegos, aunque accidentalmente en
ocasiones se producía alguna. Sólo estaban prohibidos los mordiscos e
introducir los dedos en la boca, la nariz o los ojos del contrario y de la
dureza de estas peleas nos da buena cuenta Pausanias que describe la
técnica infalible del luchador Sóstratos de Sición "Al lado de
la imagen de Lisandro está la del pancraciasta Sostratos de Sición, también
llamado Acroquersites. Éste siempre intentaba atrapar primero los dedos del
oponente para rompérselos. Y lo continuaba haciendo hasta notar que el otro
abandonaba la lucha." Romper los dedos al oponente no creo que hoy
esté permitido pero sin duda fue una táctica exitosa para Sóstratos, que fue campeón
no sólo de los Juegos Olímpicos sino de otros certámenes deportivos. Por
último, estaba la Lucha, antecedente de la actual Lucha Libre ,
modalidad olímpica de los juegos modernos, donde el objetivo era derribar
al contrario pero sin dar puñetazos ni patadas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Pero la prueba reina de los atletas era el
Pentathlon compuesto por las cuatro competiciones del agón atlético,
es decir, carreras de velocidad, salto de longitud, lanzamiento de disco y
de jabalina y además se añadía la lucha , una competición que
tenía entre sus ilustres seguidores al filósofo Aristóteles (384-322 a.C) que
decía de esta prueba que requería "Todo el cuerpo, todas las fuerzas
empeñadas : elegancia y robustez". El vencedor del Pentahtlon podía
ser considerado como el rey de los juegos, su auténtico vencedor. </span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://quhist.com/wp-content/uploads/2010/02/Corona-de-Olivo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://quhist.com/wp-content/uploads/2010/02/Corona-de-Olivo.jpg" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">Pero
al igual que sucede en los actuales Juegos Olímpicos, no todo era competición y también
había lugar para la diversión como nos cuenta Indro Montanelli "En
torno del estadio se improvisaba una especie de espectáculo con tiro al blanco,
sibilas(adivinas) baratas, comedores de fuego, tragadores de sables,
teatros, bailes, rincones reservados con hetairas (prostitutas)" El
autor de comediasMenandro (hacia 342-292 a.C) escribía sobre el ambiente
de los juegos"Muchedumbre, intrigas, saltimbanquis, juerguistas y
ladrones". Dos milenios después no parece que demasiadas cosas hayan
cambiado.<br />Entonces los deportistas no eran profesionales como en nuestros días, y el
</span><span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">único premio que recibía el vencedor era una corona hecha con ramas de olivo
silvestre obtenidas del </span><span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black;">olivo que crecía en el recinto sagrado de
Zeus en Olimpia, ramas que según establecían las reglas tenían que ser cortadas
durante los primeros días de competición por un joven que tuviera a sus padres
vivos, aunque no he encontrado la razón por la que esto se hacía así. Pero
aunque no obtenían un premio en dinero lograban algo no menos valioso, la
gloria y la fama y Javier Murcia cita en su"De banquetes y
batallas" al poeta griego Píndaro(hacia 518-438 a.C) que
escribió sobre los vencedores en los juegos "El vencedor, el resto de
sus días, tendrá una dicha con sabor a mieles". En efecto, después de
ser coronado con la corona de olivo en la ceremonia de clausura de los juegos y
agasajado con un banquete, regresaba a su ciudad donde era recibido como
un auténtico héroe. Según cuenta Javier Murcia, algunas ciudades llegaban a
abrir una nueva puerta en sus murallas para que el vencedor entrase por ella y se
establecía que el campeón fuera mantenido el resto de su vida a costa de la
ciudad disfrutando de todo tipo de privilegios como disponer de los
mejores asientos en el teatro o en la Asamblea de la ciudad.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A los vencedores se les erigía una estatua en
Olimpia como la que pudo contemplar Pausanias de uno de los más conocidos
campeones olímpicos, Milón de Crotona (nacido hacia 510 a. C), </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtSwwtVYWwkDpt44tERt2KngqEReBKlIWtlI2T-4UUz4Pa3-cfhViuQFIlwL6OCiGxn642RhWQw7h6rz740O-mcNQiPU1mLzF8c3VMrq606WbpyjPbUHfmyHMRpja5cR7KAouE/s1600/odas+ol%C3%ADmpicas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtSwwtVYWwkDpt44tERt2KngqEReBKlIWtlI2T-4UUz4Pa3-cfhViuQFIlwL6OCiGxn642RhWQw7h6rz740O-mcNQiPU1mLzF8c3VMrq606WbpyjPbUHfmyHMRpja5cR7KAouE/s1600/odas+ol%C3%ADmpicas.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">que fue campeón
Olímpico durante seis veces consecutivas, además de vencer otras seis veces en
los Juegos Píticos, diez veces en los Ístmicos y nueve en los Juegos de Nemea,
una marca que no sería igualada a lo largo de toda la historia de los Juegos
Olímpicos. De él decía Pausanias que podía atarse una cuerda en la frente y
conteniendo la respiración lograba que sus venas se hincharan hasta el punto de
que lograba romper la cuerda. Escribe Javier Murcia que "La
voracidad de gran atleta corría pareja a su fuerza, siendo su ración normal de
alimento diario de diez kilos de carne, acompañados de otros tantos litros de
vino" Pero no sólo era un gran atleta sino un hombre instruido, ya
que fue discípulo de Pitágoras (hacia 580-495 a.C) . Precisamente
estando en una clase de Pitágoras mostró su descomunal fuerza cuando al caer
una columna el techo comenzó a derrumbarse y él lo sostuvo con sus manos
hasta que todos salieron. </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(tomado del Mentidero de Mielost)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">Retomemos la narración de Robert Graves: </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero el rey Egeo
conocía su amistad con los cincuenta rebeldes hijos de Palante y, temiendo que
pudiera persuadir a su padre Minos para que los apoyase en una rebelión franca,
conspiró con los megareses para que le tendieran una emboscada en Énoe cuando
se dirigía a Tebas, donde se proponía intervenir en ciertos juegos fúnebres.
Androgeo se defendió con valor y siguió una feroz batalla en la que resultó
muerto.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.arthistory.upenn.edu/smr04/101910/Slide3.25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.arthistory.upenn.edu/smr04/101910/Slide3.25.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos se enteró de la
muerte de Androgeo cuando hacía un sacrificio a las Gracias en la isla de Paros. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Arrojó al suelo las guirnaldas y ordenó a los flautistas que dejaran de tocar,
pero terminó la ceremonia; desde entonces en Paros hacen los sacrificios a las
Gracias sin música ni flores. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A Glauco hijo de Minos se
le ha confundido a veces con el Glauco antedonio, hijo de Antedón, o de Posidón,
quien en una ocasión observó la propiedad restaurativa de cierta hierba
sembrada por Crono en la Edad de Oro, cuando un pez muerto (o, según dicen
algunos, una liebre) volvió a la vida al ser colocado encima. Probó la hierba,
se hizo inmortal y se arrojó al mar, donde es ahora un dios marino, famoso por
sus aventuras amorosas. Su residencia submarina se halla frente a la costa de
Délos y cada año hace una visita a todos los puertos e islas de Grecia,
pronunciando oráculos muy apreciados por los marineros y pescadores. Apolo
mismo es considerado como discípulo de Glauco. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A Pasífae como la Luna
(véase 51.A) se le han atribuido numerosos hijos: Cidón, el héroe epónimo de
Cidón, en las cercanías de Tegea, y de la colonia cidónea en Creta; Glauco, un
héroe marino corintio (véase 71.4); Androgeo, en cuyo honor se celebraban
juegos anuales en el Cerámico y a quien los atenienses rendían culto como
«Eurigies» («dando grandes vueltas»), para indicar que era el espíritu del año
solar (Hesequio sub Androgeo); Amón, el héroe oracular del Oasis de Amón,
posteriormente igualado con Zeus; y Catreo, cuyo nombre parece ser una forma
masculina de Catarrea, la Luna como hacedora de lluvia. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sus hijas Ariadna y
Fedra son reproducciones de ella misma; Ariadna, aunque se la interprete como
ariagne, «purísima», parece ser un nombre sumerio, Ar-ri-an-de, «madre alta y
fecunda de la cebada», y Fedra aparece en inscripciones de la Palestina
meridional como Pan. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El mito de Acacálide («sin
murallas») registra, al parecer, la toma por los invasores helenos provenientes
de Egialia de la ciudad de Tarra, en el oeste de Creta, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEherLI0CBzesjoiYNw1aw-fM93HWFnzM2hCZTP4VH7JGvwhTyXwchMVIKKWzVf20ZqC1qBQT0ISDKAb-tLr97PunVNt6NUmP617fsSlrfCx9EUy-7HxnqX90dHL8qD3DLIikQLw8g/s1600/40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEherLI0CBzesjoiYNw1aw-fM93HWFnzM2hCZTP4VH7JGvwhTyXwchMVIKKWzVf20ZqC1qBQT0ISDKAb-tLr97PunVNt6NUmP617fsSlrfCx9EUy-7HxnqX90dHL8qD3DLIikQLw8g/s400/40.jpg" width="293" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">la cual, como otras
ciudades cretenses, carecía de murallas (véase 98.1); y la huida de los
principales habitantes a Libia, donde llegaron a ser gobernantes de los pacíficos
garamantes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Blanco, rojo y negro, los
colores de la novilla de Minos, eran también los de Io, la vaca Luna (véase
56.1); los de los toros sagrados de Augías (véase 127.1); y en un jarrón
quirite ( Monumenti Inediti vi-vii. p. 77) los del toro Minos que raptó a
Europa. Además, los trípodes de arcilla o yeso consagrados a la diosa cretense
descubiertos en Ninou Khani, y un trípode análogo encontrado en Micenas,
estaban pintados de blanco, rojo y negro; y según el Indica de Ctesias, éstos
eran los colores del cuerno del unicornio; el unicornio, como símbolo
calendario, representaba el dominio de la diosa Luna sobre las cinco estaciones
del año de Osiris, cada una de las cuales contribuía a su composición con parte
de un animal. Que Glauco estuviere cazando un ratón puede indicar un conflicto
entre los atenienses adoradores de Atenea, que tenían a la lechuza ( glaux) por
su espíritu protector, y los adoradores de Apolo Esminteo («Apolo Ratón»); o la
fábula original puede haber sido que Minos le dio un ratón envuelto en miel
para que lo tragase, remedio desesperado que se prescribía para los niños
enfermos en el antiguo Mediterráneo Oriental. Su manera de morir puede
referirse también al empleo de la miel como un fluido embalsamador — muchos
entierros de niños en jarrones se ven en las casas de Creta — y la lechuza era
un ave de la muerte. Las abejas se explican quizás por una interpretación
equivocada de ciertas gemas talladas (Weiseler: Denkmale der Alten Kunst
ii.252), en las que aparecía Hermes llamando a los muertos enterrados en
jarrones mientras sus almas revoloteaban en el aire en forma de abejas (véase
39.S y 82.4). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.jardindecora.com/wp-content/uploads/2012/12/muerdago-parasito-400x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.jardindecora.com/wp-content/uploads/2012/12/muerdago-parasito-400x300.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poliido es tanto el
multiforme Zagreo (véase como el semidiós Asclepio cuya hierba regeneradora
parece haber sido el muérdago (véase 50.2), o su equivalente de la Europa
oriental, las plantas lorantáceas. La leyenda babilonia de Gilgamesh es análoga
a la resurrección de la serpiente. Una serpiente le roba la hierba de vida
eterna e inmediatamente muda la piel y se rejuvenece; Gilgamesh, incapaz de
recuperar la hierba, se resigna a morir. Se la describe como parecida al
ladierno o tamujo, planta que los griegos tomaban como purgante antes de
realizar sus misterios. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El acto de escupir blanco
en la boca abierta de Poliido recuerda otro acto análogo de Apolo cuando
Casandra no le pagó por haberle dado el don de la profecía; pero, en el caso de
Casandra el resultado no fue que ella perdiera ese don, sino que nadie le creía
(véase 158.q). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las diosas a las que Minos
hacía sacrificios sin las acostumbradas flautas y flores cuando se enteró de
que su hijo había muerto eran las Parias o Antiguas (véase 89.a), probablemente
las Tres Parcas (o Moiras), </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://c1.staticflickr.com/9/8143/7593076282_2acaf77270_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://c1.staticflickr.com/9/8143/7593076282_2acaf77270_b.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">llamadas eufemísticamente las «Gracias». El mito se ha
convertido en una anécdota popular. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La muerte de Androgeo es un recurso
utilizado para explicar la disputa cretense con Atenas (véase 98.c), basada,
quizás, en alguna tradición fuera de lugar de un asesinato cometido en Enoe. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los dones oraculares del
Glauco antedonio, su nombre y sus amoríos, uno de los cuales fue con Escila
(véase 170.t), indican que era una personificación del poderío marítimo
cretense. Tanto Minos (quien recibía sus oráculos de Zeus) como Posidón,
patrono de la confederación cretense (véase 39.7), habían poseído a Escila
(véase 91.2); y Antedón («el que goza con las flores») era, al parecer, un
título del héroe de la Flor de Primavera cretense </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://antonioricardovalle.files.wordpress.com/2014/05/img_19401.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://antonioricardovalle.files.wordpress.com/2014/05/img_19401.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">encarnado en todos los reyes
minoicos difuntos (véase 85.2). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El rey Cnosos parece haber
estado relacionado mediante casamientos sagrados con todos los estados miembros
de su confederación (véase 89.1); de aquí la reputación amorosa de Glauco. Es
probable que un representante de Cnosos hiciera un recorrido anual por las
dependencias de Creta al otro lado del mar, al estilo de Talos (véase 92.7),
dando a conocer los últimos edictos oraculares. Délos era una isla cretense y
quizás un centro de distribución de los oráculos llevados desde la Cueva Dictea
en Cnosos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero este Glauco se parece
también a Proteo, el dios marino oracular de la cretense Faros (véase 169.6), y
a Melicertes, el dios marítimo de Corinto, identificado con otro Glauco (véase
71.4). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.skynetblogs.be/media/67080/dyn007_original_428_336_pjpeg_2581519_86a70d04a79bf9cf013600b9154f0364.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://static.skynetblogs.be/media/67080/dyn007_original_428_336_pjpeg_2581519_86a70d04a79bf9cf013600b9154f0364.jpg" height="251" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La hierba de Crono en la Edad de Oro puede haber sido la mágica herbé
d'or de los druidas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Plinio ( Historia natural
xxl.14) y Nono ( Dionisíacas xxl-451-551) citan una versión del mito de Glauco
tomada del historiador lidio Janto, y se la conmemora en una serie de monedas
de Sardis. Cuando el héroe Tilón o Tilo («nudo» o «falo») fue mordido
mortalmente en el tobillo por una serpiente venenosa (véase 117.1) su hermana
Moira («destino») apeló al gigante Damasen («sojuzgador»), quien lo vengó. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entonces otra serpiente
trajo del bosque «la flor de Zeus» y la puso en los labios de su compañera
muerta, la cual volvió a la vida. Moira siguió ese ejemplo y resucitó a Tilo
del mismo modo. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">91. ESCILA Y NISO<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos fue el primer rey
que dominó el mar Mediterráneo, al que libró de piratas, y en Creta gobernó en
noventa ciudades. Cuando los atenienses asesinaron a su hijo Androgeo decidió
vengarse de ellos y recorrió el Egeo reuniendo barcos y reclutas armados.
Algunos isleños accedieron a ayudarle, pero otros se negaron. Sifnos le fue
entregada por la princesa Arne, a la que sobornó con oro, pero los dioses la
metamorfosearon en una corneja que ama el oro y todas las cosas que brillan.
Concluyó una alianza con los habitantes de Anafe, pero le desairó el rey Éaco
de Egina y se marchó jurando venganza; Éaco accedió luego al llamamiento de
Céfalo para que se uniera a los atenienses contra Minos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entretanto Minos asolaba
el istmo de Corinto. Puso sitio a Misa, gobernada por el egipcio Niso, quien
tenía una hija llamada Escila. En la ciudad había una torre construida por
Apolo [¿y Posidón?]y a su pie se hallaba una piedra musical que, si se
arrojaban desde arriba piedras sobre ella, sonaba como una lira, porque Apolo
en una ocasión había dejado su lira en ella cuando trabajaba como albañil.
Escila solía pasar mucho tiempo en lo alto de la torre en la piedra tocando
melodías con los guijarros que le arrojaba; </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vovworld.vn/Uploaded/huonggiang/2015_07_21/Danda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://vovworld.vn/Uploaded/huonggiang/2015_07_21/Danda.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">y subía allí a diario cuando
comenzó la guerra para contemplar la lucha. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sitio de Nisa se
prolongó y Escila no tardó en conocer los nombres de todos los guerreros
cretenses. Impresionada por la belleza, de Minos y por su magnífica vestimenta
y su corcel blanco, se enamoró perversamente de él. Algunos dicen que Afrodita
lo quiso así, y otros echan la culpa a Hera. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una noche Escila se
introdujo a hurtadillas en el dormitorio de su padre y le cortó el famoso
mechón de oro del que dependían su vida y su trono; luego le quitó las llaves
de la ciudad, abrió las puertas y salió. Fue directamente a la tienda de Minos
y le ofreció el mechón de cabello a cambio de su amor. «¡Trato hecho!», exclamó
Minos, y esa misma noche, después de entrar en la ciudad y saquearla, yació con
Escila; pero no quiso llevarla a Creta, porque aborrecía el crimen de
parricidio. Sin embargo, Escila nadó detrás de su barco y se asió a su popa
hasta que el alma de su padre Niso se lanzó sobre ella en forma de águila
pescadora con sus garras y su pico curvo. La aterrada Escila se soltó y se
ahogó; su alma voló transformada en ciris, ave conocida por su pecho purpúreo y
sus patas rojas. Pero algunos dicen que Minos ordenó que ahogaran a Escila, y
otros que su alma se convirtió en el pez ciris, y no en el ave de ese nombre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Nisa se llamó luego
Megara, en honor de Megareo, hijo de Enope e Hipómenes; Megareo había sido
aliado de Niso y se casó con su hija Ifínoe, y, según se dice, le sucedió en el
trono. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esta guerra se fue
prolongando hasta que Minos, viendo que no podía subyugar a Atenas, rogó a Zeus
que vengase la muerte de Androgeo; y en consecuencia toda Grecia fue castigada
con terremotos y el hambre. Los reyes de varias ciudades-estados se reunieron
en Delfos</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.labrujulaverde.com/wp-content/uploads/2013/03/delfos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.labrujulaverde.com/wp-content/uploads/2013/03/delfos.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">para consultar al oráculo, y recibieron instrucciones de hacer que
Éaco ofreciera plegarias en su nombre. Hecho esto, los temblores de tierra
cesaron en todas partes menos en Ática. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entonces, los atenienses
trataron de redimirse de la maldición sacrificando a Perséfone las hijas de
Jacinto, a saber Antéis, Egléis, Litea y Ortea, en la tumba del cíclope
Geresto. Las muchachas habían venido a Atenas procedentes de Esparta. Pero los
temblores de tierra continuaban, y cuando los atenienses volvieron a consultar
con el oráculo de Delfos se les dijo que dieran a Minos cualquier satisfacción
que pudiera pedir; ésta resultó ser un tributo de siete jóvenes y siete
doncellas que debían enviar cada nueve años a Creta para que los devorase el
Minotauro. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Minos volvió entonces a
Cnosos, donde sacrificó una hecatombe de toros </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtMv_ENDBTEN-wUZX9Rbuo5DZJYYDbJ1iHU6rYO7akD2iDHxEE0NXtcnnZNCANjN5s8-2k4lGAL0gjc_yL1kxRDG-XysaVV4sFRRN_-hxC-5OUsDMcrYULD2AHTvryIZN5Q__1g/s1600/ancient95.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtMv_ENDBTEN-wUZX9Rbuo5DZJYYDbJ1iHU6rYO7akD2iDHxEE0NXtcnnZNCANjN5s8-2k4lGAL0gjc_yL1kxRDG-XysaVV4sFRRN_-hxC-5OUsDMcrYULD2AHTvryIZN5Q__1g/s1600/ancient95.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">en agradecimiento por su
triunfo, pero su muerte se produjo en el noveno año. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La base histórica del mito
de Escila es, al parecer, una disputa entre los atenienses y sus señores
cretenses no mucho antes del saqueo de Cnosos en 1400 a. de C. El mito mismo,
que se repite casi exactamente en la fábula tafiana de Pterelao y Cometo,
recuerda los de Sansón y Dalila en Filistia, y de Curoi, Blathnat y Cuchulain
en Irlanda; Llew Llaw, Blodeuwedd y Gronw en Gales: todos ellos variaciones de
un solo modelo. Se refiere a la rivalidad entre el rey sagrado y su heredero
por el favor de la diosa Luna, la cual, en el solsticio de verano, corta al rey
el cabello y le traiciona. La fuerza del rey reside en su cabello, porque representa
al sol, y sus largos bucles amarillos son comparados con los rayos del astro.
Dalila corta el cabello a Sansón antes de hacer entrar a los filisteos;
Blathnat ata el de Curoi a un poste de la cama antes de llamar a su amante
Cuchulain para que lo mate; Blodeuwedd ata el de Llew Llaw a un árbol antes de
llamar a su amante Gronw. El alma de Llew Llaw toma la forma de un águila, y
Blodeuwedd («aspecto de flor bella»), mujer hecha mágicamente con nueve flores
diferentes, se metamorfosea en una lechuza, como quizás se metamorfosea también
Escila en la leyenda griega original. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://tarotsemanaljose.files.wordpress.com/2015/07/tarot-semanal-jose-02-totem-buho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://tarotsemanaljose.files.wordpress.com/2015/07/tarot-semanal-jose-02-totem-buho.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un cotejo de estos cinco
mitos demuestra que Escila-Cometo-Blodeuwedd-Blathnat-Dalila es la diosa Luna
en su aspecto primaveral como Afrodita Cometo («de cabello brillante»); en el
otoño se transforma en lechuza, o en ciris, y se convierte en la diosa Muerte
Atenea —que tenía muchas epifanías de aves, incluyendo la lechuza (véase 97.4)— o Hera, o
Hécate. Su nombre Escila indica que el rey era descuartizado después de raparle
la cabeza. Como en el mito de Llew Llaw, el castigo impuesto luego a la
traidora es una adición moral posterior. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ovidio ( Arte de amar
i.331) identifica esta Escila con una homónima a la que Afrodita transformó en
un monstruo canino porque Posidón la había seducido (véase 16.2), y dice que
introdujo perros feroces en su útero y sus lomos como castigo por haber cortado
el cabello de Niso. Ovidio se equivoca raras veces en su mitología y quizá se
refiera en este caso a la leyenda de que la maldición que Pasífae echó sobre
Minos hizo que él llenase el útero de Escila con cachorros </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vignette3.wikia.nocookie.net/saintseiya/images/7/7b/Escila.gif/revision/latest?cb=20120329053046&path-prefix=es" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://vignette3.wikia.nocookie.net/saintseiya/images/7/7b/Escila.gif/revision/latest?cb=20120329053046&path-prefix=es" height="320" width="243" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">más bien que con
serpientes, escorpiones y ciempiés, Pasífae y Anfítrite son la misma diosa de
la Luna y el Mar; y Minos, como gobernante del Mediterráneo, se identificó con
Posidón. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El sacrificio de las hijas
de Jacinto en la tumba de Geresto puede referirse a los «jardines de Adonis»
plantados en honor del rey condenado a muerte; como eran flores cortadas, se
marchitaban en pocas horas. Pero Geresto era un cíclope pre-aqueo (véase 3.b),
y según el Etymologicum Magnum ( sub Geréstidas), sus hijas criaron al infante
Zeus en Gortina; además, Gerestíón era una ciudad de Arcadia en la que Rea fajó
a Zeus. Por lo tanto, las Hiacíntides eran probablemente las nodrizas y no las
hijas de Jacinto, sacerdotisas de Ártemis que en Cnido tenían el título de
«Hiacintotrofos» (nodriza de Jacinto») e identificables con las Geréstidas,
pues el Zeus cretense que moría anualmente (véase 7.1) era indistinguible de
Jacinto. Quizá, por lo tanto, el mito se refiere a cuatro muñecas que colgaban
de un árbol frutal en flor y que estaban encaradas a los puntos cardinales de
la brújula, en una ceremonia fertilizante de la «Ártemis Ahorcada» (véase 79.2
y 88.10). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cuentosinfantiles.net/images/volver-a-grecia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cuentosinfantiles.net/images/volver-a-grecia.jpg" height="264" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los siete jóvenes
atenienses dedicados al Minotauro eran probablemente sustitutos sacrificados anualmente
en lugar del rey de Cnosos. Se consideraría conveniente emplear víctimas
extranjeras más bien que cretenses nativos, como sucedía con el ritual de la
Crucifixión cananeo, en el cual, al final bastaban cautivos y criminales como
sustitutos de Tammuz. «Cada nueve años» significa «al final de cada Gran Año de
cien lunaciones». Después de haber sido sacrificados siete muchachos por el rey
sagrado, moría él mismo (véase 81.8). Las siete doncellas atenienses no eran
sacrificadas; quizás se convertían en ayudantes de la sacerdotisa de la Luna, y
realizaban proezas acrobáticas en corridas de toros, como las que se ven en las
obras de arte cretenses; era un deporte peligroso, pero no necesariamente
fatal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Un
instrumento de piedras musicales puede haber existido en Megara según el modelo
de un xilófono; no sería difícil fabricarlo. Pero acaso se trate aquí de un
recuerdo de la estatua cantante de Memnón en Egipto: hueca, con un orificio en
el fondo de la boca abierta, a través del cual pasaba el aire caliente al
amanecer cuando el sol calentaba la piedra (véase 164.2). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Continúa en la siguiente entrada.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-25660142823187135462015-05-19T23:38:00.001+02:002015-05-21T09:15:29.275+02:00UNA APROXIMACIÓN AL FENÓMENO DE LA BRUJERIA 1/4<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">¿Culto al diablo o
adoración a la Naturaleza? "(...) ¿Cuántos ardieron en la hoguera, por el
delito de creer que toda la tierra es sagrada? Adorando a la Naturaleza, los
paganos practicaban la idolatría y ofendían a Dios. ¿Ofendían a Dios, o más
bien ofendían al capitalismo naciente?" Eduardo Galeano.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: red;">A la memoria de:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: red;"><br />
Francisca Tremol “Becada”<br />
Maria Joaneta<br />
Esperança Marigó<br />
Antonia Rosquellas<br />
Maria Puig<br />
Elisabeth Marti<br />
Lluïsa Estranya<br />
Margarida Puig “Cassadora”<br />
Beneta Noguera<br />
La Romeua<br />
La Pentinada<br />
La Riffana<br />
La Robina<br />
Margarida Xemenina<br />
Nacidas en Viladrau, asesinadas.</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="color: red;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: lime; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Advertencia: Todas las imágenes han estado extraídas de la web. Algunas de ellas de explícito contenido sexual. Si eres menor de edad, te recomiendo que no las veas en solitario. Házte acompañar de algún familiar.</span><br />
<span style="background-color: black; color: lime; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: lime; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si prefieres leerlo en forma de libro online, puedes hacerlo aquí:</span><br />
<span style="background-color: black; color: lime; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: lime; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;">http://issuu.com/terraxaman/docs/una_aproximaci__n_al_fen__meno_de_l</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Quisiera con ésta entrada
exponeros una tarea con la que he venido trabajando, a lo largo de muchos años.
Es cierto que en otras entradas de estos vuestros blogs, ya me he referido al
tema que nos ocupa, pero hasta el momento, siempre lo había presentado de forma
fragmentaria, bien como narrativa de acompañamiento a una ruta turístico-cultural
por los bellos parajes de éste Montseny en el que vivo, o como información
sobre un caso tardío y sorprendente de ejecución de una “supuesta” bruja, en
pleno siglo de la Ilustración.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ambas entradas las podéis
ver aquí:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2007/01/una-ruta-ensangrentada.html</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y aquí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/05/maria-pujol-la-napa-la-darrera-bruixa.html</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero en mi interior sentía
que les debía mucho más a las protagonistas de ésta historia, que las
explicaciones y análisis que inevitablemente introducía en ellas, era siempre
incompletas y aunque no supiera –quizás ahora tampoco- o no pudiera, debía
intentar dibujar, aunque sea en esbozo, un cuadro mucho más completo, total.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Total es una palabra
excesiva, lo sé, pero mi maestro en cuestiones de historia el Dr. Antoni
Jutglar, siempre me decía que aunque una explicación total de un acontecimiento
del pasado –revivirlo- era imposible, el historiador debería enfrentarse a él,
con todas las herramientas disponibles, haciendo uso de todas las ciencias de
que dispusiera. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Otro maestro, el inolvidable Lluís María Xirinachs, con su
“Métode Global”, del que podéis haceros una idea aquí:<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2009/10/el-metode-global-de-lluis-maria.html</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Añadía que si bien no se
puede ser especialista en todos los campos de la ciencia –eso se acabó en el
Renacimiento- si que debemos esforzarnos en saber lo suficiente de la mayor
parte posible de ellos, en vez de ser grandes especialistas debemos de tender a
ser “globalistas”. Lo explicaré con un ejemplo prestado de sus explicaciones. Hoy
la medicina tiende a ser muy especializada, endocrinos, cardiólogos,
oftalmólogos, neurólogos, psiquiatras, traumatólogos, oncólogos… no hace falta
seguir verdad?… pero son cada vez más los centros hospitalarios que tienden a
considerar la necesidad de una colaboración –equipo- entre todas esas
especializaciones en bien de la salud de los pacientes. Saber en profundidad
cómo funciona la articulación del dedo meñique, no sirve para curar una
soriasis, por ejemplo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el caso de los
acontecimientos históricos, puede ser aún más evidente. Educado en la
universidad en el método del materialismo histórico, aprendí a poner buena
parte de mi atención en las estructuras socio-económicas, condiciones de vida,
medios de producción, incluso sistemas político-religiosos, instituciones, etc.
Todo ello es necesario, muy… muy importante, “casi lo decisivo”, pero
evidentemente, insuficiente. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Enfrentados a un tema tan
poliédrico como el de las brujas y la brujería, debemos además tener nociones
de otras ciencias, no ya auxiliares, sino complementarias, tales como la
geografía, la climatología, la psicología, la filosofía, el estudio de los
mitos, tradiciones, visión del mundo de la época y muchas más y, todo ello, por
descontado, debe ser en la medida de lo posible, contrastado con las fuentes: documentales,
iconográficas, literarias, orales, etc. Etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin olvidar por ello que
el historiador no deja de ver el pasado como con una especie de binoculares
puestos al revés, mientras más alejado en el tiempo se encuentra el fenómeno a
estudiar, mas difícil es ver los detalles con precisión y el fenómeno al que
vamos a ocuparnos se encuentra a 700 u 800 años de distancia; es decir en un
mundo tan diferente al nuestro que es casi imposible de imaginar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero aún así, sabiendo de
antemano que todos mis esfuerzos están condenados al fracaso, os invito a
acompañarme en éste viaje, tal vez, al final del mismo, hayamos aprendido
alguna cosa que nos pueda ser útil en la vida de cada día, quizás nos demos
cuenta de que en realidad aquellos tiempos, aquellas personas que son
protagonistas de nuestra historia, no sean tan diferentes a los nuestros, a
nosotros mismos.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVkEq4Xz71iFBOR9iLsErblaxW4h5nn1ah3_Jahiko-Bz-nYdAfeb6K2Lw9240bxupYeRzzTpQAAdbhmgO4cgtN9Jldf3sVsGvdfUx8iKTawtjslDhtMAgFGUFXwnMfSjLBqBY2g/s1600/fbe11fc92fb766d82f17a122eb55391f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVkEq4Xz71iFBOR9iLsErblaxW4h5nn1ah3_Jahiko-Bz-nYdAfeb6K2Lw9240bxupYeRzzTpQAAdbhmgO4cgtN9Jldf3sVsGvdfUx8iKTawtjslDhtMAgFGUFXwnMfSjLBqBY2g/s320/fbe11fc92fb766d82f17a122eb55391f.jpg" width="223" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y si empezamos, por el
principio. Vamos a hablar de las brujas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero… ¿Qué es una bruja?.
Si tuviera que contestaros de manera sencilla y con pocas palabras, os diría:
Nada. Aunque sea desmotivador para la lectura de ésta entrada, creo que puedo
afirmar que las Brujas no existen. No han existido nunca… Solo existen como una
idea, una idea perversa formada en la mente de aquellos que las inventaron. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero entonces, ¿cómo es
que un número indeterminado pero más que considerable de personas fueron
enviadas al cadalso?, eso es lo que vamos a intentar explicar, pero para ello
necesitamos iniciar el viaje al pasado…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Veamos, según el
pensamiento de las autoridades políticas y religiosas que se inventaron eso de
las brujas, un brujo o una bruja es una persona que
practica la brujería. Mientras que el término brujería, se define como: el
grupo de creencias, conocimientos prácticos y actividades atribuidos a ciertas
personas llamadas brujas (existe también la forma masculina, brujos, aunque es
menos frecuente) que están supuestamente dotadas de ciertas “habilidades mágicas”
(¿?) que emplean con la “finalidad de dañar”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Retengamos en nuestra
memoria los conceptos “habilidades mágicas” y “finalidad de dañar”, porque son
claves para comprender todo lo que vamos a explicar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si bien la imagen típica
de un brujo o de una bruja es muy variable según la cultura, en el mundo
occidental se asocia particularmente a una bruja con una mujer con capacidad
de volar montada en una escoba, así como su asistencia al Aquelarre
(lugar de reunión de las brujas) y con la “caza de brujas” (búsqueda,
identificación y destrucción de brujos y brujas). <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_rQ-OOWBsQyBaWW4_YBGBvo96N7k5ohgj2Nup9XIi5P-gqhgWSQs4GGim_jlLJ2WSmt99dUW7HivcEgmrjVLcRm5E-Xkcdcg5GYOopjpX6gzHSPODq__ouBLCg1FRbSKMm7YivQ/s1600/image018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_rQ-OOWBsQyBaWW4_YBGBvo96N7k5ohgj2Nup9XIi5P-gqhgWSQs4GGim_jlLJ2WSmt99dUW7HivcEgmrjVLcRm5E-Xkcdcg5GYOopjpX6gzHSPODq__ouBLCg1FRbSKMm7YivQ/s320/image018.jpg" width="224" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_rXvPz45bH4uDLLkWG1tN3m3OnWZoEW3k7VSpYuC9jlO-2L2znXEv7x8ewWnzScX2X5XT0ZpAV41uYEt2r7Uo3qvlvsCzspBtMlphtZX12MovyoNZZ0ErzEo1xCnEcpUIJS1-w/s1600/image019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_rXvPz45bH4uDLLkWG1tN3m3OnWZoEW3k7VSpYuC9jlO-2L2znXEv7x8ewWnzScX2X5XT0ZpAV41uYEt2r7Uo3qvlvsCzspBtMlphtZX12MovyoNZZ0ErzEo1xCnEcpUIJS1-w/s320/image019.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit1hpl-sr3AkFLI8kIUTmljGTWiTIKlxwSJFHJ7hqVHO_px0l8mS_wOnjSTNo8Z-jMiD9axENyRgX-0L2xd7ZsDx_W6Ouy2k1EWjJVqqTpqqVnOk5xqJp9HfIwnGrDP9TnWJB8Rw/s1600/14937_1910_Witches_Sabbat_3_400_123_447lo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit1hpl-sr3AkFLI8kIUTmljGTWiTIKlxwSJFHJ7hqVHO_px0l8mS_wOnjSTNo8Z-jMiD9axENyRgX-0L2xd7ZsDx_W6Ouy2k1EWjJVqqTpqqVnOk5xqJp9HfIwnGrDP9TnWJB8Rw/s320/14937_1910_Witches_Sabbat_3_400_123_447lo.jpg" width="211" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs5KAjYf0hHDFSQCjUIn2i6IfSpqqv7VPZ4JVNRpwXJy0lpsLEYGpz2aY7KWxxnGVjCfE-mJ6r3J8y3JYxPPal7nAhrQ-Hl2up4KA5hEYoXTZ7I5NWHxwt9nnM84tTj-wsqIjQhw/s1600/cec74a07899fc8f31dacdfd462ccde30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs5KAjYf0hHDFSQCjUIn2i6IfSpqqv7VPZ4JVNRpwXJy0lpsLEYGpz2aY7KWxxnGVjCfE-mJ6r3J8y3JYxPPal7nAhrQ-Hl2up4KA5hEYoXTZ7I5NWHxwt9nnM84tTj-wsqIjQhw/s320/cec74a07899fc8f31dacdfd462ccde30.jpg" width="262" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUZjYoxzZXFzlcjqUwHGm_aww-2D6YEASIOyxbuOs6pppPR5jvcqmkz7xXypR7N2kxvk82qCKoGoeCTsfIzoK9KENQuChxl3ZmcNpCOAZcn1ub-FkkkeP4sY5mwyvgxVATFxQeA/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUZjYoxzZXFzlcjqUwHGm_aww-2D6YEASIOyxbuOs6pppPR5jvcqmkz7xXypR7N2kxvk82qCKoGoeCTsfIzoK9KENQuChxl3ZmcNpCOAZcn1ub-FkkkeP4sY5mwyvgxVATFxQeA/s320/Imagen1.jpg" width="225" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Unas brujas nacen y otras
se hacen, porque unas lo son por familia (de madre bruja, hija bruja), otras,
por seguir ciertas tradiciones populares (la séptima hija hembra de una
familia, debe ser forzosamente bruja), además existen otras tradiciones que nos
lo explican: nacer en determinado pueblo (por ejemplo Llers, o Ventalló), cerca
de una determinada montaña (el Pedraforca), algunos defectos físicos al nacer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La bruja para hacerse,
debe seguir un aprendizaje, llegar a una iniciación, adquirir la condición de
bruja y ejercer como tal, todo ello, más que en la lectura de determinados
libros o tratados, se haya basado en una experiencia vital, en una conversión,
de persona “normal (¿?)” a bruja.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La tradición divide la
brujería en tres grandes grupos; para empezar, la divide entre masculina y
femenina, siendo la primera percibida como algo más intelectual, más cercano a
la alquimia y la medicina, a la astrología, y el contexto donde se enmarcaron
los grandes “magos de la corte”, protegidos y consultados frecuentemente por el
poder. En la brujería femenina distingue entre la bruja rural o barriobajera,
curandera, útil para el pueblo llano de la que hablaremos más adelante con
amplitud en el apartado de las funciones de las brujas y la sofisticada “bruja
de la corte”, maestra en intrigas, venenos y pociones amorosas, de las que
apenas hablaremos en ésta entrada, tenemos por ejemplo a La Voisin (Catherine
Monvoisin), </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://27.254.44.103:81/~topten/2013/img/img_topten/img_icon/1362147976.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://27.254.44.103:81/~topten/2013/img/img_topten/img_icon/1362147976.jpg" height="320" width="229" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">que en tiempos de Luis XIV se vió envuelta en un escándalo de
envenenamientos y filtros amorosos que llegó a implicar a una de las amantes
del rey, Madame de Montespan, y acabó siendo de las últimas personas condenadas
a la hoguera por brujería. Quizás ella sirviera de inspiración para La Durand,
personaje ficticio –suponemos– del marqués de Sade en “Juliette o las
prosperidades del vicio”, donde la presenta como una mujer absolutamente
amoral, y en su amoralidad, sumamente poderosa: cruel y libertina, practica con
sus visitantes las más obscenas exhibiciones de sexo, tortura y muerte.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGFOJfE-l5p_2gYqaG0v113qQdWlVmv5CRXBQMa3USTsPCe_qdLLKj1Kjkr-A5PNeD-kBwXI38qDBRUGQbKHta9XsX1Id-XYvCiHgrvhIYK5_g4TK7QFNzvFDiNVyIvuOi1XcBg/s1600/tumblr_m6n5g0RZ4G1ra8bn7o1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDGFOJfE-l5p_2gYqaG0v113qQdWlVmv5CRXBQMa3USTsPCe_qdLLKj1Kjkr-A5PNeD-kBwXI38qDBRUGQbKHta9XsX1Id-XYvCiHgrvhIYK5_g4TK7QFNzvFDiNVyIvuOi1XcBg/s320/tumblr_m6n5g0RZ4G1ra8bn7o1_500.jpg" width="215" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br />
Esta brujería sexualizada fascina y obsesiona a autores como el pintor Félicien
Rops y Karl-Joris Huysmans, quienes contribuyen enormemente al mito, empezando
a definir la figura de la bruja como mujer fatal, arrastrada por pasiones
incontrolables; la frase de Pedraza lo define a la perfección: «El hombre es
poseído por la mujer, la mujer por el demonio». <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Así, el mito, mezclado con
briznas de realidad y por la idea romántica de lo prohibido, y la imagen
romántica que empieza a obtener el propio Lucifer como ángel rebelde castigado
por desafiar lo establecido, acaba llegando al siglo XX y de ahí a nuestros
días.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La brujería a través de la historia</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero la brujería no és un
fenómeno de la Edad Moderna, o de finales de la Edad Media, no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Desde la más remota
antigüedad, en el Paleolítico, tenemos evidencia de que los seres humanos
tenían lo que llamamos creencias mágicas, las representaciones parietales en
algunas cuevas, nos muestran la existencia de brujos que en su contexto
denominamos chamanes y que quedan fuera de nuestro actual trabajo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Podéis leer una aproximación
a los chamanes prehistóricos aquí:<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2009/11/moments-de-lart-la-prehistoria-etapa.html<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el mundo antiguo, en
Egipto, en Caldea, en Babilonia, en Persia, las prácticas mágicas que podrían
incluirse de entrada en lo que denominamos brujería, eran algo habitual,
normal, formaban parte de la vida, de la religión oficial, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiELrrIkmTWRhcPdou4ekQVhNljq-2HkRrnzsVEQjfbUDfh-osCKogDmxJPodEGrpkEy75Kqad4dH3EPlvPF5n8lpim43FWbpZXnDbc2gUiZZEQ2YlQK7rcNLXWUTWr-lTX6jnJYg/s1600/HechizosEgipcios2-300x225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiELrrIkmTWRhcPdou4ekQVhNljq-2HkRrnzsVEQjfbUDfh-osCKogDmxJPodEGrpkEy75Kqad4dH3EPlvPF5n8lpim43FWbpZXnDbc2gUiZZEQ2YlQK7rcNLXWUTWr-lTX6jnJYg/s1600/HechizosEgipcios2-300x225.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">también en la
Antigua Grecia, como en el Imperio Romano. Las mujeres de algunas zonas como
Tesalia, las sacerdotisas de Hécate, o de Isis, las Sibilas de los Santuarios
de Delfos, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/John_Collier_-_Priestess_of_Delphi.jpg/165px-John_Collier_-_Priestess_of_Delphi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/John_Collier_-_Priestess_of_Delphi.jpg/165px-John_Collier_-_Priestess_of_Delphi.jpg" height="320" width="158" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">de Delos, o de Amón, eran reconocidas, respetadas, se les concedía
un enorme prestigio...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Incluso en los primeros
tiempos del cristianismo –más tarde también- grandes Padres de la Iglesia,
incluso Papas de Roma, fueron practicantes de la magia, de la astrología, de la
alquimia, etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El primer episodio serio
de caza de brujas que conocemos, lo llevó a cabo el Emperador Romano Valerio en
el año 367 –bajo la presión cristiana- pero fue breve y de poca repercusión.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las persecuciones un poco
más en serio, empezaron al comienzo del Medioevo, Clodoveo I, rey de los
francos del año 481 al año 511, promulgó la llamada Lex Salica condenando a las
brujas a pagar fuertes multas. Carlomagno, en su código de leyes
establecido entre los años 780 a 782, contemplaba la prisión para los adeptos a
la brujería.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los primeros “informes”
sobre las actividades de las brujas datan del siglo X, a encargo del Obispo de
Tréveris. Este texto, para uso disciplinario de los obispos, trata la brujería
con desdén racionalista; como San Agustín, considera que las autodenominadas
brujas o las que la población consideraba como tales no eran más que mujeres
fantasiosas herederas de los antiguos cultos a diosas de la tierra o la
fertilidad.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.revistamilmesetas.com/wp-content/uploads/2012/10/San-Agustin-y-el-diablo-Pacher.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.revistamilmesetas.com/wp-content/uploads/2012/10/San-Agustin-y-el-diablo-Pacher.jpg" height="320" width="279" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No obstante, hasta el año
1050, podemos afirmar que la Iglesia fue tolerante con la brujería, baste
recordar que aún poco antes de esa fecha el Obispo de Glastonbury acudía a las
grandes celebraciones druídicas que se celebraban en el bosque sagrado en su
diócesis, en compañía de druidas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No es hasta el siglo XIII,
que se empieza a perseguir realmente a la brujería a través de la inquisición;
en el siglo XIV, se sustituye el concepto de la bruja como seguidora de
deidades paganas por el de adoradora del diablo; es en el XV, con la aparición
del infame Malleus Maleficarum de Jacob Sprenger y Heinrich Kramer. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK69vnCY-8plMnCIVVl_lZmzC8w7nH_I2wtcghV0eEQSqobfkQC3HIgzWqIIQfRmz0ZNIK_bI-Ezj2sPC22b0w-W4-yf3X4MjjKQG3CuH__FVgtffEuwKVNPQXWkUQOBBNvFIFHQ/s1600/caza+brujas+malleus-maleficarum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK69vnCY-8plMnCIVVl_lZmzC8w7nH_I2wtcghV0eEQSqobfkQC3HIgzWqIIQfRmz0ZNIK_bI-Ezj2sPC22b0w-W4-yf3X4MjjKQG3CuH__FVgtffEuwKVNPQXWkUQOBBNvFIFHQ/s320/caza+brujas+malleus-maleficarum.jpg" width="208" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A
partir de aquí, en parte gracias a este tomo y a la manipulación eclesiástica
que sigue, que la figura de la bruja empieza a relacionarse con los aquelarres,
el infanticidio y el canibalismo; el intento de crear un villano, una cabeza de
turco para todos los desastres que asolaban el pueblo es evidente, y la opción
lógica para la iglesia, en su misoginia, era usar a la mujer; y en particular a
la mujer con poder, la bruja.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A partir de ese año y
hasta el S.XIX, la caza de brujas se extendió con mayor o menor intensidad por
todas partes de Europa, teniendo su punto álgido entre los siglos XIV y
XVI-XVII.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Aquí convendría recordar
que el primer proceso contra una bruja de los que tenemos documentación data
del 1258 y que la primera quema de una bruja se produjo en Tolosa –Navarra- en
el 1275. Sin duda de todos los juicios llevados a cabo en la Península Ibérica,
el más destacado fue el de Zugarramurdi celebrado entre 1609, 1611 y 1620, con
más de 1802 confesiones de brujería de las cuales 1384 son de niños/as menores
de edad...<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/Zugarramurdi_cueva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/Zugarramurdi_cueva.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero no penséis que eso se
acabaría con el Siglo de las Luces y los avances científicos de los S.XVII y
XVIII, no, a finales del S.XIX, aún se ajustició en Galicia a un hombre al que
cientos de vecinos “vieron convertirse en hombre lobo”!!!, para lo que aquí
tratamos, no es relevante si ese hombre fue o no, un asesino en serie,
seguramente lo fuera, lo sorprendente y terrible, es que cientos de personas
afirmasen que era un licántropo, y aún lo es más que los sabios, doctos y
cultos miembros del Tribunal, lo aceptasen y lo recogiesen en la
sentencia...que le llevó al garrote vil. Humanísima y carpetobetónica forma de
aplicar la pena de muerte en nuestro país, consistente en aplicar al condenado
una especie de collar de hierro que en la parte posterior incorpora una especie
de tornillo que el verdugo va apretando y que provoca la muerte por asfixia y
por rotura del cuello. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiRxnhMOaYishJLi_HfSRFLXq-sNjlZuFMBu68qnPO0Ymg2nxoXkVe2Oovuq1WNIVIvWFZWI8tWVnRNFE4GCi51W8RPp5YFwV6auiAwV5xZ-6o34kd7cHMmt4J8BNlp43D9bUWg/s1600/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiRxnhMOaYishJLi_HfSRFLXq-sNjlZuFMBu68qnPO0Ymg2nxoXkVe2Oovuq1WNIVIvWFZWI8tWVnRNFE4GCi51W8RPp5YFwV6auiAwV5xZ-6o34kd7cHMmt4J8BNlp43D9bUWg/s320/Imagen2.jpg" width="239" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por cierto, el dictador Franco, lo mantuvo en vigor
hasta los últimos momentos de su régimen, con las ejecuciones de Peter Heinz y
de Salvador Puig Antic, en el 1974.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No existen datos fiables
sobre los resultados de todos esos siglos de esquizofrénica persecución de
brujas, autores consagrados como Jules Michelet, o Caro Baroja y otros muchos
nos hablan de unos seis millones en toda Europa, hasta de ocho millones de
víctimas, me parece una cifra algo inflada –personalmente y aunque no soy un
experto en éste tema, creo que la cifra de más de 500.000 personas es
suficientemente expresiva -, pero no deja de ser perversa la ironía, al
reconocer esa cifra de seis millones como la misma cantidad de víctimas
producida por otra brutal, irracional e igualmente esquizofrénica persecución,
la llevada a cabo por los nazis en sus campos de exterminio, claro que eso
sucedió en el transcurso de tan sólo unos pocos años... <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">LA CAZA DE BRUJAS AL FINAL DE LA Edad Media y comienzos de la Edad moderna</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En esos primeros días, en
los que el cristianismo empezaba a ganar fuerza como religión, la Antigua
Religión, los denominados paganos, eran algunos de sus rivales. Es natural que
ellos quisiesen deshacerse de sus rivales, y la Iglesia Católica no escatimó
esfuerzos en ello. Es sabido que los dioses de una antigua religión se
convierten en los diablos de la nueva. Esto precisamente ocurrió con la antigua
religión, ya que su dios tenía cuernos, por lo tanto era el diablo del
cristianismo. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXq3cACDkt6gZf0dNyBb5qyzTWDLTb8QFpbY3dwGvFovmMq-XMhlH8ucTyLhVidK7edqNWPmmBhqnN6AqNRI-ZZL0FI4piE4F35n6ZGYIaHz4pXAgMxe7pSrnchmUAjHthG62TIg/s1600/image032.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXq3cACDkt6gZf0dNyBb5qyzTWDLTb8QFpbY3dwGvFovmMq-XMhlH8ucTyLhVidK7edqNWPmmBhqnN6AqNRI-ZZL0FI4piE4F35n6ZGYIaHz4pXAgMxe7pSrnchmUAjHthG62TIg/s320/image032.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHLEkIR65mNI6nhu9tOYgvtDnHNHwJaaU1PYEa8gj9n7xTpXHOxY0GwF_Hp083dK7nh708U6g4MPzlJKnIFW6Kr7lshiydhtad2VGtMYSUIfUySvwtg0dhfTZ1I4jFjudvVqKwQ/s1600/image099.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHLEkIR65mNI6nhu9tOYgvtDnHNHwJaaU1PYEa8gj9n7xTpXHOxY0GwF_Hp083dK7nh708U6g4MPzlJKnIFW6Kr7lshiydhtad2VGtMYSUIfUySvwtg0dhfTZ1I4jFjudvVqKwQ/s320/image099.jpg" width="252" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Obviamente, para la iglesia católica, los paganos eran adoradores
del diablo. Este tipo de razonamiento es usado aún hoy por la Iglesia Cristiana
en general. Misioneros eran enviados a las tribus denominadas paganas, a
quienes ellos llamaban adoradores del diablo, por el simple hecho de no adorar
al mismo Dios del Cristianismo. No importaba si las personas eran buenas,
felices o si el nivel moral de ellos era bueno, o inclusive mejor que el que
muchos cristianos. Tenían que ser convertidos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Mis amigos
hispano-americanos, comprenden perfectamente de lo que estamos hablando, el
genocidio de los pueblos de Cen-anahuac y del Tiwantisuyo, son junto a la
cristianización de África un buen ejemplo de lo que queremos decir.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Crisis General del S.XVII</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En la primera mitad del
S.XVII la Monarquía Española iniciaba a pasos agigantados una decadencia que la
conduciría de ser la más influyente potencia mundial en los S.XV-XVI, a la
pérdida de todo su prestigio e Imperio colonial, a finales del S.XIX, con la
pérdida de Cuba y Filipinas, en aquel terrible año de 1898.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La llegada en grandes
cantidades del oro y la plata americanos a partir del 1580 en adelante,
provocaron un proceso inflaccionario de gran magnitud, los precios de los
productos básicos –en particular el trigo- se multiplicaron a un ritmo muy
superior al de los salarios, eso generó hambrunas entre las clases populares,
conflictos entre éstas y los señores, pero también entre éstos últimos que
viendo reducidas sus rentas y ahogada la gallina de los huevos de oro –el
pueblo-, se dedicaron al provechoso ejercicio de desvalijar a los señores más
débiles –crisis señorial-. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">También se produjeron
grandes conflictos entre los estados europeos –Monarquía Hispánica y Francia,
la separación de los Países Bajos, las llamadas guerras de religión, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXs2Vh_NKQhfu-rwtnQn_pxhDn7K_hXyStS79iHbpkY85WJA8Ll-kCbR4bv_Q_KFMAdzkpwE6ty9QKnmmuMRYEJWGnMt3iw8N2yVQNIyDsumLL3ekaZeb1uGhpoyRSfPHPIAQeg/s1600/catholics-vs-protestants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXs2Vh_NKQhfu-rwtnQn_pxhDn7K_hXyStS79iHbpkY85WJA8Ll-kCbR4bv_Q_KFMAdzkpwE6ty9QKnmmuMRYEJWGnMt3iw8N2yVQNIyDsumLL3ekaZeb1uGhpoyRSfPHPIAQeg/s400/catholics-vs-protestants.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">debidas a
la Reforma Luterana, etc.– sumiendo a toda Europa en lo que se ha llamado la
Crisis General del S.XVII y que se alargaría hasta bien entrado el S.XVIII.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como es lógico ésta crisis
seria más grave allí donde la estructura económica fuera más atrasada y como es
el caso de la monarquía de los Austrias que había delegado la administración de
sus finanzas en los grandes banqueros –imagino conocéis la historia de las
relaciones de Carlos I y Felipe II endeudados hasta el más mínimo doblón con el
banquero alemán Anton Fugger - y con los comerciantes extranjeros –principalmente
genoveses-, a los que evidentemente les importaban un pimiento las necesidades
de la Corona o del país, de ahí aquellos versos de Quevedo :<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“Poderoso caballero es Don
dinero,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Que nace en las indias
honrado,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Donde el mundo le
acompaña,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Viene a morir en España<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero es en Génova
enterrado...”<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ésta crisis general que se
extendió por toda Europa fue aún más notoria en los antiguos territorios de la
Corona de Aragón, apartados de los beneficios del comercio americano,
arrastrando una crisis demográfica ocasionada por las pestes de un par de
siglos atrás, con unas autoridades desinteresadas en unos territorios poco
productivos y generalmente poco sumisos y muy rebeldes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La pugna entre las
autoridades tradicionales heredadas de tiempos pretéritos Generalitat, etc., y
las nuevas, impulsadas por una Monarquía que intentaba centralizar y modernizar
sus reinos, se reflejaban a todos los niveles, muy particularmente - en el caso
que nos ocupa- entre los tribunales civiles y/o religiosos, así los
eclesiásticos que dependían de los Obispos, los de la Inquisición que dependía
de la Monarquía y los tribunales civiles que dependían de los grandes señores,
se encontraban abiertamente enfrentados.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6a5LwdmP2jFsIajBRreVSamrrefzBUcQdWLXzBuAdOYuP4jZd9IsO7iGCqjMzXUT977rU3fJcn98A3cI9Fxk4A_fuZvzA70CMWwzd8p88w6nqkkziKtky-F-GPgjXcDqR8Niy/s1600/escanear0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6a5LwdmP2jFsIajBRreVSamrrefzBUcQdWLXzBuAdOYuP4jZd9IsO7iGCqjMzXUT977rU3fJcn98A3cI9Fxk4A_fuZvzA70CMWwzd8p88w6nqkkziKtky-F-GPgjXcDqR8Niy/s1600/escanear0005.jpg" width="208" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"> El intento de obtener un mayor
prestigio por parte cada uno de éstos tres poderes será, una de las claves para
entender el porqué de lo que llamaremos “la caza de brujas” que se produjo en
aquellos años, en diversas partes de la península –Euzkadi, Galitza, Navarra,
etc.-.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esa crisis, tenía
particular gravedad en el seno de la Iglesia Católica, seriamente amenazada por
la Reforma Protestante que ya le había arrebatado la práctica totalidad de la
Europa del norte y del centro, incluso en Castilla – la muy católica-, Aragón y
Catalunya se habían producido brotes pro-luteranos –los iluminados- que fueron
brutalmente arrancados de cuajo. Además, cabe recordar aquí, la larga, terrible
y brutal persecución que se llevaba en la Monarquía contra los mal llamados
herejes: moriscos, conversos y judíos. Ella fue pues la principal impulsora de
la caza de brujas, pero no penséis que fue algo anecdótico, algo lamentable,
pero puntual, irrelevante, un pequeño error, por el que es suficiente hacer
acto de contrición y pedir perdón, no, fue toda una estrategia muy bien
organizada para enfrentarse a una crisis muy profunda. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Fijaros, entre el 1580 y
1600 el Inquisidor Nicolás de Remi escribía una carta al Papa en la que
afirmaba sin vacilar que en su diócesis –la Lorena- “más de un tercio de la
población tiene tratos con el diablo”, </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp5NJH8u4MJ-eItCRXSe2YClDYzzGzi-4OSvA3RzaolMiFSMwdMKlVkY1otWzRzLs_4J6BgGcXok95_u8pMqIXTaDr2Nh0_h1JTY_xNj90SD00FT97La0AD2KjBxc4a_zY1VAjiA/s1600/bbc_67707_1401x2000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp5NJH8u4MJ-eItCRXSe2YClDYzzGzi-4OSvA3RzaolMiFSMwdMKlVkY1otWzRzLs_4J6BgGcXok95_u8pMqIXTaDr2Nh0_h1JTY_xNj90SD00FT97La0AD2KjBxc4a_zY1VAjiA/s320/bbc_67707_1401x2000.jpg" width="224" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">durante quince años llevó a término una
persecución implacable, condenando a muerte a más de 800 personas... en su
opinión la situación era tan crítica que llegó a afirmar: “el mismo infierno
parece un abrigo, un asilo, contra el infierno en la tierra...” quizás no se daba
cuenta, pero con sus palabras expresaba mejor que nadie, la situación que
vivían las clases populares de la época y el porqué de su alejamiento de la
Iglesia Católica. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sí, las instituciones
dominantes –Estado, Iglesia, nobleza- se sentían gravemente amenazadas ante
unos cambios que no podían parar. El feudalismo propio de la Alta Edad Media
había desaparecido, en su lugar, un nuevo sistema socio-económico se iba
instalando: el capitalismo, en su fase inicial de capitalismo comercial –el
Antiguo Régimen- . Nuevas formas de producir los bienes económicos, el paso de
una agricultura de autoconsumo a una agricultura para el mercado, de una
artesanía doméstica a una producción en manufacturas, la especialización, la
transformación de una sociedad agraria y rural, a otra en la que la ciudad y
sus habitantes –la burguesía- van ganando importancia económica y luchan por
obtener derechos políticos, conllevan inevitablemente cambios de mentalidad,
nuevas formas de ver y vivir en el mundo. Pero también conflictos.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Crisis de percepción<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En Cataluña, como en el
resto de zonas de Europa donde surge el fenómeno de la brujería, la población
era eminentemente rural se agrupaba en pequeñas comunidades que, en las zonas
montañosas cercanas al Pirineo, debido a las bajas temperaturas, la nieve, los
malos caminos de montaña… hacía que en invierno permanecieran prácticamente
aisladas, y más aisladas aún, las casas que quedaban fuera del núcleo de la
población. La economía de estas poblaciones se centraba en la agricultura y algo
de ganado que les aportaba leche y ayuda en las tareas del campo. Durante el
invierno estas tareas disminuían o desaparecían y los lugareños debían vivir de
lo recolectado en el verano y la leche que les proporcionaban sus animales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estas sociedades que,
durante el invierno, permanecían cerradas, con la llegada del buen tiempo
aumentaban su vida social, no sólo en relación a los vecinos de la misma
población, sino también a nivel regional e, incluso, internacional, mediante
los pasos fronterizos de los Pirineos que fomentaban un intercambio cultural
muy importante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Nos encontramos ante una
sociedad predominantemente campesina, basada principalmente en la agricultura,
llevada a término mediante el trabajo familiar. La división del trabajo está
relacionada con la estructura familiar, según sexo y edad. La unidad familiar
formaría una unidad de producción-reproducción-consumo, esto hace que el
matrimonio sea una condición necesaria para los campesinos ya que la familia es
la que va a sacar adelante la producción, los hombres solteros o las viudas
eran considerados perjudiciales por los problemas económicos y mal vistos por
la comunidad rural.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.anthropologies.es/wp-content/uploads/2015/03/Imagen-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.anthropologies.es/wp-content/uploads/2015/03/Imagen-5.jpg" height="320" width="224" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cuadrosleon.com/la_cas6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cuadrosleon.com/la_cas6.jpg" height="299" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La mujer ha participado
desde siempre en las tareas agrícolas, sobre todo en las épocas de más trabajo,
como la siega o la vendimia, pero también tenía ocupaciones especificas de su
sexo a parte de las labores domésticas como: hacer la colada, hilar y tejer la
ropa, recoger leña y encender el fuego, amasar y hacer pan o vender en los
mercados los exiguos excedentes, la contribución femenina a las tareas
agrícolas era cuidar del huerto y las gallinas y, si tenían ganado, ordeñar,
hacer queso, hacer embutidos… Por descontado a todo ello habría que añadir lo
de cuidar a los niños más pequeños, a los ancianos, a los enfermos… <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Según las leyes de
aquellos momentos, las niñas dependían del padre y las mujeres del marido. Sin
un padre, un marido o un hermano, la mujer no tiene posición social ni
dignidad.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZKV56rs1v179QuiG5z6QptKB9QQ2PQthz71vevMyCuWIKu7VuYnsghr4gcVlQMJPw3SnufyIUdkAyu2IDucHD4vb63_3oc1bbbqcgrnBGbmyvEH8JnnMY0Kt67UUkE_CUiZagSw/s400/adulterio01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZKV56rs1v179QuiG5z6QptKB9QQ2PQthz71vevMyCuWIKu7VuYnsghr4gcVlQMJPw3SnufyIUdkAyu2IDucHD4vb63_3oc1bbbqcgrnBGbmyvEH8JnnMY0Kt67UUkE_CUiZagSw/s400/adulterio01.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En esta época, la tasa de
mortalidad infantil era muy alta (de cada 1000 nacimientos, morían de 200 a 400
antes de cumplir el año, y muchos más antes de los 7, las mujeres tenían que
tener muchos hijos para poder salvar 2 o 3, y estos hijos eran muy importantes
para la unidad familiar ya que aseguraban mano de obra en las tareas agrícolas,
que era la base de su subsistencia. Resulta por lo menos “curioso” –sino
sospechoso- ver cómo, en una época donde la mortalidad infantil es tan alta,
muchas “brujas” fueran acusadas precisamente por infanticidio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La mujer sin familia
(soltera o viuda) debía buscar otros medios de subsistencia que la abocarían
directamente a la marginación social: prostitución, mendicidad o delincuencia.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqGICH31lBLI7_yjVhqVVi21dc1fFdNIK-gwcL0OyaqPKH2VtksnJFVTwJN_mxNhQ0MXzdwxn9LAH7ZkTpackvxLyiZ22UHEmZGiAjpuku1itVqJrMzcitwYXtLaJV8nPmwIWkkQ/s1600/Prostitucion+Edad+Media-www.sjarre.com.ar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqGICH31lBLI7_yjVhqVVi21dc1fFdNIK-gwcL0OyaqPKH2VtksnJFVTwJN_mxNhQ0MXzdwxn9LAH7ZkTpackvxLyiZ22UHEmZGiAjpuku1itVqJrMzcitwYXtLaJV8nPmwIWkkQ/s1600/Prostitucion+Edad+Media-www.sjarre.com.ar.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El hecho de nacer en una
familia miserable, estar desamparada en la vejez, agravarse la situación
económica, sufrir una larga enfermedad o un defecto físico, hacia aumentar el
número de mujeres marginadas ya que no podían vivir por sus propios medios.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estas mujeres marginadas
son acusadas de infanticidios, de provocar tormentas y granizadas, de pudrir
las cosechas, de matar el ganado… son las que culparán con todas las
desgracias, tanto económicas como personales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las acusaciones de
brujería son la excusa para descargar el odio, el afán de venganza, el deseo de
encontrar un culpable a tantas desgracias y, de paso, sirven para acabar con un
sector marginal, improductivo y que, en la sociedad del s. XVII, era visto como
peligroso.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por ello y no sin razones,
muchas historiadoras feministas, hablan de la persecución contra las brujas,
como de un auténtico ginocidio o feminicidio.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una mini glaciación.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blocdejavier.files.wordpress.com/2012/11/brueghel-el-censo-de-belc3a9n-1566.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blocdejavier.files.wordpress.com/2012/11/brueghel-el-censo-de-belc3a9n-1566.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A todo esto, debemos
añadir las largas temporadas de sequía alternadas con fuertes inundaciones y
riadas. El período que va de 1600 a 1630 es muy lluvioso y las cosechas se
pudren; los inviernos fueron muy rigurosos, con heladas muy fuertes, lluvias
torrenciales y fuertes granizadas, los especialistas en climatología nos hablan
de una mini edad de hielo, o mini glaciación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">«Y començó con una forma
de diluvio que durando el llover ultimo de octubre, primero, y segundo de
Noviembre 1617 con extraordinaria impetuosidad, vinieron los Rios a parecer
Mares, y los torrentes tan grandes riberas, que entre ellos, y estos causaron
notabilissimas ruhinas; en muchas partes, se puso señal, como en Manresa,
Cervera, Tarrega, y otras Villas; para passar aquella crecida por unica, y
Monstruosa ala posteridad, y mas por el daño que dio universal a todo el
principado.» <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los desbordamientos
debidos a las lluvias torrenciales de noviembre de 1617 ocasionaron, como
mínimo, la destrucción completa de 389 edificios, 17 molinos hidráulicos, 22
puentes, 7 acequias y el hundimiento parcial de las murallas de 6 ciudades.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIb0hpa77HQco3JWFSSlv6ZNhteKNBk53iv1B7KSvSi3kDy3EEXtgGNdiDyLPZfKxmeKhjXHrct04x2toCLujQ56UEBXlfviaJg3vXkepXGl1hC3B4b7KbZsiMd9Buf5FyxMjjdg/s200/Imagen13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="348" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIb0hpa77HQco3JWFSSlv6ZNhteKNBk53iv1B7KSvSi3kDy3EEXtgGNdiDyLPZfKxmeKhjXHrct04x2toCLujQ56UEBXlfviaJg3vXkepXGl1hC3B4b7KbZsiMd9Buf5FyxMjjdg/s200/Imagen13.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Entre el 30 de Octubre y
el 2 de Noviembre una depresión mediterránea (ahora lo denominaríamos una
llevantada) desencadena lo que es conocido como el año del diluvio en
Catalunya, y que Mariano Barriendos, en su libro “El temps a Catalunya
dia a dia”, nos describe así:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">“Todas las condiciones
climáticas y meteorológicas fueron favorables para que durante la primera
semana de Noviembre de 1617 las lluvias provocaran el desbordamiento con
efectos catastróficos en casi todos los cursos fluviales principales de
Catalunya. Es una tragedia de la que se guarda una escasa memoria pero que en
un contexto de cambio climático podemos pensar que se puede volver a dar.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No hubo quejas ni
reclamaciones ni actitudes violentas contra ninguna autoridad a la que se
pudiera considerar responsable, y en esta actitud moderada jugó un papel muy
importante la Iglesia al interpretar la catástrofe natural como la respuesta a
unos comportamientos pecaminosos apartados de la fe católica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Asociar el mal tiempo con
la presencia del demonio y el castigo divino era un hecho habitual en el
antiguo régimen. Estamos en un contexto en el que el elemento religioso
impregnaba la vida social y cultural de la gente. Se luchaba contra la sequía
con rogativas y la lluvia con procesiones que invocaban a los santos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y dentro de esta
cosmovisión popular, inculcada por la Iglesia, las brujas (servidoras del
diablo) tenían el poder de generar tempestades. Para combatirlas se utilizaba
el sonido de las campanas y los “comunidors” (esconjuraderos). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vivirpirineos.com/Archivos/Imagenes/Excursiones/Esconjuradero-Guasodef.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://vivirpirineos.com/Archivos/Imagenes/Excursiones/Esconjuradero-Guasodef.gif" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estas pequeñas
construcciones, instaladas al lado de las iglesias para guarecer al sacerdote
de las inclemencias del tiempo, se construían para conjurar y exorcizar algo
que en aquel tiempo aterrorizaba a la población: el mal tiempo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Nos encontramos ante una
sociedad familiarizada con las desgracias y la muerte, pero que no podía
entender el por qué de tantas encadenadas, por lo cual lo relacionaban
con los maleficios y la brujería. La desconfianza se infiltraba en las mismas
familias y cualquier desavenencia se contemplaba desde este punto de vista,
explotando ante una desgracia inexplicable, como pudiera ser una enfermedad,
que ya no era algo privado de la familia porque era la sociedad la que estaba
enferma y había que solucionar el problema con medios sociales. Atribuir las
desgracias a la brujería era una sistematización de esta situación social.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">No se puede decir que la
Iglesia tuviera la culpa de esta persecución, hubo muchos que quisieron parar
este fanatismo incontrolado, pero si que podemos decir que contribuyeron en
épocas anteriores con sus sermones a fanatizar a los fieles contra los
supuestos tratos de las brujas con el diablo, convirtiendo en bruja a cualquier
persona que, a sus ojos, era contraria a las leyes y mandamientos de la
Iglesia. De ahí a la declaración de “hereje” –el que piensa mal- hay un solo
paso.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para luchar contra las
artes mágicas y maléficas de las brujas, el pueblo se defendía mediante otros
“rituales mágicos”, realizados por el cura con agua bendita y oraciones. Y,
como todo tiene un precio, los parroquianos, incluidos los propietarios de
casas abandonadas, deberían pagar una parte fija de sus cereales. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-3emub4Awr7-7e48rCQNq9hKufIcRNPBc2bbzBzOxIwDn0SGfGbdHo0GlAvBCfHNT8WxaJl8OcSuT_pYNK3ceUrVniqfiJeQN87M36_yYXo_qMsTeo1WxIIhp30MlmE8BityNrQ/s1600/9726879.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-3emub4Awr7-7e48rCQNq9hKufIcRNPBc2bbzBzOxIwDn0SGfGbdHo0GlAvBCfHNT8WxaJl8OcSuT_pYNK3ceUrVniqfiJeQN87M36_yYXo_qMsTeo1WxIIhp30MlmE8BityNrQ/s1600/9726879.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Reconstruir todo lo que
las inundaciones y riadas habían destruido, era otro problema añadido a la
precaria e insostenible situación que se estaba viviendo en estas zonas
rurales. Sin poder contar con financiamiento para las reconstrucciones, había
que endurecer el sistema tributario subiendo impuestos o creando tributos
específicos. La recuperación era difícil y muy desigual entre poblaciones
grandes con más recursos y poblaciones pequeñas, para las cuales la destrucción
de las infraestructuras limitaba su capacidad para recuperarse y les llevaba a
un empobrecimiento casi irreversible.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es normal que entre las
personas y entre las poblaciones surgieran rencores y envidias, agravadas por
la incertidumbre del siguiente aguacero.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://humanrevol.files.wordpress.com/2012/01/baphomet.jpg?w=428&h=389" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://humanrevol.files.wordpress.com/2012/01/baphomet.jpg?w=428&h=389" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El cargo de Adoradores del
Diablo, tantas veces dado a los brujos y brujas, es ridículo. El diablo es una
invención del cristianismo. Los seguidores de la antigua religión no tenían el
concepto del diablo en la religión. La tendencia a dividir el poder en “bueno”
y “malo”, es característico de civilizaciones avanzadas y complejas. Los
Antiguos Dioses, a través de su evolución, siempre fueron muy “humanos”, en el
sentido de que ellos tenían su lado bueno y su lado malo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Fue la idea del dios “todo
bondad y amor” la que generó la necesidad de un antagonismo. Esta idea del dios
“todo bondad” fue creada por Zoroastro, en Persia, alrededor del siglo VII a.C.
Esta idea se extendió al oeste y fue adoptada por el mitraismo y más tarde por
el cristianismo.<br />Cuando el cristianismo empezó a ganar fuerza, la antigua religión fue empujada
lentamente hacia fuera. En la antigüedad, hasta la época de la Reforma, sólo
existía fuera de los límites de las ciudades. Los no-cristianos de aquella
época fueron conocidos como paganos. El término Pagano, proviene del latín
pagani, que significa los que viven en los pagos, o en el campo. Como los que
vivían fuera de las ciudades eran mayormente pertenecientes a la antigua
religión, fue por ello que los no cristianos fueron conocidos con el término
paganos. Este término era apropiado para los no católicos de esa época, pero
hoy día sigue siendo utilizado por ellos para referirse a los que no comparten
sus creencias, de una manera derogatoria lo cual es bastante incorrecto.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRoRUkcH92mP3nDwjHG33EROdBfjlgVpHWTswZejwOkflvMdQ68qt0M237q0YkWnJ8QmRjJMTJKUn0GTz8dRuVmwn86zsIvpIAGO4INJfpusHtGMuhzIuewm7pUUFUrqH8R_7SwA/s1600/Baldung_Hexen_1508_kol.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRoRUkcH92mP3nDwjHG33EROdBfjlgVpHWTswZejwOkflvMdQ68qt0M237q0YkWnJ8QmRjJMTJKUn0GTz8dRuVmwn86zsIvpIAGO4INJfpusHtGMuhzIuewm7pUUFUrqH8R_7SwA/s320/Baldung_Hexen_1508_kol.JPG" width="222" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y, ya que había que
echarle la culpa a alguien, era más lógico pensar que eran “los de fuera” los
que acrecentaban sus males.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Era costumbre atribuir
características de bruja a todas las mujeres de “otro pueblo”, como si fuera
diferente. Y dio la casualidad de que, en esta misma época hubo una migración masiva
de franceses que veían España como una tierra de oportunidades. A principios
del XVII se decía que en Cataluña: “había una tercera parte más de
franceses que de naturales, que casi todos viven sin hacer nada” (J.
García Mercadal, 1959)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Lluvias torrenciales,
crisis económica, hambrunas, malas cosechas y, para rematar, la peste, conocida
por el nombre de la epidemia milanesa, todo era culpa de los
franceses, como dice Jeroni Pujades. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Y si añadimos a todo este
malestar que, como ha ocurrido siempre y en todas las épocas, los inmigrantes
suelen reunirse entre ellos, celebrar sus propias festividades, rendir culto a
sus dioses, hablar un idioma incomprensible y, en definitiva, hacer cosas
“extrañas” ante una sociedad que ya no los miraba muy bien, les faltó tiempo
para ver en ellos las “brujas” causantes de todas sus desgracias, las que
hacían aquelarres en parajes solitarios, bailaban danzas endemoniadas,
recitaban sortilegios incompresibles y fabricaban ungüentos y venenos que
acababan con su ganado, sus cosechas y sus familias.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es por esto que la
brujería la encontramos primero en las zonas más próximas a la frontera, antes
del 1619 en Urgell y Cerdanya, entre 1619 y 1627 se extiende al Berguedà,
Bages, Solsonés, Anoia, Vallés y Montseny.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Witches_add_ingredients_to_a_cauldron.JPG/280px-Witches_add_ingredients_to_a_cauldron.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Witches_add_ingredients_to_a_cauldron.JPG/280px-Witches_add_ingredients_to_a_cauldron.JPG" height="320" width="269" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Cuando la cantidad de
alimento disminuye mucho, las tensiones en el sistema social no son solo
nutricionales, sino que afectan a sentimientos, símbolos y evaluaciones de las
relaciones sociales, y en estas situaciones, las élites son capaces de
aprovecharse para fortalecer su posición a costa de los más pobres. Y esto fue
lo que sucedió en el caso que hemos expuesto, un caso muy extremo, en el que se
dieron muchos factores, pero toda la historiografía existente sobre este tema
admite que el primer tercio del s. XVII fue el periodo culminante de la caza de
brujas en un contexto de malestar social, conflictos políticos y ortodoxia
religiosa, además de soportar una pequeña glaciación caracterizada por
inviernos largos y fríos, veranos frescos y húmedos, y una gran cantidad de
fenómenos atmosféricos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Todo esto generó una
actitud de rechazo hacia cualquier práctica que fuera considerada diferente o
extraña. Las rivalidades locales y el odio generado por el malestar
social hicieron recaer sobre las victimas la responsabilidad de los males o las
calamidades naturales, fueron los chivos expiatorios de los males de aquella
época.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange; font-size: 12pt;">Es interesante ver cómo la
presencia de brujas juega un papel muy importante en las plagas de la sociedad
campesina, convirtiéndose en la principal causa de las calamidades climáticas y
proporcionando una interpretación a los procesos medioambientales que, para los
campesinos de aquella época, eran inexplicable. </span><span style="color: lime; font-size: x-small;">Extraído de <a href="https://magisquam.wordpress.com/" title="Magis quam a die, aeternum…"><span style="color: lime;">Magis
quam a die, aeternum…</span></a></span><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las causas psicológicas de
la demonologia de la Edad Moderna.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante la Edad Media,
antes de la institucionalización de los gremios, los gobiernos municipales y
las universidades, las mujeres fueron ocupando espacios en todos los terrenos,
fueron además de campesinas, maestras de diversos oficios, pobladoras,
abadesas, escritoras, y también se dedicaron a diversos campos del conocimiento
humano, entre ellos los comprendidos dentro de la denominación de “ciencia”.
Una ciencia que para las mujeres se concentraba en esa época principalmente en
el campo de la medicina. Las mujeres fueron más allá de los límites impuestos
para ellas en los modelos de género dominantes y se convirtieron en un problema
para la élite masculina feudal y patriarcal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como reacción, a partir de
los siglos XIII y XIV toma cuerpo entre sacerdotes y eruditos, hombres
privilegiados, una corriente de opinión misógina, que fue contestado por
mujeres como Christine de Pizan, dando lugar a la llamada “querella de las mujeres”.
<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE_T7hPkKBqz16djkXbMCt3cCoQulBgs5TCPgOwRHF0ZyQJJz7srOoQcJeP1yv4q8Oo0qfnoaJfnuqZsZydLRjkd_3QDZal4H1oLlvA0BYRY2IQ8QdK3_MymsngARaPmMTX3K0Qw/s1600/christine.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE_T7hPkKBqz16djkXbMCt3cCoQulBgs5TCPgOwRHF0ZyQJJz7srOoQcJeP1yv4q8Oo0qfnoaJfnuqZsZydLRjkd_3QDZal4H1oLlvA0BYRY2IQ8QdK3_MymsngARaPmMTX3K0Qw/s320/christine.jpg" width="267" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante el Renacimiento la
corriente misógina se afianza, dando lugar a un período de regresión para las
mujeres en todos los terrenos. Es también entonces cuando la lucha por el
control masculino del conocimiento, de la ciencia, se recrudece, comenzando
entonces la caza de brujas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Carmelo Lisón, dice:
"Algo que parece tan fantástico y absurdo como la brujería ha conquistado
y dominado la mente humana en la mayor parte del mundo ayer y hoy y,
posiblemente —no encuentro razón para dudarlo— mañana”. Tanto las prácticas de
brujería como la misma creencia en ésta, explícita o no (el “haberlas,
haylas”), constituyen un ejemplo notable de los comportamientos extremos de que
es capaz el ser humano por desconocimiento de su psicología profunda. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Voltaire pensaba que el
raciocinio y la educación habrían bastado para erradicar de Europa la
extravagancia brujeril.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Sin embargo, desde la
perspectiva moderna podemos juzgar que las opiniones de estos hombres de la
Ilustración pecaban de simplistas, porque ni la ignorancia ni la necedad dan
debida cuenta de la complejidad psicológica de la brujería. En la época
anterior a la psicología psicoanalítica resultaba muy difícil pensar en la
existencia intrínseca de un mundo de fantasías sádicas y macabras, entre otras
razones, porque esta idea habría despertado la alarmante sospecha de que quizás
todos tengamos un fuero interno poblado de “demonios”. Fue Freud quien
expondría que éste era precisamente el caso, para mortificación de la vanidad
humana. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En las circunstancias
socioculturales del pasado, todo lo que resultaba desfavorable y parecía
misterioso (y siglos atrás había muchas cosas misteriosas), tendía a ser
atribuido al influjo del demonio o de las brujas, sus secuaces en este mundo.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNAQsq8uo5ZOOSj_fQdHKZ4t2DjN9b_LehQyNQbtXo1Pj0XzEOjQhiF1uFhO0cKUGrGdn1SGpn_lqWtQZkE6pyo9XdiEmmHBD573gd9-jFkQ8csEhZqoxM4Q_kW9xZr98cKjETVA/s1600/101c9e7bbe85027bd27b48324dc1b4da.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNAQsq8uo5ZOOSj_fQdHKZ4t2DjN9b_LehQyNQbtXo1Pj0XzEOjQhiF1uFhO0cKUGrGdn1SGpn_lqWtQZkE6pyo9XdiEmmHBD573gd9-jFkQ8csEhZqoxM4Q_kW9xZr98cKjETVA/s320/101c9e7bbe85027bd27b48324dc1b4da.jpg" width="214" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Muchas de las fuerzas
primitivas y ocultas que el hombre presiente en su corazón implican,
efectivamente, una amenaza psicológica. Contra estas fuerzas, los humanos nos
hemos defendido inventando ritos diversos, ceremonias mágicas, sortilegios,
fórmulas esotéricas y amuletos que proporcionasen una sensación, ilusoria,
claro, de seguridad. Para comprender el fenómeno de la brujería es esencial el
reconocimiento del poder de la sugestión, incluida la autosugestión.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una de las manifestaciones
más extremas de la sugestión es aquel trance autohipnótico en que se revelan
contenidos que el sujeto no posee en su sistema consciente y que parecen
incomprensibles o contrarios a su personalidad ostensible. Esto fue lo que sin
duda ocurrió en tantos casos de confesiones públicas de brujas, en las que en
una atmósfera de acusaciones mutuas acababan convenciéndose – por miedo- de su
participación en imaginarios aquelarres, verbalizando sus fantasías, al
principio sin coerción física alguna. Tenían alucinaciones visuales de
naturaleza conversiva.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La brujería siempre ha
producido intensa ambivalencia: miedo y odio, por una parte, y fascinación y
secreta admiración, por otra. El poder que ostentan las brujas en nuestras
leyendas y tradiciones es enorme. Pero este poder nunca ha existido fuera de
nuestra imaginación, fuera de ese funcionamiento mental primitivo que, en mayor
o menor grado, compartimos todos los seres humanos y que late escondido debajo
de nuestra racionalidad.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhheaChzw_apMdwI9kTwJ9YyTzCOVNG4QLMjdFtKtKSMI9XXfblX8ZXYRest1EHWKMEqaO7_Bb4YVbsE7dHNdA4ip3cBQCHTZpkhxWiZuyneRdqVIhZqe3fgqu226o0NAXX1OvIUQ/s1600/large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhheaChzw_apMdwI9kTwJ9YyTzCOVNG4QLMjdFtKtKSMI9XXfblX8ZXYRest1EHWKMEqaO7_Bb4YVbsE7dHNdA4ip3cBQCHTZpkhxWiZuyneRdqVIhZqe3fgqu226o0NAXX1OvIUQ/s320/large.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Aquello que, por
inaceptable, se relega inconscientemente al inconsciente (valga la
redundancia), acaba manifestándose después de alguna manera. La idea del
demonio representa uno de los más típicos ejemplos del retorno de lo reprimido,
fenómeno muy conocido por los psicoanalistas. Curiosamente, en la figura del
demonio acaba viéndose tanto a un malvado instigador a la satisfacción de los
instintos, como a un ser sobrenatural que nos castiga cruelmente por dicha
satisfacción, esto es, por los pecados. Es muy significativo que el demonio sea
interpretado como tentador y como punitivo a la vez; que represente tanto la
incitación al desenfreno como el castigo atroz por ceder a la tentación.
Claramente, se trata de una fantasmagoría proyectiva de nuestros conflictos
intrapsíquicos entre las pulsiones instintuales, por una parte, y la censura moral
del Superyó, por otra. Aunque parezca extraño, la creencia en los demonios
constituyó un progreso en la evolución psicológica de la Humanidad, porque
permitió que muchos de los peligros proyectados que el hombre de la Antigüedad
sentía que le acechaban por doquier, se concentraran en sólo uno o unos
personajes míticos terribles. La sensación de amenaza se circunscribió,
resultando entonces la situación más fácil de tolerar mentalmente. Además, con
esto se consiguió ver al demonio, defensivamente, como una entidad
completamente ajena a lo humano.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A este personaje de
ficción, cúmulo de proyecciones, se atribuyen los propios impulsos malévolos,
culpabilizantes y vergonzantes. Dichos impulsos se perciben luego como
impuestos desde fuera (las "tentaciones del diablo"), lo que resulta
psicológicamente mucho más manejable, por lo menos a corto plazo, que si son
identificados como propios. No nos es fácil reconocer la maldad, las
aberraciones, la crueldad que, en mayor o menor grado, llevamos escondidas en
nuestro ser.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0a3wOpKrGCAvIIm4_ONXPV8FvwFUhHNHDhdfGd8J0_2C6cJFMWh_e841P3pfszFvXbOdi2Nk0DxnL_MfeM3dqC_NuAaY4Z55LV0o6fVO1_REiPHtcoA4lDvFVDoWm0MecEQAGLQ/s1600/satan-with-upside-down-cross.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0a3wOpKrGCAvIIm4_ONXPV8FvwFUhHNHDhdfGd8J0_2C6cJFMWh_e841P3pfszFvXbOdi2Nk0DxnL_MfeM3dqC_NuAaY4Z55LV0o6fVO1_REiPHtcoA4lDvFVDoWm0MecEQAGLQ/s320/satan-with-upside-down-cross.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Al demonio se atribuían
también las catástrofes de origen ignoto y todas las enfermedades de etiología
desconocida, antaño la mayoría. El psiquismo humano tolera mal la sensación de
ignorancia ante los fenómenos naturales. Al igual que se creía que el
omnipotente Dios era la causa de aquellos de naturaleza favorable, se pensaba
que el casi omnipotente Satán lo era de aquellos de signo desfavorable. Estas
creencias son vestigios universales de la percepción maniquea de los
progenitores en la infancia. Para el niño pequeño existe, por una parte, la
madre o el padre bueno y, por otra, el malo, ambos todopoderosos (y ambos el
mismo, claro). Estas imágenes escindidas perduran introyectadas en la psique
del adulto, y son las que luego acaban proyectándose. Comprensiblemente,
preferimos pensar que las fuerzas del bien son más poderosas que las del mal.
Lo contrario resultaría demasiado terrorífico. Luzbel era sólo
quasi-omnipotente; por eso no es un dios sino un ángel caído.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6vl_emlvD63p56hUIKdwnLGAe3bmN3RkCp6L1IeCaAPlL9gB5DxO1NZZECNM09HnCtFyPTwPIfPVmKPozlUG1yrYCTu1h25Rg-OVyPTIx4lcftg30xhTTJVvTZcLLshV5k_MU3A/s1600/Luzbel+el+portador+de+la+llum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6vl_emlvD63p56hUIKdwnLGAe3bmN3RkCp6L1IeCaAPlL9gB5DxO1NZZECNM09HnCtFyPTwPIfPVmKPozlUG1yrYCTu1h25Rg-OVyPTIx4lcftg30xhTTJVvTZcLLshV5k_MU3A/s320/Luzbel+el+portador+de+la+llum.jpg" width="174" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las brujas, emuladoras de
Satán, eran "culpables" de toda suerte de desgracias: de plagas, de
aojamientos, de monstruosidades, de horrendos homicidios, es decir, de la
supuesta actualización de tendencias ocultas en la mente de sus semejantes. La
mayor parte de las brujas de tiempos pasados serían probablemente personas
bastante elementales, sin control voluntario sobre su psiquismo trastornado. No
abundarían las simples simuladoras. Con seguridad, serían víctimas de su propia
sugestión. Además, una vez aisladas socialmente, hubo de actuar sobre ellas el
factor de la privación sensorial, capaz de inducir estados psicóticos sobre
todo en las mentes inmaduras. Las supuestas brujas de antaño sentirían de
verdad lo que decían haber experimentado y esto habrá hecho más verosímiles
tanto sus conjuros como sus declaraciones. Por asombroso que parezca, las que
eran jóvenes, en su autosugestión, podían estar convencidas, por ejemplo, de
haber tenido coito con el diablo, a pesar de su doncellez.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij7Y6Tuqd_7O2znszKmcoop0owJqVLMaGjmuAwasPfb5441aaNNXT5lHNLLt0P3mVBJeoxR1QfYMYPdToHUUxXV4YgPb4RmM-sVdk8pyZJJPD7-aquOZ_IZ2b5v0XOrdYXBBYKDA/s1600/La_Brujeria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij7Y6Tuqd_7O2znszKmcoop0owJqVLMaGjmuAwasPfb5441aaNNXT5lHNLLt0P3mVBJeoxR1QfYMYPdToHUUxXV4YgPb4RmM-sVdk8pyZJJPD7-aquOZ_IZ2b5v0XOrdYXBBYKDA/s1600/La_Brujeria.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Una manifestación tan
antisocial como la de la brujería también debió servir de medio de expresión a
la rebeldía propia de adolescentes proclives a oponerse escandalosamente a las
costumbres cristianas de sus mayores. En el caso de las viejas, la brujería
activa —no la simplemente asumida por los lugareños— debió vehiculizar
sentimientos de venganza ante su apartamiento social. Además, siendo el núcleo
central de la psicología de la bruja su supuesta posesión de poderes
especiales, se entiende que esta identidad resultase compensatoriamente
atractiva sobre todo a las personas con sentimientos de inferioridad basados en
deficiencias o situaciones desfavorables, o en una inmadurez general.
Claramente, la identidad brujeril de estas mujeres se prestó también a la
satisfacción de tendencias masoquistas, por su calidad de perseguidas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ciertamente, los delirios
de las brujas fueron igualados por las fantasías de sus perseguidores
religiosos. La compilación de éstas más notable e influyente fue, sin duda, el
Malleus Maleficarum, enciclopedia demonológica escrita a finales del siglo XV
por dos monjes dominicos alemanes, Kramer y Sprenger, con bula papal de
Inocencio VIII, que tuvo como finalidad el asistir a los inquisidores en su
exterminio de las brujas. Este tratado ha sido acertadamente considerado por el
psicoanalista John Nemiah (1980) como "uno de los grandes libros de la
psicopatología". <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYrameAFF6tfsKFXRIQukgn8CtkkGmIfQQ2YyrjpizpxBK9ibvBqGhq4iVGcSR5mf_mZT3N2Bw3KadoIBtDgm3eWjBKkKqyDEPQhIm_iEtulyhRHtbn-mqixKGktneeXqpW8oYg/s1600/Malleus+1582.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYrameAFF6tfsKFXRIQukgn8CtkkGmIfQQ2YyrjpizpxBK9ibvBqGhq4iVGcSR5mf_mZT3N2Bw3KadoIBtDgm3eWjBKkKqyDEPQhIm_iEtulyhRHtbn-mqixKGktneeXqpW8oYg/s320/Malleus+1582.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La estructura del discurso
del Malleus Maleficarum es la siguiente:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">1.Este crimen (la
brujería) es el más grave de todos los conocidos hasta ahora y la frecuencia de
las brujas es tan alarmante en la actualidad que estamos ante una emergencia
que sólo podrá combatirse mediante una guerra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">2.Todo aquel que dude de
la existencia de esta emergencia será considerado hereje, cómplice, hechicero.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">3.Los inquisidores son
infalibles y puros y los enemigos son inferiores.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">4.La condena es prueba
suficiente de culpabilidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">5.Cualquier cosa que se
salga de lo usual resultará sospechosa. Se garantiza la continuación de la
masacre mediante la tortura que apunta a delatar cómplices que a su vez serán
torturados para delatar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El resultado es que
termina reduciéndose el poder jurídico o derecho jurídico a la coerción directa
o derecho administrativo policial porque contra el Mal, contra el enemigo, todo
vale y si se cometen excesos son perdonables en aras de ese objetivo superior a
todo que es salvar a la humanidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En efecto, muchos de los
casos descritos parecen historias clínicas sacadas de textos de Psiquiatría
(obsesiones, conversiones histéricas, delirios esquizofrénicos, etc.) Habría
que añadir que la psicopatología que salta a la vista en dicha obra no es sólo
la de las "posesas". En el Malleus Maleficarum puede leerse ejemplo
tras ejemplo de las proyecciones que configuraron los prejuicios oscurantistas
de aquella época, justificados con la lógica más burda. A una anciana que no
había sido invitada a una boda de prosapia en su pueblo, la observan unos
pastores en el monte orinando en un agujero y mojándose los dedos con la orina.
El cielo se nubla y cae un granizo que arruina la ceremonia nupcial. ¡Post hoc,
ergo propter hoc!, (sucede después de esto, luego es por esto). El pueblo
adivina malevolencia en la mujer o le atribuye la que ellos habrían
experimentado en su situación de exclusión. La pobre vieja es acusada de
practicar brujería y sentenciada a morir en la hoguera.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEJrwJrqRM9X57d6liiP_DvY2Vlmxq1ntC-AjJiZGhNCgWDmTTYYICELEivEhAsFGtdNHON8cgqX8yYHhqgaCig6Vulh1csmJw9k1776msGsBODSnx7DS7hRdEecOUkWXlb0ABZA/s1600/decameroni-iv-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEJrwJrqRM9X57d6liiP_DvY2Vlmxq1ntC-AjJiZGhNCgWDmTTYYICELEivEhAsFGtdNHON8cgqX8yYHhqgaCig6Vulh1csmJw9k1776msGsBODSnx7DS7hRdEecOUkWXlb0ABZA/s320/decameroni-iv-1.jpg" width="206" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los elementos eróticos y
misóginos eran fuertes como puede esperarse de una sociedad reprimida
sexualmente, dominada por varones, con inquisidores procedentes de la clase de
los curas, nominalmente célibes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">- Aproximadamente el
85% de los acusados de la brujería fueron mujeres,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">- La actividad
sexual ocupaba un lugar privilegiado en los delitos que se les imputaban. En
los juicios se prestaba atención minuciosa a la calidad y cantidad de los
orgasmos en las supuestas copulaciones de las acusadas con demonios o el diablo
y a la naturaleza del "miembro" del diablo (frío, según todos los
informes). </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/73/52/31/73523107f9c1ce907ad1497725ec4907.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/73/52/31/73523107f9c1ce907ad1497725ec4907.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Según los inquisidores, el método del diablo para reclutar adeptos
era la seducción, y las orgías y los aquelarres periódicos eran la recompensa
para sus fieles servidores. Los jueces sentían una curiosidad insaciable por
los detalles de esas relaciones sexuales, y su diligencia en forzar los
interrogatorios se veía recompensada con todo tipo de sucias fantasías, lo que
demuestra que el celo puesto en perseguir a las brujas tenia motivos bastante
carnales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">- Las mujeres que fueron
acusadas de practicar la brujería eran por lo general jóvenes y muy
atractivas, todo lo contrario de la imagen estereotipada de una bruja.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">-
Las "marcas del diablo" se
encontraban "generalmente en los pechos o partes íntimas", según
el libro de 1700 de Ludovico Sinistrani. Como resultado, los inquisidores,
exclusivamente varones, afeitaban el vello púbico de las acusadas y les
inspeccionaban cuidadosamente los genitales. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En los siglos de psicosis
antibrujeril, a las distintas modalidades de herejes les tocó jugar en España
ante el Santo Oficio el papel antonomástico de víctimas propiciatorias,
reservado en otros países para los acusados de brujería, aunque hay que añadir
que la Iglesia llegó a considerar que eran brujos todos los herejes. El
religioso Del Río, doctor por Lovaina, aseguró en su obra Disquisiciones
mágicas de 1599 que, incuestionablemente, los herejes eran magos, recomendando
que se les diese tormento. Apoyándose en estudios de numerosos "eruditos
demonógrafos", expuso la tesis de que Martín Lutero fue engendrado en una
mujer por un macho cabrío. De todo esto se saca la enseñanza de que hasta las
teorías más peregrinas y el odio más enloquecido pueden encontrar justificación
y sortear la racionalidad aun en personas instruidas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Las alucinaciones e ideas
delirantes de los esquizofrénicos, naturalmente, giraban en torno a temas
diabólicos. Los sociópatas argüían que sus acciones delictivas eran producto de
la coerción irresistible de Satán. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXfPEiTDw1dyopcPUrpsvy1RdQH92vkR4xsMTCEyzC_xg4nZSZBHTln1V14D-LrNGjER6RA6Jr2Px0yfiGVHxgOqv8D6Nlune6QkzF7KR0XX_lJfHtst18TDtehnPyDPHLfOq6kQ/s1600/3f0cf1b2bf468e1400dd7d621e1a83db.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXfPEiTDw1dyopcPUrpsvy1RdQH92vkR4xsMTCEyzC_xg4nZSZBHTln1V14D-LrNGjER6RA6Jr2Px0yfiGVHxgOqv8D6Nlune6QkzF7KR0XX_lJfHtst18TDtehnPyDPHLfOq6kQ/s320/3f0cf1b2bf468e1400dd7d621e1a83db.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Estaba claro que había que eliminar a las
abogadas del demonio en la tierra, las brujas, mujeres fálicas con la escoba
entre las piernas, supuestas perpetradoras de tanto mal. Dio esto pie, a su
vez, a que la mitomanía, la credulidad pueril, la sugestión tendenciosa, el
masoquismo y, sobre todo, el sadismo, campasen por sus respetos. Filósofos
reconocidos como Montesquieu y Bodin, contribuyeron activamente a la
propagación de las creencias brujeriles. Jean de Meung calculó que la cantidad
de brujas que en los sabbaths volaban por los cielos de Francia ascendía ¡a una
tercera parte de la población femenina! San Agustín también creyó en las
brujas. Caro Baroja (1966), en uno de sus estupendos libros sobre la brujería, cita
que este insigne padre de la Iglesia, en La ciudad de Dios, afirmaba que
"ciertas mesoneras imbuidas de aquellas malas artes, dando de comer queso
a los viajeros, luego los convertían en jumentos que servían para
transportes".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Como hemos visto, ni la educación
ni la vocación religiosa fueron obstáculo para la psicosis brujeril compartida.
Hasta papas hubo, como Silvestre II, León III o Bonifacio VIII, acusados de
practicar la magia negra. En el siglo XIV, el papa Juan XXII mandó a la hoguera
al obispo de su ciudad natal sospechando que había urdido un maleficio
hechiceril contra él. </span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://misteriosaldescubierto.files.wordpress.com/2008/11/juan22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://misteriosaldescubierto.files.wordpress.com/2008/11/juan22.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Los votos de castidad y obediencia, represores a ultranza
de los impulsos sexuales y agresivos —biológica y psicológicamente imposibles
de eliminar— hacen que las personas que los profesan se hallen más expuestas a
explosiones incontroladas de los instintos. Por ejemplo, en los siglos XVI y
XVII, algunos directores espirituales de las congregaciones de mujeres
corrieron un riesgo serio de ser acusados por éstas de haberlas incitado con
confesiones demasiado inquisitivas a revelar pormenores inmencionables,
haciéndolas tomar consciencia de un mundo insospechado de fantasías y
sensaciones sexuales. Varios de estos sacerdotes, sobre todo los jóvenes y
apuestos, fueron oficialmente acusados de haber creado con artes diabólicas un
convento de posesas. Más de uno fue ejecutado. La historia de la brujería es un
caso social más del retorno de lo reprimido, fenómeno que, no por elemental,
deja de ser espectacular.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://bizzarrobazar.files.wordpress.com/2013/02/urbain-grandier-nuns-loudun.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://bizzarrobazar.files.wordpress.com/2013/02/urbain-grandier-nuns-loudun.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Imaginémonos ahora lo que
serían las reacciones de la población de los medios rurales de hace
cuatrocientos o quinientos años ante la fenomenología brujeril. Por lo que nos
dicen las crónicas y a juzgar por lo que conocemos de la psicología de personas
ignorantes y analfabetas, los allegados y vecinos de aquéllas tomadas por
brujas sucumbirían fácilmente a una psicosis histérica. Se sabe, en efecto, que
solían ver imágenes diabólicas por doquier. También se sabe que, de los que no
compartieron estas alucinaciones, se supuso a menudo que ¡el demonio les había
hecho algún hechizo para impedírselo! Hay que intentar comprender la ominosa
sensación de extrañeza de aquella gente simple de pobres recursos cognitivos y
verbales ante unas manifestaciones siniestras de origen completamente desconocido
y tan alejadas de la impresión que habitualmente les causaban aquellos vecinos
y familiares, ahora seguidores de Satán... Algunos actos sobrenaturales de
brujería fueron "presenciados" por numerosos testigos. Mencionemos
dos testimonios del siglo XVI recogidos por Lisón (1992): "Y luego la
dicha mujer se bajó por la pared abajo, andando de pies y manos, como una
lagartija; y cuando llegó a media pared levantóse en el aire a vista de todos y
se fue volando por él después de haberse todos admirado", y,
"Acompañado [el inquisidor] de una veintena de testigos, soldados la mayor
parte de ellos, para que pudieran dar fe, un viernes, a eso de la medianoche,
instalaron [a la bruja] a que se untara con el ponzoñoso ungüento mágico para
volar al aquelarre; la mujer accedió gustosamente. Una vez embadurnada subió a
una ventana a tal altura que si un gato cayera quedaría hecho pedazos; invocó
al demonio que vino inmediatamente y la condujo por el aire, a vista de
todos". Estos ejemplos estrambóticos de “folie à plusieurs” (locura
conjunta), hoy raros en Europa pero no inexistentes del todo (ovnis, apariciones marianas) ilustran el inmenso,
contagioso y temible poder de la sugestión.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Vtd2haijtwcX122Td7aUr0lbJuKlRn9T1-J2n2OjPQw_4bBplx5plTa0xmrnn62yDxYRqNSpUEorrKKltwjw9mahEyOp9ON_8zLt8157bBIt-ztMU0rShPltrEUrZ24FlR6okg/s1600/mac6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Vtd2haijtwcX122Td7aUr0lbJuKlRn9T1-J2n2OjPQw_4bBplx5plTa0xmrnn62yDxYRqNSpUEorrKKltwjw9mahEyOp9ON_8zLt8157bBIt-ztMU0rShPltrEUrZ24FlR6okg/s320/mac6.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Centrémonos ahora en un
caso particular, el del torturador. No nos referimos sólo al verdugo –que
también- sino muy especialmente a aquel que tiene la responsabilidad directa de
la tortura.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-80439987787638978162015-05-19T23:37:00.001+02:002015-05-20T11:05:33.347+02:00UNA APROXIMACIÓN AL FENÓMENO DE LA BRUJERIA 2/4<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Psicología del torturador.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5B7x4MCWuj21Z0NejUlfx653Tv1sdGfOhkf8vuLPqTtkCtpboMb7OxedM9-Lpr2bvAsfI1YTTbijdeWWk5Msu0IOdopDd3Zce61wo01b_LjNOw08vg9ymtzqAJP2vVN3gBYA1Yg/s1600/executioner-with-axe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5B7x4MCWuj21Z0NejUlfx653Tv1sdGfOhkf8vuLPqTtkCtpboMb7OxedM9-Lpr2bvAsfI1YTTbijdeWWk5Msu0IOdopDd3Zce61wo01b_LjNOw08vg9ymtzqAJP2vVN3gBYA1Yg/s1600/executioner-with-axe.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El torturador es un
enfermo cuya peligrosidad radica en hacer del descuartizamiento, la secesión de
los miembros, la sangre destilada en porciones o inmensamente o el tiempo
mismo, su forma de vida oculta. Es un problema mental ya que el sadismo, hacer
sufrir, se integra a su masoquismo, gozar sintiendo pesar, lo que en la
cotidianidad los hace ser excesivamente débiles cuando no poseen el dominio
sobre el otro a través del arma, el garrote, las esposas o ataduras, e incluso
la máscara que les permite el anonimato brutal. Son valientes sólo cuando están
protegidos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La capacidad que un ser
tenga para torturar a otro no puede ser concebida dentro de los límites de la
normalidad. Cuando uno se plantea el análisis de este tema naturalmente
desemboca, en materia psicología, en el análisis del sadismo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ciertamente podemos
concebir la existencia de un potencial básico de agresión en el ser humano; lo
vemos claramente en la conducta de todo niño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero dicho potencial
agresivo y destructor pasa por todo un proceso de elaboración y canalización
que forma parte del curso normal de crecimiento y desarrollo personal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Cuando el hombre adulto y
normal ingresa a formar parte de la vida en comunidad, la educación y su propio
potencial madurativo lo han transformado en un ser capaz de convivir con sus
semejantes en un nivel de relación digna, decorosa y respetuosa de los demás.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Esto se ha logrado en un
contacto ineludible con el mundo que lo rodea, el cual lo aporta al sujeto un
campo de desarrollo de su existencia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw1D6z1fcrz2zZsGC8x8c7wzS_dXNiv1aU3H2X_eYiwF-YeUWhlPNEjV5Luu_IySWbfywZ72UMJSL40BDFGLqkwCAUfNJ-rOhMQlOcbWZ-SAvU7D5G7Ai-0Es5fLEBV8zfBhhuGg/s1600/0162ed6805f3c767d777558690081f62.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw1D6z1fcrz2zZsGC8x8c7wzS_dXNiv1aU3H2X_eYiwF-YeUWhlPNEjV5Luu_IySWbfywZ72UMJSL40BDFGLqkwCAUfNJ-rOhMQlOcbWZ-SAvU7D5G7Ai-0Es5fLEBV8zfBhhuGg/s320/0162ed6805f3c767d777558690081f62.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Dicho campo tiene su
propia estructura constituida por la tradición histórica, legal, moral, etc.
Este campo se puede modificar en un momento de la historia y no por ello los
hombres normales se ven obligados a hacer una regresión a los estratos más
primitivos de su ser. Ellos han de buscar los canales adecuados para emprender
el mundo nuevo, por si o por no. No se justificara jamás, ni siquiera en nombre
de los más altos ideales, la adopción de conductas que correspondan,
aun distorsionadas, a los niveles más primarios de la constitución humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Porque el hombre en su
crecimiento normal no va superponiendo capas más arriba de las otras, sino que
se va trasformando y modelando en una constante relación dialéctica con el
contexto que lo rodea.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Esto hace que el hombre
adulto no sea niño envuelto por sucesivos estadios de socialización sino una
persona diferente al niño. Posee, como ser adulto, sus propios y
característicos mecanismos para la regulación y orientación de su conducta.
Cuando un individuo exhibe caracteres de conducta que son propios de muy
anteriores estadios de su existencia es porque no ha completado de una manera
armónica y acabada su desarrollo normal. Esto es
en último termino lo que diferencia al hombre normal del
anormal. Lo vemos todos los días en los enfermos de los hospitales
psiquiátricos y en las escuelas de recuperación psíquica. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWP5FOx5ypaxxAG2cGADWdP6ULpmby7pJmz3wahyphenhyphenFykQdfF7MJyMr8dqlHHGoF2UymdS02MQJXatMHd5s8miQWTUXWCNDj9X4Vd-aMPMV6_uDX9q8v9ZhYbFtwLCvigMynkLp8w/s1600/4ea285788903ee8793dd718f77ff5ac8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGWP5FOx5ypaxxAG2cGADWdP6ULpmby7pJmz3wahyphenhyphenFykQdfF7MJyMr8dqlHHGoF2UymdS02MQJXatMHd5s8miQWTUXWCNDj9X4Vd-aMPMV6_uDX9q8v9ZhYbFtwLCvigMynkLp8w/s320/4ea285788903ee8793dd718f77ff5ac8.jpg" width="241" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El ser afectado por muy
diversas causas en su desarrollo intelectual exhibe una conducta agresiva y
destructiva, castigadora y a veces brutal hacia sus semejantes. Se trata aquí
de un atraso en el desarrollo de su inteligencia y de otros aspectos de su
personalidad. No ha podido incorporar los datos inmediatos de su contexto
social, carece de la permeabilidad suficiente para observar y elaborar
internamente las pautas culturales y en consecuencia brota de él la violencia
en sus formas más primarias. La oligofrenia no es la única razón por
la cual se puede producir una carencia evolutiva. Los déficit en los
desarrollos emocionales y sexuales determinan también alteraciones en la
conducta que se manifiesta por las formas más variadas de la agresión, a
menudo altamente refinadas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las características de las
circunstancias, como decía en párrafos anteriores, enfrentan a los individuos a
la necesidad de adoptar estilos de vida. Pero, no hay ninguna circunstancias
que obligue a tomar un estilo de vida anormal cuando no se es normal con
anterioridad.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6dQpjJhYsXBxMcBnQxML1lBAAP5kN2yRzBc0ufEW2uO20JiCqePuxjs9vog7J5LzNohPHxGaFhNbbt5yZJ1-mV2Nqa_UuMZ9ZwUg4XqFso10urbR0dULqPSmKn2chSPUsvTL-vA/s1600/garrote.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6dQpjJhYsXBxMcBnQxML1lBAAP5kN2yRzBc0ufEW2uO20JiCqePuxjs9vog7J5LzNohPHxGaFhNbbt5yZJ1-mV2Nqa_UuMZ9ZwUg4XqFso10urbR0dULqPSmKn2chSPUsvTL-vA/s320/garrote.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Resulta claro que
el psicopatólogo que ningún sujeto puede realizar un acto de
violación sexual, bajo cualquier circunstancia, si no es un violador. Nadie
puede consumar un acto de vejación homosexual si no es un homosexual por lo
menos en potencia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Esto ha sido dicho por
todos los autores que mundialmente, se han ocupado del tema. La tortura
institucionalizada se realiza en el curso de una situación en la cual el acto
pasional no tiene lugar. Es el producto de una planificación perfectamente
deliberada, a través de la cual el planificador es responsable de lo que hace.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">De este modo, el acto de
la tortura, si bien implica para su realizador una estructura de personalidad
enferma, es el fruto de una opción de estilo de vida y en cuya opción la
enfermedad juega una parte de la cosa.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwbpA9v9nZp2lTHzIjdNgJJ6T0HdGQBu-k-wZry5zaq3dG03lqot4z49vUf4ZNLEnyKnNDLKs0W0SNdZCkC_DqnymV7EpqMY-F9wmKLQsIkSifqHTzKkmZfL5ISokap1SkTl0rZg/s1600/nombrefe02-50cc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwbpA9v9nZp2lTHzIjdNgJJ6T0HdGQBu-k-wZry5zaq3dG03lqot4z49vUf4ZNLEnyKnNDLKs0W0SNdZCkC_DqnymV7EpqMY-F9wmKLQsIkSifqHTzKkmZfL5ISokap1SkTl0rZg/s1600/nombrefe02-50cc.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El sadomasoquista padece
de un infantilismo psicosexual; no ha podido desarrollarse, su maduración
es lenta y lleva en si una carga exagerada de agresividad y dependencia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Diríamos que su
vinculación con los demás es muy similar a la del niño con sus padres. Necesita
dominar a alguien pero ser dominado por el, logrando así al mismo tiempo,
libertad y seguridad. Se trata de un sentimiento
paradójico, ambivalente; de ahí que no hablemos de sadismo y
masoquismo separadamente sino de sadomasoquismo. Aparece como una forma
compleja que asume la afectividad y que en ultima instancia, en forma, en forma
simplista, podríamos reducir a la formula libertad-sumisión.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Para el sadomasoquista el
someterse a la fuerza es ser casi tan fuerte como aquel que la ejerce. El
placer que produce ser flagelado o promover dolor a otro nos parece un carácter
secundario del sadomasoquismo; lo más importante es la relación
afectiva de naturaleza ambivalente que se genera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWtIEuJ3KJrF0ljo9c8hk55FnDCpNX_cRHzvb0ZGOcFL5S3zMtdvYtK6zAlbT1JgRqExa0DOHVD9XJibF0RFvn1QZ50TgTFr6Q5N4gsIqfCrPkYRQlsIUgfZTJU41zE45gGP18Wg/s1600/s-l1000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWtIEuJ3KJrF0ljo9c8hk55FnDCpNX_cRHzvb0ZGOcFL5S3zMtdvYtK6zAlbT1JgRqExa0DOHVD9XJibF0RFvn1QZ50TgTFr6Q5N4gsIqfCrPkYRQlsIUgfZTJU41zE45gGP18Wg/s320/s-l1000.jpg" width="255" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Entendemos que este
análisis se ajusta cabalmente a la personalidad del torturador. En efecto, el
torturador satisface su necesidad de dependencia ejecutando la orden de quien
lo utiliza como instrumento y colma de aspiraciones de dominio convirtiéndose
en el dispensador de la vida o de la muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En
este último aspecto, sádico propiamente dicho, asume su papel más
despreciable socialmente. No pretende solazarse solamente con el dolor del
otro, sino destruirlo como persona. Su principal deseo no es lastimar sino establecer
su superioridad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por lo general el
torturado es visto como un individuo fuerte, independiente, libre, con una
ideología propia, capaz de establecer y romper relaciones interpersonales.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Es contra esto que no
puede el torturador, el sadomasoquista, y de la única manera como logra
imponerse al otro es destruyéndolo en su univoca personalidad.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgvctOc_HbuHh-aEul6CF-DV6Soiy9TtWKQTPaBA1kJX-WBqDCDlG68zPcHAqqH7MRXiJzqfaozHD-iVTMAOfU3XN7A8JHte_ReZuxMiE25IlDJGlhZEkf1vP_I2_yjEieX1m9MA/s1600/70fcdde4351cf42a8fd50886840eaa88.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgvctOc_HbuHh-aEul6CF-DV6Soiy9TtWKQTPaBA1kJX-WBqDCDlG68zPcHAqqH7MRXiJzqfaozHD-iVTMAOfU3XN7A8JHte_ReZuxMiE25IlDJGlhZEkf1vP_I2_yjEieX1m9MA/s320/70fcdde4351cf42a8fd50886840eaa88.jpg" width="273" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">De ahí que sean validos
para el todos los procedimientos de tortura, físicos o morales. Tiene que
sentir que posee al otro ya que no se posee a si mismo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Y cuando cree que lo ha
logrado o que esta a punto de hacerlo, se torna humanista, contemporizador,
bueno, asume el rol de la figura paterna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero si no es escuchado,
si no obtiene los fines objetivos que se ha propuesto (declaración o
delación) tampoco logra sus fines subjetivos (dominación, dependencia del
otro). Como por su particular organización psíquica no puede resolver su
conflicto básico de relación afectiva, cierra su problema circular tornando a
la tortura o a la amenaza. Llega a liberar al torturado pero bajo amenaza,
forma de dominio a la distancia, única manera de no romper una relación que no
puede establecer de otro modo. El torturador, el sadomasoquista esta
terriblemente solo, porque está gravemente enfermo.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBgE6naTwU03eIEmFW7IulX5Qy7ZX3k0NqdPNhzyAOL8hyxUd3xvLFlayfl4ZgAvm3EEQanJ5RLsDxRSIez-gXhOqUth3j3zlsqtc4UFtlfG7R8Jm8tfrB99YWGNHaScUyQH5hw/s1600/23694da09fc590fa9aadb7f352d5bde3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBgE6naTwU03eIEmFW7IulX5Qy7ZX3k0NqdPNhzyAOL8hyxUd3xvLFlayfl4ZgAvm3EEQanJ5RLsDxRSIez-gXhOqUth3j3zlsqtc4UFtlfG7R8Jm8tfrB99YWGNHaScUyQH5hw/s320/23694da09fc590fa9aadb7f352d5bde3.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ni con su mandante ni con
su torturado logra establecer una relación definitiva, segura y con ella
alimenta la causa de su enfermedad; la carencia afectiva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Desde un punto de vista
psicológico, quiero dejar bien aclarado mi opinión acerca de la personalidad
sadomasoquista del torturador, reiterando su condición de enfermo resultante de
una organización familiar o social igualmente enferma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El sadomasoquista puede
ser responsable de sus actos en última instancia, pero es un producto
de una forma particular de relaciones interpersonales.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El hecho de que su escala
de valores sea repudiable no significa que el único responsable de su ejercicio
sea él. Lo son: por un lado, quienes participaron en su desarrollo
y, por otro lado la sociedad que a la vez de haber generado las causas de la enfermedad
familiar, mantiene y utiliza al enfermo para sus designios igualmente
patológicos.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSWpZpCVAvomHS7VMgJsrnWomdXCJCeMvDJD9IEcLEMvNcjSC-pfr4g5NoIMtq1PMrGmtv1iyE2JEK56LoOaw52aHNa5XtDzhOMSlGrRBaSTMHeo8poqqP-zrgaKpu4LBnoalRuA/s1600/torquemada1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSWpZpCVAvomHS7VMgJsrnWomdXCJCeMvDJD9IEcLEMvNcjSC-pfr4g5NoIMtq1PMrGmtv1iyE2JEK56LoOaw52aHNa5XtDzhOMSlGrRBaSTMHeo8poqqP-zrgaKpu4LBnoalRuA/s320/torquemada1.jpg" width="272" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La tortura
es abyecta porque tiene el sentido de un ataque moral. Este ataque a
la norma moral o al principio ideológico se dirige a romper el eslabón que la
sustenta, y así provocar la claudicación moral del torturado. Se pretende con
esto que lo que se defiende en el plano moral o ideológico pierda valor con
esta claudicación. Todos lo que participan en la misma ideología sufren las
peripecias del torturado y se debilitan o fortalecen según este fracase o
triunfe sobre los torturadores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por esta razón hay un real
e importante empecinamiento para que el torturado fracase, porque no solamente
lo debilita transitoriamente, sino que lo anula definitivamente como persona
pensante, y todo esto tiene repercusión en la propia ideología por la que es
sometido a la tortura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La repulsa universal de la
tortura deriva del contexto en el que la agresión se realiza: un sujeto
torturador, actúa sin la atenuante del arrebato emociona y arremete, por
mandato, a un sujeto inerme, siguiendo un plan quesee desarrolla en el tiempo y
usufructuando el privilegio de la impunidad circunstancial – ya que el
torturado está indefenso – y de la impunidad residual, ya que el torturador
está protegido por quienes ordenan la tortura.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukt7H4tPPV4jVp9fe439i8-8ju9-2Wv4yaCNEauc8fIzgSHPClh2Vor9zt181tYqHrEl3zmW-U4xdJdIgcWvuA61W7_gyjPQKUxu2sUOWPKEjR_IIyCMErDMnHTN2PpkIWI2Uqw/s1600/6afd62a6b65c87f5ae86adef81fbf465.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukt7H4tPPV4jVp9fe439i8-8ju9-2Wv4yaCNEauc8fIzgSHPClh2Vor9zt181tYqHrEl3zmW-U4xdJdIgcWvuA61W7_gyjPQKUxu2sUOWPKEjR_IIyCMErDMnHTN2PpkIWI2Uqw/s320/6afd62a6b65c87f5ae86adef81fbf465.jpg" width="217" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La agresión se lleva a
cabo por la doble vía del ataque corporal y de los más variados procedimientos
con los que se obliga al sujeto a someterse a las condiciones más humillantes.
Todos los relatos de las torturas tienen caracteres semejantes.: celda con
excrementos, golpes, interrogatorios confusos, insultos, amenazas y ataques
sexuales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Todos estos procedimientos
están orientados hacia la claudicación de la escala de valores del torturado,
exigiéndole que abandone sus principios en defensa de su vida severamente
amenazada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El ataque sexual, que es
una forma constante de tortura, requiere un amplio margen sádico para poder ser
realizado, así como un alto coeficiente de resentimiento social. La mayor parte
de los torturados son personas severamente perturbadas del punto de vista
psicológico, correspondiendo la mayoría de ellos a personalidades psicopaticas
y a sujetos intelectualmente marginales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las características
personales del torturador hacen que sean tratados por sus mandantes como meros
instrumentos despreciados.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhdQG1I7Qs-CWgj5Afic32uPRf-HSy5z-zDl75uEmfSiaGGEhN_dn_WU0uAc_Ujd2nQw-RZnogcZ8F2LIQVdeLszzlxXdVyMzc00NyMS-qot-8t3Q1NiEeu9QS3PnrNz76puX9HA/s1600/haxan-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhdQG1I7Qs-CWgj5Afic32uPRf-HSy5z-zDl75uEmfSiaGGEhN_dn_WU0uAc_Ujd2nQw-RZnogcZ8F2LIQVdeLszzlxXdVyMzc00NyMS-qot-8t3Q1NiEeu9QS3PnrNz76puX9HA/s320/haxan-1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La existencia de torturas
es un índice de crisis social. Cuando aparecen estos métodos de represión, es
porque un sistema de valores caducos pretende subsistir sobre los principios
emergentes, a los que solo puede oponer la fuerza del poder arbitrario.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por eso la tortura tiene
algo de gran teatro del horror. Una mascarada tenebrosa dirigida a la víctima y
al público implícito…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Esta mascarada da sentido
del exhibicionismo del esbirro, de su preparación de la escena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">¿Y que es la escena? ¿Como
es la escena? Un festival de sangre. La victima esta presa; es esencial hacerle
sentir que está totalmente en manos de sus torturadores, bajo su dominio
omnipotente. Partiendo del hecho de que aquella no puede responder directamente
a la agresión, se trata de crear la atmósfera de anonadamiento y terror en que
siente que le pueden hacer cualquier cosa: “ te vamos a romper el culo” “ te
vamos a destrozar los huevos”, “ te vamos a violar”, “te vamos a cortar las tetas”,
“ a tus hijos les vamos a decir lo que te estamos haciendo”, “ a tu marido y a
tu mujer los vamos a dejar espantosos”, “ no vas a poder caminar ni respirar,
te vamos a ahogar”. Es tan importante como lo que efectivamente se le hace al
prisionero, el clima de amenaza. Amenaza terrorífica que es el agente psíquico
de la promesa de disolución de la persona del detenido.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpgPI9fxIxfdqPf-N7Hkux5vpODM-0phIBTLC8tqO-YmPd4N9548aiYEYHoKFxc2Ize9FXCh5P8hGfsVt8MncIWj12gt_F5fP5Ap6yOiE3r-O9ZwWYgavN_VYfJ1fXdUh0iRrbjg/s1600/miedo1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpgPI9fxIxfdqPf-N7Hkux5vpODM-0phIBTLC8tqO-YmPd4N9548aiYEYHoKFxc2Ize9FXCh5P8hGfsVt8MncIWj12gt_F5fP5Ap6yOiE3r-O9ZwWYgavN_VYfJ1fXdUh0iRrbjg/s320/miedo1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Festival de la mugre, si.
Actuación desenfrenada de los núcleos perversos del, en este momento del
suplicio, agente policial. Revancha de la impotencia de su niño sádico y
envidioso contra el goce y la creatividad de sus padres. Allí está el otro o la
otra, no ya una persona sino, desde ahora, simple objeto para ejercicio del,
aquí en esta cámara, torturador. La idea final del torturador es algo parecido
a : “mosca, te voy a aplastar, pero antes te voy a hacer sufrir un poco, vas a
sentir como estallan tus partes como brota tu sangre”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A propósito del tema de
los torturadores podemos recordar lo que sucedió en la última guerra
mundial. Las autoridades del ejército aliado denunciaron primero,
juzgaron y castigaron después, a los que fueron llamados criminales de guerra.
Entre estos estaban los torturadores de los campos de concentración alemanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Todos los pensadores y
científicos demócratas estudiaron y criticaron severamente, y así lo
hicieron público a través de una fuerte promoción publicitaria, las
monstruosidades practicadas por la gestapo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Es decir que no se
justifico la tortura ni aun en circunstancias de guerra ni por razones de
seguridad de estado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En los documentos
del ejército norteamericano a propósito del juicio
de Nuremberg se ve discriminar claramente aquellos individuos que
lucharon frontalmente por una ideología, aun equivocada, de aquellos otros que
cometieron actos de verdadero salvajismo en las cámaras de tortura. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2013/02/15/article-2279410-179C387C000005DC-513_306x423.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.dailymail.co.uk/i/pix/2013/02/15/article-2279410-179C387C000005DC-513_306x423.jpg" height="320" width="231" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Estos
últimos fueron considerados como psicópatas, perversos, todos ellos fueron
fuertemente distorsionados en su estructura intelectual, emocional y sexual. Y
en ellos recayeron las penas más importantes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las funciones de las
brujas<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero entonces, cuales eran
los motivos que sirvieron para llevar a las brujas al cadalso?.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Podríamos determinar dos
tipos de funciones que podían llevar a una persona a tener que soportar la
acusación de brujería. Unas las reales, las podríamos definir como funciones
terapéuticas. En las zonas rurales, entre las clases populares, la curandera,
conocida como “domina herbarum” –la señora de las plantas- y más corrientemente
como Belladona –buena o bella señora-, recibía el mismo nombre que se daba a
las hadas, y a la planta de gran poder curativo, muy utilizada en la farmacopea
medieval. Como ya dijimos en el post anterior, siguiendo el ejemplo de nobles,
obispos y reyes, se produjo un cambio en la mentalidad con que el pueblo se
enfrentaba al dolor y la enfermedad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los ricos iban al médico,
la gente del pueblo a la curandera. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Gz0bm3RzxUkwJ1Cy1Y5PWvaAIYRFKVb8nBt80117S2DVIAGREkibsfh2gDp2FQTjVhhgVUPW_SgleYDhgteLTqYAk94AnG9IBu1G2453Y2_akkx43A8SJ_YCiNnfK_zDvFStrg/s1600/1501.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Gz0bm3RzxUkwJ1Cy1Y5PWvaAIYRFKVb8nBt80117S2DVIAGREkibsfh2gDp2FQTjVhhgVUPW_SgleYDhgteLTqYAk94AnG9IBu1G2453Y2_akkx43A8SJ_YCiNnfK_zDvFStrg/s320/1501.jpg" width="288" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Solía ofrecer remedios
naturales que se enfrentaban con éxito a la mayoría de las enfermedades,
ayudaba en los partos, curaba en los casos de heridas, contusiones, roturas de
huesos, infecciones. Por lo que hemos podido comprobar con los brujos sanadores
de muchos pueblos indígenas de la actualidad, disponían de unos conocimientos
amplísimos y una gran pericia sanatorial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La transmisión de esos
conocimientos -que se daban en un medio que no conocía apenas la escritura- se
producía directamente de maestra a discípula, a lo largo de muchos años de
aprendizaje. A menudo dicho aprendizaje se veía complementado con el
intercambio de conocimientos con otras curanderas, en los llamados “esbats”,
que a menudo los Tribunales transformaron en Sabbats o Akelarres. Como és
lógico la mayoría de esas curanderas eran gente de avanzada edad, pues en la
juventud y madurez, las mujeres debían atender a las funciones domésticas y al
trabajo en los campos y normalmente viudas, que malvivían con lo que los
pacientes –igual de pobres y miserables que ella- le podrían dar. Solían vivir
en cabañas, o en refugios en medio del bosque alejadas de los pueblos, porque
evidentemente no tenían recursos económicos, tras la pérdida del marido y la
emancipación de sus hijos/as.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://f7.mb-content.com/pictures/663/44/4/1444663_JJBMBWMDMYWUAUY.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://f7.mb-content.com/pictures/663/44/4/1444663_JJBMBWMDMYWUAUY.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Y aquí traigo a colación
una anécdota personal, vivida en mi peregrinación a Santiago a mediados de los
80, en la parte más interior de la ría de Noya. Alquilamos una barquita de
pescadores para que nos diese un vuelta por la ría para observar los
maravillosos paisajes de alta montaña, a la orilla del mar, con las vacas
pastando, con los cuartos traseros y la cola en el agua...Lógicamente surgió el
tema del “haberlas haylas”, de una cosa pasamos a la otra y finalmente me hice
con la dirección de una de ellas...Fuimos a verla, yo cargado de máquina de
afotos, papel y boli y unas cuantas preguntas “interesantísimas” sobre la
brujería, etc., etc., etc.,...apenas me respondió claro!, me cobró unos cuantos
duros por nada y en menos de diez minutos me ventiló...pero ni el lugar, ni
ella, ni las pocas cosas que me dijo valían mucho la pena, apenas las recuerdo,
lo que sí me quedó grabado fue como enseñaba a su nieta, una niña de 7 u 8 años
a romper hechizos, con unas tijeras y unos trozos de papel de periódico,
auténtica lección de antropología, inolvidable.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzRk0iLr_CmxMHg6LUIItKnVgfRJIgWWxsTiHc2vpjqMO4jyEBHDzn7C2Kb-iTG1A3QycxQHoYpnusGVGHEbJF6kHOu10uFJ_Gm7eGycIjfRNxAkVH2nRuGldHJY4NX-u3mq1aiA/s1600/f135b850b0bd8da839ae97dd8c17fa69.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzRk0iLr_CmxMHg6LUIItKnVgfRJIgWWxsTiHc2vpjqMO4jyEBHDzn7C2Kb-iTG1A3QycxQHoYpnusGVGHEbJF6kHOu10uFJ_Gm7eGycIjfRNxAkVH2nRuGldHJY4NX-u3mq1aiA/s320/f135b850b0bd8da839ae97dd8c17fa69.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Cuando la curandera
conseguía tener éxito, era la “Domina herbarum”, la Belladona, todos la
apreciaban y respetaban... Sino...Que pasa hoy cuando un médico no nos cura?, o
cuando se equivoca?, pues que le metemos un pleito - si tenemos las ganas y el
suficiente tiempo y dinero para ello-, que creéis que harían en aquellas
circunstancias?, pues sencillamente llamarla bruja...Una joven madre que pierde
a su hijo de pocos días, en su desesperación a quien culpará de esa muerte?
Alguien ha de tener la culpa, no?, pues claro, la curandera, que ahora pasa a
ser la “bruja esa”, y ya está!. En ambos caso, tanto la Belladona, como la
bruja eran temidas, por su poder sobre la vida y la muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Cualquier mujer que gozara
de cualquier tipo de independencia era proclive a ser considerada bruja. Los
inquisidores creían que las mujeres que quedaban fuera del control masculino,
al margen de su tutela a través de la familia, o que se mantenían fuera o en
los bordes de los roles femeninos prescritos para ellas, eran elementos
perturbadores del orden social establecido. Mujeres solas, solteras o viudas,
pobres, viejas, extranjeras, melancólicas, sanadoras, el espectro podía ser
variado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las mujeres sin hombres,
solteras y viudas, mayores de cuarenta años, podían fácilmente ser consideradas
brujas, pero muchas también eran casadas, jóvenes... Las extranjeras también
podían ser un objetivo fácil, ya que por ser mujeres y recién llegadas, eran
objeto de desconfianza. Muchas brujas eran mujeres que tenían o actuaban con
independencia, que estaban dispuestas a replicar y a defenderse. En Inglaterra
las mujeres que sabían nadar eran consideradas brujas, ya que si sabían nadar
era porque el agua las rechazaba. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzYULmT7h_HfYR4a_RCV2fqKGBeTO94-Pom9jzUihXyl0NLkPrWrQyQpiUoNkuaPwQ-qJDjH_53g8t0nTzrXrsCq9SVoDveDEGnm3ZvXrUVHnPKYFVVImo0j1y1QGe1XPKmbMiw/s1600/caza-brujas5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzYULmT7h_HfYR4a_RCV2fqKGBeTO94-Pom9jzUihXyl0NLkPrWrQyQpiUoNkuaPwQ-qJDjH_53g8t0nTzrXrsCq9SVoDveDEGnm3ZvXrUVHnPKYFVVImo0j1y1QGe1XPKmbMiw/s320/caza-brujas5.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las brujas eran en muchos
casos mujeres de extracción campesina y pobre. Esto es cierto para la mayoría
de las sanadoras, aunque también las había con una situación social acomodada.
Las sanadoras de extracción pobre y campesina trabajaban para la comunidad,
para las clases populares. En general eran las únicas que asistían a los
pobres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por otra parte, otro
sector que padeció la persecución durante la caza de brujas fueron las
comadronas. Muchas de las mujeres acusadas de brujería fueron comadronas. Esto
se explica por el hecho que durante la Edad Media y Moderna, existía la idea
generalizada de que el nacimiento tenía cualidades mágicas y que por esta
causa, las comadronas, al conocer los misterios del nacimiento, tenían poderes
especiales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las mujeres habían
ejercido como sanadoras desde hacía siglos, existiendo una larga genealogía de
mujeres sanadoras. En Europa fueron las responsables de la salud de la
comunidad hasta que se inició la caza de brujas, siendo conocedoras,
transmisoras y revisoras de una sabiduría ancestral popular que se transmitía
de madres a hijas. De hecho, para diversos estudiosos y estudiosas son
consideradas las primeras médicas y anatomistas de la historia de occidente,
además de las primeras farmacólogas, con sus cultivos y recolección de plantas
medicinales. Eran las conocedoras de los secretos de la medicina empírica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por esta causa eran
conocidas por la comunidad como “mujeres sabias”. Sin embargo, las instituciones,
temerosas de su influencia las llamaron “chafarderas”, antes de llamarlas
brujas. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.elgrantarot.es/varis/Mandragora3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.elgrantarot.es/varis/Mandragora3.jpg" height="320" width="253" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las mujeres conocían las
aplicaciones medicinales de muchas hierbas y plantas y el conocimiento sobre
muchas de ellas se aprendían de generación en generación desde tiempos
anteriores a la institucionalización del cristianismo. Al mismo tiempo
descubrieron nuevas fórmulas y aplicaciones a través de la experimentación. La
gente consideró este conocimiento como un cierto tipo de magia, al igual que lo
creyeron los jerarcas de las iglesias cristianas y los gobernadores de los
estados. Parece ser que estas mujeres mezclaban sus prácticas curativas con
viejos ritos paganos anteriores al cristianismo. Esta pátina mágica que
arropaba el conocimiento de las plantas y la elaboración de cremas y ungüentos
parece derivar de estos viejos ritos religiosos. Éste fue uno de los factores
que contribuyó a considerar la existencia de una especial relación entre estas
mujeres y el cuerpo, con el sanar del cuerpo pero también con la relación entre
cuerpo y mente.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.farmacia-museoaramburu.org/wp-content/uploads/2012/12/Extracto_de_Belladona-e1358442513871.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.farmacia-museoaramburu.org/wp-content/uploads/2012/12/Extracto_de_Belladona-e1358442513871.jpg" height="320" width="201" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las brujas-sanadoras
usaban analgésicos, calmantes y medicinas digestivas, así como otros preparados
para aminorar los dolores de parto, a pesar de la postura contraria de la
Iglesia, por la cual a causa del pecado original las mujeres debían parir con
dolor. Usaron la belladona para parar las contracciones de la matriz en caso de
posible aborto y algunas fuentes apuntan a una bruja inglesa como descubridora
de la digitalina, que se utiliza actualmente para tratar las enfermedades coronarias.
Estas mujeres sabias también aconsejaban a mujeres sobre métodos
anticonceptivos y practicaban abortos. De hecho, Paracelso, considerado el
“padre de la medicina moderna”, afirmó en el siglo XVI que todo lo que sabía lo
había aprendido de las brujas. Con la caza de brujas, parte de este
conocimiento se perdió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los profesionales hombres,
procedentes de familias acaudaladas, presionaron contra la posible competencia
de las mujeres sanadoras recibiendo el apoyo de los estamentos privilegiados,
que se dieron cuenta de la importancia de controlar las fuentes del saber,
siendo la medicina una de las primeras disciplinas que la Iglesia y el estado
tenían un especial interés en controlar. La organización institucional de la
medicina era importante en este proceso de control de las fuentes del saber,
debido al prestigio y la reputación que conllevaba, pero, sobre todo, porque
implicaba controlar decisiones sobre la vida y la muerte, sobre locura y no
locura, etc. Las mujeres estaban por supuesto excluidas de este círculo
elitista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las primeras mujeres
sanadoras acusadas fueron mujeres instruidas que trabajaban para clientes de la
misma extracción social, es decir, para los estamentos privilegiados. En el
siglo XIII la Universidad de París acusó a Jacqueline Felicie de practicar la
medicina ilegalmente. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/f5/04/64/f50464a20003386bd8abb6dcf0890bbe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/f5/04/64/f50464a20003386bd8abb6dcf0890bbe.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Nadie dudaba de su capacidad o profesionalidad sino al
contrario, fue usada en su contra, porque se atrevió a sanar a otros siendo
mujer, cuestionando la competencia de los médicos y demostrando que podía curar
en casos en que los médicos habían renunciado. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVuUo8TyfM_yr32I0OHr7PBjxwrmX-ZfMSDWHJ7lileXsGP1WEws4kn40Saa8wdxf_Ex7tPMNh0nIOkvuluaZadGgRiW6txw_R1F_WMNoilwZdjQQ9VnYCK6jCadFBipSV1Mj2Zw/s1600/plantas-medicinales.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVuUo8TyfM_yr32I0OHr7PBjxwrmX-ZfMSDWHJ7lileXsGP1WEws4kn40Saa8wdxf_Ex7tPMNh0nIOkvuluaZadGgRiW6txw_R1F_WMNoilwZdjQQ9VnYCK6jCadFBipSV1Mj2Zw/s320/plantas-medicinales.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por otra parte, las
fuentes que se han estudiado hasta ahora apuntan a que establecieron redes y se
reunían para intercambiar conocimientos sobre hierbas medicinales a la vez que
se constituían en mediadoras para la divulgación de diversos tipos de noticias,
alimentando las relaciones entre mujeres. Es posible que estas redes estuvieran
relacionadas con las rebeliones campesinas de la época, ayudando por ejemplo a
su difusión.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Imaginarias<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.4799995422363px; text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><br /></span>
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><br /></span>
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El primer significado que daban
los europeos a la brujería era el de una práctica de la magia nociva, negra o
maligna. Creían en la magia simpática y estaban convencidos de que se podía
asesinar una persona clavando agujas en un muñeco realizado a imitación de
la víctima, estaban convencidos de que había personas que provocaban
granizadas sobre las cosechas, la impotencia de un recién casado...</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">Así
pues, la brujería tendría algo que ver con las primitivas creencias mágicas y
en la afirmación en los</span><span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"> </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">maleficia</i></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">(maleficios).
Además, aquí podemos encontrar el mayor parecido entre la brujería europea y la
práctica actual de la brujería en sociedades primitivas no europeas o en
culturas modernas como el vudú.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizrr4nHIg6OAxD7az6wGQTyAyEGgBN6VbP5ZdpTEoyE-MitL7zGPyzciWVNh1xZHB9HCxX1kztbu8Hj_e3-oMdXi1LlV7gt9SK7vgM0BZKAEKaI_rDuaUvLBwF1CBouSHxQcVnbA/s1600/Doll_with_pins_in_it%252C_Museum_of_Witchcraft.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizrr4nHIg6OAxD7az6wGQTyAyEGgBN6VbP5ZdpTEoyE-MitL7zGPyzciWVNh1xZHB9HCxX1kztbu8Hj_e3-oMdXi1LlV7gt9SK7vgM0BZKAEKaI_rDuaUvLBwF1CBouSHxQcVnbA/s320/Doll_with_pins_in_it%252C_Museum_of_Witchcraft.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La primera
característica de los <i>maleficia</i> consiste en ser actos mágicos,
más que religiosos. La segunda es que son actos nocivos, más que benéficos. En
la práctica de la religión los hombres se limitan a suplicar a los espíritus o
deidades de quienes esperan o confían que provoquen los resultados deseados. Si
la petición fracasa es porque dios no se ha dignado a satisfacer su demanda.
Otra de las características de la religión es que se trata de una actividad
comunitaria y organizada, al contrario que la magia. La religión se sirve de
las artes de la persuasión, tratando a los seres superiores con un sentimiento
referencial. Muchas religiones han evolucionado progresivamente a partir de la
magia, mientras que otras han degenerado en magia. Los efectos de la actividad
religiosa son muy a menudo beneficios empíricos y profanos, exactamente iguales
a los de la magia, lo que provoca la confusión entre religión y magia. En
la magia, los dioses no intervendrían y los objetivos serían inmediatos,
profanos y empíricos, mientras que la religión tendría un carácter organizado,
público, suplicatorio y teológico: sus objetivos no serían empíricos ni mundanos,
buscando la inmortalidad, en el más allá. También existiría una magia que
tendría carácter público, como la practicada en Roma y supondría la
intervención de dioses y otros espíritus; pero también existen diferentes
formas de religión que presentarían características mágicas, con
actividades en las que el ser humano domina o manipula fuerzas
misteriosas y sobrenaturales. Las actividades en las que se suplica y se deja
el poder en manos del espíritu o la divinidad serían fundamentalmente religiosas.</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><br /></span>
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWLH4xBmPBvzZ_D6u6RZfa1YCKq5WxpzVTqoIIABG0mppiEM6d0VQiCfik4rG6CZe2Z2pDVIFx22u50DerKfsTQPyvMBSgNzF8u2V8cIDkHIvlTRWfFFQwHv2UzmK-3llaIEbLA/s1600/brujas_William_Waterhouse_-_Magic_Circle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWLH4xBmPBvzZ_D6u6RZfa1YCKq5WxpzVTqoIIABG0mppiEM6d0VQiCfik4rG6CZe2Z2pDVIFx22u50DerKfsTQPyvMBSgNzF8u2V8cIDkHIvlTRWfFFQwHv2UzmK-3llaIEbLA/s320/brujas_William_Waterhouse_-_Magic_Circle.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La segunda característica esencial de los <i>maleficia</i> es
que por definición son nocivos. Existe una magia blanca cuyo propósito es
generar algún beneficio para uno mismo o para otro. Se trata de una magia
productiva que quiere estimular el crecimiento de las cosechas o ayudar a las
mujeres a engendrar hijos. También es curativa, pues pretende sanar las
dolencias de las personas. Los actos de magia amorosa caen a menudo dentro de
la llamada magia gris, pues las ganancias amorosas de uno pueden muy bien significar
pérdidas para otros.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">También
existen los llamados hechizos, como la destrucción de la imagen de una persona
para ocasionarle una enfermedad o la muerte, la pronunciación de maleficios y
la utilización de brebajes. La hechicería se puede distinguir del </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">maleficium</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"> por dos
principales razones. La primera es que el hechizo puede ser tanto benéfico como
nocivo. La segunda consiste en que algunos actos maleficios no suponen la
utilización de ninguna técnica, sustancia o parafernalias particulares para
producir sus efectos, como el aojamiento o “mal de ojo”, que supone una actitud
interna del brujo o la bruja, destinada a desear la muerte de una persona.
Estos actos son esencialmente </span><i style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">maleficia</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">, y no constituyen
actos de hechicería. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm25Ei2JLmqIBvaCdg-0n1JFQQaw0nD9tZECd_Xuqk_Lw4CjonqP2RvpIvOccs59sSew7-0QpBVOC8JUxgI64Z53Mm7dzdvI0fufX40hGn7wETG5uJ0fWaK1zjDI6wvhZjS0nopg/s1600/Caza+de+brujas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm25Ei2JLmqIBvaCdg-0n1JFQQaw0nD9tZECd_Xuqk_Lw4CjonqP2RvpIvOccs59sSew7-0QpBVOC8JUxgI64Z53Mm7dzdvI0fufX40hGn7wETG5uJ0fWaK1zjDI6wvhZjS0nopg/s320/Caza+de+brujas.jpg" width="217" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background: maroon; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: maroon;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La magia baja se difunde por transmisión oral. Adopta la forma
de encantamiento y ensalmos sencillos. Casi todos los <i>maleficia</i> atribuidos
a las brujas en la Edad Moderna entran dentro de esta categoría. La mayoría de
brujos y brujas procedía de los estratos bajos de la sociedad. La mayor parte
de la alta magia es magia blanca, mientras que la magia baja utilizaba los
hechizos y maleficios con la pretensión de ocasionar daños a los demás.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">El desarrollo de la creencia en las brujas en la Europa medieval resultó
notablemente influido por un tipo particular de magia erudita o semierudita: el
arte ceremonial de evocar a los demonios. La práctica del </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">maleficium </i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">como
un poder obtenido por el pacto de una bruja con el demonio fue creación de los
demonólogos, conocedores de esta magia erudita. Así en la definición de
brujería intervendría el </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">maleficium </i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.4799995422363px;">y
el pacto con el diablo. La
brujería era demonismo, adoración del diablo. La bruja adquiría sus poderes con
un pacto con el diablo. La supuesta vinculación entre magia y demonismo data
desde el siglo IV, fecha en la que se creía que los magos, al igual que otros
herejes, rendían culto al diablo como dios suyo, en concurridas asambleas
nocturnas a las que solían acudir volando. En estos aquelarres o sabbats,
rendían homenaje al diablo, practicaban la glotonería, realizaban bailes
impúdicos, practicaban infanticidios y canibalismo infantil... es decir, todos
los actos que representaban una inversión de las normas morales de la sociedad.
</span><span style="background-color: lime; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 18.4799995422363px;">Tomado de la Velleta Verda.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por ejemplo, la famosa
acusación que se hacía a las brujas de salir volando montadas en una escoba,
por el agujero de la chimenea para acudir a los akelarres... Supongo que por
muy crédulos que seáis ninguno de vosotros podrá ni suponer que una tontería
así pueda ser cierta...Bueno, por lo menos esa opinión era la habitual en toda
Europa hasta el siglo XIV, así cuando en el S.XIII una mujer alemana confesó a
un sacerdote que ella lo hacía, el sacerdote le recomendó que se tomase unas
infusiones y se tranquilizase, en otras palabras le insinuó que estaba mal de
la cabezota...Pero con el cambio de coyuntura, esa tontería se convirtió en una
de las principales acusaciones y llevó a la hoguera o a la horca a multitud de
mujeres... </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipCGkl5pf97ZIZqDnI8PpjQ4aSRXreUiia92fd2wBoASWBPdgFp_YyiooAtlu-E_LrKgMPfYg-uEvoGxo9gxDRxHyy3UcHzJ4f5HRg4TQSNRIVbU9GTlMsZgTJRjWgJW45kVV49A/s1600/flying-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipCGkl5pf97ZIZqDnI8PpjQ4aSRXreUiia92fd2wBoASWBPdgFp_YyiooAtlu-E_LrKgMPfYg-uEvoGxo9gxDRxHyy3UcHzJ4f5HRg4TQSNRIVbU9GTlMsZgTJRjWgJW45kVV49A/s320/flying-01.jpg" width="216" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Claro que no todos los encargados de juzgar eran igual de cazurros.</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En pleno período de
represión de la brujería, el médico de cabecera del Papa, estaba de vacaciones
por la Selva Negra...Hubo una detención de una pareja de ancianos acusados de
brujería...La mujer declaró repetidas veces que ella era de las que salía
volando por la chimenea, pero el médico – que no podía creerlo- decidió
comprobarlo. Se trasladó hasta el pueblo y pidió al Tribunal que le permitiera
investigar...La mujer le reiteró sus palabras pero añadió que sólo podía
hacerlo en su casa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Imaginaos la movida, el
médico, el tribunal, los gendarmes, el verdugo, too diooos pa casa la bruja...
La mujer puso un barreño en el suelo, cogió un pote con una pomada que vertió
en el barreño, añadió agua y procedió a untarse sus partes íntimas con dicho
mejunje...Al cabo de unos momentos empezó a temblar y sufrir espasmos, hasta
que cayó sin sentido en el suelo. Permaneció durante varios días inconsciente,
aunque el médico utilizó todos sus conocimientos para despertarla, sin éxito...
Cuando finalmente despertó, explicó con todo lujo de detalles su participación
en un akelarre, evidentemente todos los presentes habían podido verificar que
no había salido de la habitación, cuando su marido ya harto de toda esa
historia le dijo que dejara de mentir, ella le respondió que le había puesto
los cuernos con el diablo, bajo la apariencia de un hermoso joven...<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://perso.wanadoo.es/reduno/esera/plantas_medicinales/fotos/beleno2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://perso.wanadoo.es/reduno/esera/plantas_medicinales/fotos/beleno2.jpg" height="220" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El médico intrigado
investigó la pomada y descubrió que estaba formada por diversas plantas
solanáceas: Datura, Mandrágora, Beleño, Belladona, junto con grasa y aceite,
esas plantas contienen una gran cantidad de atropina, una sustancia alucinógena
muy poderosa que actúa en contacto con los vasos sanguíneos de los genitales
con gran fuerza. Pero a pesar de lo que la razón demostró sobradamente, los
inquisidores siguieron asesinando a gentes inocentes, o como mucho a drogatas y
alelados.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Otro de los “crímenes”
habituales, era el de mantener relaciones sexuales con el demonio...las que más
morbo tenían eran las “nefandas”, o contra natura...La verdad oficial de la
iglesia era que el diablo, un ángel caído, pero un ángel al fin y al cabo, o
sea un espíritu, no tenía órganos sexuales. Si no tenía órganos sexuales como
podía mantener relaciones con nadie?, no obstante, eso lo confesaron casi todas
las inculpadas...y se aceptó como verdad indiscutible...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Muchos investigadores de
la brujería han evidenciado que las confesiones de las acusadas tienen
demasiados puntos en común como para considerarlas pura casualidad. O los
fenómenos confesados son ciertos, o debe haber otras causas para explicar
tantas coincidencias. Recordemos que después de los procesos de brujeria, solía haber un Gran Acto de Fe, como veremos cuando hablemos de los procedimientos. En él, la parte más significativa era el Sermo Generalis y la lectura de las condenas. En ellas se explicaban detalladamente los crímenes cometidos por las procesadas. Éstos actos de fe, eran públicos y a ellos acudían casi todos los vecinos de todas las edades. Así, se acumulaban en la memoria colectiva, pretendían ser un ejemplo para el conjunto de la población, pero acababan convirtiéndose en imágenes que se transmitían de generación en generación.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blogs.diariovasco.com/correo-historia/files/2012/10/Copia-de-1431-ejecuci%C3%B3n-de-Santa-Juana-de-Arco.-Ilustraci%C3%B3n-para-Les-myst%C3%A8res-de-la-Science-de-autrefoir-de-Louis-Fuguer-circa-1890.-Ejemplar-de-La-colecci%C3%B3n-Reding.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://blogs.diariovasco.com/correo-historia/files/2012/10/Copia-de-1431-ejecuci%C3%B3n-de-Santa-Juana-de-Arco.-Ilustraci%C3%B3n-para-Les-myst%C3%A8res-de-la-Science-de-autrefoir-de-Louis-Fuguer-circa-1890.-Ejemplar-de-La-colecci%C3%B3n-Reding.jpg" height="320" width="315" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por las declaraciones de
las acusadas lo de los Akelarres debía de ser algo guay, pero guay de verdad,
una mezcla de fiestorra por todo lo alto, comilona hasta reventar, bailoteo
frenético hasta altas horas de la madrugada y mucho, mucho, mucho sexo del
duro, duro. Precisamente todo aquello que en la vida ordinaria las gentes de
las clases bajas no podían tener nunca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Predominan las
afirmaciones de que los diablos eran supereducados, cariñosos y las trataban
con sumo respeto –como nadie -, los manjares eran exquisitos y superabundantes,
“los dulces se cogían a paletadas”, las vajillas y cubiertos eran de oro y
plata, las mantelerías de sedas con brocados, las relaciones sexuales con
jóvenes bellos y delicados...y si a cambio de todo eso, tenían que renunciar a
Cristo, hacer hechizos, dar un beso en el culo a un macho cabrío y cocinar y
comerse a algún niñito...pues bueno... No hay que ser muy listo para
comprenderlo...el hambre, unas infames condiciones de vida, la represión
sexual, una situación social convulsa que explicaremos en el siguiente post, si
a todo ello además, le añadimos unos cuantos gramos de alguna sustancia
psicoactiva...Tenemos pues ya listo, el explosivo cóctel necesario para
explicar este triste fenómeno.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmJ8V_vOvT2k80q8SVNV5aJvlDwfeq8weNAd5wYJwIja06GMz9dAQ1yBQ4KAQdUi7K4YbPHq11tu6us6JjYQmXRguSVdO0zWWa3QAqnPqsqNyNsXMgMbqRWug1WQxdAk8ovxrqNw/s1600/98c08223293f4d22f7cb44ab6d26e2c3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmJ8V_vOvT2k80q8SVNV5aJvlDwfeq8weNAd5wYJwIja06GMz9dAQ1yBQ4KAQdUi7K4YbPHq11tu6us6JjYQmXRguSVdO0zWWa3QAqnPqsqNyNsXMgMbqRWug1WQxdAk8ovxrqNw/s320/98c08223293f4d22f7cb44ab6d26e2c3.jpg" width="276" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero sin duda, las causas
más frecuentes de las acusaciones se encuentran en lo que podríamos llamar las
funciones imaginarias, o fantasiosas. Institor y Sprenger, los famosos autores
del no menos conocido “Malleus Maleficarum” del que hablamos en el post
anterior, eran sin lugar a dudas unos obsesos. La palabra maleficarum, deriva
de maleficiendo, que podría significar algo así como: male de fide sentiendo,
es decir, tener malas opiniones, las que se apartan de la rectitud o dogma, por
lo tanto, las brujas se convertían inmediatamente en herejes; como todo aquel
que no creía y acataba la verdad revelada por las escrituras y defendida por la
Santa Madre Católica y Apostólica Iglesia, piensa mal, luego está equivocado,
es un hereje y por lo tanto susceptible de ser quemado en la hoguera. Creo que
más o menos es el mismo argumento que utilizaba Stalin para enviar a Siberia a
los disientes: Quien puede estar en contra de la patria de los obreros, del
socialismo?. Sólo los enfermos mentales...pues ala, al Gulap!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Sin lugar a dudas nos
explican lo que es una bruja, por sus acciones: Renegar de Dios; volar por los
aires; hacer encantamientos amatorios –pensad una cosa, el adulterio se
castigaba con la pena de muerte, si un hombre era pescado en flagrante idem,
con bastante seguridad sería ajusticiado, excepto si se defendía diciendo que
lo habían hechizado, esta claro, no?-; </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBP29IG0zGkcuaAetoAyF9WNPhLC9Fza8arV1TlTZ2jeSOsGSKzcneKghhq-Hao7-wcJJYi2WxAosaPwDB2SXplMM_-bxtiAsd-DtHUN1MifYhuTZWSVq7Iweb_ZzCYr_5UzXB8A/s1600/313fedf7247628f3569b1baa9b0e5e63.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBP29IG0zGkcuaAetoAyF9WNPhLC9Fza8arV1TlTZ2jeSOsGSKzcneKghhq-Hao7-wcJJYi2WxAosaPwDB2SXplMM_-bxtiAsd-DtHUN1MifYhuTZWSVq7Iweb_ZzCYr_5UzXB8A/s320/313fedf7247628f3569b1baa9b0e5e63.jpg" width="254" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">convertirse o convertir a los hombres en
animales, principalmente en gatos negros, pero en casi cualquier otro animal,
lobos –el famosísimo hombre lobo-, en oso, etc.; envenenar a los hombres, a los
animales y a las cosechas; provocar granizadas y tempestades, etc. No puedo
resistirme a la tentación de explicaros una anécdota. Una de nuestras
inculpadas fue condenada a la horca, por el testimonio de unos pastores que la
vieron acudir volando a la cima de una montaña, orinar en un agujero del suelo
y posteriormente remover la orina con un dedo. Al instante, el demonio? Hizo
salir una negra nube que descargó una violenta tormenta de granizo sobre los
invitados a una boda a la que la bruja no había sido invitada. Toma ya!;otras
acusaciones fueron las de raptar y asesinar a niños, para ofrecerlos a Satanás;
acudir a los akelarres; y otras lindezas por el estilo. Entre las pruebas concluyentes
de que una era bruja cabe destacar: el testimonio de un solo testigo, ver al
sospechoso reunido con personas reconocidas como brujas, ser pariente aunque
sea algo lejano con una bruja, manifestación de maleficios después de una
amenaza por parte del sospechoso, o sea cuando decimos aquello de que “ojala te
partas una pata” cuidadin..., temor a ser interrogado! –anda que no!-, decir
malas palabras –tacos-, o blasfemias –me c*** en tos los santos!-, Fealdad –yo
no me libraría y vosotros?- o belleza excesivas, una de las acusadas en el
juicio del Brull era conocida por el sobrenombre de Belleza de les Aigües, lo
tuvo claro! La tuvieron en pilinguis durante semanas; ausencia o
irregularidades en la menstruación, olor corporal desagradable –si allí no se lavaba
ni dios!- , señales en el cuerpo, berrugas, manchas de pigmentación,
deformaciones congénitas o no, cicatrices.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4pzWq2ODXc5JV57LXXSCjOMws3K4aJU_xKM126xdGRIKSuYImSXMRKSoqR83Gl-HAy7255FuZUgoHK17qRMOcjZUOSUAo1HYf9-mgkMzf8zbW6EKCrWva7QXLDXH7j8OZ_NSIoQ/s1600/bruja.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4pzWq2ODXc5JV57LXXSCjOMws3K4aJU_xKM126xdGRIKSuYImSXMRKSoqR83Gl-HAy7255FuZUgoHK17qRMOcjZUOSUAo1HYf9-mgkMzf8zbW6EKCrWva7QXLDXH7j8OZ_NSIoQ/s320/bruja.gif" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Otra de las brujas después
de haber confesado todos los crímenes de los que se la acusaba, reconoció que
el demonio la había marcado indeleblemente, arrancándole tres dedos del pié
izquierdo...El presidente del Tribunal, la hizo descalzar...y el pié de la
confesante estaba intacto, para su gran sorpresa y la de todo el Tribunal...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero vayamos por partes.
Los maleficios podían ser de tres clases: El hechizamiento que se parece
bastante a lo que conocemos del vudú centro y suramericano, se realizaba sobre
una efigie en cera, barro, madera, ropa o cualquier otro material, que
representaba a la persona a la que se quería hacer daño. Para que fuera más
eficaz, solía añadírsele alguna parte de su cuerpo –pelos, trozos de uña, pero
también, orina, excrementos o sangre-. Se clavaban agujas en la parte del
muñeco que representaba al cuerpo que se quería perjudicar.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://edwincolonpagan.files.wordpress.com/2013/06/hechizos-amor-vudu.jpg?w=307&h=205" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://edwincolonpagan.files.wordpress.com/2013/06/hechizos-amor-vudu.jpg?w=307&h=205" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Podría hablaros mucho de
éste tipo de hechizos, dejadme solamente que os comente que dispongo de una
Tesis Doctoral de la Universidad de Málaga, realizada por un médico que fue a
Tahití a estudiar las “muertes por Vudú”, quedaríais alucinados...en ese medio
concreto, en un determinado ámbito cultural, funciona, el brujo/a mata a sus
víctimas... de miedo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Otro tipo de maleficio es
la Ligadura, orientado a paralizar determinadas partes del cuerpo de la
víctima, solía realizarse utilizando en vez de un muñeco, los órganos sexuales
de un animal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El más conocido y
frecuente de los maleficios es el conocido como “fascinación” o “mal de
ojo”...todos conocéis casos, así que no me extenderé sobre ésta forma
rudimentaria de hipnotismo...Yo mismo como tutor en algún centro de secundaria,
me he enfrentado a alumnas y a sus familias, convencidas de que sufrían de “mal
de ojo”, en pleno S.XX!!!.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.puzzlesjunior.com/imatjes/la-bruja-haciendo-el-hech_4f79874914995-p.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.puzzlesjunior.com/imatjes/la-bruja-haciendo-el-hech_4f79874914995-p.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTmZHJXT7UZPKxS8bjSMfUWmvA9MOTU6FGtjYCHGCoWpdMH7N1836CzQLcdfSm8Pkd0RcvAAYBfP8pmxKrCSmQfttzRIrzDMIaIfKTy-QEkJYx3VgNcEnL-cBL6XFEdi1HvP_ig/s1600/image025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTmZHJXT7UZPKxS8bjSMfUWmvA9MOTU6FGtjYCHGCoWpdMH7N1836CzQLcdfSm8Pkd0RcvAAYBfP8pmxKrCSmQfttzRIrzDMIaIfKTy-QEkJYx3VgNcEnL-cBL6XFEdi1HvP_ig/s320/image025.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Y finalmente los filtros
de amor... que fueron los brebajes que más popularidad alcanzaron. Dichos
filtros, solían componerse de ingredientes tan repugnantes, como poco
saludables, Pierre d’Hattam recomendaba el siguiente: “Pondrás en un mortero
nuevo un sábado –Sabbat- el hueso izquierdo del cráneo de un sapo, el cráneo y
los sesos disecados de una gata negra que matarás cuando esté en celo, y los de
un lagarto; la matriz disecada de una perra que esté salida y semen humano o
sangre menstrual de la persona que dé el filtro a la otra, para apoderarse de
su voluntad...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El Sabbat o Aquelarre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Sin lugar a dudas, el
acontecimiento capital en la vida de las brujas era acudir al Sabbat. Existen
dudas más que razonables sobre si el Sabbat es una pura invención de los
inquisidores. En todo caso, la mayoría de las confesiones de haber asistido a
un aquelarre se producen bajo tortura, o se reconoce haber ido bajo los efectos
alucinógenos de determinadas plantas solanáceas como la Datura, el Beleño, la
Belladona y la Mandrágora y, ya hemos visto que las experiencias de los
intoxicados por las mismas son por lo menos dudosas. Las reuniones campestres
de la coven en que rendian culto al diablo se denominaban Sabbat, derivada del
nombre que recibía la asamblea de los cabalistas judíos en la noche del
Sábado-Sabbat. No obstante, se utilizó más la palabra vasca aquelarre ( akel =
prado, arre= del macho cabrio), lo que evidencía cuanta importancia alcanzó la
brujeria en el pais Vasco. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5f/Francisco_de_Goya_y_Lucientes_-_Witches'_Sabbath_(The_Great_He-Goat).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5f/Francisco_de_Goya_y_Lucientes_-_Witches'_Sabbath_(The_Great_He-Goat).jpg" height="201" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Además de los aquelarres
semanales, los más importantes tenían lugar la noche de Walpurguis el 30 de
abril y la de Hallowen el 31 de octubre.
Probablemente se celebraran tambien otros muy importantes por Carnaval y
durante los solstícios -sobre todo el de verano, el 24 de junio-, así como
en las vísperas de las festividades
religiosas más importantes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A éstas reuniones
especiales, acudian además de las adeptas e iniciadas, multitud de
simpatizantes, se habla de centenares o de miles de “alegres” en determinados
aquelarre. El más famoso fué el que se celebraba en el Broocken, el pico más
alto de las montañas de Harz en Alemania, tambien eran conocidos por toda
Europa los Aquelarres que se celebraban en Biterna en Italia, al que acudían
tambien nuestras brujas catalanas; y según puede deducirse de las actas del
proceso de Logroño contra las brujas de Zugarramurdi en el S.XVII, en Hendaya
se celebró un aquelarre con 12.000 asistentes.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_N7zinXfOOq9e5QsnF4WBJyjldBpHlNccK1VNLHx-Ffj4IvJTJET7J3nrK2zQmWzFCPwZLhzoMO-2Vkl8geZrE08JUq6e8Ar2CF54UhJtwv1qEyuHGdkgyERhfb8HiWIRlP3bqg/s1600/2d984ce36e4a60feedceb42664125daf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_N7zinXfOOq9e5QsnF4WBJyjldBpHlNccK1VNLHx-Ffj4IvJTJET7J3nrK2zQmWzFCPwZLhzoMO-2Vkl8geZrE08JUq6e8Ar2CF54UhJtwv1qEyuHGdkgyERhfb8HiWIRlP3bqg/s320/2d984ce36e4a60feedceb42664125daf.jpg" width="243" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Q0eSKQfYKXwLSU43l_ryhDZ3ELYWmDgAUkTMlLhgDiahNF1PmNUfIxjTtF1uIsCn-fS1cLDL21qYRdJmxBn3HBY973sG1nCVWqQegHGTKaVskgFiK_ALdihsN_ylZqbMwRFjyA/s1600/800px-Fausts_Dream_by_Luis_Ricardo_Falero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Q0eSKQfYKXwLSU43l_ryhDZ3ELYWmDgAUkTMlLhgDiahNF1PmNUfIxjTtF1uIsCn-fS1cLDL21qYRdJmxBn3HBY973sG1nCVWqQegHGTKaVskgFiK_ALdihsN_ylZqbMwRFjyA/s320/800px-Fausts_Dream_by_Luis_Ricardo_Falero.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNBAqOA3eX0v9bPVqj3MXOT0H3lo1WJmxHx-DSTEM3DJSk_908mbQ40c5zIYYlucbPrz6ZeQEk2Qx4FwTQ7HiyRz2jop60oKt_5s5JOYZCInFPvfuOBtbeNj2rCEEtt3b2vDiQQ/s1600/Witches_going_to_their_Sabbath_(1878),_by_Luis_Ricardo_Falero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqNBAqOA3eX0v9bPVqj3MXOT0H3lo1WJmxHx-DSTEM3DJSk_908mbQ40c5zIYYlucbPrz6ZeQEk2Qx4FwTQ7HiyRz2jop60oKt_5s5JOYZCInFPvfuOBtbeNj2rCEEtt3b2vDiQQ/s1600/Witches_going_to_their_Sabbath_(1878),_by_Luis_Ricardo_Falero.jpg" height="320" width="253" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCfvysbrS1mFiMGaYr_715PnBZnj5B5dJXiBp5EHHgrEO9O7I_h6Aju6LQ0JORnbeGPejHhb6hJunZ7SVxDv5sSklPJD74fTTOsD2jWWLMd_lY85jzdLEQPhfpVtzSpEQfP-azw/s1600/8b8fe08d5b814b10b2e50dac9dbf8173.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdCfvysbrS1mFiMGaYr_715PnBZnj5B5dJXiBp5EHHgrEO9O7I_h6Aju6LQ0JORnbeGPejHhb6hJunZ7SVxDv5sSklPJD74fTTOsD2jWWLMd_lY85jzdLEQPhfpVtzSpEQfP-azw/s320/8b8fe08d5b814b10b2e50dac9dbf8173.jpg" width="228" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Hemos visto que las brujas
acudían a los aquelarres montadas a lomos de sus escobas, en algunos casos,
después de salir por el agujero de la chimenea, o volando por las ventanas. En
ocasiones, lo hacían a lomos de animales, casi siempre negros, un rocín, un
puerco, un gallo, etc. Por el camino iban murmurando conjuros y en ocasiones
invocando al diablo. Nuestra Gostanza -de la que hablaremos más adelante- le llamaba: ¡Gallito! y el demonio la
trasladaba al Sabbat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El acto previo de
recepción consistía en la presentación de los brujos y brujas con un cirio
-también negro- en las manos, ante Satanás, el cual acudía normalmente en la
forma de un macho cabrio. Postrándose ante él le besaban el culo, acompañando
el ósculo con una blasfemia. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://agentv.es/wp-content/uploads/2013/09/a096-1568-duivelskus.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://agentv.es/wp-content/uploads/2013/09/a096-1568-duivelskus.jpeg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La abertura del aquelarre
siempre tenía lugar con la iniciación de nuevos miembros, los que supuestamente
debían hacer el juramento de obediencia al diablo, firmando contratos con
sangre, profanando crucifijos y otros objetos sagrados -particularmente las hostias de la misa-. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.iglesiapueblonuevo.es/img/historia/magia.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.iglesiapueblonuevo.es/img/historia/magia.jpeg" height="244" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Seguidamente el diablo les asignaba un “familiar”, un animal -gato negro,
ratón, comadreja o un sapo- quue les serviría de ayuda para llevar a cabo
algunos de los mandatos de las brujas, siempre y cuando lo alimentasen bien. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La iniciación era seguida
de una adoración o culto general, el qual incluía frecuentemente un informe de
las actividades realizadas durante la semana y se hacían planes para la semana
siguiente. Las brujas que no habían sido “malas” podían ser severamente
castigadas, por ejemplo yendo a formar parte del banquete, o lo peor, no siendo
admitida su pleitesía por el demonio.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/Witch-scene2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/Witch-scene2.JPG" height="201" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La parte central del
Aquelarre consistía en un gran banquete. La tradición sostiene que las neófitas
debían presentarse con un niño pequeño -no bautizado- en brazos para
ofrecérselo a Satanás y que en el caso de no encontrar a ninguno, debían
incluso, ofrecer a sus propios hijos, en
ocasiones, se realizaba la celebración de la parodia de una misa -la misa
negra- que en el caso de que implicase una petición al diablo, debia comportar
el aditivo de sacrificios humanos, preferentemente los niños no bautizados. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La parte final del
Aquelarre consistía en la elección de la Reina del Aquelarre -que después debía
unirse carnalmente al diablo-, seguía una gran danza entorno a la hoguera
-normalmente acompañada con la música de instrumentos de viento y de percusión-
la cual iba creciendo en intensidad hasta convertirse en más salvaje e
indecente, a menudo todo acababa en una gran orgia sexual.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://hysteria.mx/wp-content/uploads/2013/10/Dan-Witz-Orgy-1-660x330.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://hysteria.mx/wp-content/uploads/2013/10/Dan-Witz-Orgy-1-660x330.jpg" height="160" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Después se producía el
regreso a casa, por procedimientos semejantes a los del viaje de ida, pero
mucho más rápidos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Puede ser interesante
recoger aquí el testimonio del médico del Papa Julio III, Andrés Laguna. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.diariomedico.com/images/2012/10/16/andres_laguna_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://static.diariomedico.com/images/2012/10/16/andres_laguna_1.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En el
1545, se encontraba trabajando en la región francesa de Lorena, cuando un
matrimonio fue apresado, acusádoseles de ser brujos, de quemar trigo, de matar
ganado y de chupar la sangre a los niños. Al ser torturados, confesaron -¡como
no!- ser culpables. Laguna nos cuenta: “Entre las cosas encontradas en la
ermita de los brujos, había una jarra medio llena de un determinado ungüento, con
el que se untaban, cuyo olor era tan fuerte y desagradable que se veía que
estaba hecho con hierbas frías y de efectos soporíferos hasta el máximo grado,
como la cicuta, la belladona, el beleño y la mandrágora. De éste ungüento, por
medio de un condestable amigo mío, pude obtener una caja llena que más tarde,
en la ciudad de Metz, utilizé para untar de los pies a la cabeza a la mujer del
verdugo, quien a causa de sospechas abrigadas sobre el marido era totalmente
incapaz de dormir y daba vueltas y más vueltas en la cama medio enloquecida. Y
éste me pareció un sujeto adecuado sobre el que se podrían hacer algunas
pruebas, puesto que se habían probado en vano un número infinito de remedios, y
puesto que a mí me pareció que el ungüento en cuestión era muy apropiado y sólo
podía resultar de utilidad. Al ser untada, ella cayó de súbito en un sueño
profundo, con los ojos abiertos como los de un conejo y no me imaginaba como
podría despertarla. Por todos los medios posibles y frotando sus extremidades,
con infusiones de aceite de raíz de cortus y euforbio oficinal, con vapores y
humos en la nariz y finalmente con
sanguijuelas, la acucié tanto, que al cabo de treinta y seis horas, recobró sus
sentidos y la memoria. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi63Ho9_i6UcTcGuD-HcauosQIlSFqanhYlO4si-M49CY8lehu4cB83eJ3N0YTme8uxOum5TmbscjSgygytCgcZhIFVcZL2IXvr2QsWlgJWIDnUDxn6UUuYiUoSzgp_RX16ti_Kkw/s1600/brujas_brujerias_1-680x548.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi63Ho9_i6UcTcGuD-HcauosQIlSFqanhYlO4si-M49CY8lehu4cB83eJ3N0YTme8uxOum5TmbscjSgygytCgcZhIFVcZL2IXvr2QsWlgJWIDnUDxn6UUuYiUoSzgp_RX16ti_Kkw/s320/brujas_brujerias_1-680x548.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Sus primeras palabras fueron:¿Por qué me despertais a
horas tan inoportunas? Estaba rodeada de todos los placeres y delicias del
mundo. Y clavando los ojos sobre su marido -que allí estaba oliendo a hombres
ahorcados- le dijo sonriendo: “Rufián, has de saber que te he puesto cuernos
con un amante más joven y mejor que tú”; y dijo muchas otras cosas muy
extrañas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">De todo ello podemos
deducir que lo que hacen las malditas brujas es ilusorio, debido a pócimas y
ungüentos muy fríos: que son de tal naturaleza que corrompen la memoria y la
imaginación, de modo que las desgraciadas se imaginan, e incluso creen muy
firmemente, que todo lo que han soñado mientras dormían lo hicieron
despiertas”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Uno de los aspectos más
interesantes que se ponen de manifiesto en las actas de todos los Juicios es el
del famoso “pacto con el diablo”, o “venta del alma” que prácticamente todos
los acusados/as no dudaron en reconocer.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nationalgeographic.com.es/medio/2015/02/09/poseidas2_1395x2000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.nationalgeographic.com.es/medio/2015/02/09/poseidas2_1395x2000.jpg" height="320" width="223" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En la Biblioteque
Nationale de París, existe una entrada de un documento manuscrito atribuido
directamente a Satanás. Forma parte de la documentación de un famosísimo
proceso de brujería que se produjo en un monasterio de monjas en la ciudad de
Loudin y que el gran director de cine Ken Rusell llevó a la gran pantalla, en
su memorable: “Los Diablos de Loudin”, película de culto, como casi todas las
del gran cineasta británico. Pacto que fuera inmortalizado, en su versión más
elegante, estilizada y romántica, por Goethe en su famoso “Fausto”...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La mayoría de nuestras
brujas aceptan la existencia de ese pacto y de su aceptación...a cambio de su
alma, que era retirada del Libro de la Vida en el que Dios va apuntando los
pecados y las buenas obras de todos nosotros, a la espera del Juicio Final
donde se nos pasará cumplida cuenta de todas ellas –temblad malditos/as!-,
renunciando con ello a la posibilidad de la salvación, para convertirse en
servidoras del Diablo – renunciando a Dios y a la Virgen y comprometiéndose a
hacer malas obras - y asegurándose con ello, un lugar de privilegio en el
infierno, tras la muerte...Normalmente, ese pacto escrito con la sangre de la
candidata a bruja por un demonio, tenía que ser firmado, también con sangre por
la novicia...<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.proyectopv.org/imagen/pacto12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.proyectopv.org/imagen/pacto12.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Una vez cumplido éste
pequeño tramite, el nombre de la bruja quedaba registrado en el Libro Negro y
el diablo se comprometía a otorgar unos cuantos poderes: “causar o curar
enfermedades, provocar tormentas o sequías, provocar impotencia a los hombres y
esterilidad a las mujeres, arruinar las cosechas y los ganados, a tener
“comercio carnal” con los demonios – con “incubos” diablos con atributos
masculinos para ellas, o con “súcubos”, con atributos femeninos para ellos - ,
predecir el futuro –“adivinos”?-, dar vida a objetos inanimados
–telequinésia?-, dar vida a los muertos –zombies?-, utilizar a voluntad a los
espíritus, estar en dos o más lugares a la vez –ubiquidad?-, hacerse
invisibles, convertirse en animales...”, cuando no sencillamente, riquezas y
tesoros... además, el diablo les entregaba un animal al que debían cuidar con
esmero </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQFIQVo0f07QPl8LyXatksCXM22VFK1mNz_kjoFkhSMOvH4Y_kidJpjyEnNjLSt7dyQhFs66w36BdB-8NWjqFyCgvEBWyyh5J7Z38Xyhw7ijTaRYdi4xAnQksfUi-0uU_2Do3rlQ/s1600/witch2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQFIQVo0f07QPl8LyXatksCXM22VFK1mNz_kjoFkhSMOvH4Y_kidJpjyEnNjLSt7dyQhFs66w36BdB-8NWjqFyCgvEBWyyh5J7Z38Xyhw7ijTaRYdi4xAnQksfUi-0uU_2Do3rlQ/s320/witch2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">y les asignaba una especie de “demonio de la guardia”, que actuarían
como servidores de las brujas e intermediarios entre ellas y el diablo...<o:p></o:p></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Creo que las conclusiones
saltan a la vista. Aplastados por la nobleza, sumidos en la miseria, el hambre
y la enfermedad, abandonados por la Iglesia, olvidados por la Monarquía, el
pueblo se alejó de sus guías tradicionales, bajo presión, necesitaba encontrar
en sus sueños algo/o a alguien que les aliviara en su dramática situación,
quien les permitía tener unos poderes capaces de enfrentarse a la nobleza, con
sus maleficios, supuestos envenenamientos, filtros de amor, etc.? quien les
daba riquezas, comida a espuertas, trato delicado, fiestas, bailes y libertad
sexual, frente a una Iglesia oscurantista y represora?...si el camino a la
santidad era imposible, si el infierno estaba asegurado para todos, si la misma
vida era ya un infierno, quien...quien podía ayudarles...a quien podían
recurrir para escapar a ese infierno en la tierra que era su vida diaria, pues
nadie mejor que el propio Satanás, el Ángel caído, el Príncipe de la Oscuridad,
que enfrentado a Dios y a la Iglesia, les ayudaría en la satisfacción de sus
deseos...</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyphenhyphenh5nMVFetcv9ymWFowp1zjC6QGU27CvWgWtlAsgZXXee7KTvp05Cg4NWdjykAc21V_jS9IZKATWN0pHcyKkZBpcE4cFMzX9pZ1Q2Jf0_tyglNOxNjWAMhyphenhyphena_LYhX0bCmwUGURA/s1600/7f750d22661f0c82a17a0e78910a63b8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyphenhyphenh5nMVFetcv9ymWFowp1zjC6QGU27CvWgWtlAsgZXXee7KTvp05Cg4NWdjykAc21V_jS9IZKATWN0pHcyKkZBpcE4cFMzX9pZ1Q2Jf0_tyglNOxNjWAMhyphenhyphena_LYhX0bCmwUGURA/s320/7f750d22661f0c82a17a0e78910a63b8.jpg" width="178" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En la entrada siguiente veremos los procedimientos que seguía la Santa Inquisición y los tribunales civiles.</span></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-89802535457724432402015-05-19T23:36:00.005+02:002015-06-20T08:27:11.151+02:00UNA APROXIMACIÓN AL FENÓMENO DE LA BRUJERIA 3/4<div class="WordSection1">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">LOS PROCEDIMIENTOS DE LA SANTA INQUISICIÓN</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Cuando en una determinada
zona, existía la sospecha de la existencia de núcleos de herejes o de brujas,
la represión se iniciaba con el envío de tres o cuatro monjes inquisidores, los
cuales reunían a toda la población en la iglesia. Un solemne sermón exhortaba a
los fieles a que aportasen todos sus recursos para colaborar y a los culpables a que solicitasen el divino
perdón, presentándose ante los jueces en un plazo que oscilaba entre quince y
treinta días -Tiempo de Gracia-. Durante ese período los que confesaran su
error podían contar con la benevolencia y misericordia del tribunal. La
confesión voluntaria solía evitar la pena de muerte y la prisión perpetua.
Además del Edicto de Tiempo de Gracia, se hacía público el Edicto de Fe, que
ordenaba a todos los cristianos, bajo pena de excomunión, a que denunciaran a
los sospechosos de herejía o brujería. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pasado el plazo de un mes,
ya no se podía contar con la misericordia del tribunal. Los sospechosos eran
perseguidos, la menor sospecha daba lugar a una minuciosa investigación. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ3AAZg9_-UqAId3WwxRp41Jep3IYnqykdlyAeO2gDETU61omTWunHsTqJ33cvhtW1NVoCA-MnRLx4zcqvCy3kCLgRIWFKy-zKUZn84Mn-EHzZ571cALO3jpOkjISwB6WnMeGrKw/s1600/Henry-Ossawa-Tanner-The-Witch-Hunt.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ3AAZg9_-UqAId3WwxRp41Jep3IYnqykdlyAeO2gDETU61omTWunHsTqJ33cvhtW1NVoCA-MnRLx4zcqvCy3kCLgRIWFKy-zKUZn84Mn-EHzZ571cALO3jpOkjISwB6WnMeGrKw/s320/Henry-Ossawa-Tanner-The-Witch-Hunt.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los
inculpados eran convocados mediante una citación, a veces verbal, a veces
escrita que transmitía el cura de la parroquia quien se personaba en el
domicilio del acusado, acompañado de testigos dignos de fe. Si se negaba a
acudir, o se daba a la fuga, la inquisición lo comunicaba a los poderes civiles
quienes procedían a encargase del caso. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjreiIxiT6DOzt_deGueWWUP7wvTI-ZuZP54__LUmkmtPOcT1KIYFOmpZB030pE7ZY-rvoUj_S4nnSLlctrykivQeS9NZMQiIkSG5PhlYPc0yHTQhkcxeuw-jezyCofSiedlPNWrA/s1600/arrest-n01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjreiIxiT6DOzt_deGueWWUP7wvTI-ZuZP54__LUmkmtPOcT1KIYFOmpZB030pE7ZY-rvoUj_S4nnSLlctrykivQeS9NZMQiIkSG5PhlYPc0yHTQhkcxeuw-jezyCofSiedlPNWrA/s320/arrest-n01.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicLVchz3zLw_wBlwAAhgbDfLBsJ4UG6P5o7qv03bvDnl8W3wOlsLMdtBOcFi5KQPiWpZCH0uRm_RCwdDzFRwq68okuCFsKjAPi35S0JuaaFj5bV6foivulWiFHV6rZz0vfTO6pWw/s1600/arrest-n-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicLVchz3zLw_wBlwAAhgbDfLBsJ4UG6P5o7qv03bvDnl8W3wOlsLMdtBOcFi5KQPiWpZCH0uRm_RCwdDzFRwq68okuCFsKjAPi35S0JuaaFj5bV6foivulWiFHV6rZz0vfTO6pWw/s320/arrest-n-02.jpg" width="242" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSYtwjiM1kZfkDLsRS2ahKzxio9OrOOZk7ydMbNRlbdERnEewc4ylFHLDhOaPgEMJjyHTjNMjXDKf7VwTq8Q3QNb0kXNsyygRXXA8JNnymbKjBU3bCD8kbLj1AQJiEDi-9DOCBew/s1600/arrest-n03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSYtwjiM1kZfkDLsRS2ahKzxio9OrOOZk7ydMbNRlbdERnEewc4ylFHLDhOaPgEMJjyHTjNMjXDKf7VwTq8Q3QNb0kXNsyygRXXA8JNnymbKjBU3bCD8kbLj1AQJiEDi-9DOCBew/s320/arrest-n03.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISBf5mRGKHvxYNyJNFpRO76HgQCXw-tFI51l7jzQv7fxM7v0qFvYohlEBKoN5cD5PWkjcJoJMpcsi59BJR03hpts_IcbbTtbVIfVNsAjevUSNmbcodGrCAcew5KJKepuF8WHcUA/s1600/anklage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISBf5mRGKHvxYNyJNFpRO76HgQCXw-tFI51l7jzQv7fxM7v0qFvYohlEBKoN5cD5PWkjcJoJMpcsi59BJR03hpts_IcbbTtbVIfVNsAjevUSNmbcodGrCAcew5KJKepuF8WHcUA/s320/anklage.jpg" width="307" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En el caso de que un acusado estuviese
ausente, o dado a la fuga, quedaba inmediatamente excomulgado provisionalmente
como medida cautelar y al cabo de un año, si persistía en no comparecer era
excomulgado a perpetuidad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Una vez detenido, el
acusado era encarcelado a la espera de comparecer ante el tribunal, cosa que
podía extenderse durante bastante tiempo, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSBh-uTAcUan_fST8ljHTEbq0Gc2BoqxF15SPnG5uCVmcPEydsRG9Afi6WRn5ceuJi7wdC2nXE3NrmGAQmQZK2akueW1HvGaExi2NiT9X27v7FDCsXvvWVNGEQGeveNRk3r5L8kQ/s1600/prison-n07.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSBh-uTAcUan_fST8ljHTEbq0Gc2BoqxF15SPnG5uCVmcPEydsRG9Afi6WRn5ceuJi7wdC2nXE3NrmGAQmQZK2akueW1HvGaExi2NiT9X27v7FDCsXvvWVNGEQGeveNRk3r5L8kQ/s320/prison-n07.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTwQY8SpjCX6TbxAInJKRL7XduGqSM_G-gieHio5Y0M50R8ypvlt0ffCVDy1mx76cyDzBYdQ2duL2i9SXeBemuixX1UedLuANDOSgJrJ05cAKwmH5rBLYK488EP1bByYN-hswhQA/s1600/prison-n09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTwQY8SpjCX6TbxAInJKRL7XduGqSM_G-gieHio5Y0M50R8ypvlt0ffCVDy1mx76cyDzBYdQ2duL2i9SXeBemuixX1UedLuANDOSgJrJ05cAKwmH5rBLYK488EP1bByYN-hswhQA/s320/prison-n09.jpg" width="257" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZzPJLwkSyUVPTSEjrWNiuJ9dnCN96RJdoRLPVJ9J4MuO4AjRzjy33eu5digpQnHIyCmoUPZAobGalaRfzeiA5_TvncMITs_w-IC6VUbTKIsYORJQXAmY2mtcAN5eFRu0nIA0row/s1600/prison-n08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZzPJLwkSyUVPTSEjrWNiuJ9dnCN96RJdoRLPVJ9J4MuO4AjRzjy33eu5digpQnHIyCmoUPZAobGalaRfzeiA5_TvncMITs_w-IC6VUbTKIsYORJQXAmY2mtcAN5eFRu0nIA0row/s320/prison-n08.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM75kI3RLKPQ5ctZX5iB-wLh-zqthYA5EMdZW6PH_0TaxqIK1iHXILfEx57o8PeVAGAXn8XvO4-CAmZjiE6kjy-kjK4FOOMWmqktdGpD7WWZf0oObO7u13LKYbXI6PnFMALZobfQ/s1600/Carenes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM75kI3RLKPQ5ctZX5iB-wLh-zqthYA5EMdZW6PH_0TaxqIK1iHXILfEx57o8PeVAGAXn8XvO4-CAmZjiE6kjy-kjK4FOOMWmqktdGpD7WWZf0oObO7u13LKYbXI6PnFMALZobfQ/s320/Carenes.jpg" width="235" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">como fue el caso de San Juan de la
Cruz que permaneció durante seis años encerrado a la espera de su juicio por
tener tratos con el demonio y por hereje, hay que tener en cuenta que procedía
de familia judía.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Dos Inquisidores con igual
autoridad, estaban encargados de cada tribunal, ayudados por asistentes,
notarios, secretarios, alguaciles, policías y consejeros especiales, además de
los “Boni Viri”- hombres buenos - una especie de jurado formado por un número
de personas que podía oscilar entre 2 o 20 y que gozaban de voz consultiva,
aunque no asistían a los interrogatorios de los que sólo conocían los sumarios
y las sentencias. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La autoridad de los Tribunales eran tan grande
que les permitía excomulgar o condenar por igual a reyes, príncipes y gentes
del bajo pueblo. Los Inquisidores fueron pues personajes formidables, y en
general gozaron de cierto prestigio de personas justas y misericordes, no
obstante algunos, comoTorquemada o Spengler, se ganaron una mala fama, acusados
de excesiva crueldad y de cometer excesos y abusos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los Tribunales de la
Inquisición se establecían por períodos definidos en determinadas localidades,
desde las cuales los inquisidores emitían las órdenes demandando que se presentase
ante ellos cualquier culpable de herejía. Los Inquisidores podían interponer
demandas contra cualquier persona sospechosa..<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Si los inquisidores
decidían juzgar a una persona sospechosa, el clérigo que inducía la sospecha,
era el encargado de entregar la citación. La policía inquisitorial buscaba a
aquellos que se habían negado a obedecer las citaciones y no se reconocía para
éstos sospechosos el derecho de asilo -refugiarse en una iglesia- que se
concedía a los criminales vulgares. A los acusados se les daba una relación de
los cargos que había contra ellos, podían responder de los cargos haciendo uso
de la palabra tanto tiempo como pudieran necesitar. Generalmente los nombres de
los acusadores no eran revelados a los sospechosos. Posteriormente, los
acusados eran obligados bajo juramento sobre las Sagradas Escrituras a
responder a todas las acusaciones que se les imputaban, el interrogatorio se
desarrollaba en presencia de dos religiosos y de un notario encargado de
redactar el informe de las disposiciones, de manera que se convertían en sus
propios acusadores.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;">En un primer momento la acusada era desnudada e investigada conciencudamente, buscando las tristemente famosas "marcas de las brujas"</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWiNGSOP3aWvU3IbcoByHstD2TIOo4EIwRuogONgZQ1oVfpclP4JJV2mBvDDfE2Db9gUPhni8667a1qOpgtcQUZ3md3NEsxlT2FDyskLkKX04tNt4D75BusK5XQZ8nHCTsAZ-lwA/s1600/torture01-220x162.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWiNGSOP3aWvU3IbcoByHstD2TIOo4EIwRuogONgZQ1oVfpclP4JJV2mBvDDfE2Db9gUPhni8667a1qOpgtcQUZ3md3NEsxlT2FDyskLkKX04tNt4D75BusK5XQZ8nHCTsAZ-lwA/s1600/torture01-220x162.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg24itrgDK2gUrWUtN8hEauJd1SxalNoLeO-SRF4BEqaF9vLr07kbS5YGrtIvBoBjz5U5M6gkKfDPGeV1m92VfWttIis7rMM3U9-DqV_jhDG0i_ujKOntwRSeyrEFEZUDj77svh3Q/s1600/exibition-010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg24itrgDK2gUrWUtN8hEauJd1SxalNoLeO-SRF4BEqaF9vLr07kbS5YGrtIvBoBjz5U5M6gkKfDPGeV1m92VfWttIis7rMM3U9-DqV_jhDG0i_ujKOntwRSeyrEFEZUDj77svh3Q/s320/exibition-010.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLx0SU3UGNDQjAgU0XxmBkWqrJr-fHGxSx7B3t8Y9doarbIjkWdmivaK5kON5wy44pLMDPZ7vc5zPpm_JGQn9ZlOpaJ6FDh3dvFaZA3llkam_BCMtXKOSKLEcabnOEVe0hhLl_g/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLx0SU3UGNDQjAgU0XxmBkWqrJr-fHGxSx7B3t8Y9doarbIjkWdmivaK5kON5wy44pLMDPZ7vc5zPpm_JGQn9ZlOpaJ6FDh3dvFaZA3llkam_BCMtXKOSKLEcabnOEVe0hhLl_g/s400/Imagen3.jpg" width="278" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> De hecho los Inquisidores tuvieron pronto en su poder
bosquejos de modelos de interrogatorio que habían servido para otros casos. A
partir de 1530, dado que cada vez era más intensa la persecución indiscriminada
de brujas, los acusados de brujería eran obligados por las autoridades
especialistas en el asunto, a contestar una especie de cuestionario redactado
de antemano por los Tribunales, que constaba de unas veintinueve preguntas con
algunas variantes. Estas preguntas sacadas del Malleus eran las siguientes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">1) Cuánto tiempo hace que
ejerces la brujería?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">2)Por qué razón te has
hecho bruja?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">3) De qué modo llegaste a
ser bruja y cual fue la ocasión que se te presentó para ello?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">4)A quién has escogido por
íncubo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">5)Cómo se llama tu señor
entre los demonios?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">6)Qué clase de juramento y
en que condiciones se los has prestado?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">7)Qué dedo has levantado
para prestarlo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">8) En qué lugar has
consumado tu unión con el íncubo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">9)Qué otros demonios o
seres humanos han participado contigo en el aquelarre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">10)Qué has comido en éstos
últimos días?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">11)Cómo preparasteis el
banquete del aquelarre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">12)Te sentaste tu a la
mesa del banquete?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">13)Qué clase de música
había y bailaste tu?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">14)Quien te dio el íncubo
para realizar el coito?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">15)Que clase de estigma ha
señalado tu cuerpo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">16)Qué males has causado a
las personas, a qué personas y cómo la has hecho?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">17)Por qué has causado
éstos males?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">18)Cómo podrías
repararlos?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">19)Qué hierbas o medios
podrías utilizar para hacerlo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">20)Quienes son los niños
ha quienes has encantado y por qué lo has hecho?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">21)Qué animales has
hechizado para que enfermaran o para hacerlos morir y por qué lo has hecho?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">22)Quienes son tus
cómplices?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">23)Por qué Satán te da
golpecitos durante la noche mientras duermes?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">24)Qué clase de fórmula
utilizas para el ungüento con que untas tu escoba?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">25)Cómo explicas tu
capacidad para volar por los aires?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">26)Qué tempestades has
levantado y quien te ha ayudado a levantarlas?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">27)Que plagas has
desencadenado sobre los campos?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">28) Que haces con las
criaturas perniciosas y como las usas?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">29) Tiene Satán un límite
sobre tu acción maléfica?<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVvHLXpkv4Gi8xO7fW5K4STV2iNYfD2dsIRy9Ls47jiEs2HrOxyRzEPT8GVyzx4bCmujJtkcbVmt_2JVrfCUj6M_bxiyx2Wq_IPJMXAvcuyr0rqtAkKUGf7uGpNo2ZutPwtSlwnA/s1600/arrest-13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVvHLXpkv4Gi8xO7fW5K4STV2iNYfD2dsIRy9Ls47jiEs2HrOxyRzEPT8GVyzx4bCmujJtkcbVmt_2JVrfCUj6M_bxiyx2Wq_IPJMXAvcuyr0rqtAkKUGf7uGpNo2ZutPwtSlwnA/s320/arrest-13.jpg" width="270" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los jueces recurrieron
muchas veces a la astucia para conseguir
las confesiones que necesitaban, prometiendo la indulgencia, presentando
testimonios falsos en los momentos cruciales, sin embargo había una regla que
solía cumplirse y era: la de probar de una manera absoluta los cargos contra el
juzgado, lo que en aquel tiempo quería
decir simplemente que el inculpado se confesase autor de los crímenes que se le
imputaban. El testimonio de dos testigos era, generalmente, considerado como
prueba definitiva de culpabilidad. En algunos casos, se permitía la presencia
de un abogado defensor, cuando se trataba de un noble o de un personaje
popular, pero en general se desanimaba a los hombres de leyes a que acudieran a
defender a sus clientes, bajo el riesgo de ser excomulgados o de ser
considerados protectores y encubridores de los mismos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los Inquisidores
usualmente tenían una especie de jurado compuesto de clérigos y de laicos que
les ayudaba en la elaboración de los veredictos. Podían mantener
indefinidamente detenidos a aquellos sospechosos que les parecía que mentían u
ocultaban alguna cosa. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</span><br />
<div class="WordSection2">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La tortura<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A partir del 1252 el Papa
Inocencio IV, restableció la práctica de la ley romana sancionando el uso de la
tortura al objeto de extraer la verdad a los sospechosos. Hasta esta fecha
éste procedimiento había sido extraño a
la tradición canónica. Si el acusado se negaba a confesar se le torturaba, sólo
era válida una confesión arrancada mediante la tortura física, si no lloraba, o
mantenía un gran entereza y seguridad durante la tortura era considerado
culpable. Ordalías diversas (sumergir el cuerpo atado de pies y manos en
diagonal en el agua, si flotaba era culpable, si no o bien se moría -lo más
probable- o quizás fuera inocente; </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy2QeqVZEyADxE__dzJACmATl6bng9uKNBfKej3xr-zfNOAtBoOGG9izso2XU2zdLLObJHoFzMwMCo1cR4x8fYOi_BoofwbVqNsnWwwTXqQ8hhr9XSRa3bQz7FgHlqUMhB5AdydQ/s1600/probe-03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy2QeqVZEyADxE__dzJACmATl6bng9uKNBfKej3xr-zfNOAtBoOGG9izso2XU2zdLLObJHoFzMwMCo1cR4x8fYOi_BoofwbVqNsnWwwTXqQ8hhr9XSRa3bQz7FgHlqUMhB5AdydQ/s320/probe-03.jpg" width="241" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSC0rrJ06w0_elPLRaL6NeMShTteza-pzhtDf4Wr0D-tMfQN4kqnvbW-H2nM-VUeA1W7JxBrKykJ7KW0IERhJcNarrhJK74i-bgD8GoirTHiqCJqQoomZ-BGfK-N8mLQW-UPOclw/s1600/probe-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSC0rrJ06w0_elPLRaL6NeMShTteza-pzhtDf4Wr0D-tMfQN4kqnvbW-H2nM-VUeA1W7JxBrKykJ7KW0IERhJcNarrhJK74i-bgD8GoirTHiqCJqQoomZ-BGfK-N8mLQW-UPOclw/s320/probe-02.jpg" width="216" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSlW-0iXLTNnKYq2AWwfeuiWUhcQj23sImxzFKX298ZnKGzqWMnlmZ5IxIe3_ui3oHXvQcSvMI7ltRvnLLkcTRkS6kvDZ-R8lzB5M7XUU8xIx7_LvJ-n-oYg5XvaV6RKi-l4kNYg/s1600/HW1885P760B188.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSlW-0iXLTNnKYq2AWwfeuiWUhcQj23sImxzFKX298ZnKGzqWMnlmZ5IxIe3_ui3oHXvQcSvMI7ltRvnLLkcTRkS6kvDZ-R8lzB5M7XUU8xIx7_LvJ-n-oYg5XvaV6RKi-l4kNYg/s320/HW1885P760B188.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimJ_F0tBMq0sL8hTW7EA4SBknKZLeYw5i1DL9nUAAjZyvXAhnbE8wpmthKDbiNC5qXzcBSL_YyRGcBYcOQRRsWufyaiEmt3mawlOJnPvQwZzkWe6SG_AiTHl_Mto54SLnu7xEYzQ/s1600/caza+brujas+ahogada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimJ_F0tBMq0sL8hTW7EA4SBknKZLeYw5i1DL9nUAAjZyvXAhnbE8wpmthKDbiNC5qXzcBSL_YyRGcBYcOQRRsWufyaiEmt3mawlOJnPvQwZzkWe6SG_AiTHl_Mto54SLnu7xEYzQ/s320/caza+brujas+ahogada.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">la punción con una aguja afilada y muy
larga, si no salía sangre o no se sentía dolor, era también culpable; en ocasiones éstas agujas eran retráctiles, por lo que no se clavavan </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpJJ0gsGHpYAA7nJZyFUL833szznvMRNuitpvT8DyDXJhQkVImm75tNR2X9cRXxBlO0qTMfFDzeeQdCf3JWljKCLOcQm9panMBO-VvQCN5YNkB4bLkgdqEgsXo7VAs0sTmwM6Flg/s1600/Inquisition_8_Witchprickers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpJJ0gsGHpYAA7nJZyFUL833szznvMRNuitpvT8DyDXJhQkVImm75tNR2X9cRXxBlO0qTMfFDzeeQdCf3JWljKCLOcQm9panMBO-VvQCN5YNkB4bLkgdqEgsXo7VAs0sTmwM6Flg/s1600/Inquisition_8_Witchprickers.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">con el
fuego y otras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La Iglesia prefería las
confesiones porque las consideraba más convincentes que las pruebas. Si el
acusado se negaba obstinadamente a reconocer sus culpas, el Inquisidor podía
usar medios violentos. Había varios grados y los Inquisidores podían elegir el
medio que considerasen más oportuno. El culpable podía ser encarcelado,
encadenado, sometido a ayunos, privado de dormir, etc. Estos regímenes
penitenciarios podían durar varios años. Si el acusado persistía, se le sometía
a tortura. Sólo había una restricción: evitar la mutilación y el peligro de muerte,
aunque de hecho esta restricción no fuera más que una simple fórmula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Una vez concluidos los
preparativos en la sala de las torturas, el juez incitaba al sospechoso a hacer
la confesión. Proseguía su exhortación mientras el acusado era desnudado y tenía
ante sus ojos los objetos de su propio suplicio, que le eran mostrados para
crear un miedo “saludable”. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUttY036CNmmamqwXLWQofwH1y5Ulvl3S84i7btPRU4JGNDIQtjdcLYREXqVDFZRxLw899DJehedSUfOvqaY-f21bw8mpSxjCjou9BSQ9og4c1TwCEgeXjlJwET6IhscRNoXpSKA/s1600/6f4695abdba27b45e726e06f2fea8881.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUttY036CNmmamqwXLWQofwH1y5Ulvl3S84i7btPRU4JGNDIQtjdcLYREXqVDFZRxLw899DJehedSUfOvqaY-f21bw8mpSxjCjou9BSQ9og4c1TwCEgeXjlJwET6IhscRNoXpSKA/s320/6f4695abdba27b45e726e06f2fea8881.jpg" width="238" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Si el acusado se obstinaba, el verdugo y en algunas
ocasiones el mismo Inquisidor, empezaba por las pruebas menos dolorosas. Los
monjes y los escribanos aguardaban para empezar a transcribir. De vez en cuando
se acordaba una pausa, en la que el acusado era nuevamente interrogado por el
juez. Cada prueba no debía sobrepasar la media hora y estaba prohibido, en la
misma sesión, repetir la prueba. Una vez acabado el ciclo, cuando el presunto
culpable perdía el conocimiento, o cada vez que el juez lo consideraba
oportuno, el médico -en la mayoría de las ocasiones el “barbero o sencillamente
el carnicero” de la zona- lo reconocía y aconsejaba la conveniencia de
proseguir o de parar el interrogatorio. El proceso entero se podía reproducir
tras unos días, para dar tiempo a la recuperación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los Inquisidores podían
empezar con la flagelación, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Flagelaci%C3%B3n_de_Santa_Engracia.jpg/220px-Flagelaci%C3%B3n_de_Santa_Engracia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Flagelaci%C3%B3n_de_Santa_Engracia.jpg/220px-Flagelaci%C3%B3n_de_Santa_Engracia.jpg" height="320" width="179" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">considerada como el método más benigno, continuar
con el potro -o la rueda-,</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6qan4uPBZe9lT29Gz0OFWIQoPqo2yrKhgNcANMhYFjK2R0zGK5ZxkfQBnHUkSEYih6AN2DjNZkqZpsKZSVurtwUrToc0wgCfAW6SxYfRkZuE6gbFdnmSObPEwiO4JAELAscqhwA/s1600/GetAttachment.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6qan4uPBZe9lT29Gz0OFWIQoPqo2yrKhgNcANMhYFjK2R0zGK5ZxkfQBnHUkSEYih6AN2DjNZkqZpsKZSVurtwUrToc0wgCfAW6SxYfRkZuE6gbFdnmSObPEwiO4JAELAscqhwA/s1600/GetAttachment.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYz2_Tcm2qgEy4umoDhaX1U_-UNpIVArs3hY8fKO_pHMNDJ6mE6u5pDQybfLztruLj4M5XgblqEdW5O9CthAItrFg55GHFU_FszFZlYFO0PkYAA9WQVGBcxrBV2EKhzq17MbKc5g/s1600/chasse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYz2_Tcm2qgEy4umoDhaX1U_-UNpIVArs3hY8fKO_pHMNDJ6mE6u5pDQybfLztruLj4M5XgblqEdW5O9CthAItrFg55GHFU_FszFZlYFO0PkYAA9WQVGBcxrBV2EKhzq17MbKc5g/s320/chasse.jpg" width="214" /></a></div>
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> seguir con la estrapada -sistema utilizado para
torturar a monna Gostanza y Joana Negre entre otras- consistente en sujetar las
manos a la espalda y, con una cuerda atada a las muñecas así dispuestas, se
levantaba del suelo a la víctima, a la que previamente se había lastrado con
grandes pesos ligados a los tobillos. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhge3Y3gVdYdCMJ00bRAWe2ES5lvTPQHQf8bmVMc2bQTSaBPjxFSanOqrsLSmjp4EiFRufIsf8-ZkSd9qtf7u9SLmsKSNlUwontb3VSgm5kGlGTGenrT5pjnYSHPCuIQRu6asdNAg/s1600/torture_poster_strappado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhge3Y3gVdYdCMJ00bRAWe2ES5lvTPQHQf8bmVMc2bQTSaBPjxFSanOqrsLSmjp4EiFRufIsf8-ZkSd9qtf7u9SLmsKSNlUwontb3VSgm5kGlGTGenrT5pjnYSHPCuIQRu6asdNAg/s320/torture_poster_strappado.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYS0yUNAXAmJz667CyWOGjFvsZjK1qaw-GggrHfJPY5ztK2FuXVA6F7Yb3D8WbIda6zVptcgILjdcZ4Z97VOl6kAUfl5Q_jPUL64lawXuLqJI0ivaoJ4CCWDD5PVcdwpMhkrYNA/s1600/torture-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYS0yUNAXAmJz667CyWOGjFvsZjK1qaw-GggrHfJPY5ztK2FuXVA6F7Yb3D8WbIda6zVptcgILjdcZ4Z97VOl6kAUfl5Q_jPUL64lawXuLqJI0ivaoJ4CCWDD5PVcdwpMhkrYNA/s320/torture-02.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Otro sistema frecuentemente utilizado era
la empulguera un tornillo con el que se apretaban los dedos pulgares hasta reducirlos a pulpa. Pero los
cazadores disponían además de sillas provistas de afilados clavos que eran
calentados por debajo;</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj89_fWBT9WrwOPIuRQWVqcEMzhmFNNN5rbq_IL65xbvieY3e7PVuHN8zDNHBNhYR_E3r6gZJieloGfmBn1NvLyceksxAwhExac6A8Opd-4k47OQckrODmmG5BUwPkMHEHetSMdoA/s1600/torture-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj89_fWBT9WrwOPIuRQWVqcEMzhmFNNN5rbq_IL65xbvieY3e7PVuHN8zDNHBNhYR_E3r6gZJieloGfmBn1NvLyceksxAwhExac6A8Opd-4k47OQckrODmmG5BUwPkMHEHetSMdoA/s320/torture-04.jpg" width="290" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> zapatos rellenos de objetos punzantes; cinturones con
agujas que podían envolver diversas partes del cuerpo, hierros al rojo vivo,
tenazas candentes y culminar con las brasas, en la tristemente famosa ordalía
del fuego.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1jG7SLQ9qPTKE8iWV3tBhRqOsUZLzJBsOzRwC3CYkhufbPMBraGlMZZ048yUTlsb7LVSZj7wk4v-XrdGs-D_PdMK04pWherajwbxc-yNWoJvaeRVSeBjG5Ed1FHfpPLxyBQ73zA/s1600/torture-05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1jG7SLQ9qPTKE8iWV3tBhRqOsUZLzJBsOzRwC3CYkhufbPMBraGlMZZ048yUTlsb7LVSZj7wk4v-XrdGs-D_PdMK04pWherajwbxc-yNWoJvaeRVSeBjG5Ed1FHfpPLxyBQ73zA/s320/torture-05.jpg" width="319" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> En ocasiones se llevaba a cabo la ordalía del agua, consistente en
colocar un trozo de tela sobre la cara del acusado vertiendo agua
constantemente de manera que no podía respirar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Un autor contemporáneo nos
explica: “He visto miembros despedazados, ojos sacados de la cabeza, pies
arrancados de las piernas, tendones retorcidos en las articulaciones, omoplatos
desencajados, venas profundas inflamadas, venas superficiales perforadas. He
visto a las víctimas levantadas en lo alto, luego bajadas, dando vueltas, la
cabeza abajo y los pies arriba. He visto como el verdugo azotaba con el látigo
y golpeaba con varas, apretaba con empulgueras, cargaba pesos, pinchaba con
agujas, ataba con cuerdas, quemaba con azufre, rociaba con aceite y chamuscaba
con antorchas. En resumen, puedo
atestiguar, puedo describir, puedo deplorar como se violaba el cuerpo humano...
Daría una fortuna si pudiera desterrar el recuerdo de lo que he visto en las
cámaras de tortura”.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq6I8Nz79AHUz1XHGBqwuxKPBhFlsHRdWWwPjntpuGdVYQpJah-LhzeLaEqqE6kV8ZZIsxdAMdyk2K4_lhAAvWkn-6aiZ9WTXxtv4w1ljG3m597XGzphKoSzk1F60yPogzU7Hiaw/s1600/kino-025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq6I8Nz79AHUz1XHGBqwuxKPBhFlsHRdWWwPjntpuGdVYQpJah-LhzeLaEqqE6kV8ZZIsxdAMdyk2K4_lhAAvWkn-6aiZ9WTXxtv4w1ljG3m597XGzphKoSzk1F60yPogzU7Hiaw/s320/kino-025.jpg" width="306" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Creemos que será muy
ilustrativo reproducir parcialmente el acta de la tortura de Joana Negre
ejecutada en Sallent a mediados del s. XVI, condenada a muerte por el Noble
Señor Don Miguel de la Clariana, ilustre patricio que soportó estoicamente el
infamante espectáculo y los gemidos de la víctima, gemidos y chillidos que
fueron escrupulosamente reproducidos, con gran celo profesional por el Notario,
que aún hoy, nos hacen estremecer:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Se había dispuesto que la
desnudasen y la atasen de las manos y de los pies, boca arriba sobre el potro.
Los justicieros eran tan piadosos que medían el tiempo de la tortura en
padrenuestros, avemarías y credos.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWivfEbQIDC9HmHRGW8WUj_dhTQiym1kQO012dH9Jg_Hs3gTTswVppg9pNsTsEX9qYzOtI22qATyNciTvwVaIbDbYTod3EeiS8-yGaR-Tl7VZXfI0e4B3TxgYwdduL3w0AZn9UaA/s1600/femicidio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWivfEbQIDC9HmHRGW8WUj_dhTQiym1kQO012dH9Jg_Hs3gTTswVppg9pNsTsEX9qYzOtI22qATyNciTvwVaIbDbYTod3EeiS8-yGaR-Tl7VZXfI0e4B3TxgYwdduL3w0AZn9UaA/s320/femicidio.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">“Morta só!. No (h)y sé
res, no (h)y sé res, no (h)y sé res! Dexaume morir! Maria Santísima! Siau amb
mi, Maria!. No sé res! Mare de Déu del Roser, jo só morta, jo só morta! Adéu
siau! Ay! No sé res! Ay los meus germans! Ay, ay! Maria Sanctísima! Senyor
Governador, tingau pietat de mi!”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">“Ay, ay, morta só! Jo no
sé res, no sé res, no sé res! Mataume, mataume, mataume!. Jo só morta! No sé
res, no sé res, no sé res! Ay, ay, jo só morta, adéu siau!.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ay, ay ay ay ay ay ay ay
ay ay ay ay ay ay ay! No sé res sino Déu y la Verge Maria! Ay ay ay ay! No! Com
Déu es en lo Cel, no ho sé, no ho sé, no ho sé! Viafós! Viafós (crit d’alarma,
demanant ajuda)!.No sé res! La mia ànima sen aniria al Infern! Jo só morta!”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">“E havent estat per espay
de tres Credos, lo jutge maná als ministres que afluxassen les cordes”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las declaraciones
obtenidas mediante tortura, debían ser ratificadas posteriormente por el
acusado, pero en la mayoría de las ocasiones los escribanos y notarios,
interpretaban lo que el acusado reconocía de forma espontánea. Si el acusado
después de soportar todas las pruebas no confesaba sus culpas, el Tribunal
debía en teoría absorberlo, pero casi siempre los jueces continuaban el mismo
interrogatorio pero sobre otros temas. Era muy difícil, escapar de las garras
de los inquisidores.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwu31fCY66bVk1pA2GZihp2CVGZn7-I4Uv7kqs4loUwQO82JExCE8CCtwhyBdfWeciF4czxuBDUPcOkjM8TH-hGMk8sU_l28o-9HQm49koWF7_uRlxxsRX5FMT-mDabDsHPajzGQ/s1600/burning-n04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwu31fCY66bVk1pA2GZihp2CVGZn7-I4Uv7kqs4loUwQO82JExCE8CCtwhyBdfWeciF4czxuBDUPcOkjM8TH-hGMk8sU_l28o-9HQm49koWF7_uRlxxsRX5FMT-mDabDsHPajzGQ/s320/burning-n04.jpg" width="216" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En cuanto a las penas
impuestas podemos decir que la acusación de brujería no implicaba
automáticamente la condena a la hoguera o a cualquier otro tipo de muerte
violenta. Las condenas a muerte oscilan, según los casos, aproximadamente entre
el 40 y el 50 por 100 de los acusados (21 por 100 en Génova, 49 por 100 en el
norte de Francia, sólo en Vaud se llega, entre 1537 y 1630, al 90 por 100).<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: always;" />
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las sentencias y las penas
para aquellos que habían confesado o que eran considerados culpables eran
pronunciadas conjuntamente en una ceremonia pública -el “Sermo Generalis”- al
final de los procesos. Mas conocido por
el nombre de “Acto de Fe”, la ejecución pública de las personas condenadas a
muerte por los crímenes de brujería y herejía. Sin lugar a duda se trata de una
de las ceremonias judiciales más impresionantes de la Iglesia Católica Romana
que han podido darse a lo largo de los siglos. Se celebraba con gran pompa y
solemnidad y solían acudir a presenciarla multitudes enteras, incluidos los
notables, la realeza y las jerarquías de la Iglesia . Normalmente
consistía en la procesión de los
condenados a un lugar público, una gran
plaza, o delante de la iglesia,, en el que se había construido un gran estrado,
a fin de que el acusado pudiese ser bien visto sin dificultades.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoAIsK2I1Xs8yKu6_RCJG7GdUHe8Kx0b_Z0fuXHRlI81xRbPXasdxqFg6j4E8CrIDFcqjsFcS8w-ZDycgef7ZaohIU2bf-C6giwKPeqwzhedMRovWsLHyWnv-joAKPQS9NzkvXlA/s1600/inquisici_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoAIsK2I1Xs8yKu6_RCJG7GdUHe8Kx0b_Z0fuXHRlI81xRbPXasdxqFg6j4E8CrIDFcqjsFcS8w-ZDycgef7ZaohIU2bf-C6giwKPeqwzhedMRovWsLHyWnv-joAKPQS9NzkvXlA/s320/inquisici_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A primera hora de la
mañana el Inquisidor hacía su Sermón que interrumpía de vez en cuando, para
pedir al pueblo proclamaciones de fe. A continuación se daban a conocer las
gracias concedidas, los condenados abjuraban de sus crímenes y oraban de
rodillas, se les levantaba la pena de excomunión que hasta entonces habían
padecido. Después se daba cuenta de las sentencias. Primero las más leves,
después las más graves. Después de pronunciada, no había ninguna posibilidad de
apelación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Veamos la descripción de
uno de éstos actos de fe, concretamente
el que se celebró el 30 de junio de 1680 en la Plaza Mayor de Madrid en
presencia del Rey Felipe IV, según la narración que nos hace José del Olmo:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">“La simbólica cruz verde
flotaba por encima del “teatro” construido en la Plaza Mayor. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1KJ3kY8Zhyphenhyphenir1NQzGRFwu4PHZyMW4qAgUujV13mSYbDwsF9EKKzjftNfGSgHn2pY5dSrBM9sVStLW4d0IqAi2VQl5FCzQA3GAPAitDcXne-In9hqtMzlgzDrHZfEE1asg2hUSAA/s1600/Escudo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1KJ3kY8Zhyphenhyphenir1NQzGRFwu4PHZyMW4qAgUujV13mSYbDwsF9EKKzjftNfGSgHn2pY5dSrBM9sVStLW4d0IqAi2VQl5FCzQA3GAPAitDcXne-In9hqtMzlgzDrHZfEE1asg2hUSAA/s320/Escudo.jpg" width="283" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Desde el alba, la
masa se arremolinaba para poder ver a los condenados, admirar los desfiles, la
belleza de los uniformes y la fuerza de la religión. Los habituales de la
Inquisición, entre los que se encontraban los grandes nombres de España,
servían de escolta, en una exacta simbiosis de nobleza y fe.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Francisco_Ricci_-_Auto_de_Fe_(1683).jpeg/400px-Francisco_Ricci_-_Auto_de_Fe_(1683).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Francisco_Ricci_-_Auto_de_Fe_(1683).jpeg/400px-Francisco_Ricci_-_Auto_de_Fe_(1683).jpeg" height="208" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los acusados eran más de
cien. Primero, treinta y cuatro condenados en efigie, de los que treinta y dos
fueron entregados al poder civil. A continuación venían los culpables menores
que habían abjurado de levi, eran los bígamos, los supersticiosos, etc. Una
mujer tuvo que pronunciar la abjuración de vehementi, impuesta a los acusados
que son sospechosos de herejía. Le seguían cincuenta y cuatro judaizantes,
reconciliados por la abjuración en forma, propia de los culpables convictos.
Fueron condenados a muerte veintiuno de los acusados. Para dos de ellos se
retrasó la pena, aunque diecinueve obstinados fueron conducidos a la hoguera de
sesenta pies cuadrados. Los convertidos, en primer lugar fueron estrangulados,
los demás fueron lanzados vivos a la hoguera. El Rey se retiró en cuanto
empezaron a brotar las llamas, no sin antes haber tocado las maderas con sus
propias manos. El humo y el nauseabundo olor de la carne quemada llenaron la
plaza y los gritos de dolor de los condenados compitieron con el rugido de la
multitud, creando un ambiente dantesco”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las condenas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Entre los castigos más
terribles destacaban: la confiscación de bienes, la cárcel y la pena de muerte.
Una vez pronunciada la sentencia por el Inquisidor, éste hacía entrega del
culpable al poder civil, quien era el encargado de cumplir con ella. La pena de muerte se aplicaba mediante el
“suplicio del fuego”, el hereje, o la bruja, serían quemados vivos, tras largos
y dolorosísimos suplicios. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqsKacZeY48ZMh52CGNgt5FuI9Xg75O6feopl8QLsxbk4HgvhjXh6Ci0-9IHWPyMszosV2Nz5drzQwyvQJyXwoun-CMVygEyTx9qO7F5a9PWOMntp7rF2gETnj2eK2_N8EEa0Xvw/s1600/burning-n02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqsKacZeY48ZMh52CGNgt5FuI9Xg75O6feopl8QLsxbk4HgvhjXh6Ci0-9IHWPyMszosV2Nz5drzQwyvQJyXwoun-CMVygEyTx9qO7F5a9PWOMntp7rF2gETnj2eK2_N8EEa0Xvw/s320/burning-n02.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La primera
tuvo lugar en Sevilla en el 1484 y la última en Galicia a principios del S.
XIX.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Si el condenado abjuraba
en el último momento de su crimen y confesaba los nombres de sus compañeros o
compañeras y colaboraba con el Inquisidor favoreciendo la detención de otros
culpables, podían darle la comunión, extrangularlo y tirarlo ya muerto a la
hoguera, lo que era considerado un favor muy especial. Mientras que si los que juzgaban era un tribunal civil, mayoritariamente se ejecutiva la pena mediante la horca:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWIfSGD4tYLR1nNOC6wghgHTBiT95Rekh9v8ylqSbcWh-rpFnT_hBkbb0I6LSyMYGXZgy5qmDuA90hW_CcdfOD7E0H4FAjAUmTmF3bhgBQDyswrYpmDdiU4y9CxqmgPSLxBiOcQg/s1600/hanged-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWIfSGD4tYLR1nNOC6wghgHTBiT95Rekh9v8ylqSbcWh-rpFnT_hBkbb0I6LSyMYGXZgy5qmDuA90hW_CcdfOD7E0H4FAjAUmTmF3bhgBQDyswrYpmDdiU4y9CxqmgPSLxBiOcQg/s320/hanged-1.jpg" width="224" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Excepcionalmente, podían
llegar a cambiar su condena por la de cadena perpetua. Cuando un difunto era
acusado de herejía o de brujería, la Inquisición podía mandar exhumar el
cadáver, los huesos eran exhibidos por las calles encima de cañizos y
posteriormente quemados en una hoguera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las penas de prisión
variaban según la gravedad de las faltas. Podían ser el “murus estrictus” -muro
estrecho- lo que quería decir un oscuro calabozo, en el que se encadenaba al
acusado, en ocasiones a la misma pared, no les estaba permitido recibir
visitas. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gCqYKYT33GrBZt6Sjj5JHp-Et7cD8VXTv-YJXHVdSuV-0LsgM1uNXddlL_2Nu2yKeQZoUL7rjbrdP4uB4aRFiBNfLEHtV3Dfk3xfR5yASssW79bUryQR1QqH6ZLPM7hBPwtbJA/s1600/prison-n11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9gCqYKYT33GrBZt6Sjj5JHp-Et7cD8VXTv-YJXHVdSuV-0LsgM1uNXddlL_2Nu2yKeQZoUL7rjbrdP4uB4aRFiBNfLEHtV3Dfk3xfR5yASssW79bUryQR1QqH6ZLPM7hBPwtbJA/s320/prison-n11.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El “murus largus”, la cárcel normal, con la posibilidad de moverse, de
hacer ejercicio, de hablar con otros prisioneros y recibir visitas del
exterior. En muchas ocasiones, se imponía también un período de servicios en
las Galeras, como remero.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La confiscación de bienes
afectaba evidentemente a todos los acusados declarados culpables, aquellos que
morían o que lograban escaparse del Tribunal, no se escapaban de esta
confiscación que afectaba a los bienes de toda la familia, herederos, etc., que
además habían de pagar los costes del
proceso, a menudo hasta los haces de leña con que habían sido
sacrificados sus familiares y el convite o banquete que solían efectuar los
Inquisidores con sus ayudantes después de dictada la sentencia. Algunas penas
menores, podían ser “rescatadas” a cambio de “limosnas” que engrosaban las
arcas de los tribunales Inquisitoriales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las penas o castigos
“leves” podían consistir: en la obligación de realizar un peregrinaje, podían
ser “mayores”: a Roma, Santiago o Canterbury, el mejor era sin dudas el que
conducía a “Tierra Santa”, o “menores” a alguna iglesia o ermita de las
proximidades. El acusado disponía de tres meses para cumplirla y debía dar
prueba escrita de su cumplimiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En ser flagelados. El
condenado era conducido a la iglesia con los pies descalzos, en camisa y
calzoncillos, llevando en sus manos un cirio y las varas con las que después
sería azotado. Asistía a una misa y al correspondiente Sermón, después
entregaba las varas al sacerdote, quien lo flagelaría. Seguidamente era
obligado a recorrer la ciudad y era nuevamente flagelado en la última estación.
El condenado debía entonces reconocer todos sus pecados y ser merecedor del
castigo que le habían infligido.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMStFb4Q9NM1AUNI3ex4KH6yFMMScppZL-ndJUk0USjEHcNnJgC1Twp0mhzW1hBzznMgpAoqkHmY6OVNJVZsLKeG_QLq1SSHa4VJsoTUk2Qei5vs_yVkEMFV5DiEh3DHKN87EDVQ/s400/sambenito.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMStFb4Q9NM1AUNI3ex4KH6yFMMScppZL-ndJUk0USjEHcNnJgC1Twp0mhzW1hBzznMgpAoqkHmY6OVNJVZsLKeG_QLq1SSHa4VJsoTUk2Qei5vs_yVkEMFV5DiEh3DHKN87EDVQ/s400/sambenito.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">O en una mortificación
cualquiera, como llevar unas cruces, el San Benito, normalmente una especie de túnica de fieltro
amarillo, con unas grandes cruces rojas de unos dos palmos y medio de largo y
dos de ancho que debían llevarse bien visibles sobre las ropas, una en el pecho
y la otra en la espalda; o a llevar de por vida una especie de cucurucho de
gran tamaño a modo de sombrero. A los que levantaban falsas acusaciones se les
obligaba a llevar dos tiras de ropa roja sobre los vestidos, así como lo que
cometían perjurio, o aquellos que habían profanado la Eucaristía. Estas son las
poderosas armas de que disponía la Inquisición. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Como cabe suponer, el
final de todo ello solía ser una condena, entre las más terribles destacaban:
la confiscación de bienes –que recordad se extendían hacia los ascendentes y
descendientes- , la cárcel y la pena de muerte. La pena de muerte se aplicaba
mediante el “suplicio del fuego”, en el que la bruja sería quemado vivo, tras
largos y dolorosísimos tormentos. Más utilizada en Catalunya fue la horca. Si
el inculpado abjuraba de sus crímenes y confesaba los nombres de sus
compañeras, favoreciendo la detención de otros culpables, podían darle la
extremaunción, estrangularla rápidamente y echarla ya muerta a la hoguera.
Cuando el acusado era un difunto, o alguien que había conseguido huir de la
justicia, se exhumaba el cadáver, los huesos eran exhibidos por las calles y
posteriormente quemados en la hoguera, o si había huido, se hacía una efigie
del inculpado y se la quemaba. Evidentemente, no tenían derecho a ser
enterrados en camposanto y su maldición se alargaba hasta el más allá. </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Generalmente las brujas eran enterradas boca abajo, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cde.peru.com/ima/0/0/9/3/5/935537/611x458/nina-bruja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cde.peru.com/ima/0/0/9/3/5/935537/611x458/nina-bruja.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">para que su alma no fuera hacia el cielo y también, se les inflingían castigos al cadaver como clavarles 7 clavos en la mandíbula:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://luxveritatem.files.wordpress.com/2011/09/mandibulabruja01.jpg?w=640" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://luxveritatem.files.wordpress.com/2011/09/mandibulabruja01.jpg?w=640" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los “Actos de Fe” a los
que fueron sometidas nuestras brujas comarcales, serán ceremonias importantes,
con centenares, o millares de asistentes-testigos, recordadas a lo largo de
varias generaciones, lo que ayudó, no poco, a mantener viva la historia de la
brujería, adornada con las miles de anécdotas y exageraciones que cada una de
ellas le fue añadiendo, hasta convertirse en terroríficas – o sencillamente
disparatadas y divertidas- historias que el folclore recoge, como leyendas.
Sabemos que algunas de ellas asistieron a “Actos de Fe” de otras brujas como
espectadoras, que conocían sus historias y sus declaraciones, que por un "extraño fenómeno", del que ya hemos hablado anteriormente, llegado el momento harían suyas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Veamos con detalle el
interrogatorio a Monna Gostanza di Libbiano, curandera y partera (comadrona) en Italia, un siglo más tarde,
hacia 1534.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TAZ4VdEQVWCFf5CceMLsl-49JdkZf7t_4FoQXj4MOPpR6v_-uY0ZU9YioUuYDF_y0U_RyRMK78pP1V6oC2mS3INznizMBbDzxJCyeECweiaNykdIDNAs3avyQR4Bp-evf-5VIg/s1600/image-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TAZ4VdEQVWCFf5CceMLsl-49JdkZf7t_4FoQXj4MOPpR6v_-uY0ZU9YioUuYDF_y0U_RyRMK78pP1V6oC2mS3INznizMBbDzxJCyeECweiaNykdIDNAs3avyQR4Bp-evf-5VIg/s320/image-1.jpg" width="270" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: red; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: red;">La audiencia de la soga (la tortura de Gostanza di Libbiano h. 1534)</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: red; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: red;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: red; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: red;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: red; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: red;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El 7 de noviembre se
inició el auténtico proceso inquisitorial. Desnuda ante los magistrados, no
confiesa nada hasta que no es alzada con
la soga. Los dolores de la tortura y el sufrimiento de los miembros sujetos por
detrás de la espalda mediante la cuerda que sostiene el peso del
cuerpo, originándole
dolorosas luxaciones y fracturas, la harán hablar:
«yo las he medido [las palabras]
atroche y moche, como persona
de poca inteligencia». <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijQFIHlmBGfnwQZwq7vzpAaaiwBXbsx387ZBGtwtH6IAC14anLIfkFAKySQqZU7On27tURQvbwqB8dzP-1f0MudrxmGkv6uzwE7rzW9oqXPRBJdRfWAw62hJJ6JyCaJvgl-yTGKQ/s1600/486719871_small.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"> <img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijQFIHlmBGfnwQZwq7vzpAaaiwBXbsx387ZBGtwtH6IAC14anLIfkFAKySQqZU7On27tURQvbwqB8dzP-1f0MudrxmGkv6uzwE7rzW9oqXPRBJdRfWAw62hJJ6JyCaJvgl-yTGKQ/s320/486719871_small.jpg" width="209" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La pobre mujer
responde que sus sistemas eran conocidos por el hecho de ser naturales, como
el recurso del caldo
de pollo y de las especias y que, por tanto, si se han producido las
curaciones es porque «Dios ha curado».
Gostanza, exhortada a
admitir toda la verdad,
implora piedad porque
confiesa haber dicho
todo lo que sabía:
«Si no queréis que diga
falsedades, yo no sé nada más».
Pero no la escuchan y, de
nuevo, con las manos atadas detrás
de la espalda, es alzada a una altura de tres brazos sobre
el suelo. Se lamenta mientras que el tirón de su cuerpo le hace gritar «Madre de la misericordia, ayudadme, misericordia» más y más veces hasta
que se la hace descender. A la pregunta de «si sabes cómo
se hechiza a los hombres, a las
mujeres y a los niños» responde «SÍ señor.
Y queriendo decir la manera,
el señor vicario no quiso
que la dijera, ni saberla».
El juez quiere conocer, sin
embargo, si ha ejecutado estos
hechizos y si las víctimas han sobrevivido: ella responde
que sí, porque algunos
también habían sido salvados
por ella después del hechizo, excepto
un par de cuya muerte no se
consideraba responsable. Prosigue el relato
con un largo
elenco de personas envueltas en
sus maleficios: hombres
jóvenes, mujeres e incluso una niña que la seguía siempre y que tenía la culpa de ser la hija de una
señora que «maltrataba» a su nieta
Dianora.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.museodelprado.es/typo3temp/pics/2497c9b0bd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://www.museodelprado.es/typo3temp/pics/2497c9b0bd.jpg" width="248" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Llegamos a la pregunta crucial: ¿nunca ha ido de noche junto a otras mujeres que ejercen
la misma profesión que usted?
Roffia –el delegado de la inquisición- no ha hecho una explícita
referencia al aquelarre, pero
Gostanza comprende inmediatamente el sentido
de la pregunta y, cediendo significativamente, responde: «yo no he ido nunca sobre
esos animales sino en asno» y convencida
por dos de sus más
viejas conocidas cuando era joven.
Pero mientras atravesaba un bosque
se había encomendado a Dios por
el miedo e, inmediatamente, se halló
sola «en aquella oscuridad» y
«estuve tres días hasta
que volví a casa».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Sin embargo, volvió a
aquel lugar unas seis veces más «cuando era joven».
Para ir allí gritaba «Gallito»,
y el diablo «venía en seguida bajo la forma de un animal,
es decir, de un cabrito sobre
el que me montaba, y me llevaba a un
lugar donde se bailaba,
se cantaba y se hacían mil fiestas». </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmZV9pmhn3cWfougigAls2B7Fnd8FX4Ja1pXf7FbtRzvmPuEKEXDPjfHsvcWFwKkpmdSK-5wrtdL08XiFKmnK0CjDoY0t8HKx8GtRQlqhDR3ryr4Tuxp23qHcktf2TBmfR9BAfw/s1600/image015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmZV9pmhn3cWfougigAls2B7Fnd8FX4Ja1pXf7FbtRzvmPuEKEXDPjfHsvcWFwKkpmdSK-5wrtdL08XiFKmnK0CjDoY0t8HKx8GtRQlqhDR3ryr4Tuxp23qHcktf2TBmfR9BAfw/s1600/image015.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Cuando llegábamos a aquel
lugar «nos daban de comer buenas
viandas [ ... ] y aquellos
demonios no querían que se conversase sobre
Dios sino que querían que
se hablase del diablo y
decían "si queréis ir con
él, os daremos muchos
tesoros", y poseían tantos
tesoros y tanto oro
que no tenían
fin».<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZgthCwZlsG27xmhFoubA9Vvr6vTjY-c1je6wUdSYauI0Sco8x_PqUpUSLsV1DLDBnqhuVLkr2BGv7Yux7SFk5V9hzq5GzEV52FPfN0WIumckTOlSr6E6omYYNrrzH7T5fw0PDhA/s1600/b8fe3d107dd1bae6779444cee3fdbdff.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZgthCwZlsG27xmhFoubA9Vvr6vTjY-c1je6wUdSYauI0Sco8x_PqUpUSLsV1DLDBnqhuVLkr2BGv7Yux7SFk5V9hzq5GzEV52FPfN0WIumckTOlSr6E6omYYNrrzH7T5fw0PDhA/s320/b8fe3d107dd1bae6779444cee3fdbdff.jpg" width="178" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Para Gostanza
era el País de la Cucaña, de la abundancia, de la felicidad. En
su relato fantástico
describe, bajo la apremiante
petición del vicario,
el lugar y el encuentro con
el Diablo Mayor: “éste estaba
sentado sobre un
trono bellísimo, dentro
de su resplandeciente palacio
y todos los que entraban
le hacían la reverencia inclinándose
solemnemente, como también
ella había hecho.
El demonio le impuso, además,
que a partir de aquel momento
y en adelante le adorase
solamente a él, que renegase de Dios, de la fe y de todos los
santos y que fuese por
el mundo haciendo
brujerías, «echando a
perder» a los niños que no habían sido aún
bautizados”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">¿Y las
otras mujeres? Ellas
obsequiaban al Enemigo
con grandes hostias que
freían en grandes sartenes
y luego las utilizaban para ritos
orgiásticos: pero ella no ha hecho nunca
esas cosas. «¿Durante cuánto tiempo
ha estado yendo a dicho
lugar?», pregunta el vicario,
«unos treinta años»
responde Gostanza. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">«En aquel
otro mundo ... » <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El interrogatorio prosigue
el 9 de noviembre. El vicario exige la confirmación de la confesión: «dije
lo que dije, pero
lo dije por el castigo de la
soga». Los jueces, implacables y no convencidos, la someten
de nuevo a la soga: Gostanza grita
«Madre de la misericordia, Virgen
santa, revelad a estas personas la verdad. ¡Misericordia, Dios Eterno, misericordia!». Frente a una
nueva denegación de la imputada, la tortura
arreció: «Cuando el
Reverendo señor Vicario vio que insistía
en su negativa y en negar
lo que había dicho
las otras veces, hizo que fuera sacudida la cuerda». Gostanza
es maltratada; pero resiste
todavía sosteniendo que la confesión ofrecida era fruto
del temor a la soga. Sin embargo,
tras implorar misericordia,
finalmente declara: «si queréis
que os diga mentiras, las
diré [ ... ], hacedme descender
que os diré todo».
Una vez en tierra, se la
cubre y se la hace sentar,
y, así, comienza una interminable
confesión, pero una
confesión de mentiras según
su propia advertencia. Ella es quien
sabe curar de
los maleficios, quien
va al diabólico aquelarre y
también quien echa
maleficios con los gestos
y las miradas. Si el vicario lo desea se lo puede demostrar:
el juez renuncia de buena gana a
la prueba. «Interrogada sobre
si era ungida cuando iba a
aquel lugar, dijo, no señor, todo eso son pamplinadas»: comienza ahora
el viaje de y en la
fantasía. «Interrogada sobre
quién estaba en dicho lugar»,
respondió que «estaba
allí una cristiandad mayor de la que hay en este mundo, todos bien vestidos y en un orden
mayor que en este
mundo»; el Diablo Mayor la
prefería entre todas, ya que era la más bella y joven; el aquelarre
era un banquete pantagruélico,
no se hacía más que «Comer
y beber, y decir tonterías
todos juntos».<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-6ruPq5bhhbggGYlbi5My10390N2kuTvJx9uozPQwRF-_rEi4RcCc1WMvW__9QUHFi32o7oyNjqW3mX1nrTcXu_iOiWyYKuYlTwCDEx_7j06Tv79OVvwX7Q-gPfz0mMYbv8p/s1600/56+El+banquete.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-6ruPq5bhhbggGYlbi5My10390N2kuTvJx9uozPQwRF-_rEi4RcCc1WMvW__9QUHFi32o7oyNjqW3mX1nrTcXu_iOiWyYKuYlTwCDEx_7j06Tv79OVvwX7Q-gPfz0mMYbv8p/s1600/56+El+banquete.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En los siguientes días se toman
en consideración otros elementos;
se quiere saber
si el material hallado
en su laboratorio está constituido por
instrumentos del oficio de
curandera o por trastos infernales: </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs1W_nTt6BTJxjtexnhiJG6EelooAjgx8YiRd7zOsX83Z5-BgySEjmwkv1gtd9Rj3V9vn1gQqZ5U2gomeQOtBq8nANdM9FnGcdcS7hyphenhyphenYBCbWBbRVTv9_JA95LXPcGdlM0-UM6ztA/s1600/las_10_brujas_mas_famosas4joan_wytte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs1W_nTt6BTJxjtexnhiJG6EelooAjgx8YiRd7zOsX83Z5-BgySEjmwkv1gtd9Rj3V9vn1gQqZ5U2gomeQOtBq8nANdM9FnGcdcS7hyphenhyphenYBCbWBbRVTv9_JA95LXPcGdlM0-UM6ztA/s320/las_10_brujas_mas_famosas4joan_wytte.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">el
aceite medicinal «O verdadero
pelitre era bueno para los
males, es decir, para
las inflamaciones, verrugas y para
todas las dolencias, las malas
enfermedades», y también se usaban
derivados de la betónica, de la
calabaza, del clavo de clavero y de
varias hierbas. Respecto a la piedra
del rayo - pedernal-</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.consumer.es/fotografias/uploaded/medio-ambiente/2007/11/18/0767341001195347937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.consumer.es/fotografias/uploaded/medio-ambiente/2007/11/18/0767341001195347937.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">, se la había dado su
hijo «y la tenía en casa porque la gente
le decía que "a quien la tiene
en casa no le caen rayos"». El vicario
vuelve a preguntar en seguida
sobre el vuelo nocturno y el aquelarre. Gostanza
afirma que durante la misa no
puede asistir a la elevación del cáliz:
de hecho «Cuando se alza a Nuestro Señor,
ella se vuelve y no lo mira, ya que así me ordenó Gallito»;
y añade que cuando tomaba
la comunión conservaba la
hostia para darla al Diablo Mayor. El
Inquisidor le pregunta si alguna vez el
demonio le había hecho
cambiar de apariencia: «SÍ messer, porque el
diablo, que siempre está conmigo
y no me abandona nunca, me hace
entrar en las habitaciones y en las
casas, aunque estén cerradas, a través
de las gateras, de las ranuras de
las ven tanas y umbrales y por
todas las partes que
quiera». </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IK2MCI6JIKE/So20FkgKVfI/AAAAAAAAEiE/nCNv-cZUrz0/s800/Arthur-Rackham-una-bruja-y-su-gato.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/_IK2MCI6JIKE/So20FkgKVfI/AAAAAAAAEiE/nCNv-cZUrz0/s320/Arthur-Rackham-una-bruja-y-su-gato.jpg" width="155" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En efecto, la noche
de Navidad había sido
vista completamente
maltrecha: todas las
heridas eran el resultado
de una precedente misión
por la que se había introducido
en una habitación para
chupar la sangre de una niña;
pero el padre de ésta, habiendo visto un gato negro en su cuna,
la había golpeado y echado fuera con una escoba. Fue por esto por lo que «había sido vista con un brazo herido, golpeada y pisoteada». El proceso había
llegado a un momento demasiado ferviente como para
que el joven inquisidor local
pudiese tomar una decisión; y así,
a partir del 19 de
noviembre será el propio inquisidor de Florencia, monseñor
Dionigi de Costacciaro,
quien se ocupará
personalmente del asunto. Este sentía
curiosidad por esa muer, que le
inducirá a pensar más
en un caso de locura,
víctima de las acusaciones
en el interior
del pueblo (como,
por otra parte, ocurría frecuentemente en
todos los pueblos
de Europa) que en
cualquier otra cosa;
sin embargo, y seriamente, le dirigirá las preguntas del caso.
Una vez que la situación ha
llegado a este punto, Gostanza juega su última
carta secundando las certezas
que su inquisidor quiere que
sean confirmadas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Huir y soñar: tras la
violencia, el vuelo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ahora, el relato de los primeros interrogatorios se
hace más articulado. La mujer
cuenta sobre su triste
infancia y de su juventud, más
feliz, con fantasía y como en
un sueño, como
si en realidad nunca la hubiese vivido. Hija de un patricio florentino,
Lotto Niccolini, y de doña Aquiletta, su sierva, había
sido raptada de la villa
paterna, a la edad de ocho años, por algunos pastores y llevada a un lugar
montañoso, lejos de su
morada. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdN97246pvh1y4vKs0Hz94aCWejhglQmgCR6o0i2ARoBR6x4I22yfDcELVqgak_-Ont7_Tk82CQYPQPVXAWxm0cCGWYIoSXSBNseqSt7oVj7dCGsgS5v6pivEkkGhcoJxgIV8WQQ/s1600/i78650047-_szw565h2600_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdN97246pvh1y4vKs0Hz94aCWejhglQmgCR6o0i2ARoBR6x4I22yfDcELVqgak_-Ont7_Tk82CQYPQPVXAWxm0cCGWYIoSXSBNseqSt7oVj7dCGsgS5v6pivEkkGhcoJxgIV8WQQ/s320/i78650047-_szw565h2600_.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Allí había sido forzada
a casarse con el hijo de
Francesco de Vernio, «y pensad cuán tormento fue dormir con
el dicho Lenzo, mi marido, teniendo yo tan poca edadl».
No sabemos con claridad
cuánto de todo esto haya podido
ser verdad: conocemos, sin embargo,
por el relato de Gostanza y de
otras mujeres de su
época, la existencia de un
verdadero drama concentrado en el
estupro, consumado en el interior
de la familia, con el que
las niñas de tierna edad
eran iniciadas a la vida conyugal. La joven
Gostanza, pequeña, raptada, trasladada
«a otro mundo», experimentó por primera vez de
este modo su relación con el amor, es decir con aquello
que quizá había imaginado de otro modo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La pequeña y
potencial «bruja» es, también en esto, semejante
a una pequeña y potencial
«santa», a menudo sustraída
de la vida de familia y del
mundo, para ser trasladada a un
convento, en una tierna edad,
y ofrecida al Señor. Varias veces
Gostanza destacará la dulzura
de sus relaciones con el Enemigo,
un hombre «bello, bellísimo,
exuberante de energías» que, a diferencia de su consorte, le hacía «tantas
caricias y fiestas a su alrededor». </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8SiLRT3Papp8Lm14Zs_zM1VcuAvU8E9frhYuJBT5CGvBpUbZwfnJVTqCAAvolMbC8b-oGJJgAwpMJ4CsvNdbm5Op5OqtFSkAHXgMIBXG1XuRLqh0FsqFmyejZsdsOrL5Ie1NTNQ/s1600/98199306a7aa25c2a0b281c3b383e3cc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8SiLRT3Papp8Lm14Zs_zM1VcuAvU8E9frhYuJBT5CGvBpUbZwfnJVTqCAAvolMbC8b-oGJJgAwpMJ4CsvNdbm5Op5OqtFSkAHXgMIBXG1XuRLqh0FsqFmyejZsdsOrL5Ie1NTNQ/s320/98199306a7aa25c2a0b281c3b383e3cc.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Este
es su mayor abandono onírico, el
de una mujer que recuerda la violencia sufrida de pequeña
como una
pesadilla: «OS digo que
los lobos no comían tanta
carne como me fue sustraída, ya que, siendo
una niña de la dicha edad, me echaron a perder y me revolcaban entre las sábanas, puesto que os
quiero decir mis
vergüenzas y para deciros
puramente la verdad, después de haber
estado allí, en Vernia,
durante dos meses, que a
tres no llegaron, aquella
monna Cornelia, que me había lisonjeado dándome pan blanco y haciéndome
carantoñas, tantas, empezó a decir: "Yo
quiero que vengas
conmigo, ya que estarás
bien"».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Comienza así
el viaje iniciático
de Gostanza al
aquelarre: para huir de
los males de esta
tierra intentará refugiarse
entre los bienes de aquel
otro mundo. Este nexo aparece claro
en su narración: si el
destino le ha obligado, desde
pequeña, a someterse a las violencias
del hombre que
la ha raptado
y poseído mediante la fuerza,
será ella misma
quien rescate su felicidad volando
hacia una realidad de
ensueño donde todo es de color,
rico, lleno de placeres
y, sobre todo, donde
otro hombre, esta vez bello y gentil,
se ocupará de ella.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8z-jZug4DdlRNtlvLwPZsKUScvpe4DfpbcqqfJLtujB4AIbYG3EXasnxrz7n3riQZnZLaVfVMFVGCCKgXbwJT3L_tNj7uygf_82-o6icENDzXQIuNjhz3sBcu6bDqR9aErYAsKw/s1600/florencia-renacimiento.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8z-jZug4DdlRNtlvLwPZsKUScvpe4DfpbcqqfJLtujB4AIbYG3EXasnxrz7n3riQZnZLaVfVMFVGCCKgXbwJT3L_tNj7uygf_82-o6icENDzXQIuNjhz3sBcu6bDqR9aErYAsKw/s1600/florencia-renacimiento.png" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Este es su relato: la noche de su primer viaje, durante la que había sido acompañada
por las mujeres que la querían consolar de su dramática situación, había
sido bastante tormentosa, «ya
que tronaba, llovía y relampagueaba». El lugar
destinado para el supremo encuentro,
al que finalmente
llegaron, se revelará muy
diferente del que se nos describe
en tantos tratados y manuales jurídicos, como los de
Institor, Sprenger, Bodin,
Cospi o Scipione Mercurio. En
efecto, este espacio sacro
(de signo negativo) no estaba
en una zona montañosa sino
en una ciudad,
«más bella que
Florencia, todo de oro, y donde
había bellos palacios
y todo tan bello, bellísimo,
que quien iba allí
una vez habría vuelto
siempre».<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La Ciudad del Diablo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Es el mundo de la ciudad, por tanto, el que atrae la fantasía
de Gostanza; un hecho singular, si se considera que en los numerosos documentos procesales,
relativos a interrogatorios por
actos de brujería, la
imagen del aquelarre
aparece generalmente ajena a toda
caracterización espacial o, en
algunos casos, referida a una realidad rural
constituida por antros, valles y altas
cumbres que por su aspecto
angosto y oscuro se adaptaban mejor a una ambientación diabólica. Algunos elementos del relato
de Gostanza se configuran como
tópicos: uno de éstos es el nogal
de la cita que recuerda, evidentemente,
al ya mal afamado «Nogal de Benevento».
Para Gostanza el confín
entre el espacio imaginario y el espacio real
es muy débil: de hecho, en sus narraciones abundan las referencias a
su vida cotidiana y a su mundo, por tanto
a sus pueblos y a los de su
entorno, en un intercambio fantástico y según
un laborioso acoplamiento de
imágenes estereotipadas y de elementos
de la geografía real. El
escenario del aquelarre, su lugar «sagrado»
con un carácter sacro,
obviamente a la inversa es, entonces,
la Ciudad del Diablo. En los interrogatorios de los procesos por brujería, los inquisidores están
muy atentos siempre para descubrir
el locus delicti, </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">la
materialización del espacio fantástico;
las brujas, por el contrario,
son minuciosas en la descripción de realidades indefinidas
en la que, habitualmente, dedicaban
más atención a los actores del
drama y a sus acciones que al lugar que las acogía. La única
realidad que existía para ellas
era la del deseo, la construcción de un
mundo en donde es posible
rastrear sin dificultad las
señales de una serie de aspiraciones,
objetos y personajes que «realmente»
les faltaban en su vida
cotidiana.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.poderesantapia.com/images/art/benozzogozzoli/staugustine/07scene2700.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.poderesantapia.com/images/art/benozzogozzoli/staugustine/07scene2700.jpg" height="247" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La realidad urbana
es el lugar de los sueños de
Gostanza, habitado por aquel patriciado
que probablemente había conocido
únicamente en calidad de clientela
suya: los abundantes torrentes de
alimentos y las mesas dispuestas pantagruélicamente estaban
seguramente ausentes en su mundo
de constantes carestías. También
los dulces y las golosinas están
presentes en «confecciones sin fin,
de tal forma que
formaban montes que
podían ser rebajados
con la pala». Una vez satisfecho el deseo de alimento, afloran
en Gostanza las referencias a una sexualidad que,
probablemente, tampoco había conocido: ella misma
se define «potente como
un león»; el demonio era galante
y delicado, «con apariencia de
hombre bello, bellísimo,
exuberante de energías» que «me
cogía, me abrazaba y me
hacía mil caricias». Gostanza
podía darse a él sin temor de ser fecundada, ya que
su semen era una
cosa «gélida» que se deslizaba hacia afuera: esta era una observación que también
interesaba a los jueces que la interrogaban.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9x__ka663cQSqwLid-2EgYL0XCcfsPaxExc-YZ1t-MsEWvSFxYAZQ1jjXhiUktsbk8Jh3JmYJ-c5Qp3V117HrZeZlPB6d6JDNRyoZFptZo1XbLCit8J1awyPuNJcvDVFl8i-5yg/s1600/witchcraft.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9x__ka663cQSqwLid-2EgYL0XCcfsPaxExc-YZ1t-MsEWvSFxYAZQ1jjXhiUktsbk8Jh3JmYJ-c5Qp3V117HrZeZlPB6d6JDNRyoZFptZo1XbLCit8J1awyPuNJcvDVFl8i-5yg/s320/witchcraft.jpg" width="215" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Gostanza repite
sus fantasías eróticas a Dionigi
de Costacciaro e, inmediatamente,
el juez la acusa: ha dicho que se
unía con el diablo «del mismo modo en
que lo hacía su marido, pero esto no es posible siendo todos
los ángeles incorpóreos y sin
instrumentos adecuados para
la generación como los hombres
y que, por tanto, tratándose del diablo, tanto el llamado por ella Grande como los otros inferiores a éste,
sin instrumentos para
poder realizar el coito
y para hacer otras carnalidades, se deduce que la enjuiciada haya declarado en falso».
Gostanza continúa: «a mí me
parecía que fuese el joven más bello entre los
cristianos que se pudiese ofrecer
a la vista, así me lo parecía, y
que tuviese boca, brazos, piernas y todos los demás miembros».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Nos hallamos
ante un debate
teológico de particular valor
y que, por tanto, interesa especialmente al padre
inquisidor: ¿puede el
diablo, de naturaleza incorpórea, habérsele
aparecido a la mísera Gostanza en
toda su tangibilidad? Sobre
este punto, las nuevas exposiciones
de la mujer son más arduas:
el demonio, en efecto, había tenido
abundantes atenciones con ella,
y ella no quiere renunciar a este sueño fantástico.
Por su parte, los
inquisidores buscan de un modo
más preciso los signa
arcani, es decir, todos
aquellos símbolos, tanto de la corporeidad satánica
como de la acción ejercida
por el demonio en lo cotidiano, que atestigüen la inquietante presencia diabólica.
Pero Gostanza prosigue su camino:
su relato, que es ya un
puzzle coloreadísimo de sensaciones, visiones, cuentos, imágenes
transmitidas por la cultura
folclórica y religiosa, se hace
cada vez más articulado y abundante. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.rositour.it/Arte/Gozzoli%20Benozzo/S.Gimignano-S.Agostino_Ciclo%20S.Agostino-7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.rositour.it/Arte/Gozzoli%20Benozzo/S.Gimignano-S.Agostino_Ciclo%20S.Agostino-7.jpg" height="258" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Así como los diablos
«vestían bien con todo tipo de colores, suntuosa
y ricamente», la idea vinculada
al lugar es, como ya se ha dicho,
la de una ciudad fantástica, la
«Ciudad del Diablo» (también
ésta es la opuesta a la Civitas Dei) con «muros decorados con bellas cornisas
y bellos palacios muy
suntuosos».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El lugar
de las delicias al que se refería
Gostanza era, seguramente, la Florencia
de los Médici, que ya había
citado explícita mente como
término de comparación y que probablemente conocía, dada la procedencia paterna (hija de Michele
de Firenze ). Por otra parte,
las monumentales fiestas
de Estado que en
aquellos años Borghini
preparaba para la familia del
Granduca, con juegos pirotécnicos y de
agua, fantásticos para aquellos
tiempos, pudieron haber influido
en la fantasía de la pequeña Gostanza;
o la misma muerte de Cosimo I en
1574: una ciudad atravesada por un magnífico cortejo que recorrió todos los lugares sacros de la ciudad; e, incluso,
también las sucesivas entradas triunfales o los cortejos nupciales y papales no fueron
menores en pompa y
magnificencia. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XXPVW/$File/Benozzo-Gozzoli-Procession-of-the-Magus-Balthazar-detail-4-.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://es.wahooart.com/Art.nsf/O/8XXPVW/$File/Benozzo-Gozzoli-Procession-of-the-Magus-Balthazar-detail-4-.JPG" height="255" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En el padre inquisidor se refuerza
la convicción de hallarse ante
una visionaria: «tiene por seguro
que la imputada esté mal de
cabeza y loca de hecho, ya que los
diablos están destinados al fuego
eterno y eterno tormento.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Tuvo suerte nuestra Gostanza, pués el inquisidor, seguramente un hombre culto y racionalista, decidió absolver a la acusada. Desgraciadamente, ese no fué el caso de los cientos de miles, o quizás millones, de otras inculpadas, como las que veremos, en la siguiente y última entrada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La genial escritora Toti
Martinez de Lezea, hablando sobre las brujas, en éste caso del Pais Vasco, nos
dice: “Hablar de las brujas vascas es hablar de supersticiones, persecuciones y
hogueras, pero también de Historia, leyendas, antiguas creencias, medicina
popular y tradiciones. Vecinos mojigatos, inquisidores depravados, clérigos
analfabetos y alcaldes prepotentes vieron demonios donde sólo existía el deseo
de escapar a la dura realidad diaria y también de mantener viva una cultura
perseguida que no había desaparecido o que, en todo caso, sobrevivía
semioculta.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cupon.es/magazin/wp-content/uploads/2013/09/la-brujeria-a-traves-de-los-tiempo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cupon.es/magazin/wp-content/uploads/2013/09/la-brujeria-a-traves-de-los-tiempo.jpg" height="253" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Unos mil vascos, mujeres y
hombres, fueron quemados vivos entre los siglos XVI y XVII y son incontables
los que se vieron acosados por los poderes civiles y eclesiásticos y sufrieron
torturas, cárcel, destierro, azotes y otras penas diversas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Nunca como en la llamada
“caza de brujas” se ha podido comprobar cómo un grano de arena se convertía en
una montaña por la que fueron despeñados ancianos y niños, jóvenes, madres
solteras, personas maduras, religiosos, beatas, parteras y curanderas. Duele en
lo más profundo pensar que tantos inocentes sufrieran aquella persecución
irracional y, mucho más, que lo fueran por causa de personas que conocían, a
las que veían todos los días. La primera inculpada –casi siempre una mujer–
acusaba a otras personas y éstas, a su vez, a otras por razones que en nada tenían
que ver con sortilegios, vuelos, adoraciones diabólicas, asesinatos de infantes
o pócimas y venenos”. <o:p></o:p></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Éstas palabras nos sirven como
adecuada introducción al siguiente apartado dedicado a las brujas de Viladrau.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-55492723138147076712015-05-19T23:36:00.003+02:002015-05-19T23:36:17.058+02:00UNA APROXIMACIÓN AL FENÓMENO DE LA BRUJERIA 4/4<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Las Brujas de Viladrau.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLRwUSUr8Llx6EPeZddugxdHL2CrEb-KClz8CjIIS7L10TmWzFDzS-HnPHL76eTj6IRdiNLMTYMA_AeUzaOSMWndZ_Kol1H3upJxDGMcu9RB1nkp9hN4pfIWC3m9Fuev9_vzkDIw/s1600/caza-brujas-cataluc3b1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLRwUSUr8Llx6EPeZddugxdHL2CrEb-KClz8CjIIS7L10TmWzFDzS-HnPHL76eTj6IRdiNLMTYMA_AeUzaOSMWndZ_Kol1H3upJxDGMcu9RB1nkp9hN4pfIWC3m9Fuev9_vzkDIw/s640/caza-brujas-cataluc3b1a.jpg" width="606" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En Catalunya la
persecución fue intensísima y también bastante antigua pues el primer caso se
produjo en 1330, así como en los S.XV y XVI, entre 1618 y 1620 además de las 14
de Viladrau, fueron ejecutadas 6 en Sant Feliu Saserra, 5 en Terrassa, 4 en
Taradell, 1 en Vilalleons, 4 en Seva, 4 más en Taradell, 3 en Susqueda y la
lista continúa. Entre 1620 y 1622 fueron ejecutadas unas 300 mujeres...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Dice un refrán de por aquí
que: “de Arbúcies a Sant Hilari, dotze cases, tretze bruixes...”, en clara
referencia a la proliferación, real o supuesta, de brujas en la comarca y los
datos históricos parecen confirmarlo. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.viladrau.cat/sites/default/files/styles/imagen700280/public/viuviladrau03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.viladrau.cat/sites/default/files/styles/imagen700280/public/viuviladrau03.jpg" height="128" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El caso de Viladrau
revienta la estadística, según los censos en el pueblo y sus alrededores vivían
hacia 1620 unas 75 u 80 familias, 14 personas entre ellas –todas mujeres-,
fueron acusadas de brujería y sufrieron gravemente los efectos de dicha
acusación y eso sólo en dos de los procesos de los que tenemos constancia,
aunque con toda probabilidad hubo bastantes más.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero cómo empezó todo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los acontecimientos se
precipitaron como consecuencia de una enorme tormenta que cayó sobre el término
municipal de Viladrau los días 2 y 3 e noviembre del 1617 –recordáis el
apartado de la mini glaciación?-, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdP8MVU46DmSz5tmMpFKiISmbUBGuj2oAAXAeGHHHHBEwEKKndBH8SWgshre8l7iZBMfzrRciSfjcV3jUr_9LY-L2Ex9_nw3fyeNB-Lij7jN3X8wjdxpR-kpwqSOUeYXbc8ArGjA/s1600/little-ice-age+miniglaciaci%25C3%25B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdP8MVU46DmSz5tmMpFKiISmbUBGuj2oAAXAeGHHHHBEwEKKndBH8SWgshre8l7iZBMfzrRciSfjcV3jUr_9LY-L2Ex9_nw3fyeNB-Lij7jN3X8wjdxpR-kpwqSOUeYXbc8ArGjA/s640/little-ice-age+miniglaciaci%25C3%25B3n.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">la magnitud de la tempestad debió ser
impresionante, pues destruyó las cosechas, provocó el desbordamiento de la
Riera Major y del Rio Ter, arrancando puentes de piedra y destruyendo
molinos...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Los habitantes del Mas
Espinzella –un gran mas, entre Viladrau i Taradell-, denunciaron que por la
noche del día 2, habían visto el resplandor de una hoguera en la ermita de Sant
Segimón en la falda del Matagalls, en lo que suponían era una reunión de brujas
y que al día siguiente por la tarde, vieron descender a dos de las acusadas,
por el camino que descendía del Matagalls.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.laspain.com/Gerona/Viladrau_Gerona2p.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.laspain.com/Gerona/Viladrau_Gerona2p.jpg" height="237" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Hoy en día el día de Tots
Sants, en Viladrau se representa para los críos y turistas, la Leyenda del
“Cavaller d’Espinzella”, una especie de Sant Jordi que dotado de armadura y a
lomos de una moto tapizada en piel y con una cola de caballo, a golpe de
espada, hace huir a los demonios. Ganas me han dado en más de una ocasión de
intervenir a gritos y desenmascarar a semejante “héroe”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Como ya hemos explicado, cuando una autoridad
sospechaba que en algún sitio se producía un brote de brujería, normalmente se
enviaban unos siniestros personajes llamados “los familiares de la
Inquisición”, éstos “familiares” que no llevaban ningún distintivo visible, ni
uniforme, eran los ojos y oídos de los tribunales. No es de extrañar que cuando
a una comunidad llegaba un personaje desconocido todo el mundo suponía lo que
era, por lo tanto la gente de bien callaba y se apartaba de ellos, los rehuía
–ésta actitud a lo largo de cien o doscientos años bien puede haber sustentado
la idea de que la gente de los pueblos de montaña es reservada y desconfiada,
no me extraña!-, pero claro, todos aquellos que tenían litigios, disputas o lo
que sea con sus vecinos o parientes, veían llegada su hora... de la venganza...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7qtlWNyX6Ag4SfI4PB6DLrdEkAZNR67UTrwyy2naNHOVrwKWc5olJKog7dgBAM1Lt244rY1Wfg4x-oHQD5ykUsBv-2Edovas8CjoKGLe8-RCaLx3I1dlXay1UGN_zQEkSIceO/s400/PB010202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7qtlWNyX6Ag4SfI4PB6DLrdEkAZNR67UTrwyy2naNHOVrwKWc5olJKog7dgBAM1Lt244rY1Wfg4x-oHQD5ykUsBv-2Edovas8CjoKGLe8-RCaLx3I1dlXay1UGN_zQEkSIceO/s400/PB010202.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Entre éstos “familiares”
destacó en nuestra comarca, un tal Cosme Soler, alias “Tarragó”, enviado gentil
y desinteresadamente –pa arrimar el hombro- por el Obispo de Tarragona, el
Tarragó ese –por cierto un converso que había sido investigado por la
Inquisición- presumía de poder encontrar en la piel de las brujas, justo al
lado del omoplato izquierdo una señal impuesta por el demonio, unas arrugas en
la piel similares a la huella del pie del diablo, si os miráis con atención esa
parte del cuerpo, seguro que la encontraréis. También fueron famosas dos
niñitas de unos 6 años que decían que mirando a los ojos de una bruja la podían
reconocer, pues veían un pequeño sapito –que por cierto solo ellas podían ver-,
esos argumentos y delaciones tan sólidas llevaron a la horca a más de 10
mujeres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Bastaba el testimonio de
una persona acusando a otra, para poner en marcha la maquinaria represora que
siempre pasaba por la cámara de torturas, que acababa en la horca, o en la
hoguera – aunque en Catalunya no era muy frecuente, pues se reservaba sólo para
los que habían tenido la suerte de morir, o de huir, antes del proceso-, y que
casi siempre llenaba las arcas de los tribunales, que expropiaban de sus
miserables bienes a los acusados y descendientes directos y hacían pagar a las
familias hasta la madera para construir el cadalso, o la leña de las hogueras,
amén de los dispendios, dietas y comilonas de los miembros del tribunal
mientras durase el proceso, claro está!.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMLcZSmlAUKiiWUB6zIK3h7tujRF5XdSv2j0P2Xs1A7vr96yJZMgqO8zDgrHn-Ib9eJGa9Lvp15ifZi1xRki9IdCsfj1FuNH3n-fLNiDPgFIxlxlsL5CYeK3yA4XcBugfOD48b2w/s1600/probe-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMLcZSmlAUKiiWUB6zIK3h7tujRF5XdSv2j0P2Xs1A7vr96yJZMgqO8zDgrHn-Ib9eJGa9Lvp15ifZi1xRki9IdCsfj1FuNH3n-fLNiDPgFIxlxlsL5CYeK3yA4XcBugfOD48b2w/s320/probe-01.jpg" width="255" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A menudo el inicio de un
proceso por brujería, implicaba la promulgación de un impuesto especial que
debían de pagar todos los ciudadanos del municipio y/o alrededores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Inmediatamente se procedió
a la detención de las inculpadas, solían presentarse en la casa el alguacil y
hombres armados, acompañados del rector, antes de la salida del sol, procedían
a un registro minucioso y solían llevarse a la acusada sin muchas contemplaciones...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El interrogatorio constaba
en la repetición sistemática de un cuestionario previamente redactado, sacado
del terrible “Malleum Maleficarum” –Martillo de los que hacen maleficios-,
redactado por dos Inquisidores alemanes de principios del S.XVI, Jacobo Spenger
y Enrique Institor que ya conocemos. Entre las desgraciadas destacamos a:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Antonia Rosquelles. No
sabemos que edad tenía en el aquel mes de abril del 1620, pero nos la podemos
imaginar como una mujer mayor, sobre los 50 años, acusada de provocar bocios,
aquella enfermedad que se daba frecuentemente entre las personas mal
alimentadas, o con carencias vitamínicas notables, se caracteriza por una
fuerte hinchazón en el cuello, era muy, muy frecuente; </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNQNx9j8k0xElgSJWEX5DuCk4_TMR79uVGnQ4GfvPLAQc9u_pFVwtaW_WDCHplP04JGiZwXIy7riegTZjJzgvw0f_92yMTdazYFmISHw-6xfhZVY7KraaNY2hLmzpD2ogQdyylNw/s1600/a06f4.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNQNx9j8k0xElgSJWEX5DuCk4_TMR79uVGnQ4GfvPLAQc9u_pFVwtaW_WDCHplP04JGiZwXIy7riegTZjJzgvw0f_92yMTdazYFmISHw-6xfhZVY7KraaNY2hLmzpD2ogQdyylNw/s320/a06f4.gif" width="246" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">de provocar granizadas y
tempestades; de arruinar las cosechas; de acudir a akelarres –las reuniones de
las brujas, según la terminología vasca que se extendió por toda Europa a raíz
del juicio contra las supuestas brujas de Zugarramurdi-; y finalmente, como
guinda al ya sabroso pastel, de provocar la muerte de niños recién nacidos, no
hará falta que os recuerde que en tiempos de hambruna, epidemias, malnutrición,
etc., los bebés son los más débiles y propensos a morir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El caso de Elisabeta Martí
que tenía ni más ni menos que 70 años cuando fue detenida, es escalofriante.
Condenada a muerte por numerosísimos delitos (traduzco aproximadamente):
“apóstata –los que renuncian voluntariamente a la fe en Jesucristo-, idólatra,
sacrílega, adúltera, autora de numerosos encantamientos, hereje, infamia,
crímenes nefandos –que practicaba el sexo por detrás-, provocaba bocios,
envenenaba a los animales, estropeaba las cosechas, provocaba granizadas y
tormentas, y envenenaba a los niños”...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgph4hA8F_gEpSHzH4fQ9dhgY-riZnnakXE-7_MIVVZmX_h-bxClZJWD8ZP-OyoXSxDotbPS1GcbT4aw301xd4PwJpTegZbzc0QAZ0Cw3LJfOrJeNjrtl53wQ8YwE0WAp5LLmoYsA/s1600/GetAttachment+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgph4hA8F_gEpSHzH4fQ9dhgY-riZnnakXE-7_MIVVZmX_h-bxClZJWD8ZP-OyoXSxDotbPS1GcbT4aw301xd4PwJpTegZbzc0QAZ0Cw3LJfOrJeNjrtl53wQ8YwE0WAp5LLmoYsA/s1600/GetAttachment+%25281%2529.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> Pues a su edad soportó con entereza
durante varios días las torturas más crueles y despiadadas, por tres veces
aguantó hasta perder el conocimiento la llamada “del potro”, estirada desnuda
en un banco, mediante unas sogas la estiraban de las manos y los pies, la
duración del tormento, como era costumbre, se media en tres padresnuestros y
tres avemarías... y hasta ocho veces, la llamada “de la soga”, desnuda, de pie
con las manos atadas a la espalda, se la levantaba tirando de ellas por medio
de una polea que colgaba del techo..., era costumbre zarandear violentamente la
cuerda...a partir de la tercera vez, se añadían pesos en los pies de la víctima
–de medio y de un quintal-..., mientras eso sí, los padrenuestros y las
avemarías, competían para silenciar los aullidos de dolor de las atormentadas. El
caso de ésta anciana es excepcional.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDI-upOb8rXO6BZ5qQsmoHAaWvW4AMtzmRJEuh1GwWLAdIkfvuy0wm797FRXeOwsBWF8uMZ-vAd6y8qs0ViE05sReyDbPKOC0QdFfj4gJfgMPEzg3Nfds3U9e6Hn1o3yR2Gz60Yw/s1600/exibition-007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDI-upOb8rXO6BZ5qQsmoHAaWvW4AMtzmRJEuh1GwWLAdIkfvuy0wm797FRXeOwsBWF8uMZ-vAd6y8qs0ViE05sReyDbPKOC0QdFfj4gJfgMPEzg3Nfds3U9e6Hn1o3yR2Gz60Yw/s320/exibition-007.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En cambio, Esperança
Marigó, otra de las inculpadas, se asemeja más a lo que serían nuestras
reacciones: lo confesó todo de buenas a primeras...por qué? En el primer
interrogatorio, se hacía presentar a la acusada –normalmente una mujer de edad
avanzada- ante los miembros del Tribunal, tres o cinco, según los casos,
presididos por un gran señor, un Obispo o un noble, con otros miembros del
mismo: sacerdotes, notarios, jueces, los “bone viri” -los testigos-, el médico
–generalmente el barbero del pueblo más próximo- ah! y por cierto, el verdugo
con todos sus instrumentos bien preparados y a la vista de todos. Se hacía
desnudar a la acusada ante todos ellos, tened en cuenta que en aquellos años,
nadie se desnudaba nunca en la vida para nada – se lavaban con ropa, incluso
para hacer el amor, la ropa interior llevaba un agujero adhoc -, se le leía el
acta de acusación y se le advertía de los instrumentos que se utilizarían, como
y que efectos tendrían sobre su cuerpo, el dolor que le provocaría, etc. Pero
esa confesión no la libró de la tortura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Debéis tener en cuenta que
los tribunales sólo admitían la veracidad de una confesión producida bajo los
efectos de la tortura, que posteriormente habían de ser ratificadas por el
acusado...Además si un acusado no confesaba, a pesar de los muchos y variados
métodos utilizados, se suponía que esa resistencia –sobrehumana- era debida a
la ayuda del diablo, lo que implicaba un grado de culpabilidad aún mayor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Se les repetía el
cuestionario con las 29 preguntas extraído del Malleus que ya hemos visto, una
y otra vez, hasta que las pobres confesaban...que confesaban?...evidentemente,
lo que los jueces querían oír, esa era la única manera de huir de la tortura...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTuTlaUkEuwQup8bpA9VMisQSetxdnpHrYFAaGvPcGeFEeTxym4uPcWHjoJitgdKWNktspv35TbjDLNkskdGCBk7XTaf6BDkZl_Ku-3kTcnCt4j3yuCaQaAjL8bwsNdcV-kkGMwg/s1600/torture-03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTuTlaUkEuwQup8bpA9VMisQSetxdnpHrYFAaGvPcGeFEeTxym4uPcWHjoJitgdKWNktspv35TbjDLNkskdGCBk7XTaf6BDkZl_Ku-3kTcnCt4j3yuCaQaAjL8bwsNdcV-kkGMwg/s320/torture-03.jpg" width="137" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Al cabo de un rato, debían
parar para que la víctima recuperase mínimamente el aliento y no se desmayase,
porque entonces ya no servía de nada la tortura. Y vuelta a empezar...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Mirad que conozco éstos textos desde hace muchos, muchos años, pero aún me pone la piel de gallina; no
comprendo cómo alguien puede estar sentado escribiendo esas cosas durante
horas, días, semanas e incluso meses...sin que se le revuelva el estómago ante
semejante barbaridad. La condición humana.... Antes o después, las víctimas de
semejante interrogatorio confesaban, el que? Pues lo que los inquisidores
estaban esperando.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Montserrat Solera
“Flassada” y Margarida Font “gavatxona”, (Seva) nacidas en ésta población.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La concatenación
de juicios, torturas y acusaciones que llevaron a ésta barbarie persecutoria de
horror y muerte, empezó con la siguiente declaración llevada a cabo por el
hostelero de Santa Maria de Corcó – l’Esquirol, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.panoramio.com/photos/large/28478157.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://static.panoramio.com/photos/large/28478157.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">pueblo que se hizo mucho más
famoso como consecuencia de no participar en la huelga general del 1919, de ahí
que la palabra “esquirol”, signifique rompehuelgas en casi todos los idiomas
del mundo – Joan Reixach el 7 de julio del 1620:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">“Hace unos 6 meses, poco
más o menos, llegó a mi casa un hombre que estaba de camino, a cenar. Y
mientras cenaba, me dijo que el día anterior había entrado en el hostal que hay
un poco más abajo – en el de la Graneta – y mientras estaba allí se dió cuenta
de que allí había una bruja, cuando la ha visto se ha marchado a una capilla
cercana la de Sant Genís, para hacer oración...Por la mañana que era domingo,
volvió a la capilla para asistir a misa...y según me dijo, la Iglesia estaba
llena de brujas, que reconoció a 5 o 6, pero aseguró que si pudiera verlas con
más atención, reconocería a muchas más...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El hombre en cuestión no
era otro que el “Tarragó” de quien ya hablamos, pues bien, el tal “Tarragó”,
identificó, reconoció y acusó de brujas ante el tribunal, por lo menos a:
Margarida Parolera, a su hija Ángela Serra, Elisabeth Fàbregues, a la mujer del
Templat y a la Graneta vieja... Por el ya conocido sistema de encontrar la
huella del demonio en una marca en la piel, al lado del omoplato
izquierdo...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_H20KFRWk2yXt7ZiFzk2FdMSVSIFI6hCYUiQk6mFIZaXqd69smtjTobAqS21gYqA_339kn_E0y40zBOBR1drlO0olre1LLxkQfP1kU70ghz9OgX7viaK7CCrakP43UDV0eD_uQ/s1600/tortura-a-una-bruja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_H20KFRWk2yXt7ZiFzk2FdMSVSIFI6hCYUiQk6mFIZaXqd69smtjTobAqS21gYqA_339kn_E0y40zBOBR1drlO0olre1LLxkQfP1kU70ghz9OgX7viaK7CCrakP43UDV0eD_uQ/s320/tortura-a-una-bruja.jpg" width="288" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Del interrogatorio, mediante tortura, de éstas mujeres, por el
simple hecho de estirar del hilo del ovillo, fueron saliendo más y más nombres,
que dieron lugar a más juicios, más torturas y más condenas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Algunos de los acusados,
por temor a la tortura y pensando que tal vez confesando de buenas a primeras,
se escaparían de ella, no vacilaron en acusar a todas aquellas personas con los
que tuvieran la más mínima diferencia...Éste es el caso de Pere Torrent “Cufí”.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El tal “Cufí”, pensaba que
el proceso era un simple trámite y que lo dejarían libre rápidamente, por eso
no dudó en explicar habladurías y chismes, acusando con total ligereza a mucha
gente...no obstante cuando fue sometido a tortura y se dio cuenta de la
trascendencia de sus declaraciones anteriores, desmintió sus primeras
acusaciones: “yo las había inculpado mal y por malicia, sin saber nada malo de
ellas; ahora por descargo de mi conciencia, las disculpo y digo la verdad que
no hay nada de malo en ellas...Todo lo que dije anteriormente, era mentira y lo
dije pensando que así me libraría...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">No obstante, la maquinaria
represiva siguió su curso, los jueces dieron crédito a todas las acusaciones y
lo que resulta aún más grave, las inculpadas sometidas a brutal tortura,
confirmaron punto por punto, lo que los interrogadores esperaban encontrar...<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOhDzahYQWEBNxLkxb9kTydmhyDJjsmqDmljtE0WymSTNHBCJ1Bvd5vi_ItuP3Vkw7QOEwFmYX0R41RA-26dBYwEndLB58frCVV9k9Y2tgTPRE3qFfd2sYddNyf1QCEQBtdF1rxg/s1600/0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOhDzahYQWEBNxLkxb9kTydmhyDJjsmqDmljtE0WymSTNHBCJ1Bvd5vi_ItuP3Vkw7QOEwFmYX0R41RA-26dBYwEndLB58frCVV9k9Y2tgTPRE3qFfd2sYddNyf1QCEQBtdF1rxg/s320/0004.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pues a lo que íbamos,
entre 1620 y 1648 aproximadamente, en el reducido ámbito de los pueblecitos que
estamos recorriendo, un número indeterminado de personas que puede oscilar
entre las 25 y las 60, principalmente mujeres, aunque también hay hasta cuatro
hombres, fueron detenidas, brutalmente torturadas y finalmente ejecutadas,
acusadas de brujería, de hacer maleficios, de envenenar a los ganados, de
provocar tormentas y sobre todo, de infanticidio...la única acusación realmente
seria y que no pudo –ni falta que hacía- ser demostrada por los tribunales
civiles que aquí actuaron con una violencia irracional. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Bajo la dirección de un
personaje siniestro Antoni Vila de Sabassona, Gobernador General de la Varonía
de Taradell y Viladrau, amén de Señor de otros muchos lugares, es decir un pez
gordo de la época, que veía peligrar su posición ante el avance de los modernos
tribunales inquisitoriales , estaba dispuesto a mostrar su utilidad pública –a
cualquier precio- y que además andaba a la greña con el Obispo de Vic, por un
tema de jurisdicciones territoriales –entiéndase impuestos-.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Del Brull, fueron varias
de las brujas condenadas a muerte, Valentina Vinyas del Brull, declaró que “de
Elisabet Beneta, conocida como Belleza de las Aguas, a la que han colgado por
bruja en el término de Seva, he oído decir que había envenenado a su propio
hijo, matado a varios cerdos de la Morera del Brull y que había matado a quince
o dieciséis criaturas de diferentes lugares...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Como vimos, la acusación
de la responsabilidad de las brujas en la muerte de criaturas se repite en
todos los procesos, pero sobre éste particular como en casi todo lo demás,
habrá mucha más fantasía e invención que no realidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El caso del hijo de
Montserrat Torrents es paradigmático, se decía que la criatura había nacido
muerta y que había sido enterrada en el huerto de la casa por su marido. Pero
las habladurías llevaron a los jueces a desenterrar a la criatura, pero en
lugar de un niño encontraron una calabaza envuelta en trapos... Lógicamente se
atribuyó todo a la actuación de Margarida Portussa, “Parolera vella”...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx3NgJ5VWhl7qpC4x5DYHgOWQwTCx01VSbWkbTSQBS2hWajwH_YZH2vbRza1AZF6fnDOxNW_07xYttu_UPfaSUQ9rr4KIWM9TCJ7V5wr_yFo9xufQriG1fENSCuJvXGyoEedKyig/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx3NgJ5VWhl7qpC4x5DYHgOWQwTCx01VSbWkbTSQBS2hWajwH_YZH2vbRza1AZF6fnDOxNW_07xYttu_UPfaSUQ9rr4KIWM9TCJ7V5wr_yFo9xufQriG1fENSCuJvXGyoEedKyig/s1600/descarga.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero en
los interrogatorios posteriores se aclararon los hechos...la criatura que nació
no era hija de Pere Torrents, el marido de Montserrat y como éste lo sabía,
para calmarlo, le hicieron creer que la criatura había nacido muerta y le
dieron una calabaza envuelta en trapos sanguinolentos, para que los enterrase,
mientras que la verdadera criatura, fue abandonada cerca de una casa importante
del pueblo, sin saberse que fue de ella, o si alguien la había recogido...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Todo lo que se escapaba de
lo normal, o era misterioso, en éste caso un desliz extramatrimonial que se
quiere tapar a cualquier precio, se atribuía a las brujas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Una de nuestras brujas,
Joana Negre explica así como llegó a realizar el famoso “Pacto con el demonio”
en su confesión bajo los efectos de la terrible tortura por la que estaba
pasando (respeto la sintaxis del documento original):</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWLz0YHlTGyHWZ6Y8kkRqo1b8dT2zd7W4NZMDrYOxtl9_NZQ4QX0MHAjcWyq7j8_vPh_aaI0RjCgsLpJ3B1un29IJUrET5i9IbWx41wtq4GsisKXBhClcSlAyxqLtZaYdjKcB-zw/s1600/P1100479.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWLz0YHlTGyHWZ6Y8kkRqo1b8dT2zd7W4NZMDrYOxtl9_NZQ4QX0MHAjcWyq7j8_vPh_aaI0RjCgsLpJ3B1un29IJUrET5i9IbWx41wtq4GsisKXBhClcSlAyxqLtZaYdjKcB-zw/s320/P1100479.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> ”Estando casada con Janot
Fumanya “Casanova”, estando en una casa de Puigcordellat de la parrochia de
Llussà, hace unos 36 años aproximadamente una mujer joven que era conocida como
“Na Elías” que estaba en la Pinossa de Puigcordellat, me dijo que la acompañara
a buscar peras a una viña próxima, por el camino “Na Elías” –que ya murió- me
pregunto si quería darme al demonio y nunca más tendría angustias para
conseguir comida y que si quería vengarme de una amante que mi marido tenía de
la manera que yo quisiera, el demonio me ayudaría. Le contesté que estaba de
acuerdo...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Antonia Rosquellas,
explica algo semejante: “para aprender tuve que hacer acatamiento al demonio,
si iba en su compañía, me daría dinero bastante...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Otra bruja, acepta porque
así podrá vengarse del cerdo de un vecino que se le había comido las coles de
su huerto...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La lista podría hacerse
interminable... pero las conclusiones serían las mismas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El relato continúa:
“cuando estábamos en las Golas de les Eures nos salió al paso el demonio en
forma de un gentil hombre, moreno, de piel oscura, con los ojos negros y muy
brillantes y “Na Elías” le dijo: “Bersabuch, aquí os traigo una vasalla” y
Bersabuch respondió: “Sea bienvenida” y seguidamente se abrazó a “Na Elías” y
la conoció carnalmente por las partes sucias porque yo la ví ya que no se
apartaron de mí...Después se abrazó a mí y tuvo relaciones por el mismo sitio,
si bien yo no obtuve ninguna satisfacción, me pareció que me lanzaba alguna
cosa fría...”<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_6AM-yCn6TelXrL_MWrJI0_32pjTVFk9NhsYpTRJdrUExU4caQjUaa50HFTC_P3S6eTSCZu386Z8x4fb-UYZ1DVUXs4T8DBJP96T3gqJc8Wdpo7DnnlDQK4o_JcomCAyZ9QzUNw/s1600/tumblr_mnho6mns9l1qjytrro1_1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_6AM-yCn6TelXrL_MWrJI0_32pjTVFk9NhsYpTRJdrUExU4caQjUaa50HFTC_P3S6eTSCZu386Z8x4fb-UYZ1DVUXs4T8DBJP96T3gqJc8Wdpo7DnnlDQK4o_JcomCAyZ9QzUNw/s320/tumblr_mnho6mns9l1qjytrro1_1280.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En el supuesto akelarre
celebrado en Sant Segimón, Esperança Marigó, nos explica que: “Allí encontramos
a onze brujas de Viladrau, de Seva y de otros sitios que desconozco, se nos
apareció el demonio en forma de un gallo negro, nos hizo música con un tamburil
y un flaviol –una especie de flautín- y todas bailamos y mientras bailábamos
tuvo tratos carnales con todas nosotras, todas lo fuimos a adorar y le besamos
por detrás, aún recuerdo que cuando lo besé por detrás sentí mucha peste, y
cuando lo adoramos el demonio nos exhortó a hacer maleficios y a hacer caer
granizo...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pere Torrent “Cufí”,
confiesa que en uno de los aquelarres celebrados cerca del Coll Formic, el
demonio le dio a comer unos alimentos extraordinarios, aunque reconoce que
“bien pudieran ser de aire, de lo ligeros que eran, pero te quitaban el hambre”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Desgraciadamente, la autosugestión
inducida por el terror, esa especie de locura colectiva de la que hemos hablado
en algunos apartados anteriores, dieron sus trágicos frutos, con centenares de
miles, quizás millones de personas –especialmente mujeres- quemadas o ahorcadas
sin las más mínimas pruebas de culpabilidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Consecuencias<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">A cada acusada los
inquisidores pedían otro nombre, que iniciaba una cadena de muerte y barbarie.
Cualquiera podía denunciar, y una vez denunciada la primera bruja, se iniciaba
la cadena. Además, en este “delito” los inquisidores utilizaban a menores,
particularmente a las niñas, a quien se presionaba para atestiguar contra sus
madres. Llegó un momento, hacia principios del siglo XVII, que las acusaciones
se descontrolaron. Cualquiera podía ser acusado, hasta las mujeres de los
oficiales e inquisidores, hasta los acusadores mismos. La única forma de
impedir esto fue parar todo el proceso. Así, las mismas autoridades que
alimentaron la cadena de muertes, empezaron a negar y desacreditar las
acusaciones por brujería. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La magnitud de la masacre
es difícil de determinar, dado el vacío que todavía existe con respecto al tema
a pesar de los múltiples estudios existentes, la reticencia a aceptar algunos
estudios realizados por mujeres y la tendencia de los investigadores hombres a
obviar la cuestión o tratarla con un exceso de prudencia. Las estimaciones más
conservadoras apuntan a 200.000 personas ejecutadas durante este período. G. R.
Quaife da una estimación de alrededor del millón de personas y Matilda Joslyn
Gage dio ya en 1893 una estimación de 9 millones, estimación que apoyaría Mary
Daly. La proporción de mujeres va del 80 al 100 %, dependiendo del momento y el
lugar. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigEbgCg2TrDCjdXPGflhiXL4qu6bO11BaWZ76QouCHd5O7ltwur1dm9wHoxnRvoa5vWbKmvhUqRwwl5IZCJ3scvHalFYrQfnVOPq2hdZlBuX19IwlYn8UtqR_DKkzlKrARF0k1cw/s1600/09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigEbgCg2TrDCjdXPGflhiXL4qu6bO11BaWZ76QouCHd5O7ltwur1dm9wHoxnRvoa5vWbKmvhUqRwwl5IZCJ3scvHalFYrQfnVOPq2hdZlBuX19IwlYn8UtqR_DKkzlKrARF0k1cw/s640/09.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Geográficamente, la caza
de brujas comenzó en las montañas de Alemania e Italia, expandiéndose después
rápidamente dentro y fuera de estos países, a Francia, Inglaterra, el norte de
Europa, España. En Alemania, Francia y Bélgica la persecución fue más brutal
que en otros países. Aunque no parece haber muchas diferencias entre países
católicos y protestantes, se estima que la persecución fue más dura en los
países protestantes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En España, por ejemplo,
los inquisidores se concentraron más en ciertas herejías religiosas, como la de
los “iluminados”, siendo menos proclives a creer en la brujería, a pesar de lo
cual, también los inquisidores españoles se vieron infestados por la caza de
brujas en su época más álgida, a finales del siglo XVI y principios del XVII. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Así, en el caso de España
la persecución fue menos aguda que en otros países europeos, dado que la
Inquisición española actuó con más precaución en este tipo de procesos. Sin
embargo, durante la época álgida de la caza de brujas el número de ejecuciones
se elevó notablemente, aunque sin alcanzar el rigor de otros países. Al
contrario que en el resto de Europa, la Inquisición española mantuvo una
postura más escéptica con respecto a la brujería. Era necesario tener pruebas y
la confesión por sí misma no bastaba, ya que, según la propia Inquisición, la
tortura o el miedo a ella, así como las preguntas orientadas podían llevar a
declarar lo que nunca había pasado. El tiempo de tortura estaba limitado a una
hora, mientras que en Alemania podía durar desde un día y una noche, hasta
cuatro días y cuatro noches. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY-niu__8LZOU1BiqFgBL-OAmEkTFLDGSURULEQvZGiYiiAqHnSduyyzvxqTYsRv84h36Nyb78ymrXFaz8Y2mHA-BuQpL0NuzqgCccuPga007HoH8Cpc9Uo3oub7f1Uj1am4CQsA/s1600/img_8997_instrumentos-de-tortura-de-la-santa-inquisicion-totura-y-pena-capital-de-la-edad-media-imagenes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY-niu__8LZOU1BiqFgBL-OAmEkTFLDGSURULEQvZGiYiiAqHnSduyyzvxqTYsRv84h36Nyb78ymrXFaz8Y2mHA-BuQpL0NuzqgCccuPga007HoH8Cpc9Uo3oub7f1Uj1am4CQsA/s320/img_8997_instrumentos-de-tortura-de-la-santa-inquisicion-totura-y-pena-capital-de-la-edad-media-imagenes.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Aunque en algunas regiones
de la península parece que se daban más casos de brujería que en otras, podían
encontrarse brujas en cualquier parte, especialmente en las zonas rurales.
Parece ser que la mayor o menor concentración se debería a la mayor o menor
abundancia de hierbas medicinales en la zona y a la persistencia o no de ritos
religiosos anteriores al cristianismo. En el País Vasco es donde hubieron más
condenas. En 1610 fueron condenadas las brujas de Zugarramurdi. Otros procesos
relevantes son los de Toledo y Granada. En 1655 fueron ejecutadas 40 personas
en Valencia, 31 de las cuales eran mujeres. Galicia era también considerada
territorio de brujas, las meigas. En Cataluña, entre 1616 y 1619 fueron
condenadas a la horca 300 mujeres. Dentro del Principado catalán algunas
poblaciones fueron conocidas por la existencia de brujas; entre ellas destacan
Caldes de Montbui, Vallgorguina, Terrassa, Ullastret, Llers, Viladrau y Girona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Valoración<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En los últimos años en el
área peninsular se han producido dos tipos de estudios, unos de carácter
general, basados fundamentalmente en fuentes inquisitoriales, y otros de
carácter regional que apuntan nuevas perspectivas de investigación. A través de
éstos podemos encontrar básicamente argumentaciones que giran en torno de la
idea que en el área peninsular no tuvo lugar una “caza de brujas” al estilo
europeo y que, contrariamente, existió una especie de “racionalismo hispánico”
al respecto. Los fundamentos del concepto acumulativo de brujería y el
estereotipo de la bruja “moderna” son los mismos en Europa y en la Península,
salvo pequeñas variaciones de carácter regional, pero, llamativamente, según el
nivel actual de las investigaciones los resultados derivados de dichos
fundamentos ideológicos serían diferentes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Se han aportado diferentes
argumentaciones para dar credibilidad a dicha idea. Para que se produjera la
“caza de brujas” europea fue necesario que la clase dirigente creyera que el
delito de brujería era de máxima magnitud, que se practicaba a gran escala y
que las brujas formaban parte de una secta organizada y conspiradora de
adoradores del diablo. En principio, esto no tuvo lugar en la Península. Por
otro lado, la “caza de brujas” es fundamentalmente una operación judicial, y
resulta evidente que la Monarquía hispánica poseía unas bases legales
diferenciadas respecto de las europeas. Sobre todo por la presencia de la
Inquisición, que gozaba de una auténtica transferencia de jurisdicciones y
competencias sobre brujería, y que efectuaba una singular conexión entre
jurisdicción eclesiástica y civil. Asimismo, sabemos que las jurisdicciones
reales, eclesiásticas, civiles y hasta señoriales también actuaron frente a la
brujería.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx0VIc-A4YXK0awDt-_N4P5_PZmjnady8cVPKtO4X-wvvrzNtBN6Gy6pnvkgg5RfHsJ8VHKBC7r9mGzINGZplfP8vTCTtvpkKcbs36JoeSGmZdOYVCZklOJw978zg9WTXRiv4Blw/s1600/640.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx0VIc-A4YXK0awDt-_N4P5_PZmjnady8cVPKtO4X-wvvrzNtBN6Gy6pnvkgg5RfHsJ8VHKBC7r9mGzINGZplfP8vTCTtvpkKcbs36JoeSGmZdOYVCZklOJw978zg9WTXRiv4Blw/s320/640.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">De esta manera, si nos
fijamos en las evidencias que nos muestran las fuentes inquisitoriales, no
disponemos de bases documentales para afirmar que se produjo en el mundo
ibérico una dinámica similar a la “caza de brujas”. Aunque, por lo que hace a
la actitud de la Inquisición, muchos autores defienden un cambio a partir de
las instrucciones del 1614, nosotros opinamos que no se produjo un cambio de
mentalidad homogéneo y la escisión entre la postura crédula y racionalista continuó
presente en el mundo hispánico. A todo ello conviene añadir que nosotros
estaríamos de acuerdo con Doris Moreno cuando afirma que no se puede estudiar
la Inquisición sin tener en cuenta los mecanismos de interrelación vertical y
horizontal entre los poderes centrales y locales. En este sentido se está
empezando a producir un revisionismo que apuesta por entrar en profundidad en
el estudio de los tribunales regionales y las elites de poder inquisitoriales<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Desde esta nueva
orientación metodológica, si nos fijamos en los estudios de carácter regional,
observamos que en algunos territorios sí que se produjo un ambiente que
propició una “brujomanía” al estilo europeo, como por ejemplo el País Vasco y
Mallorca. Pero, a través del estudio del caso catalán hemos encontrado indicios
para pensar que en Cataluña pudo haberse producido una “caza de brujas” al
estilo europeo. Esto nos hace pensar que nuestras valoraciones se podrían
extrapolar al resto de la Península, incluso teniendo en cuenta la complejidad
y diversidad de ésta y la dificultad de establecer una explicación única para
sus orígenes y desarrollo. La base de nuestra argumentación gira en torno al hecho
de que faltan datos e investigaciones sobre tribunales seglares y locales para
determinar si tuvo lugar dicho fenómeno. En el caso de Cataluña, pese a que las
fuentes inquisitoriales nos indican que no se produjo una “caza de brujas”,
Doris Moreno a través del estudio de la zona de Tarragona, ha podido comprobar
cómo los tribunales seglares, al menos durante el XVI, gozaban de competencias
por lo que respecta al delito de brujería. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie1m82cafXnXgxjNePComAcSi-Un0g-eA8pOePpyjKOaG6lqVxzbEPn5YRUrxIHwT3xiCAb_XJI3MAgcaEN8b30MBXWQjhyphenhyphenJAMNvSuhrfG6HCfj62-adOIhLZz4eJ9FyTNz8BC6A/s1600/condenada-monje-copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie1m82cafXnXgxjNePComAcSi-Un0g-eA8pOePpyjKOaG6lqVxzbEPn5YRUrxIHwT3xiCAb_XJI3MAgcaEN8b30MBXWQjhyphenhyphenJAMNvSuhrfG6HCfj62-adOIhLZz4eJ9FyTNz8BC6A/s320/condenada-monje-copia.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Aunque la Inquisición gozaba de
mayores competencias, existen pruebas que muchos casos fueron tratados
por la justicia seglar y no llegaron a instancias de ésta. Una justicia seglar
que provocó muchas muertes frente a la tónica más benevolente de la
Inquisición.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El trabajo que Pladevall realizó
sobre las brujas de Vic, que no fueron procesadas por la Inquisición, nos
indica que las conclusiones generalizadas a partir de la documentación
inquisitorial pueden ser inciertas, ya que las brujas procesadas en Vic durante
la segunda mitad del siglo XVII fueron mayoritariamente condenadas a muerte.
Por otro lado, los datos que nos han llegado a través de los cazadores de
brujas procesados por la Inquisición, nos muestran la existencia de un número
superior de víctimas a las que encontramos en los documentos inquisitoriales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por lo que hace a la
perspectiva del debate erudito sobre realidad o falsedad de la brujería, hemos
tenido ocasión de realizar una interesante aportación de primera mano.
Actualmente estamos trabajando un documento enviado por el Padre jesuita Pedro
Gil al virrey de Cataluña Duque de Alburquerque, Francisco Fernández de la Cueva,
en 1619. El hecho de que Pedro Gil se dirija a una autoridad civil nos induce a
pensar que esta jurisdicción tenía competencias importantes sobre brujería. Se
trata de un memorial en defensa de las brujas, que las presenta como víctimas
de la ignorancia, y es un testimonio de la postura racionalista e incrédula
sobre el fenómeno. ¿Nos mostraría, acaso, que la postura dominante en la
Cataluña del siglo XVII era la incrédula, acorde con la tradición del
racionalismo hispánico? Lo interesante, sin embargo, es que junto al texto
catalán aparecen unas extensas glosas redactadas en latín por un anónimo Doctor
de la Universidad de Perpiñán en las que se exponen argumentos basados en la
interpretación más intransigente y crédula (y, en este sentido, europea) sobre
la brujería. La utilización de Martín del Río o Bodin como autoridades es un
factor incontestable en la solidaridad con la descrita línea de pensamiento
europeo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La propia redacción del
memorial por parte del jesuita Gil y, sobre todo, el hasta ahora desconocido
texto del glosador de Perpiñán, añadirían nuevos elementos de duda al supuesto
“racionalismo hispánico”. Estos documentos son posteriores a los sucesos de
Zugarramurdi, y no obstante, evidencian una continuidad de los métodos e
ideologías que Salazar denunciaba, con el corolario terrible del procesamiento
y de la condena a muerte de personas inocentes. ¿Hasta qué punto estos
planteamientos ideológicos y de práctica judicial no exponen un clima similar o
identificable con las “cazas de brujas” europeas?<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCDe3sd-qKvxGGUj3c9mwnECNSNFSV44PYCf6E1C5d15o9e-8qsen1cKxel_9JV1urtGBPV3GfV3ez_H8uBsasV3rfGc9G92y6nMuwB8FbNljdWjAHOszIu-ry3u2rXrKhWOl56Q/s1600/image101.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCDe3sd-qKvxGGUj3c9mwnECNSNFSV44PYCf6E1C5d15o9e-8qsen1cKxel_9JV1urtGBPV3GfV3ez_H8uBsasV3rfGc9G92y6nMuwB8FbNljdWjAHOszIu-ry3u2rXrKhWOl56Q/s320/image101.png" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Finalmente, queremos
destacar aquellos extremos que sería necesario investigar en un futuro. En el
caso europeo hemos observado la falta de estudios sistematizados de brujería
que realicen una comparación entre las diferentes regiones europeas, que sin
duda nos serían de gran ayuda para el estudio del área peninsular. También
sería necesario descubrir si se produjo una lógica, una intención política detrás
de las persecuciones por parte de las autoridades. Si existió una conexión
entre los aspectos sexuales de la brujería y los valores forzados por
autoridades y teólogos y la “caza de brujas”. Así como la relación entre la
proliferación de la ciencia y el progreso político del XVII y dicho fenómeno.
Por lo que respecta a la lucha de sexos, nosotros creemos que resulta poco
probable debido a que la mayor parte de testimonios de los juicios son mujeres.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirhPaMpdkDWCWRGCfxlQx4oGlwb37PZH5ozWFrXanOv2U_maZJ2o7iwMA8uLiU-PDzRqp2AOSzq8XhpGyphK-N1lFHjl58xDbIXpQrZZVQHFaFeHdF-WyRQIWQQ7bydrE7nxxz0g/s1600/tumblr_n16bg9jBHn1sc74vfo1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirhPaMpdkDWCWRGCfxlQx4oGlwb37PZH5ozWFrXanOv2U_maZJ2o7iwMA8uLiU-PDzRqp2AOSzq8XhpGyphK-N1lFHjl58xDbIXpQrZZVQHFaFeHdF-WyRQIWQQ7bydrE7nxxz0g/s320/tumblr_n16bg9jBHn1sc74vfo1_500.jpg" width="239" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Algunos de los aspectos
comentados anteriormente serían aplicables al caso peninsular, pero no
obstante, urge más averiguar si realmente tuvo lugar una “caza de brujas” o un
“racionalismo hispánico”. Para llegar a tal objetivo es necesario explorar
otras jurisdicciones aparte de las inquisitoriales, así como una mayor
profundización de los estudios regionales buscando una homogeneidad de
criterios, la comparación con el caso europeo, una diferenciación más clara
entre la mentalidad de la cultura popular y la de elite, y por último, saber si
entre el medio rural y el urbano se produjeron diferencias sustanciales. Por
tanto, el tema de la brujería peninsular durante el siglo XVII posee todavía
múltiples territorios interesantes por explorar en un futuro. </span><span style="background-color: black; color: lime; font-size: x-small;">Tomado de Anna
Armengol.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: lime; font-size: x-small;"><br /></span></span></span>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Bueno pues con ésta valoración llegamos al fin de ésta entrada dedicada a ls brujas y sobretodo a las causas de ése crimen contra la humanidad o ginocidio, esperemos que nos haya hecho reflexionar lo suficiente como para darnos cuenta de que el verdadero horror de todo ello se encuentra en el interior de nuestras propias mentes.</span></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-91591039488952783322015-04-26T22:18:00.000+02:002015-04-28T18:26:12.598+02:00RETORNO AL MITO DEL BUEN SALVAJE. 1) LOS NIÑOS FERALES<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">No sé con precisión en que año
pude ver la película de Herzog “El enigma de Kaspar Hauser”, si la película es
del año 1974, quizás sería en el último lustro de aquella época. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgveNpNxdl_T6pBLvTuCIwEglW4GAxVZ_oPGy7dDLlKvNFhsTdKh2UQ83hLaXlsiLI7llQ8twsvEWL0ajyCA41ZC_gvkGC-DLXr4MSaqRS4aqgHELDthlSLXVFDJrvAZrnK9Qh99Q/s1600/El_Enigma_De_Gaspar_Hauser_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgveNpNxdl_T6pBLvTuCIwEglW4GAxVZ_oPGy7dDLlKvNFhsTdKh2UQ83hLaXlsiLI7llQ8twsvEWL0ajyCA41ZC_gvkGC-DLXr4MSaqRS4aqgHELDthlSLXVFDJrvAZrnK9Qh99Q/s1600/El_Enigma_De_Gaspar_Hauser_3.jpg" height="320" width="224" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Recuerdo eso sí, que la película
de Herzog, me impresionó muchísimo y que retrajo a mis pantallas interiores,
una discusión ética y filosófica que en aquellos momentos se desarrollaba sobre
el Mito del Buen Salvaje.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">El Mito del Buen Salvaje tuvo su
punto álgido en la segunda mitad del S.XVIII principios de S. XIX, nace a
partir del descubrimiento de América, concretamente en las cartas que Diego
Colón, en las que expresa que en su llegada a las costas de Venezuela</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;"> dice haber llegado al
paraíso terrenal, la imaginación se desbordó para atribuir todo tipo de
bondades ingenuas a los indígenas (los naturales, como se les llamaba en los
documentos españoles de la época) </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">y muy especialmente, </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">en la primera<span class="apple-converted-space"> </span></span>Década<span style="text-align: start;">, Libro III, se
hace la descripción del “filósofo desnudo”, un “salvaje” de la isla de Cuba que
expone a Diego de Colón los principios fundamentales que él mismo ha aprendido
de su contacto con la naturaleza.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">La<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="color: #f79646; mso-bidi-font-family: Arial; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">leyenda negra española</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">amplificó por toda Europa la visión en positivo de los
indígenas americanos, descritos como seres humanos en<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="color: #f79646; mso-bidi-font-family: Arial; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">estado de
naturaleza</span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;"><span style="text-align: start;">, virtuosos, amables, ingenuos y confiados;
perfecto contrapunto de sus conquistadores, descritos como abyectos y
sanguinarios torturadores, entregados a la codicia y al fanatismo, que
resumirían todos los vicios y degeneración del hombre civilizado.</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="border-bottom: solid #AAAAAA 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Las<span class="apple-converted-space"> </span><span style="color: #f79646; mso-themecolor: accent6; text-decoration: none; text-underline: none;">utopías</span><span class="apple-converted-space"> </span>del
siglo XVI (Erasmo de Rotterdam,<span class="apple-converted-space"> </span>Elogio de la locura;<span class="apple-converted-space"> </span>Tomás Moro,<span class="apple-converted-space"> </span>Utopía)
y obras como la de<span class="apple-converted-space"> </span>Baltasar
Gracián<span class="apple-converted-space"> </span>(El Criticón) en el siglo XVII, llevan a la definitiva discusión
del ser humano como malo por naturaleza (Leviatán<span class="apple-converted-space"> </span>de<span class="apple-converted-space"> </span>Thomas
Hobbes) </span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Thomas_Hobbes_(portrait).jpg/200px-Thomas_Hobbes_(portrait).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Thomas_Hobbes_(portrait).jpg/200px-Thomas_Hobbes_(portrait).jpg" /></span></a></div>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">que quedó inmortalizada en la frase de </span><span lang="CA" style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Homo homini lupus est, el
hombre es un lobo para los otros hombres,</span><span lang="CA" style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">y que añade: “</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">la caracterización de la vida en
el estado de naturaleza como “solitaria, pobre, desagradable, brutal y breve”,</span><span class="apple-converted-space"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;"> </span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o bueno por naturaleza, como pretendió la<span class="apple-converted-space"> </span>Ilustración<span class="apple-converted-space"> </span>(John Locke<span class="apple-converted-space"> </span>y sobre todo<span class="apple-converted-space"> </span>Jean-Jacques Rousseau), </span></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.continental-philosophy.org/wp-content/uploads/2013/02/Offres_Rousseau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.continental-philosophy.org/wp-content/uploads/2013/02/Offres_Rousseau.jpg" height="213" width="320" /></span></a></div>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></h1>
<h1 style="border: none; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-border-bottom-alt: solid #AAAAAA .25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">que vuelve a
descubrir ejemplos de buenos salvajes en las islas del<span class="apple-converted-space"> </span>océano Pacífico<span class="apple-converted-space"> </span>(tropicales y paradisíacas como las<span class="apple-converted-space"> </span>Antillas, con indígenas desnudos de
fácil trato y naturaleza pródiga) que describen viajeros como<span class="apple-converted-space"> </span>James Cook<span class="apple-converted-space"> </span>y se reproducen en historias como la
del<span class="apple-converted-space"> </span>motín del Bounty. El propio
Rousseau, decía: “</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Los hombres son malos: una triste
y continuada experiencia no exime de la prueba; sin embargo, el hombre es
naturalmente bueno, según creo haberlo demostrado. ¿Qué puede entonces haberlo
depravado a tal punto, sino lo cambios o modificaciones efectuados en su
constitución, los progresos realizados y los conocimientos adquiridos? Admírese
tanto como se quiera la sociedad humana, no por ello será menos cierto que ella
lleva necesariamente a los hombres a odiarse mutuamente a medida que sus
intereses aumentan todos los males imaginables”.</span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><o:p></o:p></span></span></h1>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.kyleschen.com/wp-content/uploads/2013/05/michel-de-montaigne.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.kyleschen.com/wp-content/uploads/2013/05/michel-de-montaigne.jpeg" height="310" width="320" /></span></a></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Es
de destacar también la influencia de<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Michel_de_Montaigne" title="Michel de Montaigne"><span style="color: #f79646; mso-themecolor: accent6; text-decoration: none; text-underline: none;">Montaigne</span></a><span class="apple-converted-space"> </span>en el análisis y difusión del concepto
del<span class="apple-converted-space"> </span>Buen Salvaje,<span class="apple-converted-space"> </span>que
expuso y defendió la teoría de la «candidez original» frente al «amaneramiento
del espíritu humano». <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 8.45pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Joseph-Marie
Loaisel de Tréogate, escritor apreciado especialmente durante la<span class="apple-converted-space"> </span>Revolución francesa<span class="apple-converted-space"> </span>se hizo eco de las teorías de Rousseau
al respecto del<span class="apple-converted-space"> </span>Buen Salvaje<span class="apple-converted-space"> </span>afirmando<span class="apple-converted-space"> </span>que el hombre es bueno por naturaleza
y es la sociedad la que le pervierte, y que todo lo que no pertenece a la
naturaleza sólo puede llevar al desorden físico o moral.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 8.45pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Ésta
discusión, lejos de haber sido zanjada con los avances de los conocimientos
científicos, sigue viva, especialmente en el ámbito de la antropología, pero también
de la sociología, de la filosofía, del anarquismo, etc.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.85pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">De
ahí que sea interesante contrastar las teorías con las experiencias, de ahí el
interés de la ciencia por los llamados “niños salvajes” o “niños ferales”. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">Los niños ferales son aquellos que desde recién nacidos han vivido aislados
del entorno humano, sin experiencia en la sociedad o el lenguaje. Algunos
simplemente han sido confinados por sus padres al encierro, o al abandono, otros
han sido criados</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> por animales.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.85pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Se ha sabido de por lo
menos treinta niños que fueron criados por animales, como vacas, osos,
lobos, pumas, perros, gallinas, entre muchos. En otras ocasiones, ni se supo
quién cuidó de los niños, ya que se les ve solos en los bosques. Existe un
larguísimo listado de éstos niños sobre unos 53 datados y medianamente documentados en los tiempos modernos, entre los más conocidos, destacan:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Los
"niños lobos" hessianos (1341-1344).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> El niño de
Bamberg, que creció entre el ganado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Hans de
Liege, el niño irlandés criado por ovejas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Los tres
"niños osos" lituanos (1657, 1669, 1694)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> La niña de
Oranienburg (1717)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Los dos niños
pirenses (1719)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Pedro de
Hamelín (1724)<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_cLPFrYsuX3j6uWdprqjZ4T5jDCr17VNRYxsdF1Ed22B7MTflUWiFGyp596DbHz2kCb0xcaIH8TjePxBAApbq3fx5u4ubRE7j8U9mGs7jsXdQyg5ciwjjvw6mEERUXVg4szH5KA/s1600/6322217472_e0c4f420b8_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_cLPFrYsuX3j6uWdprqjZ4T5jDCr17VNRYxsdF1Ed22B7MTflUWiFGyp596DbHz2kCb0xcaIH8TjePxBAApbq3fx5u4ubRE7j8U9mGs7jsXdQyg5ciwjjvw6mEERUXVg4szH5KA/s1600/6322217472_e0c4f420b8_b.jpg" height="320" width="212" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://marcianitosverdes.haaan.com/wp-content/uploads/2007/09/windowslivewriterlosniossalvajes7-1153dwildpeter-thumb1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> La niña de
Songi, en Champagne (1731)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> La niña oso
húngara (1767)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> El hombre
salvaje de Cronstadt (fines del siglo XVIII)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> Victor de
Aveyron (1797).</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/15/Victor_of_Aveyron,_1800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/15/Victor_of_Aveyron,_1800.jpg" height="320" width="271" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;">Víctor fue el nombre asignado por su
tutor oficial a un adolescente salvaje encontrado en la región francesa de
Aveyron en los últimos años del siglo XVIII. Su caso fue el más seriamente
estudiado y el mejor documentado de todos los de este tipo. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Víctor fue encontrado por tres cazadores, a finales de
Septiembre de 1799. Lo hallaron desnudo, en los bosques de Caune, cerca de los
Pirineos. Aparentaba unos doce años, y ya había sido avistado antes de su
captura recogiendo bellotas o buscando tubérculos para alimentarse. En un
principio, lo dejaron a cargo de una viuda. Al cabo de una semana, se escapó.
Por las noches, se ocultaba. Durante el día, el niño se acercaba a
los pueblos aledaños.</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.avoir-alire.com/IMG/arton15528.jpg?1331899421" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.avoir-alire.com/IMG/arton15528.jpg?1331899421" height="320" width="238" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Podéis ver ésta excelente película aquí:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: red; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="EN-US"><a href="http://www.rinconpeliculas.com/el-pequeno-salvaje/">http://www.rinconpeliculas.com/el-pequeno-salvaje/</a></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> Kaspar Hauser
(a principios del siglo XIX).</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://alenarterevista.files.wordpress.com/2009/12/kaspar_hauser.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://alenarterevista.files.wordpress.com/2009/12/kaspar_hauser.jpg" width="235" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; border: 1pt none windowtext; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">El
caso de Kaspar sucedió en la pe</span><span style="background: black; border: 1pt none windowtext; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">queña ciudad
alemana de Núremberg,</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background: black; border: 1pt none windowtext; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">en
mayo de 1828, cuando un joven que,</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">después se supo, creció encerrado en un sótano oscuro, aislado del
mundo,</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y a los dieciocho años, de
acuerdo con</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">el testimonio de un vecino del
barrio,</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">salió por primera vez al mundo y pa<span style="letter-spacing: -.15pt;">recía borracho. El joven decía unas pocas
palabras, pero no entendía casi na</span>da. No captaba las cosas de la manera</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">en que consideramos natural captarlas.</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Su
actitud, su mirada y sus respuestas</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">eran bastante extrañas.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">Este
evento fue rápidamente reportado en los periódicos de la época, atra</span><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">yendo
a curiosos de diferentes países,</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">lo cual contribuyó a que hubiera mu<span style="letter-spacing: -.25pt;">chos relatos, testimonios y documentos</span></span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.35pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">del
caso, además de innumerables obras</span><span style="letter-spacing: -.35pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">históricas literarias y científicas. La na</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">rrativa que aquí enfocamos es la recons</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">trucción en la película de Werner Her</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">zog, de 1974, que en el original tiene el</span><span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.35pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">intrigante
título “Cada uno para sí y Dios</span><span style="letter-spacing: -.35pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">contra todos” (</span><span style="letter-spacing: -.2pt; mso-bidi-font-style: italic;">Jeder für sich und Gott gegen alle</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">). El título de la versión castella</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">na,</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> El enigma de Kaspar Hauser<span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">, sugiere</span> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.35pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">una
trama de misterio que la película</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">no</span> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">muestra.
De cualquier modo, en la épo</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ca, el caso planteó muchas
sospechas</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y controversias acerca de la
verdadera</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">identidad de Kaspar. ¿Era un impostor?</span><span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">¿El
hijo bastardo de un noble o un prín</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cipe cautivo por razones
políticas?</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.mundoparanormal.com/imagenes/gasp1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.mundoparanormal.com/imagenes/gasp1.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">Sin
duda la historia de Kaspar está</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> </span><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">recubierta
por cuestiones sin respuestas</span><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">y diferentes
interpretaciones. En otra</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">película hecha sobre el caso en
1994<span style="letter-spacing: -.2pt;">—</span></span><span style="letter-spacing: -.2pt; mso-bidi-font-style: italic;">Kaspar Hauser</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">, de Peter Sehr— se ex</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ploran
estas cuestiones históricas y se</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">refuerza la idea de que se trataba de una</span><span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">disputa
sobre la herencia del poder po</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">lítico.
Pero el enfoque de Herzog tras</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ciende
esta dimensión poniendo en es</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cena cuestiones filosóficas
acerca de la civilización, la ciencia y el proceso de inclusión social.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; border: none windowtext 1.0pt; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6; padding: 0cm;">Herzog
da colores al caso y hace</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">del extraño Kaspar nuestro
prójimo. Si</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">guiendo su historia, compartimos su</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">angustia, espantos, aflicciones, encantos, frustraciones y la
dificultad de ha</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cerse comprender. El relato
describe así</span><span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">los componentes sutiles, y otros brus</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cos, del proceso de socialización y los</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">mecanismos de regulación y control so</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cial. Además de los constreñimientos de las convenciones, se
revela allí có<span style="letter-spacing: -.1pt;">mo el desarrollo cognitivo
depende de</span></span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">las prácticas sociales. Kaspar aprendió</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">a escribir y describió su punto de vista</span> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.35pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de su proceso de socialización. Su apren</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">dizaje de la “forma humana” (es decir,</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">el estilo de vida de una ciudad
alemana del siglo</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; font-variant: small-caps; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">xix</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">) para ver y relacionar</span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">se con el mundo, revela la forma en que</span><span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">los
sistemas de significación, como el</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">lenguaje, son fundamentales para nues</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">tra vida social.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Podéis ver ésta película aquí:</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/BjbRptByfNQ?list=PLCA95C943946DB57D" width="560"></iframe></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Kamala (4) y
Amala (3), niñas criadas por lobos, encontradas en región de
Calcuta (1920).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.kolumbus.fi/juha.seppanen/opinnot/ps/susi/amala.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.kolumbus.fi/juha.seppanen/opinnot/ps/susi/amala.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">La historia de estas niñas
empieza en 1920, cuando un misionero que se encontraba a las afueras de
Midnapore fue informado de que había un fantasma en el bosque, y que
era necesario hacer un exorcismo. Cuando éste fue a investigar lo que
ocurría, acabó descubriendo a dos niñas desnutridas y salvajes en la madriguera
de unos lobos, a quienes la madre loba defendía como si fueran sus cachorros.
Aunque el hombre dudó en qué hacer, antes de que pudiera decidir, los
nativos mataron a la loba y capturaron a las dos pequeñas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Kamala era la mayor. Tenía 6
años y su hermana Amala tan solo 3. Separadas así de su entorno
"familiar" solamente se tenían la una a la otra, considerando hostil
cualquier otro ser humano que se las acercara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://media2.theranking.com/card/39152/image/16711a65fb60cde807e97cf2307df76e/resize_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://media2.theranking.com/card/39152/image/16711a65fb60cde807e97cf2307df76e/resize_image.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">En los primeros meses, las
pequeñas eran sumamente agresivas y peligrosas : arañaban, mordían y atacaban
como bestias a quienes se le acercasen. Tenían las mandíbulas afiladas y los
caninos más largos de lo habitual, los ojos les brillaban en la noche y veían
mejor que nadie en la oscuridad, así como su sentido del olfato estaba especialmente
desarrollado. Tampoco sabían llorar o reír, ni tenían, aparentemente, ningún
sentimiento humano. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.85pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Se constató que no parecía
haber vínculos familiares entre las dos, lo que llevaba a la sorprendente
conclusión que la loba las había recogido en diferentes situaciones.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.85pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Su adaptación fue tan
difícil que el reverendo Sing se llegó a preguntar sino hubiese sido mejeeor
dejarlas en el bosque.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 7.85pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Tan sólo un año después de
su ingreso en el orfanato, la pequeña Amala enfermó y murió de disentería.</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Cuando Amala falleció, se vio a
Kamala llorar (además, se la tuvo que separar por la fuerza del ataúd de su
hermana). Pasó las semanas siguientes refugiada en una esquina y aullando en
las noches.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Vicente Caucau (12), niño
presuntamente criado por pumas, encontrado el el Sur de Chile (1948)<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBWuNzrfWMjz2fwGTZMbWY6sHm_I-ac3aBvfrCml1fpUnJejVzfA_FpBqYZp8ARiq2bo915J53GPZxorh9Msg_9i2TCzmQYjjPu6xZZEktp1OJIF-fBDOX8hVLv4i1apQQ4iIeuw/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBWuNzrfWMjz2fwGTZMbWY6sHm_I-ac3aBvfrCml1fpUnJejVzfA_FpBqYZp8ARiq2bo915J53GPZxorh9Msg_9i2TCzmQYjjPu6xZZEktp1OJIF-fBDOX8hVLv4i1apQQ4iIeuw/s1600/descarga.jpg" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Marcos
Rodríguez Pantoja, abandonado en Sierra Morena (España) y encontrado en
1965 tras doce años viviendo con lobos y otros animales. Al que dedicaremos el
cuerpo principal de la siguiente entrada.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2013/01/14/inenglish/1358173529_080047_1358173836_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2013/01/14/inenglish/1358173529_080047_1358173836_noticia_normal.jpg" height="194" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Genie,
hallada en 1979 en Los Ángeles. Es uno de los casos mejor estudiados.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://41.media.tumblr.com/1f50ddc00e8372afd24a748044d3c2da/tumblr_n6mn4ddEaG1sj6m7wo1_500.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="244" src="https://41.media.tumblr.com/1f50ddc00e8372afd24a748044d3c2da/tumblr_n6mn4ddEaG1sj6m7wo1_500.png" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> La niña
ucraniana Oxana Malaya, que fue criada por perros hasta la edad de 8 años (en
la década del noventa). U</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">n caso de niño salvaje hallada a los 8 años de
edad en Ucrania en 1991, habiendo vivido la mayor parte de su
vida en compañía de perros. Adquirió gran número de hábitos caninos y tuvo
dificultades para manejar el lenguaje.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.otithelis.com/animalraised/oxana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.otithelis.com/animalraised/oxana.jpg" height="315" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="Biograf.C3.ADa"></a><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Los padres de
Oxana, alcohólicos, eran incapaces de cuidarla. Habitaban en una zona
empobrecida por la que campaban perros salvajes. Vivió en una caseta de perro
tras su casa, donde fue cuidada por estos animales, de los que aprendió su
comportamiento y maneras. Gruñía, ladraba o se encuclillaba como un perro
salvaje, olisqueaba la comida antes de ingerirla y se descubrió que tenía
agudizados los sentidos del oído, el olfato y la vista. Cuando la encontraron,
a Oxana le fue difícil adquirir habilidades humanas y emocionales normales. No
había tenido ninguna estimulación intelectual ni social, y su único apoyo
emocional había provenido de los perros con los que vivía. Al no haber estado
expuesto al lenguaje en contexto social, se le hizo muy difícil mejorar su
habilidad verbal.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Andrei, un
niño de 7 años criado por un perro guardián en la región de Altai, en el sur de
Siberia, descubierto en Julio de 2004.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Sunjit Kumar,
de Fiji, criado por gallinas (encontrado en 2005)<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="color: orange;"> </span></span><span style="background-color: #1b1b1b; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 17px; line-height: 23.7999992370605px; text-align: left;"><span style="color: orange;">Maria Isabel Quaresma Dos Santos, criada por pollos, descubierta en 1980 a los 9 años de edad.</span></span><br />
<span style="background-color: #1b1b1b; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 17px; line-height: 23.7999992370605px; text-align: left;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: #1b1b1b; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 17px; line-height: 23.7999992370605px; text-align: left;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span style="background-color: #1b1b1b; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 17px; line-height: 23.7999992370605px; text-align: left;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5SoxF35zhAUFQm_aqBXMofPVTQrufpUSVaUTQldZ_U4A_YdwPMA7jbpYF8SG00SzcE-81k8XwBot1Ah1jPKmXl1qMJ3BqMLDvc7qkzeXCd077c864XqlCoAJ7OUXvj1tV6ekg0g/s1600/windowslivewriterlosniossalvajes22-10447isabelquaresma31+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5SoxF35zhAUFQm_aqBXMofPVTQrufpUSVaUTQldZ_U4A_YdwPMA7jbpYF8SG00SzcE-81k8XwBot1Ah1jPKmXl1qMJ3BqMLDvc7qkzeXCd077c864XqlCoAJ7OUXvj1tV6ekg0g/s1600/windowslivewriterlosniossalvajes22-10447isabelquaresma31+(1).jpg" height="320" width="256" /></a></div>
<span style="background-color: #1b1b1b; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 17px; line-height: 23.7999992370605px; text-align: left;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Rochom
P'ngieng, hallada en Camboya en Enero de 2007 después de
casi dos décadas de aislamiento.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/01513/RochomP_ngieng_1513608c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/01513/RochomP_ngieng_1513608c.jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> Lyokha criado por lobos descubierto en
Moscú en diciembre del 2007.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://c1.thejournal.ie/media/2011/09/lukkha-630x472.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://c1.thejournal.ie/media/2011/09/lukkha-630x472.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Como podéis comprender, no he puesto éstas u otras muchas imágenes que las hay en internet, por un afán de mera curiosidad, exibicionista o de voyerismo, sino precisamente por todo lo contrario. Quisiera exponer mi absoluta solidaridad, con éstas criaturas, en la mayoría de los casos abandonadas, o perdidas que fueron separadas de su entorno familiar o social. Casi siempre con efectos devastadores para ellos, de los que dificilmente se recuperarían. Otra cosa fue, como los "capturaron" o intentaron devolver a la sociedad. Los casos de Víctor, Kaspar y Marcos son suficientemente ilustradores.</span></span><br />
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pero, mucho antes de todos éstos
ejemplos, la literatura y la mitología de casi todos los pueblos de la tierra,
nos narran experiencias de niños cuidados por animales:</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Enkidu, planteada por bestias no especificados, se
convierte en el amigo del héroe Gilgamesh. <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://th01.deviantart.net/fs70/PRE/i/2013/197/5/9/the_old_satyr_or_enkidu_the_wild_man_by_minoart2-d6dont0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://th01.deviantart.net/fs70/PRE/i/2013/197/5/9/the_old_satyr_or_enkidu_the_wild_man_by_minoart2-d6dont0.jpg" height="320" width="242" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">El mismo Zeus que fue criado por la ninfa Amaltea, a la que a
menudo se representa como a una cabra.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieZu2Sp5G4ZSWIIGCgq-g0wZ0gx5YDq-qmQXz12yPi5zWf5esS_zZSAT-d2OEwjO8xvsYBmLe-uQmth87BXCRRLm9SiNEQPjafSTVS4AyNCP66b7mL10lV-5EL29fYXdPbj1-U5A/s1600/Amaltea_by_Lucifer_Black.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieZu2Sp5G4ZSWIIGCgq-g0wZ0gx5YDq-qmQXz12yPi5zWf5esS_zZSAT-d2OEwjO8xvsYBmLe-uQmth87BXCRRLm9SiNEQPjafSTVS4AyNCP66b7mL10lV-5EL29fYXdPbj1-U5A/s1600/Amaltea_by_Lucifer_Black.jpg" height="213" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Los hermanos Rómulo y Remo, criados por una loba, se
convierten en los fundadores de Roma.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQo7o14_cvHU8LV9j72aA7tyFSZ0LUL00sKW6HO-Xntq31_doja" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQo7o14_cvHU8LV9j72aA7tyFSZ0LUL00sKW6HO-Xntq31_doja" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Šāhnāmeh iraní "El Libro de los Reyes / El rey de
los libros", introduce Zaal, el héroe mítico de Irán, planteada por
Simurgh, un pájaro muy grande y sabio que se oscurece el cielo durante el
vuelo, dijo estar relacionado con el ave fénix.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.muslimheritage.com/uploads/Zal_on_simurg2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.muslimheritage.com/uploads/Zal_on_simurg2.jpg" height="320" width="257" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">En de Ibn Tufail El filósofo autodidacta, Hayy es
criado por una gacela en una isla desierta y se convierte en un filósofo
autodidacta.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">En Ibn al-Nafis 'Theologus Autodidactus, Kamil también
se eleva por los animales en una isla desierta, y se convierte en un científico
autodidacta y teólogo.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Courier New"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">o<span style="font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="background: black; color: #f79646; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Según el folklore americano, Pecos Bill, el legendario
vaquero, fue criado por los coyotes.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Ds2p7QlBIfYHKlDGKw6PETsSSXsD2pVemu6iCtYYEtLCGPyJyZVTxpx03MnnHffn9gJxoi-ZwtlGwOwx5grt6Jnr_xV4b-mEeF26WBGxKBNagGWT4-FN0_WSKTb6nKb0x7uM/s1600/PecosCoyoteFamily.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Ds2p7QlBIfYHKlDGKw6PETsSSXsD2pVemu6iCtYYEtLCGPyJyZVTxpx03MnnHffn9gJxoi-ZwtlGwOwx5grt6Jnr_xV4b-mEeF26WBGxKBNagGWT4-FN0_WSKTb6nKb0x7uM/s1600/PecosCoyoteFamily.jpg" height="320" width="213" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;">Más modernamente la literatura ha creado dos
personajes que forman parte de nuestra cultura occidental, de manera
insoslayable: Ridjard Kipling, creó en su obra
“El Libro de la selva” a Mowgli,
criado por una loba</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4QIu9ksbC-T4NdQ3tjoCmoOMRtsSfo-k0ZAV74iKse24MDo6ydOE4ycKUtejHuGGs43UUoLM30tw8MXPtx8TWFplXB2W6Y8RmBKvKhsJqgG2toi_KG5oCPdUESZttDe3Wa-AA7g/s1600/El+libro+de+la+selva+(1942).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4QIu9ksbC-T4NdQ3tjoCmoOMRtsSfo-k0ZAV74iKse24MDo6ydOE4ycKUtejHuGGs43UUoLM30tw8MXPtx8TWFplXB2W6Y8RmBKvKhsJqgG2toi_KG5oCPdUESZttDe3Wa-AA7g/s1600/El+libro+de+la+selva+(1942).jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"> y Edgar Rice Borroughs a Tarzán, “el hombre mono” criado
por una especie ficticia semejante al gorila los “mangani”, representados en el
cine por la famosa “Chita” (chimpancé)<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsV1zt-nBfXH9UWV6S34BX4YTwsF1P9FsLtblIJIJN9xBUGymYqtQRSY0w0XNbb7ZjGcs7nFbCJSWcYs3QSzqA36wDxHE14eMYc4bAKmPvrVs1O40xIsFB7Sd79hENp21ORrI9g/s1600/1346786811_c42987ae63_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsV1zt-nBfXH9UWV6S34BX4YTwsF1P9FsLtblIJIJN9xBUGymYqtQRSY0w0XNbb7ZjGcs7nFbCJSWcYs3QSzqA36wDxHE14eMYc4bAKmPvrVs1O40xIsFB7Sd79hENp21ORrI9g/s1600/1346786811_c42987ae63_o.jpg" height="320" width="256" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQiodKALr6P2flIUBmbON5ADFK5W9YMbs2WBbIsrYvi3vWHVpjVQaXbGHQzGuXJwuxWFvJnicjtxPmMkVMOaB668NgTayMhKi3dmb5TiTKXlgX8LY2EXEHUoZopTB0MnT_Kkgjsw/s1600/man02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQiodKALr6P2flIUBmbON5ADFK5W9YMbs2WBbIsrYvi3vWHVpjVQaXbGHQzGuXJwuxWFvJnicjtxPmMkVMOaB668NgTayMhKi3dmb5TiTKXlgX8LY2EXEHUoZopTB0MnT_Kkgjsw/s1600/man02.jpg" height="320" width="238" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-highlight: black; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 7.55pt; mso-line-height-alt: 7.55pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-highlight: black; mso-shading: white; mso-themecolor: accent6;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-left: 7.55pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Los casos de Kaspar y otros niños salvajes son,<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">sin duda, raros pero especiales para la </span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">comprensión del ser humano. Ellos ins</span>tigan la reflexión sobre la naturaleza <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">humana. La posibilidad de conocer el<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">“pensamiento salvaje”, un pensamien</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">to en su condición original, virgen, aún<span class="apple-converted-space"> </span>no domesticado,
revelaría mucho acer</span>ca de nuestra
cultura y la educación.<span class="apple-converted-space"> </span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">¿Qué sería, entonces, una persona sin</span><span class="apple-converted-space"> el patrimonio común de su cultura?<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">¿Serían aquellos casos expresiones de<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">nuestra esencia más profunda, del ser<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">humano<span class="apple-converted-space"> </span><em>in natura</em>? ¿Cómo alguien que</span><span class="apple-converted-space"> creció fuera de la realidad social cap</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">ta el mundo a su alrededor? ¿Cuáles de<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">nuestros comportamientos son instin</span>tivos y cuáles provienen de la educa<span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">ción? ¿Cómo podemos aprender a ser<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">humanos y cuál es el papel de la lengua<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">y las costumbres de este proceso colec</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">tivo? ¿La razón humana es algo invaria</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">ble o depende de la sociedad en la que</span><span class="apple-converted-space"> se crece o del idioma que se habla?</span>
<span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">estos casos de niños</span><span class="apple-converted-space"> salvajes provocaron diversas reflexio</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">nes sobre qué es la naturaleza humana,<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">las cuales nos llevan a revisar algunas</span><span class="apple-converted-space"> de nuestras representaciones, así co</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">mo la racionalidad, que desde la Anti</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">güedad ha sido tomada como un<span class="apple-converted-space"> </span>rasgo<span class="apple-converted-space"> </span>distintivo de la
especie humana, el bi</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">pedalismo y la sexualidad, vistos como <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">comportamientos naturales e instinti</span></span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">vos, no se revelaron en estos niños co</span>mo se esperaba.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">El
pen</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">samiento concreto y la inteligencia ani</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">mal
estaban claramente presentes, pero</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; letter-spacing: -0.3pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">lo
que llamamos raciocinio, la asociación de ideas abstractas de una mane</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">ra
lógica, no aparece como tal antes de</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">la
interacción cultural y del aprendizaje</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">que allí se genera.</span><o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">Las representaciones y las expecta</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">tivas
de los involucrados en los casos</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de los niños salvajes fue lo que dirigió</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">sus
observaciones y tratamientos, de la</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">misma manera en que las
lecturas y reinterpretaciones fueron y son delimitadas por las ideas y
cuestiones de</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cada época. Mas, por otro lado,
es interesante notar que las propias nociones</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de naturaleza, cultura, civilización y</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">educación fueron rediscutidas a partir</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de
estos casos paradigmáticos, ya que</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">las
historias de estos salvajes contrasta</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ban
con las ideas que teníamos de ellos</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y de nosotros mismos. </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Pero ¿cómo aprendemos ciertas
prác<span style="letter-spacing: -.2pt;">ticas, valores y normas, sin siquiera
ser</span></span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">conscientes de ello? La cultura es en</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">gran medida un orden invisible, ya que</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">muchos aspectos que impulsan nues<span style="letter-spacing: -.3pt;">tros
comportamientos no son evidentes.</span></span><span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Sus reglas no tienen que ser
explícitas,</span><span style="letter-spacing: -.15pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ni siquiera necesitan ser conscientes oracionales. Están
implícitas en los sím</span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">bolos en que se manifiesta.</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">Una
de esas reglas básicas, que aun</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">que aprendida
parece natural, es el distinguir entre sueño y realidad. Esta di</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">ferenciación
en el flujo de imágenes <span style="letter-spacing: -.3pt;">que “pasan” en
nuestra mente en el sue</span><span style="letter-spacing: -.1pt;">ño, que
asociamos con la fantasía, y lo</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">que
vemos y observamos en el estado</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de vigilia es fundamental en el proce</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">so de
integración en nuestro mundo so</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">cial. Aunque de
vez en cuando desper</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">temos con dudas y nos tomemos un</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">momento para disociarlas, el mezclar</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">las a lo
largo del día es una “locura”.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">En un momento de
la película,</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cuando Kaspar estaba
conviviendo so</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cialmente, dice que se había reunido</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">recientemente con alguien, que su pro</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">fesor sabía que, en realidad, él estaba</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de viaje. Al darse cuenta de que Kaspar</span><span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">tenía
esa visión en un sueño, el señor</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Daumer le explica que lo que soñamos</span><span style="letter-spacing: -.2pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">no se considera la realidad. Este apren</span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">dizaje de lo que es y lo que no es real es</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">crucial en la conformación de la cul<span style="letter-spacing: -.15pt;">tura, así como la noción del tiempo, es</span></span><span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.3pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">decir,
el aprender a distinguir el presente del futuro y el pasado o a hacer repre</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">sentaciones y proyecciones para cada</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">una de estas dimensiones
temporales.</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Sin el sistema simbólico de la represen</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">tación no sería posible referirse a algo</span><span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">que
no está presente. Sólo con éste po</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">demos aludir, hacer conjeturas
y hablar de algo que no podemos señalar.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">La
noción de cultura tiene muchos</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">significados
que están involucrados en</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">las
discusiones sobre la raza, la evolu</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">ción,
la educación, la locura y las dife</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">rentes
dimensiones de la realidad so<span style="letter-spacing: -.25pt;">cial. En las
humanidades hay conceptos</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">diferentes de cultura. Algunos enfati<span style="letter-spacing: -.25pt;">zan la producción material, otros la len</span><span style="letter-spacing: -.15pt;">gua o el patrón de comportamiento, su</span></span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">estructura, su historia y costumbres.</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Aunque la cultura es un concepto uti</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">lizado en muchas áreas, es el objeto de</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">una ciencia en particular —la antropología— cuya historia se funde
con la discusión misma de lo que sería la cultura.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">Pero la historia
y la etnografía re<span style="letter-spacing: -.2pt;">velan que lo que los
pueblos antiguos o</span><span style="letter-spacing: -.25pt;">diferentes captan
como natural es muy</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">variable,
y que la percepción de la na</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">turaleza depende
del contexto cultural.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">A pesar de que la oposición
naturaleza</span> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">cultura funcione desde hace mucho</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">como una de las líneas estructurales de</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">las ciencias en general, y de la antro<span style="letter-spacing: -.15pt;">pología en particular, ha sido objeto de</span></span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">reflexiones y críticas.</span> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">En los estudios contemporáneos so</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">bre la ciencia se ha discutido bastante<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">la propuesta de revisión de la dicotomía<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">entre la naturaleza y las construcciones</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;">sociales, con análisis que indagan en<span class="apple-converted-space"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">nuestra composición híbrida y los pro</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">cesos que demuestran la arbitrariedad</span><span class="apple-converted-space"> de la frontera, presupuesta y bien de</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">marcada, entre lo natural y lo cultural.</span><span class="apple-converted-space"> Desde esta perspectiva, la naturaleza
ya no es considerada como el escenario al aire libre de la acción humana<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.05pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y social, sino como el resultado de las<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">perspectivas de plazo determinado.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">algunos autores
con<span style="letter-spacing: -.2pt;">sideran también la participación activa</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">de “no humanos” (como las bacterias o</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">elementos químicos, por ejemplo) co</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">mo
actores del proceso de construcción</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">del
conocimiento. Esto no niega necesariamente la existencia o la pertinen</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">cia
de la dicotomía entre naturaleza y</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.05pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">cultura,
en la que se basa la ciencia moderna, sino que sólo la pone bajo sospe</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">cha,
con el fin de desnaturalizarla para</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">que
seamos capaces de pensar desde nuevos marcos conceptuales, semánticos y
lingüísticos.</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">Vemos
entonces que, no menos po</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">lisémica y controvertida que la noción</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">de cultura, es la propia noción de natu</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">raleza,
comprendida por las teorías y</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">las
decisiones sobre el ambiente, el conocimiento y la vida humana. Además</span><span style="letter-spacing: -.15pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de
ser un concepto científico utilizado</span><span style="letter-spacing: -.1pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">en diversos campos del conocimiento,</span> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">la noción de naturaleza como algo dado</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y
regular constituye el fundamento básico de la perspectiva científica moder</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">na. Aunque la representación común</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">es considerar a la ciencia como una for</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ma de conocimiento libre de dogmas</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">y creencias, que lucha contra ellos, no</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">es una novedad el abordar su estudio</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">desde un enfoque distinto, y entenderla como una perspectiva
cognitiva que</span><span style="letter-spacing: -.15pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">también se basa en creencias o suposi</span></span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ciones discutibles.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">De acuerdo con la
filosofía de la</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ciencia, el conocimiento
científico mo</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">derno se cimenta en supuestos meta<span style="letter-spacing: -.25pt;">físicos que, conscientemente o no, con</span>forman
y fundamentan nuestra idea</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.2pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">común
de la naturaleza. En pocas pala</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">bras,
se combinan los supuestos: 1) que</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">el objeto existe
independientemente</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.1pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">de la mente del sujeto de
conocimiento (llamado realismo ontológico); 2) la</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">regularidad de las leyes fundamenta<span style="letter-spacing: -.15pt;">les; 3)</span></span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">que
por medio del método apro</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">piado se puede conocer estas leyes; y</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">4)</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">que
se puede representar este cono</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">cimiento mediante un lenguaje apro<span style="letter-spacing: -.1pt;">piado. Tales ideas son a menudo tratadas como
presupuestos metafísicos de</span><span style="letter-spacing: -.2pt;">la
ciencia, es decir, como concepciones</span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.2pt;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">metafísicas
sobre la naturaleza, estruc</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">tura y
composición del mundo (la rea</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">lidad) o el conocimiento. Son los supuestos que
determinan o establecen “lo que existe” y “lo cognoscible”, que</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; letter-spacing: -.25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">son, respectivamente, sus dimensiones</span> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ontológica y epistemológica.</span><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; font-family: Verdana, sans-serif; padding: 0cm;">Muchos aspectos y
valores consa<span style="letter-spacing: -.25pt;">grados en la concepción
científica de la </span>Europa moderna se expandieron por todo el mundo y por
otras esferas de la vida social. La noción de progreso</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.3pt; padding: 0cm;">y la búsqueda de la objetividad son algu</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.25pt; padding: 0cm;">nos de ellos, y se valieron de la estandarización de los
protocolos experimentales y la descripción de fenómenos, tales</span> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">como el uso del lenguaje impersonal</span> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">—“se observó”, “se constató”— en don</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.2pt; padding: 0cm;">de el sujeto, se supone, abandona la es</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">cena llevando consigo sus intereses,</span> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.1pt; padding: 0cm;">creencias y contextos. Esto sirvió para</span> <span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">reforzar la búsqueda del conocimien<span style="letter-spacing: -.3pt;">to de las leyes “naturales y eternas”, que</span></span><span style="letter-spacing: -0.3pt;"> </span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.05pt; padding: 0cm;">se
hallan detrás de los fenómenos, las</span><span style="letter-spacing: -0.05pt;"> </span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; letter-spacing: -0.15pt; padding: 0cm;">cuales no tienen que ver con misterioso voluntades
trascendentales; conocer</span><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">las sería el fin último de la
ciencia.</span><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">1 de 2. Continúa en la siguiente entrada</span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-line-height-alt: 5.45pt; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-76197107303515599142015-04-26T22:17:00.000+02:002015-04-26T22:35:44.780+02:00RETORNO AL MITO DEL BUEN SALVAJE 2) "ENTRE LOBOS" EL CASO DE MARCOS<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El caso de Marcos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><o:p><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: #f79646; font-size: 12pt;">Según nos lo cuenta</span><span style="background-color: black; color: orange;"> </span></span></o:p></span><strong style="border-image-outset: initial; border-image-repeat: initial; border-image-slice: initial; border-image-source: initial; border-image-width: initial; border: 0px; font-stretch: inherit; line-height: 20.625px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Gabriel Janer Manila, </span></strong><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> pedagogo quien hizo de la historia de Marcos su tésis doctoral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Podéis ver la extraordinária película que en torno al caso ha dirigido Gerardo Olivares. Ciñéndose a "El relato de Marcos" recogido de la anterior tesis doctoral de Gabriel Janer, ampliada con otros testigos, entrevistas con Marcos, etc. Cabe destacar la fidelidad argumental y la belleza de sus imágenes, a medio camino entre una película y un documental. Altamente recomendable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="256" scrolling="no" src="http://gloria.tv/embed/frame/media/1VoSqgsEhBN/width/480/height/256" width="480"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">"La aventura humana de Marcos Rodríguez Pantoja nos enfrenta con una nueva interpretación del problema de aislamiento social. La oportunidad de haberle conocido en Palma de Mallorca, donde había acudido como tantos otros en busca de trabajo, me posibilitó su estudio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Nacido en Añora, un pueblo de Córdoba, el siete de junio de 1946, sus padres, Marcos y Araceli, emigraron a Madrid donde murió la madre, dejando otros dos hijos que fueron a vivir con otros familiares. Marcos quedó con el padre, que contrajo un nuevo matrimonio. La nueva pareja –hay que observar que la mujer llevaba también un hijo habido de otro matrimonio- decide regresar a su tierra y se instalan, a principios de los años cincuenta en Fuencaliente, en tierras de Ciudad Real, en plena Sierra Morena, para hacer carbón. Allí, Marcos es abandonado a los siete años en un valle<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">solitario con la finalidad de que cumpla una función: la de guardar cabras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En la base del abandono de Marcos se hallan una serie de condicionamientos socioeconómicos que se desprenden del estudio de las diversas etapas por las que ha atravesado su existencia y que coinciden con los que se encuentran en la mayoría de casos de aislamiento social. El abandono se produce en plena postguerra, cuando el hambre y la miseria se extienden sobre la vida y los pueblos de Andalucía, se produce el rechazo familiar y, finalmente, alguien va a aprovecharse de aquel aislamiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos asegura que cuando se produce este hecho contaba siete años.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Puede resultarnos insegura esta edad, sobre todo si tenemos en cuenta todo aquello que Marcos fue capaz de hacer mientras persistió el abandono, hasta 1965 en que la guardia civil lo descubrió, perdido y solitario, entre los barrancos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La problemática educativa de los niños selváticos</span></i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La historia de Marcos, hasta llegar a Mallorca está llena de dificultades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Los problemas han existido y existen. El relato de su existencia -un relato que grabé en cinta magnetofónica durante cinco meses- es un claro testimonio de cuanto afirmo, porque las dificultades de adaptación han surgido del mismo Marcos, pero han surgido también de la sociedad que le rodea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">A </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">partir de este relato y de los testimonios que pude recoger en mi viaje a las tierras donde habian ocurrido los hechos, se puede llegar a una serie de puntos de partida con los que coinciden todos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">a) Como consecuencia del rechazo familiar, Marcos fue abandonado en plena Sierra Morena, con la finalidad de que allí guardara un rebaño de cabras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">b) Una persona -un viejo pastor- le introduce en el medio a lo largo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">de un tiempo indeterminado, no muy largo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">c) El aislamiento y el abandono son casi absolutos. Muy de tanto en<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">cuanto, tiene un breve contacto con las personas que acuden allí para llevarse los cabritos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">d) Este aislamiento dura unos doce años. Probablemente entre 1953<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">y 1965.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">e) Los testimonios que le trataron durante los primeros meses de su<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">vida social destacan su carácter selvático: el desconocimiento absoluto de la vida social, las dificultades del lenguaje (sobre todo el desconocimiento del nombre de las cosas), el andar extraño, la ingenuidad, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">f) También coinciden en destacar la calidad de su inteligencia y los conocimientos que había adquirido por su propia cuenta referidos al medio natural en el que había tenido que desarrollar su existencia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Se trataba, en primer lugar, de que Marcos hablara. De que explicara su aventura, lentamente, ante un magnetófono y relatase todo cuanto recordaba de su existencia anterior al abandono: la madre muerta, el nuevo matrimonio del padre, sus hermanos </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">..., </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">de su actividad de carboneros en Fuencaliente, en los comienzos de los años cincuenta </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">..., </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">que explicase los primeros días de su vida en aquel valle solitari0 de Sierra Morena, sin otra compañía que la de un viejo pastor -el hombre que le inicio en la vida aislada- y un rebaño<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">de cabras, que precisara su forma de vida, solo y abandonado, después de que desapareciera el viejo pastor inesperadamente, una noche cualquiera, que refiriese también cómo le descubrió, después de muchos años, la guardia civil, la captura y la vida posterior entre la gente del pueblo, recogido por una familia caritativa. Era necesario que Marcos explicara todo eso sosegadamente, esforzándose en recordar los detalles y precisar las situaciones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.swotti.com/tmp/swotti/cacheZW50CMVSB2JVCW==RW50ZXJ0YWLUBWVUDC1NB3ZPZXM=/imgentrelobos4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.swotti.com/tmp/swotti/cacheZW50CMVSB2JVCW==RW50ZXJ0YWLUBWVUDC1NB3ZPZXM=/imgentrelobos4.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Era, en definitiva, su propia historia, una historia que había explicado fragmentariamente muchas veces, ante la reacción incrédula de quienes le escuchaban.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Una historia que se halla en la base de su existencia y que –como han demostrado las exploraciones de la personalidad- pesa de una forma absoluta sobre su vida. Hay que tener en cuenta que el relato de Marcos, grabado primero y transcrito minuciosamente después con el máximo rigor y la máxima fidelidad a sus palabras, ha sido filtrado por todos estos años que ha vivido en sociedad. Unos años que, ciertamente, no le han sido fáciles </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">- </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">las exploraciones psicológicas confirmarían después estas observaciones y que lógicamente le han despertado la añoranza de aquella vida solitaria y<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">perdida. Y consecuentemente, la ha idealizado con la convicción de que fue aquel un tiempo en que no tenía problemas y vivía feliz. La memoria humana, ha escrito Ernst Cassirer inspirándose en Bergson, es más que nada urla resurrección del pasado que implica un proceso constructivo y creador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Es </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">preciso organizar y sintetizar los datos de la experiencia. Se trata, sobre todo de una interpretación de todos los elementos que constituyen, precisamente esta experiencia. Hay que advertir también que gran parte de su lenguaje actual es la consecuencia de un aprendizaje posterior a los años de aislamiento y, por tanto, la consecuencia de los diversos ambientes en que ha vivido: el pueblo, la gran ciudad, el asilo de convalecientes, el cuartel, el mundo de los trabajadores de hosteleria, etc. Todos estos lugares han configurado su lenguaje, en definitiva un instrumento absolutamente unido a su pensamiento y con el que codifica ahora su experiencia anterior. Pero también conserva parte del lenguaje que había aprendido junto a la familia, antes de que se produjera el abandono y que no olvidó del todo durante los años de aislamiento y de soledad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Las sesiones se prolongaron durante cerca de cinco meses. Del 4 de noviembre de 1975 al 2 de abril de 1976, todos los días durante más de una hora. Hablábamos durante mucho tiempo y con frecuencia le hacía repetir unos mismos pasajes del relato con la intención de comprobar si introducía en ellos alguna modificación, nuevos matices o si refería otra variante. Otras veces mis preguntas le obligaban a iniciar un tema concreto, a detenerse en uno u otro detalle especifico. Hay que observar que jamás se contradijo en la relación de su historia, explicaba los hechos y seguía casi siempre el mismo esquema, sin variaciones. A veces, introducía nuevos detalles, alguna precisión que enriquecía el pasaje. Siempre se sentía satisfecho de verme y pensaba que yo iba a escribir algo sobre su historia y todos aquellos que no le habían creído cuando les había explicado su aventura se convencerían si lo leían todo explicado en un libro. También, la rememoración que se veía obligado a hacer de aquella larga experiencia en la sierra, le producía dolores de cabeza y le ponia nervioso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Durante el tiempo en que grabé su relato y en otras ocasiones como eran:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Los paseos por el campo y por la ciudad, la conversación en una cafeteria, en el trabajo, durante la comida o durante la asistencia al cine, fui escribiendo sistemáticamente cuantas observaciones podía hacer sobre su conducta. Anoté sus reacciones y su comportamiento. Una observación que tenía que ser forzosamente larga, con la finalidad de que no fuera falseada. Lógicamente, estas anotaciones me iban a ser de una utilidad extraordinaria en el momento de esbozar cualquier aproximación a su personalidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La singularidad del caso de Marcos<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://megustanuestrocine.files.wordpress.com/2010/12/entre_lobos_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://megustanuestrocine.files.wordpress.com/2010/12/entre_lobos_01.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos, como Víctor del Aveyron, fue abandonado en plena naturaleza en una edad imprecisa (casi con toda seguridad a los siete años), pero con la finalidad -y eso les distingue fundamentalmente- de que cumpliera una función: guardar un rebaño de cabras y procurar que se reprodujeran abundantemente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Hay que insistir particularmente en este punto. Es cierto que como en el caso de Víctor los estragos de una guerra y el rechazo familiar están en la base de su abandono. Pero Víctor fue únicamente abandonado, y Marcos es abandonado con la intención de sacar un provecho de su abandono.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Tendríamos que acudir a los trabajos de investigación y a los estudios sociológicos, inexistentes, de aquella zona andaluza a comienzos de los años cincuenta. No es difícil imaginarse la situación. El hambre, el abandono y la miseria eran frecuentes. Esta situación socioeconómica es la que hay en la base de la historia de Marcos y, sin tenerla en cuenta, toda aproximación resultaría incompleta. Sobre todo, porque en esta realidad fue donde Marcos creció durante los primeros años de su vida y allí forjó buena parte de su personalidad. Un mundo de estrechez, de penuria y de infortunio. En el fondo, injusto, muy injusto, porque se basaba en la explotación del hombre por el hombre. En estas coordenadas de tiempo y de espacio es donde hay que situar el problema del aislamiento social que Marcos tuvo que soportar. Se ha afirmado que el aislamiento social es siempre obra del poder autoritario y, en realidad, su propio padre, en el momento que lo cedió a quienes iban a dejarle al cuidado de las cabras, no era más que el instrumento de este poder, el brazo de esta autoridad que pesaba de una forma absoluta sobre sus vidas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Las etapas de su vida<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos no conserva muchos recuerdos de su vida familiar. Los años que transcurrieron desde 1946, año en que nació, hasta 1953 en que fue abandonado, son recordados a través de una serie de imágenes muy breves, pero concisas. Sabe que nació en Añora, que vivían en Madrid, que murió su madre y que los familiares se hicieron cargo de sus hermanos. También recuerda que su padre se trajo otra mujer a vivir con ellos, y que ésta también tenía un hijo. Sabe que se fueron a Fuencalientes a hacer carbón, que le obligaban a robar bellotas y que le maltrataban. Un clima de rechazo que culmina en el abandono. De hecho, Marcos es consciente de que estorbaba, sabe que su presencia constituía una carga y debía tener una sensación clara de ello, cuando creyó que su padre le había vendido. Por otra parte, el aislamiento no le produjo -ésta es la impresión que se tiene ante sus<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">palabras- ningún tipo de frustración. Incluso estaba satisfecho de vivir en la sierra, a pesar del miedo, de los animales que aullaban durante la noche.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En el momento de producirse el abandono, Marcos contaba con una carga de experiencias que luego tendría que hacer vivir en su vida solitaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">A </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">partir de aquí cabría preguntarse ¿qué experiencia había asimilado Marcos cuando fue abandonado? Hay que observar que no conserva ni un solo recuerdo de haber asistido a la escuela. La observación es importante porque de hecho el abandono no venía a suponer un quebrantamiento absoluto, si tenemos en cuenta que la familia vivía en el campo y hacia carbón. Hay que suponer que Marcos debió aprovechar todo cuanto su experiencia había asimilado en el ámbito de la vida familiar, en el momento de desarrollar su acción selvática. Marcos fue abandonado en el momento en que se producía el paso del egocentrismo hacia la socialización, cuando hubiera sido capaz de comenzar a trabajar cooperativamente y de descubrir a los otros. No le fue posible. En el lugar que tenia que ocupar la realidad social de los hombres, vino a introducirse otra realidad: la de la sierra, con toda aquella fauna </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">que </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos descubre y con la que convive y se relaciona. Y en lugar del juego reglamentado, descubre otro juego, la ley de la jungla, una ley que Marcos observa día a día y sobre la que reflexiona. Cree que los animales obedecen unas reglas, que él intenta descubrir y a las que intenta adaptarse. No es egocéntrico. No cree que él sea el centro de aquel universo. Se sabe diferente, eso sí, sobre todo porque tiene unas manos. Y llega a convencerse de que forma parte de aquella comunidad que se rige por unas normas que </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">pretende descubrir a fuerza de observarlas. Y todavía hoy, pasados los años, se acuerda y cree que aquella ley es más justa que las normas que rigen la convivencia de los hombres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cinemanet.info/wp-content/uploads/2010/11/entrelobos_6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cinemanet.info/wp-content/uploads/2010/11/entrelobos_6.jpg" height="191" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">((Me llevaron a la sierra, a una cueva. Salió un viejecito con barba<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">que llevaba unos zapatos de corcho. Habia lobos aullando, zorras, cabras monteses, ciervos, los venados, alacranes, culebras </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">... </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Por la noche yo oía estos animales y tenía miedo. Salió este viejecito y me </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">dejaron allí con el viejo. Tenían trescientas cabezas de cabra que </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">guardaba el viejo aquel. El señor se marchó y me dejó con el viejo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El viejo corto un poco de monte y allí en la cueva lo puso en el suelo </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">cerca del fuego, y me puso una piel de venado contra el monte y otra </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">piel para arroparme. No me preguntaba nada, ni hablaba conmigo, </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">ni nada de nada. Al otro día, nos levantamos por la mañana, llamó </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">una cabra, en un cacharro de corcho empezó a ordeñarla. Los alcornoques tienen unas tetas que salen y se hacen platos. Cuando tuvo el plato lleno me lo dio y me dijo que me lo bebiera. El sacó otro y se lo bebió también. Soltamos las cabras que estaban metidas en un corral de estacas clavadas y monte en medio. Entonces, nos fuimos por allí, por el valle, con las cabras y yo siempre detrás de él, porque había tantos bichos y no me movía de su lado. Por la tarde, me dió ganas de jugar, con una rama le hacia cosas a él. Cogió un garrote, me dio dos garrotazos. Yo no me acercaba, pero como no sabía por donde salir de allí no me podía ir por ningún lado. Luego, mas tarde yo le dije que tenía hambre y fue a unos peñascos que había unos agujeros y cortó un palo de jara, una cosa que se te pegaba a la mano, lo cortó y le dejó tres ganchos y metió aquel palo en el agujero y empezó a dar vueltas y lo sacaba y salían pelos en aquel palo que tenia pegamento y entonces cogió y cortó otro más largo, lo metió empezó a darle vueltas y sacó un conejo enganchado al palo aquel, le hizo así detrás de las orejas, sacó un cuchillo, le sacó las tripas y lo desolló, hizo una fogata y lo lió con monte y cuando se hizo rescoldo, se hubo quemado todo, hizo un agujero y lo enterró en el rescoldo y entonces nos fuimos a dar una vuelta con las cabras y cortó una rama de madroños y me dijo: no comas muchos que te pueden hacer daño.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Es importante destacar, por lo que atañe a su capacidad de expresión, que Marcos aprende el lenguaje del lugar donde habita: los ruidos con los que identifica los diversos animales y que todavía hoy imita perfectamente, el canto de los pájaros y el grito de los ciervos; los ruidos con los que esta convencido que se entendía perfectamente con la zorra, con los lobos y con la serpiente. En este sentido, la evolución del leguaje de Marcos se empobrece, al margen del contacto social; pero se desarrolla en el sentido que podía hacerlo: En el aprendizaje de los rugidos de aquellos animales con los cuales llega a creer que convive. Marcos explica que nombraba a los animales según el ruido que hacían. Y les atribuía -les atribuye todavía hoy sentimientos y conflictos humanos. iLos sentimientos que sabia que existían antes del abandono, o los sentimientos que conoce que existen porque los ha observado en la sociedad? No es fácil saberlo. Particularmente, me inclino a favor de la segunda proposición. El presente condiciona de una forma casi absoluta la memoria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<iframe frameborder="0" height="500" src="http://emp.bbc.co.uk/emp/embed/smpEmbed.html?playlist=http%3A%2F%2Fwww.bbc.co.uk%2Fmundo%2Fmeta%2Fdps%2F2013%2F11%2Femp%2F131126_video_clip_marcos_lobos_np.emp.xml&title=C%C3%B3mo%20era%20Marcos%20Rodr%C3%ADguez%20Pantoja%20en%201977&product=news&lang=es" width="400"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Marcos en los momentos de sus conversaciones con Gabriel Janer</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Hasta qué punto Marcos acude a la intuición en sus descubrimientos </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">y en sus observaciones, no es difícil de comprender. No sabe contar y se sirve de instrumentos que el mismo inventa o que le muestra el viejo cabrero: </span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">el bote lleno de piedras con las que el cabrero le enseña cómo ha de contar las cabras, o los propios dedos, de los que se sirve para contar </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">los ratones. También por intuición observa que existe una clara diferencia entre él y los animales: que podía servirse de las manos y que tenia la capacidad de pensar. Marcos es consciente de esta superioridad y cree que también lo eran los animales. Extrae su singularidad de entre una colectividad y se considera, en algunos aspectos, no solamente diferente sino que también superior. Pero intuye que los animales pueden enseñarle muchas cosas sobre aquella realidad en la que ha de vivir, y les observa, les mira detalladamente y deduce respuestas, calcula.. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Sabe, por ejemplo, que puede comer aquellos hongos que han sido picoteados por un pájaro </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">... </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Sabe, en definitiva, que no está solo, que convive con aquellos animales, y trata de comunicarse con ellos, trata, finalmente, de entenderlos, de establecer una relación afectuosa, de superar su soledad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/jDriL5CUmjU/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/jDriL5CUmjU/hqdefault.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><(El monte era muy alto y bajaban los ciervos del monte a beber al rio. Yo estaba preparado con el cuchillo, siempre a punto, me </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">es</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">condía y les daba un corte al cuello, al gañote, y daban un salto y se echaban en el agua y allí los acababa de matar. Los otros corrían, pero a mí no me veían. Me hice una zamarra de pieles, dos agujeros, con torviscas, me hacia agujeros y me ataba una correa de torvisca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Llevaba un pelo largo, hasta la cintura. La carne que yo no quería la ponía en un saco y se la llevaba a los lobos, a los lobillos pequeños; los padres no me dejaban, pero como veían que yo les llevaba de comer, cogieron confianza. Yo olía como ellos. Un día cogí uno y sin querer le hice un poco de daño y la loba, que estaba allí al lado, me pegó un manotazo. Pero tenía confianza con ellos. Cuando yo quería que vinieran, cuando me veía en peligro, que no tenia salida, empezaba a aullar uuuuuuh </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">..., </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">entonces lo hacía mejor, venían varios lobos y como sabían que yo les echaba de comer a ellos y a sus hijos, pues ellos se daban cuenta que yo no sabía por dónde salir, era un bosque muy alto. Yo lloraba y se tiraban a mi dando saltos y me cogían los brazos con la boca hasta que yo reía; luego, me señalaban el camino hasta la cueva de ellos, la lobera, y desde allí yo ya sabía irme. Cuando llegaba allí estaban todos los cachorrillos esperando y empezaban a jugar y a dar saltos. Y lo que es raro es que no les atacaban a las cabras, me veían con ellas, no sé, mira que son malos los lobos con las cabras </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">... </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando se me moría una, yo empezaba a aullar, venían los lobos y se la comían. Primero le pegaban un bocado aquí, en el cuello, y luego le sacaban el mondongo. Un día, uno quería matar un chivo, yo cogí un bastón de zarza con muchos espinos y le pegué, se le escapó un aullido al lobo y se marchó. Al otro día, me viene muy despacito, muy despacito, arrimándose a mí y yo empecé a acariciarlo, y para que no me tomara manía, fui a un agujero de estos que hacia para las perdices y se la di, y se acostó, y se la comió. Yo ya me cuidaba de todos los bichos.>><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos inició nuevamente su vida en sociedad de una forma violenta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">captura por la guardia civil -según su relato- es el primer acto de su vlda social. El trauma de captura, el hecho de haber sido arrancado de su propio medio de una forma violenta, sin contar en nada con su propia voluntad -de la misma forma que se había producido el abandono-, ha condicionado de alguna forma su capacidad de integración en el mundo de la cultura, sobre todo, ha favorecido la mitificación que ha hecho de aquel tiempo en que vivía solo en la sierra, en relación --en buena relación, según su</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">propio testimonio- con los animales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La primera observación que hay que señalar en el Marcos de esta última etapa es su inhibición en la relación con los demás hombres y una clara tendencia a alegrarse al ver animales. Marcos tiene dificultades de relacionarse con la gente, de convivir con los hombres. En la sierra determinó su personalidad en relación con los animales y, sobre todo, gracias a la observación y a la imitación llegó a creer que era miembro de un colectivo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En la sierra, nos explica que no tenía sensación al frio. Todavía hoy, resiste al frio con tranquilidad y coincide con las observaciones sobre otros casos de niños abandonados. A través de la diversidad de situaciones por las que ha atravesado, Marcos ha tenido que esforzarse para adaptarse a la realidad de la vida humana. Es como si una pluralidad de estratos se hubiera amontonado sobre su personalidad, tan condicionada por la vida salvaje.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Entre los hombres, Marcos ha descubierto la vergüenza, aquí se ha desvelado el sexo. No le es fácil adaptarse a la vida social, a las reglas que rigen la convivencia humana, acostumbrado como esta a observar las reglas que condicionan la vida animal. Es consciente de la dificultad que le supone integrarse y por eso piensa -y no se cansa de repetirlo- que la vida entre los hombres es mucho peor. Acabara por afirmar que no sabe si le han hecho un bien o si le han hecho un mal, con la captura; y el afán por volver a la soledad de la selva surge una y otra vez, después de cada fracaso, cuando observa que no llega a adaptarse a la vida de la sociedad humana. Y por eso, puede que haya idealizado aquel mundo del que fue arrebatado de forma violenta. Y explica que no sabe acostumbrarse al ruido de la sociedad, que no llega a adaptarse a la comida ni a la bebida de la civilización, y siente añoranza del agua clara, del aire -el olor de la ciudad, dice, es aquello que mas le cuesta aceptar-, siente añoranza por las flores, incluso las ratas de allí le parecen más bellas; las ratas que descubrió que eran ratas mucho tiempo después.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Marcos acude con frecuencia a la exhibición de cuanto aprendió durante su vida solitaria con la finalidad de superar el sentimiento de inferioridad que le condiciona. Le gusta presumir de la superioridad de la vida selvática y también cree que nadie le ha ayudado en absoluto, que todo ha tenido que aprenderlo por su propia cuenta. Afirma que le gustaría encontrar una chica que fuera capaz de quererle. Pero cree que es difícil y está convencido de que si se fuera a vivir con él en la sierra, allí le querría, una mujer, porque seria superior y ella buscaría su protección. El cansancio de estar solo, el deseo de una familia, el afán de afecto caracterizan su deseo de amistad. Únicamente señala una condición a la hora de escoger a sus amigos: que no maltraten a los animales. Cree que para ser capaz de convivir en la sociedad, el hombre ha de atravesar un periodo semejante a la doma de un animal salvaje y son particularmente interesantes las reflexiones que se ha hecho sobre las categorías de la gente, como consecuencia de la observación de la vida animal. Marcos intenta aplicar a la vida social las pautas de conducta que había observado en la vida silvestre. Y no le es posible integrarse, en primer lugar porque la sociedad no le facilita el camino; en segundo lugar -y éste me parece el punto más importante- porque la sierra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">lo determinó en un sentido especial del que no puede deshacerse con facilidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El problema de la educabilidad: ensayo de conclusión</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black;"><span style="color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe frameborder="0" height="500" src="http://emp.bbc.co.uk/emp/embed/smpEmbed.html?playlist=http%3A%2F%2Fwww.bbc.co.uk%2Fmundo%2Fmeta%2Fdps%2F2013%2F11%2Femp%2F131107_video_marcos_rodriguez_sierra_morena_np.emp.xml&title=%22Los%20animales%20eran%20mi%20familia%2C%20mis%20amigos%2C%20todo%22&product=news&lang=es" width="400"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p>Marcos ya adulto, en una entrevista de la BBC.</o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">No podemos pensar, después de profundizar en la problemática educativa que presentan los niños selváticos, sobre todo después de haber reflexionado muy seriamente sobre los materiales que presenta el caso de Marcos, en ningún tipo de conclusión definitiva. Nos faltaría una muestra más numerosa de casos, de otros estudios y, sobre todo, del amplio conocimiento del tiempo que precedió al abandono. De todas formas es posible precisar unos resultados, lógicamente abiertos a futuras investigaciones y a la aportación de nuevas experiencias.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">1. Marcos fue abandonado cuando contaba siete años en Sierra Morena con la finalidad de que cuide de un rebaño de cabras. Este hecho, el abandono en función de una finalidad, es una característica especial que le da una cierta singularidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">2. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Si acudimos a los trabajos de investigación y a los estudios sociológicos, inexistentes, sobre la realidad sicoeconómica de aquella zona andaluza a comienzos de los años cincuenta, veríamos cómo aquella situación miseria se halla en la base del abandono de Marcos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">3. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">No hay que extrañarse de los puntos oscuros que puedan resultar de esta historia. No hay demasiados, pero lo que resultaría extraño seria que no presentara ninguno, puesto que pueden hallarse en todos los casos que han sido estudiados. Hay siempre unos mismos motivos: las dificultades que surgen a la hora de completar todos los datos, de rehacer las situaciones y de comprobar hechos y antecedentes. También existe el claro interés de oscurecerlos. Incluso en aquellas personas que tuvieron los primeros contactos con aquel ser recién descubierto y que, pasado el tiempo piensan que no actuaron en el sentido que debían. Sobre todo cuando, como en nuestro caso, las investigaciones llegan con más de diez años de retraso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">4. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">También hay que observar que al utilizar la memoria de los testigos, he sido consciente del proceso constructiva que implica la memorización.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">He </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">tenido en cuenta que en la orientación y en la síntesis del pasado se interpretan todos los elementos que constituyen este pasado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">5. El estudio de la vida de Marcos ha de abordarse en tres etapas relacionadas:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">a) </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La vida familiar: que abarca los años de la infancia, hasta los siete<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">años.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">b) La vida en la sierra: que comienza con el abandono y la iniciación por parte de un viejo cabrero en los avatares de la vida solitaria, y que dura doce años.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">C) La vida en sociedad: iniciada con la captura, hasta nuestros días.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">6. Marcos llevaba en el momento de producirse el abandono un bagaje cultural que le posibilitó, junto a la iniciación del viejo cabrero, la supervivencia y la integración en aquel medio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La problemática educativa de los niños selváticos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">7. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Todo hace suponer que la vinculación de Marcos con la naturaleza era tan profunda que llegó a sentirse un elemento más de esta realidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">8. Marcos aprende el lenguaje -a partir de las formas lingüísticas que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">domina- del lugar donde habita: los ruidos con los que identifica los diversos animales, el canto de los pájaros y el grito del ciervo, los ruidos con los que está convencido que se entendía con la zorra, con los lobos y con la serpiente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">9. Pero conoce que existe una clara diferencia entre él y los animales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Ha visto que puede servirse de las manos y que le es posible pensar. Es consciente de esta superioridad y cree que lo son también los animales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">10. A Marcos no le es fácil adaptarse a la vida social, a las reglas que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">rigen la convivencia humana, acostumbrado como está a observar las reglas que condicionan la vida animal. Es consciente de la dificultad que le supone integrarse, y por eso piensa -y no se cansa de repetirlo- que la vida entre los hombres es mucho peor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">11. Es también interesante destacar cómo le condiciona el medio que frecuenta actualmente: la vida del proletariado de hostelería. De este medio ha sacado una serie de pautas de comportamiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">12. Marcos tuvo que organizar la comprensión de aquel mundo extraño y convertirlo en operable, es decir, en susceptible de ser racionalizado, porque la construcción intelectual jamás se realiza en el vacío, sino en relación con la realidad más próxima. Y esta racionalización del mundo salvaje se superpuso al bagaje cultural que ya llevaba cuando entró en la sierra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">13. </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En el momento de esbozar cualquier proyecto de reeducación se tendrá que tener en cuenta:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">a) La historia particular del individuo en los años que precedieron al abandono.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">b) Las circunstancias en que se produjo el abandono.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">C) El tiempo transcurrido de aislamiento y de soledad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">d) El grado más o menos riguroso de este aislamiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">e) Las condiciones en que se ha desarrollado su vida, después de la captura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">14. La personalidad de Marcos se determinó de una forma global en función del medio al que estuvo sometido. A partir de aquí, las dificultades de integración surgen, no solamente de la sociedad, sino también de sí mismo, de las dificultades de su propia personalidad. Lo que ha sucedido es que Marcos ha desarrollado unas determinadas estructuras de su pensamiento a otro ritmo y de una forma diferente a como lo hubiera hecho en el seno de la colectividad humana. Y eso nos lleva al problema de la irreversibilidad de unos determinados aprendizajes, cuando se han producido en un momento concreto de la vida del hombre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/S-Qk5ChfF9s" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YEjGXT831WY" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/nx-Au5Zy9Q8" width="420"></iframe><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Diversos documentales.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">15. La inserción en la sociedad vendría dificultada por:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">a) La determinación que obtuvo de la sierra y la influencia de la vida de los animales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">b) El trauma de captura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">c) Las dificultades que surgen de la misma sociedad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">d) Las dificultades que surgen del propio Marcos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">16. Todo hace pensar en la imposibilidad de conseguir una total integración.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Será posible reeducar algunos aspectos si se aplica una metodología didáctica especial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">17. De hecho, cada día surgen nuevas dificultades, contratiempos que obstaculizan la necesaria adaptación de Marcos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">18. Lo que toda esta historia viene a demostrar es la dificultad del hombre de vivir humanamente al margen de la sociedad y cómo la marginación le determina en un sentido que difícilmente podrá ser borrado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">A </span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">partir del estudio de la historia de Marcos Rodriguez Pantoja, que vivió abandonado en Sierra Morena entre los siete y los diecinueve años, he intentado el estudio de la problemática educativa que plantea el aislamiento social y cómo éste determina las estructuras de la personalidad humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Las dificultades de Marcos para adaptarse a la vida social surgen de la propia sociedad, que no le facilita el camino, pero también surgen del mismo Marcos, puesto que las estructuras de su pensamiento crecieron a un ritmo diferente y de una forma distinta de como lo hubieran hecho en el seno de la sociedad. La historia de Marcos nos plantea la problemática de la irreversibilidad de unos determinados aprendizajes cuando éstos se han producido durante los años cruciales de la vida del hombre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.05pt;"> La construcción de la realidad en la mente del ser humano:</span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.05pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGs9Yjsr5M3-8YGAnePpf-FJdqW1MJrObluJkJVzQiViCBV8gi43cm1lLBXs3f3f5mlojy4Ak57aWD_S5zl-U92_ILL6VmOB5rUINBKUq0jse3MdOzuEsXRJmYE-FIOuT-51BMlw/s1600/subconsc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGs9Yjsr5M3-8YGAnePpf-FJdqW1MJrObluJkJVzQiViCBV8gi43cm1lLBXs3f3f5mlojy4Ak57aWD_S5zl-U92_ILL6VmOB5rUINBKUq0jse3MdOzuEsXRJmYE-FIOuT-51BMlw/s1600/subconsc.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.05pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; letter-spacing: -0.05pt;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Muchos de nosotros ya sabemos como hemos de crear la realidad que queremos, comprendemos el poder que tenemos para atraer hacia nosotros ciertos eventos, para evitar otros, o como aceptarlos cuando no parece que tenemos más remedio. Sabemos como funciona la parte “generadora” del mundo que vemos ahí fuera, pero quizás no sabemos cómo funciona la parte “receptora”. Es decir, mi cuerpo, mi mente, emiten ondas y pensamientos que se transforman en algo que yo percibo como real y que no es otra cosa que aquello que tiene una frecuencia similar a lo que yo emito, pero ¿como se y percibo yo que eso que tengo es lo que he manifestado? ¿Cómo llega a construirse mi mundo real, el que veo con mis ojos, el que toco con mis manos?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Viendo con la mente</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">No son tus ojos ni tus manos los que perciben el mundo que llamamos “real”. Es tu cerebro quien trabaja construyendo hologramas tridimensionales en base a, parcialmente, la información que recibe de los sentidos, y que en realidad no son mas que la representación que considera valida para aquello que cree estar recibiendo. Y aun así, se inventa cosas. Pura ilusión. Vamos a ver si lo explicamos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Todo aquello que percibimos como real no es más que una proyección mental en tres dimensiones de lo que nuestro cerebro decodifica. Nuestros ojos no “ven”, es el cerebro el que “ve”. Los ojos son lentes que pasan información desde la retina hasta el cerebro, que es donde se forma la imagen. Nuestros ojos son como las ópticas de las cámaras que dejan pasar la luz, esos haces energéticos que existen ahí fuera, y los envían hacia el interior de la mente para procesar esa luz, sin hacer, en ningún momento, juicios o presunciones sobre que representa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">El ojo no sabe que está recibiendo la energía lumínica de una silla o de un elefante, y francamente, le da igual, su función es simplemente transmitir el haz hacia el interior. Sin embargo, en el camino hacia el cortex visual del cerebro, los lóbulos temporales editan, recortan y filtran hasta un 50% del haz lumínico inicial y solo esa parte editada de lo que en realidad habíamos percibido a través de la retina, es lo que llega al cerebro, que, entonces, se pone en marcha para “decidir” que es lo que está recibiendo y a que corresponde esa energía que le ha llegado, y así construir a partir de aquí, la imagen en 3D de lo que cree tener delante.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Una reconstrucción basada en suposiciones</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYhC8twIiaLB-w-hLxPZkWg3sUBFrsivHUNmn36aWqlyo0QZ58_HiURfvySnEok7Hk-_owFJXD6pq-V3f_Df2hOW2aByrKGPnrhgXNcVGYlHhqD4wAIUo4HT_jLWNt4wi-D3nXVw/s1600/1e00743e602532cf7b1eb5c60e5c31cb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYhC8twIiaLB-w-hLxPZkWg3sUBFrsivHUNmn36aWqlyo0QZ58_HiURfvySnEok7Hk-_owFJXD6pq-V3f_Df2hOW2aByrKGPnrhgXNcVGYlHhqD4wAIUo4HT_jLWNt4wi-D3nXVw/s1600/1e00743e602532cf7b1eb5c60e5c31cb.jpg" height="320" width="116" /></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Así, si lo que “vemos” está basado en menos del 50% de una información captada del exterior, ¿como sabemos que es real y que es inventado? ¿Cómo se forma lo que percibimos como real para nosotros en nuestra mente? La respuesta es que el cerebro compone el otro 50% de información con datos de los que ya dispone, de nuestra presunción de cómo debe ser el mundo de ahí fuera, de lo que “esperamos” ver en realidad y de todo aquello que tiene acumulado en los bancos de memoria y a los cuales tiene acceso, a través del condicionamiento y la programación con la que nacemos, a través de nuestro ADN. Por eso cada uno “ve” las cosas de forma diferente, porque básicamente su holograma final, su representación tridimensional de ese objeto o situación que ha creado, ha sido generada a imagen y semejanza de lo que ha “encontrado” por “aquí dentro” para construirla.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">El viaje de la Luz</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Tal y como describen David Icke en su libro “Tales from the Times Loop” y Michael Talbot en “El Universo Holográfico”, el viaje de la luz desde que es percibida por nuestros “sensores” (los ojos) hasta que nos enteramos que estamos viendo algo (construimos la imagen) es impresionante. La luz entra a través de la cornea y traspasa la pupila, que controla la cantidad que pasa para proteger nuestro sistema visual a través del iris. Esta luz que ha traspasado la pupila llega seguidamente al humor vítreo, una especie de masa gelatinosa que tenemos todos detrás de la pupila y finalmente el haz lumínico llega a la retina que captura la imagen, pero lamentablemente, lo hace solo en dos dimensiones y al revés, por lo que para poder terminar de discernir que es lo que estamos viendo, la luz es enviada al cerebro en el lóbulo occipital. Es aquí, y solo aquí, cuando el cerebro recompone la imagen y la completa con aquella información que le pueda faltar, crea un holograma tridimensional del objeto e informa a nuestra conciencia que está “viendo” algo, que finalmente resulta ser una silla.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Si nuestro cerebro hubiera recompuesto la imagen como algo totalmente diferente, y sin hacer demasiado caso de la información recibida a través de la vista, o haciendo alguna asociación errónea respecto ese haz lumínico que está registrando, estaríamos convencidos de que estamos viendo cualquier otra cosa, y esta otra cosa seria tan real para nosotros, por ejemplo un armario, como esa silla, porque la realidad se construye en nuestra mente, no en el exterior de la misma. Y básicamente lo mismo pasa con lo que oímos y escuchamos. La información es filtrada por nuestro sistema auditivo y solamente en el cerebro construimos la realidad que mejor nos va acorde a lo que esperamos oír, creemos oír o hemos oído previamente. Por eso cuando se dice algo, dos personas recibiendo la misma información pueden interpretarla de forma totalmente distinta y estar convencidos que su versión es la correcta, y ya no hablamos de discusiones entre amigos o pareja, lo que uno oye sobre lo que dice el otro, si se registrara y luego se pasara de nuevo para ser escuchado, seria realmente de espectáculo, pues todos oímos muchas veces lo que nos interesa o esperamos oír, simplemente porque el cerebro rellena la información que le falta con lo que encuentra en el interior del mismo y que concuerda con sus expectativas y creencias.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://psicologiaymente.net/wp-content/uploads/2014/10/5164075331_7eb72d37ed_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://psicologiaymente.net/wp-content/uploads/2014/10/5164075331_7eb72d37ed_o.jpg" height="320" width="230" /></a></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Y así con el resto de sentidos. Esto implica solo una conclusión, la realidad que vivimos es solo aquella que nos cuadra con nuestras ideas preconcebidas, aquella que nuestra mente interpreta tal y como le va bien y aquella que se ajusta a nuestros pensamientos, sensaciones, y expectativas. Básicamente, vivimos la realidad exterior en base a nuestra realidad interior: nuestro trabajo, nuestras amistades, nuestra familia, nuestra salud o nuestra abundancia material ¿Curioso, no? Ya hemos completado el círculo de la manifestación consciente. Como es adentro, es afuera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Es decir,<span class="apple-converted-space"><b> </b></span><strong>¿qué pasa con esta realidad que todos compartimos?</strong><span class="apple-converted-space"> </span>Podemos decir que básicamente es una realidad impuesta, o creada por el cúmulo de pensamientos y energías lanzadas al subconsciente colectivo y a la cual nos enganchamos y aceptamos por pura conveniencia y por acuerdo global. Osea, a todos nos interesa que exista una cierta estructura para poder navegar por nuestro día a día, y esa estructura, ese mundo compartido, es algo a lo que nuestra mente simplemente le ha dado el visto bueno, ha almacenado en su interior y es la información que usa para construir en nuestra mente las imágenes tridimensionales de todo lo que vemos y en lo que todos estamos de acuerdo que es así.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Navegando el inconsciente colectivo</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">¿Qué es el inconsciente colectivo en realidad? Básicamente, lo podemos describir como información, ondas electromagnéticas, listas para ser decodificadas, un mundo ya creado y al cual solo nos “tenemos que enchufar” (como en la película The Matrix). Este mundo electromagnético es percibido y “anclado” en nosotros a través de nuestro ADN, que se comporta como una antena a través de la cual recibe las frecuencias de lo que llamamos la realidad colectiva que todos percibimos. Estas frecuencias, recibidas a través del ADN, es la que nuestros sentidos perciben y la que termina, parcialmente, siendo decodificada por la mente, quien construye las asociaciones pertinentes y las imágenes tridimensionales que nosotros vemos como cosas reales, sólidas y tangibles.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Manifestando el mundo de ahí fuera</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">¿Cómo podemos llegar a tener aquello que deseamos delante de nuestras narices, a vivir una situación una y otra vez, o a atraer siempre la misma clase de personas? Recuerda de nuevo que lo que entra por nuestros sentidos es parte de lo que salió de nuestro subconsciente. Imagínate que durante dos semanas solo haces que ver películas muy tristes, y que durante esas dos semanas tu subconsciente se empapa tanto del sentimiento de tristeza que es todo lo que emana de ti. Vives en la tristeza, desprendes tristeza, vibras a la frecuencia de la tristeza. Ese sentimiento es lo que estás enviando constantemente, a través de nuestros pensamientos y emociones, al exterior.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">¿Qué pasa entonces con nuestra realidad?</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Pues que lo vamos a atraer hacia nosotros, y los haces energéticos que entrarán por nuestros sentidos, recibidos del exterior, será pura energía asociada a sentimientos de tristeza, pues como imanes que somos, eso es lo que atraemos. ¿Y que realidad entonces construye nuestra mente para nosotros? Pues un cúmulo de situaciones y eventos que producen y reproducen esa tristeza. Porque eso es lo que percibe, y aunque solo una fracción de eso que entra por la vista sea algo triste de verdad, como eso es lo que cuadra con el sentimiento interior que en este momento estamos teniendo, esa será la realidad que nuestra mente construya para nosotros (a lo mejor, el mismo hecho para otra persona, es percibido y reconstruido como algo totalmente diferente, pues su mente no espera decodificar una situación o evento que evoque tristeza, y por ende, no lo hace).<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Todo cuadra</span></strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gh6IWrYJI4IZionKH9ZPwuxlkjU-M2gFH_EGkNN85R2fl9j4vkeCSG74_vRJbnzI-jz8ga2T3Sb_huHurAp_A5h319O_2UGiyW5P3J6ws3m7dmC6C77od_5wJUeEljQwMI3X6Q/s1600/dfe2c5a515fc13c8c96469463a0b2f91.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gh6IWrYJI4IZionKH9ZPwuxlkjU-M2gFH_EGkNN85R2fl9j4vkeCSG74_vRJbnzI-jz8ga2T3Sb_huHurAp_A5h319O_2UGiyW5P3J6ws3m7dmC6C77od_5wJUeEljQwMI3X6Q/s1600/dfe2c5a515fc13c8c96469463a0b2f91.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<strong><span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Y así se crea un ciclo. Si no somos capaces de cambiar el sentimiento interior de tristeza, que se convirtió en lo que emitimos y que el imán que somos atrajo hacia nosotros enganchándose a aquellas ondas que vibraban igual, mientras estemos emanando esa frecuencia, atraemos solamente situaciones, eventos y realidades que concuerden con ese sentimiento de tristeza, que lo reforzaran y que mantendrán el circulo funcionando. Y esa será la nota predominante en nuestra vida. ¿Cuántas personas conoces que se están quejando continuamente que a ellos solo les ocurren desgracias, que nunca tienen suerte, que jamás les sale nada bien? Ahora ya puedes explicarles como pueden romper el “maleficio”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Otra cosa es que esos pensamientos sean “artificiales”, como ya explique en<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://davidtopi.com/no-aceptes-opiniones-negativas-de-otros-sobre-ti/"><span style="color: #f79646; text-decoration: none;">este post,</span></a><span class="apple-converted-space"> </span>pero el mecanismo de funcionamiento es el mismo.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Visto lo visto hasta ahora en las dos anteriores entradas ¿os dais cuenta como se puede manipular la realidad de millones de personas? Es muy simple. Implanta en el subconsciente de todas las personas un sentimiento, una idea o un mensaje, y esa será la realidad que generarán sin darse cuenta y en la cual se verán envueltos sin saber como. Lo hacen a todas horas aquellos que están interesados en que pensemos una cosa u otra, en que compremos un determinado producto, en que vivamos de una forma o de otra.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Empieza a bombardear a las personas durante día y noche a través de la televisión, radio, periódicos, etc. de que la situación mundial es un verdadero caos, que es la ley del mas fuerte, que la cosa esta muy mal, que hay problemas económicos, que viene una pandemia de gripe, etc., e implanta esas ideas constantemente durante mucho tiempo en el subconsciente de las personas. ¿Cual creéis que será la realidad común generada por todo el planeta?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Es básicamente el mecanismo de manipulación mas usado por aquellos que pretenden manipular las masas. Si se nos quiere hacer pensar o sentir de una cierta forma y se consigue que generemos ese tipo de frecuencia ¿que parte de las millones de ondas energéticas creéis que atraeremos a nosotros y percibiremos por nuestros sentidos si estamos vibrando en ese tipo de ideas? ¿que realidad decodificará nuestra mente si todo lo que tiene en el subconsciente son imágenes e información sobre lo mal que están las cosas y encima percibe ondas del exterior que le traen esa misma información?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Voilá. Ya hemos completado el ciclo. Y todo simplemente implantando unas ideas que no tienen porque ser verdad, pero que pueden pre-fabricarse para que poco a poco, todo el planeta genere una realidad acorde a esas ideas, sin que nadie, absolutamente nadie, se de cuenta de ello. Y es que como hemos dicho, el control de tu subconsciente en la clave para el control de tu realidad, pues aquello que sea lo que emita, será aquello que tu mente creará como válido y aceptará.</span></div>
<div style="background: white; margin: 1.9pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Albert Einstein dijo una vez<span class="apple-converted-space"> </span><strong>“la realidad es una ilusión, aunque muy persistente”</strong>. Y es que hasta la ciencia lo empieza a tener claro, aunque aún falte mucho para que la ciencia oficial lo acepte. Simplemente se consciente de que tu construyes tu realidad, y ahora ya sabes un poco mas como.</span><span class="apple-converted-space"><span style="color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span style="color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: black; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A modo de conclusiones</span></span></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: black; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: black; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos04.elmundo.es/especiales/2010/04/cultura/entre_lobos/img/foto_08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos04.elmundo.es/especiales/2010/04/cultura/entre_lobos/img/foto_08.jpg" /></a></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: black; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Lo que ocurre es que Marcos no cuenta lo que sucedió, sino lo que él cree que sucedió”, señala Gabriel Janer Manila. </span></span><span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif;">Pero eso es lo que hacemos todos: presentamos nuestra visión de los hechos", acota.</span></div>
<div style="background: white; font-stretch: inherit; margin: 6.8pt 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background: black; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Cuando Marcos ve una serpiente y le da leche, y luego la serpiente vuelve, él dice que es su amiga. La serpiente no es su 'amiga'. Va porque él le da leche. Él dice 'ella me protege' porque está contando lo que él cree que ha sucedido”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></div>
<div style="background: white; font-stretch: inherit; margin: 6.8pt 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #f79646;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Y esta forma de interpretar los hechos, su imaginación -y su inteligencia-, fue lo que le permitió sobrevivir en la soledad de la sierra, explica el antropólogo.</span></span><span style="color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 1.6rem;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3999996185303px;">La ciencia, ha demostrado la interrelación entre el pensamiento y la realidad. Que cuando creemos que podemos, en realidad, podemos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3999996185303px;">¿Pórque que es la Realidad? “La solución es que el cerebro no hace diferencias entre lo que ve y lo que imagina porque las mismas redes neuronales están implicadas; para el cerebro, es tan real lo que ve como lo que siente”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3999996185303px;">Fabricamos nuestra realidad desde la forma en que procesamos nuestras experiencias, es decir, mediante nuestras emociones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3999996185303px;">Nuestra Realidad es, hasta cierto punto, producto de nuestras propias expectativas.<span class="apple-converted-space"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La teoría de los universos paralelos, origen de la de la “superposición cuántica”, es la que ha conseguido llegar mejor al gran público. Lo que viene a decir es que la Realidad es un número “n” de ondas que conviven en el espacio-tiempo como posibilidades, hasta que UNA se convierte en Real: eso será lo que vivimos. Somos nosotros quienes nos ocupamos, con nuestras elecciones y, sobre todo, con nuestros pensamientos (“yo sí puedo”, “yo no puedo”) de encerrarnos en una realidad limitada y negativa o en la consecución de aquellas cosas que soñamos. En otras palabras, la física moderna nos dice que podemos alcanzar todo aquello que ansiamos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Según eso, lo que Marcos nos cuenta acerca de "sus amigos los animales" no es tan sólo un producto de su imaginación, un sueño, sino la Realidad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span><span style="background-color: white; color: #f79646; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3999996185303px;"> </span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-235271575609683312015-04-19T11:45:00.001+02:002015-05-05T09:07:42.789+02:00DE VAMPIRS SENSE GLAMOUR: LA VAMPIRA DEL CARRER PONENT.<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-size: x-small;"><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">El periodista Luis Antón del Olmet concluía así la larga y espléndida serie de reportajes que dedicó al caso: "Estamos ante una de las criminales más tremendas y crueles de las que se tienen noticia. Movida por un fanatismo vesánico, ha ido matando niños durante diez años para sacarles las grasas y fabricar ungüentos. Es un caso inaudito, monstruoso, del que se hablará muchos años con estupor.</span><span class="apple-converted-space" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">Quines coses que ens toca viure!. </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">Personatges que el Romanticisme del S.XIX va crear per a despertar l'horror, avui esdevenen herois adolescents. </span><span style="background-color: black;">Si bé el romanticisme en la literatura es relaciona popularment amb la poesia i la celebració de l'amor, la veritat és que aquest gènere s'endinsava en les vicissituds de l'ànima i apel·lava a la imaginació, la fantasia, l'exaltació dels sentits, a la transcendència i el misticisme.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">els elements relacionats amb la il·luminació i l'alegria de l'amor poden saltar a la desesperança, a la foscor de la nit com a metàfora de l'ànima soferta i amb ella, a l'aparició d'un món fantàstic i oníric on els éssers nocturns deixen de ser belles criatures per convertir-se en demoníaques i fatals presències.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Part d'aquesta literatura desencantada va prendre com a base el turment i la fatalitat de la naturalesa humana. A aquest estil se li va cridar romanticisme fosc que va tenir el seu origen als Estats Units a inicis del segle XIX i en el qual Edgar Allan Poe és un dels seus representants. Primer de éssers fantàstics i fets sobrenaturals, els relats de Poe i del romanticisme fosc giren al voltant del turment psicològic, a l'angoixa de l'ésser humà en situacions extremes o la perfídia que és capaç.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però hi ha més. El romanticisme fosc es relaciona amb una altra vessant que de segur entusiasmarà a més d'un: la novel·la gòtica. Sorgida a finals del segle XVIII i continuada a inicis del XIX, va tenir en els éssers tenebrosos i les històries de terror seva raó de ser. Allà abunden els vampirs i les criatures de la nit que habiten en relats que bé poden inspirar més d'un calfred per al lector atent. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fasebonus.net/wp-content/uploads/2013/03/frankenstein-monster-child.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.fasebonus.net/wp-content/uploads/2013/03/frankenstein-monster-child.jpg" height="320" width="316" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Frankenstein o el Modern Prometeu (1818) de Mary Shelley forma part d'aquest gènere.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">De Drácula a Nosferatus, per a citar-ne dos exemples molt coneguts:</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://zinemaniacos.files.wordpress.com/2010/09/dracula-chrisopher-lee.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://zinemaniacos.files.wordpress.com/2010/09/dracula-chrisopher-lee.jpg" height="320" width="280" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://laexuberanciadehades.files.wordpress.com/2012/06/nosferatu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://laexuberanciadehades.files.wordpress.com/2012/06/nosferatu.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">als "guaperes" de la Saga Crepuscle, hi ha una diferència abismal. Ja no desperten el nostre horror, sinó que som capaços de sentir admiració, simpatia, fins i tot, els podem arribar a estimar, a trobar-los bons, uns herois com a tants d'altres. Com és possible arribar a apreciar els vampirs que tenen els poders de: </span><span style="background-color: black;">La capacitat de fer que canviï el temps.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aconseguir obediència d'éssers repulsius, com les rates, mosques, aranyes i les ratapinyades, però també dels llops, els dingos i les guineus.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Telepatia, control mental.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una força sobrehumana.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Convertir-se en animal o en boira.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Perdre facultats durant el dia. El vampir fuig de la llum diürna, que el debilita però no ho destrueix: es pot moure a mig dia durant un escàs període de temps (el comte Dràcula, a la novel·la, apareix a plena llum del dia buscant a Mina Harker).</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Dormir sobre terra, portada del seu lloc natal, a l'interior d'un taüt.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Beure sang humana (el seu únic aliment) i convertir en vampirs als que aseste seva mossegada fatídica i bategi amb la seva pròpia sang fent-los beure. Si únicament són mossegats, no es transformen en vampirs.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Se li pot mantenir a ratlla amb crucifixos, enfilalls o flors d'all, la Sagrada Forma consagrada i aigua beneïda; però perquè mori realment, se li ha de clavar una estaca al cor o se l'ha de decapitar.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">També van Helsing esmenta que si, quan està dins del taüt, es col·loca una rosa sobre la tapa del mateix no podrà sortir; encara Harker i els seus col·legues no tenen ocasió de fer-ho.</span><span style="background-color: black;"> </span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://imagenes.es.sftcdn.net/es/scrn/97000/97618/la-saga-crepusculo-eclipse-10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://imagenes.es.sftcdn.net/es/scrn/97000/97618/la-saga-crepusculo-eclipse-10.png" height="225" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Ara fa uns quants mesos, cercant per la xarxa informació sobre un dels darrers casos de bruixeria a Catalunya -la bruixa Napa, de Prats de Lluçanés, de la que parlarem en una altre entrada- que podeu veure aquí:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2015/05/maria-pujol-la-napa-la-darrera-bruixa.html</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">vaig retrobar a Enriqueta Martí Ripollés, a la qual coneixia des de un temps endarrere. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El primer cop que vaig llegir la seva història, hem va semblar esgarrifosa, però també increïble i estranya, sospitosa. Una ciutat tan moderna com Barcelona que en els primers anys del S.XX havia patit crisis socials tan greus com els del Cu-cut! l'any 1905, el de Joan Rull, o sobretot, la terrible Setmana Tràgica del 1909, podia també ser l'escenari d'uns fets com els protagonitzats per l'Enriqueta Martí, més propis d'una edat mitjana?</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">No, l'Enriqueta Martí, no té glamour, potser pels cànons estètics d'aquells primers anys del S.XX podia passar per "guapa", però la seva història, no desperta la nostre admiració, tot i que algun jovent sigui capaç de crear samarretes amb la seva imatge com si fos una icona més:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHe4Ui8sWZP29-h3zLi-zwm1UQshmxLMHRayeLIKds8i1aZR7d6-8O-6hWEFUsIRgDrQ81Hk-z3z53Xb5-WvR2cXsZqdwzplRXuVV550GsrTsvL-ghdI20rbxAF0NrO6qhcgN5dw/s1600/enriqueta_marti--i-1356232017090135623011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHe4Ui8sWZP29-h3zLi-zwm1UQshmxLMHRayeLIKds8i1aZR7d6-8O-6hWEFUsIRgDrQ81Hk-z3z53Xb5-WvR2cXsZqdwzplRXuVV550GsrTsvL-ghdI20rbxAF0NrO6qhcgN5dw/s1600/enriqueta_marti--i-1356232017090135623011.jpg" width="268" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfz0JHjpr0vxQCrNVKN2vOfPyrXsg3YKPE3gZFsDBnACCTtYctDrfL36YrDZ_0a0NDGiKB1gu3FptUrMNfE8gnT3CB3QCZhEl5qCoU_g-GmlMGlAAx7NQit8szsxx9g5SdvPGDA/s1600/enriketacanguro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfz0JHjpr0vxQCrNVKN2vOfPyrXsg3YKPE3gZFsDBnACCTtYctDrfL36YrDZ_0a0NDGiKB1gu3FptUrMNfE8gnT3CB3QCZhEl5qCoU_g-GmlMGlAAx7NQit8szsxx9g5SdvPGDA/s1600/enriketacanguro.jpg" width="302" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Torno a dir-ho: Quines coses que ens toca de veure i de viure! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Abans d'entrar en els fets propiament dits, m'agradaria contextualitzar-los amb una petita introducció històrica:</span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En els primers anys del regnat d’Alfons XIII, es van produir
contínues crisi. Si exceptuem el govern de Maura que va durar de 1907 a 1909 es
formaven nous gabinets cada cinc mesos per terme mitjà. En el període hi va
haver quatre grans problemes:</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El primer era la conflictivitat social amb una gran onada de
vagues a Barcelona, la mineria bilbaïna i la pagesia andalús,
alhora que va créixer l'afiliació a la UGT i el PSOE anava aconseguint més
vots.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El segon va ser la reaparició de la qüestió religiosa, els
sectors progressistes es queixaven del domini que exercia l'Església sobre
l'ensenyament i reclamaven que es retallés el seu poder i es disminuís la seva
influència social.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El tercer va ser el problema militar generat per les
conseqüències morals del Desastre i per la degradació de l'Exèrcit, ple
d'oficials i sense recursos materials.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El quart problema va ser l'assentament del moviment
nacionalista. El Desastre produir al País Basc un creixement del sentiment
nacionalista especialment a partir que Sabino Arana suavitzés els seus
plantejaments. A Catalunya la pèrdua de les colònies suposava un perjudici per
al desenvolupament econòmic el que va fer créixer el sentiment nacional.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De 1903 a 1905 es van succeir diversos governs conservadors
d'efectivitat limitada en els que cal destacar la reforma financera de
Villaverde que va permetre per primera vegada pressupostos amb superàvit durant
diversos anys.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El 1905 el Rei es va veure obligat a optar per un govern
liberal que va estar marcat per una greu crisi política i militar amb origen a
Barcelona. Allà es van publicar caricatures i comentaris considerats ofensius
per molts militars. Tres-cents oficials van assaltar i van incendiar les
impremtes de Barcelona i el govern va aprovar una llei de suspensió de les
garanties constitucionals per evitar futurs incidents d'aquest tipus. A més el
1906 es va aprovar la Llei de Jurisdiccions que identificava els delictes
contra l'exèrcit com a delictes contra la Pàtria i els posava sota jurisdicció
militar.</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al gener de 1907 el Rei va nomenar cap de govern a Antonio
Maura al que el seu tarannà autoritari li va valer l'antipatia de tota
l'esquerra. El govern de Maura va tenir un caràcter proteccionista i en ell es
van dur a terme una sèrie de mesures d'impuls econòmic, la Llei de Protecció de
la Indústria Nacional o el Pla de reconstrucció naval. Altres mesures van ser
la reforma de la policia o la de la Llei Electoral que va establir el vot
obligatori i la proclamació automàtica de candidats sense oposicions. A més cal
destacar l'intent d'aprovar la nova Llei d'Administració Local amb creació de
mancomunitats encara que aquesta no va arribar a aprovar-se al caure el govern
de Maura després dels successos de 1909.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">LA SETMANA TRÀGICA</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Semana_Tr%C3%A1gica_(1909).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Semana_Tr%C3%A1gica_(1909).jpg" height="207" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Els successos de la Setmana Tràgica de Barcelona van tenir
el seu origen en l'èxit del nacionalisme i el creixement de la mobilització
obrera, en reposta a una industrialització ferotge.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A Catalunya predominava la ideologia anarquista que estava
escassament articulada en associacions o sindicats, això va fer que aparegués
el Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux. El radicalisme no
va aconseguir un gran pes polític, però resta força al moviment obrer
barceloní.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A la tensió política que ja existia a Barcelona va caldre
sumar-li el creixement dels sentiments anticlericals i antimilitaristes, i
això, unit a la posició autoritària de Maura, els errors del govern i,
sobretot, la crisi marroquina va preparar l'ambient necessari perquè es produís
el que coneixem com Setmana Tràgica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des dels últims anys del segle XIX la presència espanyola al
regne del Marroc havia anat augmentant. Al juliol de 1909 els membres d'algunes
càbiles pròximes a Melilla van atacar als treballadors d'una companyia
espanyola. El govern Maura va decidir traslladar soldats per defensar els
interessos espanyols i per això va mobilitzar els reservistes i va ordenar la
incorporació d'aquests a Madrid i Barcelona. Hi va haver protestes
generalitzades davant la mesura i es va convocar la vaga general a Barcelona
per al dia 26 de juliol. El Comitè de Vaga va perdre el domini de la situació
que va derivar en l'assalt i crema de convents per part de la població. Dijous
29 la tensió va començar a remetre. La repressió posterior va ser brutal:
registres, 1500 detencions, 1700 processos i 17 condemnes de mort de les que es
van executar maig.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La Setmana Tràgica va tenir un brutal cost humà: un centenar
de morts, ferits, destruccions ... La repressió va ser molt dura i va culminar
amb el judici sense garanties i l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia,
pedagog anarquista i fundador de l'Escola Moderna.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://bloceconomiaiempresa.files.wordpress.com/2012/01/ferrer-i-guardia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://bloceconomiaiempresa.files.wordpress.com/2012/01/ferrer-i-guardia.jpg" height="280" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La Setmana Tràgica es va emportar el programa reformista de
Maura. Mentre el PSOE aconseguia que Pablo Iglesias fos elegit diputat el 1910,
el liberal José Canalejas va dur a terme l'últim intent regeneracionista dins
del sistema de la Restauració. Els seus acció reformista (servei militar obligatori
en temps de guerra, llei del "cadenat", Llei de Mancomunitats que es
va veure finalment frustrada al Senat) va acabar brutalment amb el seu
assassinat per un anarquista el 1912. Des d'ara, podem parlar d'una crisi
permanent dels partits del torn.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Com han demostrat nombrosos estudis, les condicions de vida, els ritmes de treball, els baixos salaris, la manca de reconeixement dels drets sindicals, la desigualtat davant la llei de les dones, l'explotació infantil, la misèria generalitzada, eren les llavors d'un ambient altament explosiu. Algú va dir que els empresaris catalans tenien exactament la classe obrera que és mereixien.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Poc després començaria la Primera Guerra Mundial que modificaria substancialment el panorama econòmic i social, aprofundint una crisi que anys després conduiria a la Dictadura de Primo de Rivera, a la proclamació de la IIª República, la Guerra Civil i a la llarguísima dictadura del General Franco.</span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Bé, ara podem anar als fets. Per a fer-ho, primer em cenyiré a les dades tal i com les vaig conèixer, es a dir, com les va presentar la premsa del moment. Després, tractarem d'analitzar-les.</span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La vampira de Barcelona<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdQRRX6exw3qYZGFZDXP8lDx1r4O4tRnazmZP4u9vOBBDE0omQ1uU-56InUYB8cEsmi2b_5tUQf7ofvPDfh7_rSLTpKlP3DBSubvFd90JJRXmjNok9GpPpl0kf73gcCADUBgA0BA/s1600/descarga+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdQRRX6exw3qYZGFZDXP8lDx1r4O4tRnazmZP4u9vOBBDE0omQ1uU-56InUYB8cEsmi2b_5tUQf7ofvPDfh7_rSLTpKlP3DBSubvFd90JJRXmjNok9GpPpl0kf73gcCADUBgA0BA/s1600/descarga+(1).jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Enriqueta
Martí i Ripollès</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">, coneguda popularment com la «vampira del
carrer de Ponent», la «vampira del Raval» o la «vampira
de Barcelona» (<span style="text-decoration: none;">Sant Feliu de Llobregat</span>, <span style="text-decoration: none;">1868</span> – <span style="text-decoration: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none;">12 de maig</span> de <span style="text-decoration: none;">1913</span>) fou
una <span style="text-decoration: none;">assassina en sèrie</span>, <span style="text-decoration: none;">segrestadora</span> i <span style="text-decoration: none;">proxeneta</span> de
nens <span style="text-decoration: none;">catalana</span>.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De molt jove
Enriqueta Martí es va traslladar des del seu <span style="text-decoration: none;">Sant Feliu de Llobregat</span> natal cap a
Barcelona on va treballar de minyona. Aviat, però, va començar a exercir la <span style="text-decoration: none;">prostitució</span>,
tant a <span style="text-decoration: none;">bordells</span> com
al <span style="text-decoration: none;">port de Barcelona</span> o el portal de Santa
Madrona. Cap al <span style="text-decoration: none;">1895</span> es
va casar amb un artista, un pintor anomenat <span style="text-decoration: none;">Joan Pujaló</span>. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AoCvOqEQ1KIKOiX5jyht9jH_DsCg6rDst_7lEG6J7CWZxO8VWCszfD5kwJC3L1e-hJdmjas4UUMW72JAIh05HvHeI5tDJbgUyvP3tijYOzIzmOAzEf413NEF7R9dOmYRZ8vKnQ/s1600/image005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AoCvOqEQ1KIKOiX5jyht9jH_DsCg6rDst_7lEG6J7CWZxO8VWCszfD5kwJC3L1e-hJdmjas4UUMW72JAIh05HvHeI5tDJbgUyvP3tijYOzIzmOAzEf413NEF7R9dOmYRZ8vKnQ/s1600/image005.jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Segons Pujadó, el matrimoni
va fracassar per l'afició d'Enriqueta Martí pels homes, el seu caràcter
estrany, mentider, impredictible i les seves contínues visites a cases de mala
vida. Tot i casada, no va deixar mai de freqüentar els ambients de prostitució
ni el món de mal viure que l'envoltava. La parella es va reconciliar i es va
separar unes sis vegades. En el moment de la detenció de l'Enriqueta --el <span style="text-decoration: none;">1912</span>-- feia més de cinc
anys que el matrimoni vivia separat. No van tenir fills.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'Enriqueta
duia una doble vida. Durant el dia mendicava i demanava menjar a cases de
caritat, convents i parròquies. Vestia parracs i de vegades duia de la mà nens
que feia passar pels seus fills. Posteriorment, els prostituïa o assassinava.
No tenia cap necessitat de mendicar, ja que la seva doble feina de proxeneta i <span style="text-decoration: none;">remeiera</span> li
donava prou diners per viure sense problemes. De nit es vestia amb robes
sumptuoses, barrets i perruques, i voltava el <span style="text-decoration: none;">Teatre del Liceu</span>,
el casino de l'Arrabassada i altres llocs on anava la classe benestant de
Barcelona. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzWLui0vz9Co-Mye6ekO4p-jc1_hXI3ktszJMlX_54ZGko09p-ImFhoiU-cfU3mqJXB5icfda-8pm443WqwvIL62hgWj1nm6zuVY3Xa00tWB8O29emxuxmmAkybie7qZ4jncJ7w/s1600/Auca-de-la-secuestradora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzWLui0vz9Co-Mye6ekO4p-jc1_hXI3ktszJMlX_54ZGko09p-ImFhoiU-cfU3mqJXB5icfda-8pm443WqwvIL62hgWj1nm6zuVY3Xa00tWB8O29emxuxmmAkybie7qZ4jncJ7w/s1600/Auca-de-la-secuestradora.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">És probable que en aquests llocs oferís els seus serveis com a
proxeneta especialitzada en criatures. El <span style="text-decoration: none;">1909</span> va ser detinguda
al seu pis del carrer Minerva de <span style="text-decoration: none;">Barcelona</span>,
acusada de regentar un bordell on s'oferien els serveis sexuals de nens d'entre
tres i catorze anys. Junt amb ella van detenir un jove d'una família benestant.
Gràcies als contactes que tenia amb altes personalitats barcelonines --que
contractaven els seus serveis com a proxeneta infantil-- l'Enriqueta no va anar
mai a judici per l'assumpte del bordell i el procés es va perdre en l'oblit
judicial i burocràtic.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Alhora que
feia de proxeneta de nens molt petits, també exercia la professió de <span style="text-decoration: none;">remeiera</span>.
Els productes que usava per fabricar els remeis eren fets amb restes humanes de
les criatures que matava, nens i nenes molt petits, de pit i fins a nou anys.
Dels nens ho aprofitava tot: el greix, la sang, els cabells, els ossos (que
sovint transformava en pols)... Per aquesta raó no tenia problemes per
desfer-se'n dels cossos de les víctimes. Dels nens en quedaven quatre ossos mal
comptats. Enriqueta Martí oferia els seus ungüents, pomades, filtres,
cataplasmes i pocions, especialment per a curar la <span style="text-decoration: none;">tuberculosi</span>,
tant temuda en aquella època, i tota mena de malalties que no tenien cura amb
la medicina tradicional. Gent de classe alta pagava grans sumes de diners per
aquests remeis.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://tothistoria.cat/wp-content/uploads/2014/12/enriqueta1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://tothistoria.cat/wp-content/uploads/2014/12/enriqueta1.png" height="411" width="640" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Va segrestar
un nombre indeterminat de criatures. En el moment de l'última detenció li van
trobar al pis del barri d<span style="text-decoration: none;">el Raval</span>, concretament al número 29, entresòl primera del
carrer de Ponent (avui Joaquín Costa), i a diferents pisos de <span style="text-decoration: none;">Barcelona</span> on
havia viscut, els ossos d'un total de dotze nens. Els forenses van tenir feina
a destriar el ossos, ja que en quedaven pocs, i van aconseguir diferenciar-ne
els de dotze nens i nenes. Enriqueta Martí és possiblement l'assassina en sèrie
més mortífera que hi ha hagut mai a Catalunya. Si s'arribés a saber del cert
quantes criatures va arribar a segrestar i matar, ben probablement la xifra es
dispararia. És clar que feia molts anys que actuava a la ciutat de Barcelona
perquè, en el saber popular, se sospitava que algú s'emportava els nens petis.
Hi havia molts i molts nens que havien desaparegut sense deixar rastre i hi
havia un temor fundat entre la població.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 3.6pt 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">L'entresòl primera del 29 del
carrer de Ponent.</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNyJ7gKa5NLWTWhHzYyh-WFO6J1JdqFG-Fq6NiSc319VsPJINvlgSQkGUmM8kCJblW-gwFSNNosE0FJBoUtDnMofsMqHt1JJb9C6EMbbXG0KaN5U1HOhI-p5kGXgMt-zoDXCrqJA/s1600/1233_302020706566942_1342497533_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNyJ7gKa5NLWTWhHzYyh-WFO6J1JdqFG-Fq6NiSc319VsPJINvlgSQkGUmM8kCJblW-gwFSNNosE0FJBoUtDnMofsMqHt1JJb9C6EMbbXG0KaN5U1HOhI-p5kGXgMt-zoDXCrqJA/s1600/1233_302020706566942_1342497533_n.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrZToKPaFPN6EWrIZo_B-R5dk_QBfx_ej5HYGDxFaEPyYBVsIiKfxVmDEPHS6e3F9KGVDXLa_zcOJX218VVQr_luBQwgO-lyyPG7Jc1uSY5br2XgQZ_ZrjkXLLlS8UcRtw0tvcQ/s1600/Visita-al-piso-donde-vivio-Enr_54259606108_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrZToKPaFPN6EWrIZo_B-R5dk_QBfx_ej5HYGDxFaEPyYBVsIiKfxVmDEPHS6e3F9KGVDXLa_zcOJX218VVQr_luBQwgO-lyyPG7Jc1uSY5br2XgQZ_ZrjkXLLlS8UcRtw0tvcQ/s1600/Visita-al-piso-donde-vivio-Enr_54259606108_53699622600_601_341.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El 10 de
febrer del <span style="text-decoration: none;">1912</span> va
segrestar la seva última víctima, <span style="text-decoration: none;">Teresa Guitart i Congost</span>,
nena coneguda com a Teresita. Durant dues setmanes tothom la va buscar per tot
arreu. Aquest cop hi va haver una gran indignació popular, ja que es demostrava
que el temor de la població era cert i que les autoritats havien estat molt
passives amb aquest tema. Va ser una veïna tafanera, Clàudia Elias, qui va
trobar la pista de la Teresita. El 17 de febrer va veure una nena amb els cabells
rapats que mirava des d'un finestró del pati interior d'una escala. El pis era
l'entresòl primera del número 29 del carrer de Ponent. La senyora Elias no
havia vist mai abans aquella nena. La petita jugava amb una altra criatura i,
quan la veïna va aparèixer pel finestró, Clàudia Elias li va preguntar si
aquella nena era també seva. La veïna era Enriqueta Martí, que va tancar la
finestra sense dir-li res. Estranyada, Clàudia Elías ho va comentar al
matalasser del mateix carrer Ponent, amb qui tenia amistat, i li va fer saber
que sospitava que aquella nena era Teresita Guitart. Li ho feia sospitar també
l'estranya vida que duia la veïna de l'entresòl. El matalasser, també angoixat,
va explicar a un agent municipal, José Asens, les sospites del que passava en
el pis d'Enriqueta Martí. Aquest ho va fer saber al seu cap, el brigada Ribot.
El 27 de febrer, amb l'excusa d'una denúncia per tinença de gallines al pis, el
brigada Ribot i dos agents més van anar a buscar Enriqueta Martí, que era als
safarejos del carrer Ferlandina. Li
van fer saber la denúncia i van dur Enriqueta Martí al seu pis. Ella es va
mostrar sorpresa però no va oposar cap resistència, probablement per no aixecar
cap sospita. Hi van entrar els municipals i hi van trobar dues nenes al pis.
Una era Teresita Guitard Congost i l'altra una nena anomenada Angelita. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCPxqtDCDLzi54Kg2WivC7jNHIdNPfa6geWajJ-iSDS8SNlgHAq3hWEh_k_CKPFApZmHBxCSt2EYpHUFzBDuMQkD8n1xsq9Z-XynI9YpEykcMe7A2eb1z8afcgdtxe2Luu-uJvw/s1600/images+(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCPxqtDCDLzi54Kg2WivC7jNHIdNPfa6geWajJ-iSDS8SNlgHAq3hWEh_k_CKPFApZmHBxCSt2EYpHUFzBDuMQkD8n1xsq9Z-XynI9YpEykcMe7A2eb1z8afcgdtxe2Luu-uJvw/s1600/images+(3).jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La
Teresita va ser retornada als seus pares, després que hagués declarat. Va
explicar com en un moment en què, distreta, es va allunyar de la seva mare,
Enriqueta Martí se la va endur, agafada de la mà, mentre li prometia caramels,
però, quan la Teresita va veure que se l'enduia massa lluny de casa, va voler
marxar i l'Enriqueta la va cobrir amb un drap negre i la va agafar amb força
fins que la va dur al seu pis. De seguida que hi van arribar, Enriqueta Martí
li va tallar els cabells, li va canviar el nom pel de Felicidad i li va dir que
ja no tenia pares i que ella era la seva nova mare, de manera que així
l'anomenaria quan sortissin al carrer. Li
donava mal menjar, patates i pa dur, no la pegava però sí que la pessigava, i
li prohibia sortir a finestres i balcons. Va declarar també que sovint les
deixava soles a ella i a l'Angelita i que un dia es van aventurar a mirar a les
habitacions que l'Enriqueta els havia prohibit entrar. En aquesta aventura van
trobar un sac amb roba de nen plena de sang i un ganivet per escorxar també ple
de sang. La Teresita mai no va sortir del pis durant el temps que va estar
segrestada. La declaració de l'Angelita va ser més esfereïdora. Abans que la
Teresita arribés a casa hi havia hagut un altre nen, d'uns cinc anys, anomenat
Pepito. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhssAUpTgwykz1SmIIocSnNysfFdiQLo5WC8bEa7lKSzfDNefKyBibDitPfPjK4N0d27eMHX4kAEu5ZAFhbpwFyOCZet5-7K8q2Gk_sjZSo1EvNJEMnHpjLh2ozdD6ag0AFpwmk4A/s1600/images+(5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhssAUpTgwykz1SmIIocSnNysfFdiQLo5WC8bEa7lKSzfDNefKyBibDitPfPjK4N0d27eMHX4kAEu5ZAFhbpwFyOCZet5-7K8q2Gk_sjZSo1EvNJEMnHpjLh2ozdD6ag0AFpwmk4A/s1600/images+(5).jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'Angelita va declarar que va veure com la que ella anomenava mare,
l'Enriqueta, l'havia mort a la taula de la cuina. L'Enriqueta no es va adonar
que la nena ho havia vist i l'Angelita va córrer a amagar-se al llit i a fer-se
l'adormida. La identitat de l'Angelita va ser més difícil de concretar per les
vaguetats de les primeres declaracions d'Enriqueta Martí. La nena no sabia
quins cognoms tenia i afirmava que l'Enriqueta li havia explicat que el seu
pare es deia Joan. La segrestadora sostenia que era filla seva i de Joan
Pujaló. El marit de l'Enriqueta es va personar davant del jutge per voluntat
pròpia de seguida que va saber que havien detingut la seva dona, i va declarar
que feia anys que no vivia amb ella, que no havien tingut fills i que no sabia
d'on havia sortit la nena Angelita. Al final, Enriqueta Martí va declarar que
l'havia agafat, nascuda de feia poc, d'una cunyada, a qui va fer creure que la
nena havia mort quan va néixer.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Enriqueta
Martí Ripollés va ser detinguda i ingressada a la presó Reina Amàlia,
institució enderrocada l'any <span style="text-decoration: none;">1936</span>.
És on ara hi ha la plaça Josep Maria Folch i Torres.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En una segona
inspecció al pis, efectivament es va trobar el sac del que parlaven les nenes,
amb la roba de nen tacada de sang i el ganivet d'escorxar. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaJN80AaS30XRFyNl6wg10UgIjZCGDSSNjdsd66mtIigvB6FYKbQvDujjCEdq9RoPnjfbjTKoHgKkQziTQ2g-wivroR3iaKGJwKDyBiLzoX-m2fqutPl78nJHJz5B8gKBJUM9oYg/s1600/03-VI%C3%91ETA-ABNEGADA-COCINERA-620x447.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaJN80AaS30XRFyNl6wg10UgIjZCGDSSNjdsd66mtIigvB6FYKbQvDujjCEdq9RoPnjfbjTKoHgKkQziTQ2g-wivroR3iaKGJwKDyBiLzoX-m2fqutPl78nJHJz5B8gKBJUM9oYg/s1600/03-VI%C3%91ETA-ABNEGADA-COCINERA-620x447.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">També van trobar un
altre sac amb roba bruta però que tenia ossos humans de petites dimensions en
el fons. N'hi havia uns trenta. Els ossos tenien marques d'haver estat exposats
al foc. Trobaren també un saló sumptuosament decorat amb un armari amb bonics
vestits de nena i nen. Aquest saló contrastava amb la resta del pis, que era
d'una gran austeritat i pobresa i on pesava sempre una estranya mala olor. En
una altra habitació tancada amb pany i clau van trobar l'horror que amagava
Enriqueta Martí. A l'estança hi havia cap a una cinquantena de gerres, pots i
palanganes amb restes humanes en conservació: greix fet mantega, sang
coagulada, cabelleres de criatura, mans esqueletitzades, pols d'os, moll
d'os... </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhZhitYrLZNI2gkZbhsptmm-jYXwMHUifuPPVmoUoozl5z-uCCWGmtuk_mcjoR__0D6lkM4pjFl7zDZhfCqNKPwVK2PSR17yO5rnyZdS9Gx1ZyVqmna-rv1SYZ58A0kYa87QKjw/s1600/nomada_silos2_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijhZhitYrLZNI2gkZbhsptmm-jYXwMHUifuPPVmoUoozl5z-uCCWGmtuk_mcjoR__0D6lkM4pjFl7zDZhfCqNKPwVK2PSR17yO5rnyZdS9Gx1ZyVqmna-rv1SYZ58A0kYa87QKjw/s1600/nomada_silos2_5.jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">També pots amb les pocions, pomades i ungüents ja preparats per la seva
venda. Seguint la inspecció, es van investigar dos pisos més on havia viscut
Enriqueta Martí: un pis al carrer Tallers, un altre pis al carrer Picalqués,
una caseta al carrer Jocs Florals, a Sants. En els dos pisos es van trobar
emparedats en falses parets i sostres restes humanes de criatures. En el
jardinet de la casa del carrer Jocs Florals van trobar la calavera d'un nen de
tres anys i una sèrie d'ossos que corresponien a nens de tres, sis i vuit anys.
Alguns ossos encara tenien peces de roba, com un mitjó pobrament sargit, la
qual cosa donava a entendre que Enriqueta Martí tenia per costum segrestar nens
de famílies molt pobres i d'escassos mitjans per buscar el fill desaparegut. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjqPtsc5U2oYVDQGHLgvXN39iT2exFOVz5W-x_M1oEIosVjYaOeRCGZXrr6DMRCzm9Bz0JOcdFd6-yncUO6JZ2Z7LlYGCQ_r9qCnsOjrW5nvQPH47dkezI-ydaOi4hrec7r4s1w/s1600/images+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjqPtsc5U2oYVDQGHLgvXN39iT2exFOVz5W-x_M1oEIosVjYaOeRCGZXrr6DMRCzm9Bz0JOcdFd6-yncUO6JZ2Z7LlYGCQ_r9qCnsOjrW5nvQPH47dkezI-ydaOi4hrec7r4s1w/s1600/images+(2).jpg" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Hi
havia una tercera vivenda, a <span style="text-decoration: none;">Sant Feliu de Llobregat</span>, propietat de la
família d'Enriqueta Martí, on també es van trobar restes de criatures en gerres
i pots, i llibres de remeis. La casa pertanyia a la família Martí i era
coneguda a la població pel sobrenom de Lindo, però estava tancada per la mala
administració del pare d'Enriqueta Martí, segons el testimoni del marit, Joan
Pujaló.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En el pis del
carrer de Ponent també es van trobar coses curioses: un llibre molt antic amb
tapes de <span style="text-decoration: none;">pergamí</span>, un llibre de notes on hi havia escrites en català
receptes i pocions amb una cal·ligrafia molt elegant, un paquet de cartes i
notes escrites en llenguatge xifrat i una llista amb noms de famílies i
personalitats molt importants de Barcelona. Aquesta llista va ser molt
pol·lèmica, ja que entre la població es va creure que era la llista de clients
rics de l'Enriqueta. La gent creia que no pagarien els seus crims de pederàstia
o de compra de restes humanes per guarir la seva salut pel fet de ser gent
rica. La policia va intentar que la llista no transcendís. Es va fer córrer que
hi havia metges, polítics, empresaris, banquers. Les autoritats, que tenien la <span style="text-decoration: none;">Setmana Tràgica</span> molt
present i amb temor que hi hagués un motí popular van calmar els ànims de la
gent, fent que <span style="text-decoration: none;">el diari ABC</span> publiqués un article on s'explicava que a la
famosa llista només hi havia noms de persones a qui Enriqueta Martí mendicava i
que aquestes famílies i personalitats havien sigut estafades per les mentides i
precs de l'assassina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 3.6pt 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Empresonament i mort</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Enriqueta
Martí va quedar reclosa a la presó Reina Amàlia en espera de judici. Va
intentar suïcidar-se tallant-se les venes amb un ganivet de fusta, cosa que va
fer esclatar la indignació popular perquè la gent volia que passés judici i
fos, ben versemblantment, ajusticiada a <span style="text-decoration: none;">Garrot vil</span>. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/RYsSiQycePU/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/RYsSiQycePU/hqdefault.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Mort de Maria Pineda al garrot vil.</span></span></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span id="goog_23801585"></span><span id="goog_23801586"></span><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Les autoritats de la presó van fer saber, per mitjà de la premsa, que s'havien
pres mesures per tal que Martí no es quedés mai sola, de manera que tres de les
recluses amb més carisma de la presó compartien cel·la amb ella. Tenien
instruccions de destapar-li els llençols en cas que es tapés per evitar que
s'obrís les venes amb les dents.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però
Enriqueta Martí no va arribar mai a judici pels seus crims. Un any i tres mesos
després de la seva detenció i passada ja una mica la indignació popular, li va
arribar la mort. Les seves companyes de presó la van matar linxant-la en un
dels patis del penal. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El procés a Enriqueta Martí era en fase d'instrucció.
L'assassinat de la dona no va donar oportunitat que en un judici se sabés tota
la veritat i tots els secrets que amagava encara. La segrestadora i assassina
va morir la matinada del 12 de maig del 1913, oficialment d'una llarga malaltia
però en realitat com a resultat d'una brutal pallissa. Va ser enterrada amb
discreció a la fossa comuna del <span style="text-decoration: none;">Cementiri del Sud-oest</span>, situat a <span style="text-decoration: none;">Montjuïc</span> de Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 3.6pt 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Declaracions d'Enriqueta Martí.
Testimonis</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La van
interrogar sobre la presència de Teresita Guitard a casa seva i va dir que
l'havia trobada perduda i amb fam el dia abans a la Ronda de Sant Pau. Clàudia
Elías va desmentir això perquè l'havia vista a la casa molts dies abans de la
detenció.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Enriqueta
Martí va canviar el seu primer cognom per Marina. Amb aquest cognom es feia
conèixer i llogava els pisos on gairebé sempre la feien fora per no pagar el
lloguer. Durant les declaracions a la policia va confessar el veritable cognom,
que va ser també corroborat pel testimoni del marit, Joan Pujaló.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">També va ser
interrogada per la presència d'ossos i altres restes humanes a més de les
cremes, pocions, cataplasmes, pomades i botelles amb sang, preparades per
vendre, que hi havia al pis, i pel ganivet d'escorxar. Li van fer saber que els
ossos, segons els forenses, havien estat sotmesos a altes temperatures. És a
dir: havien estat cremats o bullits per treure'n el moll. Enriqueta Martí va
argüir primer que feia estudis d'anatomia humana. Pressionada pels
interrogatoris va acabar confessant que era remeiera i utilitzava els nens com
a matèria primera per fabricar el remeis. N'era una experta i sabia com
confeccionar els millors remeis. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CiV1gTELL9NPJXSMNUVOQlWk6y0se9Sm6bB109fxqYB5ajo75VEcIw-M7vrFGi2uNsIspoDTLwPYUlslf1I-eIoDwReIRAbfWgpdOs4m9R2HnRmKreyFaKCFELusZ2xrvjOA-A/s1600/990_1412241282vampiressa-SLIDE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CiV1gTELL9NPJXSMNUVOQlWk6y0se9Sm6bB109fxqYB5ajo75VEcIw-M7vrFGi2uNsIspoDTLwPYUlslf1I-eIoDwReIRAbfWgpdOs4m9R2HnRmKreyFaKCFELusZ2xrvjOA-A/s1600/990_1412241282vampiressa-SLIDE.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Els seus preparats eren molt ben pagats per
gent de bona posició social. En un moment de debilitat va suggerir que
investiguessin les vivendes dels carrers Tallers, Picalqués, Jocs Florals i la
casa de Sant Feliu de Llobregat. </span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En aquell moment sembla que ja sabia que seria
condemnada i va voler que els que es beneficiaven dels seus serveis com a
alcavota per a pedòfils i com a remeiera tinguessin la mateixa sort. Tot i
aquest moment de debilitat i d'ira per la sort que l'esperava, Enriqueta Martí
no va dir ni un nom de cap dels seus clients.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pel que fa al
nen Pepito, li van preguntar on era. Va dir que ja no era amb ella, que se
l'havia endut al camp perquè s'havia posat malalt. Repetia l'excusa que li
havia donat a la veïna, Clàudia Elías, quan aquesta li va preguntar pel nen,
estranyada de no veure'l ni sentir-lo. El Pepito havia arribat a ella perquè
una família l'hi havia confiat perquè se'n fes càrrec. Sabien de l'existència
del petit tant pel testimoni de l'Angelita com pel de la veïna Clàudia Elías,
que l'havia vist algun cop. El testimoni del seu assassinat donat per
l'Angelita més les proves de la roba trobada al sac, el ganivet i algunes restes
de greix fresc, sang i ossos van fer caure aquesta excusa. Aquelles restes eren
les del Pepito. Tampoc no va poder justificar quina era la família que li havia
confiat en Pepito, i va quedar clar que el petit era un altra criatura
segrestada.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una immigrant
aragonesa d'<span style="text-decoration: none;">Alcanyís</span> la va reconèixer com a la segrestadora del seu
fill de mesos, uns sis anys abans, el <span style="text-decoration: none;">1906</span>. Enriqueta Martí, amb
manyagueries i una extraordinària amabilitat amb la dona --esgotada i afamada
per un viatge molt llarg des de la seva terra--, va aconseguir que li deixés la
criatura. Amb una excusa enginyosa es va allunyar de la mare per, després,
desaparèixer. La mare no va poder mai recuperar el fill ni tampoc no va arribar
a saber què en va fer Enriqueta Martí. És probable que l'utilitzés per fabricar
remeis.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW66Wzu4QWhf39mnPOuzNSJk6hbZUc_aFMQyUiWB9otG1MTJyb-uRXtb3C4q5sZjACCvYB_gpwT1Fbj1tkyequDnKQI15Sa6wzqJe8eOluyD5ywP7hji7qmFAfVEVvZnScp8APyQ/s1600/780_0008_5105767_941bba4961a4766d649b2339f88af2e3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW66Wzu4QWhf39mnPOuzNSJk6hbZUc_aFMQyUiWB9otG1MTJyb-uRXtb3C4q5sZjACCvYB_gpwT1Fbj1tkyequDnKQI15Sa6wzqJe8eOluyD5ywP7hji7qmFAfVEVvZnScp8APyQ/s1600/780_0008_5105767_941bba4961a4766d649b2339f88af2e3.jpg" width="256" /></a></div>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Va intentar
fer passar l'Angelita per filla seva i de Joan Pujaló. Fins i tot havia
ensenyat a la nena a dir que el seu pare es deia Joan, però la nena desconeixia
completament quins eren els seus cognoms i no havia vist mai el seu suposat
pare. Pujaló va negar que la nena fos seva, va dir que no l'havia vista mai i
que Enriqueta Martí ja li havia mentit en el passat amb un fals embaràs i un
fals part. Un examen mèdic va corroborar que Enriqueta Martí no havia parit
mai. El testimoni final d'Enriqueta Martí va ser que l'Angelina era realment la
filla que havia robat a la seva cunyada Maria Pujaló, a qui havia assistit en
el part i a qui havia fet creure que la criatura havia mort. Així, realment
Pujaló no era el pare de la nena sinó l'oncle patern.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span>
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La Vanguardia 13/5/1913<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1pt solid rgb(235, 236, 237); padding: 8pt;">
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: none; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; padding: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-weight: normal;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small; font-weight: normal;">"Poco después de las
tres y media de la madrugada de ayer, falleció en la cárcel de mujeres la
tristemente célebre secuestradora Enriqueta Martí Ripoll, quien había entrado en
el período agónico media hora antes. Desde el día anterior se hallaba
privada del uso de la palabra. En el momento en que ocurrió el fallecimiento,
debido á la gravísima enfermedad que Enriqueta padecía y de la que ya
tenían noticia nuestros lectores, se hallaban presentes una de las dos
reclusos enfermeras por propia y espontánea iniciativa la asistían, y la
religiosa de guardia, sor Fausta, El director de la cárcel de mujeres dió la
noticia al presidente de las Audiencias territorial y provincial de Barcelona
y al director general de Penales. A petición de las demás reclusas, se
permitió á éstas visitar el cadáver á las cuatro de la tarde de ayer. La
difunta Enriqueta había sido trasladada, á las once de la mañana, al depósito
de cadáveres del establecimiento. Certificó la muerte el director médico
del mismo, doctor Adolfo Pía. A las seis de la tarde, y en el coche de la
Beneficencia, íué trasladado el cadáver al cementerio del SO., donde hoy
recibirá cristiana sepultura en la fosa común. Enriqueta se lleva á la tumba
el secreto de sus culpas, que quizás conozca únicamente el Rdo. Adalberto,
con quien confesó hace unos dos meses. Dios haya perdonado á Enriqueta Martí.<o:p></o:p></span></span></h3>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitR0Kv3TpKSmGz1Uih2ETB49b9MbnrHG3WBVVKVLTmUZunz1e8AiULuTEjHi73t_7f86YzqBzR2bl3VfuijBIloc8ajQuleIveLPOgv4B_30PiaiqDYtwvYX09DEqlySHwDccFGA/s1600/enriqueta-la-roba-nens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitR0Kv3TpKSmGz1Uih2ETB49b9MbnrHG3WBVVKVLTmUZunz1e8AiULuTEjHi73t_7f86YzqBzR2bl3VfuijBIloc8ajQuleIveLPOgv4B_30PiaiqDYtwvYX09DEqlySHwDccFGA/s1600/enriqueta-la-roba-nens.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black;"><br /></span>
<span style="background-color: black;"><br /></span>
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;">Meses
después se supo que Enriqueta Martí había fallecido en el patio de la cárcel
linchada por sus compañeras presas. Se especuló que antes de ser golpeada ya
estaba muerta, envenenada por encargo de alguien interesado en su desaparición.
Nada se pudo probar. Lo único cierto es que nunca llegó a celebrarse el juicio,
que aquellas personas que figuraban en la lista, "tan amantes de la
caridad”, se acostaron aquel día más tranquilas y que Enriqueta Martí Ripollés
se convirtió en leyenda...</span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><o:p><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Us ofereixo uns vídeos sobre el tema:</span></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><o:p><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><o:p><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="282" mozallowfullscreen="" src="//player.vimeo.com/video/20640490" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> <a href="http://vimeo.com/20640490">04. La vampira de Barcelona. 'Les flors del mal' cap.4</a> from <a href="http://vimeo.com/lesflorsdelmal">Oscar Hernando</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sebastià d’Arbo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">Part 1</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/PgbpNrMv-NY" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black;">Part 2</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/82SmhbZbI4Q" width="560"></iframe><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Fins aquí la narració dels fets segons els medis de comunicació de l'època. Colpidors i terribles!.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però estic convençut de que els lectors ja s'han adonat de que tot es massa rodó, sembla com si tota aquesta història quedés perfectament tancada, amb la mort per linxament de l'Enriqueta Martí a la presó. Però...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta mateixa sensació, es la que ha dut a moltes persones a reobrir aquest cas, tractar de trobar-ne una explicació, mes creïble...</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Dins la molta bibliografia sobre aquest cas:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUKcWN9GvxV4pDaTssHEwo3q9udKEOe4tnOJ3b-kjRDGgTzaMdpmr5yUAyT8ainijO9LD1zRJNjZ2Weeh_l5uUSHbwhdhM3DKzG144LR6D763TVhMABADLj_idAHXllV7LrTykbA/s1600/images+(6).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUKcWN9GvxV4pDaTssHEwo3q9udKEOe4tnOJ3b-kjRDGgTzaMdpmr5yUAyT8ainijO9LD1zRJNjZ2Weeh_l5uUSHbwhdhM3DKzG144LR6D763TVhMABADLj_idAHXllV7LrTykbA/s1600/images+(6).jpg" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLUdrzGYEwp05PJfNuQzHOpBKz-WpCotivl4ke4LEvJTADiGPUvyId_P8J4vISak539arJroYGvEYVdQvM59hj3yJ2F7OJiIjfoRbdYyaUchdsHV6Xau1waZyRLUx_VV9I84_jw/s1600/id_8917_mala.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLUdrzGYEwp05PJfNuQzHOpBKz-WpCotivl4ke4LEvJTADiGPUvyId_P8J4vISak539arJroYGvEYVdQvM59hj3yJ2F7OJiIjfoRbdYyaUchdsHV6Xau1waZyRLUx_VV9I84_jw/s1600/id_8917_mala.jpg" width="208" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CIfEsf-ih8L4iYJICNhZyHzLssTflX6_sS9mYzQh5hU6Go_Uzjvhvq4460a2FVSbzZQwoU3qewJ4pff-c0kH6BZUskBgnTt8kX_msexhJ9z2yU0Ak3rhMP1aaF1WCMZIayGqSg/s1600/images+(7).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7CIfEsf-ih8L4iYJICNhZyHzLssTflX6_sS9mYzQh5hU6Go_Uzjvhvq4460a2FVSbzZQwoU3qewJ4pff-c0kH6BZUskBgnTt8kX_msexhJ9z2yU0Ak3rhMP1aaF1WCMZIayGqSg/s1600/images+(7).jpg" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Voldria ara recomanar-vos el següent:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.icariaeditorial.com//imagenes_libros/Desmontando_el_caso_de_la_vampira_del_raval.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.icariaeditorial.com//imagenes_libros/Desmontando_el_caso_de_la_vampira_del_raval.gif" height="320" width="200" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En aquesta obra d'Elsa Plaza, així com en d'altres de similars, queden força aclarides moltes de les ombres que ens havien quedat després de la lectura dels fets.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">“Aquí a prop
va viure la pitjor assassina en sèrie d'Europa; li diuen la Vampira de
Barcelona”, explica el guia. A les portes de l'església de Sant Just, a prop de
l'Ajuntament, una trentena de persones que han pagat 16 euros per fer una “ruta
vampírica” pel barri Gòtic escolten amb lleus variacions un relat que els
últims anys ha esdevingut canònic: a la Barcelona de principis del segle XX,
Enriqueta Martí matava criatures per treure'ls el sagí i la sang amb què feia
ungüents que després venia a rics convençuts dels seus poders curatius.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">“Tot es va
destapar quan, el febrer del 1912, va desaparèixer una nena de cinc anys i de
casa bona, Tereseta Guitart, que 17 dies després, i prèvia denúncia d'una
veïna, va ser rescatada d'un pis del número 29 del carrer Ponent, avui Joaquim
Costa, on vivia Enriqueta Martí amb el seu pare octogenari i una altra nena
–continua el guia–. A la casa, es van trobar robes tacades de sang i ungüents,
i, tant allà com en altres domicilis anteriors, ossos de nens.” No se sap
quants va matar la vampira: “potser 10 o potser 70”. Però, d'una banda,
l'enfonsament del <i>Titanic</i>, setmanes després, que va acabar desviant
l'atenció dels mitjans, i de l'altra, les pressions dels poderosos clients de
la dona van funcionar i tot es va tapar. També la seva mort a la presó, on va
ser assassinada misteriosament abans del judici, qui sap si perquè sabia massa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El guia
condueix el grup fins a un portal del carrer Palma de Sant Just, que desemboca
en la placeta de l'església, i explica que aquí havia viscut Enriqueta Martí en
un pis on es van trobar mans i peus de diversos cossos. Si no mostra el portal
del domicili on es va trobar la nena segrestada –que és al Raval, no al Gòtic–
és perquè ha estat reformat, diu, mentre que aquest es conserva tal com era fa
un segle.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">“Mentida!”,
crida des d'un pis del davant algú que hi insistirà vàries vegades, fins que el
guia opta per allunyar-se. I té raó, l'aixafaguitarres. Tot i que els últims
anys aquest relat s'ha explicat fins a l'extenuació arreu, ha alimentat algun <i>best-seller</i>
i fins i tot un musical d'èxit i ha esdevingut un atractiu turístic més de
Barcelona, no és més que una formidable successió de mentides repetides fins
que, a la manera goebbelsiana, s'han establert com a veritats que valen tant
per a rutes turístiques com per a articles als diaris. O, sí, per a la
Wikipedia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La història
del segrest de la nena Tereseta és certa, però poca cosa més. Ho acredita ara
la historiadora Elsa Plaza a <i>Desmontando el caso de la Vampira del Raval.
Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista</i> (Icaria), el primer assaig
dedicat al tema, i reblarà el clau un altre que l'escriptor Jordi Corominas ja
té enllestit i l'editorial Sílex publicarà a l'octubre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ9nLu1qe0Y-EgY_yXwUQHYiu-1zAHdI2x6H2FOXKVY-hw5S8kHXB9UWlJDme2fV4oc6u5aCzrMcqeAJBpe-1m8B015xxMLOD-20kMkdFbp8m0UjS6eGfN4vBzIF9XdIzrhdCtg/s1600/la-pobre-enriqueta-jordi-corominas-5801264153035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ9nLu1qe0Y-EgY_yXwUQHYiu-1zAHdI2x6H2FOXKVY-hw5S8kHXB9UWlJDme2fV4oc6u5aCzrMcqeAJBpe-1m8B015xxMLOD-20kMkdFbp8m0UjS6eGfN4vBzIF9XdIzrhdCtg/s1600/la-pobre-enriqueta-jordi-corominas-5801264153035.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El retrat que
Plaza, que s'ha passat deu anys investigant la història, fa de Martí és als
antípodes del monstre que, des de la seva detenció, va construir la premsa de
l'època i que s'ha recuperat ara. “Sí que desapareixien infants”, explica
Plaza, però no acabaven convertits en ungüents, sinó explotats en fàbriques de
vidre a França o en prostíbuls. “Enriqueta Martí va ser una cap de turc” en què
personificar el mal que representava aquest tracte als menors tan escampat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest era
l'escenari dels fets, la Barcelona més misèrrima, on infants i dones eren
víctimes recurrents d'agressions de tota mena. Una Barcelona on la prostitució,
única opció laboral possible per a moltes, la incentivaven les autoritats, que
expedien certificats de salut que calia mostrar al client i que, malgrat la
prohibició d'exercir fins a la majoria d'edat, els 23 anys, “de vegades fins i
tot s'estenien a nenes”, diu Plaza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al caldo de
cultiu cal sumar-hi, hi afegeix Corominas, la proximitat en el temps de
diversos assassinats de nens que es difonien de forma oral entre una població
que a Barcelona arribava al 39% d'analfabetisme. El més conegut: el crim de
Gador (Almeria), origen de la llegenda de l'home del sac, ocorregut dos anys
abans.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El cas va
estar marcat, a més, per una instrucció policial matussera. Tant, que la
investigació per trobar la nena no va començar fins 11 dies després que se'n
denunciés la desaparició, perquè el delegat policial del districte, José
Serrano de la Pedrosa, va preferir esperar a la fi del carnaval. Tant que, dies
després de la detenció de Martí, van entrar a robar al seu pis, que se suposava
sota vigilància policial, i arran d'això es va efectuar un segon registre en
què, llavors sí, es van trobar draps tacats de sang i uns ossos que es va dir
que eren d'infants.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La troballa es
va fer just quan ja s'havien aclarit alguns dels misteris del cas. Com ara el
de l'altra nena que vivia amb la dona, Angeleta, en realitat una filla de la
germana del seu exmarit de què ella es feia càrrec. O el d'un altre nen que abans
també havia viscut amb Enriqueta i que es va pensar que podria haver estat una
de les seves víctimes i que va resultar que també era fill de la cunyada i que
seguia viu. Enriqueta havia tingut un nen propi, Alejandro, que havia mort als
pocs mesos. “Va morir de malnutrició. Avui, potser hi haurien intervingut els
serveis socials i tot hauria estat diferent”, diu Corominas. Tant ell com Plaza
conclouen el mateix: al certificat de defunció del fill propi, Martí va posar
el nom del fill de la cunyada, Benedito Claramunt, per evitar així que, en el
futur, a aquest el poguessin cridar a files. D'aquí que es pensés primer que el
nebot era mort. “Li havia estat fent favors a la cunyada, que havia tingut el
nen i la nena sent ja vídua”, diu la historiadora.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El llibre de
Plaza revela, igualment, que el segon registre i l'aparició dels ossos també
van coincidir amb l'esclat d'un cas de prostitució de menors al mateix barri
que esquitxava diversos policies, entre els quals el mateix delegat, Serrano de
la Pedrosa. Martí va servir d'arbre que impedia veure el bosc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.ytimg.com/vi/qZbtN8vVnsQ/sddefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i.ytimg.com/vi/qZbtN8vVnsQ/sddefault.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">N'hi ha més.
El tal Pepet o Joanet, depèn de la versió, amb qui també s'havia vist mendicar
l'Enriqueta, i que se suposava que havia escorxat al menjador perquè així ho
havia declarat la nena Angeleta (o això deien les cròniques), seguia viu,
també. Els suposats contactes amb la classe alta de la dona es van inferir del
fet que li van trobar una llista per saber a qui demanar els bons que els
regidors repartien als pobres –“l'única ajuda social que hi havia”, apunta
Plaza– i un parell de cartes en què l'exmarit, pintor, demanava protecció com a
artista a membres de l'alta societat. La sang del ganivet trobat també al pis
era òxid. Els ossos eren de petits animals, menys un parell que sí que eren
humans, però corresponien a un adult i havien estat més de 20 anys enterrats.
“Era habitual usar-los d'amulets”, explica Plaza, que posa els punts sobre les
is: “L'Enriqueta feia d'alcavota i mainadera, ajudava en els parts i practicava
avortaments, i va fer de proxeneta, però no va matar ningú.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A Martí només
van arribar a jutjar-la, i condemnar-la, per haver prostituït una noia de 17
anys, un afer que tenia pendent. Hi va haver un judici pel segrest de la
Tereseta, en què van ser absolts el pare, l'exmarit i un amant de la dona. Però
ella va morir abans a la presó. No pas assassinada, sinó víctima d'un càncer
d'úter. El mateix que li causava les hemorràgies vaginals que expliquen els
draps tacats de sang. Ah, i no, el de la ruta pel Gòtic no és cap dels antics
domicilis de la Martí que van ser registrats.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Queden
incògnites, és clar. Entre altres coses perquè el sumari s'ha perdut, el que
també ha atiat teories conspiratives. “Als arxius de Barcelona, a banda del que
es va perdre en el franquisme, no podien guardar-ho tot i es cremaven documents
de forma habitual”, explica Plaza. El principal enigma pendent és el motiu del
rapte de la Tereseta, a qui es va rescatar en bon estat de salut. Martí sempre
va al·legar que l'havia trobat sola al carrer i li havia fet pena. “No ho
sabrem mai”, admet Corominas, que aventura una hipòtesi: “Estava molt malalta;
potser ja sabia que es moria i abans li volia buscar una companya a
l'Angeleta.” Plaza entén que “no es pot descartar res”, ni que la usés per
mendicar ni tampoc que volgués vendre-la, però coincideix amb Corominas que
“possiblement arrossegava algun trastorn relacionat amb la maternitat pel fill
perdut” i mai diagnosticat. Potser. En tot cas, entre les portes que els
indicis deixen obertes, no n'hi ha cap que permeti arribar, ni apropar-se, a la
despietada assassina que s'ha posat de moda a Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhABnLaGtgvjChPUzU3A2vHZns9ExY69O8lrJKCSiP02zzMS4lxM5vJUC7tE0O_1lJ7CpDpyugniENJJ7oDo5NXLv-5aInTT6FNf0DVEIhffZ2nEgd5RG8a3S7qjzPqMj4fHnBTjQ/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhABnLaGtgvjChPUzU3A2vHZns9ExY69O8lrJKCSiP02zzMS4lxM5vJUC7tE0O_1lJ7CpDpyugniENJJ7oDo5NXLv-5aInTT6FNf0DVEIhffZ2nEgd5RG8a3S7qjzPqMj4fHnBTjQ/s1600/images.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">"<span style="line-height: 135%;">Quan es va
determinar que els ossos trobats en diversos domicilis successius d'Enriqueta
Martí eren d'animals, la premsa, que havia publicat que eren d'humans, va
protestar iradament. Fins llavors, i d'ençà de la detenció de la dona i el
rescat de la nena que tenia segrestada al seu pis del carrer Ponent, el 27 de
febrer, la cobertura mediàtica del succés havia estat marcada pels prejudicis i
el sensacionalisme, tan porós sempre als rumors. Cert que el periodista d'</span><i style="line-height: 135%;">El
Heraldo de Madrid</i><span style="line-height: 135%;"> Adelardo Fernández Arias se'n va desmarcar i fins i tot
va buscar a la dona un advocat. Però va ser l'excepció. Entre els èxits dels
diaris d'aquells dies, l'entrevista falsa que </span><i style="line-height: 135%;">La Correspondencia de España</i><span style="line-height: 135%;">
va publicar el 28 de març obrint portada amb el títol </span><i style="line-height: 135%;">Hablando con la
secuestradora</i><span style="line-height: 135%;">, i en què el redactor revelava en les darreres línies que era
una conversa somiada. El 1912, 26 anys abans de </span><i style="line-height: 135%;">La guerra dels mons</i><span style="line-height: 135%;"> de
Welles, la mare de tots els </span><i style="line-height: 135%;">fakes</i><span style="line-height: 135%;"> periodístics.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 135%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 135%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.silexediciones.com/434-1279-thickbox/978-84-7737-886-0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.silexediciones.com/434-1279-thickbox/978-84-7737-886-0.jpg" height="320" width="215" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 135%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes
informacions contaminades d'excessos i mentides van ser la base pel primer
llibre sobre el tema, <i>La secuestradora de niños. Una vida de crímenes</i>,
que Guillermo Núñez de Prado va publicar el maig del 1912. Aquest i un altre de
similar aparegut el mateix any, <i>La secuestradora de niños (un proceso
misterioso)</i>, de J. Conde de la Rosa, serien les fonts principals de
dotzenes de versions posteriors sobre el tema. Això, és clar, seria molt
després, perquè un cop la febrada tremendista va baixar, el cas va restar
oblidat durant dècades. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">L'any 1974,
Josep Maria Carandell va dedicar a la segrestadora un capítol de la seva
clàssica </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Guía secreta de Barcelona</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. Carandell es remet a Núñez de Prado
i hi afegeix un esment dels rumors sobre casos de vampirisme que havien
proliferat a principis de segle, però encara no titlla Martí de “vampira”. És
l'especialista en programes sobre misteris i fenòmens estranys Sebastià d'Arbó
qui s'atribueix la paternitat de l'apel·latiu. D'Arbó diu que va començar a
investigar el cas als anys seixanta, juntament amb el periodista d'</span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">El Caso</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">
Enrique Rubio, tot i que llavors no en va publicar res, i que ja en va parlar
als vuitanta a TVE en el programa </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Catalunya misteriosa</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. D'Arbó va
entrevistar la segrestada, ja nonagenària, als noranta a la ràdio –Irene Polo
ho havia fet també el 1930 a les pàgines de </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Gran Proyector</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">– i el 1998 va
publicar a la revista </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Karma 7</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"> el reportatge </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">El caso de Enriqueta
Martí. La “vampira” de Barcelona</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">, que cita també el llibre de Núñez de
Prado i hi afegeix una suposada “mort misteriosa” a la presó, tot i que la dona
va morir de càncer, com es va publicar en l'època. El monstre, en tot cas, va
romandre circumscrit a les publicacions i programes de misteris i esoterisme
fins que, el 2006, Pedro Costa va publicar un reportatge a </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">El País</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">
titulat </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">La vampira del carrer Ponent</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"> on deia que la Martí “segrestava,
prostituïa i assassinava nens per extraure'ls la sang, els greixos i el moll de
l'os i elaborar-ne pocions” i que va ser linxada a la presó. Mesos després, al
llibre </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Mites i gent de Barcelona</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">, Josep Maria Huertas recollia la
llegenda basant-se en Sempronio, que n'havia ofert una visió més escèptica en
un capítol de </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Barcelona pel forat del pany</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"> (1985) però també, i
sobretot, en Costa. I aquell mateix 2006, Antoni Gràcia, </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Pierrot</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">,
assessorat per D'Arbó, treia la novel·la </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Los diarios de Enriqueta Martí. La
vampira de Barcelona</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">, que es remet a la premsa de l'època i a Costa i
reprodueix fragments de l'article de </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Karma 7</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. El 2007, Fernando Gómez
publica una altra novel·la en la mateixa línia: </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">El misterio de la calle
Poniente</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. Però la vampira faria el salt definitiu al públic general de la
mà de Marc Pastor, que el 2008 li va dedicar </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">La mala dona</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">, un </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">best-seller</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">
traduït a diversos idiomes (ara, a l'anglès) titulat amb un apel·latiu que la
Martí sí que va rebre en vida. </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">El </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">boom</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">
literari va fer tornar el tema als mitjans, que han anat repetint la versió
llegendària, que és també la que ofereix la Wikipedia. El centenari del cas va
servir d'excusa per a noves revisions, sempre reproduint les falsedats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.teatredelraval.com/wp-content/uploads/2011/07/AF_CARTELL-DOBLE-02_-950x1346.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.teatredelraval.com/wp-content/uploads/2011/07/AF_CARTELL-DOBLE-02_-950x1346.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Incloent-hi el musical </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">La Vampira del Raval</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">, de Josep Arias Velasco, un </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Sweeney
Todd</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;"> nostrat. En les versions que els mitjans han ofert sobre el cas els
últims anys, no ha faltat algun reportatge que ha usat com a font aquella
entrevista falsa de </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">La Correspondencia</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. Enriqueta Martí, ni assassina ni
vampira, ha estat vampiritzada pel sensacionalisme i la ficció, desfigurada per
fabricar un Jack l'Esbudellador local al servei del turisme i la marca
Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'excepció a
tot això va ser la novel·la <i>El cielo bajo los pies</i> (2009), en què Elsa
Plaza oferia una visió més ajustada als fets. Plaza hi insisteix ara amb <i>Desmontando
el caso de la Vampira del Raval</i>, primer assaig sobre el tema, a què
s'afegirà properament un altre de Jordi Corominas. Aquest autor ens fa les següents consideracions:</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"M'obsessiona la idea que cada un és
del lloc on viu -subratlla Jordi Corominas-. Aquella Barcelona estava definida
per un context complex: era una ciutat que vivia els últims moments d'esplendor
del Modernisme i al mateix temps era una ciutat revolucionària ".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'escriptor volia situar molt bé el
personatge, "per comprendre que és una víctima del seu temps, que és
producte de la pròpia esquizofrènia en què viu la ciutat, amb una burgesia
ascendent i una Barcelona pobra, la Barcelona de la prostitució, l'anarquisme ,
de la mendicitat ... Una Barcelona que ha quedat molt oblidada perquè el
discurs oficial intenta esborrar aquesta part de la història ".<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Abans que Enriqueta Martí segrestés a
Teresina Guitart (un fet que ningú posa en dubte), hi ha una sèrie de complexos
precedents que tenen molt a veure amb l'època: la mort d'un fill per
desnutrició severa, una situació de pobresa extrema i una cunyada que dóna a
llum a dos fills malgrat la seva viduïtat (l'home és inscrit com mort
intercanviant la personalitat amb el fill mort d'Enriqueta per evitar en el
futur anar a la mili i la filla és lliurada a Enriqueta i després acaba en un
orfenat).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;">Enriqueta era captaire, una activitat que
abundava als carrers de Barcelona en aquells temps. I amb la seva història es
compleix el paradigma que els mitjans acostumen a parlar dels més desfavorits
quan estan embolicats en algun fet escabrós. "Si cal parlar socialment
d'ells és difícil que apareguin. Interessa més la Barcelona canalla i
desesperada</span><span style="background: black; color: #ffc000; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-highlight: black;">”</span><span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La construcció de la llegenda<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'activitat periodística va ser la que va
convertir a Enriqueta Martí en un monstre. En aquells dies, els diaris portaven
fins a quatre pàgines diàries informant del crim i dels descobriments
policials. Però de sobte, tot es va acabar. Van coincidir dos fets fonamentals:
la Setmana Santa i l'enfonsament del Titanic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://image.slidesharecdn.com/qdc15-130112172014-phpapp02/95/criminologia-qdc15-36-638.jpg?cb=1358032950" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://image.slidesharecdn.com/qdc15-130112172014-phpapp02/95/criminologia-qdc15-36-638.jpg?cb=1358032950" height="320" width="226" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cas de la 'vampira del Raval' va
començar a perdre força i quan els forenses van aclarir que els ossos trobats a
casa eren d'animals i no de persones, els diaris no van fer gaire cas. Alguns
fins i tot van reaccionar contra els metges i els van acusar d'informar de
forma deficient. Aquesta certesa desmuntava la tesi de l'assassina en sèrie
augmentada durant un mes ple d'especulacions periodístiques, descripcions
sòrdides i creació de misteris ...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; mso-highlight: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però cap mitjà va demanar perdó, ningú va
revisar la història. Ningú va aclarir en grans titulars que Enriqueta Martí no
havia assassinat a cap nen. Ningú es va preocupar per saber si Enriqueta va
morir apallissada per les seves companyes de presó o si realment va ser com a
resultat d'un càncer d'úter. Ningú ha explicat que les llistes de prohoms que
van trobar en el seu poder eren referències de cases on anar a demanar almoina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">En l'imaginari popular havia quedat
instal·lada per sempre la certesa que Enriqueta Martí era una cruel assassina
de nens. "Com si la ciutat tingués necessitat de comptar amb el seu propi
assassí en sèrie, el seu 'Jack l'</span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">Esbudellador'</span><span style="background: black; color: #ffc000; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 135%;">. </span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">I la insistència comença a
donar fruits: a <i>Barcelona a cau d'orella</i>, monumental actualització
d'aquella guia fundacional de Carandell, Xavier Theros incorpora la versió de
Plaza i distingeix història i llegenda. D'Arbó protesta per la desmitificació:
“Només aquí ens carreguem els nostres personatges.”</span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 135%;"> </span><span style="background-color: lime; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 135%;"><span style="font-size: x-small;">(pres de Ivan Vila pel Punt Avui)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 135%; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 135%;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En resum, tota aquesta història em recorda molt a les persecucions contra les suposades bruixes que en el S.XVII es van dur a terme a les comarques de la Catalunya central i que podeu seguir aquí:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 21.6000003814697px;"><span style="color: orange; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2007/01/una-ruta-ensangrentada.html</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 21.6000003814697px;"><span style="color: orange; font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 6pt 0cm 3pt;">
<span style="background-color: black; line-height: 21.6000003814697px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Bé, com sempre espero que us hagi estat útil i interessant.</span></span></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-66765230881612803372015-01-10T23:22:00.002+01:002015-01-10T23:38:21.277+01:00UNA EXPERIÈNCIA FORA DEL NORMAL A SILLUSTANI (PERÚ)<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Com molt bé sabent els lectors d’aquest blog,
en totes les entrades, he tractat d’adoptar un to el més objectiu possible,
sense oblidar aquell principi de que l’objectivitat pura, es impossible, doncs
tothom –fins i tot aquells que pretenen ser científics i molt objectius- veu el
món conforme al color de les ulleres que fa servir per a mirar-l’ho. Una vella
amiga, científica –biòloga-, em comentava que havia deixat l’experimentació de
laboratori, en adonar-se de que amb la seva ment, amb els seus afectes –treballava
amb animals-, amb els seus pensaments, idees preconcebudes, certeses adquirides
a priori, etc., condicionava els
resultats dels experiments. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">El debat entre objectivitat i subjectivitat
ve de molt lluny, i queda fora de l’àmbit d’aquesta entrada, deixo els lectors
al seu propi criteri.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Sigui com sigui, per raons diverses, fins
avui, amb l’excepció d’aquelles entrades literàries, contes... he evitat parlar
d’experiències personals, o almenys de no condicionar l’opinió dels lectors – o
no massa-, amb detalls determinats per les meves pròpies ulleres.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">En aquest cas, faré una excepció.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Avui, vull parlar-vos d’una experiència
viscuda fa cinc anys, amb motiu del nostre viatge al Perú. He deixat passar
conscientment tot aquest temps, perquè em calia pair-la, documentar-me, posar-la en el seu context,
per quan arribés el moment, poder transmetre-la amb un mínim (o un màxim) de
rigor. No sé quin qualificatiu s’adapta millor al que us vull explicar:
sobrenatural, paranormal, anormal, esotèrica, mística, extraordinària, aixó
també us ho deixo a la vostre consideració, després de llegir aquestes línies.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">No vull amagar-vos que al llarg de la vida,
he viscut d’altres experiències del mateix estil, fins i tot, d’una magnitud
igual o superior: en determinats monuments megalítics, en algun bosc antic, </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge_nyftjU4igdJVI6Wtp64sNUru0RRkQM5XXmFWFmTDi5JomHvSGchrq_nqRY5xoWKkYOp5jkJRoZ7I3Lw3AqiMEHSe199VeF5E3hHCeiKVY8IX8KYPNglD1pfkFEXUgd2w2l7JA/w189-h200-no/Perfil+1.jpg" width="378" /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">en
alguna ermita perduda, a l’interior de la piràmide de Keops, </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihTfTBfz4A63T7Fl9WwytYHOxGor7QvfCWIdwUD2L6QjxKcxQjnmxB4x9oLIh7xAT0Bp-lti9D3g8M-1oJJ6f5ehZf5sJ1aaLwJ_RCvdB2gRmIz4WTl-uovGKxOkPD8Ay26ql-/s1600/sarcofago.jpg" width="400" /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">experimentant amb
plantes de poder... potser algun dia, hauré d’obrir el calaix dels records i
oferir-vos una part més àmplia del seu contingut, ajudant des de la meva
modesta experiència, a aixecar el vel d’Isis...<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Quant als cinquanta i pico d’anys, et
planteges la possibilitat de fer un viatge al Perú, pensant que molt
probablement sigui una última i única possibilitat, vols veure-ho tot: la costa
de nord a sud, el desert d’Atacama, Ica, Titicaca, l’Amazones, Nazca, Machu
Pichu... però es clar!, no som els Rockefeller, ni tenim tots els diners, ni
tot el temps necessaris. No em queixaré, deu ni do el que vàrem veure, però van
quedar coses en el sarró: Chavín de Huantar, al Nord de Lima i molt
especialment, Tihuanaco a Bolívia, tocant el llac Titicaca, entre les més
significatives. Tant en un cas, com en l’altre, van ser problemes de temps,
connexions, en fi d’estructura, amb més temps i mes calers... Qui sap! A
Bolívia, al nord de l’Argentina i de Xile... m’agradaria anar-hi.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Alguns aspectes d’aquest viatge van quedar ja
recollits aquí:<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terradesomnis.blogspot.com.es/2011/10/en-el-viatge-que-alestiu-del-2010-varem.html">http://terradesomnis.blogspot.com.es/2011/10/en-el-viatge-que-alestiu-del-2010-varem.html</a><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2010/08/els-altres-fills-de-la-mare-terra.html">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2010/08/els-altres-fills-de-la-mare-terra.html</a><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><u><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/09/el-tawaismo-una-espiritualidad-andino.html<o:p></o:p></span></span></u></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">i més poèticament:<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2011/05/un-pequeno-milagro-en-la-amazonia.html">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2011/05/un-pequeno-milagro-en-la-amazonia.html</a><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Ens trobàvem a Puno, a la vora del Llac
Titicaca, frontera entre Perú i Bolivia, a l’altiplà a uns 4.000 metres
d’alçada. Jo ja sabia que en aquest Llac i les seves rodalies, s’hi troba un
encreuament molt important de les línies Ley, podeu informar-vos aquí:<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/10/el-projecte-drac-dpt-una-aproximacio.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/10/el-projecte-drac-dpt-una-aproximacio.html</a><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">que defineixen alló que alguns anomenen el
segón chakra del planeta Terra, el chakra de les energies sexuals. També que
des de temps immemorials, aquesta zona és caracteritza per l’abundància
d’observacions de fenòmens ovni (?), </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFk33tnQWRUPNU-0jg3AekSwfddqjaBGllhJ-zSnSR99AQovm-05aEfNT1VMlIQUCgS4AUvA7XRFimFPtDmF-Sp25jnNUkrIHpn6-Gl-xRPMBuvFtwQSr-0z-2W72jmStwyqhQQ/s1600/TITICACAOVNIS.jpg" width="400" /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">de suposades visions o viatges al passat, tunnels
d’una banda a l’altre dels Andes, ciutats submergides o amagades, gegants,
nans, extraterrestres, i tot un seguit de fenòmens semblants. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Amb el meu moderat escepticisme, dubtava de
tot, però alhora –com acostumo a fer- tractava de tenir la ment el més oberta i
centrada. En les condicions naturals de l’altiplà a més de 4.000 metres
d’alçada, amb la manca d’oxigen, si bé els moviments, els esforços físics, son
molt cansats, des del punt de l’atenció i concentració, tot sembla molt més
fàcil, la respiració es fa més conscient i t’ajuda a ser-hi més present.
D’altra banda, com a turista en un lloc on creus que serà molt difícil de
tornar-hi mai més, t’obres a tot el que t’envolta amb més intensitat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">El plà del dia, era anar a navegar pel Llac,
l’illa de Taquile, el poblat dels Uros. Abans però, fariem una petita excursió
pels voltants: Chucuito –templo de la fertilidad-, </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXo1TMKnbA0hhyLMZ3N59CxcJuiXv_HIMmSjKM045h1QvhQL5uQPH1Bq0kvtvXCSx0VexiuYSfuAO-NaylkoBAwjw_RstJPL-m3jTUJb5tZ1gs2J4bIF9Pp1vD_Gag4SSTm1npsw/s1600/Imagen1.1.jpg" width="400" /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Cutumbo, on faríem una breu
aturada per a fer les fotos de rigor</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCVvfERxKTey5cZcz6pFrgJpIoJOoTpReLdjppWxxv5aSnJ8tNIfmf8cKxeYRbP5DCwhpyDbclURlwGEZQESNeSMFjUAf5pTdOchZnd3-rELR89heQsjI8m7haXOeocVxgzuq1w/s1600/cutimbo-3.jpg" width="400" /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">, i després, Sillustani. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">De Chucuito, m’havia informat, doncs els temes
dels antics cultes a la fecunditat i fertilitat, són uns dels que més
m’interessen, per contra, de la cultura Qolla, només tenia una idea molt
superficial i sempre en relació a l’Imperi Inca que els acabaria absorbint. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">De Sillustani, sabia sí que era una
necròpolis Qolla i Inca, però no tenia ni idea. No havia llegit res mai. No en
sabia res. Així que anava totalment buit d’idees preconcebudes sobre el que
trobaria. <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Veiem una descripció arqueològica:<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sillustani és una enigmàtica necròpolis
construïda sobre un misteriós i singular paisatge natural.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La seva visió impacta al visitant que té la sensibilitat de percebre tot
allò que escapa a l'experiència quotidiana.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El lloc assembla una petita península envoltada per una llacuna d'aigües
blaves i cristal·lines anomenada Umayo.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Està tan perfectament harmonitzat tot l'entorn que sens dubte és un lloc
fora del comú.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els que ho van planejar i van construir
sabien que des d'allà era possible contactar amb el Hanan Pacha (cel).</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Així de increïble !!!</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiImlPDCoJciCvZb54nBM0HkB6jhWE0bGflcSMkqHeRlkP52jCd4CacHm5FIGo_hFAS41myy0CmRRkteJqjIAmF4dmMI8aWirVh51nt7jvQmxE11GsaQeBrw3RYibJ1BA3rVozSQg/s1600/lago-umayo_1.jpg" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhe2IGGnT_7MEjSAoKz3dETYGAcuGj1qVynMC49-vM9hGz9QefXrRis38M0IaQ1Czb-Uqi7jMNpZiU2Sa6BVOotCbqOVYpwVii09J5eZ7x-1CN6e6Tk8547ymDphDxVorkfCUig/s1600/Imagen1.jpg" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons els estudiosos va pertànyer al poble
Qolla i posteriorment va ser influenciat per l'Estat Inka durant la seva
expansió en temps de Pachakuteq i Tupaq Yupanki, entre els segles XII i XIV.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Es trob</span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">a a menys d'una hora de viatge des de la
ciutat de Puno en direcció SO i se situa dins de la jurisdicció del districte
de Hatunqolla.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimfQTwuOd-YkisIkvNdpxSI5BkQelaBa1CF27G3hje-_0xddlVCWYeQrVgSIRwTj-ra8sXwmTT1AoTXeYIsfO-ELRz2d8gU6B9-586pq9LiyCsebFyrWlLOitSo0tLodlCoUIrOg/s1600/Sillustani,+Peru-18.JPG" width="337" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sillustani és un grup nombrós de tombes (anomenades
chullpas, també Tchulpas) o més ben dit, les restes del que alguna vegada van
ser;</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">perquè ara llueixen només com closques de
fruites consumides per la voracitat de famolencs "huaqueros" -lladres
de tombes- i de tota mena de insensibles lladres que van saquejar el patrimoni
històric del país –com a tot arreu, es
clar!- per aconseguir una fortuna fàcil.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Feliçment ara aquesta necròpolis s'està
recuperant i posada en valor per l'INC (ara, Ministeri de Cultura).</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBagjkyTT6REGIV2JTHWChOS7k7d6vBrw4fTQKu3VBni40GjyXrHhlfDC4xzKQUwBv7a-XrOgPSij-9SjIwRxDPCOhZfEiiTpwyMZsxE5-Nuj26LyzNtkIS5IciV9NNASDUVeOxg/s1600/Imagen14.jpg" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKqCdg5U5VBCVAYrpr_5sTBoRLRW5Z1aP6eto1m968axDNYknPipv9WEJZAn-v7UWjx55i4jivB_gr2g0yb8DuVMJFiWJkCoQSEDDxBztBSbc2orBzosmKhy9sSTVYQhY6-mA_uw/s1600/images+(4).jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Chullpa reconstruida</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les chullpas són immensos monuments
cilíndrics fets de pedra que arriben fins a 12 metres d'altura;</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">alguns de factura tan fina (període Inka) que constitueixen meravelloses
obres d'art i d’altres més rústiques fetes de pedra menuda i argamassa (període
Qolla).</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Semblen "qeros"</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">(Gots cerimonials) gegantins </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWObh5Wd8WyRIPgLCax3FKAADHG_01Xn87Ab6myyXqfevOgt5-wqf_E5VxUmtfNPzIrrk6ddXuKFr7LBhfgOvI7sY6usD53TYjMkqL9lUIMFghOQua8ZUEClFGpg4AmQ2poEDLCA/s1600/002Tocapu.jpg" width="304" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">amb petites portes d'accés ubicades a la part
inferior del monument i amb orientació a la sortida del sol –l’est-.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcdahX1ANelSDl9etuwhh5s5yb9zY8poALnVG1kmEWg3KiwP-hDo8fugaHSo5JZUIfMWPif5dwhHOZB8fCYhrptzk3iy5rSLZfdbf6L_1ZgpcY8r-SXePcfrDZc-bowYG6RwrG_g/s1600/sillustani_chulpas.jpg" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alguns posseeixen peces lítiques amb animals gravats, significant potser, vincles
totèmics amb algun déu familiar o comunal.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiBgxYhZSPqMxb7ua5RJJu4pZX1kkYJfDmZVQJOjQvgO9cr1zAa307G-W0wXBkcdiQJTQ-NI2ZhZq8CRVCRDkG-CH4kFDnp1V_b_rEACLIPHRTmHfVMTzAeDmQAGL1P4Qs8cCSVw/s1600/Imagen5.jpg" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9F4prKzWQjHE4UBVM5iUR75hp6Bpmlkxfgkyf7bQSveRs96Sf7lpnZwAR4UvB58qziYpANh3Zk_0-pgrWZSQwNiynuUhqmD6R7wL8aKaOs2nX8BYRawm7y71wZ_E4Ubd1_vt9yA/s1600/Cutimbo.JPG" width="400" /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">També es pot apreciar algunes chullpas de forma quadrada </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dS4QVmZhbOnmO5Qwn9I-ICiapH0G2SnQxhucdc5ALMQoDoMPBamZ213nm1xSmjC9N1n4CxFyvFXBRgePEro6P9aZwTV1cw_Ro-75Q3l_Nok7Gmp9uoLoR2tj3BL2Pl4HwE9Iqg/s1600/chullpa-mayor+cutimbo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7dS4QVmZhbOnmO5Qwn9I-ICiapH0G2SnQxhucdc5ALMQoDoMPBamZ213nm1xSmjC9N1n4CxFyvFXBRgePEro6P9aZwTV1cw_Ro-75Q3l_Nok7Gmp9uoLoR2tj3BL2Pl4HwE9Iqg/s1600/chullpa-mayor+cutimbo.jpg" height="227" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Com aquesta de Cutimbo</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiaQt2uNYpwvAe3onKOe8Q1kScHc6HV0niJ3Yt1WcKUQxU5mtWREIz9jxJNp5N9nf8TkY8wvcsW_6zImCuPHkq_E9MiZTNgCVUO8Urf9kbGy4W9yQ3snL2Cco8W2oxHElcMWZD7A/s1600/reconstrucci%C3%B3n+de+una+Tchullpa+cuadradario-lauca2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiaQt2uNYpwvAe3onKOe8Q1kScHc6HV0niJ3Yt1WcKUQxU5mtWREIz9jxJNp5N9nf8TkY8wvcsW_6zImCuPHkq_E9MiZTNgCVUO8Urf9kbGy4W9yQ3snL2Cco8W2oxHElcMWZD7A/s1600/reconstrucci%C3%B3n+de+una+Tchullpa+cuadradario-lauca2.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Chullpa quadrada reconstruida</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">i més d'una es va
quedar en procés de construcció.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La forma de qero, pres com a icona andina, potser estigui relacionat amb el
ritual de libacions de begudes, tan propies en els costums ancestrals.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">També és important esmentar que la forma
semblant a la d'un con invertit o de cilindre expandit per la part superior i
recoberts d’una cúpula, es deu al clima extrem de la zona on el meteorisme és
tan poderós, que l'única manera d'alleujar la tremenda fricció dels elements,
és fent construccions amb aquest disseny.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es nota en la majoria de les pedres els efectes extrems del vent, la pluja,
el sol i les diferències tan accentuades en la temperatura durant el dia que la
seva acumulació en centenars d'anys ha deixat empremtes inevitables d'un gran
desgast.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha chullpas de totes les mides i disposades,
aparentment, en desordre.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">No obstant això, una
mirada més atenta ens va portar a "ordenar el caos". Moltes d'elles
mostren aspectes arqueoastronòmics que mereixen ser destacats.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El lloc, com vam poder comprovar, té un
magnetisme molt accentuat i cada Chullpa o pedra massiva es comporta com un
imant natural que distorsiona i "embogeix" a les brúixoles.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Algú ens </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">va dir que en certes èpoques de l'any, les
bateries de les càmeres fotogràfiques es descarreguen misteriosament.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Vàrem poder </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">determinar que hi ha parells, o fins i tot
grups de chullpas que alineades apunten amb precisió al ORTO (sortida) o al
OCAS (posada) del Sol en els Solsticis i en els equinoccis.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">També hi ha alineaments que assenyalen al Nord o al Sud, respectivament;</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">i d’altres que s'assenyalen en dates assenyalades al Sol en el seu Zenit o
al Sol Nadir.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una pregunta intrigant sorgeix de seguida:
Per què van fer alineaments astronòmics en una necròpolis?</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui dia ja és fàcil respondre a aquesta pregunta ja que els estudis
realitzats arreu del món ens brinden dades interessants;</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">així, intentarem una explicació: Els difunts de la classe noble o dirigent,
que gaudien de grans privilegis, tenien una destinació preferencial en el més
enllà, després de la seva mort.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les seves ànimes o
esperits anirien a reunir-se amb les seves deïtats i la millor manera de fer-ho
serien en les dates astronòmiques més importants de l'any;</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">és a dir, en els Solsticis o Equinoccis.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per allà accedirien a la seva trobada amb el Sol, el gran déu andí.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">No en va cada Chullpa té la seva porta cerimonial orientada cap on surt el
Sol jove, renovat i infon la vida al planeta en cada dia de l'any.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tota una lliçó de cosmologia andina !!!</span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Veritablement, el misteri de Sillustani continua però convida a seguir investigant.</span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate"><span lang="CA">ASPECTE GEOGRÀFIC:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"> </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f2A8Y4CyvFfozNhaAHoLIGC8eTqZ6b12ZA1bH68SpIfb723Ur0PiwU5IWwwh5TbPTVQNEbF4q2YSceLhknSqhXsXuP-DCL_xCoLT_dCyXcLlbM2Fq3gnI7rTQNdAH7AEyKyxBw/s1600/Localizaci%C3%B3n_de_Sillustani.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f2A8Y4CyvFfozNhaAHoLIGC8eTqZ6b12ZA1bH68SpIfb723Ur0PiwU5IWwwh5TbPTVQNEbF4q2YSceLhknSqhXsXuP-DCL_xCoLT_dCyXcLlbM2Fq3gnI7rTQNdAH7AEyKyxBw/s1600/Localizaci%C3%B3n_de_Sillustani.JPG" height="320" width="320" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate">El Complex Arqueològic de Sillustani està situat al nord-oest de la ciutat de Puno, per arribar a Sillustani es va cap al nord en direcció a Juliaca, passant pel districte el Paucarcolla el qual es troba al quilòmetre 12, després es continua fins arribar al quilòmetre 20 en el qual hi ha un desviament en direcció esquerra, seguint la trajectòria pel desviament es poden observar camps de cultiu, aproximadament a 15 minuts del desviament s'arriba al districte de Hatunkolla, se segueix la trajectòria passant pel museu de lloc i altres instal·lacions de servei fins arribar al Complex Arqueològic de Sillustani situat a uns 34 quilòmetres de la ciutat de Puno i una duració del viatge total de 45 minuts.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">A prop de Sillustani, per un desviament cap a la dreta, està Potes on hi ha un conjunt de Chullpas, torres o edificacions de pedra on es dipositaven els difunts, construïts pels Kollas, des d'abans i durant l'ocupació inka.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">UBICACIÓN:</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span><span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">El Complex Arqueològic de Sillustani està situat entre els paral·lels 15 ° 41'30 '' i 15 ° 46'30 '' de latitud sud i entre els meridians 70 ° 13'y 70 ° 08 'de longitud oest del meridià de Greenwich.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">CLIMA:</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate">El clima com a tot l'altiplà és temperat pels matins i fred per les nits amb fortes gelades en els mesos de maig i juny, amb vents en els mesos de juliol i agost;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">plujós en els mesos de gener, febrer i març;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">la temperatura mitjana de Sillustani és de 12ºC</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">ALTURA:</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Està a una alçada mitjana de 3,910 msnm i l'altitud màxima és de 3,920 msnm</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;">AREA SUPERFICIAL: </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;">L'àrea superficial de Sillustani és de 62 hectàrees aproximadamente.</span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;">TOPOGRAFIA: </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj_y3glXAO3Es9Ph-0JUKOG8cUPJX3pnwMtZXVxez8hKZx38FOqPzwMCqGGdQQLBD_XTnoMoaQ6fFnXtoM9Srb17OE2XLV8EGYY5QKHW1Ookksr9qlyiTpyZkG1If1Ql9yLyslHQ/s1600/Imagen1111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj_y3glXAO3Es9Ph-0JUKOG8cUPJX3pnwMtZXVxez8hKZx38FOqPzwMCqGGdQQLBD_XTnoMoaQ6fFnXtoM9Srb17OE2XLV8EGYY5QKHW1Ookksr9qlyiTpyZkG1If1Ql9yLyslHQ/s1600/Imagen1111.jpg" height="221" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sillustani, topogràficament, és una península estesa sobre la llacuna de Umayo.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El seu sòl és irregular i poc accidentat, d'elevada inclinació a mes de 100 metres des de la vora de la llacuna de Umayo. Por el sector est i nord és poc accidentat presenta un vessant zigzaguejant, amb ondulacions i promontoris on existeixen evidències de</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">andenerías (terrasses ).</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En canvi, el sector oest, és completament accidentat, costerut, i la part superior del cim envoltat de penya-segats molt elevats i força inaccessibles.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate">La part superior de Sillustani presenta una esplanada allargada, amb lleugera inclinació;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">en ella, s'observa l'aflorament de la roca andesita i sobre la qual esta situada la gran necròpoli de Sillustani.</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">HIDROGRAFIA:</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate">LLACUNA DE Umayo</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">El nom de Umayo prové de dues veus quechuas les que són: UMA = cap i MAIG = riu, unint aquestes dues paraules el seu significat seria cap de riu i aquest nom se li atribueix per que per les seves vessants passa el riu Illpa.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Un altre dels orígens d'aquesta llacuna se li atribueix a l'era quaternària a causa del desglaç de la serralada occidental dels Andes i així es va formar aquesta llacuna.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span><span class="notranslate"></span></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">La llacuna de Umayo té una extensió de 7 km de llarg i 6 km d'ample tenint una profunditat variable arribant fins als 25m.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">com a màxim, en aquesta llacuna podem apreciar biodiversitat de flora i fauna entre aus i animals terrestres i la flora tradicional del llac com és la boga i el llachu;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">tenint fauna aquàtica com són els carachis, suches, pejerreyes, truites, etc.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span><span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Al mig d'aquesta llacuna ha una illa del mateix nom que té forma de "S" amb extensions de 1415 de llarg i 1190 d'ample;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">tenint una altura màxima de 3925 msnm.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/2818725.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/2818725.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="background-color: black;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE Sillustani:</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]--><span class="notranslate"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">PERÍODE Preceramic (8000 aC-3000 aC)</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La visió històrica correspon a la primera ocupació de
l'àrea de Sillustani pels homes nòmades aproximadament el 8000 aC;</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">els que només
sabien usar eines de pedra, vivint en coves cavernes i en llocs d'abric dels
turons rocosos com el de Chingarani, Conavire, Cavana, Pomasi, Quejata, etc.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">PERÍODE FORMATIU (200 aC-1200 dC)</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Correspon des de la formació de petits llogarets fins
al sorgiment de l’ urbanisme.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">És el període de la influència de les cultures preincaica de
Pukara i Tiwanacu.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span><span class="notranslate"></span></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">CULTURA Pukará (200 aC-800 aC)</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Ubicada al districte del mateix nom, on va tenir el seu
centre d'irradiació cultural, tenint com a antecedents a les cultures de Qaluyo
i Chiripa.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Es caracteritza per les seves grans construccions a
manera de piràmides que van integrar la gran ciutat prehispànica, on s'aixequen
esculturals monuments lítics, esteles i també va destacar la terrisseria molt
original en aquesta part del Perú.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Aquesta cultura va influenciar sobre Sillustani, les
evidències estan localitzades en el sector est de Sillustani consistents en
enterraments soterrats.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Així mateix, aquesta cultura va desenvolupar l'agricultura en
andenerías (terrases) i waru warus;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">la ramaderia, pasturatge, Tèxtil, alfareria, metal·lúrgia,
etc.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/Zonnepoort_tiwanaku.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/Zonnepoort_tiwanaku.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">CULTURA Tiwanacu (800 dC-1200 dC)</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Aquesta cultura fa la seva influència en Sillustani, en
el seu període d'expansió imperial per acció militar associada a creences
religioses.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">La evidències culturals deixades per la cultura
Tiwanacu consisteixen en ceràmica, gots, cantis amb representacions de
caps de felins, auquénids, aus, rostres humans, etc.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">DESENVOLUPAMENT REGIONAL (1200 dC-1450 dC)</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">A la subregió de Puno, a la decadència Tiwanacu, van
sorgir dos grans cultures de Desenvolupament Regional Kolla i Lupaca la primera
desenvolupada en el nord de la ciutat de Puno i la segona al sud de la mateixa
ciutat.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Per al millor coneixement de la seva ubicació en l’àrea
corresponent, només ens ocuparem de la cultura Kolla.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii19naIqMjPOn5ulIJ4cM6RIbL4Cj-chvkT3YAnCJ6h_TU6_S3Wyhh7slPFxLxtv0G6l-G1UGd9IgdMOcJ1doyQq950S_rfsWLtjcreRHtqeBOLqnWnuRcRONk0wD1trRTLc7how/s1600/Imagen16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii19naIqMjPOn5ulIJ4cM6RIbL4Cj-chvkT3YAnCJ6h_TU6_S3Wyhh7slPFxLxtv0G6l-G1UGd9IgdMOcJ1doyQq950S_rfsWLtjcreRHtqeBOLqnWnuRcRONk0wD1trRTLc7how/s1600/Imagen16.jpg" height="265" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'estat regional Kolla, amb la seva capital Hatunkolla
va florir entre el 1200 i 1450 després de Crist projectant fins al riu Ramis,
Lampa i Ayaviri, traspassant així mateix la serralada oriental dels Andes.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A aquesta
cultura corresponen les construccions de chullpas rustiques de forma circular,
construïdes amb còdols, lloses i en alguna, mesura treballades.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">PERÍODE INCA (1450 dC-1533 dC)</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">És el període d'ocupació inka sobre Sillustani pels governants
com Wiracocha, Pachacutec, </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdblkn0oX6tmosWoF70bQtjB2NLxpU1VNqT0ad-w-dGy1tdOKsImLGqA3BSa9Kdam1eB2IgJao9YQXAzeVly66Z6EjX2WOvAG3oGpXLGTQtXB4DvoktTjeWqd1Xia79CaT-XyFkQ/s1600/3536910_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdblkn0oX6tmosWoF70bQtjB2NLxpU1VNqT0ad-w-dGy1tdOKsImLGqA3BSa9Kdam1eB2IgJao9YQXAzeVly66Z6EjX2WOvAG3oGpXLGTQtXB4DvoktTjeWqd1Xia79CaT-XyFkQ/s1600/3536910_249px.jpg" height="400" width="300" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tupac Inca Yupanqui, etc., que després d'una llarga
lluita van trenar diplomàticament aliances que van permetre la seva penetració
cultural i després es dona el començament d’un procés simbiòtic de culturació
mútua i dinàmica.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A aquesta cultura corresponen les chullpas polides, de
maçoneria concertada i treballada amb patrons arquitectònics Kolla, a això
s'afegeix la terrisseria consistent en l'elaboració de plats, aríbals, etc.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">En l'època
incaica l'economia girava en l'estructura bàsica del pasturatge, agricultura,
comerç, artesania relacionada amb la pràctica religiosa.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfojetYhtoqeLVKGCy9NO9tvHhnd1sHv0xH2L7-RbkgG8l-MeA4LYH5hIQkWWloiHTG0bG735qsE4Oe6biXNjjfaa_iFHBG-YjNKTKe691AZcfkZTospzNWSuOvxvuRqxQ6kja-Q/s1600/hombres-sillustani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfojetYhtoqeLVKGCy9NO9tvHhnd1sHv0xH2L7-RbkgG8l-MeA4LYH5hIQkWWloiHTG0bG735qsE4Oe6biXNjjfaa_iFHBG-YjNKTKe691AZcfkZTospzNWSuOvxvuRqxQ6kja-Q/s1600/hombres-sillustani.jpg" height="296" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'organització
social i política es basa en el Ayllu i el sistema de treball es basava en la
reciprocitat a través de AYNI i la Minka.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">PERÍODE COLONIAL (1533 -1824)</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">Al llarg d’aquest període Sillustani i Hatunkolla van
passar a les pertinences del rei d'Espanya, quedant per tant sota el domini
espanyol.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Al període colonial, es van produint llargs processos
d'aculturació. Els espanyols van
destruir i van substituir Déus, temples, cerimònies, sacerdots i d’altres
símbols religiosos pel simple fet d'haver trobat una religió i una cultura que
no concordava amb la que ells duien. S’ha d’afegir la desmesurada ambició de
trobar or, plata i pedres precioses en tota infraestructura Kolla, raó per la
qual van destruir tota construcció, temple o palau d'aquesta cultura.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">L'evidència és notòria en el mateix poble de
Hatunkolla, on es troba el temple de Sant Andreu d'estil renaixentista amb el
seu atri i cementiri propi de la corona.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">PERÍODE REPUBLICÀ (1824-actualitat)</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span class="notranslate">En aquest període van ocórrer grans fets com que va
estar per aquí Tupac Amaru </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://www.psuv.org.ve/wp-content/uploads/2013/05/tupac-amaru1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.psuv.org.ve/wp-content/uploads/2013/05/tupac-amaru1.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;">en la seva revolució. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;">Actualment se li està donant
un ús turístic.<o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9HEPDKDYpe4NGccFxHpcWOyFve5jMv8RLBHJXSPDAfooHTjruL_oVZ93I7eLqIpmbxLWQsJ3b7x-PFDne1XmRYHzjlAnYkq2CDXNsbZTilWQZHCqG3ftg8gGzxlwGfQrH1s5pg/s1600/10425123_771562502924187_6879586375025203831_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9HEPDKDYpe4NGccFxHpcWOyFve5jMv8RLBHJXSPDAfooHTjruL_oVZ93I7eLqIpmbxLWQsJ3b7x-PFDne1XmRYHzjlAnYkq2CDXNsbZTilWQZHCqG3ftg8gGzxlwGfQrH1s5pg/s1600/10425123_771562502924187_6879586375025203831_n.jpg" height="400" width="173" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una de les chullpas, restaurades coberta amb la bandera nacional del Perú amb motiu dels actes oficials.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]--><span class="notranslate"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">EL SIGNIFICAT DE Chullpa</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segons el pare Ludovico Bertonio prové de la veu aimara
Chullpa que significa enterrament o sàrria on es fiquen als difunts i
sepultura.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">D'altra banda els bolivians li donen un significat
d'una mòmia en posició fetal cobert per un teixit de palla o manera de
canastra.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES TORRES FUNERÀRIES</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Els materials utilitzats van ser la pedra, la tova,
terrossos i argamassa, per a les unions es va utilitzar fang blanc i perquè no
s'ensorri utilitzaven la palla o chilliwa</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">EINES UTILITZADES</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Utilitzaven per al tallat de les pedres martells
elaborats de roca ferruginosa i es diu que les adquirien dels rius, coneixien
sobre aquestes pedres que eren molt consistents , gairebé tant com el metall.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">EXTRACCIÓ DE LA PEDRA</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Les pedreres treballades de Sillustani, ens indiquen
que el tall de pedra es feia a base d'un treball de percussió que incidia en la
pedra fins a uns 50cm.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">De profunditat procedint després a introduir boixets de fusta
per a desprès mullar-los i en glaçar-se a la matinada, permetien el
despreniment de blocs de mida
considerable.</span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Una altra forma era el d'aprofitar la caiguda de grans
blocs de pedra i els traslladaven a
força de braços. Cal tenir present que en aquesta regió no hi ha arbres, per
tant la hipòtesi de fer lliscar grans roques damunt de troncs, era impossible.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span><span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">TRASLLAT DE LES PEDRES</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Les fonts escrites ressalten que els antics peruans
traslladaven els grans blocs de pedra amb força de braç ja que utilitzaven una
quantitat considerable de persones treballant en el trasllat d'aquestes pedres
per a la construcció d'aquests gegants mausoleus.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span><span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">PLANEJAMENT DE CONSTRUCCIÓ</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">El planejament i la construcció dels mausoleus era un
gran i ardu treball, molt especialitzat, tots treballaven en una àrea
determinada existint des d'extractors de la pedra,</span><span class="apple-converted-space"> fins els arquitectes.</span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">PROCEDIMENT I CONSTRUCCIÓ</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span class="notranslate">L'obra començava col·locant la primera filada de pedres
que era el mur de protecció que seria la base que resistiria la resta de la
filades, després seguien les altres filades fins a cobrir les càmeres amb una volta, </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2N8TTSAQPp1dCV_x4hnNlwMNd5P8-TP1VGIgmgdFzoMQpmgbec1DtNn_-F-_wlkgKppKcdZZYSp4ZEXjZf5VKOqrno-CTAd7In3wAdljDw1zg2SCIMR0paNGgXKs5CQOkgf9jw/s1600/torres-funerarias-y-ruinas-en-sillustani-ruinas-prehist%C3%B3ricas-am%C3%A9rica-del-inca-del-sur-de-per%C3%BA-cerca-de-puno-34999201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2N8TTSAQPp1dCV_x4hnNlwMNd5P8-TP1VGIgmgdFzoMQpmgbec1DtNn_-F-_wlkgKppKcdZZYSp4ZEXjZf5VKOqrno-CTAd7In3wAdljDw1zg2SCIMR0paNGgXKs5CQOkgf9jw/s1600/torres-funerarias-y-ruinas-en-sillustani-ruinas-prehist%C3%B3ricas-am%C3%A9rica-del-inca-del-sur-de-per%C3%BA-cerca-de-puno-34999201.jpg" height="293" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">per
col·locar les pedres es posaven rampes i la rampa pujava a mesura que avançava
la mida de la Chullpa.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">TIPUS D'ENTERRAMENT</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">Les conegudes comunment com chullpas que estan ubicades
a la península de Sillustani i llocs limítrofs, com a Qutumbo.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Enterraments semi soterrats</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Són les que estan ubicades a la superfície l'estructura
es troba una a la part interior de la terra i l'altra part en la superfície que
estan delimitades amb pedres lloses.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">SOTERRAMENTS A GRUTES</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estan ubicats en els roquissars protegits, per algunes
pedres rústiques i dretes.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">SOTERRAMENTS SOTERRATS</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Són tombes subterrànies la cavitat funerària aquesta
per sota de la superfície construïdes en forma de pous amb profunditats
variables.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">SOTERRAMENTS en monticles</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">Construïts en petits promontoris, algunes vegades
coberts amb algunes petites pedres i una mica de terra.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="apple-converted-space"></span></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOMtIdWG9_FXdsduJwcV9Uz58fSbKV_4YZ3kbiO7j9ZBm1B3apYvI664I52f4XTJiAi_uv1vWEAcHbU4DD2DJKeb11j1nNOQXZXU5IQw41XJveJiurP-b3kHwaDi-lsS5lp9LXw/s1600/Imagen13.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOMtIdWG9_FXdsduJwcV9Uz58fSbKV_4YZ3kbiO7j9ZBm1B3apYvI664I52f4XTJiAi_uv1vWEAcHbU4DD2DJKeb11j1nNOQXZXU5IQw41XJveJiurP-b3kHwaDi-lsS5lp9LXw/s1600/Imagen13.jpg" height="261" width="400" /></a></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">TECNIQUES
DE MOMIFICACIÓ:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePpahH4O_xgGRJnW47yXeyeb4Al2zsIHQ8DfHsnjOKq-9C9C7RH0bV7x7_7_Sm8wpmB4POeJck6DMjqNtYcmuL1YBlvpjGpXyMaxcCT11nekm0GwjBGG51dKglRBZwjvzge7J4w/s1600/momia-sillustani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePpahH4O_xgGRJnW47yXeyeb4Al2zsIHQ8DfHsnjOKq-9C9C7RH0bV7x7_7_Sm8wpmB4POeJck6DMjqNtYcmuL1YBlvpjGpXyMaxcCT11nekm0GwjBGG51dKglRBZwjvzge7J4w/s1600/momia-sillustani.jpg" height="296" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">En les tècniques de momificació, es procedia
de la següent manera:</span></span><span class="apple-converted-space" style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">a) Al cadàver se li s'extreien les vísceres, així com
les parts de fàcil putrefacció, inclòs li extreien la massa encefàlica.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">b) Es procedia al embalsamen, emprant certes
substàncies químiques i orgàniques com el calç, bàlsam de Tolú, muña i d’altres
ingredients que probablement van ser herbes aromàtiques i greixos fins avui
desconegudes.</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyPqpWmsmkskrwy9cHBbnUr3etiDC1R5PyF9lUb42dyGE4990QV2XKgKp9EmkPom84CaQWgxWKsbkDUcCeFT0yG-n-cjw24IEFWZntWQa8Fv_iDOLNEL5LldM83Tv9cj3B-cWGQ/s1600/VOYAGE-PEROU-3-069.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyPqpWmsmkskrwy9cHBbnUr3etiDC1R5PyF9lUb42dyGE4990QV2XKgKp9EmkPom84CaQWgxWKsbkDUcCeFT0yG-n-cjw24IEFWZntWQa8Fv_iDOLNEL5LldM83Tv9cj3B-cWGQ/s1600/VOYAGE-PEROU-3-069.JPG" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="apple-converted-space" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">c) Es col·locava el mort en posició fetal amb els
membres contrets i ajustats contra el tronc.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">d) En molts casos es col·locaven fines màscares
laminades o d'un altre tipus a la boca, mans, braços, etc.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDafE0y3t85fW1MjxK9mxRHuc4ZUeRP-CquYIgLOPX0bu6bN1NPynNx6cb6h34n2YZAJAHdVctVfyK-FVtttnvEk9RYiS_fpdiOGgIDD7K9ei9o5LTAM9hLTvQIG2J87xrz427mA/s1600/81bARIjg5LL._SX450_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDafE0y3t85fW1MjxK9mxRHuc4ZUeRP-CquYIgLOPX0bu6bN1NPynNx6cb6h34n2YZAJAHdVctVfyK-FVtttnvEk9RYiS_fpdiOGgIDD7K9ei9o5LTAM9hLTvQIG2J87xrz427mA/s1600/81bARIjg5LL._SX450_.jpg" height="271" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">e) Es procedia amb el “enchullpamiento” o embolcall a
manera d’enfardellament a càrrec dels especialistes en la matèria.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<span class="notranslate"></span></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">PROCEDIMENTS EN ELS SOTERRAMENTS</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><span class="notranslate">Els enterraments eren solemnes, més encara si la
persona era notable o important.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">A la mort d'una persona, el dol es produïa immediatament i en
forma contínua per diversos dies, d'acord a la seva posició social.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">El procediment de l'enterrament més comú d'acord amb
els cronistes va ser:</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">a) En general, les cerimònies, plors i cançons a cor
duraven 8 dies.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">b) Els parents, dones i servents es tallaven els
cabells al zero;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">cobrint-se el cos des del cap amb grans mantes.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">c) Els parents i acompanyants es vestien de negre.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">d) Es preparava prou menjar i beguda per als
acompanyants.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">e) El cadàver luxosament arreglat era transportat a
coll;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">sobre una espècie de llitera.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">f) El difunt era acompanyat al compàs de la música
funerària executada al so d'una petita tinya i amb càntics tristos i
malenconiosos.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">g) El difunt rebia cerimònies especials, en el gran
temple obert a Sillustani, per després ser traslladat a la seva última morada.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span>
<span class="notranslate"><div style="text-align: justify;">
<span class="notranslate">h) Es feien sacrificis d'animals inclosos d'humans com
les dones, nens i criats del difunt perquè el servissin a l'altra vida.</span><span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjcBvoEJwHvpvzdXUQMc1wA2b8i3zLZqFcQSSRHtHmHugb5Nf8VhRL7tToicDRXLs2t8H5iwJkEi_QdnmoXnQowxmmSsF8Ch8ssI1z6SLNAVv0vohSfzNnA-4bHAA_-7mSSi46dw/s1600/sillustani-bebe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjcBvoEJwHvpvzdXUQMc1wA2b8i3zLZqFcQSSRHtHmHugb5Nf8VhRL7tToicDRXLs2t8H5iwJkEi_QdnmoXnQowxmmSsF8Ch8ssI1z6SLNAVv0vohSfzNnA-4bHAA_-7mSSi46dw/s1600/sillustani-bebe.jpg" height="275" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Bebe en un enterrament</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">i) El gran sacerdot procedia a espargir la tomba amb
sang portant a terme cerimònies especials.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">j) L'enterrament del difunt, a part de les seves
vestidures, mantells i teixits especials, ho feien amb tota la seva roba
especial i més estimada al costat de les seves joies, </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi23gQl9wJEfH9QkAxOT4xe-yrVxQxzCKAyh2hy3hTdRSPCZwFBv_1JjD1JDQmZtVzU7oTzqmtYAxW8wRaPxn36tCmMBA1yFmfc5BjRsjJTd4hPFGiF__VOJlTz7F_7w8ncy01WoQ/s1600/collar-sillustani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi23gQl9wJEfH9QkAxOT4xe-yrVxQxzCKAyh2hy3hTdRSPCZwFBv_1JjD1JDQmZtVzU7oTzqmtYAxW8wRaPxn36tCmMBA1yFmfc5BjRsjJTd4hPFGiF__VOJlTz7F_7w8ncy01WoQ/s1600/collar-sillustani.jpg" height="296" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;">Part de l'anomenat tresor de Sillustani</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span class="notranslate" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">instruments de treball,
armes, bastant menjar i beguda en vaixelles especials especialment treballades.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">D'altres parts interessants del jaciment:</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<!--[endif]--><span class="notranslate"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Wacakancha:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnE2nv7I3NF2Aj0jycuF3MgBwLD3ysSTWy-R5VsU9coYsweVPkBRgbnh-oe_I7K5ok5SCMeg9j4Ck6KHt_gYhtAYrosEYPxHxdJYEKChU8vl8gb8hbGFZQtwBn6_650NbUHBg-KA/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnE2nv7I3NF2Aj0jycuF3MgBwLD3ysSTWy-R5VsU9coYsweVPkBRgbnh-oe_I7K5ok5SCMeg9j4Ck6KHt_gYhtAYrosEYPxHxdJYEKChU8vl8gb8hbGFZQtwBn6_650NbUHBg-KA/s1600/1.jpg" height="253" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUk6sgPvlKhWQHorcbeVDGOsM14mRW1rZOZHq4huPwosWdP06Xxqss1hi7MEKQi7DB41OvVj4NXPWyu5ezMGqD3AFYIYK3HIEEVGZrG2D6E5pok0U27BMjtqCT04nkuV3PG3CGHw/s1600/Magnetic-Rock-Sillustani-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUk6sgPvlKhWQHorcbeVDGOsM14mRW1rZOZHq4huPwosWdP06Xxqss1hi7MEKQi7DB41OvVj4NXPWyu5ezMGqD3AFYIYK3HIEEVGZrG2D6E5pok0U27BMjtqCT04nkuV3PG3CGHw/s1600/Magnetic-Rock-Sillustani-1.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7ETBQ_C3svU7qcrFpbMmMFWHjFL6sfEp0M-yO18N66OqU7KpBYT03su1vnUJ6ead0qXApRMQA6FITgey9ND-R7Rtlsj-mg9wM9zwB5N2cQ6f9bZD_ZSn1oRPkVdXPVT8yosfGBQ/s1600/Imagen3.0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7ETBQ_C3svU7qcrFpbMmMFWHjFL6sfEp0M-yO18N66OqU7KpBYT03su1vnUJ6ead0qXApRMQA6FITgey9ND-R7Rtlsj-mg9wM9zwB5N2cQ6f9bZD_ZSn1oRPkVdXPVT8yosfGBQ/s1600/Imagen3.0.jpg" height="400" width="282" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">És l'escalinata principal situada en el sector
Sillustani inca, té aproximadament una mesura de 147 metres, amb una pedra
situada a la part superior la qual té petroglifs en forma espiral o d'un
caragol.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'escalinata de Wacakancha esta flanquejada per restes d'una
muralla de pedra que protegia el lloc.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Als costats de l'escalinata podem trobar terrasses
utilitzades per a la tasca agrícola, a la part superior de l'escalinata es poden
albirar tres chullpas de construcció rústica.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">L'escalinata té com a funció la comunicació i ascens
cap a l'esplanada.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">L'escalinata anomenada en llengua aimara Patapata.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">El 1971 Arturo
Ruiz realitza treballs de descombregat i neteja el sector, descobrint part de
l'escalinata.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">D'altres tipus d'enterraments</span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Torres
Funeràries Rústiques:</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate">Possiblement edificades o construïdes en l'època kolla,
aquestes chullpas són elaborades amb pedra pedres planes i unides amb terra i /
o argila, tenen una forma circular o de con invertit o falsa volta, actualment
semi conservades i en estat natural.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">La porta com a totes les chullpas amb direcció a l'est, els
costats de la porta es denominen brancals i la pedra situada a la part superior
denominada dentell.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Les chullpas rústiques restaurades no tenen argila per a la
unió només s'observa pedres col·locades una sobre l'altra sense cap unió.</span><span class="apple-converted-space"> </span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref2"></a><span class="notranslate"> Reprenent el camí
cap al nord s'accedeix a un conjunt de chullpas circulars, pertanyents al
sector Qaracachi, les quals estan sobre un promontori.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Són d'època kolla,
construïdes amb pedres rústiques, fang i argila.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">A la immediatesa
hi ha nombrosos enterraments i llocs d'ofrenes que estan protegits amb pedres
al seu interior ".</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Torres Funeràries
Blanques:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWYALYx9IHuSWKWMXpjTg83ms3X21DfIfA90zPtIi-9eWSxx-0izcsbfFe1MCNgxDnXv-fF3bUNeaVGXR18-DZVEaPzEJGy_4Yt55gCiNUmeK1H7zPpHuMOgOPS-YylS7gpV6Jww/s1600/Sillustani+05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWYALYx9IHuSWKWMXpjTg83ms3X21DfIfA90zPtIi-9eWSxx-0izcsbfFe1MCNgxDnXv-fF3bUNeaVGXR18-DZVEaPzEJGy_4Yt55gCiNUmeK1H7zPpHuMOgOPS-YylS7gpV6Jww/s1600/Sillustani+05.jpg" height="400" width="266" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvHbsxdSEnhp6bAqQZcDfMFt2vVO0JJ7gdlYN_iTgX9nHn5D70jnjjbEm1FJrbYon3_gKio0drxsDR_trgOjpulJkxh8-MIppci8RYoNxs3MvldN4jYA-cAcUFfRHB-xo0NPkIyw/s1600/95977858.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvHbsxdSEnhp6bAqQZcDfMFt2vVO0JJ7gdlYN_iTgX9nHn5D70jnjjbEm1FJrbYon3_gKio0drxsDR_trgOjpulJkxh8-MIppci8RYoNxs3MvldN4jYA-cAcUFfRHB-xo0NPkIyw/s1600/95977858.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Torre blanca restaurada</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Conegudes també com Yurac Ayawasi que significa la casa
blanca del mort, situades cap al nord-oest de la península de Sillustani.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Perquè torres
funeràries blanques?</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Perquè aquestes chullpas tenen la particularitat d'estar
revestides amb argila blanca i palla, actualment amb buits a causa del picot.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes
chullpas construïdes possiblement en l'època inka, ja que compten amb pedres
tallades a la base i la primera filera;</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">alhora una de
les chullpas blanques disposa d'una plataforma amb petroglifs de figura no ben
definida encara que possiblement es van usar per ritus cerimonials.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">"En una
d'elles es va trobar el cadàver d'un personatge important i de 14 persones
entre homes i dones, que haurien estat sacrifica 2 per acompanyar el seu
senyor", "conegut com YURAC AYAWASI es denomina així per destacar
justament per la blancor de les seves paraments exteriors ".</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref3"></a> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Torre Funerària
ciclòpia Quadrada:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqzqYwxj4f5uZqrhkPQIAuoq_6nIQMgMmzaouPNV6BOkuLtnLKohyphenhyphen_JmCyUWvLd9udXXcaNdOMOxzUJDwWxTZekD95oGIkCdAlQz1WZjT2joNdyBzkstmIyTPvjXw4bXy2Spxbw/s1600/40808604.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqzqYwxj4f5uZqrhkPQIAuoq_6nIQMgMmzaouPNV6BOkuLtnLKohyphenhyphen_JmCyUWvLd9udXXcaNdOMOxzUJDwWxTZekD95oGIkCdAlQz1WZjT2joNdyBzkstmIyTPvjXw4bXy2Spxbw/s1600/40808604.jpg" height="225" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Chullpa edificada en època inka pel perfecte tallat de
la pedra al lloc Ayawasi </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Chullpa amb planta quadrangular.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La porta
orientada cap a l'est.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La particularitat d'aquesta Chullpa a part de la seva forma
són els enormes blocs de pedra utilitzats i també es pot trobar un bloc de
pedra amb dotze angles.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta Chullpa té 8 blocs de pedres frontals, quatre dalt i
quatre baix;</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">les quatre de dalt tenen protuberàncies o tetons.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Té una
superfície convexa o plana, la façana o parament monumental unides amb gran
perfecció i aquesta té una mena de fonament.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span class="notranslate" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al voltant de
la Chullpa es troba una gran quantitat de pedres cansades, blocs semi
treballats aproximadament 40, el que denota la interrupció de l'activitat.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Torre Funerària monumental el
Llangardaix:</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGQzdvDMnAtAeuO2ACf1MkVn4TutNKcRFrBv5BgQhdmL7890P6n5-NYSLIOYnNlvkN8byiN4-4L4IDY09McVGXo3I7uZC6Tn3am-18lMmvHNs85BNM7Xf2w5PZkNwaglSX9aR1HA/s1600/Imagen12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGQzdvDMnAtAeuO2ACf1MkVn4TutNKcRFrBv5BgQhdmL7890P6n5-NYSLIOYnNlvkN8byiN4-4L4IDY09McVGXo3I7uZC6Tn3am-18lMmvHNs85BNM7Xf2w5PZkNwaglSX9aR1HA/s1600/Imagen12.jpg" height="400" width="263" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Chullpas de secció circular amb 6.50 m de diàmetre a la base i 7.20 m a la
cornisa i una alçada total de 12.20 m.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta
Chullpa es divideix en tres parts el primer cos, la cornisa, el segon cos i la
cúpula.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a la seva construcció
van utilitzar pedra volcànica i pedra andesita.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La porta situada cap a l'est.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la sisena filera presenta una
figura en forma de llangardaix que possiblement va ser el protector de la
Chullpa, la seva càmera inferior és de pedres irregulars unides amb fang.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a aquesta construcció les pedres
tallades eren buides en les seves parts laterals de manera que en ajuntar
quedés una cavitat la qual era emplenada amb argila.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Actualment deteriorada a causa
d'ensorrament d'una part de la cambra funerària, deteriorada pel temps.</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Denominada torre del llangardaix, per que en ella hi ha una sargantana tallada en
alt relleu.<span class="apple-converted-space"> </span>Aquest animal simbolitza el lloc del silenci, tranquil·litat, meditació, ja que representa al
déu tutelar que vigila la tomba, obeint el seu culte a l'esperit dels morts.<span class="apple-converted-space"> </span>És també una tomba funerària per
personatges molt importants de la classe social alta.<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEs1bpXkaLcFnNDZdvD4ovqiBQbw7__6oMS8LIKsxooz-FQ4NpHuTBpLW2n_rDQY-RV7NxxQJSdrIuHGJlN0UukyF1uAwhB8XPM35eMcMVCkDwG4egnmNt5Mno8QwCGnrqkfZlEA/s1600/Imagen3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEs1bpXkaLcFnNDZdvD4ovqiBQbw7__6oMS8LIKsxooz-FQ4NpHuTBpLW2n_rDQY-RV7NxxQJSdrIuHGJlN0UukyF1uAwhB8XPM35eMcMVCkDwG4egnmNt5Mno8QwCGnrqkfZlEA/s1600/Imagen3.jpg" height="265" width="400" /></span></a><span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al parament exterior és digne admirar una tècnica diferent a les altres
chullpas que per mantenir el seu hermetisme i seguretat, s'han tallat buits
semiesfèrics en un extrem de les pedres on anava la argamassa per després ser
unides perfectament sense deixar cap espaiós malgrat l'existència d'alguns
pegats lítics a les cantonades ocasionats possiblement durant el transport això
s'afegeix la petita entrada que dóna a la cambra sepulcral de la Chullpa el
parament és de pedra treballada d e6.00 m.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">de
profunditat sense nínxol i el seu espai és fosc.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L es mòmies possiblement es
col·locaven en petits altars, el seu pis i troba remogut en canvi, al costat
oest de la Chullpa aquesta semi destruït i s'observen pedres amuntegades i
assegurades amb ciment que corresponen a temps actuals.</span><span class="apple-converted-space" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Bajoca Cerimonial:</span><span class="apple-converted-space" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="color: orange;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">Conegut també com a recipient cerimonial lítica , de forma quadrada i llaurada
que té un orifici possiblement usat per ritus cerimonials de fertilitat, també
coneguda com la pedra de les ofrenes.<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsaydiAqCVIQbCwJ3cw3H5PKphU2_Xy0Bk7NWaiaGVgQgmMBQ0MvSlPDE7oGJ-NHDzo5mZGFa1Nm1Qd2F2aO2i3GTCFRrB1M1kMS8lqs_bDcqzVapCYzbwc2h59eARHCB1iuTTdQ/s1600/can-stock-photo_csp16675652.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsaydiAqCVIQbCwJ3cw3H5PKphU2_Xy0Bk7NWaiaGVgQgmMBQ0MvSlPDE7oGJ-NHDzo5mZGFa1Nm1Qd2F2aO2i3GTCFRrB1M1kMS8lqs_bDcqzVapCYzbwc2h59eARHCB1iuTTdQ/s1600/can-stock-photo_csp16675652.jpg" height="283" width="400" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Coneguda paca cerimonial, de forma quadrada llaurada amb certa tècnica i
mestratge en pedra d'aspecte porós d'andesita, recipient que un dels seus les
dues a la part inferior i central, presenta un forat a manera de desguàs.<span class="apple-converted-space"> </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="CA"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Aquest recipient cerimonial consta de dues parts:<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1-.recipiente o tassa<span class="apple-converted-space"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
2.-base o pedestal<span class="apple-converted-space"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
la funció d'aquest recipient va ser per fer discórrer la sang dels animals
sacrificats o per a la chicha cerimonial, practiqueu en la cerimònia ritual en
honor a l'esperit dels seus morts.<span class="apple-converted-space"> </span>Aquest
recipient cerimonial possiblement estava col·locat al temple circular de
Intiwatana.<span class="apple-converted-space"> </span></div>
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">També cal assenyalar la roca magnètica:</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintrgnYu9oWk2Leh_4r-ko5-B-YrXiwyVc5ppZIAMlbViTt-xNd6w45lWJ4UZqd1bWvS7bndeABIxYPZnv14GlQsOfXtz9mnlBqM_2J0L5ZRZBXs76tP9fGBXDgMpf-yy7ay-kbw/s1600/14274389.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintrgnYu9oWk2Leh_4r-ko5-B-YrXiwyVc5ppZIAMlbViTt-xNd6w45lWJ4UZqd1bWvS7bndeABIxYPZnv14GlQsOfXtz9mnlBqM_2J0L5ZRZBXs76tP9fGBXDgMpf-yy7ay-kbw/s1600/14274389.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Els guies i la gent del lloc t'ensenyen com "connectar amb la pedra"</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Que es troba dalt de tot de l'escala que puja des de l'entrada fins la gran esplanada on hi són les Chullpas, certament una "pedra de poder"</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4XWFAQLj1NdRXJhX5rHi00bVTK4BbHeGxBvcOwD3IzDORzfi6Dab5ydIKQmsEhz4FKFdFjRqTmnAzhMBFfk31Dfzrl9kUoaS7oXOV-xre9O5Si8Q8rDf7fN3i1rBvehSpLUaHXw/s1600/sillustani3.thumbnail.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4XWFAQLj1NdRXJhX5rHi00bVTK4BbHeGxBvcOwD3IzDORzfi6Dab5ydIKQmsEhz4FKFdFjRqTmnAzhMBFfk31Dfzrl9kUoaS7oXOV-xre9O5Si8Q8rDf7fN3i1rBvehSpLUaHXw/s1600/sillustani3.thumbnail.jpg" height="258" width="400" /></span></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="color: orange;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">En diversos llocs del jaciment és posible trobar pedres com aquesta.</span></span></div>
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
</div>
<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange;">Però
tornant a les intiwatanas que és on es produeixen les experiències més
interessants:<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span class="notranslate"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Intiwatanas:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate"><span lang="CA">Intiwatanas:</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA"> </span></span><span lang="CA"><br />
<span class="notranslate">Ubicades al sector del mateix nom en què podem albirar
2 intiwatanas, una més petita que l'altra.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcTJbMZZxyQHWwDLHjI_YmNjQ6ukELTtkKNlh-hEDdWlN2YgYDtjNDmO56Hs1dRJyNgf0Ujt-IWXM58H0D-VwbeN2KG2W0TG6OjLfdzYoZyIIv091GWf-I9qrPW0RfIiZzoGPNOQ/s1600/Incacircles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcTJbMZZxyQHWwDLHjI_YmNjQ6ukELTtkKNlh-hEDdWlN2YgYDtjNDmO56Hs1dRJyNgf0Ujt-IWXM58H0D-VwbeN2KG2W0TG6OjLfdzYoZyIIv091GWf-I9qrPW0RfIiZzoGPNOQ/s1600/Incacircles.jpg" height="347" width="400" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="notranslate">La Intiwatana
més gran és el lloc on s'amarra el sol, o també anomenada cercle solar ostenta
tres escalinates en una porta d'accés amb direcció nord-est, amb una plataforma externa i amb un diàmetre aproximat de 13 m;</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">compta amb 48
pedres col·locades en forma vertical actualment deteriorades, la pedra més gran
té aproximadament 60 cm d'altura: per la ubicació de la porta es podria pensar
que és un centre cerimonial propiciatori per a l'agricultura.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">Van utilitzar
per a aquesta construcció la pedra andesita.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha un gravat d'un explorador anglès de finals del S.XIX:</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Q7ce2eJYC7JvwFJK0EbWTfVT32H6tA4dxxGsSJoFIxY5Puf1jIvsn_63dC7dQ0oAU3v85qPSFs7LBnudXl3t2bIKXy6YmnOjDn8TCf9Ef9kA5zuVXGHuGz_w_fCwUava6tXCQA/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Q7ce2eJYC7JvwFJK0EbWTfVT32H6tA4dxxGsSJoFIxY5Puf1jIvsn_63dC7dQ0oAU3v85qPSFs7LBnudXl3t2bIKXy6YmnOjDn8TCf9Ef9kA5zuVXGHuGz_w_fCwUava6tXCQA/s1600/descarga.jpg" height="302" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui en dia el seu estat es molt diferent, malauradament:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e6ktnZyozKikHzfmd2eXiXTEwHAo3QeJtGyOhPOiDp4_JiSZfBXOEvnLlvbUEjCUTDcizFXTbtHdz71DVeEGfdAiBf9IHALlEuq8RbtY2D58xmNf7UMCVvjRvJiIRhtJjF_BNg/s1600/15638117+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e6ktnZyozKikHzfmd2eXiXTEwHAo3QeJtGyOhPOiDp4_JiSZfBXOEvnLlvbUEjCUTDcizFXTbtHdz71DVeEGfdAiBf9IHALlEuq8RbtY2D58xmNf7UMCVvjRvJiIRhtJjF_BNg/s1600/15638117+(1).jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
<span class="notranslate">La Intiwatana de menor grandària té un diàmetre de 9 m aproximadament
i està feta també amb pedra andecita.</span><span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27N1xMxltJ7FGtaU4sN6dDMZpgIPPP484X5yRiCc0lT68q0DatApWu1yF7BTqeY5Ol_wBiLMmhSpuqsKha74y0i_rPZfT57nyjV7L3_an1_1rw9IjMJ7sgeyRQu7sv_zzOm3wow/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27N1xMxltJ7FGtaU4sN6dDMZpgIPPP484X5yRiCc0lT68q0DatApWu1yF7BTqeY5Ol_wBiLMmhSpuqsKha74y0i_rPZfT57nyjV7L3_an1_1rw9IjMJ7sgeyRQu7sv_zzOm3wow/s1600/images+(1).jpg" height="299" width="400" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Segons sembla podrien formar part d'un conjunt, encara més ampli:</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZhCLbZhriqlxYmk3bAPypvod1JXU2q2JD2GgrPS400kIhqVYJ5fNPp8r1M8eeyQqUV_Cq81tm-5SPZc2-1lFzKEwsP3lk6QygRUNkguHnNQmL7KMdBeBvdySktFJQ5rqG3jC4TQ/s1600/Avebury_twoSuns.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZhCLbZhriqlxYmk3bAPypvod1JXU2q2JD2GgrPS400kIhqVYJ5fNPp8r1M8eeyQqUV_Cq81tm-5SPZc2-1lFzKEwsP3lk6QygRUNkguHnNQmL7KMdBeBvdySktFJQ5rqG3jC4TQ/s1600/Avebury_twoSuns.jpg" height="268" width="400" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
<span class="notranslate">Existeixen testimoniatges d'haver tingut dues fileres
de pedres toscament treballades.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">L'obertura és de 46 centímetres d'ample.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">La pedres, a
banda i banda de l'entrada tenen orificis a la part superior.</span><span class="apple-converted-space"> </span><span class="notranslate">La funció del
cercle seria de sòcol que protegeix la base del mur d'un habitatge,
possiblement d'una persona important.</span><span class="apple-converted-space"> </span><br />
<span class="notranslate">A la península de Sillustani podem trobar 4 cercles de
pedra o intiwatanas elaborades amb la mateixa pedra andecita.</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A més dels dos o tres que estem veient, hi ha d'altres:</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGESsojm1cbNaF63HiAnpxOV_86Ty9L2Voh_h_hk-4_jE0rypaZn8G1imtO5e3CKkOrRlON-lNo_F42aA9fSoVmdc5x8qSy3I_3kSIKIIvJO6K6tbIL2WCYMIHvT_AM4txgsTobg/s1600/images+(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGESsojm1cbNaF63HiAnpxOV_86Ty9L2Voh_h_hk-4_jE0rypaZn8G1imtO5e3CKkOrRlON-lNo_F42aA9fSoVmdc5x8qSy3I_3kSIKIIvJO6K6tbIL2WCYMIHvT_AM4txgsTobg/s1600/images+(3).jpg" height="299" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-b2ga-3HZ9iC9j8eXcesbAw3ERf2t6fsmhyngCh8IAgLO72ZXB2FO_9ZXmS8ckxpiyQsKrFS1uiiBUbHDMxEi9WJfx8xslreBc6yYIDyYMXTNJMZAFZut3KF1DNC1enr2l6595Q/s1600/descarga+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-b2ga-3HZ9iC9j8eXcesbAw3ERf2t6fsmhyngCh8IAgLO72ZXB2FO_9ZXmS8ckxpiyQsKrFS1uiiBUbHDMxEi9WJfx8xslreBc6yYIDyYMXTNJMZAFZut3KF1DNC1enr2l6595Q/s1600/descarga+(1).jpg" height="299" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La paraula Intiwatana ens duu irremisiblement a Machu Pichu, la sagrada pedra d'aquell centre cerimonial i darrer refugi dels Inques davant la "conquesta" dels espanyols:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghPkNdhTaOZipXraujFP3VJ28hl9Q3ulCmRlVyqlxV9TQOyUiyoXAVAyXEz1R_toblgT0VALmxO_XyKD5hGSbvie2p9zerfVuSC61WpVfq4cBvEGANc0jylM5SM75ERbmYsy4ubQ/s1600/Imagen23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghPkNdhTaOZipXraujFP3VJ28hl9Q3ulCmRlVyqlxV9TQOyUiyoXAVAyXEz1R_toblgT0VALmxO_XyKD5hGSbvie2p9zerfVuSC61WpVfq4cBvEGANc0jylM5SM75ERbmYsy4ubQ/s1600/Imagen23.jpg" height="400" width="267" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Els que la conegueu sabeu que certament és una "pedra de poder" que emiteix una sútil energia:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqbu45vcow8k5DhCjoys3lDuETgm1i9LrgUCT8goofR74UO9T0vc5c89jlHmeOhZKbqS-ia3mXvPS6Mbs0RZBXpW_yNLpPhyp6iRnR-p9Jb7KgTwJe0_ivcyPMatFBV5_N0gN5w/s1600/Imagen21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqbu45vcow8k5DhCjoys3lDuETgm1i9LrgUCT8goofR74UO9T0vc5c89jlHmeOhZKbqS-ia3mXvPS6Mbs0RZBXpW_yNLpPhyp6iRnR-p9Jb7KgTwJe0_ivcyPMatFBV5_N0gN5w/s1600/Imagen21.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">malgrat que ara no és permés de tocar-la, tothom acosta les seves mans per a captar-la, jo vaig aprofitar un moment de distracció dels vigilants per a carregar el cristall de quars que sempre duc a aquests llocs.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRE2ObOoA5Q17mvhuxbXVuCqySBJ7QSjdBlxO22rB7D4ggVxXXuEyW5SwhN8OmIwNdLINlgYc-rlnDWzGXiSJnqxpxYTR61bfNG4p43QrpPRFH7AjI-hLpDHcDmRsLx7RFvKN1Qw/s1600/20150110_110931.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRE2ObOoA5Q17mvhuxbXVuCqySBJ7QSjdBlxO22rB7D4ggVxXXuEyW5SwhN8OmIwNdLINlgYc-rlnDWzGXiSJnqxpxYTR61bfNG4p43QrpPRFH7AjI-hLpDHcDmRsLx7RFvKN1Qw/s1600/20150110_110931.jpg" height="400" width="300" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però l'experiència a la Intiwatana de Sillustani, no va ser d'aquest estil. Diguem d'entrada, que quan arribes a un lloc com a Machu Pichu, tot el que has llegit, tot el que t'han explicat, tot el que penses, et predisposa a "sentir alguna cosa". Centenars de milers, potser, millions de persones al llarg dels anys van deixant en aquesta pedra, en aquell lloc sagrat, part d'ells mateixos i efectivament, la pedra ho recull, en forma d'una subtil vibració energètica que és capta a la punta dels dits. A més a més, centenars de "guiris" -com jo mateix-, mamas cridant els seus fills: -no toquis aixó!, vina cap aquí!-, la parelleta de jovenets empenyen-te per a fer-se la "afoto", els vigilants cansats que fan mala cara, el nodrid grup de turistes alemanys que és preparen per assaltar tot l'espai disponible, en fi, tot alló que coneixem dels llocs de turisme de masses, no afavoreix gens, un estat de concentració suficient -almenys en el meu cas-, com per a gaudir d'una experiència més profunda.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pel contrari, a Sillustani, </span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXiyJ7-FgwCr6efO_4yylNnAmiTMvud_mmBZtQR5AEeF5DHBD-xSPqr4EUSvV60TOPMf6yzc-kVx5nbl1UoUwCl9WAdJSvl_gwfY2HuOOeZrNhYKUSY6Nqh4Z71R6PISg2uiZsKA/s1600/Imagen7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXiyJ7-FgwCr6efO_4yylNnAmiTMvud_mmBZtQR5AEeF5DHBD-xSPqr4EUSvV60TOPMf6yzc-kVx5nbl1UoUwCl9WAdJSvl_gwfY2HuOOeZrNhYKUSY6Nqh4Z71R6PISg2uiZsKA/s1600/Imagen7.jpg" height="400" width="265" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">estavem sols, no teniem idees preconcebudes, de cap mena, no estavem preparats per a rebre el que ens va succeïr.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan ja acabàvem, el recorregut per la necròpolis, de baixada per anar al cotxe, la guia ens comença a parlar de les Intiwatanes, en acabar ens assenyala el punt central de la més gran i ens recomanà que ens posem de peu amb els braços estesos en creu, amb una mà cap el centre i l'altra cap el costat contrari:</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span class="notranslate" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg55NoIn1V6YeznUzJu3YCN5XV08Lc2Xj51JwW6dhM4OFddSJGERQN-JxTAa2Qjgfe88LI57w8pDe0v3rBw3smZTKZmti78dsiwbNSouWTl0LK0KwsFSg_HnhJ0HEF05fEgj0kT_w/s1600/Imagen8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg55NoIn1V6YeznUzJu3YCN5XV08Lc2Xj51JwW6dhM4OFddSJGERQN-JxTAa2Qjgfe88LI57w8pDe0v3rBw3smZTKZmti78dsiwbNSouWTl0LK0KwsFSg_HnhJ0HEF05fEgj0kT_w/s1600/Imagen8.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Immediatament vàrem sentir una força càlida, com un corrent d'aire que sorgia de la terra cap a l'aire i que gairebé anul·lava la tendència del braç a caure per la força de gravetat. Però en realitat no era aire calent, no s'aixecava pols, ni la roba tremolava, si haguéssim tingut un paper a les mans no hauria volat cap a dalt, no era una altre cosa. Una vibració, sostinguda, profunda que a poc a poc, t'anava omplint no de calma, més aviat de plenitud, de força física. Al cap d'una estona em vaig posar dempeus damunt del centre, d'aquesta mena de vòrtex, amb els braços deixats anar al costat del cos, respirant profundament tractant de concentrar-me en les sensacions que m'estaven succeint. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e6ktnZyozKikHzfmd2eXiXTEwHAo3QeJtGyOhPOiDp4_JiSZfBXOEvnLlvbUEjCUTDcizFXTbtHdz71DVeEGfdAiBf9IHALlEuq8RbtY2D58xmNf7UMCVvjRvJiIRhtJjF_BNg/s1600/15638117+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e6ktnZyozKikHzfmd2eXiXTEwHAo3QeJtGyOhPOiDp4_JiSZfBXOEvnLlvbUEjCUTDcizFXTbtHdz71DVeEGfdAiBf9IHALlEuq8RbtY2D58xmNf7UMCVvjRvJiIRhtJjF_BNg/s1600/15638117+(1).jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Amb la mateixa rapidesa, des de la planta dels peus, fins la coroneta, la càlida vibració s'apoderà de mi, m'havia convertit en una mena de tub per l'interior del qual transcorria impertorbable aquesta energia des del terra fins al cel, i més enllà. Mentre sentia el batec del meu cor, amb els ulls tancats, aïllat, ensimismat, tractava de fer-me conscient del que estava vivint, però era com si li estigués passant a una altre persona, en realitat, jo m'havia perdut en la sensació de l'energia traspassant-me. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Cap visió, ni del passat, ni del futur, ni colors, ni cintes de llum envoltant-me; cap veu, ni missatge, ni anunci de cap missió, cap revelació mística o de presència espiritual. Una experiència absolutament física, tangible, real i compartible, experimentable individual i col·lectivament com podria descobrir molt més endavant quan investigués sobre el lloc i el fet.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCwCy37YkRPQ7OJDB1qf8LQag1iLi_KWOLnNqN478nckB-Tzh6J77-VqTN7jRYeB7auWY-IAbvBIMoVeslLP0NwLoZpOhfSIQn5qJRF29QL5HoLL-R7mzw81UO8VnWayVf4JbNQg/s640/Puno+49.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCwCy37YkRPQ7OJDB1qf8LQag1iLi_KWOLnNqN478nckB-Tzh6J77-VqTN7jRYeB7auWY-IAbvBIMoVeslLP0NwLoZpOhfSIQn5qJRF29QL5HoLL-R7mzw81UO8VnWayVf4JbNQg/s640/Puno+49.jpg" height="400" width="258" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">No sé quanta estona vaig estar-me allà... després vaig sentir la veu de la guia que ens deia que havíem de continuar.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">No sense pesar, incrèdul, astorat, sorprès, vaig abandonar el recinte de les Intiwatanes, sense deixar de preguntar-me que m'havia succeït... han passat cinc anys i encara no puc respondre.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Entre les coses que si he trobat, es que d'altres persones han viscut també experiències "fora del normal" a Sillustani. Una d'elles ha estat David Icke, aquesta mena de profeta de la Conspiranoia, amb el que fins aquest moment no he tinc precisament gaires afinitats.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: orange;">David
Icke:</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Al febrer de 1991, en </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">el seu viatge al Perú, va visitar el territori
pre-inca de Sillustani,</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> <span class="apple-converted-space"> </span>prop de Puno.<span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><span class="notranslate"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/S3Avg2CONoQ" width="560"></iframe></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate"><br /></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span class="notranslate">Es</span><span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span>va sentir atret per un gran monticle
de terra, a la part superior del qual hi havia un cercle de pedres.<span class="apple-converted-space"> </span>Mentre estava en el cercle, sentia els
seus peus atrets<span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span>per la terra com per un imant, i l' impuls
d'estendre els seus braços.<span class="apple-converted-space"> </span>Els
seus peus van començar a vibrar i cremar, i el cap se sentia com trepada.<span class="apple-converted-space"> </span>Dos pensaments van penetrar en la seva
ment.<span class="apple-converted-space"> </span>En primer lloc, "la
gent<span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span>va<span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span>a estar parlant d'això en 100 anys
", i, a continuació," s'acabarà quan<span class="apple-converted-space"> </span> <span class="apple-converted-space"> </span>sentis la pluja ".<span class="apple-converted-space"> </span>El seu cos va començar a tremolar com
si estigués connectat a una presa de corrent, i les noves idees van començar a
abocar en ell.<span class="apple-converted-space"> </span>El temps va deixar
de tenir sentit, i no té idea de quant temps es va quedar allà amb els braços
estesos.<span class="apple-converted-space"> </span>Llavors va començar a
ploure, i l'experiència va acabar tan sobtadament com havia començat.<span class="apple-converted-space"> </span>Ell ho va descriure més tard com una
explosió de la kundalini ascendint per la seva columna vertebral, activant el seu
cervell i chakres, provocant-li una pujada en el nivell de consciència.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Es evident que cadascú ho explica d'acord amb el seu nivell d'experiència, però les similituds essencials són evidents.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Han passat gairebé cinc anys, i no, no tinc cap resposta per explicar el que vaig viure. Algunes vies d'interpretació ja han anat sortint al llarg del text, només puc deixar el testimoni de la pròpia experiència.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Qui sap si entre els lectors hi haurà algú que podrà explicar aquesta experiència.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">De moment, només en cal recomenar-vos que, si algun cop penseu en viatgar a Perú, que tingueu en compte Sillustani, prop de Puno. Em fa por que amb tanta reconstrucció s'hagin carregat l'"esperit" de les Intiwatanes. Confiem en que no sigui així, dons seria una gran pèrdua per tot els cercadors de la veritat.</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Com sempre, espero que us hagi estat útil i interessant.</span></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
</div>
</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-syFDCyNhTzE%2FVK-dHPItsaI%2FAAAAAAAAfFM%2FtWg-8BlBeoE%2Fs1600%2Fcutimbo-3.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCVvfERxKTey5cZcz6pFrgJpIoJOoTpReLdjppWxxv5aSnJ8tNIfmf8cKxeYRbP5DCwhpyDbclURlwGEZQESNeSMFjUAf5pTdOchZnd3-rELR89heQsjI8m7haXOeocVxgzuq1w/s1600/cutimbo-3.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-58R2TBKgHdk%2FVK-h_tHG_EI%2FAAAAAAAAfGM%2FozY0PWadH0g%2Fs1600%2Fsillustani_chulpas.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcdahX1ANelSDl9etuwhh5s5yb9zY8poALnVG1kmEWg3KiwP-hDo8fugaHSo5JZUIfMWPif5dwhHOZB8fCYhrptzk3iy5rSLZfdbf6L_1ZgpcY8r-SXePcfrDZc-bowYG6RwrG_g/s1600/sillustani_chulpas.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-MS7oaPuTeqU%2FVK-c3uhvvxI%2FAAAAAAAAfFE%2FuOlZuZHHg8Y%2Fs1600%2FImagen1.1.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXo1TMKnbA0hhyLMZ3N59CxcJuiXv_HIMmSjKM045h1QvhQL5uQPH1Bq0kvtvXCSx0VexiuYSfuAO-NaylkoBAwjw_RstJPL-m3jTUJb5tZ1gs2J4bIF9Pp1vD_Gag4SSTm1npsw/s1600/Imagen1.1.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-cMLvUoKZlE8%2FVK-gqx7Wl6I%2FAAAAAAAAfF8%2F4p2drFL4B4c%2Fs1600%2Fimages%252B" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKqCdg5U5VBCVAYrpr_5sTBoRLRW5Z1aP6eto1m968axDNYknPipv9WEJZAn-v7UWjx55i4jivB_gr2g0yb8DuVMJFiWJkCoQSEDDxBztBSbc2orBzosmKhy9sSTVYQhY6-mA_uw/s1600/images+" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-wMqPdVxH1zI%2FUYbbTtAAX1I%2FAAAAAAAABpo%2FpeT78rPv2iE%2Fs1600%2Fsarcofago.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihTfTBfz4A63T7Fl9WwytYHOxGor7QvfCWIdwUD2L6QjxKcxQjnmxB4x9oLIh7xAT0Bp-lti9D3g8M-1oJJ6f5ehZf5sJ1aaLwJ_RCvdB2gRmIz4WTl-uovGKxOkPD8Ay26ql-/s1600/sarcofago.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-Krs5jAgMUQo%2FVK-ciulK6cI%2FAAAAAAAAfE8%2F2BdWWyTwEWY%2Fs1600%2FTITICACAOVNIS.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFk33tnQWRUPNU-0jg3AekSwfddqjaBGllhJ-zSnSR99AQovm-05aEfNT1VMlIQUCgS4AUvA7XRFimFPtDmF-Sp25jnNUkrIHpn6-Gl-xRPMBuvFtwQSr-0z-2W72jmStwyqhQQ/s1600/TITICACAOVNIS.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-N9t0ewZSW1I%2FVK-io8gqtGI%2FAAAAAAAAfGk%2Fbve9gQjaRuk%2Fs1600%2FImagen5.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiBgxYhZSPqMxb7ua5RJJu4pZX1kkYJfDmZVQJOjQvgO9cr1zAa307G-W0wXBkcdiQJTQ-NI2ZhZq8CRVCRDkG-CH4kFDnp1V_b_rEACLIPHRTmHfVMTzAeDmQAGL1P4Qs8cCSVw/s1600/Imagen5.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-6tPFA9y-RDU%2FVK-gb6H-gQI%2FAAAAAAAAfF0%2Fv1fy1wW0dpc%2Fs1600%2FImagen14.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBagjkyTT6REGIV2JTHWChOS7k7d6vBrw4fTQKu3VBni40GjyXrHhlfDC4xzKQUwBv7a-XrOgPSij-9SjIwRxDPCOhZfEiiTpwyMZsxE5-Nuj26LyzNtkIS5IciV9NNASDUVeOxg/s1600/Imagen14.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-XRsvpY7sS38%2FVK-eHsu3pEI%2FAAAAAAAAfFg%2FDkxkZpkf5TI%2Fs1600%2FImagen1.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhe2IGGnT_7MEjSAoKz3dETYGAcuGj1qVynMC49-vM9hGz9QefXrRis38M0IaQ1Czb-Uqi7jMNpZiU2Sa6BVOotCbqOVYpwVii09J5eZ7x-1CN6e6Tk8547ymDphDxVorkfCUig/s1600/Imagen1.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-MkcsPlFmyAk%2FVK-iuabdBLI%2FAAAAAAAAfGs%2FMgRh8Tko2RY%2Fs1600%2FCutimbo.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9F4prKzWQjHE4UBVM5iUR75hp6Bpmlkxfgkyf7bQSveRs96Sf7lpnZwAR4UvB58qziYpANh3Zk_0-pgrWZSQwNiynuUhqmD6R7wL8aKaOs2nX8BYRawm7y71wZ_E4Ubd1_vt9yA/s1600/Cutimbo.JPG" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-TmsbncdvUVo%2FVK-fr661JtI%2FAAAAAAAAfFs%2FBih5jg6tsss%2Fs1600%2FSillustani%252C%252BPeru-18.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimfQTwuOd-YkisIkvNdpxSI5BkQelaBa1CF27G3hje-_0xddlVCWYeQrVgSIRwTj-ra8sXwmTT1AoTXeYIsfO-ELRz2d8gU6B9-586pq9LiyCsebFyrWlLOitSo0tLodlCoUIrOg/s1600/Sillustani,+Peru-18.JPG" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-LGyGEd11iwc%2FVK-hTo_fWXI%2FAAAAAAAAfGE%2F6PMst24ubSk%2Fs1600%2F002Tocapu.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWObh5Wd8WyRIPgLCax3FKAADHG_01Xn87Ab6myyXqfevOgt5-wqf_E5VxUmtfNPzIrrk6ddXuKFr7LBhfgOvI7sY6usD53TYjMkqL9lUIMFghOQua8ZUEClFGpg4AmQ2poEDLCA/s1600/002Tocapu.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F-A6mqhjVc9XU%2FVK-eCDU_wpI%2FAAAAAAAAfFY%2F8yINahNfQZs%2Fs1600%2Flago-umayo_1.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiImlPDCoJciCvZb54nBM0HkB6jhWE0bGflcSMkqHeRlkP52jCd4CacHm5FIGo_hFAS41myy0CmRRkteJqjIAmF4dmMI8aWirVh51nt7jvQmxE11GsaQeBrw3RYibJ1BA3rVozSQg/s1600/lago-umayo_1.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-jteSkhQmHss%2FSaNEl8shrcI%2FAAAAAAAAEp8%2Fy7FEgiidN8w%2Fw189-h200-no%2FPerfil%252B1.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge_nyftjU4igdJVI6Wtp64sNUru0RRkQM5XXmFWFmTDi5JomHvSGchrq_nqRY5xoWKkYOp5jkJRoZ7I3Lw3AqiMEHSe199VeF5E3hHCeiKVY8IX8KYPNglD1pfkFEXUgd2w2l7JA/w189-h200-no/Perfil+1.jpg" --><div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-15802282781167852292015-01-04T22:26:00.001+01:002015-01-04T22:29:13.701+01:00EL SIMBOLISMO DEL ARCANO LA GRAN SACERDOTISA EN EL TAROT<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">Oh Isis….<br />
Eres la Señora de la tierra,<br />
Has hecho que el poder de las mujeres<br />
Sea igual al de los hombres<br />
Himno a Isis</span><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6AknRIlRvY1qHWwIns5g29TvHhNa4JF8qmdaMhYrDTkFLTfhCdnhN1enA52FFw4ccnGZB5C02YGyfVRsIBRNmNsT_C-ZkWpIXB22uIfDLbvqr3XQ8s0i_VZn2cVY5pwGUtEfJqw/s1600/isis-con-velo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6AknRIlRvY1qHWwIns5g29TvHhNa4JF8qmdaMhYrDTkFLTfhCdnhN1enA52FFw4ccnGZB5C02YGyfVRsIBRNmNsT_C-ZkWpIXB22uIfDLbvqr3XQ8s0i_VZn2cVY5pwGUtEfJqw/s1600/isis-con-velo.jpg" height="400" width="278" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Explica una tradición hermética que sobre la supuesta tumba de Isis,
ubicada cerca de Menfis, se erigía una estatua cubierta con un velo negro.
En la base de la estatua, aparecía grabada la siguiente inscripción: “Soy
todo lo que fue [QUID FUIT], todo lo que es [QUID EST] y
todo lo que será [QUID ERIT] y mi velo jamás fue corrido por ningún
mortal”.<br />
Bajo dicho velo, se esconden todos los misterios y conocimientos del
pasado…. El destape del velo de Isis representa la revelación de la
luz y el correr el velo de Isis significa convertirse en inmortal. Todo ello, de
algún modo tiene su representación en el arcano mayor del Tarot La
Sacerdotisa.<br />
Sin embargo, debido a una paradoja cuyo secreto permanece en manos de la
historia, los griegos fueron los que cantaron por doquier el nombre de Egipto y
difundieron por toda Europa el culto de Isis y Osiris. Fueron ellos los que
revelaron algunos aspectos de la sabiduría de los antiguos sacerdotes.
Respetuosos, guardaron silencio acerca de aquello que adquirieron del ciencia
oculta en los santuarios. Dotados de una gran capacidad oratoria, dejaron que
el velo de Isis cubriese los secretos iniciáticos, convirtiéndose en los
herederos de los mismos.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirRt2a0X2LHAWSMepTHptU4arDoyZ3WNdUjhJF3JqwDrqM6DfW_0dlVUQQiIZFXex-QJ-HTzxoJemOLhpLnUXuLqjlAduNqEvOWDMObJr8Ga-VHHKk_tZbqLHrKl5aeE8s7uD49Q/s1600/isis-diosa-de-la-maternidad-fertilidad-curacic3b3n-y-magia-la-diosa-mas-importante-del-antiguo-egipto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirRt2a0X2LHAWSMepTHptU4arDoyZ3WNdUjhJF3JqwDrqM6DfW_0dlVUQQiIZFXex-QJ-HTzxoJemOLhpLnUXuLqjlAduNqEvOWDMObJr8Ga-VHHKk_tZbqLHrKl5aeE8s7uD49Q/s1600/isis-diosa-de-la-maternidad-fertilidad-curacic3b3n-y-magia-la-diosa-mas-importante-del-antiguo-egipto.jpg" height="400" width="295" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Si deseas recibir la Luz de Ra, si deseas ser un “Iluminado”, debes limitarte,
simplemente, a vivir el tiempo presente. Entonces serás capaz de olvidar el
pasado. Dejarás, también, de temer al futuro. Sentirás, en ese momento, que
para quien busca la Luz solo existe el ahora. Sabrás que nada del pasado y del
futuro es real y a nada temerás.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el blog nos hemos
referido reiteradamente al tema del Tarot, no tanto desde el punto de vista de
mancia adivinatoria, sino en cuanto nos sirve, para explicar de una forma
simbólica, ese viaje del iniciado en pos de su propio descubrimiento, viaje
universal, al que todos, consciente o inconscientemente, estamos llamados a
seguir y que es magistralmente explicado en los 22 arcanos mayores del Taro o
Tarot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dice Juan Eduardo Cirlot: </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“La psicología actual
reconoce que las cartas del Tarot son, como lo han probado Eliphas Lévi, Marc
Haven y Oswald Wirth, una imagen del camino de la iniciación y similares a los
sueños. De otro lado, Jung coincide con las seculares intuiciones del
Tarot al reconocer dos batallas diversas, pero complementarías en la vida del
hombre:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">a) contra los demás (vía
solar), por la situación y la profesión;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">b) contra sí mismo (vía
lunar), en el proceso de individuación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estas dos vías
corresponden a la reflexión y a la intuición, a la razón práctica y a la razón
pura. El temperamento lunar crea primero, luego estudia y comprueba lo que ya
sabía; el solar, estudia primero y luego produce. Corresponden estas vías
también, hasta cierto punto, a los conceptos de introversión (lunar) y
extraversión (solar); a contemplación y acción.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.tarotygratis.com/wp-content/uploads/tarotdemarsella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.tarotygratis.com/wp-content/uploads/tarotdemarsella.jpg" height="400" width="337" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El juego completo de los
naipes, que se designa con el nombre de Taraceo, se compone de 22 arcanos
mayores cuyas imágenes son sintéticas y dotadas de un sentido completo hasta
cierto punto, y de los 56 arcanos menores, integrando 14 figuras de cuatro
series: oros (círculos, discos, ruedas); bastos (mazas, cetros); espadas y
copas. El oro simboliza las fuerzas materiales. El basto, el poder de mando.
La copa simboliza el sacrificio. La espada, el discernimiento y aplicación de
la justicia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las 22 láminas mayores
corresponden a las letras del alfabeto hebreo. En cada color de los arcanos
menores se encuentran el Rey, la Dama (Reina), el Caballero (Caballo) y el
Valet (Sota). Se han asimilado las series a los poderes que dominan en la
tierra y, consecuentemente, a las profesiones dirigentes o superiores: gobierno
(basto); ejército (espada); sacerdocio (copa); intelecto (oro), pues los
tesoros en todas sus formas simbolizan siempre los bienes espirituales e
intelectuales. Según Saunier, las imágenes de los arcanos mayores provienen de
las pinturas simbólicas del libro egipcio de Thot Hermes, símbolo de la ciencia
del universo. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq3nbGwa1b6WHax0DnCQgm9T8B-GRKT4Qe39YQRUyMG0zAiVHD_7soteDnDp-UM2RxS8SrPPJ-4171fMs39EtR9RiPOS__fN3tZWOmhazfMbxcvUjQIMZPGmX0LSfcX2V330bKoA/s1600/Thot.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq3nbGwa1b6WHax0DnCQgm9T8B-GRKT4Qe39YQRUyMG0zAiVHD_7soteDnDp-UM2RxS8SrPPJ-4171fMs39EtR9RiPOS__fN3tZWOmhazfMbxcvUjQIMZPGmX0LSfcX2V330bKoA/s1600/Thot.gif" height="400" width="242" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sin embargo, Oswald Wirth, a quien seguimos principalmente para
desarrollar el simbolismo del Tarot, reconoce que la arqueología no ha
descubierto la menor traza de lo que pudiera ser un Tarot egipcio, árabe o
incluso alquímico grecoárabe. Sin embargo, señala que la Cábala hubo de ser
familiar a los autores del Tarot, por la fijación de 22 arcanos mayores, es
decir, en número igual a las letras del alfabeto hebreo, cargadas de
simbolismo, y a los théraphim, jeroglíficos utilizados por los hebreos para la
adivinación. Cree Wirth que Italia es la patria de estas imágenes alegóricas,
a causa de que no se le puede negar la prioridad en los naipes. La primera
representación de los arcanos mayores data de 1392. Según Eliphas Lévi,
«el Tarot es una obra monumental y singular, sencilla y fuerte como la
arquitectura de las pirámides, en consecuencia durable como ellas; libro que
resume todas las ciencias y cuyas combinaciones infinitas pueden resolver todos
los problemas; libro que habla haciendo pensar; acaso la obra maestra del
pensamiento humano y con certeza una de las cosas más bellas legadas por la
Antigüedad». <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los 22 arcanos son los
siguientes: I, El Mago. II, La Gran Sacerdotisa. III, La Emperatriz. IV, El
Emperador. V, El Gran Sacerdote. VI, El Enamorado. VII, El Carro. VIII, La
Justicia. IX, El Ermitaño. X, La Rueda de la Fortuna. XI, La Fuerza. XII, El
Ahorcado. XHI, La Muerte. XIV, La Templanza. XV, El Diablo. XVI, La Torre
herida por el rayo. XVII, Las Estrellas. XVIII, La Luna. XIX, El Sol. XX, El
Juicio. XXI, El Mundo. XXII o O, El Loco. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las láminas I-al IX
constituyen la vía solar activa, consciente, reflexiva y autónoma. Las láminas
XII a XXII, la vía lunar, pasiva, inconsciente, intuitiva y «posesa». No
podemos explicar aquí las relaciones que pueden establecerse, las órdenes y
significaciones que se derivan de esos enlaces, sin traspasar los límites del
estricto simbolismo. Cada una de las imágenes alegóricas se analiza en su
sentido particular en el lugar que le corresponde. Sin embargo, queremos transcribir
aquí los significados más generales que Eliphas Lévi advierte en los22
arcanos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I (El ser, el espíritu, la
creación). Tratado en:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2009/10/el-simbolisme-del-mag.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2009/10/el-simbolisme-del-mag.html</a> </div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">II (El santuario, la ley,
el conocimiento, la mujer, la madre, la iglesia).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">III (El verbo, la
fecundidad, la generación en los tres mundos).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">IV (La puerta, la
iniciación, el poder, la piedra cúbica o su base).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">V (Indicación,
demostración, filosofía y religión).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">VI (Encadenamiento,
unión, antagonismo, equilibrio, combinación).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">VII (Arma, espada,
triunfo, realeza).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">VIII (Balanza, atracción y
repulsión, vía, promesa y amenaza).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">IX (El bien, la moralidad,
la sabiduría). Tratado en:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/01/el-simbolismo-del-ermitano-luz-en-las.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/01/el-simbolismo-del-ermitano-luz-en-las.html</a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">X (Manifestación,
fecundidad, cetro paternal).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XI (La mano en el acto de
tomar y mantener).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XII (Ejemplo, enseñanza,
lección pública).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XIII (Dominación y fuerza,
renacimiento, creación y destrucción).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XIV (Estaciones, cambios
de la vida siempre diferente e igual).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XV (Magia, elocuencia,
comercio, misterio).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XVI (Alteraciones, subversiones,
debilidades). Tratado en:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2011/06/la-luz-sumida-en-la-materia-el-arcano.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2011/06/la-luz-sumida-en-la-materia-el-arcano.html</a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XVII (Efusiones del
pensamiento, influencia moral de la idea sobre las formas, inmortalidad).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XVIII (Los elementos, el
mundo visible, la luz reflejada, las formas materiales, el simbolismo). Tratado en:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2012/04/el-simbolismo-de-la-luna-en-el-tarot-1.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2012/04/el-simbolismo-de-la-luna-en-el-tarot-1.html</a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2012/04/el-simbolismo-de-la-luna-en-el-tarot-2.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2012/04/el-simbolismo-de-la-luna-en-el-tarot-2.html</a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XIX (La cabeza, la cima,
el príncipe del cielo).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XX (Lo vegetativo, la
virtud generatriz de la tierra).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XXI (Lo sensitivo, el
carro, el cuerpo, la vida transitoria). Tratado en:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/06/el-simbolismo-del-arcano-xxi-el-mundo.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/06/el-simbolismo-del-arcano-xxi-el-mundo.html</a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">XXII (El microcosmo, el
resumen de todo en todo).<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;">0 EL loco Tratado en:</span></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/01/el-simbolismo-del-loco_08.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2010/01/el-simbolismo-del-loco_08.html</a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En estas imágenes se
mezclan ideas relativas al mundo exterior y al mundo interior, a las formas y a
las jerarquías del pensamiento. Con ellas se intenta crear un orden, más amplio
aún que el de doce elementos constituidos por el zodíaco, formando una rueda
que contiene todas las posibilidades arquetípicas de la existencia y de la
evolución humanas”.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Pero veamos en detalle el
Arcano 2, según las principales barajas de Tarot, comenzaremos por el Tarot de
Marsella:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcj6XzdrnieMlEWh9ixRT8QPIPaE7q0c7gUzcJASuFd5dwnLvJGp5KtFadMyHBnOflO3ZfUMFP3IB0wtNnqBGRvAwq7cRmKRwgstbHQ6sDmjLytALJy1P1DTlrWvzgN1t9PQ4UtA/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcj6XzdrnieMlEWh9ixRT8QPIPaE7q0c7gUzcJASuFd5dwnLvJGp5KtFadMyHBnOflO3ZfUMFP3IB0wtNnqBGRvAwq7cRmKRwgstbHQ6sDmjLytALJy1P1DTlrWvzgN1t9PQ4UtA/s1600/2.jpg" height="400" width="226" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Simbología Básica:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El velo y la Tiara:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El velo simboliza el
aislamiento y la ocultación de los pensamientos de quién lo lleva. La
tiara o corona triple indica la potestad sobre los tres niveles cósmicos:
el celeste, el terrenal y el infernal. La Sacerdotisa, portadora de la tiara,
es soberana de la vida y de la muerte. Diosas como Ceres y Cibeles la llevaron. Las
flores, símbolo del alma, son tréboles de cuatro hojas, consagrados a la diosa
egipcia Isis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La cruz:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sobre la cinta que cruza
el pecho de La Sacerdotisa aparecen dos cruces de San Andrés,que
significan la unión de los contrarios, pues este arcano es un puente entre los
mundoscelestial y terrenal. En algunas representaciones de La Sacerdotisa
forman la cruz dos cintas que le cruzan el pecho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El libro:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El libro es la
representación del Universo manifiesto. Es el Gran Libro de la Vida,
donde están “reveladas” las ciencias profanas y los misterios sagrados; por
ello, quien logre leerlo desvelará el secreto de la Creación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La cortina y las columnas:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La cortina que
aparece detrás de la sacerdotisa representa la separación entre lo divino
y lo profano. Asimismo, la materia de este símbolo, un tejido, está
relacionada con el velo y el manto, que también son tejidos, ya que el acto de
tejer es una representación simbólica del acto de crear, y La Sacerdotisa es la
guardiana de la creación. En el Tarot marsellés, a diferencia de
otras barajas, la cortina oculta las columnas que flanquean a La
Sacerdotisa, que no por invisibles pierden su condición de símbolos. Como
tales, pertenecen al grupo de los que representan el “eje del mundo”, al igual
que otros elementos verticales, como el árbol, la escalera o el mástil; por su
forma, entroncan con el simbolismo fálico. Puesto que se emplean para marcar
límites y flanquear puertas, las columnas marcan el paso de un mundo a otro.
Aquí representan las dos columnas del Templo de Salomón, es decir los
principios activo y pasivo del conocimiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Principio receptor- Las
leyes del Universo- Intuición<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-Subconsciente- Sabiduría- Lo
femenino.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCXOS-joaVXQl3f2veRMV8GhHsiln1F-XmnaUKQ-UTQvkN8t-aUEch5Z6wdI09-N_fS_3K5uVtS3qz2bm9p-vElS_ilwwrwyv2iq4oGi61XLSbctsYak-m-CLtBAEqbWeCD_ocOw/s1600/2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCXOS-joaVXQl3f2veRMV8GhHsiln1F-XmnaUKQ-UTQvkN8t-aUEch5Z6wdI09-N_fS_3K5uVtS3qz2bm9p-vElS_ilwwrwyv2iq4oGi61XLSbctsYak-m-CLtBAEqbWeCD_ocOw/s1600/2.png" height="400" width="295" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Significados
adivinatorios:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Este arcano trata de
situaciones que sólo puede resolver la intuición; sus cualidades son
inspiración, sabiduría, discreción y memoria. Revela lo oculto y es fuente de
energía, esperanza y talento creador para los artistas. Exhibe una personalidad magnética.
Puede significar la ayuda de una mujer sabia e inspirada. Está relacionada con
la cultura. Si el consultante es mujer, podría personificarla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En posición invertida.-
Indica retrasos por falta de iniciativa o de fe, o intenciones ocultas. También
significa amargura, hipocresía, tristeza, rencor, pereza, misticismo absorbente
e imprevisión. Si el consultante es hombre, representa a una mujer que le
esclaviza emocionalmente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Análisis simbólico del
arcano:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En este arcano puede verse
a una mujer madura, sentada como si fuera el eje central de las dos
columnas del Templo de Salomón, Jakin la de la derecha y Boaz la de la
izquierda, que representan solidez y fuerza, así como justicia y
sabiduría: son los principios activo y pasivo del conocimiento. Estas columnas
están tapadas por una cortina, que , a su vez, enmarca la figura de La
Sacerdotisa, y el hecho de que estén cubiertas indica que debenpermanecer
ocultas a los ojos de los profanos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">También los cabellos de La
Sacerdotisa están ocultos por un velo blanco, símbolo de pureza. Sobre
él luce una tiara o corona triple, que aquí aparece cortada, que manifiesta su
poder sobre la vida y la muerte. En algunas representaciones de La Sacerdotisa,
la tiara aparece rematada con un semicírculo, que es una
manifestación de la polaridad yin del Universo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El manto azul con el
que se cubre la aisla del mundo y es representación de lo espiritual. La
cruz o cruces de San Andrés en su pecho afirma su posición como guardiana
de la sabiduría y puente entre los mundos divino y humano. Su vestido es
rojo, para simbolizar que el misterio que tan celosamente guarda reside en el
interior de la materia. En sus manos sostiene el llamado Gran Libro de la
Vida, símbolo del Universo, y lo muestra al iniciado para incitarle en su
búsqueda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La escena que la carta
representa tiene lugar en el interior de un recinto, a fin de mostrar
que el poder de La Sacerdotisa se manifiesta de dentro hacia afuera, pues ella
es la Gran Iniciadora.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjznBIwANykuWZmKjI0S7FEF093EHkZAgC8hlWFjR5YfsEQKuuVZ6jqfVBUtblyHJ87I0wKXHU9GATSzPFfDGV2flB14cyvEyketot0pIkKOAlf5td-q-AUkqD-kl5h4CeMpBMmfg/s1600/8873la-papisa400-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjznBIwANykuWZmKjI0S7FEF093EHkZAgC8hlWFjR5YfsEQKuuVZ6jqfVBUtblyHJ87I0wKXHU9GATSzPFfDGV2flB14cyvEyketot0pIkKOAlf5td-q-AUkqD-kl5h4CeMpBMmfg/s1600/8873la-papisa400-2.jpg" height="400" width="228" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sentido general:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Sacerdotisa es la
manifestación de la polaridad pasiva de la mente; la sabiduría oculta
tras los velos de Maya, que es la apariencia ilusoria del mundo. Representa el
velo del Templo que hay que rasgar para adentrarse en la Luz y el
conocimiento. Es el inconsciente, esa intuición que permite penetrar en la raíz
misma de todas las cosas. Con el arcano II se entra en el reino de la dualidad,
ya que La Sacerdotisa representa el principio femenino y lunar en el
plano espiritual, del mismo modo que La Emperatriz en el terreno material. Si
con el Mago se avanza en el torbellino de la Creación, La Sacerdotisa arrastra
hacía su propia esencia para abrir con la llave del conocimiento el corazón del misterio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Sacerdotisa en los
diferentes planos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El significado de cada uno
de los arcanos debe interpretarse en relación al plano psicológico o del
subconsciente, al plano mental o del consciente, al de las emociones o del amor
en el sentido más amplio, y al plano material, relacionado también con la
salud.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En el plano psicológico:
La Sacerdotisa pone de relieve el papel de la intuición, por la que el hombre
comprende la esencia de las cosas sin participación de la razón. Es la
manifestación del conocimiento directo y representa la acción del
subconsciente, donde las limitaciones de la razón y el espacio-tiempo
desaparecen. Asimismo, es el “ánima” de los alquimistas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En el plano mental:
Representa la mente subconsciente y deductiva que irrumpe en la vida cotidiana
bajo la forma de un instante de claridad en el que se produce la comprensión de
la verdad y que desaparece de modo tan rápido como llegó. Es la sabiduría
oculta y la inspiración y se manifiesta a través de la memoria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En el plano emocional: La
Sacerdotisa evidencia una serenidad total en el plano emocional. La aparición
de ese arcano en una lectura indica el correcto fluir de las emociones y una
total receptividad que conlleva la empatía con todo lo creado. Representa el
amor desinteresado, la amistad sin intimidad y el desapego.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">-En el plano material: Encarna
una persona serena e intuitiva. La Sacerdotisa, es decir el inconsciente,
recoge los datos en forma de deseos, pensamientos y sensaciones que se forman
en el consciente y tras procesarlas, actúa en consecuencia. También caracteriza
a una mujer sabia capaz de aportar soluciones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Veamos éste arcano desde
otro punto de vista, el del Tarot Cosmopsicológico que tan interesante nos
parece:<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyUo-Zc16szGToSHKoRVnH8xBtg1yg0wQ6J8UWrKzUSelFszdkRnfsZj4neAWWpr0p26Ftwdl4Q0-fzLYBXx_QdVtjHic-Ts6uEGWNgugf63HDSpq4GojEq630btCjsiUhLStDhg/s1600/AR02.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyUo-Zc16szGToSHKoRVnH8xBtg1yg0wQ6J8UWrKzUSelFszdkRnfsZj4neAWWpr0p26Ftwdl4Q0-fzLYBXx_QdVtjHic-Ts6uEGWNgugf63HDSpq4GojEq630btCjsiUhLStDhg/s1600/AR02.gif" height="400" width="268" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">DENOMINACIONES.<br />
<br />
El nombre normalmente aceptado de este Arcano es el de la Sacerdotisa.<br />
Una mayor exactitud la conseguimos si enclavamos al Arcano 2 entre LA
SACERDOTISA, LA PSIQUICA Y LA BRUJA.<br />
En los tres casos hay una clara relación con la psiquis femenina y su analogía
con la Luna.<br />
El inconsciente es tan profundo que para poder penetrar en él hay que someterse
al reinado de la diosa de la Luna, una de cuyas denominaciones, la Triple
Hécate, nos confirma la existencia de varias vibraciones lunares: mental,
psíquica e instintiva.<br />
La Luna más sublime es la del romanticismo, la magia de la sensibilidad, los
reflejos de la Luna en el agua magnética de los jardines de la Alhambra de
Granada (España), </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh73-nli0TaWA71cebqZokMjkFmxaPmKyBlFtNxFGg9oqTjBnp87lvaSs1WeXqX9rzoSF0Ty4XE2kTFYoD5uLYBPnajV3VKHHetf7MNj2Kq7fGFVUGZJvlYJQLOmMwx82HZDAKC/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh73-nli0TaWA71cebqZokMjkFmxaPmKyBlFtNxFGg9oqTjBnp87lvaSs1WeXqX9rzoSF0Ty4XE2kTFYoD5uLYBPnajV3VKHHetf7MNj2Kq7fGFVUGZJvlYJQLOmMwx82HZDAKC/s1600/6.jpg" height="228" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">la paz emitida por la mente femenina realizada, la protección
psíquica que puede dar la mujer, las teclas más elevadas del sentimiento, que
son como un suave alimento para el alma endurecida...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En otro nivel, la Luna
genera apego afectivo a personas, lugares y experiencias, cualidades
materiales, amor a los niños, dedicación al hogar y a la nutrición, etc. En el
nivel instintivo, la LUNA es un saco sin fondo que absorbe energía, crea
dependencias psíquicas a personas dejadas y que no tienen voluntad, genera un
subconsciente enfermizo alimentado por emociones poco claras, etc. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La trilogía
del Arcano 2 puede ser mejorada como: LA SACERDOTISA, LA SENSITIVA y LA BRUJA,
aunque siempre se ha de tener en cuenta que la Luna como planeta astrológico
tiene una tendencia a ser desarmónica. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQH_hb2gdvXvSRIirulaeuhIL1JitvcykA6JC7OG8eHsqMSVwydMVo_GkJliy-HbBOfWERxlA8SLwotpLaUkZisgBYgRqUfcDhOTxoo6beniQCY7EuQj87SvBTgGEVFhwkzgtzA/s1600/613px-Sensitiva_(Miquel_Blay%2C_MRABASF_E-76)_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrQH_hb2gdvXvSRIirulaeuhIL1JitvcykA6JC7OG8eHsqMSVwydMVo_GkJliy-HbBOfWERxlA8SLwotpLaUkZisgBYgRqUfcDhOTxoo6beniQCY7EuQj87SvBTgGEVFhwkzgtzA/s1600/613px-Sensitiva_(Miquel_Blay%2C_MRABASF_E-76)_01.jpg" height="391" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es decir, la diferencia entre la
Sensitiva y la Psíquica es que, en el caso de la primera, predomina una
sensibilidad armónica y controlada, tendiente a captar los misterios de la
naturaleza sin la influencia de las pasiones o las envidias femeninas. En la
Psíquica, en cambio, hay ya una clara propensión a usar esa receptividad para
manejar e influir veladamente en la vida de otros, mediante el manejo de apegos
y dependencias inconscientes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.2. RELACION
COSMOPSICOLOGICA.<br />
<br />
La analogía del Arcano 2 es con la Luna, de diversos nombres en la Mitología:
Hécate, Febea, Diana, Artemisa, Isis, etc.<br />
La SACERDOTISA representa la fuerza espiritual femenina, basada en la
receptividad, la elevada entrega psíquica y emotiva, la comprensión profunda de
la parte de la experiencia terrestre regida por la Luna (maternidad, el mundo
del inconsciente, fuerzas Yinn, etc.). La capacidad de protección psíquica al
polo masculino, la clarividencia o visión en los planos superiores, la
sabiduría interna, la espiritualidad receptiva, etc.<br />
La Luna en el plano espiritual es capaz de amoldar, suavizar, crear
recogimiento, magia emocional, amor entregado y profundo, dulzura en las
formas, experiencias de profunda intimidad psíquica, Iniciación en el seno del
hogar como célula primordial de la unión humana, etc.<br />
La Sacerdotisa es la mujer que ha realizado plenamente su papel como polaridad
femenina, pero manteniendo una conexión armónica y complementaria con la
espiritualidad solar. La Sacerdotisa revela el misterio de la vida y abre las
aguas del mundo del inconsciente, de la psiquis...de la Magia de la Luna, en
definitiva.<br />
Esta Magia de la Luna es la que hace que el ser interno necesite la
introspección para calmar el estanque de las emociones y las impresiones
psíquicas.<br />
La psiquis genera una tremenda fuerza magnética que alimenta el alma del más
reseco de los buscadores.<br />
Atrae hacia sí el alimento que convierte una tormenta interna en un lago
tranquilo, manso y con un uniforme reflejo de la Luna.<br />
Percibe la música de los hilos del alma de cada ser humano, sugiriendo otra
melodía más adecuada para la persona en cuestión.<br />
Ablanda las durezas de la psicología humana, las que tanto hacen sufrir al que
se apega y se ata a las formas pasajeras. Conoce en profundidad las diferentes
formas de la psiquis, los estados de ánimo y emotivos, haciendo la función de
un espejo en el cual nos viéramos psíquicamente.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDIX2xlVMuOcG-TSPzsTB6HYzEb_GgmOdOzhoboqWbjH4D4BB7R_5TfAHcRKw4B7iq6h24OhkPFH10Pw2o0lcoK67WfGHfHNrnU5v5yPyf9DM4TpNXilAvJ0__Ei4i8GO1TcYSBQ/s1600/Buffy-Tarot-HighPriestes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDIX2xlVMuOcG-TSPzsTB6HYzEb_GgmOdOzhoboqWbjH4D4BB7R_5TfAHcRKw4B7iq6h24OhkPFH10Pw2o0lcoK67WfGHfHNrnU5v5yPyf9DM4TpNXilAvJ0__Ei4i8GO1TcYSBQ/s1600/Buffy-Tarot-HighPriestes.jpg" height="400" width="251" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
La Sacerdotisa es el oasis del luchador del desierto, pero no un espejismo que
le hace alegrarse para luego llevarlo a una mayor desolación que el estado
anterior.<br />
La Sacerdotisa se coloca en los planos psíquicos superiores y rasga el velo de
Isis de los reflejos falsos de la realidad. Domina y maneja las formas
cambiantes, poniéndolas al servicio de lo solar o absoluto.<br />
Es el alma en la que el hombre solar se ve reflejado con una mayor perfección y
conciencia interna.<br />
<br />
Estudiemos a la SENSITIVA.<br />
<br />
Es una mujer cuyo aroma es como el de la flor. Hay algo especial en esa flor:
su textura, su aroma, su fragancia, la disposición armónica de los pétalos, así
como los mágicos colores. Igualmente, la Sensitiva es acogedora, servicial,
recogida, íntima y predispuesta a la intimidad. La Sensitiva es la mujer que
capta las cosas que suceden en el exterior, en ella y en los demás,
especialmente en su polaridad solar, como quien lee en un papiro de una lengua
extraña pero conociendo el significado de los signos. No es necesario llamarla
porque ella sabe cuándo la necesitan y no es preciso explicarle demasiado lo
que sucede porque ya intuía los acontecimientos, pensamientos y sentimientos.
La Sensitiva recoge la energía del varón en su polaridad masculina, se
revitaliza a sí misma y la vuelve a entregar en forma de afecto, amor, devoción
y entrega.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIr8fSct0KfEZeVZTdsJEEBhkkBrda3ImuDmw2e77wtbMe6j4rFgmhP1B2frV3vsevquebIZZTGA84d7azjvWA6N412bAIeYxp4qdGtW-sxGxmsKpY2uNPNWyc9cozybvfbKtkPA/s1600/2+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIr8fSct0KfEZeVZTdsJEEBhkkBrda3ImuDmw2e77wtbMe6j4rFgmhP1B2frV3vsevquebIZZTGA84d7azjvWA6N412bAIeYxp4qdGtW-sxGxmsKpY2uNPNWyc9cozybvfbKtkPA/s1600/2+(1).jpg" height="400" width="266" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
La Psíquica, en cambio, ya tiende a absorber energías astrales de las que se
alimenta, pero las cuales no quiere revertir de nuevo, sino que prefiere atraer
energías para luego retenerlas y mantener a otras personas en dependencia con
ella y moviéndose de acuerdo a sus caprichos y debilidades.<br />Esto se lleva hasta sus últimas consecuencias en la BRUJA. La Magia de esta
mujer es mezquina y llena de egoísmos, mentiras, chismes, bajas influencias
astrales, intromisión en la vida personal de otros, penetración en las
debilidades de las personas para desnudarlas y mantenerlas aparentemente
protegidas y, manejo deliberadamente falso de la imagen personal, para lograr
apariencias que escondan los verdaderos propósitos y sus intenciones.<br />
Es la maliciosa Luna Negra, la Lilith de los astrólogos. Ya no es receptividad,
sino actuar como una esponja de vitalidad ajena. No se trata en este caso de un
subconsciente rico y sugestivo, sino de un psiquismo dañino y malévolo que es
capaz de diluir buenos propósitos, atenazar libertades y apagar entusiasmos.<br />
¡Cuidado con la Bruja!, porque ella representa la astucia femenina mal dirigida
y las facultades psíquicas encaminadas a lo egoísta y malicioso.<br />
Sus artes son crear desprotección psíquica o aprovecharse de la ya existente,
para intervenir en las vidas emocionales de los débiles o engañados.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.leyendasycuentosdeterror.com/wp-content/uploads/2013/06/los-brujos-de-chiloe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.leyendasycuentosdeterror.com/wp-content/uploads/2013/06/los-brujos-de-chiloe.jpg" height="400" width="292" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
El Mago en su vertiente más nefasta pasa a ser el Brujo que hace prodigios para
conseguir poder en el dominio de la polaridad Yang: prerrogativas,
reconocimiento, influencia, etc. Pero la Bruja es más peligrosa en los mundos
internos porque puede penetrar más en lo subconsciente y crear remordimientos,
falsas esperanzas y otras creaciones paralizantes. Por supuesto que al hablar
de la Bruja no sólo está limitada a la que en los cuentos viaja en escoba o a
las personas que socialmente o por propia iniciativa son llamadas así, sino que
la bruja puede ser quien menos pudiera parecerlo exteriormente pero, eso sí,
con sus atributos de sumidero de energías y manejo del subconsciente de las
personas.<br />
<br />
4.3. EL ARCANO 2 DEL TAROT COSMOPSICOLOGICO.<br />
<br />
La figura es una mujer madura, simbolizando el polo femenino o magnético de la
naturaleza conjunto a la experiencia acumulada.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrZhzbFQEySjDbPjdgW_s44w6n7_XyMAbRsyvSuvf37IZMvTjyz1gw6s3J7IwmRYNoc8g4EDFmX0ehl5FzXGK7cJnyg7o7-5bTL3UZPcF_ZrPS7fn1um06yMR7G_QtGD73J2bEQ/s1600/AR02.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrZhzbFQEySjDbPjdgW_s44w6n7_XyMAbRsyvSuvf37IZMvTjyz1gw6s3J7IwmRYNoc8g4EDFmX0ehl5FzXGK7cJnyg7o7-5bTL3UZPcF_ZrPS7fn1um06yMR7G_QtGD73J2bEQ/s1600/AR02.2.jpg" height="400" width="303" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
El pelo es bastante largo. Ya sabemos que los cabellos son como antenas cuyas
raíces nerviosas van en última instancia hacia el sistema central,
transmitiendo las energías psíquicas y cósmicas, uno de los factores por los
cuales la mujer tiene tendencia a ser más intuitiva si se respeta la tradición
del pelo largo.<br />
El velo que cubría el rostro o espejo del alma está descorrido hacia un lado,
pues la Sacerdotisa está mostrando gradualmente los secretos de la interioridad
astral humana. Es el velo de Isis, la diosa lunar de los egipcios, que ha
pasado de ser Isis con Velo a Isis sin velo. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKX-AqUGpiEYcWqfYE17QM12qgTYb4alELxQp135qVtgTZRQBm7FleLAlyDCRbrRF7MiqJA1RmzYpLw4craIeEWj10Z_0JCIQ4SPHTXPDSnqn6q_uUyELurhdXq8nL2so-K27JIw/s400/lm317.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKX-AqUGpiEYcWqfYE17QM12qgTYb4alELxQp135qVtgTZRQBm7FleLAlyDCRbrRF7MiqJA1RmzYpLw4craIeEWj10Z_0JCIQ4SPHTXPDSnqn6q_uUyELurhdXq8nL2so-K27JIw/s400/lm317.jpg" height="400" width="250" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es el paso del inconsciente
psíquico al alma que se autoconoce a sí misma mediante la introspección y la
profundidad.<br />
La figura está dirigida a tres cuartos hacia su lado derecho. Por ello, a pesar
de que ella está sentada o en posición más bien reposada físicamente, hay
actividad (lado derecho) en cuanto a su polaridad femenina, es decir, actividad
en el escenario de lo psíquico-emotivo-inconsciente.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguKiD3zFcaCSIjQILr9SQ7BMQD66tXJ-s53tflmkPGJkdkOOBkR84Cbz_dUILAQooNoP6UgoPwNeIyYuWARuhZHgOU_Y8dPISPX8rXB9p6tN8_KtNN0ILtwB1l-cpaZVN-JeQa0g/s1600/AR02.3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguKiD3zFcaCSIjQILr9SQ7BMQD66tXJ-s53tflmkPGJkdkOOBkR84Cbz_dUILAQooNoP6UgoPwNeIyYuWARuhZHgOU_Y8dPISPX8rXB9p6tN8_KtNN0ILtwB1l-cpaZVN-JeQa0g/s1600/AR02.3.jpg" height="311" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Su sillón es esbelto, de madera y se abre hacia arriba, con una línea más bien
clásica. Se abre hacia arriba porque la Sacerdotisa es sumamente mística,
siendo la madera un elemento noble que en lo anímico representa las cualidades
elevadamente talladas. El estilo clásico explica que la Sacerdotisa no se está
inventando cosas, sino que se apoya en una tradición. Su manto con tres piezas
establece las cualidades receptivas en lo somático (físico), psíquico y
pneumático (espiritual). En su pecho tiene una T con color dorado formando
parte de las cintas de su manto. Es la T de la Tierra, o naturaleza sobre la
que se desarrollan las cualidades lunares. Recordemos: hay tres niveles de
experiencia (evolución), en relación con la Tierra, la Luna y el Sol.<br />A la altura de su plexo solar está el símbolo del Sol, pues aunque la
Sacerdotisa se desarrolla más que nada en la polaridad lunar, del Sol toma la
energía que le da la vitalidad y que es su conexión con la esencia de la vida.
El libro de los Misterios o de la Sabiduría está sobre su regazo y medio
cubierto con un pliegue en el lado izquierdo del manto respecto a ella. No todo
se puede enseñar y la Luna siempre tiene su cara que no es visible desde la
Tierra. Con la mano derecha protege el libro y señala la página correspondiente
que revela en cada momento.<br />Las tres Lunas hablan de la Triple Hécate o triple diosa lunar. Una luna es
negra, otra es blanca y la tercera es dorada.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://symboldictionary.net/library/graphics/symbols/glossaryhecate.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://symboldictionary.net/library/graphics/symbols/glossaryhecate.jpg" height="400" width="258" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br /><br /><br /><br />Dentro de la experiencia de vibración lunar se polariza la fuerza
correspondiente hacia la luna negra o la luna blanca. La Luna negra es la
fuente de las pasiones psíquicas e inconscientes más profundas del alma humana.
Indica una necesidad de chupar energía y tinieblas de forma apremiante para a
su vez seguir ejercitando las mismas funciones. La Luna blanca, en cambio, es
la luna emotiva, familiar y fecunda.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgSzkbKCFstDonyVYgSpyQ8LpZ0faGwBUjSBqk4w2RRGv9cD1KlOl_E3vnGGB5LcgCJ_vmtg1t6D9u_moihIa3Y3raKcLPSCerZ85h_YHhsiPlMqYTFPR1Dyqg7WEjN0SoM7l-w/s1600/AR02.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgSzkbKCFstDonyVYgSpyQ8LpZ0faGwBUjSBqk4w2RRGv9cD1KlOl_E3vnGGB5LcgCJ_vmtg1t6D9u_moihIa3Y3raKcLPSCerZ85h_YHhsiPlMqYTFPR1Dyqg7WEjN0SoM7l-w/s1600/AR02.1.jpg" height="137" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />La Luna que está fuera del Templo, viéndose a través del arco árabe, da una apariencia
dorada, representando al astro que recoge la luz solar y la vuelve a emitir con
una fuerza magnética, psíquica y mágica especial.<br />Las dos columnas lógicamente hablan de esa doble polaridad dentro de lo lunar.
Una columna es más blanca y la otra es más obscura. Aunque siempre la Luna es
receptora, tenemos que saber si esa energía que recibe va sólo a alimentar su
enferma psiquis, o bien, se trasluce de nuevo hacia fuera como romanticismo,
capacidad de afecto y entrega.<br />Todo el suelo de la estancia es como de cristal, manifestándose dos mundos, uno
de las formas y otro de sus reflejos. Debajo está el nivel del subconsciente y
del inconsciente, que se abre con facilidad asombrosa para la receptiva mente
de la Sacerdotisa.<br />La esfera de cristal es el mundo o el planeta Tierra en el plano psíquico,
capaz de poner cerca lo que está lejos y de generar conexión psíquica con
cualquier parte. La Sacerdotisa domina y observa el mundo en su plano psíquico,
atendiendo con plena calma el suceder en él.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En su frente tiene la
serpiente saliendo del entrecejo, el símbolo de la mujer altamente realizada,
cuya sabiduría y poder se desarrollan de forma sigilosa y serpenteando las
circunstancias. Es el centro psíquico-mental del entrecejo, que abre las
facultades para penetrar en el alma de los seres humanos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La fuente, casi coronando su cabeza, es el agua que se abre hacia el cosmos,
con el sentimiento y la sensibilidad más sublimes y universales. Es la paz y la
viveza del sonido mágico de la fuente.<br />
<br />
El arco árabe y uno de los maravillosos jardines de esta cultura dan el toque
preciso para penetrar en el secreto de las energías duales y alternantes. El
propio arco árabe con sus dos colores da la idea de que el mundo se cimenta
sobre tal ley. Los mágicos jardines árabes tienen tal fuerza magnética por los
circuitos energéticos que realiza el agua en su recorrido, que embriagan el
entorno de dulces melodías físicas y astrales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.4. ARQUETIPO EN
RELACION.<br />
<br />
La mujer con poderes psíquicos es uno de los arquetipos inconscientes en los
cuentos, el folklore, las leyendas y las tradiciones. </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Desde el Hada Madrina hasta la Bruja va la gama de influencias de este esquema
humano del inconsciente colectivo (arquetipo). </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKM1wUMpHOzI-PHX11q0_O6tIh5IPHKsZgVt_M6HKJDP28yIGKOKcQCDtncpXw2o6NGDZb5G1yxWKnv5ZjvgllSFXW9-aDIr9ib1yGBPYv0WA23HcO0ITZEwUFnmAGAVFylQ98AQ/s1600/sibila+delfos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKM1wUMpHOzI-PHX11q0_O6tIh5IPHKsZgVt_M6HKJDP28yIGKOKcQCDtncpXw2o6NGDZb5G1yxWKnv5ZjvgllSFXW9-aDIr9ib1yGBPYv0WA23HcO0ITZEwUFnmAGAVFylQ98AQ/s1600/sibila+delfos.jpg" height="400" width="183" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">a Pitonisa o el Oráculo
femenino son algo normal en todas las antiguas civilizaciones. Sus dotes para
colocarse por encima de la barrera del tiempo con su receptividad, hacía que
los Templos de Iniciación de mujeres fueran venerados por el pueblo.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">
Este Arcano, en definitiva, se manifiesta en todas las culturas como la mujer
que es capaz de ponerse en contacto con lo divino por su pureza y su mística
profunda.<br />
La Virgen, madre del Cristo, era en su verdadero sentido la mujer elevada en el
Colegio de Iniciación y predispuesta por sus sublimes cualidades espirituales
para cumplir con tal misión. En cambio, las religiones más bien han adorado a
la virgen material o Emperatriz (Arcano 3), como símbolo de reinado sobre
tierras y municipios o como dadora de bienes materiales y felicidad.<br />
<br />
4.5. OTROS PERSONAJES.<br />
<br />
La Neurótica o psíquica desequilibrada es otro personaje del Arcano 2, que en
este caso representa la polaridad femenina cuyo psiquismo está descontrolado y
que no es capaz de mantener un equilibrio mínimo interno.<br />
La Supersticiosa es la fémina que tiene una tendencia a las interpretaciones de
los acontecimientos según factores ocultos, pero que son de obscurantismo y
magia barata. Aquí conviene aclarar que aunque este Arcano, por ejemplo, tiene
una clara afinidad con lo femenino y, por lo tanto, con la mujer, hemos de
dilucidar que el varón tiene una parte más o menos desarrollada del polo
femenino, al igual que la mujer para estar equilibrada ha de poseer algunas
tendencias del polo eléctrico o positivo del universo, lo llamado masculino.
Así, en cuanto a personajes, este Arcano al igual que los restantes puede
representar en un determinado momento a un hombre, pero con las cualidades ya
explicadas de receptividad psíquica, inspiración, mística, etc., o bien,
superstición, absorción de energías astrales e imaginación enfermiza.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://mateturismo.files.wordpress.com/2010/12/alegoriamura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://mateturismo.files.wordpress.com/2010/12/alegoriamura.jpg" width="367" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
La Reveladora es otra de las figuras de este Arcano. Su función es la de
contener en su psiquis los secretos de la naturaleza, pero necesitando de la
polaridad masculina para sacarlos a la luz desde el inconsciente.<br />
La Inspirada es aquélla que tiene cualidades de veneración mediante la
introspección y la apertura del alma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.6. PALABRAS-CLAVE
TRASCENDENTES.<br />
<br /><br />
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">INCONSCIENTE: sólo unos pocos momentos en el día son los que tenemos realmente
de plena conciencia. Con frecuencia nos maneja en buena parte el gran
almacenaje de información y de sensaciones psíquicas que albergamos en las
capas profundas de la memoria, el cual nos influye muchas veces sin que nos
percatemos.<br />
INTROSPECCION Y RECOGIMIENTO: la Luna se repliega hacia dentro y estudia su
cara oculta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">LA NOCHE: es la que
potencia las facultades imaginativas y los ensueños, así como los temores
infundados y los fantasmas de la mente.<br />
LO OCULTO Y SILENCIOSO: el silencio y el aislamiento de lo exterior ayudan a
descubrir lo que es imposible alcanzar con el ruido externo y los pensamientos
tumultuosos.<br />
LA FIDELIDAD REPOSADA Y SERENA: ella está allí, paciente y pendiente de la
lucha del gran guerrero del desierto, para atenderle momento a momento con
intuición y amor.<br />
LA DISCRECION DEL ALMA: sus sentidos internos y astrales están plenamente
activos mientras el mundo está alborotado.<br />
<br />
QUIETUD EXTERIOR Y ATENCION INTERIOR.<br />
<br />
LA CLARIDAD PSIQUICA DE LA SABIDURIA.<br />
<br />
ENERGIAS YINN: lo que se retira, lo que acoge, lo que recibe, lo vacío...captando
energías para dar lugar a la fecundidad física y psíquica.<br />
DUALIDAD FECUNDA: los pares de opuestos y los relativos dan lugar a las
dualidades, a las divisiones celulares a el trasvase inconsciente-consciente...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.7. SECUENCIAS.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTlgBn35_RojHLpBikkNvh1bmHgwhv81Bl-mvZ1CygRJ91l5020tTT5K6kWifZTtpOfouZzREGdwgiGczjtl1Jd9AvQo2S1meqD_vIrCvmF9CEChkYrj6kiFzA1ZVowb9Bl2iaDg/s1600/Atenea_1_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTlgBn35_RojHLpBikkNvh1bmHgwhv81Bl-mvZ1CygRJ91l5020tTT5K6kWifZTtpOfouZzREGdwgiGczjtl1Jd9AvQo2S1meqD_vIrCvmF9CEChkYrj6kiFzA1ZVowb9Bl2iaDg/s1600/Atenea_1_.jpg" height="400" width="298" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
Captamos los reflejos de la verdad con nitidez, como la Luna se refleja en el
limpio estanque en la noche. Sabemos que es la Luna aunque no la estamos
mirando directamente. Esperemos a que llegue el momento para hablar y decir lo
que hemos visto. Antes hay que callar y seguir registrando el interior de las
cosas que nos pone en contacto con la dualidad cósmica Yinn.<br />
Tenemos una conexión con el polo de lo masculino, proyectando esa energía en
conservación y fecundación de las formas físicas que dan la vida: alimento,
protección, procreación, afecto educador...<br />
Somos capaces como Alicia de ir detrás del espejo del inconsciente, o como Mary
Popins, de traspasar la barrera del lienzo del cuadro y colocarnos detrás de
él. Es el supraconsciente pasivo de la mente, cuna de las profecías y los
ensueños que conectan indirectamente con grandes verdades. Paciencia y voluntad
silenciosa, sabiduría y amor maduro, ablandamiento de lo tosco y duro...suave
ungüento para las heridas, delicado lienzo para enjugar el sudor, agradable
crema para la piel irritada por el Sol, cuna de niños felices y entendedores de
lo intuitivo, todo ello sin solicitar nada a cambio. Es la Gran Madre Psíquica
Universal, gracias a la cual a veces nos sentimos como en nuestra casa estando
en cualquier situación dura o extraña.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJwo2mGFSubXMly77l2FCPEckUvm6lN3sR1BNHPX1lLk_uZjhTgUbzqnG-oHjC9Oijw5NGVxwpIIVKJnBuESeAh2BZ32AQNonSyejnBhwx_E89YIf8JAWmuIoh0yyC5P_Npvq_hw/s1600/isis+rising.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJwo2mGFSubXMly77l2FCPEckUvm6lN3sR1BNHPX1lLk_uZjhTgUbzqnG-oHjC9Oijw5NGVxwpIIVKJnBuESeAh2BZ32AQNonSyejnBhwx_E89YIf8JAWmuIoh0yyC5P_Npvq_hw/s1600/isis+rising.jpg" height="400" width="247" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
Vemos al Hada Madrina, la generadora de hechizos y encantos felices que hace
volar la imaginación hacia los más intensos sueños de la infancia, donde en el
verdadero y real reino de la fantasía nada es imposible.<br />
Sentimos la energía cósmica, la cual conservamos haciendo de mediadores
psíquicos para que se manifieste en el mundo de los símbolos y, también, de la
realidad por la procreación fecunda de la Luna.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.8. EXPERIENCIAS.<br />
<br /><br />
La Sacerdotisa inspira sueños y visiones, siendo el puente entre las mentes
conscientes e inconscientes: las dos columnas.<br />
La mentira y el engaño rondan la mente de la Bruja. Una de las claves de la
experiencia del Arcano es el saber callar y observar con los sentidos internos,
sin precipitaciones y siempre consultando el libro de la sabiduría interna,
calmando las aguas del subconsciente.<br />
En este Arcano, evidentemente por la receptividad hacia el polo psíquico
femenino, se evidencian las influencias a un nivel emocional y mental de las
mujeres.<br />
Los factores de fuerzas ocultas, en el trabajo y el hogar se manifiestan por la
clara relación entre psiquis y acción. Hay peligro de estar desconectada de la
realidad por la tendencia a la pasividad y la imaginación descontrolada de la
Psíquica. Existe falta de disciplina y de previsión como, quizás, incapacidad
para entender a las mujeres o para entenderse entre ellas.<br />
La misticonería evasiva lleva a autoengaños y depresiones. En lo espiritual
significa una situación que no puede manejarse sólo con las facultades de los
sentidos o de la razón. Hay una situación que se percibe indefinible y un velo
por rasgar.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigV1dp4TYp38e7qweyBmV49JnDtikqn7jhXclyGyCSGB5qJ6KlOH7Ku1iZlnWa-KaxWpSRhXTxkrGrMFt4tnXQYjBOmDLbAaN8tcGt38DZyhFb7G28QwK30k9ztH5aLWGKxiIHpA/s1600/4847727.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigV1dp4TYp38e7qweyBmV49JnDtikqn7jhXclyGyCSGB5qJ6KlOH7Ku1iZlnWa-KaxWpSRhXTxkrGrMFt4tnXQYjBOmDLbAaN8tcGt38DZyhFb7G28QwK30k9ztH5aLWGKxiIHpA/s1600/4847727.png" height="400" width="242" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Existe posibilidad de subterfugios, propósitos ocultos o dobles intenciones.<br />
La Sacerdotisa representa la naturaleza fecundable universal sagrada (sacra,
secreta).<br />Es la esposa divina, con sus posibilidades de engendrar eternamente y de crear
las realidades ilusorias de la maya (la materia perecedera, para los hindúes),
la matriz universal... La Sacerdotisa es pasiva en relación al Mago, pero él
puede hacer poco sin ella. Esto es así porque el principio activo se perdería
en el infinito si no encontrase el polo pasivo que le retiene, le envuelve en
su manto protector y modela (da forma) a aquello que quiere crear.<br />
A veces hay sufrimiento psíquico y, otras, sublimación de los sentimientos,
pero ambos conducen a la dicha espiritual. El principio femenino genera la
atracción sexual que, en el caso de la Sacerdotisa, es una atracción magnética
y de las más bellas cualidades psíquicas femeninas.<br />A veces el velo de esta mujer puede representar las pasiones y las debilidades
que la aprisionan y la hacen esclava, pero un velo blanco es la percepción de
la naturaleza pura, leyendo el libro que revela el conocimiento del pasado, el
presente y el futuro.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.9. MITOLOGIA.<br />
<br /><br />
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El culto a Isis vino de Egipto para ser en el imperio romano una de sus más
misteriosas religiones. Ella era una gran madre diosa con muchos aspectos,
formas y símbolos. Ella era "la de muchos nombres" o la de "diez
mil nombres," como también "la que lo es todo". Ella era la
mujer ideal y completa o el prototipo para la mujer humana.<br />
El mito central de la misteriosa religión de Isis es la historia de cómo su
marido, el buen rey Osiris, fue muerto por su malvado hermano Seth. Isis
dolorosamente buscó por todos lados su cuerpo y, cuando lo encontró, usó su
magia para devolverlo a la vida y concebir a su hijo Horus con él. El
resucitado Osiris se convirtió en un dios y el mito de su muerte y resurrección
en algo que podían alcanzar a su vez los seres humanos. Al regresar Isis a la
vida a Osiris, a partir de ese momento sus misterios dieron la vida eterna a
los que se iniciaban en su culto. Estas ceremonias incluían una muerte y
resurrección simbólica o mental. También estaba el matrimonio sagrado o unión
sexual del Iniciado con la mujer -que representaba la diosa- con el fin de
alcanzar lo desconocido y ganar la salvación.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://yve.ro/wp-content/uploads/2014/08/Zodia-Anubis-din-zodiacul-Egiptean.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://yve.ro/wp-content/uploads/2014/08/Zodia-Anubis-din-zodiacul-Egiptean.jpg" height="271" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
<br />
Anubis, el dios chacal u hombre con cabeza de chacal, es el fiel servidor de
Isis, el que deja a las almas después de la muerte ante el Muro de la Verdad
para ser juzgadas. La estrella de Isis es Sirius, la estrella del perro, cuyo
naciente marca el día del nuevo año egipcio.<br />
En realidad, la diosa de la luna tanto se asimiló con la mujer altamente
espiritual como con los aspectos más instintivos de la naturaleza femenina.<br />
Hécate se asimiló a la brujería, los fantasmas, las encrucijadas, las
pesadillas, la sangre y el terror.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.10. LAMINA DERECHA
(TENDENCIA ARMONICA).<br />
<br /><br />
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hay serena conciencia, sagacidad, sabiduría, comprensión, serenidad,
penetración, iluminación y emotividad controlada. Se produce revelación de las
cosas ocultas y, por ende, triunfo sobre el mal.<br />
Hay plenitud emotiva y autoconciencia interna con recogimiento.<br />
Por el poder psíquico y la serenidad interna se atraen las circunstancias,
suavizándolas, dándoles intimidad y predisponiendo a la mutua entrega.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.11. LAMINA INVERTIDA
(TENDENCIA DESARMONICA).<br />
<br /><br />
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hay entorpecimiento y pasividad. Las circunstancias se hacen una carga
psíquica. Las sugerencias de la mente trastornan el sentido y se convierten en
falsas.<br />Las energías se disipan y se tiende a sometimientos y apegos a fuerzas
obscuras, tenebrosas y absorbentes.<br />El chisme, la mentira, la calumnia y el falseamiento de la imagen (Luna),
llevan a obsesiones y supersticiones que desmorronan la voluntad y ciegan la
verdad.<br />¡Cuidado con las dependencias hacia personas que trabajan el psiquismo de baja
estofa!.<br />El inconsciente tira con tanta fuerza que se está en el riesgo de perder el
centro propio de la individualidad. Se tiende a vivir de la energía de otros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.12. LETRA HEBRAICA EN
CORRESPONDENCIA.<br />
<br />
Se le asocia a la segunda letra del alfabeto hebreo, BETH, que significa casa.
Es la idea del santuario, la mansión inviolable de Dios y del hombre.
Representa el Templo del ser interno, la morada de toda acción interior. De ahí
la idea de enseñanza, ciencia de lo interno, gnosis, ciencia oculta o cábala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Y en el de Waite<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Sacerdotisa de Waite (Londres
1910) <la espiritual="" la="" madre="" mujer="" y="">que espera la
unión mística. <o:p></o:p></la></span><br />
<div style="text-align: start;">
<div style="line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">REPRESENTA:</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> la energía femenina, la intuición, la clarividencia, la inteligencia emocional, la gran sabiduría que se encuentra latente en todo ser humano, el reino de la mente subconsciente, lugar en el que </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">están ocultas tanto las potencialidades creativas como las destructivas, es decir, </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">la dualidad o principios antagónicos: masculino y femenino, actividad y pasividad, claridad y oscuridad, el bien y el mal... </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">S</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">imboliza la noche, la matriz, y la semilla, o sea, aquello que permanece en estado potencial. Ella posee el secreto del destino del individuo, el cual se gesta en la oscuridad del inconsciente hasta que se cumple el tiempo de su manifestación.</span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="background-color: black; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
<span style="line-height: 20.7900009155273px;"><div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; line-height: 20.7900009155273px;">Este Arcano personifica el aspecto mental del arquetipo femenino y es el emblema de la "verdad interior". </span></div>
</span><div style="background-color: black; text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div style="line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkEszR1mi9ETXwBRZtH3PDd1TSbuE-53mY_v0GCRrW0Kk83eMBfGxOUh0PmYekv_A01gbpbeeKPqSYWqMfSqtz2uVQz9UFLFm2SoUOJ3dcGX-OC_EyL1INNQeaPdl4U_fbmNfFLg/s400/rider2.jpg" height="400" style="border: none; position: relative;" width="232" /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkEszR1mi9ETXwBRZtH3PDd1TSbuE-53mY_v0GCRrW0Kk83eMBfGxOUh0PmYekv_A01gbpbeeKPqSYWqMfSqtz2uVQz9UFLFm2SoUOJ3dcGX-OC_EyL1INNQeaPdl4U_fbmNfFLg/s1600/rider2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-decoration: none;"></a></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"></span><br />
<div style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;">
</span><br />
<div style="line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><strong><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">SIMBOLOGÍA</span></strong></span></div>
<div style="line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;">.La Papisa está sentada</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;">,</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;">símbolo de pasividad externa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Tiene la mano derecha oculta</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">,</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">lo que indica que la actividad no tiene lugar en el mundo exterior, pues la zona derecha del hombre se asocia a la mente consciente, al día, a la claridad.</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Sólo muestra la mano izquierda</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">, signo de actividad interior, ya que la zona izquierda del hombre se asocia a la mente subconsciente, a la noche, a la oscuridad.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Está vestida con la vestimenta simbólica de las sacerdotisas de la diosa egipcia, Isis con Velo.</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> La Papisa es la personificación de esta diosa lunar virgen, guardiana del mundo subconsciente y sus secretos, cuya virginidad se asocia con el inconsciente sin explorar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Viste una túnica azul</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">,</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">color</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">asociado al elemento Agua y a todo lo que éste simboliza (ver arriba, Elemento). Refleja emociones placenteras, actividad sentimental y afectiva, fidelidad, serenidad, sosiego, quietud.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.E</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 20.7900009155273px;"><b>l velo</b>, que lleva sobre la túnica, representa la pureza y lo que <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRzMamu2HrFiPMZ3CF7bHsbLq1U3JoFtnppMTQQkaRuoJdBlHbNAvGwMsZJf9avu8wQ8aQ0PdtbhWXLkcHKWSkJZJ-zcNzcloczjyXlwt62i3OVbqP6svlVNZtAz95EEQQ_w7A/s1600/isis+sin+velo" style="text-decoration: none;"></a>es sagrado. </span><span style="line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;">Es un elemento de resguardo y ocultamiento que establece una clara distinción entre el exterior y el interior, y este último es precisamente lo que se pretende cubrir. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><b>.En su cabeza luce una corona lunar triple</b>,</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><b> </b>atributo de la diosa Isis. Figura el poder femenino de la inteligencia emocional y las diferentes fases de la luna: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.La luna creciente se vincula con la primera edad del hombre (infancia), con el crecimiento, la regeneración y la luz.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.La luna llena, con la segunda edad del hombre</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;"> (juventud), con la plenitud, la fuerza y el poder.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.La luna menguante, con la tercera edad del hombre (madurez) y con todo lo que decrece. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.La luna nueva se asocia a la cuarta edad del hombre (vejez). Al no ser visible se vincula con la oscuridad y la muerte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Las fases lunares simbolizan la renovación perpetua y, por tanto, la inmortalidad y la eternidad.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.En sus manos sujeta un pergamino enrollado o <i>papiro de la sabiduría</i>.</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> Es el </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Libro de la Vida</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">, la </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Torá</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> o </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Ley de Dios</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">, signo de sabiduría, del reino oculto y de la magia, en el que está escrito el conocimiento superior. La Papisa lo mantiene enrollado porque no podemos leer su contenido, ya que comprenderlo es el cometido de los Arcanos Mayores en su totalidad. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"><span style="line-height: 20.7900009155273px;">.En el pecho tiene una cruz solar. </span><span style="line-height: 20.7900009155273px;">Los brazos de la cruz son iguales, tienen la misma longitud. El brazo vertical representa el mundo de la conciencia y la razón, la energía masculina y activa; el brazo horizontal, el mundo del subconsciente y la intuición, la energía femenina y pasiva. La cruz, por unir estas dos energías y estos dos mundos antagónicos, figura armonía y equilibrio entre principios opuestos, perfecta unión entre los contrarios, y la resolución de la dualidad en el mundo físico.</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.A sus pies descansa una luna amarilla en cuarto creciente.</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> Representa el cumplimiento de todos los deseos debido a que la Sacerdotisa sigue las </span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Leyes de Dios</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> o</span><i style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Leyes Cósmicas</i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">, las cuales permiten la realización de todas las aspiraciones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Detrás de ella hay dos pilares o columnas </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">que figuran la entrada al templo de Isis y al antiguo templo de Jerusalén, el lugar que es morada de Dios sobre la Tierra. Simbolizan la dualidad, los opuestos, el acceso al ámbito del inconsciente, a la sabiduría y al conocimiento interior. La de color negro se llama "Boaz" y la de color blanco, "Jakin". Estos son los nombres que recibían los dos pilares principales del templo de Jerusalén.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i72.servimg.com/u/f72/14/11/92/84/boaz_j10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://i72.servimg.com/u/f72/14/11/92/84/boaz_j10.jpg" height="400" width="297" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Boaz </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">(columna negra)</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">es el rigor, la pasividad, la oscuridad, la energía negativa y femenina, el misterio, el subconsciente, lo que yace bajo la conciencia y que, por tanto, es desconocido a la mente consciente pero que no por ello carece de existencia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"><b style="font-weight: bold; line-height: 20.7900009155273px;">.</b><span style="line-height: 20.7900009155273px;">Jakin </span><span style="line-height: 20.7900009155273px;">(columna blanca) simboliza la misericordia, la actividad, la claridad, la energía positiva y masculina, lo revelado, la mente consciente, es decir, lo que podemos ver con los ojos y escuchar con los oídos.</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"><span style="line-height: 20.7900009155273px;">.Las letras de las columnas</span><span style="line-height: 20.7900009155273px;"> corresponden a la indicación inversa: la "B" es blanca y la "J" es negra. Esto significa que la dualidad es ilusoria y que cada uno de los extremos lleva incorporado en sí mismo al otro.</span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"><span style="line-height: 20.7900009155273px;">.El velo que hay detrás de la Papisa</span><span style="line-height: 20.7900009155273px;"> aparenta lo que está velado a los cinco sentidos y que solamente el </span><i style="line-height: 20.7900009155273px;">tercer ojo</i><span style="line-height: 20.7900009155273px;"> (sexto sentido) puede descubrir. </span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"></span><br />
<div style="display: inline !important; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;"><span style="line-height: 20.7900009155273px;">.Las granadas</span><span style="line-height: 20.7900009155273px;">, que podemos ver en el velo, encarnan la matriz, el útero femenino<b>. </b>Los griegos creían que la granada había brotado de la sangre de Dionisio. Pero el significado prevaleciente de la granada, debido a su forma y estructura interna, dominando sobre la impresión del color, es el del adecuado ajuste de lo múltiple y diverso en el seno de la unidad aparente. Por eso, en la Biblia, aparece como símbolo de la unidad del Universo<b>.</b></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; text-align: start;">
</span><b style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><div style="display: inline !important;">
<span class="Apple-style-span" style="line-height: 20.7900009155273px;"><b>.<span style="background-color: black;">Las palmeras</span></b></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: black; line-height: 20.7900009155273px; text-align: start;"><strong> </strong>encarnan<strong> </strong>el falo masculino.</span></div>
</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.Detrás del velo podemos ver un estanque</strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">.</span><strong style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"> </strong><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">Representa el mundo que yace bajo la conciencia: el subconsciente o "mundo de la potencialidad", en el que se guardan las semillas de toda manifestación y el lugar que encierra una gran sabiduría. La parte visible del estanque representa la zona superficial del inconsciente. Su profundidad simboliza el inconsciente en sí y el gran subconsciente colectivo, es decir, la unión de todos los seres que se encuentra más allá de la razón. Es aquí donde se esconde esa inestimable sabiduría, los misterios que permanecen velados a los cinco sentidos y verdades muy hondas. En la parte más abismal del estanque se encuentran los miedos más recónditos y la parte más degradante de la naturaleza humana. El hombre, al llegar al nivel del arcano mayor "La Luna-XVIII"* estará preparado para enfrentarse a esta parte de sí mismo y transformar esta energía negativa en positiva, liberándose de lo malo de su naturaleza de una manera definitiva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;"><strong>.El agua del estanque está tersa e inmóvil </strong>porque en esta lámina sólo podemos ver la parte superficial del mundo interior, lo que significa que l</span><span class="Apple-style-span" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 20.7900009155273px;">a Sacerdotisa no nos puede mostrar la profundidad del subconsciente. Se limita a indicarnos que dentro de nosotros hay mucho más de lo que podemos percibir con la mente consciente y racional, que todo ser humano posee en su interior una parte que le es desconocida. Es a causa de este desconocimiento que el inconsciente se nos aparece como algo oscuro y misterioso. Gracias a las lecciones de los 22 Arcanos Mayores podremos acceder a las profundidades de este estanque y conocer la sabiduría que allí se esconde.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cómo nos explica Sallie Nichols en su obra: “JUNG Y EL TAROT. Un
viaje arquetípico”:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">LA PAPISA: SACERDOTISA DEL TAROT<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;"><span style="color: red; font-size: x-small;">El mundo va a cambiar
menos por las decisiones del hombre que por las adivinaciones de la mujer.</span><span style="color: orange; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Claude Bragadon<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">"El arcano número dos del
Tarot nos muestra una señora Papa de origen antiguo y misterioso.
Históricamente no hubo nunca un Papa femenino, pero durante algunos siglos una
mujer llamada «Papa Juan» disfrutó de vida en la imaginación del público". </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Veamos un poco el mito de la Papisa Juana, o Juan VII:</span><br />
<br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPUx8wVQNRLhQ_WQg9ML8zq-tyUKYpgYnkXDtNUrMiZ-Yet-FN3HXXiIMxANpyC01oxKlMdof8rAq5_LmDgwDwxJ1E1uKDnEw1E-yuicE91qJS346ldGbVb7k6w9MFIcihYuHEJw/s1600/DSC03206.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPUx8wVQNRLhQ_WQg9ML8zq-tyUKYpgYnkXDtNUrMiZ-Yet-FN3HXXiIMxANpyC01oxKlMdof8rAq5_LmDgwDwxJ1E1uKDnEw1E-yuicE91qJS346ldGbVb7k6w9MFIcihYuHEJw/s1600/DSC03206.JPG" height="400" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Es conocida la alergia que
produce en la Iglesia católica el mundo femenino, al cual ha discriminado de
forma sistemática a lo largo de su historia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La Iglesia siempre ha
buscado silenciar a aquellas mujeres que han jugado un papel importante en
algunos Papados, como es el caso de Marozia de Spoleto o de Olimpia
Maidalchini, a las cuales las ha enterrado en el absoluto silencio histórico,
para que no se sepa de su existencia.La Papisa Juana<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Si a estas mujeres se les
ha silenciado en la historia de la Iglesia, debemos entender que una mujer
fuera Papa, produce auténticos dolores estomacales y cardíacos a la
todopoderosa iglesia católica. De ahí que el escándalo de una mujer Papa, hayan
intentado por todos los medios ocultar la historia, o al menos ponerla en duda
y hablar de una leyenda contra la iglesia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La ortodoxia católica, no
puede permitir que una institución como el Papado fuera encabezado por una
mujer, debido a su enfermiza misoginia, lo cual le hace imposible de asimilar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En lo mucho que he leído
sobre la Papisa Juana, estoy convencido de que esta historia es real. Otra cosa
es, que dispongamos de pocos datos, y algunos de ellos, están tergiversados
intencionadamente, para que nunca la Papisa Juana fuera una realidad histórica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Juana nace en el año 822,
en Ingelheim am Rhein cerca de Maguncia (Alemania). Era hija del monje Gerbert,
que forma parte de los misioneros cristianos mandados desde los territorios de
anglos para cristianizar a los sajones y llevarles el Evangelio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Juana vivió inmersa en un
mundo de profunda religiosidad y en un medio en que el conocimiento cultural
era práctica habitual cosa que no se daba en esa época oscura. Juana que era
muy inteligente sabía que como mujer tenía pocas posibilidades de desarrollarse
intelectualmente, por lo que decidió hacerse pasar por hombre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Para poder seguir
estudiando, Juana cambió su nombre por Johannes Anglicus (Juan el Inglés) y así
pudo trabajar como copista en la abadía de Fulda, que le permitió profundizar
en el conocimiento de la medicina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIV1Ub2cLqRnDRfXNKJhyhSOzkog22qmW-9hNXccEKypNziFfsAcWyADZN7YP_LQE-69ZKpau95dF10rQW86T3O-GQLPt41kz3z8A3CQ_LcxTMp3SwWcnIxJURXSsHE6GywHNJaA/s1600/PL1808-Pope_Joan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIV1Ub2cLqRnDRfXNKJhyhSOzkog22qmW-9hNXccEKypNziFfsAcWyADZN7YP_LQE-69ZKpau95dF10rQW86T3O-GQLPt41kz3z8A3CQ_LcxTMp3SwWcnIxJURXSsHE6GywHNJaA/s1600/PL1808-Pope_Joan.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Por cierto, os invito a ver esta extrordinaria película:</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; line-height: 18.3999996185303px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/GHBfvP_t2YA" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /><br /><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esto hace que Juana pueda
viajar de monasterio en monasterio (que en aquella época eran los únicos
lugares donde se daba la cultura) lo que permitió conocer a los grandes
personajes de la época.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Se sabe que viajó a
Constantinopla y allí conoció a la todopoderosa emperatriz Teodora cuando ya
era muy mayor, que era la esposa del emperador Justiniano, con la que entabló
una gran amistad, debido a la sabiduría de ambas tenían.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Se sabe que estuvo también
en Atenas, donde profundizó en el conocimiento de los grandes filósofos griegos
y conoció al rabino Isaac Israelí, del que aprendió grandes conceptos de
medicina y a sanar determinadas enfermedades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9gBw3hAaZR_bzF8jVj7gboUfp4s6iru_xE6STgIrYbciXKgOTi2dW8Vpe_15b-Q_relUf4AdQFnw17WbPihD5N6BHcoLvBxnkPoFXfNRt3Yni58EOZkCP98MI_2d2DZWes4ujg/s1600/papisa-juana-ingelheim-822-855_1_1230520.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9gBw3hAaZR_bzF8jVj7gboUfp4s6iru_xE6STgIrYbciXKgOTi2dW8Vpe_15b-Q_relUf4AdQFnw17WbPihD5N6BHcoLvBxnkPoFXfNRt3Yni58EOZkCP98MI_2d2DZWes4ujg/s1600/papisa-juana-ingelheim-822-855_1_1230520.jpg" height="400" width="303" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ya de regreso a su tierra
alemana, fue llamado a la Corte del rey Carlos el Calvo, donde era escuchado
debido a su profunda erudición.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En el años 848, Juana se
traslada a Roma, donde es elegida para dar clases y pronto alcanzará gran fama,
siendo bien recibida en los medios del Vaticano. En su estancia romana Juana
aprovecha para profundizar en los estudios del trivium y quadrivium.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Debido a su erudición y a
la fama que como profesor alcanza es presentada al Papa León IV, que se vio
gratamente sorprendido por su erudición. La introduce en el mundo Vaticano,
dedicándola a desarrollar la política de la Iglesia en los asuntos
internacionales, además de ser su médico particular.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En junio del año 855 muere
el Papa León IV, siendo elegido la Papisa Juana con el nombre de Juan VII.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Durante el pontificadoado
de León IV, Roma está sumergida en una profunda crisis social y política. Las
elecciones Papales dependían de las votaciones de los fieles romanos, pero
sobre todo de las corruptelas protagonizadas por las grandes familias patricias
romanas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Era habitual que los
Papados fueran de poco tiempo de permanencia en la silla de Pedro. Siendo
habitual asistir a la destitución de Papas para nombrar a otro de una familia
rival. Muchas veces los romanos hartos de estas corruptelas de las grandes
familias romanas procedían a elegir un nuevo Papa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El nombramiento de Juan el
Inglés se debió a la gran debilidad de los patricios romanos y se procedió al
nombramiento de la Papisa Juana debido a la fama que había adquirido de
santidad y erudición. Los inicios de su Pontificado estuvieron llenos de
placidez y de calma, rompiendo la alteración de los anteriores Pontificados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocIjsQXrZ6WWl25e1cWcbixqwqRNHie6tQCcad45G-0oUFZH_XOJKIkJE2HuITxKRCT3GAiI2cxmgqzhi8-6gv0B_oRi9PGIsxsCdR4iL-v3wh6skyVXeYumB4pV3G_ni21GguQ/s1600/Papacy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhocIjsQXrZ6WWl25e1cWcbixqwqRNHie6tQCcad45G-0oUFZH_XOJKIkJE2HuITxKRCT3GAiI2cxmgqzhi8-6gv0B_oRi9PGIsxsCdR4iL-v3wh6skyVXeYumB4pV3G_ni21GguQ/s1600/Papacy.jpg" height="400" width="237" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A pesar de hacerse pasar
por hombre, tuvo una vida sexual activa. Se dice que ingresó en la
abadía de Fulda siguiendo a un amante estudiante que había ingresado en ella.
En su estancia en Roma, mantuvo relaciones con el embajador de
Sajonia en el Vaticano, Lamberto. Como consecuencia de esta
relación quedó embarazada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">A los trece meses de su
Pontificado fue consciente de que estaba embarazada. Los largos
hábitos y las vestimentas alargadas y unido a lo inimaginable que
resultaba pensar en un Papa embarazado, permitió que nadie se diera cuenta del
tal hecho.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Esto demuestra que Juana
no era lo virtuosa que se decía. Juana aceptó de mala gana dicho
embarazo, pues le iba a dificultar y complicar su labor como Papa.
Aquí cabe hacerse algunas preguntas:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">¿Por qué no abortó dado
que tenía amplios conocimientos de medicina? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Ella tenía asumido
totalmente su rol masculino, de ahí la dificultad en la asunción de su embarazo
y en que no hiciera nada. Su idea era ir a dar a luz en secreto y después
ocultar a la criatura, por lo que esta situación era salvable.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">El problema surge cuando
se le adelanta en dos meses la fecha que ella tenía prevista para dar a luz.
Los hechos suceden cuando estaba presidiendo una larga procesión
por las calles de Roma, que tenía una gran exigencia física. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwR5KGhBfvIoE9GNRqWP8gAXc4Dbq5vlskGWd5IIUQlKVn66m5WRjKRolOurJIBRaJz5cVI8wBb8gYaavUIADeY9mrBb9-OLhpzwG-RHSEDcaT-662ycbsdP1H6d6yw-LrhYiJvw/s1600/Pope_Joan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwR5KGhBfvIoE9GNRqWP8gAXc4Dbq5vlskGWd5IIUQlKVn66m5WRjKRolOurJIBRaJz5cVI8wBb8gYaavUIADeY9mrBb9-OLhpzwG-RHSEDcaT-662ycbsdP1H6d6yw-LrhYiJvw/s1600/Pope_Joan.jpg" height="215" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Dicha
procesión iba desde la iglesia de San Pedro a la basílica Lateranense, en un
lugar entre el Coliseo y la iglesia de San Clemente. En medio de
una calle estrecha se puso de parto. Por eso se dice en Roma
nunca más ha pasado una procesión por este lugar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Debido al gran esfuerzo
empezaron los dolores, que al principio aguantó estoicamente pero pensando que
no habría problemas siguió en la procesión. Estos dolores fueron a
más y rompió aguas en medio de la misma. De esta forma los obispos,
el clero y el pueblo romano asistieron alucinados al parto en plena procesión
del Papa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Horrorizados,
escandalizados y furiosos los devotos participantes en la procesión rodearon al
Papa y lo apedrearon hasta producir su muerte.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">La suplantación de Juana
obligó a la Iglesia a proceder a una verificación ritual de la virilidad de los
Papas electos. Un eclesiástico estaba encargado de examinar manualmente los
atributos sexuales del nuevo Pontífice a través de una silla perforada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wpQmtsDYyNBGLKx1JJE6vrzisiq_EiN9gfJnH3UmVJTgwTnCFVznIF9M9gY4X97P0wB6jlAHJpVUYerZjZkhyphenhyphenZcLXyR9pAlL2OVx5zpb2jlr-bQQ6IAsVnosPAKV6zExgLWDGw/s1600/images+(5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wpQmtsDYyNBGLKx1JJE6vrzisiq_EiN9gfJnH3UmVJTgwTnCFVznIF9M9gY4X97P0wB6jlAHJpVUYerZjZkhyphenhyphenZcLXyR9pAlL2OVx5zpb2jlr-bQQ6IAsVnosPAKV6zExgLWDGw/s1600/images+(5).jpg" height="258" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1n7ssuxk78gWJEmQbHwfit6-v2BQQf7rdEPIxvZBXImjxRYcgSwXmUR8mAg-tG_e6IEzrlBATmjBJS3qxGto5OQWvdj_aSJ1MtRXBO-AkSAzKg3kd_UKJyYONgae49CsW-J1WIA/s1600/image002.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1n7ssuxk78gWJEmQbHwfit6-v2BQQf7rdEPIxvZBXImjxRYcgSwXmUR8mAg-tG_e6IEzrlBATmjBJS3qxGto5OQWvdj_aSJ1MtRXBO-AkSAzKg3kd_UKJyYONgae49CsW-J1WIA/s1600/image002.png" height="352" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Acabada la inspección, si
todo era conforme a la ley, debía exclamar “Duos habet et bene pendentes”,
que traducido dice “tiene dos, y cuelgan bien”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">En los siglos XIV y XV,
esta Papisa era ya considerada como un personaje histórico, y nadie dudaba de
su existencia. Ocupaba un lugar entre los bustos de la Catedral de Siena. Bajo
el Pontificado de Clemente VIII y debido a su solicitud fue transformado en el
Papa Zacarías. El teólogo protestante Jan Hus hace mención de la Papisa Juana y
nadie cuestionó históricamente su existencia. Este teólogo veía a la Papisa
Juana como la encarnación de la prostituta de Babilonia descrita en el
Apocalipsis.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Pero continuemos con la narración de Sallie Collins:</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">"</span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El hombre puede
propagar y celebrar el Espíritu Divino, pero sólo a través de la mujer se encarna
el espíritu. Es ella la que acoge la chispa divina en su vientre, la protege y alimenta
y finalmente la hace realidad. Ella es el vehículo de transformación.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Desde el punto de vista
masculino de la ley y el orden, este acto creativo de Juana puede aparecer como
un desafortunado accidente que interrumpió la procesión civilizada. ¡Qué choque
pudo ser el afrontar la cruel y sangrante realidad (el bebé llorón y los
pañales) en medio de la pompa y la solemnidad! </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT3kLF9WvdFzBviJSjrETO3Zmu4szJODYH3FGehw1g42nyqVxHUHg7KfCm23S6Q53Uuneu5c5Xno2oP7NLhM8ikTYDsW8PwaW1yBe9R2XXbDDoDQJOrgif_rHuM7EKQSIlCgyTXA/s1600/Woodcut_illustration_of_Pope_Joan_-_Penn_Provenance_Project.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT3kLF9WvdFzBviJSjrETO3Zmu4szJODYH3FGehw1g42nyqVxHUHg7KfCm23S6Q53Uuneu5c5Xno2oP7NLhM8ikTYDsW8PwaW1yBe9R2XXbDDoDQJOrgif_rHuM7EKQSIlCgyTXA/s1600/Woodcut_illustration_of_Pope_Joan_-_Penn_Provenance_Project.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">¡Qué desconsiderada y antihigiénica
la Naturaleza, que irrumpe de esta manera en una celebración del puro espíritu!
Pero a pesar de que el hombre diga esto, ha de reconocer la tremenda importancia
del poder de la mujer. «El espíritu puro» es pura tontería. Si a la inspiración
alada no se la coge, se la trae a la tierra y se le hace tomar contacto con la realidad,
se disipa sin meta ni propósito. Si no hay parto no hay procesión. Mientras el espíritu
no toma realmente carne (no se encarna), su celebración papal podría carecer de
sentido.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcj6XzdrnieMlEWh9ixRT8QPIPaE7q0c7gUzcJASuFd5dwnLvJGp5KtFadMyHBnOflO3ZfUMFP3IB0wtNnqBGRvAwq7cRmKRwgstbHQ6sDmjLytALJy1P1DTlrWvzgN1t9PQ4UtA/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcj6XzdrnieMlEWh9ixRT8QPIPaE7q0c7gUzcJASuFd5dwnLvJGp5KtFadMyHBnOflO3ZfUMFP3IB0wtNnqBGRvAwq7cRmKRwgstbHQ6sDmjLytALJy1P1DTlrWvzgN1t9PQ4UtA/s1600/2.jpg" height="400" width="226" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Así pues, aquí, sentada
delante de nosotros en la carta número dos, hay una Mujer. A pesar de que se
llame Papisa no es literalmente la mujer del Papa. Dado que en la serie ella
sigue al Mago, que es un hombre sacerdotalmente sabio o mago, podemos pensar que
ella es la gran sacerdotisa, que es, de hecho, como la llaman algunas barajas modernas.
El Mago representa el principio Yang o principio masculino creativo; la Papisa
puede verse como símbolo del principio Yin, o aspecto femenino de la divinidad.
Encarna las cualidades de Isis, de Ishtar y de Astarté, todas ellas diosas que reinaron
sobre los rituales de los misterios de la mujer. En su aspecto espiritualizado aparece
como la Virgen María y como Sofía, la Sabiduría Divina. Su número dos es un número
sagrado para todas las divinidades femeninas. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2-fJQLQxEfudeTQZWWAtZJa65Wz6s__Bd7WnGcoisbCu1jC6e-xyNwfsxE22Yie9yyQiFN2ZPqCKze6hssFxk-RKY0CcRUxOo2OXtVg6sxZbufIwsUHzNUhKxhMsCQ1Hukpbd9Q/s1600/Papisa+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2-fJQLQxEfudeTQZWWAtZJa65Wz6s__Bd7WnGcoisbCu1jC6e-xyNwfsxE22Yie9yyQiFN2ZPqCKze6hssFxk-RKY0CcRUxOo2OXtVg6sxZbufIwsUHzNUhKxhMsCQ1Hukpbd9Q/s1600/Papisa+1.jpg" height="281" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Papisa es
sustancialmente una mujer más bien mayor, sentada, posiblemente entronizada.
Está vestida con traje ceremonial y la tiara de la Iglesia, lo cual representa el
poder espiritual que está más allá de su persona individual. En sus manos
sostiene un libro abierto, sin duda un libro sagrado, símbolo de la Divina
Palabra. Quizá esté pensando en lo que acaba de leer, quizá sostiene el libro
abierto para que nosotros también podamos ver La Palabra. .. Puede verse cómo
empieza: «En el principio...». </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgumJcrOaFYvIN_l9Ke2GVX5igjBxwYHqheLXC0cGylI96_HZDPciawtRddctXNQyIhIXdilLiWcyUO18Yzq25yOUiRQf1DAOtRYqorRay8cv3BRxGfBPV8G9fwKywDxtuazsxrYg/s1600/4709e804b8aeb442737dbcceb05fb027.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgumJcrOaFYvIN_l9Ke2GVX5igjBxwYHqheLXC0cGylI96_HZDPciawtRddctXNQyIhIXdilLiWcyUO18Yzq25yOUiRQf1DAOtRYqorRay8cv3BRxGfBPV8G9fwKywDxtuazsxrYg/s1600/4709e804b8aeb442737dbcceb05fb027.jpg" height="400" width="275" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En algunas pinturas de la Anunciación la Virgen
María está pintada en una postura semejante con un libro abierto, el libro de
los Profetas, el cual predice su destino como portadora del Niño Dios. Aquí, en
el Tarot, puede parecer que el libro tiene un significado similar, puesto que
nos indica que es a través de la Papisa como el espíritu será «realizado», será
llevado a la realidad. Tradicionalmente, la mujer no hace la ley pero es el
instrumento de su realización; no controla su destino, pero éste evolucionará
tal y como fue escrito. Esta mujer no emprende ninguna acción para conocer su
destino, pues la esencia de lo femenino es la receptividad. Ella no escoge, es
escogida. A ella le sucederá lo que estaba escrito «en el principio...».<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6gChIJ-IpaEj-qhIPv_IV5CcFlGSUhLTQzJJwOqwvsy2peLBIGKxF3BSAVsgzE_C2Mmg68oG7HaSqFYnDNHrPxQcI3O2ON39Ms-shFvmSEQ9NUkP60NGj4Ceo5BW0eDyLoa-3EA/s1600/Papisa+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6gChIJ-IpaEj-qhIPv_IV5CcFlGSUhLTQzJJwOqwvsy2peLBIGKxF3BSAVsgzE_C2Mmg68oG7HaSqFYnDNHrPxQcI3O2ON39Ms-shFvmSEQ9NUkP60NGj4Ceo5BW0eDyLoa-3EA/s1600/Papisa+2.jpg" height="279" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El yugo azul que vemos
sobre el pecho de la Papisa parece indicarnos que acepta su destino con una
paciencia semejante a la de los bueyes y que servirá al espíritu con humildad.
Da relieve, a la vez, al tramo horizontal de la cruz, a la dimensión terrena de
la realidad. Conecta la derecha con la izquierda, el consciente con el
inconsciente, </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">uniéndolos de modo
práctico al sujetar el libro de las profecías; acepta la palabra con todo su
ser. Se hace eco de este compromiso el velo blanco, que no es distinto del que llevan
hoy en día algunas órdenes religiosas o las chicas que hacen su primera comunión.
Usado en la Edad Media, el velo hoy en día sigue siendo símbolo de dedicación
especial el Espíritu Santo. Oculta el cabello de la mujer, su «corona de
gloria», símbolo de atracción sexual y de poder de seducción. La Papisa lleva
la cabeza cubierta por una tiara enjoyada, lo que insinúa su atracción hacia
una gloria más preciada que la del cabello mortal. Su forma nos recuerda a una
colmena, lo que simboliza fertilidad sempiterna, organización instintiva y
alimento lleno de poder vital.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Su tiara triple nos
muestra que su poder se manifiesta en los tres mundos: en el cielo, en la
tierra y bajo el agua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La triple tiara la conecta
también con la bruja de tres caras llamada Hécate, una bruja del oscuro
pre-Olimpo, figura con quien la Papisa tiene que compartir el dominio de los
tres mundos. La dama de nuestro Tarot simboliza un refinamiento y espiritualización
de la naturaleza instintiva muy alejada de la vengativa Hecate, ya que la
Papisa no está de ningún modo en una postura relajada en su trono. El panal que
cubre su cabeza quiere recordarnos constantemente que, cuando se desbaratan los
instintos, pueden atacarnos con agudos aguijones envenenados, ya que protegen
su miel celosamente. Detrás de la Papisa cuelga una gran cortina soportada por
dos columnas que aparecen tímidamente a través del velo por el lado derecho y,
debajo de su codo, por el lado izquierdo. Obviamente, está sentada a la entrada
de algún lugar, quizá de un templo o de un santuario interior cuyos misterios
guarda.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.productoskarma.com/Update/Imagenes/tarot/8.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.productoskarma.com/Update/Imagenes/tarot/8.JPG" height="400" width="180" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Se pueden apreciar las
características misteriosas de la Papisa en comparación con el Mago. Él está
dibujado al aire libre, todo lo que le rodea sugiere acción: la forma lemniscata
de su sombrero, la varita que blande en el aire, la pequeña bola tan delicadamente
sostenida entre el pulgar y el índice, así como los artilugios y herramientas
que se exhiben sobre la mesa que tiene delante; todo sugiere acción.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Está a punto de hacer
algo. Incluso su cabello de oro que cae libremente por debajo de su sombrero
parece estar vivo. Su actitud, con los pies algo separados, es la misma que la
de un director de orquesta en su podio cuando está a punto de iniciar un
concierto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Como un director de
orquesta, el Mago no se queda quieto en el mismo lugar; cuando acabe esta
actuación se trasladará a otro. Tampoco está ligado por las limitaciones del tiempo
terrestre. La curva extravagante de su tocado le conecta con el infinito, indicándonos
que su poseedor tiene acceso a la dimensión mágica del conocimiento impersonal
que va más allá de las realidades mundanas del tiempo y del espacio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No así la Papisa; ella
está enraizada en el lugar, sentada pasivamente, inmóvil. Uno siente que ha
estado allí desde siempre y que va a permanecer allí sentada hasta el final de
los siglos. Mientras el Mago tiene la varita que sugiere acción y experimentación,
la tiara y su libro indican comprensión y tradición. Estos pilares o columnas
le marcan la limitación de la dura realidad, en contraste con la libertad espacial
de la que disfruta el Mago.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El poder del Mago es
fuego: calor, brillo y resplandor del poder solar; el poder de la Papisa es
agua: frío, oscuro, fluido, el poder de la luna. Él controla por la rapidez de
la fuerza, por el conocimiento y la idea; ella gobierna por la lenta
persistencia, el amor y la paciencia femenina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los pilares repiten la
dualidad expresada en el número dos de la Papisa. Su esencia es la paradoja.
Ella lo abarca todo, abrazando ambas cosas, el bien y el mal, incluso la vida y
la muerte. Ella, que es la madre de la vida, tiene que presidir también la
muerte, pues todo lo que vive en la carne tiene que morir en la carne. Sólo la
ilimitada luz del espíritu puro es inmortal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La magia del Mago, así
como su sexo, se nos muestran visibles. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIquUSyQG5k6F4o_YGz4w54272zA-HkUuc1GR9EbaMB9JplF4_UePEuUi2E_sHmWp_02weVVBympBB5itbiDo8JDl7GwjOlizqDYsw47rSgaP-bDWNjucrt0PzFI038sTDkQZo0g/s1600/a+papisa+Carola+Trimano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIquUSyQG5k6F4o_YGz4w54272zA-HkUuc1GR9EbaMB9JplF4_UePEuUi2E_sHmWp_02weVVBympBB5itbiDo8JDl7GwjOlizqDYsw47rSgaP-bDWNjucrt0PzFI038sTDkQZo0g/s1600/a+papisa+Carola+Trimano.jpg" height="400" width="278" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La magia de la Papisa está velada y
oculta como su cabello. ¿Está quizá oculta tras la cortina que tiene a su espalda
o está escondida «bajo su sombrero»? ¿Quizá está enterrada bajo las aguas de su
vientre? Dondequiera que se halle escondida, como el secreto de la mujer, como
su naturaleza misma, queda oculta a la penetración de la conciencia masculina.
A los pies de una estatua de Isis, en Sais, están inscritas las siguientes
palabras: «Yo soy todo lo que ha sido, es y será. Ningún hombre mortal ha sido capaz
de descubrir lo que se </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">halla bajo mi velo». Suyo
es el reino de la profunda experiencia interior; no es suyo el mundo del
conocimiento externo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Nos parece que el poder
del Mago se halla bajo el control de su conciencia, que puede dominar «el
tiro». Éste no es el caso de la Papisa. La naturaleza de su magia le queda oculta
incluso a ella. Sucede en parte «a sus espaldas», como vemos en el dibujo. Ella
es quien custodia el nacimiento y el renacimiento, pero no los controla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En las culturas primitivas
se pensaba en la mujer como en la única fuente de vida. Esto sucedía así puesto
que la relación sexual no se entendía como causante del embarazo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El hombre no tenía ningún
papel en el proceso de la concepción. Se veía como un intruso, más bien como
una fuerza de destrucción para la naturaleza, como ejemplifica en la mitología
la historia del rapto de Perséfone. Dado que el papel del hombre en el proceso
de la creación no se comprendía, toda mujer que se sabía embarazada se sentía
misteriosa e inexplicablemente elegida por los dioses. Como le sucedió a María,
el anuncio del hecho tenía que bajar ineludiblemente como una anunciación del
cielo.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ67WivUrNgPBJMUmbn_E7Wkiu47ATyjeRGRVcl4Pwcdo5nZB3MJQeh_tvkwotQsWdZhvFmT6nNjrspF37yudZC3Tuq9MQbKzkbEpkrBFIBj6IZwZVQP9-RY77jGYrsYgLKAYuCA/s1600/7878645.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ67WivUrNgPBJMUmbn_E7Wkiu47ATyjeRGRVcl4Pwcdo5nZB3MJQeh_tvkwotQsWdZhvFmT6nNjrspF37yudZC3Tuq9MQbKzkbEpkrBFIBj6IZwZVQP9-RY77jGYrsYgLKAYuCA/s1600/7878645.jpg" height="400" width="333" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El nacimiento de un niño
era un misterio sagrado, era el misterio de la mujer. Los primeros recintos
sagrados fueron los construidos para albergar el nacimiento de un niño; después
se levantaron templos en estos lugares. El principio femenino encarnado en
Isis, Ishtar, Astarté y después en María, se conectó no sólo con el nacimiento corporal
sino con una nueva dimensión del conocimiento o de la sabiduría que </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">trasciende la carne.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El hecho milagroso en sí
mismo es aún un misterio; es el misterio de la mujer, le sucede a ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Para un hombre, el acto de
la procreación sucede fuera de él, tanto física como psicológicamente. Un hombre
puede engendrar una docena de hijos sin saberlo siquiera... Para una mujer la
concepción, y el niño en sí mismo, sucede dentro de su cuerpo, en el mismo
centro de su cuerpo. Desde el momento en que ha concebido, tanto si lo sabe
como si no, la mujer está literalmente «con niño». Sea cual sea su actitud
intelectual, en lo más profundo del inconsciente de cada mujer, el embarazo se experimenta
todavía como un anuncio del destino; para ella, cada nacimiento es la recreación
del Niño Divino.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Parece significativo que
hoy en día la mujer empiece de nuevo a restablecer una conexión consciente con
la experiencia del nacimiento de su niño. A través del parto sin dolor y de
otras técnicas sin medicación, las mujeres son capaces de permanecer conscientes
durante el momento del nacimiento de los hijos, de modo que se establezca una
conexión emocional y espiritual con esta experiencia y participen conscientemente
en este supremo acto de creación. Es más significativo aún el hecho de que a
los padres, lejos de excluírseles de los «recintos sagrados», se les invite a presenciar
el acontecimiento y a participar en el ritual para compartir la experiencia
como co-creadores. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPAVtJsLR7ENN-RiB36sqfIokOTEHCHPUuxlTuaVJHxgXbnwtikPfI8yXc5G0GotdJjXXTQAw2ntpDMyO_DnljIlibm6rRlqmwUdJBmzz2KLBtka4qNJJACrhVrdrt7cxcUR7ogg/s1600/sacerdotisarobinwood.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPAVtJsLR7ENN-RiB36sqfIokOTEHCHPUuxlTuaVJHxgXbnwtikPfI8yXc5G0GotdJjXXTQAw2ntpDMyO_DnljIlibm6rRlqmwUdJBmzz2KLBtka4qNJJACrhVrdrt7cxcUR7ogg/s1600/sacerdotisarobinwood.jpg" height="400" width="231" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Por fin la creatividad femenina y el principio femenino (que
durante tanto tiempo han sido negados en nuestra cultura) están entrando en posesión
de lo que les es propio. El movimiento de liberación de la mujer se considera a
veces como si no tuviera más meta que liberar a la mujer del esclavizante
trabajo de la casa, así como de los prejuicios con respecto al hombre en otras
áreas de la vida. De lo que se trata en la actualidad es de liberar a los dos,
al hombre y a la mujer, de la esclavitud con la que se les somete a ambos al
principio masculino; una regla que, debido a su largo período de implantación,
ha llegado a ser tiranizante para los dos por </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">igual. A su nivel más
profundo, este movimiento no es una guerra entre los dos sexos sino más bien
una batalla que se libra por parte de los dos para liberar a la Papisa del calabozo
del inconsciente y para elevarla al lugar que le corresponde, que es el de
cogobernadora </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">junto con el principio
masculino. La revolución social y psicológica que </span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">está teniendo lugar en el
presente puede considerarse como la actualización en términos humanos del dogma
de la Asunción de la Virgen María, que fue proclamado como tal por la Iglesia
Católica hace pocos años. Según la teología, la Virgen María tiene ahora un
lugar seguro a la derecha de Dios Padre. Después de siglos de genuflexión
espiritual ante el principio paterno (cosa tan común y dominante en nuestra
cultura judeo-cristiana) le es difícil a la mujer, tanto como al hombre,
conceder el mismo valor al principio femenino.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Uno de los problemas puede
ser que el concepto de «iguales pero diferentes» sea algo muy difícil en
nuestra sociedad competitiva, donde cada cosa, persona y lugar son computerizados
al instante, evaluados y etiquetados. Podría ser que en nuestro esfuerzo por
experimentar los dos sexos como iguales llegáramos a olvidar sus diferencias.
Comprensiblemente, esta etapa de transición es capaz de confundir a cualquiera;
parece que esto es más marcado entre aquellos de nosotros que fuimos educados
en una época en la que las diferencias sexuales, aunque distorsionadas por la
cultura, no estaban claramente definidas. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No pasa así hoy en día. Simples amas
de casa nos adelantan a zancadas y empujando en el supermercado; héroes del
fútbol, que antaño lucían un esmerado equipo, posan hoy para la prensa con
delantal de cocina y rizos. Más confusión producen aún los vestidos y uniformes
que en la actualidad se llaman «unisex»; todos llevan cabello largo y téjanos y
cada uno lleva a hombros su propia mochila y su saco de dormir; casi no existe
una clave para descifrar a qué sexo pertenece cada uno.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9urjo3ZKHtvIX5glLGo6PKEt8_vjs4EOlXqyuowjgsPUsxpgrLdbVK1V9_Ru7ncsrOuw0HplA4BZMdgFjwNWwVngo_r4OZSTvLqJGCciKKbtPAM6i7Y2I0ixlQWnGIV2DD1kxRw/s1600/androgeno.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9urjo3ZKHtvIX5glLGo6PKEt8_vjs4EOlXqyuowjgsPUsxpgrLdbVK1V9_Ru7ncsrOuw0HplA4BZMdgFjwNWwVngo_r4OZSTvLqJGCciKKbtPAM6i7Y2I0ixlQWnGIV2DD1kxRw/s1600/androgeno.png" height="263" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quizá no merezcamos saber
quién es quién o quizá no sea necesario, ya que cada uno ha comprendido bien lo
que es la vida y sus necesidades. Podríamos compartir la admiración que por la
tortuga siente Ogden Nash al decir que su sexo está encubierto de un modo
similar. «Pienso que es lista, la tortuga, en este empeño por ser tan fértil.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Confiemos en que pronto
aparecerá un destino «igual pero distinto» para el hombre y la mujer. Una de
las maneras en que podemos ayudar a que esto suceda es experimentar más
profunda y conscientemente el principio femenino tanto tiempo abandonado, e
intentar observar de qué manera opera dentro de nosotros, tanto de los hombres
como de las mujeres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Como primer paso para ello
vamos a clarificar nuestra terminología. Los términos masculino y femenino, tal
como los usa Jung, no suponen la dicotomía psicológica entre hombre y mujer.
Por eso, términos como «yin-yang» o bien «logos-eros» pueden ayudarnos, pues
nos aclaran que lo que aquí tratamos son dos principios vitales que actúan a la
vez en el hombre y en la mujer, y en la naturaleza. Sin embargo, es importante
distinguir en nuestro lenguaje estas diferencias de sexo. El sexo es el paradigma
de la experiencia humana para la realización de los opuestos y de su posterior
trascendencia. A través de la «otredad» de la relación sexual experimentamos el
poder dinámico de los opuestos en nuestras energías, y es a través del éxtasis
de la reconciliación entre ambos como percibimos la totalidad de la trascendencia
de la carne mortal.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKGiGqyVICwp38JJ2M7QOC-YoH5ZpsvtbfLKUxafqvaMxG6aMynmyWJ3xegTNBlbGNFw3KcFN2VX2TIyr9wTd7SX-Uwrrx76LUoTacYNlCj0gqVewQaRBhQs2FF4yrETE9yZeB/s1600/ALQUIMIA+IMAGENES+(34).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKGiGqyVICwp38JJ2M7QOC-YoH5ZpsvtbfLKUxafqvaMxG6aMynmyWJ3xegTNBlbGNFw3KcFN2VX2TIyr9wTd7SX-Uwrrx76LUoTacYNlCj0gqVewQaRBhQs2FF4yrETE9yZeB/s1600/ALQUIMIA+IMAGENES+%2834%29.jpg" height="395" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Así pues, los términos
masculino-femenino se utilizan aquí para señalar polos de energía positivos y
negativos, cuya interacción dinámica propaga, motiva e ilumina nuestra vida.
Por ejemplo: así como el cuerpo del hombre tiene sus características femeninas
secundarías, su psique (su comportamiento y modales) se ve afectada por lo que
Jung llamó el ánima, es decir, su así llamado «lado femenino». Cuando un hombre
no es consciente de su ánima puede verse influido de una manera destructiva y
ser dominado por ella. En cuanto se haga consciente de ella y de sus
necesidades, ella puede inspirarle y conducirle hacia su propia totalidad. En
términos junguianos, la Papisa representaría para el hombre un gran desarrollo
de su ánima. Ella es la que simbolizaría la figura arquetípica que le pone en
contacto con el inconsciente colectivo. Para una mujer, la Papisa puede ser una
forma de Eros muy acentuada: simboliza la femineidad, un sí-misma
espiritualmente desarrollado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Las diversas facetas de la
espiritualidad femenina no pueden encerrarse en palabras, ni tan siquiera en
imágenes; he seleccionado, sin embargo, algunas ilustraciones que pueden
aclarar y enriquecer el significado de esta carta. Quizá meditando sobre estas imágenes
podamos conectar con la «magia lunar» que habita en nosotros mismos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Todos nosotros, hombres y
mujeres, tenemos a nuestro alcance dentro de nosotros mismos los poderes tanto
del Mago como de la Papisa. Si no tuviéramos estos dos polos interactuando en
nosotros, no podría haber vida ni creatividad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una de las ilustraciones
nos muestra una estatua de alabastro de una antigua deidad lunar, símbolo de la
fertilidad y de la reproducción, probablemente Astarté.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Statuette_Goddess_Louvre_AO20127.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Statuette_Goddess_Louvre_AO20127.jpg" height="400" width="166" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Representa una forma mucho
más primitiva del principio femenino que la que hemos estado examinando; bajo
los ropajes de la civilización, es la sangre de Astarté la que corre por las
venas de la Papisa, así como por las nuestras. Estas deidades hembras eran
diosas lunares debido a que se suponía que las fases de la luna eran las que controlaban
el nacimiento, el crecimiento y la decadencia. Aún hoy en día, muchos «civilizados»
campesinos consultan su almanaque antes de plantar las cosechas...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El poder lunar es muy
sutil pero muy fuerte. Controla las poderosas mareas, ya que se decía que en
Egipto las lágrimas de Isis gobernaban las aguas del Nilo. Comparándola con el
sol, que es constante, predecible y brillante, la luna es inconstante, velada y
oscura. La naturaleza de la mujer es lunar, cambiante como la luna, que lo
mismo puede dar la vida que traer inundaciones o sequías, dependiendo sólo del
capricho de la Gran Diosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ambos sexos están sujetos
a los caprichos de esta diosa, pero las mujeres, por simpatía, se dan cuenta
más fácilmente de su influencia y se preparan para afrontarla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los ciclos rítmicos de la
menstruación, con los cambios de humor que los acompañan, ayudan a la mujer a
esperar lo inesperado, así como a reconocer y a aceptar lo irracional como
parte de la vida. El temperamento de la mujer, así como el de la diosa, está
más relacionado con los ritmos de la naturaleza que con los sistemas de la
lógica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Para el hombre la
situación es diferente tanto psicológica como fisiológicamente; se siente menos
sintonizado que la mujer con el ir y venir de sus humores. Como resultado de
ello, la diosa puede sorprenderle. Algunas veces parece usurparle su
personalidad entera, de modo que un hombre en este estado parece incluso hablar
con voz de mujer, de una manera mujeril, irracional y algunas veces hasta
histérica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cabe imaginar fácilmente
que la Deidad lunar que aparece en la figura sea vengativa y brusca. ¡Mire
profunda y conscientemente el principio femenino tanto tiempo abandonado, e
intente observar de qué manera opera dentro de nosotros, tanto de los hombres
como de las mujeres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">¡Mire esos ojos! Nótese
también su «tercer ojo», situado no en su frente sino en su ombligo, en el
vientre, el centro de todo. El elemento con el que ella conecta es el agua. En
la mayoría de los mitos sobre la creación, se describe el agua como el poder de
recibir, producir y también es capaz de construir. Desde lo más profundo del
océano, desde el interior de las rocas, surgió la creación y toda forma de
vida. Desde lo más profundo del inconsciente surgió la conciencia. Así como el
embrión individual se contiene y alimenta en el líquido amniótico, así toda
entidad individual se contiene y alimenta en el profundo inconsciente de cada
recién nacido. Es, pues, del inconsciente de donde nace la conciencia.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.metirta.com/2011/03/2-LA-SUMA-SACERDOTISA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.metirta.com/2011/03/2-LA-SUMA-SACERDOTISA.jpg" height="400" width="232" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hYYJucyZNDVRQHGCCLFz-a3BTIRRHO44N3ApXeMhddgbGtwOt33Da2bUavreH3vPUDieZEEa1qqZeWkmpfqu1tfcJRVyJHuwk7gmV3Gv2Xoqqicr3UrAkKcX6c4YzVAaTdslgQ/s1600/Imagen3.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_hYYJucyZNDVRQHGCCLFz-a3BTIRRHO44N3ApXeMhddgbGtwOt33Da2bUavreH3vPUDieZEEa1qqZeWkmpfqu1tfcJRVyJHuwk7gmV3Gv2Xoqqicr3UrAkKcX6c4YzVAaTdslgQ/s1600/Imagen3.1.jpg" height="400" width="207" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Simbólicamente, la mujer
es agua: mar, mare, mer, mere, y Mary (madre y María). Su conexión con el agua
se resalta en esta carta (fig. 19). La carta pertenece a un Tarot inglés del
siglo XX; la versión de esta Papisa pertenece al Tarot de Waite, y la llaman La
Gran Sacerdotisa. Aquí podemos ver cómo las vestiduras fluyen y se convierten
en agua. Este arroyo, como la mujer, fluye por la línea de la mínima
resistencia, adaptándose a los contornos de la tierra y recogiendo a su paso
charcos y lagos que reflejan el cielo. La naturaleza femenina es reflectiva. A
través de la inmersión en las profundidades de la mujer es como el hombre llega
a conocerse a sí mismo. Buscando las imágenes del profundo inconsciente,
nosotros nos conoceremos a nosotros mismos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La duplicidad, la dualidad
y la memoria pertenecen al lado femenino. Alan Watts, en su libro Las dos manos
de Dios, nos recuerda que, cuando Isis reunió los diferentes miembros del
cuerpo de Osiris, lo que estaba haciendo literalmente era re-membrarlo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La remembranza no es
solamente un acto mecánico como podría ser sacar una fotografía de un grupo; es
básicamente un acto restaurador y creativo. Pues cuando recordamos a alguien,
cuando lo remembramos, recreamos su imagen. A los añicos y piezas desparramados
referentes a una persona o hecho añadimos una parte de nosotros mismos: un
contenido emocional de nuestra propia experiencia. Así pues, al recordar a
alguien creamos una nueva entidad. Traemos lo olvidado a una nueva plenitud,
reinstaurándolo en el mundo colectivo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El acto creativo de la
memoria es un atributo especial del principio femenino. Está siempre coloreado
por la emoción. De hecho, como nos recuerda Watts, la palabra inglesa «memoria»
deriva de la del antiguo inglés «mourn», que significa lamentarse o afligirse.
Es por la aflicción por lo que uno «se vuelve Electra». Esta habilidad de
conectar de manera creativa con sus emociones pertenece también a los hombres
que están en contacto con su lado femenino; éste es el don particular de los
poetas que nos ayudan a «llorar por Adonais».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Nuestra cultura occidental
tiende a enfatizar el aspecto ligero y puro de la femineidad, por lo que
resulta difícil en el arte europeo encontrar retratos de mujeres espirituales que
estén «verdaderamente enraizadas en su cuerpo». Un ejemplo de ello es la
Papisa, tal y como la pinta el Tarot de Waite. Esta baraja modernista inglesa
fue diseñada bajo la dirección del erudito A. E. Waite y realizada por Pamela
Smith, quien además creó decorados para las obras de Yeats. Esta mujer-Papa
sufre cambios significativos. La sacerdotisa se dibuja como una bella mujer
sentada, erguida y orgullosa. Las aguas a sus pies dan soporte a la luna
creciente. Aunque está sentada entre las columnas del Templo de Salomón,
apoyada contra los antiguos símbolos de la fertilidad, con un pergamino en el
que se lee «Tora» en la falda y cubriendo su cabeza con la corona de Hathor, la
mujer por sí misma es totalmente británica hasta la médula de los huesos. A pesar
de lo complejo de la simbología que la rodea, o quizá precisamente por ello, me
parece una figura carente totalmente de pasión, alejada de su entorno y
desconectada de su cuerpo. ¡Cuan lejos está esta casta doncella post-victoriana
de la figura de Astarté, la cual llevaba cuernos y aquel ojo en el ombligo
además de los dos fogosos de la cara!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A esta sacerdotisa del
siglo XX de Waite, que es bella y perfecta, le falta algo; comparándola con la
Papisa que tenía un buen cuerpo de mujer y unos ojos llenos de sabiduría, esta
joven parece pura e intacta, demasiado buena para ser verdad. Lo mismo le
sucede a la Virgen María, a la que idealizan de modo que nos aparece carente de
cuerpo y casi etérea. Desde que se proclamó el dogma de la Asunción, su cuerpo
ha pasado a ser aceptable para el cielo y para nosotros. Quizá ha llegado ya el
tiempo de que a la palabra «virgen» se le devuelva su fuerza original y su sentido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la actualidad hablamos
de una virgen como de alguien se-xualmente pura; originalmente, la palabra
«virgen» no tenía nada que ver con la castidad física.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX3jAJlQ9HLtpxsGPgFY3rG_LF-JBvBSlsMqgd8jg3XQORNGt77OiHtBf1SUB2AK7p7Zwut-GGoShKztyhGb0IIyqo3vx88dSDCMpMCTAaIJGrBzlbxSY-ZM1_LDLPmalVMF9ukg/s400/circe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX3jAJlQ9HLtpxsGPgFY3rG_LF-JBvBSlsMqgd8jg3XQORNGt77OiHtBf1SUB2AK7p7Zwut-GGoShKztyhGb0IIyqo3vx88dSDCMpMCTAaIJGrBzlbxSY-ZM1_LDLPmalVMF9ukg/s400/circe.jpg" height="400" width="241" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">«Virgen» significaba nada
más que «mujer sin casar». Como escribe Esther Harding, al no pertenecer a
ningún hombre se pertenecía a sí misma de una forma especial. Era libre de
darse a Dios; estaba físicamente disponible para el Espíritu Santo. Virginal en
este sentido era el Oráculo de Delfos. No se trataba de un espíritu
desencarnado flotando entre pálidas gasas y ectoplasma. La Pitonisa era una
diosa encarnada sólidamente en su cuerpo; ya que esperaba el impacto del
Espíritu Santo, el recipiente tenía que ser sólido. En la novela de Par
Lagerkvist «La Sibila» se nos relata muy bien lo que es «ser escogida» por
Dios. Conviene leer este libro que fue galardonado con el premio Nobel en los
años cincuenta, pues nos ampliará algunos aspectos de la Papisa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dado que los poderes de la
Papisa no se pueden describir tan sólo con palabras, un buen ejercicio para
enriquecer la sensación de este aspecto arquetípico que tenemos en nosotros
mismos es buscar distintas imágenes de la misma y analizar sus distintas cualidades".<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En éste sentido os ofrezco ésta presentación, donde he recogido una buena parte de las imágenes de la Gran Sacerdotisa en diversas barajas del Tarot:</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/43190414" style="border-width: 1px; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="425"> </iframe> </span><br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><strong> <a href="https://www.slideshare.net/terraxaman/el-simbolismo-de-la-sacerdotisa-en-el-tarot" target="_blank" title="EL SIMBOLISMO DE LA SACERDOTISA EN EL TAROT">EL SIMBOLISMO DE LA SACERDOTISA EN EL TAROT</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/terraxaman" target="_blank">terraxaman</a></strong> </span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;">
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.3999996185303px;">Como siempre espero que os haya sido útil e interesante.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-73467232966850222232014-09-18T00:09:00.000+02:002014-09-18T00:18:56.745+02:00YALAL AL-DIN MUHAMMAD "RUMI" EL ENAMORADO DE DIOS / 3 de 3<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">3/3 viene de la entrada anterior</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><b style="background-color: black;">Los enamorados de Dios.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 3.75pt; mso-line-height-alt: 8.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Después de que Rumi se hubiese descubierto a sí mismo y hubiese sentido lo
que existía en él, empezó a verlo también en los demás. De esta forma unificó
el "Amor de Dios" con el "Amor a la Humanidad". Llegó a la
conclusión de que amar a los seres humanos es amar a Dios. Cuando se lee con
cuidado, el siguiente pareado nos aclara bastante bien a quién iba dirigido el
infinito amor de Rumi hacia Shams: "Shams de Tabriz es un pretexto. Somos
el alabado en belleza, somos el alabado en gracia".<sup> </sup>En
otro poema, Rumi nos aconseja apreciar el valor de cada uno y que nos amemos
porque amar a nuestros seres queridos no debe ser por sus seres físicos sino
por Dios.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OA25XeGbNcvIN3E4A8FTJLvF6p6OQHrwReGDWrZou0B1PWBriEDoC7iCCyakSdY9ZR1F0Sm4XRGT5TAOYmKNH-MWJNcTDdFpEQeBQMRnFX0HTQUd9-PXuBFf8TUXMNiebb1MTw/s1600/greenshaykhallahhaq.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OA25XeGbNcvIN3E4A8FTJLvF6p6OQHrwReGDWrZou0B1PWBriEDoC7iCCyakSdY9ZR1F0Sm4XRGT5TAOYmKNH-MWJNcTDdFpEQeBQMRnFX0HTQUd9-PXuBFf8TUXMNiebb1MTw/s1600/greenshaykhallahhaq.jpg" height="400" width="362" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Ven, ven,
apreciémonos mutuamente, prestemos atención a la valía de cada uno. Porque
nunca se sabe, podríamos de repente separarnos. Ahora que nuestro Profeta ha
dicho: "El creyente es el espejo del creyente", ¿Por qué estamos
desviando nuestro rostro del espejo? El rencor y el odio oscurecen nuestra
amistad y dañan el corazón. ¿Por qué no rompemos y liquidamos el rencor del
corazón?<sup> </sup>Ven, únete a nosotros. Somos los enamorados de Dios,
únete a nosotros para que te abramos las puertas del jardín del amor. Siéntate
en nuestra casa como una sombra, somos los vecinos del Sol de Dios. Somos
invisibles, tal y como lo es el alma. No tenemos huella ni señal, tal y como el
amor de los enamorados. Pero nuestras señales están en ti y enfrente de ti
porque nos hallamos ocultos así como aparentes tal y como el alma. Cualquier
cosa que estés diciendo, mira más allá y más alto e incluso más allá de eso
porque estamos más allá de los Más Allás. Eres como el agua pero permaneces en
un agujero, estás en una prisión. Abre un camino para ti mismo para que te
puedas unir a nosotros, porque somos una corriente fluyendo hacia Dios.<sup> </sup>Ven
para que quizá podamos hablar de espíritu a espíritu, hablar de un modo oculto
a los ojos y los oídos. Riámonos sin labios ni dientes tal y como una rosaleda.
Dispongámonos a conversar sin labios ni boca como un pensamiento. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Expresaremos el secreto del mundo completamente con
nuestra boca cerrada al nivel de "Aql al-Awwal" ("el Primer
Intelecto") y en la conciencia de la existencia de Dios. Nadie habla
consigo mismo en voz alta. Ya que todos somos uno, citémonos desde nuestros
corazones sin bocas ni labios. ¿Cómo puedes decir a tu mano "¡Toma!"?
¿Es esa mano tuya? Ya que nuestras manos son una, dispongámonos a hablar de
este asunto. Las manos y los pies conocen el estado del corazón. Abandonemos la
conversación de nuestras lenguas y dispongámonos a vibrar en nuestros
corazones.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://api.ning.com/files/l5zIOYKIbTVg1jSsoXzRiU7vmE*KgJ-jynVShGCWRcrhtcViIE0sRQmmhjfLSuRIoTEjKo3p3UDHnPYQGcwdpKYTtd37yDmw/0a3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://api.ning.com/files/l5zIOYKIbTVg1jSsoXzRiU7vmE*KgJ-jynVShGCWRcrhtcViIE0sRQmmhjfLSuRIoTEjKo3p3UDHnPYQGcwdpKYTtd37yDmw/0a3.jpg" height="303" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El amor que Rumi siente hacia la humanidad es
infinito. Empezando por los antiguos poetas griegos y latinos anteriores, e
incluyendo a todos los poetas clásicos, escritores, dramaturgos, filósofos y
sociólogos de Occidente, ninguno de ellos posee el amor que siente Rumi hacia
la humanidad ni el amor que dejo sentir a sus lectores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Ven, ven y acércate. ¿Hasta cuándo va a continuar este
bandidaje? Ya<br />
que tú eres yo y yo soy tú, ¿Qué es este "nosotros y ellos"? Somos la<br />
luz bendita de Dios, somos el espejo de Dios.<br />
Así pues, ¿Por qué nos estamos peleando? ¿Por qué está una luz hu-<br />
yendo tanto de la otra luz?<br />
Nosotros, todos los humanos, estamos unidos como un cuerpo en el<br />
ser de una persona madura.<br />
Pero, ¿por qué estamos bizcos? Aunque somos miembros del mismo<br />
cuerpo, ¿por qué el rico mira por encima del hombro al pobre?<br />
¿Por qué mira altivamente la mano derecha a la mano izquierda del<br />
mismo cuerpo? Ya que ambas son las manos de tu cuerpo, ¿Cuál es el<br />
significado de ser afortunado y no ser afortunado en el mismo cuerpo?<br />
Nosotros, los humanos, somos todos, de hecho, una sola esencia.<br />
Nuestras mentes son una y nuestras cabezas son una.<br />
Pero hemos visto uno como dos debido a la curvatura de los Cielos.<br />
Ven, libérate de este egoísmo y reconcíliate con todo el mundo y sé<br />
bueno con la gente.<br />
Mientras estés en ti, eres un grano, una partícula. Pero cuando te<br />
mezclas y te unes con otros, entonces te conviertes en un océano,<br />
una mina.<br />
Cada ser humano posee la misma alma, pero los cuerpos son cien-<br />
tos de miles.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-top: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">De modo similar, hay innumerables almendras en el
mundo, pero hay el mismo aceite en cada una de ellas. Hay numerosas lenguas y
dialectos en este mundo, pero el significado de todos ellos es el mismo. Las
aguas ubicadas en recipientes diferentes se unen cuando se rom-pen los
contenedores y empiezan a fluir juntos como un arroyo. Si comprendes lo que
significa la unidad, "tawhid", si obtienes la unidad y rompes y
arrojas palabras y pensamientos sin sentido, el espíritu envía noticias a
aquellos cuyos ojos del corazón están abiertos y les dice la verdad.</span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En los ejemplos anteriores se muestra lo que piensa
Rumi sobre el amor hacia la humanidad. Rumi susurra muchos secretos en los
oídos de aquellos que leen cuidadosamente estos dísticos y reflexionan
concienzudamente sobre ellos.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cada santo tiene su propia manera de sentir. Ya que
Rumi es un santo, siempre habla del amor y los enamorados. Por esta razón, a
Rumi se le ha otorgado el título de "El Sultán de los Enamorados". En
uno de sus poemas Rumi indica:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El camino de nuestro Profeta es el del amor,<br />
Somos los niños del amor y nuestra madre es el amor.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-kagKjwT3qi5XK_5aQ8DflpRs5IZm9aO2JcRqW6VWKGZ3Oo6NT-lZ5Dt4AEwbV4AgqX8i27cJsPLedVdycvwPIqh4XBOC8iEhsz3pvLc7vPHaUwgaaPImvlV2QhXKfd0jJUpH9w/s1600/REIKI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-kagKjwT3qi5XK_5aQ8DflpRs5IZm9aO2JcRqW6VWKGZ3Oo6NT-lZ5Dt4AEwbV4AgqX8i27cJsPLedVdycvwPIqh4XBOC8iEhsz3pvLc7vPHaUwgaaPImvlV2QhXKfd0jJUpH9w/s1600/REIKI.jpg" height="400" width="324" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">No hay duda que Rumi, a lo largo de sus obras,
subraya el concepto del amor sobre todas las cosas. En las numerosas historias
narradas en su libro <i>Mesnevi </i>y en los fluidos poemas que
componen su libro <i>Diván-i Kabir</i>, el enfoque es en el amor. El amor
del que habla Rumi no es un amor transitorio. No es un amor metafórico (<i>ishq
majazi</i>), es real. El amor del que habla es el amor hacia la Verdad, que se
llama también el Amor Divino, el amor que se siente por Dios. Diciendo que el
amor es un atributo de Dios, Rumi expresa que:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El amor es el atributo de Dios, que no tiene necesidad
de nadie. Estar enamorado de otro que no sea Él es amor metafórico. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Para llegar a entender el concepto del amor,
tenemos que explicar en detalle los conceptos de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ishq majazi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">e</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ishq
ilahi</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, que se conocen también como amor real. Estos dos tipos de amor se
conocen en las enseñanzas de Rumi. El primero, </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ishq majazi</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, está
relacionado con el mundo material y el amor del cuerpo, como el amor entre el
hombre y la mujer. El amor verdadero, </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ishq haqiq</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">i, es el amor que
se siente hacia Dios. En otras palabras, el amor metafórico es transitorio y
por lo tanto, efímero. Sin embargo, el amor real es eterno e infinito. </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Algunos santos piensan que lo que se conoce como
amor metafórico no es un amor vacío si no que está manchado y contaminado con
los deseos del cuerpo. Se cree que este tipo de amor puede ser un puente hacia
el amor verdadero. Según este grupo de santos, el amor por lo bello no es el
amor por una persona sino que es el amor por la belleza que posee esa persona.
Lo sorprendente de la belleza de lo bonito es una reflexión de la belleza del
Creador, Su arte, Su poder y Su majestad. Sorprenderse de tal belleza abre el
camino al amor real. Rumi indica:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El amor, sea real o metafórico<br />
Al final conduce al ser humano hacia Dios.</span></i></span><br />
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><sup><span style="background-color: black; color: orange; font-size: small;"><br /></span></sup></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><sup><span style="background-color: black; color: orange; font-size: small;"><br /></span></sup></span></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfLyeEPNBpTWkSkJJhYk5NN1Pg5p-aqE8KqCPt99QOq9tIqYef7i-c3zta4VbzOTK45YEazjj0cjbRBBaDZRwXvGIdQ4gjNX4f6S2uIOx91HdW-30vIH_nVe0ZUZqfTLPZcWXyw/s1600/8ec7fc8cffb95ed49b2a611d84c7e1c3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpfLyeEPNBpTWkSkJJhYk5NN1Pg5p-aqE8KqCPt99QOq9tIqYef7i-c3zta4VbzOTK45YEazjj0cjbRBBaDZRwXvGIdQ4gjNX4f6S2uIOx91HdW-30vIH_nVe0ZUZqfTLPZcWXyw/s1600/8ec7fc8cffb95ed49b2a611d84c7e1c3.jpg" height="400" width="331" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><sup><span style="font-size: small;"><br />
</span></sup><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Las relaciones entre el Amor y el Éxtasis Místico o Conocimiento Directo de Dios, no són en absoluto patrimonio de Rumi, de Shas e Tabrizzi, ni siquiera del Sufismo... No hace falta recordar a Santa Teresa, ni a San Juan de la Cruz. Tenemos previsto desde hace muchos meses publicar una entrada sobre éste tema, con el escandaloso - a propósito, claro está!- título de "El Orgasmo es Dios". Los modernos estudios sobre la neurobiologia y funcionamiento del cerebro así lo avalan, mientras no se produzca ésta publicación, que se me demora más de lo querido, podéis leer ésta entrada sobre un grupo de mujeres místicas de la Europa Medieval, algunas de ellas contemporáneas de Rumi:</span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: black; color: orange; line-height: 20px;">http://terraxaman.blogspot.com.es/2012/11/beguinas-y-misticas-en-la-europa_1.html</span></span><br />
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGl4tNftBpQUTezxW2Wp3NOcYLuvA6XmFV-XfWWXwwa5Z8XbhSDF3y6Ppa3zhuggAchWtaZ8Av3S4kiLnbfbakyJdiQGn3Urd5rNFUvsfn-hC9Fu9gHn-speoNhqxQdOeYtr5WBA/s1600/eauderochas-zpsoivbpr1mqf2cux4l4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGl4tNftBpQUTezxW2Wp3NOcYLuvA6XmFV-XfWWXwwa5Z8XbhSDF3y6Ppa3zhuggAchWtaZ8Av3S4kiLnbfbakyJdiQGn3Urd5rNFUvsfn-hC9Fu9gHn-speoNhqxQdOeYtr5WBA/s1600/eauderochas-zpsoivbpr1mqf2cux4l4.jpg" height="320" width="400" /></span></a></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Es necesario que se conteste en este punto a una
pregunta. ¿Por qué se ha concedido este amor metafórico, <i>ishq majazi</i>, a
los humanos? Siglos antes de la aparición de Freud, el célebre psicoanalista de
los tiempos modernos, Rumi mencionó este concepto en el siguiente poema:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Dios ha creado un deseo entre el hombre y la mujer<br />
Como resultado de su unión, la vida en el mundo continúa.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Ibn al-Arabi, el prominente
místico musulmán hispanoárabe, piensa que este deseo mencionado anteriormente
es complementario. Señala lo siguiente, "Los seres humanos, hombre o
mujer, se completan después del matrimonio. Solos, la mujer es una mitad y el
hombre otra. El hombre se completa a sí mismo con la mujer. La mujer se
completa a sí misma con el hombre. Esta unión no es una unión material, sino
aquella espiritual y complementaria".<sup> </sup>Por lo tanto, este
deseo o este amor romántico, en realidad es una reflexión del versículo del
Corán que expresa, "He infundido de Mi espíritu en Adán y sus hijos".
Por lo tanto, la unión entre un hombre y una mujer no es de hecho un deseo
mundano y falso, al contrario está relacionado con el mundo del Más Allá de la
vida material. Es una relación entre espíritus familiares y es una expresión de
amor entre los seres humanos. Sin embargo, este amor no debe menospreciarse a
un nivel meramente biológico, como el de los animales. Como la criatura más
honorable de Dios, hemos de tener niveles diferentes de este amor a través del
matrimonio y los principios de la Ley del Islam. Por lo tanto, la religión del
Islam no prohíbe ni el amor romántico ni el matrimonio. Como señala Rumi,
"Se ha entregado a la gente este amor romántico o deseo para la
continuación de la humanidad. Al mismo tiempo, se espera que los seres humanos
luchen contra sus deseos carnales". </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En el Islam no existe un celibato
institucionalizado para hombres o mujeres pero se da la castidad, vida pura y
control de los deseos. La relación entre hombres y mujeres se limita al
concepto del matrimonio. Rumi cree que el matrimonio satisface, permitiendo a
la persona controlar sus deseos. Relaciones inmorales manchan la conciencia de
la persona. Por lo tanto, este tipo de relación está prohibida en el Islam. No
se prohíbe el amor pero sí el adulterio. El siguiente hadiz explica la dimensión
de este amor. El Profeta expresó:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquél que se enamora, guarda este amor, se mantiene
casto y muere, muere pues martirizado. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Este hadiz sugiere que aquellos que se abstienen
del adulterio, luchando contra sus deseos, cuando mueren en castidad se
consideran mártires porque los deseos biológicos son unos de los enemigos más
peligrosos en la perfección humana. Subyugar estos deseos se considera uno de
los actos más heroicos. En otro poema Rumi recita:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El odio y el deseo ciegan a los humanos,<br />
Por lo tanto, cambian la dirección del espíritu.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Si el amor romántico no se salvaguarda bajo
control, puede desviar a los creyentes de la veneración de Dios y quizás
arruinar su felicidad e incluso apartarles del verdadero significado de la
humanidad. Todos los deseos del cuerpo, ya que son efímeros, si se satisfacen
de un modo inmoral después de que desaparezcan se reemplazan por una conciencia
dolida y culpable. Un poeta turco recitó:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Algunos de ellos han tocado la conciencia,<br />
Y algunos el cuerpo y el espíritu.<br />
Cualquier cosa que he hecho en pos del deseo,<br />
Me he arrepentido de hacerlo.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeIyDyf-4ygECIWlWDONWJ9VCYeUM6QjKlAgNTySXIMBYeHemlaUwlVwmxoEDBEbE6TydErf4nzNoqNxbLeQ9UDH8gktq6O_dE5ns5FbsRqxsLOpu0x40OB8aITRDJhJisxHaJmA/s1600/ata+rumi+quotes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeIyDyf-4ygECIWlWDONWJ9VCYeUM6QjKlAgNTySXIMBYeHemlaUwlVwmxoEDBEbE6TydErf4nzNoqNxbLeQ9UDH8gktq6O_dE5ns5FbsRqxsLOpu0x40OB8aITRDJhJisxHaJmA/s1600/ata+rumi+quotes.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">De entre los deseos que perseguimos, algunos dañan
nuestra conciencia, algunos nuestro cuerpo y otros arruinan nuestra salud. Al
final, nos arrepentiremos. Por lo tanto, otorgar nuestros corazones a cosas
pasajeras, cosas inestables como las estaciones y bellezas transitorias no
tiene sentido. Rumi, en la primavera, mirando a las flores que crecen,
sonriendo y bailando con la brisa, piensa en la relación entre estas flores y el
sol. El Sol habla a las flores del modo siguiente:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh sonrientes flores! ¡Oh hierba verde! Te veré
cuando me vaya. Ahora estás muy contenta porque no piensas en tu final. Los
seres humanos, la juventud, las bellezas, son iguales. Bellezas abiertas cual una
flor. Están orgullosos de la hermosura de su cuerpo. Se miran al espejo y se
aman porque reciben poder del espíritu escondido en ellos. Les da vida y les
hace felices.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El espíritu habla a los bellos que se enorgullecen
de la belleza de sus cuerpos del modo siguiente:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Vives gracias a mi luz. ¿Cuál es la razón de su
orgullo? Gracias al poder que te he concedido durante uno o dos días, te
mueves, eres feliz y piensas que esta vida material nunca terminará. Tu alegría
es tan grande que no puede dársele cabida en este mundo. Espera y mira después
de que te deje. Aquellos que te han querido tanto te enterrarán en una tumba
donde las hormigas y serpientes se comerán tu cuerpo. ¿Hay alguien que esté
contento con la muerte? Incluso aquellos que están contentos con la muerte se
taparan las narices para no oler tu cuerpo. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Otro poeta turco, Adanalý Ziya, escribe:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El Sol de la belleza al final se pone.<br />
Estoy enamorado del Eterno.<br />
No amo a los efímeros.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Tras mencionar de manera concisa el concepto del
amor trascendente, <i>ishq majazi</i>, tenemos que elaborar el concepto
del Amor Divino. Por lo tanto, la pregunta necesita una contestación. ¿Cómo
pueden los seres humanos amar a Dios, a Quien no ven, no conocen y no
comprenden bien? En realidad, el Mensajero de Dios, el profeta Muhammad
refiriéndose a esta ambigüedad expresa,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh Señor, no Te hemos comprendido, tal y como Tú
mereces!<o:p></o:p></span></i><br />
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR8wlPgQcYhpaowIKAbbwFDK2IQk_xoecBYXbvnoizeIP1sOjdQwv2NbLtBF7wAjxtOKi3qQmC64GWh-7jArGz6InOER2Zb8rq0lev-2Gsfo3O9uNh39PUxfMn5WcE9JKs4FIc4g/s1600/Moral-Code-Modern-Mystic_Humanity-Healing.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR8wlPgQcYhpaowIKAbbwFDK2IQk_xoecBYXbvnoizeIP1sOjdQwv2NbLtBF7wAjxtOKi3qQmC64GWh-7jArGz6InOER2Zb8rq0lev-2Gsfo3O9uNh39PUxfMn5WcE9JKs4FIc4g/s1600/Moral-Code-Modern-Mystic_Humanity-Healing.jpg" height="400" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El Profeta del Islam, a pesar de su proximidad a
Dios, confiesa que no ha comprendido a Dios como se merece. Por lo tanto, para
la gente normal es difícil entender y si no pueden entender, ¿cómo pueden amar?
Ali, el sobrino y yerno del Profeta, señala, "No venero a un Dios que no
conozco". Por supuesto, Dios no es una divinidad material que podamos ver.
No podemos verle como vemos a las criaturas. Como otro poeta turco así lo
señala, Muallim Naci, expresando:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquél consciente sabe que existe un Dios,<br />
Aunque Su personalidad no se entienda.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqJ0UgiWJA4PDnQh4rfxbc8R_O6gz242ez1_WfpWfx1KuO3-87L_OCCkjC55hGPpJWx-yN7cR7YTU3GWglgpESHabQX_ciujYZlBr6nITulJut4n6LieebQBCcBYCvmtxey4FebQ/s1600/Grand_Universe_by_ANTIFAN_REAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqJ0UgiWJA4PDnQh4rfxbc8R_O6gz242ez1_WfpWfx1KuO3-87L_OCCkjC55hGPpJWx-yN7cR7YTU3GWglgpESHabQX_ciujYZlBr6nITulJut4n6LieebQBCcBYCvmtxey4FebQ/s1600/Grand_Universe_by_ANTIFAN_REAL.jpg" height="215" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Para amar a Dios, en primer lugar, tenemos que
sentir Su existencia a través de la razón, la consciencia y la sumisión.
Tenemos que aceptar Su existencia. ¡De que forma tan bonita se menciona esto en
el siguiente poema de Ibrahim Hal al-Din!:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando lees un libro,<br />
Preguntas quién es el escritor.<br />
Cuando ves un edificio bonito,<br />
Deseas saber quién es el arquitecto.<br />
¿No poseen los Cielos y la Tierra un propietario?<br />
Cuando alguien piensa sobre ello, entiende,<br />
Que todo nos prueba,<br />
Que hay un Gran y Omnipotente Dios.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El Creador de este Universo, incluyendo nuestro
planeta, ha adornado el Universo con bellas obras de arte, se ha escondido
detrás de Sus obras y ha hecho que Sus creaciones sean un velo para Él. No
po-demos verle, pero Sus obras son obvias. Todo ha sido creado de una forma muy
bonita. El mundo está organizado por reglas imposibles de modificar. El Creador
es Majestuoso y Único. Rumi, en uno de sus poemas, glorifica al Señor del modo
siguiente:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh Señor, Quien da vida a mi vida, alza el velo de tu
faz!<br />
¡Oh Tú, Quien te unes a mí en mi pena y problemas!<br />
¡Oh Señor, dondequiera que estoy, estás conmigo!<br />
¡Oh Amado, Quien está conmigo por la noche!<br />
¡Oh Aquel que oye todo el tiempo mi petición!<br />
¡Oh Señor, Quien ha enviado el fuego del amor a todos los átomos<br />
de mi cuerpo! Eres ensalzado en todas las formas y cuerpos y Tú eres<br />
Más Puro que todos los espíritus.<br />
No tienes ni imagen ni forma,<br />
Pero Tú eres el imán de todas mis formas.<br />
Toda mi existencia corre hacia Ti y se aniquila en Ti.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Como Rumi menciona en el poema anterior, no podemos
pensar en la naturaleza de Dios que está más allá de cualquier forma o imagen.
A su vez, el Profeta del Islam aconsejó a su comunidad, "Reflexiona sobre
las bendiciones de Dios y no acerca de (la persona de) Dios". Por lo
tanto, podemos vislumbrar a Dios a través de Sus Bellos Nombres y Atributos y
podemos sentirle a través de Su arte. Todo el mundo que observa este arte
comprenderá y sentirá a Dios según su nivel de compresión y también según la
gracia de Dios. Sin la gracia y la generosidad de Dios, no podemos encontrar un
camino desde nuestro corazón hacia Él. Por lo tanto, el hombre entiende a Dios
a través de Dios. En todo, son evidentes Su poder y Su arte pero verlos depende
de la generosidad de Dios. Si no te permite verlos, no los verás. Por lo tanto,
como seres humanos tenemos que rezar a Dios para que nos muestre Su poder, Su arte
y Su belleza. Dios nos ha creado como la más honorable de las criaturas en el
cosmos. Como seres humanos, nuestra existencia no se limita a esta vida del
cuerpo. Nos hemos convertido en seres humanos por la Confianza que se ha
concedido en nosotros. Como Rumi expresa, "Todos aquellos que viven en la
Tierra, comen, beben, se mueven y viajan. Nuestros cuerpos son, en realidad,
una sombra. La realidad de nuestra existencia está más allá del limite de este
cuerpo". Y al igual que el poeta turco y místico, Yunus Emre, expresa,
"Hay un “Yo” en mí, más allá de mí". Existe también un "hadiz
qudsi" en el que Dios indica que, "Quise que se me conociese, por lo
tanto, creé la humanidad". El deseo de hacerse conocer está escondido en
el concepto del amor. A Dios no le hace falta que le conozcan y que le amen,
pero Él ama que se le conozca y que se le ame.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.dervichecaravane.fr/sites/www.dervichecaravane.fr/files/imagecache/grande-image/rumi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.dervichecaravane.fr/sites/www.dervichecaravane.fr/files/imagecache/grande-image/rumi.jpg" height="400" width="303" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La pregunta es "¿Cómo podemos amar a
Dios?". Tenemos cinco sentidos, pero, de hecho poseemos también un sexto
sentido. Podemos conceptualizar y sentir a Dios a través de este sexto sentido.
Los seres humanos se diferencian de los animales por la razón, el corazón, la
luz y el sentido interior. Los ojos internos en los seres humanos se denominan
los "ojos del corazón" o <i>basira</i>. Estos ojos son más
poderosos que los ojos de nuestra cabeza. Rumi dice que, "Tienes dos
cabezas. Una pertenece a la vida del mundo y es de polvo. La otra pertenece a
los Cielos. Es una cabeza pura y espiritual". Gracias a esta cabeza
espiritual y los ojos espirituales podemos entender la realidad. Según es-to,
lo que no se entiende con los cinco sentidos se puede entender a través de la
cabeza espiritual y los ojos espirituales ya que éstos pueden sentir y saborear
por medio de los ojos del corazón. Nadie puede negar el amor de Dios excepto
aquellos que se rebajan del nivel de la humanidad al nivel de los animales y no
tienen sentidos más allá de los cinco sentidos biológicos. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Amar a Dios es darle gracias. Si pensamos
profundamente, veremos y sentiremos que Dios ama a la humanidad porque nos ha
concedido lo que no ha entregado a ninguna otra criatura. El hecho de no amar a
Dios, a pesar de Su generosidad sin límites, es ser un desagradecido. En
realidad, el ser humano necesita amor y fe. La persona que ha abandonado esta
necesidad espiritual se convierte en un desagradecido, no solamente hacia Dios,
sino también hacia toda la creación ya que ha abandonado su verdadera
obligación. Esto crea un vacío espiritual y personas como esas sienten que
están perdiendo algo importante. Gracias al pensamiento, la persona entenderá
que hay una fuerte relación entre Dios, el Creador, y el hombre, Su Siervo.
Este estado casi no se entiende. Principalmente, nos refugiamos en Dios cuando
estamos aburridos, sufrimos o nos enfrentamos a un desastre e incluso en
algunos momentos de alegría porque Dios está más cerca de nosotros que nosotros
mismos. El Corán señala, "Está más cerca de vosotros que vuestra vena
yugular".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Aquellos que actúan según su consciencia,
recuerdan a Dios frecuentemente, trabajan para la humanidad, hacen buenas
acciones y desempeñan sus trabajos perfectamente sin mirar la naturaleza de su
obligación y aquellos que rezan a Dios con profusión son gente feliz que ha
alcanzado este nivel de unión con Dios. </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Dios no es algo material. Por lo tanto, la unión con
Dios no se debe entender en un sentido material o físico. Esta unión no guarda
relación alguna con el espacio o la distancia. La unión es a través de los
sentidos, el amor y los atributos. Como el versículo sugiere, "He
infundido en él (Adán) de Mi espíritu".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El hombre, que
se ha convertido en la reflexión de este versículo, es el que está cerca de
Dios y por esta razón Dios ordenó a los Ángeles que se postrasen ante Adán. El
versículo indica "Sin duda, hemos hecho de ti un vicegerente en la
Tierra",</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">que indica el nivel de superioridad del hombre
entre las criaturas. Hay una relación entre la humanidad y Dios a través de
esta creación especial de la humanidad. Esto es así porque Dios ha creado a la
humanidad y les ha hecho Su gobernador en la Tierra. Le ha otorgado al hombre
superioridad sobre todas las criaturas. Rumi, describiendo la situación de un
hombre que se siente solo en esta vida y al que le han abandonado todos sus
amigos, expresa:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">"No te sientas solo. Hay Alguien oculto
aquí".<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsPeUhjbhinjD28JM2WSLXfjjtw_YwTMSwUqL0cO2ZUwgMq1QSggI2MkiM3SPWAB3S7uiCKGLOP6t2G6xWxN1rEU4z01AuFTPMwkp7ldmzQrCaALuLplJYPyM-3vRpvtNUano6PA/s1600/Mystical-Experience.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsPeUhjbhinjD28JM2WSLXfjjtw_YwTMSwUqL0cO2ZUwgMq1QSggI2MkiM3SPWAB3S7uiCKGLOP6t2G6xWxN1rEU4z01AuFTPMwkp7ldmzQrCaALuLplJYPyM-3vRpvtNUano6PA/s1600/Mystical-Experience.jpg" height="400" width="333" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquél que Rumi hace referencia indicando que se ha
escondido es Él, que no tiene cabida en los Cielos y la Tierra debido a Su
Majestuosidad, pero puede ser albergado en el corazón del creyente porque el
corazón del creyente puede ser más grande que el Universo si está unido a Dios.
En otro poema, Rumi expresa:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Hay otra alma en tu alma. Busca esa alma.<br />
En la montaña de tu cuerpo, hay un elemento muy valioso. Busca la<br />
mina de ese elemento.<br />
Oh sufí que miras alrededor, si Le estás buscando<br />
No Le busques fuera. Para Él, busca dentro.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El alma de nuestra alma es el espíritu que proviene
de Él. La búsqueda del alma es la búsqueda de Dios. Comprender a Dios es amar a
Dios. Pero, ¿qué es el amor de Dios en el corazón del siervo? Esto es un
sentimiento en el corazón y el sentimiento del siervo es imposible de describir
con palabras. Es sutil, alegre y puro. Esto lleva a los seres humanos a
ensalzar a Dios sobre todas las cosas y a buscar Su Complacencia antes de todo.
Cuando completa sus obligaciones con Dios encuentra paz en su ser interior. Por
lo tanto, aquellos que son amigos de Dios y sienten esta amistad con Dios
permanecen en un estado de pureza realizando esta ablución ritual no sólo en el
momento fijado para los cinco rezos diarios sino también reflexionando en Él
tanto como pueden. Le recuerdan en sus corazones, le sienten en su sentido
interno y trabajan con tesón para motivarse en pos de Él. El siervo encontrará
el poder de Dios, Su arte en todas las cosas y en ca-da acontecimiento y se
sorprenderá. Cuando la gente huele la fragancia de una flor bonita, aprecia el
arte de Dios, cuando come fruta, piensa en la creación de estas deliciosas
frutas de la Tierra y se sorprende de la generosidad de Dios que se las ha
ofrecido y Le agradece. Aquellos que viajan hacia Dios tienen que creer en la
justicia final de Dios. Si ven alguna injusticia en la sociedad, creen que
tarde o temprano, Su justicia vencerá, aquí y en el otro mundo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El objetivo del místico es entender y amar a Dios
que ha creado la humanidad. El amor del siervo hacia Dios no se describe a
través de la inclinación o la limitación, porque a Dios no se le puede abarcar
o limitar. En la tradición sufí, el amor se describe como aniquilación en el
Amado. Por lo tanto, el amor no se puede describir, comprender, limitar o
definir con límites. Al mismo tiempo, no hay nada más claro y seguro que el
amor en el corazón del enamorado, si el enamorado siente y entiende. Se sabe
que cuando algo no se entiende, intentamos explicarlo y con esta explicación,
evitamos cualquier ambigüedad. Cuando se trata del concepto del amor, no hay
necesidad de explicarlo. Rumi explica en el siguiente poema:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando necesito explicar el concepto del amor y pensar
sobre ello, me<br />
arrepiento cuando me hallo influido por el amor.<br />
Mi pluma se mueve en el papel, y la pluma no se atreve y se parte.<br />
La razón, en cuanto a la explicación del amor se refiere, es como un<br />
burro atrapado en el barro.<br />
Finalmente, el amor ha ofrecido la explicación del amor y del enamorado. <o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://nomesjoana.files.wordpress.com/2011/09/sufi1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://nomesjoana.files.wordpress.com/2011/09/sufi1.jpg" height="400" width="345" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Del mismo modo Rumi, al principio de su <i>Mesnevi </i>indica,
"Alguien me preguntó, “¿Qué es el amor?” y le dije cuando seas como yo,
comprenderás". Por lo tanto, el amor no se puede contar o medir. De hecho,
es un atributo de Dios. Alegóricamente, puede relacionarse con el siervo. El
Corán señala: "Él ama a Sus siervos. Ellos le aman" (5:54). En
realidad, hablar del amor no es amor porque el amor es un estado experimental
que no se puede explicar con palabras. No hay du-da que la persona será capaz,
aunque sea al nivel más ínfimo, de sentir los secretos de la existencia como
resultado de conocer a Dios, encontrarlo en su corazón y por medio de grandes
esfuerzos y largas contemplaciones, rezos, buenas obras y ayuda a los demás.
Gracias a este descubrimiento, la persona quizá alcance un nivel elevado de
espiritualidad y pueda sentir la indescriptible alegría del espíritu. Por lo
tanto, alguien puede decir que el disfrute espiritual que proviene de conocer y
amar a Dios está por encima de todos los placeres. El objetivo de to-dos los
enamorados de Dios es alcanzar ese nivel. Aquí reposa el sabor espiritual que
pocos pueden sentir. Se ha dicho que aquellos que sienten este estado y que han
alcanzado este nivel han aniquilado sus peticiones y no sienten ningún dolor.
Sus corazones están ocupados con el sabor espiritual. Incluso si se les arroja
al fuego, no sentirán el fuego debido a la gran alegría que han experimentado.
Incluso si se les ofreciera el Paraíso entero, no lo mirarían debido a la
alegría que poseen que es incluso más grande que el Paraíso. Rumi describe el
estado de tales místicos en el siguiente poema:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh Señor Quién es el descanso de mi alma cuando estoy
triste! ¡Oh Señor Quién el tesoro de mi espíritu cuando tengo hambre porque soy
pobre! Cuando la imaginación no puede alcanzar y entender y la razón no puede
alcanzar, ya que todas las bellezas provienen de Ti hacia mi espíritu, Tú eres
mi Estrella Polar. Señor, debido a Tu gracia y generosidad desprecio las cosas
del mundo. ¿Cómo puede engañarme el mundo trascendente, las riquezas y la opulencia?
Señor mío, gracias a tu inmensa generosidad si me dieras innumerables
propiedades y pusieras delante de mi todos Tus tesoros escondidos, me postraría
desde mi ser más interior y pondría mi rostro en el suelo y diría, "Señor
mío, para mí, Tu amor es más valioso que todas estas cosas".<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El amado de todos los musulmanes es el Profeta del
Islam. De hecho, no sólo Rumi, sino todos los santos aman y respetan al
profeta del Islam. Asimismo, no sólo aman al Profeta del Islam, sino a todos
los mensajeros de Dios. Rumi alberga un lugar especial en su corazón para el
Profeta del Islam ya que propuso un nivel de ética y moralidad excelso a la
humanidad, como por ejemplo, con la liberación de los esclavos y la atención a
los pobres. Históricamente hablando, no hay personalidad histórica como la del
profeta Muhammad que trajese libertad a los esclavos y a las clases bajas. Por
lo tanto, no sólo santos musulmanes sino filósofos como Thomas Carlyle y el
poeta alemán Goethe se han enamorado del profeta Muhammad debido a su servicio
a la humanidad a lo largo de su vida. En sus libros, han expresado su
reverencia al profeta Muhammad. Recientemente, Michael Hart escribió un libro
sobre las cien personas históricamente más influyentes y el profeta Muhammad
ocupa el primer lugar. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">A lo largo de la historia del Islam, eruditos
musulmanes y poetas han expresado su amor por el Profeta del Islam. Estos
poemas y escritos han dado lugar a una literatura inmensa sobre el amor del
Profeta en la literatura islámica. Rumi es uno de los prominentes místicos y
poetas islámicos que escribió sobre este tema. Cuando escribió sobre el
Profeta, su poesía recibió una entusiasta acogida puesto que el poe-ma
relacionado con el amor del Profeta está iluminado con su luz. Por ejemplo, en
el siguiente poema, habla del amor de Dios e inmediatamente habla del amor y
recuerdo del Profeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Escuchamos todo el tiempo a derecha e izquierda la voz
del amor.<br />
Con la influencia de esta voz ascendemos a los Cielos.<br />
¿Quién puede vernos?<br />
Antes de venir a este mundo estábamos en el cielo.<br />
Éramos amigos de los ángeles.<br />
Allí está nuestra verdadera tierra natal, y regresaremos a ella.<o:p></o:p></span></i><br />
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVJjPMSY_IbcZD5kdhyphenhyphenq6raVCiAgWJlIF5yEtlKMMuNGHPWZwdjInWvJMUaXGue3IxFFIvllsqMQnttxt0Y1zXzpCeJR1Uuw3A8nd3o5Ny3irWuax7jGSBtqemTvyfdY87LzsnVQ/s1600/CS9ZD00Z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVJjPMSY_IbcZD5kdhyphenhyphenq6raVCiAgWJlIF5yEtlKMMuNGHPWZwdjInWvJMUaXGue3IxFFIvllsqMQnttxt0Y1zXzpCeJR1Uuw3A8nd3o5Ny3irWuax7jGSBtqemTvyfdY87LzsnVQ/s1600/CS9ZD00Z.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-top: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuán lejos se halla la purísima perla de lo divino y
el sucio mundo de tierra. Sin pensar en tu honor, viniste a este bajo mundo. Recogiste
tus pertenencias y anudaste tu carga. Este sitio no es el nuestro. Tenemos que
emigrar. La joven oportunidad es nuestra amiga. Sacrificar nuestra alma es
nuestro trabajo. Y la máxima autoridad de nuestra caravana es Mustafa, el
Profeta, de quien todo el Universo está orgulloso. Mustafa, que la paz y las
bendiciones estén con él, es un ser tan elevado que la Luna no se atreve a
mirarle a su cara y se parte en dos. La fragancia del viento de esta primavera
proviene de su bendito pelo. La iluminación de nuestra imaginación proviene de
su belleza que nos recuerda al nuevo amanecer.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En estos poemas, Rumi recuerda al Profeta y su
amor. Habla del Profeta algunas veces empleando el nombre de Ahmad y otras el
de Muhammad o Mustafa. Estos son los honorables nombres del Profeta. Como es
bien sabido, cada santo en el Islam posee su propia manera de actuar y
opiniones en relación a cosas específicas. En cuanto al modo de Rumi se
refiere, el amor de Dios y el amor a la humanidad debido a su manifestación del
amor de Dios son todos destacados. Debido al gran amor que siente Rumi por la
humanidad, toleró los errores de la gente. Por lo tanto, tenemos que considerar
el amor que Rumi tiene al Profeta desde esta perspectiva. El título más
conocido del profeta Muhammad es <i>Jabib Allah </i>o el "Amado
de Dios". El Profeta es el modelo ideal de todos los seres humanos. Por lo
tanto, su amor por el Profeta se basa en este principio. En su famoso poema
Rumi escribe:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Soy el siervo del Corán por cuanto viva. Y no soy más
que polvo en la senda de Muhammad.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.biografiasyvidas.com/monografia/mahoma/fotos/mahoma340a2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.biografiasyvidas.com/monografia/mahoma/fotos/mahoma340a2.jpg" height="388" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Con esto Rumi expresa su profundo amor hacia
Muhammad. Por lo tanto, se puede considerar a Rumi como uno de los grandes
poetas que enfatizó el amor del Profeta en sus poemas. En algunos de sus
poemas, dedica un <i>ghazal </i>en su totalidad al Profeta. Son
llamados <i>na-at </i>y narran los atributos de Muhammad. En algunos
casos Rumi, mientras habla de varias cosas, de pronto se refiere al amor del
Profeta. Por ejemplo, mientras habla de la relación entre el corazón y el amor,
Rumi se refiere al profeta Muhammad y a su gran compañero Abu Bakr. Rumi
señala:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El corazón y el amor se han hecho mis amigos, como
Ahmad y Abu<br />
Bakr se hicieron amigos en la cueva.<br />
Los nombres de estos dos amigos eran diferentes, pero sus espíritus </span></i><i style="line-height: 16.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">eran uno.</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En otro poema, Rumi expresa la luz del profeta
Muhammad, como la luz que ilumina el mundo entero.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La luz de Muhammad se ha distribuido en millones de
fragmentos y<br />
abarca todo el mundo.<br />
El Profeta era como la luz de esa luz.<br />
Cuando se enciende, todos los velos de la falta de fe se rompen y mi-<br />
les de monjes son influidos por Muhammad y corren hacia él.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Y en la siguiente creación poética, Rumi habla de
la falta de fe en la luz del profeta Muhammad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando llegó la luz de Muhammad, la falta de fe se
vistió de negro. Cuando llegó el período del reino eterno, los que no creen
escondieron el tambor para prevenir la muerte. La entera faz de la Tierra ha
pasado a ser verde. Los Cielos envidian a la Tierra y rompen su manga. La Luna
se ha partido en dos. La Tierra recibió vida y está viva. Ayer noche, hubo una
gran confusión entre las estrellas porque una estrella incomparable descendió a
la Tierra.<sup> </sup><o:p></o:p></span></i><br />
<i><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><sup style="background-color: black;"><br /></sup></span></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2B_Y2z0XH9aGFhUKrxeNVqYRDb4yNVp-q6Pr8tC_xlTkFisqxYUw7ctuTjCxLhK-eenlEqY64Kt-GaOQM0Ygv0phWyYai58wcvAKCktuFzPR6LBLoydxZtz0uKpJmgYBU61YOQ/s1600/Iluminado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2B_Y2z0XH9aGFhUKrxeNVqYRDb4yNVp-q6Pr8tC_xlTkFisqxYUw7ctuTjCxLhK-eenlEqY64Kt-GaOQM0Ygv0phWyYai58wcvAKCktuFzPR6LBLoydxZtz0uKpJmgYBU61YOQ/s1600/Iluminado.jpg" height="298" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><sup style="background-color: black;"><br /></sup></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi habla del amor del Profeta en su monumental
obra, el <i>Mesnevi</i>. Expone lo siguiente:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Si la faz de Muhammad se refleja en una pared, el
corazón de la pared revive. La pared, por medio de su bendita reflexión,
obtendrá una felicidad tan grande que incluso se salvará de la hipocresía. Fue
una pena para la pared poseer dos lados mientras que lo bueno y puro posee tan
sólo uno.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En el siguiente poema, Rumi aborda la intercesión
del profeta Muhammad en este mundo y en el siguiente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El honorable Muhammad, la paz y las bendiciones estén
con él, es el<br />
intercesor en este mundo y el siguiente.<br />
Este mundo es el mundo de la religión y el otro mundo es el mundo<br />
del Paraíso.<br />
Les enseña el camino en este mundo y en el otro y les enseña su ros-<br />
tro que se asemeja a la Luna.<br />
El secreto de Muhammad y su insigne rezo era recitar:<br />
"Oh Señor, enseña a mis seguidores el camino correcto. En realidad,<br />
no saben".<br />
Con su bendito aliento, las puertas de los dos mundos se abrieron.<br />
Su rezo se había aceptado en ambos.<br />
Nadie como él ha venido al mundo, ni nadie como él vendrá.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Según Rumi, y tal como se indica en uno de sus
poemas, todas las palabras de Muhammad procedían del océano de la realidad:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Todas sus palabras son perlas del océano de la
realidad<br />
Porque su corazón estaba unido al océano de la verdad.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En otro pasaje de su <i>Mesnevi</i>, Rumi
narra los milagros del profeta Muhammad en varios poemas, con gran entusiasmo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Anas, el hijo de Malik, nos ha narrado que cierta
persona era su invitado.<br />
Él (esa persona) contó que tras la comida Anas vio que la servilleta de<br />
la mesa (estaba) amarilla,<br />
Sucia con manchas, y dijo "Oh sirvienta, tírala al horno inmediata-<br />
mente".<br />
Al oír esto, la inteligente (sirvienta) la tiró al horno, invadido por<br />
el fuego.<br />
Todos los invitados se mostraron estupefactos en aquel momento, es-<br />
taban esperando ver el humo de la servilleta que se quemaba.<br />
Tras un breve período de tiempo la tomó del horno, limpia, blanca y<br />
purificada de esa suciedad.<br />
La gente dijo, "Oh venerable compañero, ¿Por qué no se quemó, y<br />
por encima de todo, se limpió?"<br />
Contestó, "Porque (Muhammad) Mustafa frecuentemente se limpia-<br />
ba sus manos y labios en esta servilleta".<br />
¡Oh corazón asustado del fuego y el tormento del Infierno, arrójate<br />
cerca de una mano y un labio como ese!<br />
Ya que las bendiciones del Profeta concedieron tanto honor en un ob-<br />
jeto sin vida, ¡Qué cosas revelará al alma del enamorado!<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-top: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Tanto como el Profeta hizo de las piedras de la Kaba
la "alquibla"!<br />
¡Oh alma sé como el polvo del santo en tu guerra contra tu yo carnal,<br />
Después dijeron a la sirvienta, "¿Puedes decirnos cómo te sientes acer-<br />
ca de este asunto?"<br />
¿Por qué tiraste la servilleta con tanta prisa al horno? Supongo que<br />
sabía los secretos, pero, ¿por qué tiraste una servilleta tan valiosa al<br />
horno?<br />
Contestó: "Tengo confianza en el generoso, no desespero en espera de<br />
su generosidad.<br />
¿Qué parte de la tela? Si me ordena iría sin pensarlo a la esencia del<br />
fuego,<br />
Yo, desde mi perfecta confianza en él, caería, tengo mucha esperanza<br />
en aquellos que están al servicio de Dios.<br />
Me lanzaría a mí misma, no sólo a esta servilleta, debido a mi confian-<br />
za en cada generoso que conoce el misterio".<br />
¡Oh hermano! Aplícate este elixir, la fe de un hombre no debe ser me-<br />
nor que la de una mujer.<br />
El corazón de un hombre que es menor que el de una mujer es tal co-<br />
razón con un valor menor que la barriga.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWja4fhHO381uhdFEtacGZKvJ1bGBkSKKgIONIo38tlIh8xWnh6bt-RsMV3X0AHeB5gFwNXhpHF42q2G0uXqyN0nCZbxRGCNUxZC3oGmut_Z9KQatzSVsr0UxjgnXmYe3yTn-JA/s1600/caligrafia10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWja4fhHO381uhdFEtacGZKvJ1bGBkSKKgIONIo38tlIh8xWnh6bt-RsMV3X0AHeB5gFwNXhpHF42q2G0uXqyN0nCZbxRGCNUxZC3oGmut_Z9KQatzSVsr0UxjgnXmYe3yTn-JA/s1600/caligrafia10.jpg" height="250" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi en un poema en el <i>Diván-i Kabir</i>,
habla de la influencia del Profeta del Islam sobre sus Compañeros y cómo se
hallaban asombrados de su personalidad y enseñanzas.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En otro poema del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Diván</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Rumi conversa
acerca de la luz que Muhammad transmitió a la humanidad, y cómo la gente que se
hallaba perdida en la oscuridad de la falta de fe revivió con esta luz. </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Siguiendo con su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Diván</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Rumi aborda el
Islam que Muhammad reveló a la humanidad y la fuerza que pervive en esta
religión incluso después de que hayan transcurrido los siglos.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mesnevi</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Rumi habla del Profeta del
Islam y del Corán, que no ha cambiado como prometió Dios. Según Rumi, esto
muestra la fuerza del Islam y su Profeta. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi escribió estos poemas hace siete siglos, en
una época turbulenta que contempló la casi destrucción total del mundo islámico
a causa de las invasiones del Imperio Mongol y las Cruzadas. Se destruyeron
mezquitas y miles de musulmanes perdieron sus vidas. A pesar de esta horrible
destrucción, Rumi no fue pesimista. Como se aprecia en sus poemas, habló de
amor y esperanza y creyó que el Islam sería siempre una religión. Sugirió que
los musulmanes se enfrentasen a este tipo de opresión por parte de los
transgresores con paciencia y esperanza.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><b><i>La obra escrita de Rumi</i></b></span></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><b><i style="background-color: black;"><br /></i></b></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><b><i style="background-color: black;"><br /></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; line-height: 15pt; text-align: center;">
</div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><b><i style="background-color: black;"><br /></i></b></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><b><i><br /></i></b></span>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Los escritos de
Rumi son únicos en los anales de la literatura persa no sólo por su calidad
sino también por la inmensa riqueza que poseen. Él es una cumbre que todavía no
ha sido superada, un mar al que muchos ríos fluyeron y que él mismo fue fuente
de innumerables afluentes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sus obras reflejan
casi todos las obras anteriores de maestros islámicos, desde los comentarios
coránicos a los tratados sufistas del Sana’î, Attar e lbn’Arabi. Y sus escritos
han encontrado infinitud de ecos en trabajos escritos desde Bengal hasta la Turquía
actual durante los siete siglos que han transcurrido desde su muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8N4IrvaPRdbL6gx8hY-0fIAb_AKE5nfwRjnd-ZQyCgR0_ZcmDYaYwqmfrdeyQQnzJlQ4TYrdJYikOh28gufUqLqeyfn3SNksjbl59sgJaDqJAayX8gNp2DMOi0V0gdiUVpgU0sQ/s1600/divan-e-shams.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8N4IrvaPRdbL6gx8hY-0fIAb_AKE5nfwRjnd-ZQyCgR0_ZcmDYaYwqmfrdeyQQnzJlQ4TYrdJYikOh28gufUqLqeyfn3SNksjbl59sgJaDqJAayX8gNp2DMOi0V0gdiUVpgU0sQ/s1600/divan-e-shams.jpg" height="400" width="255" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La más voluminosa
obra de Rumi es Diwan-i shams-i Tabrizi, que consiste en unos treinta y seis
mil versos, en la mayoría de cuyos gaza1s Rumi usa el nombre de Shams al Din al
final en lugar del suyo propio, como si Shams los hubiera escrito. Este hecho
muestra la tan especial relación que existió entre ambos hombres y el papel que
Shams tuvo en la composición de su vasta obra. La mayoría de estos versos
fueron escritos en un estado de éxtasis y tienen una calidad musical y rítmica
única en la literatura persa. La danza y música del orden Mawlawi se encuentra
de algún modo representada en estos versos de poder extático sin igual. El
significado domina tanto sobre la forma que en muchos casos los gaza1s rompen
las leyes de la prosodia y la métrica tradicionales. Es un ejemplo de cómo el
espíritu remoldea su forma material y dando aliento a una nueva vida en el
orden formal, creando así una nueva forma artística, aunque totalmente tradicional,
en contraste con los casos de aquellos que hoy en día rompen las formas
tradicionales desde su base, sin tener accesos al espíritu creador de vida que
por sí sólo puede rehacer y resucitar las formas.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Turkey.Konya019.jpg/1024px-Turkey.Konya019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Turkey.Konya019.jpg/1024px-Turkey.Konya019.jpg" height="335" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Diwán ha sido
célebre a lo largo y ancho de los países orientales del Islam desde que fue
compuesto, y se imprimieron varias ediciones en litografía en India y Persia
antes de que su edición crítica pareciera bajo la tutela de B.Forouzanfar en
diez volúmenes en Teherán. También se conoce en parte en el oeste gracias a
las selecciones que han sido traducidas por Nicholson y Arberry(2). Sin
embargo, la gran mayoría de sus vastas riquezas continúan siendo inaccesibles a
los que no saben persa y persiste la necesidad de traducirlo todo al inglés. Pero
los aspectos musicales y alquímicos de la sinfonía no podrán ser traducidos
nunca. Junto con el Diwán de Hafiz, el Diwán-i Shams es quizá la obra que menos
se deja traducir, desde el punto de vista de la orquestación de las palabras y
la armonía de sonidos y el efecto que su propio recitar suscita en el alma de
un hablante de persa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjMsXEKtjVynTi7jb62oE9gGnnyeAfSmkKznqhMWEUnv_9ASTsHCsRqc00tx_nKtdMHK0OAtE3z1-aoxyd8hXJ4umFqRANKwDepc88q606sIblDgg42TbkFSx-zSvzPNrc0RYDHQ/s1600/rumi-espanol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjMsXEKtjVynTi7jb62oE9gGnnyeAfSmkKznqhMWEUnv_9ASTsHCsRqc00tx_nKtdMHK0OAtE3z1-aoxyd8hXJ4umFqRANKwDepc88q606sIblDgg42TbkFSx-zSvzPNrc0RYDHQ/s1600/rumi-espanol.jpg" height="400" width="265" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La obra más famosa
de Rumi es, sin duda alguna, el Mathnawi, el “Corán de la lengua persa”, tal y
como Jami lo llamó, que es ciertamente un vasto comentario esotérico sobre el
Corán y que fue compuesto por petición de Husam al-Din Chalabi, quien pidió al
maestro que escribiera una obra sobre los misterios de la gnosis según el
modelo del Hadîkah de Sana’î o el Manfiq al-tayr de Attar. El Mathnawi es tan
célebre que, aunque este término en realidad se refiere a cualquier poema con
rimas en pareado, ha llegado a identificarse con el Mathnawi de Jalal al-Din
Rumi. Esta obra maestra sin par del sufismo es más didáctica que el Diwán.
Tiene un preludio en Árabe o Persa en cada volumen, en el primero de los cuales
el autor llama a su obra “los principios de los principios de los principios de
la religión”, seguido de seis volúmenes de poemas en persa. Fue empezado entre
657/1259 y 660/1262-3 y su composición continuó casi hasta el final de la vida
de Rumi. De hecho nunca fue acabado. Algunos han hablado del séptimo libro del
Mathnawi e incluso han intentado “completar” la obra con un séptimo tomo, pero
la obra original del maestro son sin duda alguna los seis volúmenes, que han
sido publicados innumerables veces en Persia, India y Turquía, siendo la
versión más crítica hasta nuestros días la propuesta por Nicholson en su
monumental texto de ocho volúmenes, con la traducción y comentarios sobre la
obra ).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En casi veintiséis
mil versos de poesía, en el Mathnawi Rumi desentraña el vasto océano del mundo
del espíritu y el viaje del hombre hacia y a través de ese mundo. Tomando
simples historias y cuentos de la historia sagrada, escritos sufíes tempranos,
los discursos de sus antecesores, vidas de santos y referencias de muchas otras
fuentes, Rumi discute prácticamente casi todos los aspectos de la metafísica
Islámica, la cosmología y la psicología tradicional. Oscilando entre los puntos
de vista doctrinales e iniciáticos, entre ambos hay una presentación objetiva
de la verdad y la presentación de los aspectos subjetivos e operativos
involucrados en el logro de la verdad. Pocas son las obras místicas en
cualquier lengua que combinan tal maestría de metafísica pura con una mirada
hacia el interior de la intrincada estructura del alma humana y los riesgos que
acechan al hombre que despierta, a través de la iniciación, a sus propias
posibilidades espirituales y empieza el viaje hacia el único.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/aa/Turkey.Konya021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/aa/Turkey.Konya021.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Mathnawi también
es conocido en occidente, gracias sobre todo a los infatigables esfuerzos de
Nicholson, que hizo posible el texto completo en inglés y también presentó
selecciones del texto en una forma muy leíble. Los estudiosos del Mathnawi
también están en deuda con Arberry por sus traducciones magistrales de las
historias del libro en una prosa lúcida y también por sus otros estudios del
texto.</span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Podéis escuchar un fragmento de Mathnawi en persa, aquí:</span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.399999618530273px;">http://www.onbeing.org/program/ecstatic-faith-rumi/feature/god/1857</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 18.399999618530273px;"><br /></span>
</span><br />
<div style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Mathnawi ha
recibido una atención constante desde que fue escrito. Nacieron varias formas
musicales especiales en Sindh, Persia, Turquía y otras regiones por el simple
hecho de cantar el Mathnawi y se han escrito numerosos ensayos comentándolo en
persa, turco, árabe y otras de las lenguas de subcontinente Indopaquistaní.
Algunos de los más famosos de estos comentarios incluyen el de Ahmad Rumi, el
Jawáhir al-asrár de Kamal al-Din Khwardzmi, Asrár al-ghuyúb de Khwajah Ayyub y
el comentario de Abdal-Ali Muhammad conocido como Bahr al-ulum, todos en persa;
Fátih al-abyát de Isma’iI Anqurawi en turco y al-Minhaj al-qawiy de Yusuf ibn
Ahmad Rumi en árabe. También existen comentarios en Sindhi, Urdu y diversas
lenguas más. Además, todavía hoy en día se escribe sobre la obra, tal y como
demuestran las recientes obras persas de J.Homa’i, B. Forouzanfar y M.T.Ja’fari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtUk8Fo3r-xCSzgfYFuOXvyiGLUnal-NfqMWxf-9oVbURSes4zyUqNzlTIIFKVQg9Nd2w0f9vz7YuGNJhwiir4HyBbNsj3SlpVAsxy0iGyFsBP25t1HnSs2oFyjDrnhzUE5Ae/s1600/RUBAYAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtUk8Fo3r-xCSzgfYFuOXvyiGLUnal-NfqMWxf-9oVbURSes4zyUqNzlTIIFKVQg9Nd2w0f9vz7YuGNJhwiir4HyBbNsj3SlpVAsxy0iGyFsBP25t1HnSs2oFyjDrnhzUE5Ae/s1600/RUBAYAT.jpg" height="400" width="241" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tercera obra
poética de Rumi es el Rubaiyát, cuya edición de Estambul de 1312 (A-H-lunar)
consiste en 3318 versos, la mayoría de los cuales son probablemente de Rumi(7).
Algunos de estos cuartetos son obras maestras a la par de los poderosos versos
del Diwán y Mathnawi, pero en general el Rubá’iyyát nunca se ha ganado la fama
de las otras dos obras maestras poéticas de Rumi. Esta obra también fue dada a
conocer al mundo anglosajón gracias a la traducción de una selección realizada
por A. J. Arberry.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bajoloshielos.cl/libros/rumi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.bajoloshielos.cl/libros/rumi.jpg" height="400" width="286" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De las obras en
prosa de Rumi sin duda la más importante es Fihi má fihi, una
obra única que refleja los discursos más íntimos de Rumi sobre varios aspectos
de la vida espiritual, reunidas de sus “charlas de sobremesa” durante los
encuentros Sufíes de su hijo y otros discípulos. Esta obra, cuya edición
crítica apareció por vez primera por B. Forouzanfar y que ahora es bien
conocida en occidente gracias a la traducción de fragmentos seleccionados hecha
por A.J.Arberry, discute con candor y de modo íntimo y directo muchos de
los aspectos sutiles del sufismo. Es un compañero precioso como guía práctica
para “el Carnino”, y revela facetas de la personalidad de Rumi no tan
directamente reflejadas en sus obras poéticas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Muy relacionado en
cuanto a contenido al Rhi máfihi es el Makátib o colección de cartas que Rumi
escribió a sus más allegados como Salah al-Din Zarkub y su propia nuera.
Las cartas, como los discursos del Rhi máfihi, revelan los aspectos más
personales e íntimos de la vida del maestro, mientras que contienen a la vez
pasajes doctrinales e instrucciones en cuanto a los aspectos más prácticos del
“Camino”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Finalmente debemos
mencionar el Majális-i sabab, otra obra en prosa que consiste en una variedad
de los sermones y clases de Rumi desde el púlpito. Suele tratarse de
consejos y recomendaciones y reflejan en su estilo el entorno en que fueron
pronunciados.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz1QTPnmta_PS5xKXiqit8eOx3P_GKc0vdup7iz5xs1rMzu-hhVGiptUv_ecdscNAAH4Z0vr6PCb60OuVrp6bX7QqG8Rv9OMPE6qB-5c_ssgsGGberbMcuIHXfKrkAirK-eQZ_Hw/s1600/Manuscritos+Manuscripts+Masnavi+ye+Manavi+de+Jalal+al+Din+Rumi+source+imagen+Wikimedia+Commons.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz1QTPnmta_PS5xKXiqit8eOx3P_GKc0vdup7iz5xs1rMzu-hhVGiptUv_ecdscNAAH4Z0vr6PCb60OuVrp6bX7QqG8Rv9OMPE6qB-5c_ssgsGGberbMcuIHXfKrkAirK-eQZ_Hw/s1600/Manuscritos+Manuscripts+Masnavi+ye+Manavi+de+Jalal+al+Din+Rumi+source+imagen+Wikimedia+Commons.png" height="385" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estas, entre muchas otras obras, son el
legado literario del “Maestro de Rum”. Complementan la transmisión oral y la
gracia particular o barakah que emergía de Rumi y que resultó en la fundación
del orden Mawlawi, que extendió vastamente la orden sufi, que ha sobrevivido
hasta hoy. Jalal al-Din ha permanecido con vida a través de sus obras y orden
hasta nuestros días, y su espíritu sigue resucitando a aquellos capaces de
seguir la vida espiritual y, desde un punto de vista más popular,
intensificando el fervor religioso de los musulmanes que viven en la fe.
También se dice que Rumi es uno de los pocos santos Sufíes que, incluso tras su
propia muerte, “misteriosamente” ha podido seguir guiando espiritualmente a
algunas personas. En cualquier caso, sus obras y su espíritu están tan vivos
hoy en día como lo estaban hace ocho siglos, cuando abandonó la cárcel de la
vida terrenal. Y su mensaje, que proviene del mundo del Espíritu, viene tan a
propósito hoy en día como cuando fue dicho por primera vez, pues sus palabras
vienen de un mundo que ni perece ni se marchita, que es antiguo y joven y joven
y antiguo a la vez, un mundo que abraza al hombre en su viaje de la eternidad a
la eternidad.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 115%;">Seyyed Mohammad
Damadi</span></span></div>
<div style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 15pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<b><i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La relación entre las obras de Rumi y Ibn Arabí<o:p></o:p></span></i></b><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.amaana.org/ismaili/wp-content/uploads/2014/04/ibn-arabi-portrait-Amaana.org_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.amaana.org/ismaili/wp-content/uploads/2014/04/ibn-arabi-portrait-Amaana.org_1.gif" height="262" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<b><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></b>
<span style="line-height: normal;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ibn Arabí (Murcia, 1165 - Damasco, 1241) por lo tanto contemporáneo de nuestro autor- Filósofo, teósofo y místico musulmán. Reconocido por la tradición sufí como el mayor maestro Sheik al-Akbar, fue un monista integral y un teórico de la unicidad del ser: su obra reconoce en toda experiencia el rostro de Dios y en toda imagen o forma la huella divina. Mantuvo que el mundo se ofrece al hombre como la celebración perpetua de la presencia divina.</span></span></span><br />
<span style="line-height: normal;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A pesar de sus esfuerzos por mantenerse dentro de la ortodoxia islámica, admitió la equivalencia de todas las creencias religiosas, en cuya variedad de rituales y leyes veía formalizaciones singulares destinadas a verbalizar el fervor religioso que habita en los hombres. </span></span><br />
<span style="line-height: normal;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al situar dicha experiencia religiosa más allá de cualquier medida moral, negaba de modo implícito la existencia del infierno y afirmaba que el paraíso acogería eternamente a todas las criaturas sin distinción.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Ibn Arabí habia escrito los siguientes versos:</span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br />
</span><br />
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px; position: relative; text-align: start;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El Amor es mi Religión: </span></h3>
<div class="post-header" style="line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em; text-align: start;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-7579752503581884458" itemprop="description articleBody" style="line-height: 18.200000762939453px; position: relative; text-align: start; width: 386px;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">"Mi corazón se ha hecho capaz de adoptar todas las formas.<br />Es pasto de gacelas y convento de monjes cristianos:<br />Templo de ídolos, Kaaba de los peregrinos,<br />Tablas de la ley judía y el libro del Corán<br />...Yo vivo en la religión del amor,<br />dondequiera que se vuelvan sus cabalgaduras,<br />ahí está mi religión y mi fe"</i></span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-7579752503581884458" itemprop="description articleBody" style="line-height: 18.200000762939453px; position: relative; text-align: start; width: 386px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-7579752503581884458" itemprop="description articleBody" style="line-height: 18.200000762939453px; position: relative; text-align: start; width: 386px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Por su parte Rumí escribió:</span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-7579752503581884458" itemprop="description articleBody" style="line-height: 18.200000762939453px; position: relative; text-align: start; width: 386px;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-7579752503581884458" itemprop="description articleBody" style="line-height: 18.200000762939453px; position: relative; text-align: start; width: 386px;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">¿Qué puedo hacer, oh musulmanes?, pues no me reconozoo a mí mismo.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy cristiano, ni judío, ni mago, ni musulmán.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy del Este, ni del Oeste, ni de la tierra, ni del mar.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy de la mina de la Naturaleza, ni de los cielos giratorios.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy de la tierra, ni del agua, ni del aire, ni del fuego.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy del empíreo, ni del polvo, ni de la existencia, ni de la entidad.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy de India, ni de China, ni de Bulgaria, ni de Grecia.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy del reino de Irak, ni del país de Jurasán.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy de este mundo, ni del próximo, ni del Paraíso, ni del Infierno.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No soy de Adán, ni de Eva, ni del Edén, ni de Rizwán.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">Mi lugar es el sinlugar, mi señal es la sinseñal.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">No tengo cuerpo ni alma, pues pertenezco al alma del Amado.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">He desechado la dualidad, he visto que los dos mundos son uno;</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">Uno busco, Uno conozco, Uno veo, Uno llamo.</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><i style="background-color: black;">Estoy embriagado con la copa del Amor, los dos mundos han desaparecido de mi vida;</i></span></dd><dd style="line-height: 21px; margin-bottom: 0.1em; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px;"><i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">no tengo otra cosa que hacer más que el jolgorio y la jarana.</span></i></dd></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.7pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">A veces, se ha tratado de oponer el sufismo especulativo o cognoscente al
sufismo amoroso, encarnados ambos por las figuras egregias de Ibn ‘Arabî (m.
1240) y Mawlânâ Rûmî (m. 1273), respectivamente. Craso error donde los haya. Es
posible que una de las mayores consecuciones del sufismo haya sido,
precisamente, haber restablecido el lazo roto entre amor y conocimiento,
superando el dualismo letal que nos empuja a razonar entre sí o no, blanco o
negro, fruto de nuestro pobre pensar dialéctico y de la acusada tendencia
cientificista a reducir el conocimiento únicamente a la razón. Y es que la vía
espiritual sufí no se plantea como una elección dicotómica y excluyente entre
luz y fuego. Los sufíes conocen amando y aman conociendo. Si algo llama la
atención de ellos es su fecunda combinación de rigor intelectual y espíritu
amoroso contemplativo. Ya el teólogo y místico sufí persa Abû Hâmid al-Gazalî
(m. 1111), una de las personalidades que más influencia ha ejercido en la
historia del islam, había dicho: “El
amor sin gnosis es imposible, sólo se puede amar lo que se conoce”. Rûmî,
por su lado, sostenía algo muy similar: “Este amor nuestro es el resultado del conocimiento”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.7pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El amor de los sufíes es, por lo tanto, un amor cognoscente, al tiempo que
su conocimiento es un conocimiento amoroso. La experiencia mística sufí supone
una verdadera metanoia, es decir, una conversión tanto de la potencia de la
mente (cognición) como de la del corazón (afectividad), dos facultades humanas
no antagónicas, sino más bien complementarias. Los sufíes, más allá de cuál sea
su sensibilidad primordial: más intelectiva en unos casos, amorosa en otros,
muestran con su ejemplo que la luz del conocimiento enciende el amor, mientras
que el fuego del amor enciende la luz del conocimiento. En sus textos escritos
y, por supuesto, en sus vidas no hay luz sin calor, no hay conocimiento sin amor.
Y el amor permite la presencia y la presencia alimenta el amor. En este nivel,
la vía del conocimiento y la vía del amor no son más que una sola y misma
realidad. El amor sería como el fuego; y el conocimiento, la luz que emana de
aquél. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://c2.staticflickr.com/4/3107/3193409917_b9c5b2c8bc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" height="400" src="https://c2.staticflickr.com/4/3107/3193409917_b9c5b2c8bc.jpg" width="275" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br />
Hay quien ha querido ver en una anécdota humorística de Mawlânâ Rûmî sobre Ibn
‘Arabî, recogida por Shamsuddîn Aflâkî, el principal biógrafo del maestro persa
de Konya, la brecha que separa a ambas sensibilidades sufíes. Sin embargo, el
suceso no pasa de ser eso, una anécdota que en todo caso muestra el fino humor
que gastaba Mawlânâ, y poca cosa más. Cuenta Aflâkî que, en cierta ocasión,
unos estudiantes de Mawlânâ acabaron extenuados tras leer algunos pasajes muy
oscuros del libro de Ibn ‘Arabî Al-Futûhât
al-Makkîyya (Las Revelaciones de La Meca). Los estudiantes se
quejaban de la ininteligibilidad del texto. En ese momento, irrumpió cantando
en la sala de estudio el músico Zakî, miembro del círculo de discípulos de
Mawlânâ. Éste dijo entonces: “Bien,
ahora son mejores Al-Futûhât al-Zakîyya (Las Revelaciones de Zakî) que las
Futûhât al-Makkîyya”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Pero veamos lo que afirma el islamólogo francés Henry Corbin a propósito de
ambas luminarias del sufismo: “A
primera vista, la enseñanza de Jalâloddîn Rûmî y la de Ibn ‘Arabî parecen
reflejar dos formas de espiritualidad enteramente distintas. Mawlânâ no tiene
ningún interés en los filósofos y su filosofía: algunas de sus insinuaciones
podrían incluso compararse con los ataques del teólogo Ghazâlî en su
“Destrucción de los filósofos”. Desde este punto de vista, hay también un
contraste total con la doctrina de Sohravardî, que quiere que sus discípulos conjuguen
la formación filosófica y la experiencia mística, pues no hay sabio perfecto
sin la plenitud de ambas. La misma síntesis puede constatarse en la obra de Ibn
‘Arabí, donde las páginas de alta teosofía especulativa alternan con las de un
Diarium spirituale, que atestigua que el sentido de la primera es tender a una
metafísica del éxtasis. Y, sin embargo, contentarse con señalar el contraste
entre las distintas formas que toman la espiritualidad de Mawlânâ y la de Ibn
‘Arabî sería quedarse en una perspectiva totalmente superficial. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5H8BeUBe8k9B80tyG0B7q7KNxAGscXqwiGD3xRo9K8njISs6loGVlCAC8mmBTgcykDJs6rFOZcH7-k1WnElTWDIlyF79HHjr5eiY29zASXN1AZk35i_OVgSRGc64Oqo11fKU2w/s1600/Gay-Travel-Herald-Konya-Turkey-Mevlana-Museum-Rumi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5H8BeUBe8k9B80tyG0B7q7KNxAGscXqwiGD3xRo9K8njISs6loGVlCAC8mmBTgcykDJs6rFOZcH7-k1WnElTWDIlyF79HHjr5eiY29zASXN1AZk35i_OVgSRGc64Oqo11fKU2w/s1600/Gay-Travel-Herald-Konya-Turkey-Mevlana-Museum-Rumi.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Un mismo
sentimiento teofánico inspira, a una y a otra, una misma nostalgia por la
belleza, una idéntica revelación del amor. Las dos tienden a la misma
“conspiración” de lo visible y lo invisible, de lo físico y lo espiritual, en
una unió mystica en la que el Amado se convierte en el espejo que refleja el
rostro secreto del amante místico, mientras que éste, purificado de la opacidad
de su ego, se convierte recíprocamente en el espejo de los atributos y las
acciones del Amado. Al igual que Sadroddîn, los discípulos de Mawlânâ tuvieron
clara conciencia de esto. En los amplios comentarios del Masnawî que se
escribieron en la India y en Irán, aparecen continuamente las referencias a las
obras de Ibn ‘Arabî. Por eso, es imprescindible el estudio de estos comentarios
si se quiere conocer cómo fue vivida en la práctica la espiritualidad de
Mawlânâ”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.7pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El Sadroddîn al que hace referencia Corbin en la cita que hemos recogido in
extenso no es otro que Sadroddîn Qunawî (m. 1274), hijastro de Ibn ‘Arabî y su
más eminente comentarista. Natural de Konya, en el corazón de la Anatolia
turca, Sadroddîn mantuvo estrecha relación de amistad con el propio Mawlânâ y
su círculo de derviches. Es más, fue el encargado de dirigir los funerales a la
muerte del maestro persa de Konya, y, según gusta referir la tradición mevleví, fue tal la emoción que
sintió que se desmayó justo en el momento de pronunciar el primer takbîr de la oración. En cierto
modo, Sadroddîn representa simbólicamente el nexo de unión entre ambas
sensibilidades complementarias del sufismo encarnadas por Ibn ‘Arabî y Mawlânâ
Rûmî. Quien los tome a ambos como guías andará seguro por la senda interior sufí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.7pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;">
<div style="line-height: 14.7pt;">
<b><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Danzar con el Cosmos.<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="line-height: 14.7pt;">
<b><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></b></div>
<div style="line-height: 14.7pt;">
<b><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></b></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: orange; line-height: 19.600000381469727px;"><b style="background-color: black;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.dailymotion.com/embed/video/xn3er3" width="480"></iframe><br /><a href="http://www.dailymotion.com/video/xn3er3_suz-i-dil-mevlevi-ayin-i_music" target="_blank">Suz-i Dil Mevlevi Ayin-i</a> <i>per <a href="http://www.dailymotion.com/semazen401" target="_blank">semazen401</a></i></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 14.7pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sin duda, aquello
por lo que la obra de Rûmi es más conocida entre los occidentales, a parte de
por su obra poética, es por la famosa Danza de los derviches giróvagos, o Sama. Según parece, el ritual de la danza giratoria fué más bien creación de Shams e Tabrizzi que no del propio Rumi, aunque éste la adoptara y la practicara a lo largo de toda su vida.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aunque hoy en día la Sama, o Danza de los derviches, se ha convertido en buena parte, en un entretenimiento o espectáculo para los "giris" o turistas y se realiza en muchos lugares de los principales centros turísticos, incluso en espectáculos nocturnos de varietés, </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.planetaholistico.com.ar/Secciones/Derviche3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.planetaholistico.com.ar/Secciones/Derviche3.JPG" height="235" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">aún es posible asistir a ceremónias rituales, como la que tenéis en el vídeo anterior. Aunque la mayoría prefieran el sucedáneo de los 10 o 15 minutos de espectáculo, la verdad es que no hay punto de comparación, con las que por ejemplo podéis asistir en el Centro Melevi de Gálata en Istambul, o en la misma Konia el día del aniversario de la muerte de Rumi.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ3OYleRX5BGcdnM4Dkw566EKQHrKzZKYujGtLGdlYbeLtN9zw-sKPfPXD_1rm1WgG-9d7Yn9o2-l6Y9-bnGoB5ohHCnQvSAX2gIGn8d6D_q4F8fzdJFP9G-76QLuM_74k7Zw_OA/s1600/Galata-Mevlevihanesi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ3OYleRX5BGcdnM4Dkw566EKQHrKzZKYujGtLGdlYbeLtN9zw-sKPfPXD_1rm1WgG-9d7Yn9o2-l6Y9-bnGoB5ohHCnQvSAX2gIGn8d6D_q4F8fzdJFP9G-76QLuM_74k7Zw_OA/s1600/Galata-Mevlevihanesi.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcf5iK-oYQsuLP5NnJIjiSG_OepvRRDekrk5pIr9dkcMQpIDBy0lXhUbo7fcTcozg2rFU96WSWDlt1NpYEzTRoa963dCI7lxglXAi_Q7TiUSDvTQ2nHg-8GuOvmczbOCQAtMUq7Q/s1600/67013837.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcf5iK-oYQsuLP5NnJIjiSG_OepvRRDekrk5pIr9dkcMQpIDBy0lXhUbo7fcTcozg2rFU96WSWDlt1NpYEzTRoa963dCI7lxglXAi_Q7TiUSDvTQ2nHg-8GuOvmczbOCQAtMUq7Q/s1600/67013837.jpg" height="265" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En las siguientes
líneas vamos a explicar el profundo simbolísmo de dicha Danza, de acuerdo a
como nos la transmite el conocido musicólogo e islamista Jalil Bárcena: “A la
hora de danzar, cada uno de los nueve derviches ocupará un espacio bien preciso
en la esatancia. Ello quiere decir que la danza mevleví no se desarrolla en el
plano horizontal, como sería el caso por ejemplo del vals europeo, sino en la
más pura y absoluta verticalidad. Los derviches mevlevíes sirios designan con
la palabra fatl, que significa “retorcerse”, “anudarse”, “enroscarse sobre sí
mismo”, al movimiento específico que se realiza en la danza. Por consiguiente,
el giro derviche no es un desplazamiento en el sentido latitudinal de una
evolución lineal en el espacio, sino más bien un movimiento en espiral,
ascendente, que se de desarrolla en un plano vertical y se orienta, por lo
tanto, longitudinalmente.La espiral representa la entrada en el mundo de la
espiritualiadad. Y esto es así puesto que la danza mevleví, cuyo nombre técnico
es en árabe muqâbala, prefigura el viaje interior del alma del hombre al
encuentro del Creador. El derviche, en
tanto que mistês o iniciado en los misterios de la tarîqa o senda espiritual,
persigue la unión mística con Dios abandonándose a sí mismo. Según una lectura
más psicológica, diríamos que, en su recorrido interior, el derviche experimenta
una liberación regresiva, atravesando los distintos niveles de la consciencia
hasta descubrir el centro absoluto, la parte divina de su ser, ese yo profundo
que nada tiene que ver con el ego.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji12Dw1to8UdBRzjCjOrhj7NSnhHkH0X-R3dPt0fqRbiZGnYMGjNQlbQSLfgT7BtTd59mugm9pKzB3pE02I0u-8kiuHJKMBNTejTQHP6FIEhqpYoA6Vk0BuPV9bkkHBgU4XXI7oA/s1600/Derviche+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji12Dw1to8UdBRzjCjOrhj7NSnhHkH0X-R3dPt0fqRbiZGnYMGjNQlbQSLfgT7BtTd59mugm9pKzB3pE02I0u-8kiuHJKMBNTejTQHP6FIEhqpYoA6Vk0BuPV9bkkHBgU4XXI7oA/s1600/Derviche+2.jpg" height="155" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sin embargo, todo
ello exige del derviche una previa y ardua ascésis corporal y psicológica. La
espiral cónica como un zigurat del muqâbala y su firme verticalidad sólo
aflorarán tras el aprendizaje de una técnicade giro cargada también ella de una
rica significación. La verticalidad del giro derviche viene dada por la posición
de los pies y el doble movimiento que éstos efectúan. De hecho, el giro se
construye todo él desde los pies, que son los canales de comunicación con la
tierra. El centro de movimiento o traslación de la danza mevleví se extiende
de la zona pélvicaa las piernas y los pies. La pelvis representa el movimiento
más interior, mientras que los pies son el contacto físico con la energía
terrestre. Por su parte, el centro de acción de la danza reside en los hombros,
brazos y manos. Durante la danza, el pie izquierdo permanece siempre fijo en
el suelo, en el mismo lugar, sin desplazarse jamás. Únicamente se desliza sobre
su propio eje. En la enseñanza mevleví, a dicho pie se le designa con uno de
los noventa y nueve nombres de Dios, al-Qayyum, “el eterno sostenedor de las
cosas”. Por consiguiente, el pie izquierdo soporta la figura,permitiendo que la
verticalidad de la danza crezca y se erija en equilibrio. En cuanto al pie
derecho, se le conoce como al-Hayy, nombre divino cuyo significado es “el que
está vivo”. Y, en efecto, el movimiento vivaz, grácil, del pie derecho permite
que la espiral adquiera cada vez mayor velocidad. Tradicionalmente, los
derviches de la tarîqa mawlawiyya turca se han ayudado de un curioso elemento a
fin de aprender dicho movimiento de los pies. Consiste en un trozo de madera de
aproximadamente un metro cuadrado, que tiene un pivote clavado justo en el
centro. El derviche inserta en dicho pivote su pie izquierdo, entre el dedo
gordo y el segundo dedo, de tal manera que, cuando el pie derecho aviva el
impulso del giro, el pie izquierdo no se desplaza y la figura pueda comenzar a
perfi lar una espiral que asciende verticalmente. A mi juicio, dicha madera
viene a ser como la barra del bailarín clásico europeo, el aparato externo que
ayuda a interiorizar el movimiento de la danza para luego trascenderlo, que es,
al fin y a cabo, la esencia de todo arte: la sublimación de la técnica. Antes de
comenzar la práctica, el derviche arroja un pellizco de sal sobre el pivote
central. En la tradición mevleví, la sal simboliza la esencia divina que
permite la transformación, esto es, ir más allá de la forma, a través de la
danza. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/35/G%C3%A9r%C3%B4me_-_Whirling_Dervishes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/35/G%C3%A9r%C3%B4me_-_Whirling_Dervishes.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la tarîqa
mawlawiyya siria, la otra gran rama de la escuela inspirada por Rumí, el
movimiento de los pies es un poco diferente. En este caso, es el talón
izquierdo el que permanece inmóvil en el suelo y no la parte delantera del pie,
como sucede en el caso turco. Con todo, el esquema continua siendo el mismo:
el pie izquierdo es el que sostiene la figura, mientras que el derecho impulsa e
imprime velocidad, formando entre ambos una coincidentia oppositorum. Pero más
allá del movimiento externo, ¿acaso la dinámica de los pies del derviche no
escenifica la tensión existente entre la fugacidad de lo transitorio y lo
siempre permanente? El doble movimiento que realizan los pies del derviche
exige que éstos vayan cubiertos, lo cual nos plantea una cuestión. Hoy, la
danza mevleví, ya sea en la modalidad turca o siria, no puede llevarse a efecto
sin un calzado adecuado que permita, por un lado, un deslizamiento correcto,
pero, al mismo tiempo, la adherencia imprescindible para no desplazarse
horizontalmente. Sin embargo, si observamos con atención los grabados
realizados por algunos de los viajeros extranjeros que tuvieron la ocasiónde
presenciar in situ algún samâ’, como W. Hogard (m. 1750) o Emilyan Mihailovich
Korneyev (1780-1839), constataremos que sus derviches van descalzos. Es
cierto que la fidelidad realista y el valor documental de estas obras es cuando
menos relativo, pero nos inducen a plantearnos cuándo se incorporó el calzado
en la práctica del giro mevleví, una pregunta fundamental para saber desde
cuándo se gira como hoy, ya que, tal como hemos visto, la manera de girar está
íntimamente ligada al uso del calzado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Entre las ramas
turca y siria de la tarîqa mawlawiyya existe alguna diferencia formal más en
lo que concierne al movimiento de los brazos. La danza turca es más lenta que la
siria y los brazos permanecen desplegados como dos alas blancas, en la misma
posición, durante toda la danza. La palma de la mano derecha está vuelta hacia
arriba, captando la energía que desciende del mundo celestial, mientras que la
izquierda lo está hacia la tierra, transmitiendo al mundo dicha energía
recibida desde lo alto. El secreto de la danza mevleví reside en la dialéctica
que se establece entre ese recibir y el dar. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVzrEwA7GePTK1m-8nT5GMY-kpFAqX-T-fb4VNBXckpIrHFAujfX-ruXKaTraWrwhP_3Pp2xFScgm1k9zS5PnXzNilcC8aKQCR_TjKVHGCmE3NkbXRpuFZ_A2AEIJRldHg-tpXbA/s1600/DSC_0329.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR1spdRP4AfBBav60EkvypZkER2BAq17IbmtIgKo_mdkPWHv3JVxw" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcR1spdRP4AfBBav60EkvypZkER2BAq17IbmtIgKo_mdkPWHv3JVxw" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El derviche se vacía, se hace
transparente, leve. En modo alguno se desgarra, ni se desmembra dramáticamente,
sino que se vuelve nada, se difumina en la fugacidad de la espiral. Sólo tras
vaciarse de sí mismo puede el derviche sentirse habitado por la paz de Dios
(sakîna). Dicho de otra manera, se transmuta en un transformador de energía
cósmica, cuyos polos son las manos. Girar es ponerse en contacto con los
principios de la propia vida y las leyes universales subyacentes. Por su parte,
en la rama siria de la tarîqa mawlawiyya, además de dicha posición, los
derviches ejecutan otras posiciones y rápidas secuencias de movimientos con los
brazos -e incluso con la cabeza-, dando como resultado final un giro
tremendamente poderoso y cautivador. Así como las técnicas de danza europeas se
basan en el trabajo con las piernas y los pies, en el muqâbala sirio la
consecución de la belleza es fruto de sutiles y variados movimientos de la
cabeza, las manos y los brazos, aunque, como ya quedó dicho, se depende de los
pies para mantener el ritmo y el equilibrio. El rico lenguaje corporal del
derviche sirio, con sus arabescos gestuales, remite a ciertos pasajes coránicos
preñados de un gran simbolismo espiritual, así como a fragmentos de la poesía
del propio Rumí. No obstante, dichas posiciones y secuencias de movimientos
poseen, además de lo simbólico, un irrecusable carácter aerodinámico, esto es,
favorecen la correcta ejecución de la danza y los progresivos cambios de ritmo
que ésta comporta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En la espiral
vertiginosa de su giro sin fin, el derviche se identifica con el movimiento
rítmico de todo cuanto existe, del ínfimo átomo a los planetas que gravitan en
el universo. No hay duda de que toda danza circular posee algo de cósmico.
Canta Maulaná Rumí en uno de sus más célebres poemas: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">“¡Oh día!,
levántate, los átomos danzan, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">las almas gozosas,
sin cabeza ni pies, danzan. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A aquél para quien
el firmamento y la atmósfera danzan, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">al oído le
susurraré adónde conduce la danza”. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnkftLM6I7sKUNTcDX8J6P2syfq_1BJ5c4HLqPfi9iLNtJDDqPY_JVPuPo9-ubEdR2auXGbgHZ4rgZxdoYX6f_VLJKKO_-1aw5sPfMxXFPmyKZ5guw06EWjjX1mFns-QN6Z9HJQ/s1600/DSC_0293.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnkftLM6I7sKUNTcDX8J6P2syfq_1BJ5c4HLqPfi9iLNtJDDqPY_JVPuPo9-ubEdR2auXGbgHZ4rgZxdoYX6f_VLJKKO_-1aw5sPfMxXFPmyKZ5guw06EWjjX1mFns-QN6Z9HJQ/s1600/DSC_0293.JPG" height="266" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Son cuatro las
secuencias de danza ejecutadas durante la ceremonia del samâ’ mevleví. Cada
una de ellas recibe el nombre de salâm (selam en turco), que en árabe quiere
decir “paz”, “salud”, “incolumidad”, “seguridad”. El término pertenece a la
misma raíz que Islam. Y si Islam es entrega confiada a Dios, salâm será la
consecuencia de dicha rendición. Así pues, podría decirse que la paz y la salud
-en el sentido menos restrictivo de la palabra- son el fruto de haberse
librado sin condiciones al influjo de la divinidad. Salâm es, al mismo tiempo,
uno de los nombres con los que en el Corán se designa a Dios. En la enseñanza
mevleví, dicho nombre o atributo divino ocupa un lugar preponderante. Así, el
wird mevleví, esto es, el conjunto de invocaciones que el derviche recita cada
día al alba, da comienzo, justamente, con dicho nombre. Dios es para el
derviche el refugio en el que halla reposo su corazón atribulado. Así pues,
danzar es retornar a un Dios que proporciona paz interior. En el torbellino
imparable del giro, cuando danzar se convierte en una acción pura y espontánea,
más allá de la propia voluntad y de todo esfuerzo; cuando las secuencias de
movimientos de los brazos se van desarrollando con la fluidez de su propio
ritmo; cuando es el giro el que se gira a sí mismo, sin que a penas intervenga
el derviche, éste halla la paz consigo mismo y en comunión con el todo. En ese
instante fugaz e inmediato, que no puede ser apresado porque es evanescente, el
derviche roza la existencia con la totalidad de su ser, disfrutando de una
experiencia sublime de paz y plenitud. Entonces sí, todo es uno.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcF1h_UmJuSq5a8mlU4i8mlArTXL6lLuQSvdNi7ZcXYQWj1IWkj6HR3AbORLIJF9RcrrevBnu0bp0JOUzq2XNlElqkYBD_lTrqQ6xb0dq-1wpzH2Yd6-_Zmn3YgenHCF_yK8wXWQ/s1600/DSC_0277.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcF1h_UmJuSq5a8mlU4i8mlArTXL6lLuQSvdNi7ZcXYQWj1IWkj6HR3AbORLIJF9RcrrevBnu0bp0JOUzq2XNlElqkYBD_lTrqQ6xb0dq-1wpzH2Yd6-_Zmn3YgenHCF_yK8wXWQ/s1600/DSC_0277.JPG" height="265" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A lo largo de estas
líneas hemos visto el enorme valor que el sufismo otorga al simbolismo
numérico. Pero, ¿por qué cuatro salâms? Cuatro son los pasos o etapas por los
que transcurre la trayectoria espiritual del derviche, a saber: sharîa, tarîqa,
haqîqa y ma’arifa. O lo que es lo mismo, el camino del saber exterior (sharîa);
la senda mística que conduce a la apertura de la visión interior (tarîqa); la
unio mystica en la que, como dice Henry Corbin, “el Amado se convierte en el
espejo que refleja el rostro secreto del amante místico”, colmándolo de Verdad
(haqîqa); y, por último, la participación en el mundo del conocimiento derivado
de dicha experiencia (ma’arifa), o lo que es lo mismo, el valeroso descenso del
alma del derviche desde la montaña de luz de la haqîqa al valle donde discurre
la cotidianidad del ser humano, ya que si algo define al tasawwuf es su carácter
de espiritualidad compartida. Desde la tradición sufí, se considera que el
mejor ejemplo de ma’arifa es Jesús lavando los pies de sus discípulos en la
Última Cena. En suma, el místico musulmán es alguien útil a los demás. Desde el
punto de vista islámico, estar con Dios es estar con los seres humanos. Al fin y
alcabo, la experiencia mística es la experiencia de la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El primer salâm
representa la conversión, el nacimiento espiritual del derviche a la verdad.
Sus ojos se abren a la realidad interior. El derviche se sabe pequeño ante
Dios, su creador. El segundo salâm tiene que ver con la mirada exterior del
derviche. El mundo ya no le deslumbra ni ciega como antes. Para él todo es
ahora un espejo que refleja la bellezay majestad de Dios. El tercer salâm
significa el punto culminante de lavivencia espiritual del derviche: la
contemplación. El derviche no es un hombre de fe sino de visión. El amor por
Dios le conduce a extinguirseen Él (fanâ). Por último, el cuarto salâm
simboliza el compromiso delderviche con el género humano. Mientras su ser
interno permanece imperturbable en presencia de Dios (baqâ), su acción en el
mundo es un ejemplo de sabiduría, justicia y bondad. A fin de cuentas, el
derviche está para servir y no para ser servido. El último salâm posee, además,
una particularidad coreográfica cargada de un formidable simbolismo. En efecto,
en esta última secuencia el shayj se sitúa en el centro exacto del semahané,un
punto llamado qutb o polo, desde donde comienza a caminar sobre sí mismo con
paso quedo, al tiempo que alza levemente su jirqa color azabache. El maestro
representa el axis mundi, el polo espiritual alrededor delcual giran los
derviches. Él es el sol que irradia el conocimiento e ilumina el mundo con su
luz. La primera imagen que suscita el avistamiento de los derviches, con sus
blancos faldones desplegados, girando sobre sí mismos alrededor del shayj, es
la de los peregrinos circunvalando la negra ka’aba de La Meca, otra forma de
danza ritual cósmica. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_f9ye7y1cLj4RXnyaEsNTGqidm0hbWlcD3sLBZVOEpbov0EPlV_Y7nvhlpGux43IQfMUZWg6UcSGLohD0P387Kw0gsU6e_aL6h4ki0VrHVX_zP6W1T7slN7eicZkrH1nj7hCncw/s1600/dervichesreligion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_f9ye7y1cLj4RXnyaEsNTGqidm0hbWlcD3sLBZVOEpbov0EPlV_Y7nvhlpGux43IQfMUZWg6UcSGLohD0P387Kw0gsU6e_aL6h4ki0VrHVX_zP6W1T7slN7eicZkrH1nj7hCncw/s1600/dervichesreligion.jpg" height="265" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ouStmn7oEEZkSNKJzImKzKJeTlfK7caKTa6MkX3KRx_6RUXnBkniirWl7RFYMhF1E-_PBgTJHJHpWBQnQSJJnm5W02RIyY5JxP_nAhbQxKKyxrpYeawUu7bnUC1XCUak8Uj0Fw/s1600/POST-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ouStmn7oEEZkSNKJzImKzKJeTlfK7caKTa6MkX3KRx_6RUXnBkniirWl7RFYMhF1E-_PBgTJHJHpWBQnQSJJnm5W02RIyY5JxP_nAhbQxKKyxrpYeawUu7bnUC1XCUak8Uj0Fw/s1600/POST-1.jpg" height="320" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Con la
incorporación del shayj en el centro, el círculo de los derviches parece
dilatarse y expandirse, cobrando así su significación más profunda. La primera
de todas las determinaciones geométricas es el punto, de igual manera que la
primera de las determinaciones matemáticas es la unidad. La unidad y el punto
constituyen, cada uno en su plano, la expresión directa del Ser. Como indica
Titus Burckhardt, “la esfera -o el círculo, en el plano-, surge como
irradiación del punto, que es el pincipio”. El punto es a la vez el principio,
el centro y el fin de las cosas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cada uno de los
cuatro salâms viene precedido por una breve pausa en la que, una vez más, se
repiten los saludos entre el shayj y los derviches. En cierto modo, dichas
suspensiones de la danza impiden que los derviches pierdan el control sobre el
giro. En otras palabras, la danza mevleví no tiene nada de catártica o
convulsa. Antes bien, se significa por su moderación. En todo momento se le exige
al derviche un riguroso control sobre sí mismo, lo cual no niega, empero, la
posibilidad de que la emoción afl ore. Al fin y al cabo, el objetivo último de la
danza es la concentración interior. En la experiencia mística sufí, la
sobriedad, cuyo modelo coránico es el profeta Abraham, debe de completar a la
ebriedad.Piénsese, además, que los participantes en el samâ’ son siempre
derviches veteranos, diestros en el arte del control de sí mismos. Resumiendo,
el éxtasis mevleví se caracteriza por su mesura.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIod0KhrE4o58zAJeCPUCeABOxJ7Btc7WJ4FyBWk3WfQviFcYACBgz6_E1cOlXj8LX1WFQMu8RdLlV38KXXenvHNnFZLoxSao78SaiXoqmVe9sodyuCnr4Tu9NLsVeRQCjFMkFow/s1600/dervichesreligion2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIod0KhrE4o58zAJeCPUCeABOxJ7Btc7WJ4FyBWk3WfQviFcYACBgz6_E1cOlXj8LX1WFQMu8RdLlV38KXXenvHNnFZLoxSao78SaiXoqmVe9sodyuCnr4Tu9NLsVeRQCjFMkFow/s1600/dervichesreligion2.jpg" height="265" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cada salâm posee un
patrón rítmico específico (usûl), lo cual favorece el progresivo crescendo
emocional de la ceremonia. Algunos de dichos ritmos son específicamente
mevlevíes y se utilizan tan sólo duranteel samâ’. Una vez más, el léxico
musical turco, tan ligado a la espiritualidad del tasawwuf, nos desvela algunos
datos esenciales, en este caso sobre el significado profundo del ritmo o usûl.
Dicha palabra (plural de asl) quiere decir en árabe “principio”, “origen”,
“raíz”. Según eso, podríamos concluir que el ritmo constituye el principio
fundamental, la base de todamúsica. Sin embargo, hay algo en el ritmo que va
más allá de lo estrictamente musical. Como afirma Martin Lings, “el ritmo es un
puente entre la agitación y el Reposo, el movimiento y la Inmovilidad, la
fluctuación y la Inmutabilidad. En este mundo de perpetuo movimiento, la
fluctuación, como la multiplicidad,únicamente pueden ser trascendidas en la Paz
de la Unidad Divina”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Durante un tiempo,
se creyó que algunos ritmos impares, de cinco, siete o nueve tiempos, poseían
ciertas propiedades intrínsecas capaces de inducir al trance. Esa era la
opinión, por ejemplo, de Alain Daniélou2. Hoy, sin embargo, sabemos que la
cuestión no resulta tan sencilla. En el caso de las distintas músicas sufíes,
por ejemplo, los patrones rítmicos son otros y, en cambio, son músicas que a su
manera también conducen a un cierto éxtasis. Jean During sostiene a propósito
de la tesis de Daniélou: “De hecho, parece que, al contrario, la inmensa
mayoría de los ritmos sufíes son de 4 tiempos (qawali pakistaní), a veces de
6/8(Irán). Los raros tiempos de 9 ó 10 tiempos se hallan en los rituales turcos
mevleví (pero en las fases más sosegadas) e ‘isawa del Magreb (10 tiempos). Los
de 7 tiempos son, por el contrario, corrientes en las cofradías del Turquestán,
pero no en las fases últimas del dhikr”. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVzrEwA7GePTK1m-8nT5GMY-kpFAqX-T-fb4VNBXckpIrHFAujfX-ruXKaTraWrwhP_3Pp2xFScgm1k9zS5PnXzNilcC8aKQCR_TjKVHGCmE3NkbXRpuFZ_A2AEIJRldHg-tpXbA/s1600/DSC_0329.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVzrEwA7GePTK1m-8nT5GMY-kpFAqX-T-fb4VNBXckpIrHFAujfX-ruXKaTraWrwhP_3Pp2xFScgm1k9zS5PnXzNilcC8aKQCR_TjKVHGCmE3NkbXRpuFZ_A2AEIJRldHg-tpXbA/s1600/DSC_0329.JPG" height="263" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdAySX-EIiGtVKiMqdzc-BcYj_-Cz7QmMygOZuN_61_xBqHuVQ5-i3sdVyk9zGschkrAyPeUnyVF9ub4gNHLI3G9Scto3jHLiBkZ3vecBiU-gm3oSElY0P02c4UUhAL-WbrNlzA/s1600/DSC_0383.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdAySX-EIiGtVKiMqdzc-BcYj_-Cz7QmMygOZuN_61_xBqHuVQ5-i3sdVyk9zGschkrAyPeUnyVF9ub4gNHLI3G9Scto3jHLiBkZ3vecBiU-gm3oSElY0P02c4UUhAL-WbrNlzA/s1600/DSC_0383.JPG" height="265" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbaF8cDrc5AnB6AtQ7mRkHZaqMO4dnAuObpEpvY4_CiA0xRzoZGgY9UVSricOWrG0PywHH5YacGSXQxLOorY4X_4TyyRkTJvuAlXLkAdw09z0SB4yeSKE2BMufxdZ-CBmDY3hCpA/s1600/DSC_0339.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbaF8cDrc5AnB6AtQ7mRkHZaqMO4dnAuObpEpvY4_CiA0xRzoZGgY9UVSricOWrG0PywHH5YacGSXQxLOorY4X_4TyyRkTJvuAlXLkAdw09z0SB4yeSKE2BMufxdZ-CBmDY3hCpA/s1600/DSC_0339.JPG" height="265" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hace algunas líneas
decíamos que el éxtasis mevleví se caracteriza por su sobriedad. Añadamos en
este punto algo más al respecto. En el léxico sufí, el estado extático se
conoce como uayd, término árabe que proviene de la raíz verbal uayada, cuyo
significado es “hallar”, “encontrar”. De lo que se infiere que, en principio, el
derviche no persigue ni busca ningún éxtasis, sino que, como mucho, se topa con
él. Toda búsqueda presupone conocer el objeto buscado. Al contrario, todo
encuentro presupone novedad, admiración e, incluso, pavor y angustia. Por eso,
el derviche es más un encontrador que un buscador. Lo cual no excluye que,
guiado por su maestro espiritual, el derviche lleve al límite algunas prácticas
extatogénicas, al objeto de trascender los límites de su coraza mental. Dicho
proceder, que se designa con el término árabe tawâyud, de la misma raíz que
uayd, es de sobras conocido entre los sufíes. A fin de cuentas, el propio profeta
Muhammad había afirmado en un hadiz, a propósito de la actitud ala hora de
escuchar la recitación coránica: “Llorad, y si no lloráis, tratad de llorar”.
En realidad, la danza mevleví no persigue el éxtasis del derviche, porque éste
es previo al samâ’, sino que antes bien lo muestra. El vivir del derviche
constituye en sí un éxtasis que se escenifica en el samâ’. Es decir, el derviche
danza para festejar lo que bulle en su corazón encendido. El samâ’ constituye
una celebración. Ese es, por otro lado, el ejemplo que hallamos en el propio
Maulaná Rumí. El maestro persa danza cuando el éxtasis ya se ha apoderado de él
y no antes. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjefE6du_FlJPPkVCbxlS-qlK_zoiY9FU410zOqEXj4lbeUPP3hFuoNAtxbQUMR79EvLDwfWDNMiPL4UtpbtZw56OxzxREvvgcJp7ADCuz-qVWtusUXHFgM3DjvCk8o2PxPmpA11A/s1600/images+(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjefE6du_FlJPPkVCbxlS-qlK_zoiY9FU410zOqEXj4lbeUPP3hFuoNAtxbQUMR79EvLDwfWDNMiPL4UtpbtZw56OxzxREvvgcJp7ADCuz-qVWtusUXHFgM3DjvCk8o2PxPmpA11A/s1600/images+(3).jpg" height="271" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tercera parte
del samâ’ mevleví incluye, nuevamente, un taqsîm,en principio de ney, si bien
puede ser de otro instrumento, el tayuid o recitación coránica y, por último,
el gülbang o “plegaria de la rosa”, con la quela ceremonia se da por concluida.
Mientras suena en el semahané un nuevo taqsîm de ney, los derviches van
ocupando su lugar a la izquierda del shayj. Otra vez, el sonido del ney se hace
presente en el semahané evocando la nostalgia secreta de los corazones de los
derviches. Como al principio de la ceremonia, éstos vuelven a cubrirse con la
jirqa. En cierto modo, dicho gesto indica su obligado regreso a la ineludible
condición de seres humanos. Al fi nal, el pájaro del alma regresa al nido del
cuerpo. Sin embargo,algo ha ocurrido en la consciencia del derviche. En efecto,
éste penetra en el samâ’ como un hombre corriente, pero sale de él convertido
en un sabio. El fragmento del Corán, recitado en el mismo maqâm utilizado
durante toda la ceremonia, incluye siempre el siguiente versículo o aya: “A
Dios pertenecen Oriente y Occidente. Allá donde os giréis, allí veréis el
rostro de Dios. Él todo lo abarca y conoce”. En cierto modo, la danza mevleví
halla su fuente de inspiración coránica en dicho pasaje. El derviche gira
imparable sobre sí mismo y el único paisaje que ve doquiera que mira es el
rostro sin rostro de ese misterio al que llamamos Dios. Ver la faz divina en
todo cuanto es constituye una expresión del tawhid, el principio islámico de
launicidad divina. Para el derviche, sólo Dios existe, puesto que la Unidad es
la única Realidad. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtQ66Z4xt0_iBC1Le4YHb7PdUVQsse63ZBI4_jS5Vaovh5ICYCV9SQk27Q0ry6zrgIeM1w5yPqZV00gnm8lZ_07b27ZZGTB2qkXa6DaFcdHLZ5rqX9m5OWGDDitS9e2UoDodGNw/s1600/IMGA2334.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtQ66Z4xt0_iBC1Le4YHb7PdUVQsse63ZBI4_jS5Vaovh5ICYCV9SQk27Q0ry6zrgIeM1w5yPqZV00gnm8lZ_07b27ZZGTB2qkXa6DaFcdHLZ5rqX9m5OWGDDitS9e2UoDodGNw/s1600/IMGA2334.jpg" height="291" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Finalmente, el
shayj declama alguna de las varias formas de gülbang </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">o “plegaria de la
rosa” existentes. En dicha plegaria se evoca la memoria del Profeta Muhammad y
del árbol genealógico de la tarîqa mawlawiyya. Tras el gülbang, los derviches
abandonan el semahané en silencio. Obsérvese que existe algo de circular -e
incluso especular, me atrevería a decir- en la estructura del samâ’ mevleví.
Da comienzo y finaliza en silencio. Al principio, arranca con la palabra del na’at-i
sharîf y el taqsîm de ney, para concluirdel mismo modo, con las notas
improvisadas del ney, el tayuid coránico yel gülbang. Del silencio a la palabra
y de ésta, nuevamente, al silencio. De la quietud al movimiento y de éste, otra
vez, a la quietud. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El vestido mevleví <o:p></o:p></span></b><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJKJerhGuGxQgXX0tujgQXIN8oOnx-Fxjnj-UsL09mP3EOKCKYPsKfyrAS9a_sr_cwyps34E9FBsMsib430bkxMOKNoyH4xCaJg3iCEeJa3AVcAoousloqCjNdNYq5L0aFU44U-A/s1600/P1090714.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJKJerhGuGxQgXX0tujgQXIN8oOnx-Fxjnj-UsL09mP3EOKCKYPsKfyrAS9a_sr_cwyps34E9FBsMsib430bkxMOKNoyH4xCaJg3iCEeJa3AVcAoousloqCjNdNYq5L0aFU44U-A/s1600/P1090714.JPG" height="300" width="400" /></span></a></div>
<b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En las ropas
rituales utilizadas por los derviches hallamos bellamente reflejado el carácter
sacrificial del samâ’ mevleví. Todo en el vestido del derviche remite a la
muerte mística como paso previo al renacimiento espiritual. Él sabe que la
vida es la senda que conduce a la muerte y que ésta no es sino la puerta que da
acceso a la vida. Una muerte a la que el profeta Muhammad exhorta sin rebozo
cuando dice: “mutû qabla an tamutû”, o lo que es lo mismo, “morid antes de
morir”. Pero, la muerte del derviche no es desaparecer sino regresar al origen
que está constantemente engendrando nueva vida. Morir a Dios es permanecer en
Él. Ese es el sentido profundo del samâ’ mevleví. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWJ_dh6HDLw6h88kvEx76hy0rOU6uZEWlbLTG2OY9EUW_k8JXpsctqnyW0zyrxSG5uN7OSG31IVUPw_mlqUn-SQFYjlgNLBU4h0hZhZhz0ciC6sZO3pwvLV2sbGPsdvk7s-qaZ-g/s1600/P1010066+picasa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWJ_dh6HDLw6h88kvEx76hy0rOU6uZEWlbLTG2OY9EUW_k8JXpsctqnyW0zyrxSG5uN7OSG31IVUPw_mlqUn-SQFYjlgNLBU4h0hZhZhz0ciC6sZO3pwvLV2sbGPsdvk7s-qaZ-g/s1600/P1010066+picasa.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El derviche ingresa
en el semahané vestido completamente de blanco por dentro y cubierto con la
jirqa de lana negra. El largo y ancho faldón (tannûra) representa la mortaja
blanca que en los ritos funerarios del Islam recubre el cuerpo del difunto. Un
fajín de color negro llamado elifînemed sujeta la tannûra a la cintura, de tal
manera que ésta pueda elevarse uniforme durante el giro. Dicho fajín divide el
cuerpo del derviche en dos partes que representan la vida presente y la vida en
el más allá. La casaca que cubre la parte superior de la tannûra recibe el nombre
de destegül o “botón de rosa”. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHze1oGH7R1MNU5NKxB_nLWpqEQg1ttC6GOtk3wPihKwXzIi63iYNTLFsXAdfk4UeNSHn0tVS5Pm6x-hHVyn5urEoHAblR60s_Yr-PK7bKIpEYQ3ZmMbr-Jvvmnq6f-hDRsi64zw/s1600/Sikke-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHze1oGH7R1MNU5NKxB_nLWpqEQg1ttC6GOtk3wPihKwXzIi63iYNTLFsXAdfk4UeNSHn0tVS5Pm6x-hHVyn5urEoHAblR60s_Yr-PK7bKIpEYQ3ZmMbr-Jvvmnq6f-hDRsi64zw/s1600/Sikke-1.jpg" height="372" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En cuanto a la cabeza, el derviche va tocado
durante toda la ceremonia con el sikké, un gorro cónico de piel de camello que
representa la piedra tumbal. El sikké del shayj lleva enrrollada una larga
cinta de color negro -o verde, si es descendiente del profeta Muhammad- llamada </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">destar, la cual
indica su alto rango espiritual. Finalmente, el derviche está cubierto por un
largo manto negro de lana o jirqa que simboliza el féretromortuorio, o si se
quiere, la caverna funeraria. Como ha dejado escrito René Guénon, existe una
estrecha relación entre la caverna funeraria y la caverna iniciática. En ese
sentido, la jirqa delimita el espacio donde acontece la floración espiritual.
Cubrirse con ella es como penetrar en la caverna del corazón, estar dentro de
la cueva del secreto, en la matriz, esto es, en el inicio de todo. De ahí que
la investidura del manto constituya uno de los acontecimientos fundamentales
del camino sufí: la iniciación, que esla comunión del estado espiritual de
quien recibe el manto con el estado espiritual de quien lo entrega.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aludimos ya
anteriormente a las pieles de cordero sobre las que se sientan los derviches en
distintas fases del samâ’. Ha habido quien ha visto en ello una reminiscencia
de las antiguas danzas animalescas utilizadas por los chamanes centroasiáticos,
en las que éstos se cubrían con pieles de algunos animales a fin de adquirir sus
poderes. Se ha llegado a afirmar, incluso, que el uso de dichas pieles por
parte de los derviches podría tratarse de un resto de algunas prácticas
sacrificiales llevadas a cabo en Anatolia. En ese sentido, el samâ’ mevleví
supondría un estadio superior, al haber sustituido el sacrificio de sangre por
el sacrificio simbólico o interior, ya que lo que se sacrifica en la ceremonia
del samâ’ es el alma del derviche. Wundt y, sobre todo, el estudioso turco
Mehmet Fuat Koprülü fueron los primeros en sugerir la posibilidad de que
algunos métodos empleados por los chamanes turcófonos de Asia Central hubiesen
podido influir en ciertas prácticas de las congregaciones sufíes turcas. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju-LbMyI4aofeDactBbageG8tU4t4mzDoVXTQjt_2ijXNtNznm7wAbsaV4e5u87OV1lorjdVMriM-nPC9Qv-ZwhXsvZknaz6e_7jjXD9keZBuySIDDE6jnxOWQUGKDfab4JLh1IA/s1600/infinity1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju-LbMyI4aofeDactBbageG8tU4t4mzDoVXTQjt_2ijXNtNznm7wAbsaV4e5u87OV1lorjdVMriM-nPC9Qv-ZwhXsvZknaz6e_7jjXD9keZBuySIDDE6jnxOWQUGKDfab4JLh1IA/s1600/infinity1.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es
algo que no puede descartarse, máxime si consideramos el carácter permeable del
Islam a lo largo de la historia, sobre todo en Asia. Un apunte: la palabra
Tängri, con la que se designa al Dios de los pueblos altaicos, quiere decir
“aquel que da vueltas”. En cualquier caso, conviene ser cautos al respecto,
puesto que algunas aseveraciones obedecen a intereses no tanto científicos como
políticos. No podemos ignorar que la historiografía kemalista de principios del
siglo XX, inspirada en Ziya Gökalp, padre del turquismo, ha llevado a cabo todo
un trabajo sistemático de sustitución de lo islámico por lo específi camente
turco. Sea como fuere, lo cierto es que la piel roja sobre la que permanece el
shayj durante el samâ’ evoca el sol poniente de aquel 17 de diciembre de 1273,
día de la muerte de Maulaná Rumí. El rojo es el color del amor divino, del
fuego de la pasión por Dios. En las miniaturas persas, por ejemplo, la
utilización del color rojo es un recurso cromático para representar la luz de
la visión divina. Pero, el rojo también es el color del sol. Y esa es la
traducción, justamente, de la palabra shams, nombre del maestro de Rumí,
Shams-i Tabrizí. En suma, el post es el símbolo de la llama viva que arde en el
templo del corazón del derviche. <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOkTwvS_UGoGRDFg33coAeYubw-cEJDxNS7rtwPJkZrjdaFeF6vf_b5NSjHF7EioWqZS-ChjxkUlPm8cKanfxAOOr5mBy_6C747I-EezIIgke8ZcapemoYkn4QGneSB_U3HoU5Fg/s1600/2012_56017_125541.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOkTwvS_UGoGRDFg33coAeYubw-cEJDxNS7rtwPJkZrjdaFeF6vf_b5NSjHF7EioWqZS-ChjxkUlPm8cKanfxAOOr5mBy_6C747I-EezIIgke8ZcapemoYkn4QGneSB_U3HoU5Fg/s1600/2012_56017_125541.jpg" height="293" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Todo lo dicho hasta
aquí constituye una aproximación interpretativa a la ceremonia de los
derviches seguidores de Maulaná Rumí y su simbolismo, pero no nos erngañemos,
no ayuda, en absoluto, a penetrar la verdadera signifi cación del samâ’ mevleví
y la danza del giro o muqâbala.Preguntar acerca del signifi cado del samâ’
carece de sentido. El samâ’ es lo que uno encuentra en él; la impresión que
causa es su sentido. Canta Rumí: “Los corazones se han turbado con el samâ’,/se
agitan como la nube de la primavera”.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><b>Breve cronologia de la vida de Rumi:</b></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1207 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Rumi nació en Balkh, el noreste de Persia
[Afganistán moderno ]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1216 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La familia de Rumi emigra de Persia. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1219 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Alaoddin Kay Qobad asciende al trono
selyúcida en Anatolia [el centro de Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1220 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Muerte de Faridoddin Attar [eminente poeta
persa sufí del siglo XIII]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1221 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El ejército mongol conquista Balkh [lugar
de nacimiento de Rumi en el norte de Afganistán]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1222 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La familia de Rumi decide asentarse
temporalmente en Karaman, Anatolia [el centro de Turquía].</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1224 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Rumi se casa con Gowhar Khatun. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1226 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Nacimiento de Soltan Valad [el hijo
favorito de Rumi y su sucesor]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1229 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La familia de Rumi se instala en Konya [el
centro de Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1231 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La muerte de Baha Valad [el padre de Rumi].
</span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1232 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Borhanoddin Termezi llega a Konya [primer
maestro sufí de Rumi]. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHx7eSzAxvI76D0AAVDNM4XvvSxy6N8dDbgLRlloCm6lK8ovkNAiInz1-qzNZ9lw1q9PUSmBXyqXrvYvS6p42sRT3QfF2sXHKopNlvr8gxr_gQfRp5JzU6LMBCEdHm30rSH5UKUA/s1600/turkishminiature025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHx7eSzAxvI76D0AAVDNM4XvvSxy6N8dDbgLRlloCm6lK8ovkNAiInz1-qzNZ9lw1q9PUSmBXyqXrvYvS6p42sRT3QfF2sXHKopNlvr8gxr_gQfRp5JzU6LMBCEdHm30rSH5UKUA/s1600/turkishminiature025.jpg" height="400" width="299" /></span></a></div>
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1233 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Rumi comienza sus estudios en Siria. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1235 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Muerte de Ibn al-Farez en Egipto [eminente poeta
sufí árabe del siglo 13]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1237 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Rumi regresa a Konya como líder de la
escuela de Baha Valad. Ghiyasoddin Kay Khosrow II asciende al trono selyúcida
en Anatolia [el centro de Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1240 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Muerte de Ibn Arabi en Damasco [eminente
místico árabe-andaluz sufí del siglo 13 y filósofo, también un Enamorado de
Dios]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1243 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Los mongoles se extienden su imperio a
Anatolia [el centro de Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1244 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Rumi encuentra a Shams-e Tabriz en Konya
por primera vez. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1246 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Shams deja Konya [el centro de Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1247 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Shams regresa a Konya [el centro de
Turquía]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1247-8 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Shams desaparece. Salahoddin el Goldsmith
inicia su mandato como diputado de Rumi. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1258 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Muerte de Salahoddin. Hosamoddin Chalabi
inicia su mandato como diputado de Rumi. Los mongoles conquistaron Bagdad, la
capital abasí. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1260 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Los mongoles son derrotados en Siria por
los mamelucos. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1262 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El Masnavi se inicia. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1264 </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El Masnavi se reanudó después de una
pausa a causa de la muerte de la esposa de Hosamoddin [Rumi dejó de componer la
Masnavi durante unos dos años]. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">1273 </span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">17 de diciembre - La muerte de Rumi en
Konya [el centro de Turquía, donde su magnífica Shrine- The Green Dome - se
ubica actualmente].</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORQ6eT4DncgSUI7ZS9v40RCuyBOW45T579D-S2i7wGxEeCze0HTLda5NPWke6x-SC5hnYXat2sFfgLOC_PUTYtjbBug_ldjGF1Ueh-0jyTMbAvTe97kSupHN8UghhyphenhyphenHkWeJgjew/s1600/Turkey.Konya008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhORQ6eT4DncgSUI7ZS9v40RCuyBOW45T579D-S2i7wGxEeCze0HTLda5NPWke6x-SC5hnYXat2sFfgLOC_PUTYtjbBug_ldjGF1Ueh-0jyTMbAvTe97kSupHN8UghhyphenhyphenHkWeJgjew/s1600/Turkey.Konya008.jpg" height="285" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18.399999618530273px;">Cómo siempre, espero que os haya sido útil e interesante.</span></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14952688.post-77091368782068920812014-09-15T23:40:00.000+02:002014-09-23T22:10:57.017+02:00YALAL AL-DIN MUHAMMAD "RUMI" EL ENAMORADO DE DIOS / 2 de 3<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">2/3 viene de la entrada anterior</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Como éra Rumi<o:p></o:p></span></b></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span>
<span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXzC4tuTGOX9mr2a0V7gAk7Qq2vl513j5TSYvM00TS2IqShvQFk9VaNH_0BiutYV_-eRG_NTp4L-jd58fy4PG5II5MG41dKOFR2EAxLvymbPwLCB33kqg-LYH98K9NQvKDmLyLiA/s1600/mevlana1.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXzC4tuTGOX9mr2a0V7gAk7Qq2vl513j5TSYvM00TS2IqShvQFk9VaNH_0BiutYV_-eRG_NTp4L-jd58fy4PG5II5MG41dKOFR2EAxLvymbPwLCB33kqg-LYH98K9NQvKDmLyLiA/s1600/mevlana1.jpg" height="400" width="281" /></span></a></div>
<span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="autorconpublicaciones"><b><span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Podemos
encontrar numerosas imágenes, retratos y miniaturas de Rumi. Se menciona
incluso a pintores que dibujaron a Rumi. Y asimismo otros artistas, como
Aflaki, describieron sus características físicas. Por ejemplo, alguien indicó a
Muin al-Din Pervane que Rumi tenía la cara pálida por su continuo ayuno mientras
que Sultán Valad tenía las mejillas sonrosadas. ¿Podemos imaginarnos la
apariencia física de Rumi basándonos en estos relatos y pinturas? Rumi tenía un
cuerpo delgado, esbelto y piel pálida. Se ha dicho que en cierta ocasión fue a
un</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"> <i>hamam</i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">, el tradicional baño turco. Cuando se miró al espejo
se dio cuenta que estaba muy delgado. Se compadeció de sí mismo y dijo:
"En mi vida nunca he tenido pena de nadie, sin embargo hoy cuando vi mi
delgado cuerpo en el espejo tuve pena de mí". Aunque Rumi tenía la piel
pálida era de apariencia benévola e imponente. Los ojos de este santo eran muy
atractivos. </span></span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgliO7x-B6gZteqKNAZY4Zb5nbKfH7_fFt-crwPSCQfgDXk4eNEhw8rlWmkkrjwAhDI9bwTnI9Akw_QVtEa8ZssMIRrt5fjV5E1dxStwOCQI9MRmKNXfQa_mB_xPOQEv9ws4bPCHg/s1600/Rumi-400sq.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgliO7x-B6gZteqKNAZY4Zb5nbKfH7_fFt-crwPSCQfgDXk4eNEhw8rlWmkkrjwAhDI9bwTnI9Akw_QVtEa8ZssMIRrt5fjV5E1dxStwOCQI9MRmKNXfQa_mB_xPOQEv9ws4bPCHg/s1600/Rumi-400sq.jpg" height="400" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Eran penetrantes, repletos de una exuberancia sin par. Las miradas
de sus luminosos ojos eran tan poderosas que cuando una persona que desconocía
el poder de los ojos de Rumi miraba directamente a estos luminosos ojos caía
bajo tal influencia que tenía que desviar su mirada. </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Todos estos relatos y descripciones hacen
referencia a las características físicas de Rumi. Pero, ¿cuáles eran sus
características internas? En el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mesnevi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">señala:</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¿Cómo, me pregunto, debería contemplar mi rostro para
comprobar qué aspecto tengo y para ver si soy como el día o como la noche?
Durante largo tiempo busqué la imagen de mi alma, (pero) mi imagen no era
reflejada por nada ni por nadie "Después de todo —dije— ¿Para que sirve un
espejo? Para que todo el mundo sepa cómo y quién es" El espejo de hierro
es (sólo) para cáscaras (formas externas), el espejo que enseña el aspecto del
corazón es muy caro. El espejo del alma no es sino el rostro del amigo, la faz
de ese amigo que es de aquél país (la tierra espiritual).</span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaa-pOASKNeNaB_P7gQIebolBtRUHuGJ6-iKkL8oeE8mgmYM_icjAv3Zz5HQfatJ9cTaQeSYafglf5aBY-5qeG2z4m4bn3wN_IFc15VRQDroPM0r0m7eV973IPkal3mT-SsVuCQ/s1600/mevlana_seated_large.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWaa-pOASKNeNaB_P7gQIebolBtRUHuGJ6-iKkL8oeE8mgmYM_icjAv3Zz5HQfatJ9cTaQeSYafglf5aBY-5qeG2z4m4bn3wN_IFc15VRQDroPM0r0m7eV973IPkal3mT-SsVuCQ/s1600/mevlana_seated_large.jpg" height="400" width="380" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">¿Dónde se puede encontrar al Amado que puede
reflejar el mundo y el carácter interno de Rumi? ¿Quién puede describir las
características internas del hijo de Sultán al-Ulama? ¿Cómo se puede
representar a</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Sultan al-Ashiqin</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, "el Sultán de los Enamorados"?
Nadie puede comprender o describir completamente a este santo que se había
nutrido de la sabiduría, los modales y el carácter de su padre, el "Rey de
los Eruditos" y que se quemó y derritió en el recipiente del Amor Divino.
Era un ser humano superior que a través de la experiencia del Amor Divino se
había purificado del rencor, el odio, la maldad, el egoísmo, la ostentación y
de toda debilidad humana. Era un hombre de bondad, perfección y un hombre de
amor y gnosis. Cuando se sumergió en el océano del amor se liberó de todas las
ideas contradictorias. Se separó de lo bueno y lo malo. De nuevo en el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mesnevi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">señala:
"Ya que lo que no tiene color (la Pura Unidad) se convirtió en el cautivo
del color (la manifestación en el mundo de los fenómenos), Moisés hizo las
paces con Faraón".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">La fluctuación, las olas, la espuma, y
los colores verde y azul, todos confluyeron en la superficie del océano. Pero
en las profundidades del océano, no permanece ola o color alguno. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Esta es la razón por la cual Rumi contemplaba con
la misma perspectiva a todas las naciones y hermandades. Su actitud hacia la
gente y las cosas fue siempre desde este punto de vista. Trató a todo el mundo
del mismo modo. Contempló a todo el mundo con los mismos ojos. En su opinión,
musulmanes, cristianos, judíos y seguidores zoroástricos eran todos iguales.
Por lo tanto, recordó a la gente que era esencial no mirar con desprecio a los
que no eran musulmanes, y respetar las religiones y creencias de los demás. En
países musulmanes es normal encontrar iglesias y sinagogas al lado de las
mezquitas. Los musulmanes respetan todas las religiones. Esta opinión de Rumi
que es completamente islámica, no debe malentenderse. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIpDgQNhLAgbJU_yDsyZjdma3Pcdp3ZdI2zaMMM1CrJNqF9wlC4q9D6n7RpwhZ-ZkEqOrHomHxmT1H2N0Sd0KJf6Sz22qh_tgzv4bb3756yBJvnkOEi4lZ73aD-DPRck2SG3Ytcw/s1600/baixa+(1).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIpDgQNhLAgbJU_yDsyZjdma3Pcdp3ZdI2zaMMM1CrJNqF9wlC4q9D6n7RpwhZ-ZkEqOrHomHxmT1H2N0Sd0KJf6Sz22qh_tgzv4bb3756yBJvnkOEi4lZ73aD-DPRck2SG3Ytcw/s1600/baixa+(1).jpg" height="384" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El Profeta del Islam es
el último profeta y no acontecerá ni aparecerá otro profeta tras él. La opinión
de Rumi sobre el resto de religiones no debe hacernos pensar que consideraba
que el Islam era equiparable a las otras religiones. En cuanto a su
idiosincrasia como religión, engloban el mis-mo concepto de devoción y elevada
moralidad, en pos de la bendición de un ser supremo, Dios. Se diferencian en
las prácticas que prescriben, aunque su esencia es la misma. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi consideraba todas las religiones, hermandades
y naciones como olas del océano de la Unidad, ya que Dios considera a todos los
profetas como uno, como aparece en el Corán: "No hacemos distinción entre
ninguno de Sus mensajeros".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En el mismo capítulo Él
indica que considera a algunos profetas superiores a los otros: "A algunos
mensajeros les damos regalos y les hacemos superiores a los otros".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">De
esta forma mientras todas las religiones y hermandades son una, se diferencian
en las prácticas que trajeron. Rumi abarca este asunto en otro fragmento
del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mesnevi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">cuando señala: "En este mundo, hay escaleras
que se extienden hasta los Cielos escalón a escalón. Para cada grupo hay una
escalera distinta. Para cada paseo (de la vida) hay un cielo diferente que hay
que subir. Cada una de estas escaleras no sa-be de las otras. El destino es una
tierra infinita. No tiene ni comienzo ni final".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Estos
pareados ilustran esta bella tradición del Profeta: "Los caminos que
llevan a Dios son tantos como las almas de las criaturas" El modo de
contemplar a todo el mundo y a cada cosa como uno (</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">wahdat al-wujud</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">) y la
indulgencia se hallaban en su máximo apogeo en Rumi. Se dice que cierto día
durante una ceremonia </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sema </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">mientras Rumi estaban girando en
éxtasis, un borracho se colocó entre los derviches que llevaban a cabo los
espirituales giros. No pudo controlarse. Durante la ceremonia se tambaleaba y
de vez en cuando empujaba a Rumi. Los amigos de Rumi le reprendieron. Al ver
esto Rumi expresó "Oh amigos, él es el que bebe vino, pero vosotros sois
los que aparentáis estar borrachos. ¿Por qué le estáis amonestando?" </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CLCtI78Y3NjzqK6qRK_F8B5MsUw-Xvac8CQopN9F4CFsbC6dCT-nRT25-8JM6elwGbVJeSMc6BnvPN4sB178D_czVQt2KE9Y-w_f1AfmMvAmZ1DhXFVt3niyhxoOp-CAWx9gUQ/s1600/rumi+(1).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9CLCtI78Y3NjzqK6qRK_F8B5MsUw-Xvac8CQopN9F4CFsbC6dCT-nRT25-8JM6elwGbVJeSMc6BnvPN4sB178D_czVQt2KE9Y-w_f1AfmMvAmZ1DhXFVt3niyhxoOp-CAWx9gUQ/s1600/rumi+(1).jpg" height="400" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Todo
el mundo estaba asombrado ante la paciencia de Rumi, su tolerancia y su
ternura. Nunca contestó negativamente a las calumnias y habladurías de sus
adversarios cuyos ojos espirituales estaban ciegos. Sus buenos y gentiles modales
así como sus opiniones tolerantes le ayudaron a hacer comprender a esta gente
los puntos de vista correctos.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Se cuenta también que Rumi dijo un día: "Me
hallo junto a setenta y dos congregaciones y creencias diferentes". Siraj
al-Din de Konya era un hombre de rencor. Para herir y desacreditar a Rumi
delante de la gen-te, envió a uno de sus religiosos amigos con la intención de
preguntar a Rumi en público si había dicho realmente esto. Le dijo que le
insultara, maldijera y le blasfemase si Rumi admitía haber dicho esas palabras.
Ese hombre vino y preguntó a Rumi: "Se dice que has dicho: “Estoy con
setenta y dos sectas y creencias, ¿es verdad?" Rumi no negó lo que dijo.
Contestó: "Si, eso es lo que he dicho". Ese hombre inmediatamente
empezó a blasfemar y a maldecir a Rumi. Rumi sólo le sonrió y dijo: "A
pesar de todo lo que estás diciendo, también estoy contigo". </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Aunque era un gran erudito y un santo, Rumi era muy
modesto. Trató a todos, jóvenes, mayores, individuos de elevada posición y a
personas sencillas con modestia. No se encuentran vestigios de arrogancia,
soberbia o altivez en la vida de Rumi. No consideraba que hubiese ninguna
diferencia entre los mayores y jóvenes, creyentes y no creyentes.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIpy0U4tjEUFRcF7Eg-NmQ3VTMdsz6B5B1SEcAGITjsqp7xbI-iN50kPcfnqr-nlfDps_UBr_6fXTHo_N2AeKhb9Cy-yJjWYBQvrP2sE5tqLgNNqlpSmxKm7TcL2WfUDyBbDhDKw/s1600/rumi_501.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIpy0U4tjEUFRcF7Eg-NmQ3VTMdsz6B5B1SEcAGITjsqp7xbI-iN50kPcfnqr-nlfDps_UBr_6fXTHo_N2AeKhb9Cy-yJjWYBQvrP2sE5tqLgNNqlpSmxKm7TcL2WfUDyBbDhDKw/s1600/rumi_501.jpg" height="395" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Es narrado asimismo que en aquellos días un
renombrado erudito y sacerdote cristiano ortodoxo de Constantinopla (Estambul),
al que había llegado a sus oídos la grandeza de Rumi, viajó a Konya para
conocerle. Los sacerdotes bizantinos de Konya le dieron la bienvenida y le
honraron. El sacerdote deseó visitar a Rumi. Por casualidad, encontraron a Rumi
en el camino. El sacerdote se inclinó con reverencia y puso su cabeza en el
suelo. Treinta veces realizó el mismo movimiento en señal de respeto ante Rumi.
Cuando levantó su cabeza se asombró al ver que Rumi también había puesto su
cabeza en el suelo ante él. Se dice que Rumi puso su cabeza en el suelo treinta
y tres veces. El sacerdote empezó a exclamar y a despojarse de su ropa. Después
dijo: "¡Oh rey de la religión, qué modestia, qué humildad! ¿Se merece un
pobre sacerdote como yo este respeto?" Rumi contestó: "El profeta
Muhammad que es nuestro Maestro y Sultán dijo: “Bendita sea la persona a quien
Dios otorga salud, belleza, honor, el respeto a los demás, es generosa con su
riqueza, protege su dignidad y mantiene su humildad a pesar de albergar honor y
respeto”. Cuando me hallo entre los seguidores de tal Profeta ¿Cómo no podría
mostrar humildad a los siervos de Dios? ¿Por qué no debería ser humilde? Y si
no hago eso, ¿Hacia qué y a quién debo mostrar bondad?" </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfpsqm7fhQ54FmOzqVdOqDaQ976QLBPHB80Sw0x8G5Nl7ppdgBLPqmWYqzRlFpY_4A0rUnu9nyXOFUxe_gVH3LLbZAbSyM4PyX0Vsi6P1UErWiILZY3K-ceKzJo335rZ8G9ruz7g/s1600/enlightenment.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfpsqm7fhQ54FmOzqVdOqDaQ976QLBPHB80Sw0x8G5Nl7ppdgBLPqmWYqzRlFpY_4A0rUnu9nyXOFUxe_gVH3LLbZAbSyM4PyX0Vsi6P1UErWiILZY3K-ceKzJo335rZ8G9ruz7g/s1600/enlightenment.jpg" height="400" width="266" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Al oír estas
palabras, ese sacerdote y sus compañeros inmediatamente abrazaron la fe y
pasaron a ser discípulos de Rumi. Cambiaron su vestimenta de sacerdotes por la
vestimenta musulmana. Cuando Rumi regresó a la madraza donde estaba enseñando y
viviendo, dijo a Sultán Valad: "Baha al-Din, hoy un pobre sacerdote
intentó llevarse de nuestras manos nuestra humildad, pero gracias a Dios, con
Su amparo y con la ayuda de nuestro Profeta, no dejamos que se la
llevase". Esto es así porque los creyentes heredaron la humildad y la
modestia del profeta Muhammad. Ya que Rumi estaba plenamente inmerso en el
camino y carácter de Muhammad, siempre se consideró una persona insignificante
y siempre se abstuvo de la arrogancia y el orgullo. Deberíamos leer este
cuarteto de Rumi y aprender: "Han valorado mi turbante, mi túnica y mi
cabeza, las tres cosas en un <i>dirham </i>(una pequeña unidad
monetaria) o algo menos. ¿No has oído mi nombre en este mundo? No soy nada,
nada, nada".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">La verdad es que estamos enamorados de nosotros
mismos, pero no podemos admitirlo sin tapujos.</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En otro
cuarteto, Rumi indica: "Mientras permanezcas contigo mismo, mientras te
adores no conseguirás un camino para escapar del obstáculo de ti mismo.
Mientras tu existencia, el error de que eres algo se halle contigo no pienses
que encontrarás paz porque estarás todavía adorando el ídolo de tu "yo
interno". Ciertas personas se enorgullecen de sus riquezas o de su cargo
mientras otros hacen ostentación de sus habilidades y profesiones. Los que no
piensan y están caminando en el camino de la Verdad se consideran por encima de
la gente debido a sus rezos, la oración con el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">tesbih </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(una
sarta de cuentas con la que se reza </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Subhanallah</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, "¡Alabado sea
Dios!", así como otras alabanzas) y peregrinajes. Dicho cuarteto que muestra
la inmensa humildad de Rumi así como también muchas de sus otras virtudes y
cualidades es muy curioso. ¿Cuánto valor atribuye Rumi a su cabeza, que es la
suma de inspiración, a su turbante que da vueltas como una aureola y es un
símbolo del conocimiento y de la gnosis, y a su túnica que es una cubierta para
la joya de la belleza de Dios? Así como estamos fascinados con la humildad y la
modestia de Rumi, el respeto que mostró a los que no eran musulmanes es también
prodigioso. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfsIkClxdyCVfWvMYN0Hj9ti2_S2YQcRV6zwJcPtd1s7Fc18xBKoTOYN9jOiJJhauGOdX8OkHvuRhYWh9qYLmWlLsSwuYQTXjGpyUceE9XwXm-VYgmPpSTiLAVzzQMv9HNIekDYQ/s1600/14561437464cb9989a8160525025aa84.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfsIkClxdyCVfWvMYN0Hj9ti2_S2YQcRV6zwJcPtd1s7Fc18xBKoTOYN9jOiJJhauGOdX8OkHvuRhYWh9qYLmWlLsSwuYQTXjGpyUceE9XwXm-VYgmPpSTiLAVzzQMv9HNIekDYQ/s1600/14561437464cb9989a8160525025aa84.jpg" height="386" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La tolerancia que mostró Rumi a los cristianos y
sus sacerdotes que derramaron la sangre de innumerables musulmanes, y
arruinaron ciudades durante las cruzadas es una evidencia extraordinaria de su
grandeza y su lado humano. Durante aquella época en la que aún se podía
apreciar los rescoldos de las mezquitas que los cristianos fundamentalistas
habían prendido fuego, Rumi lo consideró todo una manifestación y una
predestinación de Dios y no trató negativamente a los cristianos. Según el
relato de Aflaki cierto día un carnicero armenio que vivía en Konya encontró a
Rumi. Puso su cabeza en el suelo con respeto. Rumi, también puso su cabeza en
el suelo y le mostró respeto. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi enseñó amor, respeto y afecto a todo el mundo,
mujeres, niños y hombres. Cierto día Rumi estaba caminando por un arrabal donde
los niños se hallaban jugando. Cuando vieron pasar a Rumi, vinieron corriendo y
se inclinaron ante él con reverencia. Rumi los saludó con amor y afecto.
Mientras tanto uno de los niños que estaba todavía corriendo hacia él exclamó: "Espera,
espera, yo también vengo". Rumi esperó hasta que llegó el niño y le
saludó, después acarició al muchacho y le hizo muy feliz. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un día el visir Pervane organizó para Rumi
una </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sema </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">en su palacio. Cuando Rumi llegó al palacio, esperó
largo tiempo en la puerta hasta que todos los derviches y amigos entraron en el
palacio. Después de que todos sus discípulos entrasen en el palacio, entró él.
En cuanto se terminó la ceremonia </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sama</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, todos los invitados se
mar-charon. Sólo Rumi se quedó allí esa noche. El visir Pervane le mostró
respeto a Rumi y agradeció a Dios que tal santo fuese su invitado. Una vez,
Husam al-Din Çelebi preguntó a Rumi: "¿Por qué esperaste tanto tiempo en
la puerta del palacio antes de entrar?". Rumi contestó: "Si hubiese
entrado el primero en el palacio, a lo mejor el portero no hubiese permitido
entrar a algunos de nuestros amigos que llegaron después que nosotros. Así
pues, no habrían podido disfrutar de nuestra compañía. Si no podemos dejar
entrar a nuestros amigos en el palacio del visir de este mundo, en la próxima
vida, ¿cómo vamos a permitirles entrar en el Palacio del Más Allá, el Paraíso
más elevado?".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh6pkzVmMD_SHdZZWpltlNT0nintLElCJ94Sme_AWtklSsABvzUmWkLS4_l_IrHuBHNFuQqktJR2DIsYAHMsuBhUU2Po4T3YNJPJJWhWKQ40lYT3rnG1dgM-RUyqD6uJfFvqNRfA/s1600/DERVICHES-1.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh6pkzVmMD_SHdZZWpltlNT0nintLElCJ94Sme_AWtklSsABvzUmWkLS4_l_IrHuBHNFuQqktJR2DIsYAHMsuBhUU2Po4T3YNJPJJWhWKQ40lYT3rnG1dgM-RUyqD6uJfFvqNRfA/s1600/DERVICHES-1.jpg" height="400" width="276" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Como su padre Sultán al-Ulama, Rumi obtuvo el amor
y respeto de los sultanes, visires y reyes. Estos hombres de alta alcurnia se
alegraban sobremanera al verle. Sin embargo, como ha sido mencionado
anteriormente, Rumi raras veces aceptaba sus invitaciones. Pasaba la mayoría de
su tiempo con los pobres y los necesitados. Tenía discípulos que eran sultanes
y visires pero también tenía muchos discípulos entre los pobres y la gente
sencilla. Había cerrado su puerta a los sultanes. Mientras se apartaba de los
visires del sultán Izzeddin Kaykavus, mostraba simpatía a la gente normal y al
pobre y se esforzaba mucho por ayudarles a encontrar el camino de la verdad, y
guiarles. Aquellos que no podían apreciar el trato de Rumi hacia el pobre y la
gente con dificultades y que sólo miraban la apariencia de las cosas le
criticaban y decían: "Los discípulos de Rumi son gente extraña. La mayoría
de ellos son trabajadores y poseen pequeños negocios. Los individuos adinerados
y con estudios raramente se ven con él. Donde quiera que haya un sastre, un
verdulero o un pañero Rumi le acepta como discípulo". Y esas eran las
habladurías, Rumi las ignoró aunque oyó algunas de ellas y no se ofendió. No
escatimó su ayuda a aquellos en necesidad. No se enfadaba con aquellos que le
objetaban y siempre les contestaba con delicadeza y con respuestas
consoladoras. Solía decir: "Si mis discípulos fueran gente que no me
necesitase, yo sería su discípulo. Ya que me necesitan, les acepto para
disciplinarles. Haciendo es-to, quiero que cambien, que obtengan la Presencia
Divina y que sean buena gente". <o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEA1mP4IAvq5JKvfj_uJfquCdTr3z2tWlBY4xTsk6nAeH0IlVFYXOclpdUh2_Rd0qY1xmCh9McLz1uNmWaCpNWXeTqToklX5lSJ7EwnH03A3isuA2N_ep2qCbNpbiL2NpIRPgOvA/s1600/mevlana.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEA1mP4IAvq5JKvfj_uJfquCdTr3z2tWlBY4xTsk6nAeH0IlVFYXOclpdUh2_Rd0qY1xmCh9McLz1uNmWaCpNWXeTqToklX5lSJ7EwnH03A3isuA2N_ep2qCbNpbiL2NpIRPgOvA/s1600/mevlana.jpg" height="400" width="268" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi siempre intentó estar al servicio de todo el
mundo, bueno o malo, solía hacer a la gente todos los favores que estaban en su
mano. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un día mientras Rumi estaba rezando en soledad se
hallaba tan concentrado que ni siquiera percibió que alguien había entrado y
así, este último dijo: "Soy muy pobre, no tengo nada". Cuando vio a
Rumi totalmente inmerso en el rezo, le robó su pequeña alfombra de rezar y se
marchó. Cuando Jodya Majd al-Din Maraghi supo de esto, inmediatamente se
levantó y empezó a buscarle. Le encontró intentando vender la pequeña alfombra
en el bazar Tiz. Le arrastró ante la presencia de Rumi, pero Rumi dijo:
"Debe haber tomado esta alfombra porque se halla en necesidad. Perdónale,
debemos comprársela".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Según un relato de Aflaki, cierto día Rumi se
hallaba narrando a sus estimados discípulos lo siguiente: "Todos los santos
han abierto la puerta de la mendicidad para aplastar el orgullo de sus
discípulos y reprimir sus egos (</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">nafs</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">). Con lámparas de aceite en sus
manos y cestas a sus espaldas se ponen en camino para recibir limosnas y
caridad del rico. Nosotros, por otra parte, hemos cerrado la puerta de la
mendicidad a nuestros amigos. Cumplimos el hadiz: "Abstenéos de pedir
tanto como podáis, para que nuestros amigos puedan ganarse la vida con un
salario a través del comercio, la Administración Pública, la fabricación de
artículos de primera necesidad y cualquier negocio fruto del trabajo de sus
manos y el sudor de sus frentes. Quienquiera que no si-ga este camino por sus
discípulos, en nuestra opinión, tiene menos valor que la moneda más
devaluada".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCRwPabesfhU61xfCyKZoZGbOpbX1TR7UH98B1JO_rt2I8NcySXSCV2jeZLWYpJJehGA7AD-jKhlmzip4LJlJVa2m7tqyZEdJytEWkTlFa9kO9EjC68A1J1KKoW90AuwZgG8mEA/s1600/rumi-head.t.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCRwPabesfhU61xfCyKZoZGbOpbX1TR7UH98B1JO_rt2I8NcySXSCV2jeZLWYpJJehGA7AD-jKhlmzip4LJlJVa2m7tqyZEdJytEWkTlFa9kO9EjC68A1J1KKoW90AuwZgG8mEA/s1600/rumi-head.t.jpg" height="400" width="266" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi distribuyó entre los pobres y los necesitados
todo el dinero en limosnas y caridad que le concedían los sultanes y visires.
Se solía apañar con el dinero que ganaba de su asesoramiento jurídico y su
trabajo como maestro en la madraza, sin tener que precisar de nadie o verse
obligado a pedir favores. En un cuarteto indica: "Mientras ten-ga mi tazón
de leche de mantequilla frente a mi, por Dios, no me inclinaré hacia la miel de
nadie, incluso si la pobreza me amenazará con la muerte, no puedo vender la
libertad por la esclavitud". Rumi rechazó el mundo y las cosas del mundo.
Mantuvo una vida de derviche. Cuando no había nada en su casa, estaba contento
y decía: "Gracias a Dios, hoy nuestra casa se parece a la casa del
Profeta". Aunque no era rico ayudaba al pobre dándole limosna. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Solía también esconder su ayuda financiara a los
estudiantes de la madraza de la siguiente manera: ponía el dinero debajo de la
esterilla de cada estudiante según se lo merecía y necesitaba, sin dejar que
nadie le viese y sin decir nada a nadie. Cuando los estudiantes levantaban las
esterillas para sacudir el polvo se sorprendían de encontrar el dinero. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El respeto de Rumi por la gente es también
indescriptible. Cuando entraba a una asamblea, la gente se levantaba para
honorarle y darle la bienvenida. Cuando forzaban a alguien a que dejase su
sitio para que Rumi pudiese sentarse se ponía muy triste. Aflaki narra que
cierto día Rumi fue a un </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">hamam </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(casa de Baños). Entró en los
baños e inmediatamente salió, se puso su ropa y se preparó para salir. Sus amigos
le preguntaron: "Oh Maestro, ¿por qué saliste tan pronto?" Rumi
contestó: "Cuando el encargado del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">hamam</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">me vio entrar hizo
mover a alguien que estaba en el borde del baño mayor para hacerme un sitio. Me
dio tanta vergüenza haber causado a esa persona sentirse incomoda por mi culpa,
que me puse muy triste".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8MqNDIzKMGFm-5EYQxcSM5-iwIWUZTaFMMaQ3qhLDoNn1hjhGC-fle1hRUJUh9moXt4MMNnp2Y52zbF5vs48V2e8y8YJ6BWNm-hmkxNzft7Aj_W3WX-JeY-IlYxjDViGXggNhKw/s1600/mevlana+(2).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8MqNDIzKMGFm-5EYQxcSM5-iwIWUZTaFMMaQ3qhLDoNn1hjhGC-fle1hRUJUh9moXt4MMNnp2Y52zbF5vs48V2e8y8YJ6BWNm-hmkxNzft7Aj_W3WX-JeY-IlYxjDViGXggNhKw/s1600/mevlana+(2).jpg" height="400" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Los buenos modales de Rumi, su misericordia, su
educación, en resumen, su carácter humano no se pueden describir adecuadamente
en una obra como ésta con un objetivo limitado. Aunque vivió en una época en la
que los esclavos se compraban y vendían como animales, y se empleaban en casas,
jardines, campos y en cada puesto de trabajo, no sólo en los países musulmanes
sino también en todo el mundo conocido, expresó que: "Tengo fe en un Dios
que no ha creado esclavos". Y consideró a todos los seres humanos uno, así
como seres iguales según el siguiente versículo del Corán: "Crearos y
resucitaros cuesta a Dios tanto como si se tratara de una sola persona".<sup> </sup>En
su opinión no había concepciones como la esclavitud o la autoridad. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un día Rumi entró en su casa y encontró a su hija
Malika Hatun regañando a su esclava y le dijo: "¿Por qué estás pegando a
esta esclava? ¿Con qué derecho la golpeas? ¿Qué harías si tu fueses la esclava
y ella tu dueña? ¿Te gustaría que emitiese una orden religiosa que diga que
nadie en este mundo tiene esclavos y siervos a excepción de Dios? De hecho,
todos los esclavos son nuestros hermanos y hermanas". Su hija entendió su
error, se disculpó y la liberó. Todo lo que llevaba encima como adorno se lo
ofreció a la esclava. Durante el resto de su vida nunca pegó a ningún esclavo y
siguió la tradición del Profeta. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi mostró misericordia y ayuda no sólo al pobre,
y a los seres necesitados sino también a los animales. Según un relato de Sheij
Nafis al-din de Sivas, "Cierto día Rumi me pidió que comprase algunos
pasteles con dos </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">dirhams</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">. En aquellos días el precio de un plato de
paste-les era un dirham. Inmediatamente compré los pasteles. Tras tomar los
pasteles, Rumi los envolvió en un trozo de paño y empezó a caminar. Finalmente,
llegó a unas ruinas. Allí observé a una perra que había dado a luz. Rumi le
proporcionó los pasteles. Estaba perplejo de la compasión y la misericordia de
este gran santo. Rumi me dijo: "Esta perra no ha comido nada durante siete
días. No podía abandonar este lugar por sus cachorros".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCXPiG-_dTGLM4yJFODHRW5Z1H6EY-oKz3jU54hNK1K__4vCkrIZN38dp62cFvxMCfV70vvPt_hdWJ5seGe6NYOGYXgjea40cICc5kPq7IzAbQ_XWQ60UQh8kWu1nR0ft89iJsw/s1600/Rumi_illustrated_Divan_of_Shams.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCXPiG-_dTGLM4yJFODHRW5Z1H6EY-oKz3jU54hNK1K__4vCkrIZN38dp62cFvxMCfV70vvPt_hdWJ5seGe6NYOGYXgjea40cICc5kPq7IzAbQ_XWQ60UQh8kWu1nR0ft89iJsw/s1600/Rumi_illustrated_Divan_of_Shams.jpg" height="400" width="392" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Se narra también que en cierta ocasión Shihab
al-Din Guyanda estaba montando un burro cuando de repente el burro empezó a
rebuznar. Shihab al-Din se enfadó por los rebuznos del burro y lo golpeó en la
cabeza varias veces. Al ver esto, Rumi dijo: "Este burro te está llevando.
En vez de quererle y tener compasión de él porque tú eres el que lo monta y él
es el que te está llevando, estás pegando al pobre animal. Por el amor de Dios,
si se diese lo contrario, ¿qué habrías hecho?". </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Se cuenta que un artesano cristiano estaba
construyendo una chimenea en la casa de Rumi. Los amigos de Rumi se quisieron
reír del artesano y le dijeron: "¿Por qué no te haces musulmán? El Islam
es la mejor religión". Contestó: "He permanecido en la religión de
Jesús cincuenta años. Tengo miedo de abandonar ahora mi religión, me daría
vergüenza obrar así delante de Jesús". Al oír esto Rumi dijo: "La
esencia de la fe es el miedo. Quienquiera que muestre temor de Dios, incluso si
esa persona es un cristiano, es un hombre de Dios". Tal artesano cristiano
se conmovió al oír estas palabras y abrazó el Islam. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cierto día Rumi indicó: "Hace ya cuarenta años
que estoy luchando día y noche para deshacerme de esta enfermedad de la
“erudición” y retirar esta cortina. Pero todavía veo que me quedan vestigios.
Cuanto más puro es el espejo del corazón, más fácil es estar cerca de la
Verdad". Y continuó diciendo luego: "Mi padre Baha al-din Valad, que
era el Rey de los Eruditos solía decir: “Si no tuviera el conocimiento que he
obtenido con el estudio, mi gnosis sería más fuerte que mi conocimiento”".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando limpié mi corazón del conocimiento y del
estudio del mundo, obtuve un conocimiento y un acercamiento más grande a la
Verdad. Escapé de la oscuridad de la existencia y alcancé la luz.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDuQXWn96-A8H4tX9RqG8uUh341TaWzCGGbjrhVxf7kwbe_JOMvM3V6fRVIp3rKRscBwveeCWmnq_Fktvi2oK8_izyHoGyIwpWVtcy5vxAaMt_5OSdtuHxv9EAJmMVNKaNKRh-kQ/s1600/Rumi+(2).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDuQXWn96-A8H4tX9RqG8uUh341TaWzCGGbjrhVxf7kwbe_JOMvM3V6fRVIp3rKRscBwveeCWmnq_Fktvi2oK8_izyHoGyIwpWVtcy5vxAaMt_5OSdtuHxv9EAJmMVNKaNKRh-kQ/s1600/Rumi+(2).jpg" height="400" width="327" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El conocimiento en sí, no nos acerca más a la
Verdad ni nos enseña más acerca de ella, no es un conocimiento genuino. Yunus
Emre expresa, "La sabiduría es saber, es saber acerca de la Verdad".
Además, como se señaló previamente, cuando el conocimiento lleva al que lo
posee al egoísmo y al orgullo, aparta a esa persona de la Verdad y la lleva a
la sospecha y al escepticismo. Es por esto que uno de nuestros poetas escribe:
"¿No es mejor ser un iletrado pero unido íntimamente a la religión que ser
una persona con conocimiento y sufrir castigo?". En otras palabras, un
iletrado que se encuentra cautivado por la atracción de la fe y de este modo
encuentra la Verdad en su corazón tiene más valor que una persona con
conocimientos que está atormentada por la sospecha y el escepticismo.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un día Rumi estaba ofreciendo </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">perlas de
sabiduría </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">a una persona de elevada posición: "En un cargo como el
vuestro, sois como el oro. Pero necesitas ser más oro que el oro. Durante algún
tiempo te meterás en un tarro, hervirás muchas veces, sufrirás los golpes del
martillo en el yunque del ascetismo para que puedas convertirte en el anillo de
Salomón o en el pendiente en la mejilla del sultán. Todas estas personas son
musulmanes pero únicamente se purificaron y pasaron a ser hombres y mujeres de
verdad tras haber ingresado en el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">tarro del amor, </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">haber
sufrido los fuertes golpes en el yunque de la paciencia, soportado cosas
inaguantables así como el dolor e incomodidades del profano".</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1rXfXrr5ze5R1_fmtvl71ssjy8DWNMjOWNq93qDGs_fkdqli1AogAN-MJqLFlga2ZUrz5SPABo5Sm5NgKy_GE9KK3YgPjLNOz_xrzykbgaXFIIPwDuf9dTsP2ilkr5N151Q4dg/s1600/mevlana+(1).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1rXfXrr5ze5R1_fmtvl71ssjy8DWNMjOWNq93qDGs_fkdqli1AogAN-MJqLFlga2ZUrz5SPABo5Sm5NgKy_GE9KK3YgPjLNOz_xrzykbgaXFIIPwDuf9dTsP2ilkr5N151Q4dg/s1600/mevlana+(1).jpg" height="400" width="356" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En cierta ocasión mientras caminaba Rumi se detuvo
enfrente de una curtiduría cerca del río que fluía a través de la ciudad. El
agua pasaba primero por la ciudad y después alcanzaba la curtiduría, entraba
dentro y volvía a fluir afuera. Rumi vio que esta agua estaba muy sucia y
turbia. Tras mirarla durante largo tiempo dijo: "¡Oh pobre agua!, da
gracias que no estás pasando por los corazones de la población de la ciudad. Si
hubieras pasado por sus corazones, verías cuán sucia y contaminada estarías. No
obstante, espero que la Verdad —que es lo más puro— te liberé de tu suciedad
con Su pura claridad". Rumi también dijo que el agua contaminada, corre en
los jardines, se introduce en la tierra y realiza numerosas cosas buenas.
Alimenta las plantas, se eleva en el aire con el Sol, se convierte en una nube
y finalmente en forma de lluvia limpia y clara, regresa de nuevo a la tierra
como misericordia de Dios. "Cuando esa agua contaminada vuelve al año
siguiente le preguntan: “Oh agua que te hallas en el mar de lo agradable,
¿Dónde has estado?”, a lo que responde “Estaba contaminada aquí, pero vistiendo
ropa bonita vine a la tierra. ¡Oh tú que estás sucio! Ven a mí. Mi
comportamiento está de acuerdo con el de Dios. Te quitaré toda tu fealdad, haré
la maldad tan pura como un ángel. Cuando me ensucio aquí, de nuevo regresó
allí. Vuelvo a mi esencia, la esencia de toda limpieza. Se lleva mi ropa sucia
y me otorga ropa nueva y limpia. Eso es lo que hace y esto es lo que hago. El
Señor de los mundos decora y embellece el mundo”".<o:p></o:p></span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRr6ZBu5INnZGbU_XP0jC27_7EX3-DgYYyKHoEnNGcIu_ppY5w82dz3ZAIqEo_l0TP-LUltFNfun_T-T_HSM99AJmOj3QTyxkhgDQ7MPl2VaAdCn1lkEpoNiKOdFfXclrSpM_iaA/s1600/rumi+(3).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRr6ZBu5INnZGbU_XP0jC27_7EX3-DgYYyKHoEnNGcIu_ppY5w82dz3ZAIqEo_l0TP-LUltFNfun_T-T_HSM99AJmOj3QTyxkhgDQ7MPl2VaAdCn1lkEpoNiKOdFfXclrSpM_iaA/s1600/rumi+(3).jpg" height="400" width="294" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cierto día uno de los prominentes <i>hafices </i>(alguien
que ha aprendido el Sagrado Corán en su totalidad de memoria) de Konya pidió a
Rumi que explicase el hadiz: "Existen muchos recitadores del Corán,
considerados malditos por el propio Corán". Rumi dijo: "La mayoría de
los versículos del Corán incluyen mandamientos y prohibiciones, buenos modales
internos y externos. Una persona que recita el versículo: "Refrenad
vuestras manos, sed constantes en la oración, y pagad el impuesto de purificación"<sup> </sup>y
tras ello, ni reza ni da la limosna obligatoria o alguien que también lee el
versículo: "Dios ordena justicia y bondad" pero es un opresor, una
persona avara, tacaña y zalamera, por supuesto que el Corán maldice a esa gente
con su lengua de disposición (<i>lisan al-hal</i>), los considera como personas
malditas y se convierten en su peor enemigo en el Día del Juicio Final".</span><br />
<i style="line-height: 16.5pt;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Pregunta sobre los significados del Corán sólo al
Corán y a la persona que ha mortificado todos sus deseos corporales y ha
aplastado bajo sus pies todos sus malos hábitos.</span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Igualmente en cierta ocasión, los eruditos de Konya
preguntaron a Rumi el significado del hadiz: "Los hechos, la veneración y
las acciones se juzgan según sus finales". Rumi explicó la razón de este
hadiz del modo siguiente: "En la época del Profeta había un joven conocido
por sus malas acciones. Este joven al que se le conocía por sus pecados murió
repentinamente. Ya que sus parientes sentían mucha vergüenza por todo lo que
había hecho, le enterraron por la noche sin que nadie lo supiese. A la mañana
siguiente el arcángel Gabriel, el Digno de Confianza, vino al Profeta y le
dijo: “Ve y reza en la tumba de ese joven”. El Profeta preguntó sobre la
sabiduría de esto. Gabriel le contestó: “Dios indica que este joven declaró su
fe en su último aliento y dijo: ‘Atestiguo que no hay más deidad que Dios y que
Muhammad es Su siervo y Su mensajero’ y pidió perdón por sus pecados. En ese
momento Dios tuvo lastima de él y le perdonó todos sus pecados”. Al oír esto el
Profeta se puso muy feliz y dijo: “Los hechos, la devoción y las acciones se
juzgan según sus intenciones”".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDFeFVxM1e1qIO5AUP3sV8MbnQKXZRENLdlSZdt2YOUEmMZU_uqlmPQERlcSsruS-JnY5EhRIgsteir3IIWDWeOTnc-d38SfQMTUsmq-LrfVHeEWkUh5k5AANnXqQJsU_YX9R7wA/s1600/Molana+(1).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDFeFVxM1e1qIO5AUP3sV8MbnQKXZRENLdlSZdt2YOUEmMZU_uqlmPQERlcSsruS-JnY5EhRIgsteir3IIWDWeOTnc-d38SfQMTUsmq-LrfVHeEWkUh5k5AANnXqQJsU_YX9R7wA/s1600/Molana+(1).jpg" height="393" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">No mires por encima del hombro a aquél que no cree, a
lo mejor puede morir como un creyente. Dios dice: "Incluso si eres alguien
que no cree o un idólatra, cuando me reces te contestaré". </span></i></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Después de señalar que "no hay nadie como Dios
que haga el bien a la gente mala y viciosa". Rumi continuó con esta
historia: "Cierto día mientras Asma’i viajaba en peregrinaje a La Meca, le
propinó dos puñetazos a un pobre árabe a causa de un charco. Poco después lo
lamentó, se arrepintió y con la intención de pedirle disculpas empezó a
buscarle. A pesar de todos sus esfuerzos no pudo encontrarlo. Cuando subió la
montaña de Arafat durante la peregrinación, encontró al árabe allí rezando por
él, "Oh Señor, no le regañes por mí. No sabía lo que hacía". Asma’i
inmediatamente cayó a los pies del árabe y dijo: "Yo debería ser el que
rezara por ti". Pero el árabe contestó: "No, yo soy consciente en
grado sumo de mi humanidad y por lo tanto, me alegra hacer el bien. Deseo vivir
como una persona buena. Así pues, es mi deber pedir tu perdón".</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Piensa
ahora lo que hará nuestro Señor de Belleza y Bondad Absoluta el Día del Juicio
Final y compara. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Asimismo, en cierta ocasión los notables de Konya visitaron
a Rumi. Estaba explicando el versículo del Corán, "Aquél que Dios ha
abierto su corazón al Islam"</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">e indicó: "Cuando este
versículo se reveló, preguntaron al Profeta si había señales de este tipo de
corazón y pecho abiertos. El Profeta expresó que “Cuando la sagrada luz de la
Verdad llega al corazón de alguien, ese corazón se abre y expande. Cuando Dios
quiere embellecer y expandir el corazón de alguien y hacerle ‘poseedor de
visión’, le abre el corazón con Su luz sagrada. La señal de esto es que el que
tiene tal corazón se distancia del mundo, se inclina hacia el Más Allá y se
separa de este mundo antes de que este mundo le separe”". </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El día que nuestro Profeta emigró de este mundo,
Aisha, la madre de los creyentes,</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">estaba llorando, pero ese
llanto no era nada parecido al vuestro o el mío. No estaba llorando como
nosotros porque per-demos algo como el dinero o cosas materiales que queremos.
Estaba, por el contrario, llorando y exclamando en suma aflicción: "¡Oh tú
que nunca dormiste cómodamente! ¡Oh tú que nunca llevaste seda! ¡Oh tú que
nunca comiste pan de cebada hasta que estuviste satisfecho! ¡Oh tú que solías
dormir en una esterilla áspera!" El día que el Profeta devolvió su
codiciada alma a su querido Dios, estaba tumbado en una ca-ma llena de fibra de
palmera. Estas fibras habían dejado señales en la bendita piel del Profeta. Al
lado de la cama había un tazón de madera con agua. Estaba mojando su mano en el
tazón y poniendo algo de agua en su ardiente pecho, decía: "Oh Dios,
protégeme del terror de la muerte y sus desagradables cosas". Así es cómo
el Gran Profeta se reunió con Dios.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLN-7u4l7IarGlWfUhHABwJVXJ7vvjcOt9fiK8t4hfYXaM-9pxUtPXNKS1MxCbBdmosB9WsqwyjBI7EUuYu3J22jjkVDiUB_UaDiC6Fy1STCc-acZeumP8W0dsaa2oIGRSb5N0g/s1600/KonyaMevlanaMus32960929_zps8b53c236.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLN-7u4l7IarGlWfUhHABwJVXJ7vvjcOt9fiK8t4hfYXaM-9pxUtPXNKS1MxCbBdmosB9WsqwyjBI7EUuYu3J22jjkVDiUB_UaDiC6Fy1STCc-acZeumP8W0dsaa2oIGRSb5N0g/s1600/KonyaMevlanaMus32960929_zps8b53c236.jpg" height="400" width="256" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">También en esta vida mundana, quien quiere lograr
un objetivo soporta ciertas dificultades e inconveniencias. Alguien que no
sacrifica su sueño está ahuyentándose del camino, y aquel que no aguanta las
dificultades del camino no puede llegar a ningún sitio. Ahora, ¿cómo puede una
persona que ama la Verdad y quiere caminar en el camino de la Verdad obtener la
Verdad mientras duerme mucho, come hasta que queda satisfecho y vive una vida
cómoda?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Es asombroso que un enamorado duerma! Porque el acto
de dormir está completamente prohibido para el enamorado. ¡Oh David! Si alguien
que duerme y no piensa en mí dice que me ama está mintiendo. Cuando oscurece el
enamorado se vuelve loco. </span></i><i style="line-height: 16.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh enamorado! Despiértate y salta de tu sueño. Sufre
la incomodidad y aguanta dificultades. Mientras se escucha el ruido del agua,
¿Cómo puede dormir el sediento?</span></i></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El sultán de los literatos Salah al-Din de Malatya
dijo: "Estaba en la ciudad de Ereðli en la casa de Nur al-Din Vefadar, en
la asamblea de la cúpula principal de la sociedad y los grandes sheijs. Sheij
Janadi llegó con un número de sufíes de Konya. Le dieron la bienvenida y le
honraron. Tras los saludos, la comida y la conversación pregunté al Sheij Mu’y
al-Din lo que decía el Sheij Sadr al-Din Konavi (fallecido en 1273) sobre Rumi
y cómo le describía cuando éste no estaba presente. Sheij Janadi dijo:
"Por Dios, un día nos encontrábamos sentados en presencia de Sheij Sadr al-Din
con sus amigos más íntimos. También se hallaban presentes Fahr al-Din Iraqi,
Sharif al-Din Mavsili y Sheij Said Fargani. El tema de la conversación pasó a
ser los estados y el carácter de Rumi. Konavi estaba inspirado y con suma
honestidad y profundo entendimiento dijo: "Si Bayazid y Yunayd viviesen
hoy, mostrarían respeto y amor a Rumi, el hombre de Dios. Es también el
sirviente de la mesa de la pobreza de la religión de Muhammad. Nos hemos estado
beneficiando de él como subordinados. Todas nuestras alegrías y éxtasis
provienen de la fertilidad de sus sagrados pies". Todos los derviches
presentes eran gente muy sabia que aceptaron y admiraron estas palabras.
Después de indicar esto, continuó diciendo: "Mi pobre ser, también está
entre los suplicantes de este gran sultán", y recitó el siguiente pareado:
"Si hay una señal de la manifestación Divina en nosotros, una forma
Divina, eres tú. No dudo en decir esto".</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cierto día Rumi estaba enseñando acerca del
aniquilamiento, la refracción y la humildad. Indicó: "Los árboles que no
dan fruta como el ciprés y el chopo alzan sus cabezas hacia lo alto en el cielo
y sus ramas también se extienden a lo largo. Cuando los árboles frutales
tienen fruta, sus ramas cuelgan. La gente madura es así de modesta". El
Profeta era muy modesto. Sin duda el Profeta era más modesto que todos los
profetas y santos. Y así señaló: "Se me ha ordenado ser amable con la
gente y tratarlos bien. Ningún profeta ha aguantado tanto maltrato como
yo". Cuando hirieron su bendita cabeza y rompieron sus benditos dientes
debido a su inmensa misericordia, suplicó a Dios: "Oh Dios, guía a mi
gente al camino correcto porque son ignorantes y no saben". Cuando otros
profetas fueron insultados, rezaron a Dios que les diera lo que se merecían por
sus actos y sus gentes fueron el objetivo de muchas calamidades mientras que
nuestro Profeta anheló en sumo grado el bienestar de la gente.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La naturaleza del hombre es de tierra. Si un hombre no
es humilde como la tierra, no es un hombre.<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL149UCBwQhfzLf3ubvpx7_0vpObEXs6DBmxlKFQ5po_50HRccT8NbY_fbEZWjc2V1KdPys1i3R_HLxww7k3bISIkVGPmA1XE_mbAf7I3upbclcaBXyO2_MNfU7a92xpiTGrhyphenhyphenQ/s1600/Konya-Mevlana-Celaleddin-Rumi-2.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL149UCBwQhfzLf3ubvpx7_0vpObEXs6DBmxlKFQ5po_50HRccT8NbY_fbEZWjc2V1KdPys1i3R_HLxww7k3bISIkVGPmA1XE_mbAf7I3upbclcaBXyO2_MNfU7a92xpiTGrhyphenhyphenQ/s1600/Konya-Mevlana-Celaleddin-Rumi-2.jpg" height="266" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En cierta ocasión un barbero estaba recortando la
barba a Rumi. El barbero preguntó: "¿Qué desea nuestro Maestro, cuánto le
corto?" Rumi dijo: "Sólo lo suficiente para diferenciar un hombre de
una mujer". Otro día dijo: "Envidio a los <i>qalandars </i>—asceta
musulmán que se caracteriza por su extravagancia y disciplina respecto del
Islam— porque no tienen barba". Y tras recitar el hadiz: "Un poco de
barba es lo correcto para un hombre, porque la barba es un complemento del
hombre. Demasiada barba le lleva a aparentar y le aniquila espiritualmente".
Y continuó diciendo: "A los sufíes les gusta tener una barba larga, pero
mientras el sufí se mesa la barba, el gnóstico obtiene a Dios".</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un íntimo amigo de Rumi murió. Se dirigieron al
encuentro de Rumi y le preguntaron: "¿Debemos enterrarle con ataúd o sin
ataúd?" Rumi contestó: "Haced lo que nuestros amigos vean
apropiado". Karam al-Din, el hijo de Bektemur, que era un gnóstico de luz
sagrada que se hallaba entre aquellos dotados con una capacidad para emitir
juicios de provecho, indicó: "Es mejor darle sepultura en la tumba sin el
ataúd". Los amigos preguntaron: "¿Por qué?" Karam al-Din di-jo:
"Una madre cuida mejor a un niño que un hermano. La naturaleza humana es
de tierra, la madera del ataúd es como un niño de la tierra. Por lo tanto, el
ataúd es como el hermano del hombre y la tierra es la madre. De ahí que sea
mejor dejar al difunto en el regazo de la cariñosa madre". A Rumi le
agradó sobremanera estas palabras y dijo: "Este comentario no se ha
escrito nunca en un libro". </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Sultán Valad narra acerca de su padre: "Baha
al-Din, si quieres amar a tu enemigo y que tu enemigo te quiera, habla
positivamente de él durante cuarenta días. Ese enemigo será tu amigo ya que hay
un camino de la lengua al corazón tal y como hay un camino del corazón a la lengua.
Es posible alcanzar el amor de Dios a través de Sus Gloriosos Nombres. Dios
dijo: "Oh siervos, para alcanzar pureza en vuestros corazones, no os
abstengáis de mencionarme mucho. Cuanta más pureza, más luminosa es la luz
sagrada de Dios en el corazón". </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cierto día Sheij Sadr al-Din se hallaba atareado
ofreciendo una lección sobre los dichos y tradiciones del Profeta —</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">hadiz</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">—
en su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">dergah </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">o residencia espiritual para derviches. También
estaba presente en esa asamblea las más notables y famosas personalidades de
Konya. De repente entró Rumi. El sheij pidió a Rumi que diera la clase ese día.
Mientras explicaba cada hadiz, Rumi hacía referencia a otros hadices
relacionados con el tema y ofreció explicaciones dignas de mención. También
mencionó en que contexto se dijeron estos hadices. Llamó la atención sobre
aspectos tan profundos que la gente estaba asombrada. Sheij Sadr al-Din pensó
para sí mismo: "Me pregunto si el significado de este hadiz es como señala
Rumi porque no hemos nunca escuchado tales interpretaciones de ninguno de
nuestros maestros ni hemos nunca escuchado dicho estilo". Esa misma noche
Sheij Sadr al-Din soñó con nuestro Profeta. El Profeta estaba sentado al fondo
de una de las salas del cenobio para derviches. Sheij Sadr al-Din se dirigió al
Profeta y le besó su bendita mano. El Profeta dijo: "El significado de ese
hadiz y mi propósito cuando lo narré es exactamente como lo explicó Rumi. No
añadió nada".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFkpSrm9eghpcmbVFtGmKSI3x3Uds1r9_hdDzXAdSHaQIxPTkG0mCzXQovy6Pbj39r93HsVBKgOp-Gnb2mNs60B8ydTzEXuGAVZU8YvE6qc_8lA6Rw1Q3Q1dc48AMOejiHjiiodA/s1600/28778986.2037KonyaMevlanaMus32890929.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFkpSrm9eghpcmbVFtGmKSI3x3Uds1r9_hdDzXAdSHaQIxPTkG0mCzXQovy6Pbj39r93HsVBKgOp-Gnb2mNs60B8ydTzEXuGAVZU8YvE6qc_8lA6Rw1Q3Q1dc48AMOejiHjiiodA/s1600/28778986.2037KonyaMevlanaMus32890929.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Colmado de alegría el Sheij Sadr al-Din se
despertó. Antes de que pudiese narrar su sueño a los derviches, Rumi compareció
en el salón de los derviches, se sentó en el sofá y recitó el versículo:
"¡Oh Mensajero! Te hemos enviado como testigo, portador de buenas nuevas y
aquél que advierte".<sup> </sup>Y luego dijo: "Eso es, el
testimonio de un testigo tan honesto acerca de los siervos se puede creer ya
que si Dios quiere, ese testimonio pasa a ser fidedigno". Esto aumentó la
fe, el amor y la confianza de Sheij Sadr al-Din en Rumi.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Un día alguien estaba interpretando algunas
melodías con el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">rebab </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(un instrumento musical de cuerda
frotada con arco que se toca en posición vertical, como el violonchelo aunque
de menor tamaño) en presencia de Rumi. Rumi estaba escuchando con placer. De
repente un respetado hombre entró y dijo: "Hemos oído la llamada de la oración
del atardecer". Rumi se detuvo por un momento y luego dijo: "No, no,
esa voz está llamando a Dios, esta voz también está llamando a Dios. La llamada
a la oración invita el aspecto exterior del ser humano a su obligación mientras
que la voz del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">rebab </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">está invitando al espíritu humano, a su
lado interno y a su aspecto invisible hacia el amor y la conciencia de
Dios".</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El visir selyúcida Muin al-Din Pervane quería
elegir a alguien como juez para Konya. Esta persona era el hijo del Visir Taj
al-Din que estaba dotado de un gran número de virtudes y estaba bien educado
pero debido a su conocimiento era arrogante y no tenía modales. Esta persona
dijo al Visir Pervane: "Aceptaré el cargo de juez con tres condiciones: La
primera condición es que prohíbas el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">rebab</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">. La segunda condición es
que despidas a los viejos funcionarios del juzgado que no son sino como los
verdugos. La tercera condición es que pagues buenos salarios a los nuevos para
que no tomen nada de la gente". Pervane dijo: "Acepto y me comprometo
a cumplir dos de tus condiciones. Pero no puedo prohibir el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">rebab </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">porque
se toca a petición de un gran rey". Por esta razón el hijo de Taj al-Din
no aceptó ser juez. Cuando esta historia llegó a oídos de Rumi, dijo
"¡Bien hecho, Oh sagrado </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">re-bab</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">! Gracias a Dios que el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">rebab </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ha
tomado su mano y le ha salvado de la mano del destino". </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Comprobemos lo que Sipehsalar, que fue bendecido
con la fortuna de vivir con Rumi durante años, tiene que decir acerca de Rumi
en su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Risale</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">:</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;">28</sup></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh Rumi, el pozo del "Agua de la Vida
Infinita" está completamente inundado de vergüenza por su envidia de la
belleza y la gracia de tus palabras! No se muestra a nadie. ¡Oh Rumi, que
acumulaste todos los buenos modales y la moral del Profeta que honró el mundo
para poder completar los buenos modales y la moral! ¡Oh único en explicar los
versículos del Corán del modo más correcto y bonito! ¿Qué puedo escribir para
describirte? ¿Qué puedo decir? Incluso si empleara todas las palabras a mi
alcance tus atributos todavía se quedarían sin expresar pues son infinitos. Tus
buenos modales y hábitos son innumerables, no se pueden describir con palabras.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">La tolerancia y otros buenos modales de Rumi, tal y
como se asocian con todos los santos, son en realidad la tolerancia y el buen
comportamiento del profeta Muhammad. Sipehsalar describe a Rumi como el
"único que explica los versículos del Corán de la forma más correcta y
bonita". Cuando comenta algunos versículos del Corán en el honorable <i>Mesnevi</i>,
Rumi aborda algunos aspectos de estos versículos con una inspiración divina que
ningún otro célebre comentarista hasta su época ha podido explicar. Es por esta
razón que Ismail Hakký Bursevi (fallecido en 1725), explicó algunos versículos
del Corán en su comentario <i>Ruh al-Beyan</i>mencionando el
distinguido <i>Mesnevi</i>. Sipehsalar, que expresó su admiración por Rumi
porque le conoció personalmente, se abstuvo de crear división alguna entre las
otras órdenes de derviches porque amó no sólo a Rumi, el santo al que sirvió,
sino que también amó a otros santos y ofreció un gran ejemplo a aquellos que
aman a Dios y la Verdad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMQ8k5HG_QGJQ7NWM1sYYUdnmtEINvmqyznxe9WEODn7aigbuOHjrnCZSUwLOk5NydM4t0PPJg91I0n11x2AxmF0WKXTYIsafyBideYpBQJHWQnbLu8lLZZD6efhTcGEu39_9WaA/s1600/28778985.2036KonyaMevlanaMus32880929.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMQ8k5HG_QGJQ7NWM1sYYUdnmtEINvmqyznxe9WEODn7aigbuOHjrnCZSUwLOk5NydM4t0PPJg91I0n11x2AxmF0WKXTYIsafyBideYpBQJHWQnbLu8lLZZD6efhTcGEu39_9WaA/s1600/28778985.2036KonyaMevlanaMus32880929.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El grado de admiración de Sipehsalar hacia Rumi se
puede comprender en afirmaciones como: "Me he lavado mi boca mil veces con
almizcle y agua de rosas, pero todavía sigo pensando que mi boca no merece mencionar
tu nombre". Y Sipehsalar continúa: "He observado algunos de los
extraordinarios e innumerables atributos de Rumi con mis propios ojos, algunos
otros los he encontrado en mi corazón y conciencia. ¿Cómo puedo explicar con mi
lengua lo que he visto con los ojos de mi cabeza y lo que he sentido con el ojo
de mi corazón? Mi lengua es tan incapaz e inadecuada como mi pluma. No todo lo
que se sabe puede contemplarse, no todo lo que se ve puede decirse y no todo lo
que se dice puede escribirse". La prueba de esto es lo siguiente:
"Cada uno de los santos ha intentado adoptar los atributos de Dios
eliminando todo menos a Dios del espejo de sus corazones, curándose
completamente de la envidia, el odio y la lujuria por medio de la devoción, las
buenas obras y la paciencia ante cualquier cosa que les acontece, sus esfuerzos
y luchas contra sus deseos carnales y la debilidad de sus cuerpos. Hay una
frase famosa entre los sufíes: "Si alguien quiere encontrar a Dios en su
corazón y hallarse junto a Él, debe encontrarse con las personas de<i>tasawwuf</i>".
Mi sheij Rumi también señala esto en el <i>Mesnevi</i>: "Aquel que
anhele la compañía de Dios y sentir a Dios en su corazón, debe hallarse en
presencia de los santos. Ya que están completamente a salvo de atributos
humanos, estos siervos especiales de Dios tienen que estar vivos por Dios,
tienen que hablar por Dios y tienen que oír por Dios. Así como el Gran Profeta,
el Maestro del Universo nos indica en un hadiz<i>qudsi</i><sup>29</sup>: “Dios
dice: ‘Cuando amo a mi siervo, me convierto en los oídos con los que oye, los
ojos con los que ve y la lengua con la que habla’”". </span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Aquellos que se encontraban en la "Asamblea
del Alast" ofrecieron su corazón a Dios y todavía están embriagados con el
compromiso de Alast. Como esclavos sus pies están atados a este mundo, el lugar
de sufrimiento pero son muy generosos dando sus vidas. Estos esclavos
especiales de Dios han evadido sus personas en Dios y se sostienen en
existencia con el Amigo. Aquello que les sorprende es que real-mente no existen
aunque parezcan que están allí en ese momento. Esta es la verdadera gente de la
Unidad".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Sipehsalar continúa describiendo a Rumi del modo
siguiente: "Hay muchas razones convincentes para que este humilde
Sipehsalar hable de las categorías que Rumi ha alcanzado. En primer lugar,
permíteme que diga que nuestro honorable Maestro era muy bueno en el árabe.
Sabía todos sus entresijos y conocía su complejidad de vocabulario. Se hallaba
entre aquellos individuos con un conocimiento más amplio de su tiempo, en
campos como la Ley Islámica, los comentarios del Corán y el hadiz, las ciencias
lógicas y la narrativa. En Alepo, cuando se encontraba ampliando sus estudios
en su primera etapa de juventud, sus amigos le preguntaban sobre aquellos
asuntos que contenían ciertas dificultades. Rumi les enseñaba numerosas formas
de resolver estos asuntos, que escuchaban atentamente y aquellos que
comprendían estos asuntos que parecían complejos sucumbían en un estado de
entusiasmo debido al regocijo de oír y comprender. Las bendecidas soluciones
que ofreció para la pregunta en cuestión no estaban escritas en ningún libro.
Las benditas miradas de Rumi leían y contestaban los asuntos más difíciles y
complicados del libro del corazón". Después de escribir estos aspectos
acerca de Rumi, Sipehsalar ofrece lo siguiente que expresa las manifestaciones
dentro de un enamorado de Dios:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh corazón, que como el viento de la mañana, ha
sentido la alegría<br />
de la temprana mañana y ha comprendido el significado de las mani-<br />
festaciones divinas que suceden durante este tiempo!<br />
¿Te hallas embelesado con lo que has visto o con lo que no has visto?<br />
¿Te ha llevado más allá de ti mismo lo que has visto o lo que no has<br />
visto?<br />
Algunas veces corres hacia los alrededores de las montañas, te esfuer-<br />
zas y ves allí el mineral de la Verdad y el ámbar del amor.<br />
Has ido más allá del ojo y el corazón.<br />
Se han abierto cientos de ventanas para ti, has salido de la Tierra y los<br />
Cielos, volando has visto cientos de Cielos.<br />
Tal embelesamiento, tal niebla ha caído en el mar que con motivo de<br />
la alegría de contemplar esto su cabeza se convierte en un ojo.<br />
Las lágrimas que fluyen de los ojos a causa de la alegría como una<br />
inundación en olas se han unido al mar.<br />
¡Qué sorpresa! ¡Qué asombroso!<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Las
lágrimas y el mar se convierten en un océano o el mar se convierte en un ojo.
En sus ojos ambos mundos son como el grano delante de una gallina. En realidad,
un ojo limpio que ha visto la verdad y la majestuosidad es así. En el Universo
de la unidad el que aprecia los atributos del que busca y el hallado como dos
entidades diferentes no es ni un buscador ni uno que encuentra. ¿Quién conoce a
Dios?<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2DXyrRDcoXrTXYha64go0-IjGHHhNe8FdM4VoulGoRd2iiC3J0Twv7XoSCXFY4sFcFbS1sNWFy5DdKAGyuImLwWvTkXWJImNYzVAYwC8CyVgtZfPzAomkQxB-Za-EXz7YNPZd7g/s1600/Turkey,_Konya_-_Mevlana_Museum_05.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2DXyrRDcoXrTXYha64go0-IjGHHhNe8FdM4VoulGoRd2iiC3J0Twv7XoSCXFY4sFcFbS1sNWFy5DdKAGyuImLwWvTkXWJImNYzVAYwC8CyVgtZfPzAomkQxB-Za-EXz7YNPZd7g/s1600/Turkey,_Konya_-_Mevlana_Museum_05.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-top: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Alguien que ha escapado de ("la") falta de
fe. Di como respuesta al que pregunta "¿Quien se salva de
("la")?: "El enamorado sufriendo calamidades". El enamorado
de Dios ha comprendido el significado real del dicho de Bayazid Bistami:
"No hay nadie sino Dios debajo de mi túnica" y ha visto la túnica
como un trozo de material simple y sin valor y ha querido quitarse la túnica de
sí mismo para manifestarse con su ser real.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Tras citar este poema, Sipehsalar prosigue
narrando: "Para obtener la mirada expresada en el poema anterior y sentir
la alegría espiritual debemos saber que tan sólo conocimiento no es
suficiente". Mantener ese conocimiento escolástico y estudiarlo puede a
veces ser un obstáculo y un velo en el camino espiritual. Sipehsalar concluye
el apartado mencionando este dístico de Rumi: "Quise purificar el
conocimiento del corazón, escapar de mí mismo, no ser consciente de mi ser
porque no es correcto ir a la presencia del más codiciado Amado como un
erudito".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 22.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;">EL
ENCUENTRO DE RUMI CON SHAMS<o:p></o:p></span></b></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMEOVIolzHogqX3k8qEJtNHiLKLSRDtF-6QO4wvpIBsHdrDX5KCH9Qz1jVCBd0eZ7DXNXLIPgrla1LqRlFW-osPEgz1a9ZHe6xdbc9fFT9itsmTRwHiQcoB7L7ggl6LFdB1oGa4w/s1600/tabriz.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMEOVIolzHogqX3k8qEJtNHiLKLSRDtF-6QO4wvpIBsHdrDX5KCH9Qz1jVCBd0eZ7DXNXLIPgrla1LqRlFW-osPEgz1a9ZHe6xdbc9fFT9itsmTRwHiQcoB7L7ggl6LFdB1oGa4w/s1600/tabriz.jpg" height="400" width="386" /></span></a></div>
<b><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 22.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 3.75pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 3.75pt; mso-line-height-alt: 8.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Escrito
por Sefik Can. Publicado en <span style="text-decoration: none;">Fundamentos del Pensamiento de
Rumi</span></span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Después de que Burhan
al-Din Tirmizi falleciese, Rumi empezó a dar clases y a instruir estudiantes en
la madraza de Konya. Había recibido de su padre, el «Rey de los Eruditos» sus
primeras lecciones. Por una parte, Rumi daba clases en la madraza, mantenía
conversaciones con aquellos que buscaban la verdad y contestaba a sus
preguntas; por otra, guiaba a los enamorados de Dios y les advertía y
aconsejaba. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">De este modo, como su padre, Rumi se convirtió en
el sultán de los eruditos de las ciencias religiosas y también en el sultán de
los gnósticos en el campo del sufismo. El pueblo admiraba mucho a Rumi. El
sultán, los notables y todos los súbditos, la población en general, le
conocían como un musulmán notable, un </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">insan al-kamil </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">debido a
su devoción en el acto de venerar, su dedicación al ayuno y al rezo, sus
virtudes, su humanidad, su amabilidad, su modestia a pesar de su gran
conocimiento, su abstinencia del mundo, su servicio en el camino de Muhammad al
igual que su padre y su vida inmaculada libre de toda impureza.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Fue en aquella época cuando ocurrió un
acontecimiento que cambió la vida de Rumi. Shams al-Din de Tabriz llegó a
Konya. Esta humilde persona, Shams de Tabriz, extasió a Rumi, al gran erudito
ocupado con sus clases, al prudente gran sufí y al guía espiritual. Hizo de él
un ardiente enamorado de Dios.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">¿Quién era este Shams al-Din de Tabriz que produjo
tal cambio en la vida de Rumi? Aflaki relata por escrito que el padre de Sham
al- Din era Ali, el hijo de Malikdad. Ya que nació en Tabriz, podía haber
tenido ascendencia turca azeri. Está claro por el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Maqalat </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">que
era una persona culta y que dominaba las ciencias de su tiempo. Puesto que
nunca estuvo en un lugar durante mucho tiempo y viajó a numerosos sitios, se le
apodó </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Shams-i Perende </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(Shams, «el volador»). También se le
nombró </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Kamil-i Tabrizi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(«El perfecto de Tabriz»), ya que era
un hombre perfecto. Aunque era un gran santo, escondió su persona y sus
milagros de la gente. Vivió en ciudades de manera anónima y cuando llegaba a
ser conocido abandonaba dicha ciudad. Durante sus viajes, nunca se hallaba en
los «dergah» (o residencias de derviches) o en sus madrazas. Se alojaba en
posadas cerrando su puerta a cal y canto, no tenía dentro de la habitación
nada a excepción de una estera para dormir. Vestía como un comerciante
cualquiera, nunca llevaba puesta la vestidura suntuosa de los sheijs.
Sipehsalar Faridun Ahmad (fallecido en 1284) le describe como aquél que ha
alcanzado la gloria de la proximidad de Dios mientras estaba vivo: el sultán de
los santos, el polo de los gnósticos, el heredero de los profetas, la corona
de aquellos que aman a Dios y escribe que Rumi era un </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">insan al-kamil</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">,
poseedor de clarividencia y estados espirituales. Shams se asemejaba a Moisés
en su conexión cercana con Dios y era como Jesús, en su modo de vida solitario
y en retiro, la paz sea con ellos.</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Si no hubiera poseído
estos atributos, ¿cómo podría haber entablado amistad con Rumi? ¿Cómo podrían
estos dos santos, enamorados de Dios, haberse unido como se unen dos mares? En
su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Sultán Valad compara el encuentro de Shams con Rumi
con el encuentro de Moisés con el Jidr. Como se sabe, aunque Moisés era un
profeta que obtuvo la estación de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">kalim Allah </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(alguien que ha
hablado con Dios), admiraba a los enamorados de Dios y los buscaba. Del mismo
modo, aunque Rumi había alcanzado el escalafón más alto como educador en las
madrazas y guía espiritual, todavía admiraba y quería a los enamorados de Dios.
En contra de lo que piensan algunos, no estaba buscando un guía espiritual.
Había sido educado con el conocimiento y la gnosis de un padre incomparable,
Sultán al-Ulama, y se convirtió en un guía espiritual pasando por los niveles
del viaje espiritual bajo la guía del más grande guía espiritual, Burhan al-Din
Tirmizi.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADuhHY4Mc2st2tYoo0lDyn3YUEm5hezUejd_-IzlZL8z0JZsYSqxFFMSfWoCnaVGkFzOaS-VSgyO4rHvuMcQPQ96yJzdt9z6B8XcsVe-CxaM6OYHJiVUqoC5PSNpxaDF1akMXAg/s1600/rdance.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADuhHY4Mc2st2tYoo0lDyn3YUEm5hezUejd_-IzlZL8z0JZsYSqxFFMSfWoCnaVGkFzOaS-VSgyO4rHvuMcQPQ96yJzdt9z6B8XcsVe-CxaM6OYHJiVUqoC5PSNpxaDF1akMXAg/s1600/rdance.jpg" height="400" width="247" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Shams era también una gran personalidad, amaba a
Dios como Rumi así lo hacía, había viajado a muchos sitios y había conocido a
un gran número de eruditos y sheijs, y en sus propias palabras, no fue capaz de
encontrar lo que estaba buscando en ninguno de ellos. Nadie pudo entender
realmente su estado espiritual. Nadie pudo en-tender la verdad de sus secretos.
Rumi había logrado alcanzar los niveles de la perfección, se había asentado en
Konya, se había convertido en maestro y en guía espiritual a los cincuenta
años de edad. No precisaba ya dirigirse a otros lugares de conocimiento. Shams,
sin embargo, tenía más de sesenta años y aún se hallaba de viaje, buscando un
guía espiritual, todavía incapaz de establecerse en ningún sitio. En su
libro <i>Maqalat</i>, Shams escribe: «Abandoné Tabriz para encontrar un
guía espiritual, dejé la ciudad pero no pude encontrar a dicho guía espiritual.
El Universo no está vacío, así pues, debe haber un maestro espiritual en algún
sitio... Tuve un sheij en Tabriz, cuyo nombre era Abu Bakr. Hacía cestas y se
ganaba la vida con ello. Me favorecí en gran medida de él. Pero tenía algo
dentro de mí que mi sheij no apreció. En realidad, nadie podía verlo».</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">No sabemos con seguridad a qué orden sufí
pertenecía Shams. Según algunos eruditos, estaba al servicio de Baba Kamal, uno
de los discípulos del gran santo Najm al-Din Kubra —y asimismo guía espiritual
de Sultán al-Ulama— que falleció en condición de mártir mientras luchaba
contra los mongoles. Otros dicen que se hallaba integrado en los Ahbariyya de la
rama Jalwati. Sin embargo, como ha sido mencionado anteriormente, Shams indica
por sí mismo que era un derviche del sheij Abu Bakr de Tabriz. En realidad,
Shams no era la clase de derviche que se quedara con un fabricante de cestas
que no podía apreciar lo que había en su interior y que presumía de ser un
sheij. Confiesa: «Le dejé y lo sintió mucho». Quién sabe, podría haber confrontado
a su sheij con sus errores y le dejó, nadie lo sabe con seguridad. Shams no
podía contemplar nada en un sheij que no pudiese apreciar nada en él.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En aquellos días Shams era incapaz de encontrar lo
que estaba buscando en los sheijs famosos que encontró en diferentes sitios, a
los que conoció y a cuyas clases atendió. Fue incapaz de servirles. Estaba
buscando el guía espiritual perfecto. En su mente, tenía la imagen de un sheij
puro, intachable que viviese como un Compañero del Profeta, íntegramente
inmerso en el camino de Muhammad. Sin embargo, ya que apreció fallos en las
personas que decían ser sheijs con las que se encontró, no pudo servirles. Se
entristecía cuando no podía encontrar el modo islámico en aquellos que todo el
mundo respetaba y cuyas manos besaban. Dijo en su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Maqalat</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">: «Ni
siquiera fue ayer cuando abandonó el vientre de su madre y ya hoy señala: “Soy
la verdad”. ¿Cómo puede alguien que ha nacido del vientre de tal o cual mujer
decir que es la Verdad? La mayoría de estos sheijs son bandidos de la religión
de Muhammad. Bloquean los caminos de la gente».</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Shams siempre
estaba alejado de los sheijs que estaban buscando alcanzar cierto grado de
ostentación y reputación y hasta que encontró a Rumi no se puso al servicio de
ningún guía. Cuando Shams-i Tabriz conoció a Rumi, cuando vio la verdad en él,
señaló: «Encontré lo que estaba buscando en mi Hudavendigar, Rumi» y se quedó
en Konya.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Aflaki relata que antes de su encuentro en Konya,
Rumi y Shams se habían conocido en Damasco. Escribe que en cierta ocasión,
mientras Rumi estaba en el mercado, alguien vestido completamente de negro con
un sombrero cónico besó la mano de Rumi y le dijo: «¡Oh juez de la realidad de
los significados! ¡Encuéntrame! ¡Entiéndeme!» y luego desapareció en la
multitud. Narra que este hombre era Shams. Shams llegó a Konya en la mañana de
un sábado 23 de octubre de 1244. Como era su costumbre, fue directamente a una
posada. Se dice que fue a la posada de los </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Pirinçciler </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(«agricultores
del arroz») o </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Þekerciler </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">(«productores de azúcar») y alquiló
una habitación. También se dice que para que la gente pensase que era un
comerciante rico, puso una cara cerradura en su puerta que costaba tres dinares
y ataba la llave al final de su turbante dejándola colgar de su hombro. Sin
embargo, no había nada en la habitación de Shams a excepción de una estera,
una jarra rota y un ladrillo secado al sol que usaba como almohada. No hay
información acerca de cuánto tiempo pasó en Konya antes de conocer a Rumi. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Los relatos de su encuentro con Rumi son numerosos. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9PaOTF1gT80fc__BAfndLh2Cy3U4NDoW8IWGtQVernfL5-ROJD_oWQPRxpU2pPgcWB7O2AnSUSBpMRRFzV4-CpRNaTdacCAf2BO0H-XzRpuTIO2PFVX-I_xfKxKDK_GJM7yFe7A/s1600/konyaturkey.JPG" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9PaOTF1gT80fc__BAfndLh2Cy3U4NDoW8IWGtQVernfL5-ROJD_oWQPRxpU2pPgcWB7O2AnSUSBpMRRFzV4-CpRNaTdacCAf2BO0H-XzRpuTIO2PFVX-I_xfKxKDK_GJM7yFe7A/s1600/konyaturkey.JPG" height="298" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Según el relato de Aflaki, cierto día Rumi salía de la madraza «Ýplikçi»
montando su burro, y acompañado de sus estudiantes y discípulos. En ese momento
Shams al Din de Tabriz corrió hacia Rumi y tomó las riendas del burro. Sin
embargo, Sipehsalar narra el encuentro de Rumi y Shams del modo siguiente:
«Shams al Din de Tabriz llegó a Konya por la noche. Se dirigió a la
posada </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Pirinçciler</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">. Había un sofá decorado enfrente de la puerta
de la posada. Normalmente los individuos de elevada posición se sentaban en
ese sofá. Shams se sentó allí por la mañana. Para Rumi estaba claro a través
de la luz de santidad de la profecía que Shams había llegado. Saliendo de su
feliz hogar, fue en esa dirección. En el camino, la gente intentó acercarse a
él y mostrarle respeto. En ese momento la mirada de Rumi se encontró con la de
Shams. Comprendió que la persona que se le predijo en su sueño era esta persona.
No dijo nada. Mevlana Hudavendigar vino y se sentó en otro sofá enfrente de
Shams. Durante cierto tiempo no se dijeron nada. Después empezaron a conversar:</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<i style="line-height: 16.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Shams:—¿Es el profeta Muhammad mejor que Bayazid Bistami?
Rumi:—¿Qué clase de pregunta es esa? Por supuesto, el profeta Muhammad es
mejor.</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Shams:—Sí,
pero Muhammad indica: «A veces mi corazón se cubre. Por lo tanto, setenta
veces busco la ayuda de mi Señor y pido perdón» mientras que Bayazid señala:
«No tengo nada que ver con los atributos imperfectos. ¡Qué acontecimiento tan
importante es mi creación y apariencia!» y «no hay nada debajo del manto que
llevo sino Dios». Y se considera superior. ¿Qué piensa de este asunto? ¿Qué
opina?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; margin-top: 11.25pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi: —Muhammad avanzaba setenta niveles cada día. Y
cada vez que avanzaba a un nivel más elevado se avergonzaba de su estado en el
nivel anterior y pedía perdón. Por otra parte, Bayazid se sorprendió de la
grandeza que había alcanzado en el primer nivel. Se perdió a sí mismo y expresó
estas palabras.</span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Tras esta conversación, Rumi y Shams dejaron los
sofás, se saludaron y se abrazaron. Después, en la pequeña habitación de Yalal
al-Din Zarqubi, tuvieron distintas conversaciones durante seis meses.</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En
el libro </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Sultán Valad expresa la intimidad y admiración
que existía entre ambos: «Cuando Rumi contempló el rostro de Shams, le fueron
revelados los secretos. Vió cosas ocultas. Oyó cosas que nunca había oído de
nadie. Era casi como si la sombra de Rumi hubiese desaparecido en la bendita
luz de Shams».</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM5cUSXc6eWeNTvLY5HMGZQDD2GoZdruVnM5-kuO5vIO2ZWJfwl55LC40wmh6QVzJrMivLE60IKHXFviIo-DxWVKg9FFOZabdXRY6r0Q2Q6sssM7tUpkHxYv1uWwnCxs8I9FoXXA/s1600/images+(2).jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM5cUSXc6eWeNTvLY5HMGZQDD2GoZdruVnM5-kuO5vIO2ZWJfwl55LC40wmh6QVzJrMivLE60IKHXFviIo-DxWVKg9FFOZabdXRY6r0Q2Q6sssM7tUpkHxYv1uWwnCxs8I9FoXXA/s1600/images+(2).jpg" height="254" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En esta intimidad, en esta verdadera amistad, en
este divino amor, uno no puede reclamar superioridad o enfatizar una diferencia
diciendo quién va a ser el guía espiritual de esa o aquella persona o quién va
a ser discípulo de tal o cuál individuo. Este pareado de <i>Amir </i>Jusraw
Dahlavi describe la situación de los dos enamorados de Dios: «Me convertí en ti
y tú te convertiste en mí. Me convertí en la carne y tú te convertiste en el
alma. Después de esto nadie puede decir que estoy separado y que tú te hallas
separado».El hecho que estos dos santos se encontraran, se amaran como
verdaderos amigos de Dios y continua-mente pasaran su tiempo juntos no fue bien
recibido por aquellos a su alrededor. Los estudiantes de Rumi, sus discípulos,
los notables, los imanes y hombres religiosos, e incluso miembros de su propia
familia odiaban a Shams porque no podían ver ni sentir la verdad, el amor y el
poder de la fe de Shams que tenía tanta influencia en Rumi. </span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">La mujer de Rumi, Karra Hatun, narra que antes de
la llegada de Shams, Rumi leía el libro </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ma’arif</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, obra de su padre
Baha al-Din Valad bajo la luz de una vela hasta el anochecer. Shams no sólo le
apartó de la lectura del libro de su padre, sino que tampoco le permitió leer
los poemas recopilados de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">al-Mutanabbi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">que tanto le gustaban a
Rumi, o ningún otro libro. Esto se debía a que concedía suma importancia al
conocimiento del corazón, a la Inspiración y la Atracción Divina pero no al
conocimiento que iba a olvidarse, que iba a ser un problema para el hombre y
que iba a inflamar el ego del hombre. El conocimiento del corazón no se aprende
de los libros. Estaba convencido de que si un hombre viviese seis mil años,
incluso si se le diese la vida de Noé multiplicada por seis, lo que obtuviese
gracias al esfuerzo durante mil años no sería igual a la Inspiración Divina
obtenida por medio de hallarse por un momento en unión con Dios. Shams adoptó
como conversación fundamental la Atracción de Dios. Mantuvo que el conocimiento
no era un objetivo en sí mismo sino un medio para que podamos percatarnos de
nuestra incapacidad, de darnos cuenta de la verdad y comprender a Dios. Por lo
tanto, separando a Rumi de las cosas que más quería, Shams estaba intentando
llevar a Rumi incluso más cerca de Dios de lo que ya estaba.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_YtLHKFA-Dq-ZJ6dX6iip23bqvl5EhKZeMqtQUfG4Hq0GryKJ9VvqPRFvL9DchJ68EE3jWvC1VQUjeldc7jQNxlMZ6O4SSuK1bkKKKWjQIdGEEMIvAFwWI_8aTJ4vpEdHNFkYA/s1600/30tabriz.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV_YtLHKFA-Dq-ZJ6dX6iip23bqvl5EhKZeMqtQUfG4Hq0GryKJ9VvqPRFvL9DchJ68EE3jWvC1VQUjeldc7jQNxlMZ6O4SSuK1bkKKKWjQIdGEEMIvAFwWI_8aTJ4vpEdHNFkYA/s1600/30tabriz.jpg" height="400" width="267" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Distrajo a Rumi de la devoción total de aquellos
libros, que se pa-saba la mayor parte de su tiempo leyendo en el vestíbulo
dedicado a las reuniones de la madraza. Tampoco permitió que le viese todo el
mundo. Sentándose delante de la puerta de la madraza, preguntaba a aquellos que
venían a ver a Rumi, «¿Qué traes como regalo de súplicas y agradecimiento?
Enséñamelo y te mostraré a Rumi». Cierto día cuando alguien se enfadó con este
extraño hombre le preguntó: «¿Qué trajiste tú para que necesitásemos a su vez
traer algo?», Shams dijo, «Me traje a mí mismo, sacrifiqué mi cabeza por su
causa».</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Sultán Valad describe lo
próximo que se hallaba Shams de Rumi y lo mucho que le influenció: «Cuando la
gente contempló este vínculo, esta lealtad, este éxtasis y amor tuvieron
envidia y empezaron a criticar. Algunos sheijs y cierta gente importante empezaron
a rumorear sin tapujos: «¿Qué clase de hombre es este que ha cambiado tanto a
Rumi? Mientras ninguno de nosotros aprecia nada bueno en Shams, ¿por qué Rumi
le considera un hombre superior y le honra? No posee estado espiritual ni
conocimiento. ¿Es posible que se le pueda nombrar como un hombre de la Gracia
Divina y concluir que el ojo de su corazón se halla accesible?» Cuando Shams
vio que las cosas se estaban descontrolando y que toda la población se estaba
volviendo en su contra, desapareció de repente un día. Tras quince meses y
veinte días, Shams dejó Konya el 15 de febrero de 1246. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Sultán Valad narra que
Rumi estaba muy triste por la partida de Shams y que incluso no miró los
rostros de aquellos que habían causado su partida. También indica que estas
personas se arrepintieron de lo que habían hecho y Rumi les perdonó.</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mientras
Sultán Valad escribe que Shams fue directamente a Damasco, Sipehsalar cuenta
que se desconoce adónde se dirigió Shams. Después de cierto tiempo, Shams envió
una carta a Rumi desde Damasco y de esta forma se aclaró que Shams había
viajado a dicha ciudad. Rumi contestó, aunque en aquellos días no había
servicio postal como hoy en día, las cartas las llevaban mensajeros especiales
y tardaban mucho tiempo. En el libro de Aflaki </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Manaqibul Arifin </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">se
pueden encontrar cuatro cartas de Rumi en verso para Shams. </span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg54BXZnIZ9QFZJlOzUhYegaLdS7mn5mEpsEErK1QGN98itYa7BPuBiIT_QoCfFB0U2QiAQs9-Ptqa4sPHSjXepkHZsF_OmaDrb8s2r7qA_X6BMnotoNSsrA_da_TOOBIy-LXfKgg/s1600/Miracle.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg54BXZnIZ9QFZJlOzUhYegaLdS7mn5mEpsEErK1QGN98itYa7BPuBiIT_QoCfFB0U2QiAQs9-Ptqa4sPHSjXepkHZsF_OmaDrb8s2r7qA_X6BMnotoNSsrA_da_TOOBIy-LXfKgg/s1600/Miracle.jpg" height="400" width="300" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cito a
continuación algunos pareados de estas poéticas cartas como ejemplo de su
conversación:</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh luz de mi corazón, ven! ¡Oh propósito de mis
luchas, ven! Sabes bien que nuestras vidas se hallan en tus manos. ¡No hagas la
dulce vida difícil! ¡No atormentes a tus esclavos, ven! ¡Oh amor, oh amado,
vence los obstáculos, abandona la tenacidad y ven! ¡Oh gran persona de mundo!
Te envío mis saludos. Debes saber que mi salud y enfermedad están a tu
discreción. Incluso si no estoy físicamente contigo y no estoy sirviéndote, mi
espíritu y mi corazón se hallan sin duda contigo. ¡Que la vida de nuestro
honorable maestro sea larga! ¡Que Dios sea su protector y sustentador! ¡Qué no
haya personas sin amor y con corazones helados de piedra en su alegre y cálida
asamblea llena de dulce y bella conversación!</span></i><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Tras recibir una carta de Shams, Rumi llamó a
Sultán Valad. Le suministró algo de dinero y le dijo: «Ve como mensajero.
Extiende este dinero a sus pies y pídele un favor de mi parte. Aquellos que le
trataron mal están arrepentidos. Permítele que nos haga un favor y que
regrese». Sultán Valad aceptó con entusiasmo esta misión. También quería mucho
a Shams. Había visto la grandeza de Shams y había entendido su verdad.
Describiendo su viaje a Damasco, Sultán Valad relata: «Corrí sin cansarme, crucé
las montañas sin considerarlas nada más que unos montones de heno. Las espinas
del camino me parecieron rosas».</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Aflaki escribe que Sultán Valad viajó junto a
veinte personas. Encon</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">traron a Shams en Damasco. Sultán Valad hizo lo
que se le pidió. Colocó el dinero a los pies de Shams. Cuando Shams vio las
monedas, sonrió y dijo: «¿Por qué Rumi, aquél de un carácter como el de
Muhammad — la paz sea con él—, nos preocupa con dinero? Su petición es más que
su</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">ficiente». Entonces aceptó volver a Konya. Sultán Valad y sus amigos
es</span><b style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">tuvieron en Damasco unos días. Tuvieron lugar ceremonias </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sema
</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">—ceremonia giratoria de danza y meditación religiosa llevada a cabo por los
derviches de la orden mevlevi de la que hablaremos a continuación— y
descansaron para luego dirigirse a Konya con Shams.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Bh5DLZYVHBunFjcGSpuMFxsFvi3kqw5VAmXF15vqNx4x6dWp7A26bxXHqUUoMZOIFpN6G2_rPdL1r14H253M2uILrzJIGjTmhKwMh-USXYd5j9Ez-Ko6bSbjvahsPY_WEjgZVA/s1600/shams_Tabrizi1.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Bh5DLZYVHBunFjcGSpuMFxsFvi3kqw5VAmXF15vqNx4x6dWp7A26bxXHqUUoMZOIFpN6G2_rPdL1r14H253M2uILrzJIGjTmhKwMh-USXYd5j9Ez-Ko6bSbjvahsPY_WEjgZVA/s1600/shams_Tabrizi1.jpg" height="400" width="380" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Cuando la caravana de Damasco se acercó a Konya,
Sultán Valad envió un mensajero a su padre. En el momento en que Rumi recibió
las buenas nuevas, salió de la ciudad para darles la bienvenida junto con der<b></b>viches,
importantes funcionarios gubernamentales y sirvientes de Rumi. El 8 de mayo de
1247 Shams honró Konya una vez más. Cuando Shams vio a Rumi, descabalgó su
montura y se abrazaron. Los dos mares de la realidad del significado se
reunieron una vez más.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cuando Shams regresó a Konya, sus adversarios en
principio se hallaban arrepentidos de lo que habían hecho. De la misma manera
que Rumi, Shams les perdonó a todos, Rumi y Shams, ambos por igual, poseían el
carácter de Muhammad, la paz sea con él. Se conoce fehacientemente que el
Profeta perdonó a aquellos que le arrojaron piedras en Taif, hiriéndole los
pies. Rumi había ya perdonado a aquellos que habían obrado en contra de Shams
y que habían extendido rumores sobre él antes de que Shams regresase. Shams
hizo lo mismo. Fue indulgente con aquellos que le maltrataron y les perdonó.
ceremonias </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sema </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">empezaron a organizarse y Rumi y Shams
recibieron invitaciones de varias personas. Pero los días de alegría y
entusiasmo con las ceremonias </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">sema </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">no duraron mucho. El rencor
y el odio surgieron una vez más. Rumores en contra de Shams se propagaron de
nuevo. Muy pronto a esto le sucedieron mentiras e instigaciones que se
prolongaron sin control. Esta vez las provocaciones eran más intensas. En el
relato de Sultán Valad, Shams no podía soportar los insultos y las amenazas y
dijo: «Esta vez cuando me vaya, me iré de tal modo que nadie encontrará mi
rastro. Desapareceré de tal manera que el tiempo pasará y ni el polvo de mi
huella será encontrado. Dirán: “Definitivamente, un enemigo suyo debe haberle
matado”». Shams había abandonado Damasco junto con Sultan Valad y sus amigos
con esperanzas y gran anhelo, cruzando montañas y ríos. Ahora estos individuos
inmaduros que envidiaban su devoción a Rumi y el respeto e intimidad de Rumi
hacia él le estaban molestando continua-mente. Ya que Shams era muy buena
persona, hizo caso omiso a los ataques y las habladurías de los
malintencionados que le envidiaban y no le hizo saber nada de ello a Rumi. La
esposa de Shams, Kimia, a quien Shams quería muchísimo, murió poco
después de su boda. No importa lo grande que una persona sea, Shams después de
todo también era un ser humano. La muerte de su mujer por una parte y las
habladurías por otra habían acabado con él. No tenía fuerza para enfrentarse a
los insultos y las amenazas. Su vínculo con Rumi y la verdad que vio en él eran
lo único que le mantenía con vida. Un jueves de diciembre de 1247, Shams
desapareció.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4hOgurnEOF8eyzf7RFBf7p0g5b5jhwZz7rw_9L92BXxYm3Jr_ictL8NazHcFaPxyWQHf_Qo_pTJAJ3XDpyTNCf_N5b-sGRMMyss_xXlzrECOoaMRlT37IRBckPawg-Y-CjUJy2A/s1600/shams1.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4hOgurnEOF8eyzf7RFBf7p0g5b5jhwZz7rw_9L92BXxYm3Jr_ictL8NazHcFaPxyWQHf_Qo_pTJAJ3XDpyTNCf_N5b-sGRMMyss_xXlzrECOoaMRlT37IRBckPawg-Y-CjUJy2A/s1600/shams1.jpg" height="400" width="302" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Según Sipehsalar, la mañana que Shams desapareció,
Rumi fue a la madraza y no pudiendo encontrarle se puso muy triste. Inmediatamente
fue a la habitación donde Sultán Valad estaba durmiendo y le llamó para que
saliese: «Baha al-Din, ¿por qué estás todavía durmiendo? Levántate y busca a
tu sheij. A nuestros espíritus se les niega una vez más su agradable olor»<sup> </sup>Sin
embargo, Aflaki relata dos diferentes relatos de la desaparición de Shams.
Según el relato de Sultán Valad, cuando Shams y Rumi se hallaban sentados,
alguien de fuera llamó a Shams. Shams dijo a Rumi: «Me están convocando a la
muerte». Tras un breve silencio Rumi recitó el siguiente versículo del Corán:
«¿En verdad son Suyas la creación y la or-den? ¡Bendito sea Dios, Señor de
todos los Mundos!».<sup> </sup>Al oír esto Shams salió fuera; siete
personas que le estaban esperando escondidas, se abalanzaron sobre él y le
martirizaron con cuchillos. Shams gritó y todos ellos se desmayaron. Cuando
Rumi oyó el grito de Shams dijo: «Dios hace como Él quiere y juzga como Él
quiere». Cuando los atacantes de Shams se recuperaron del desmayo, vieron unas
pocas gotas de sangre en el suelo aunque Shams había desaparecido. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">El segundo relato de Aflaki es el siguiente: Shams
feneció como mártir y habían arrojado su cuerpo a un pozo. En cierta ocasión
Shams apareció en el sueño de Sultán Valad y le enseñó el pozo en el que habían
arrojado su cuerpo. Entonces fue con unos pocos amigos, sacó el cuerpo del pozo
y lo enterró cerca de la madraza de Rumi próxima a la tumba de Emir Badr
al-Din Govhartash, quien la había construido.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Bajo la luz de estos relatos decorados con
fantasías, debemos preguntarnos si Shams desapareció tal y como había
predicho: «Me marcharé de tal modo que nadie me encontrará». ¿Se fue en un
viaje sin regreso o le martirizaron? Sólo Dios sabe la verdad. Cuando tenemos
en cuenta los relatos de Aflaki, podemos llegar a esta conclusión: En el
momento que Shams estaba con Rumi, alguien le llamó para que saliese, pero
nunca regresó y nunca se le vio después de esto. ¿Le raptaron aquellos que le
llamaron? ¿Le mataron? ¿Le ayudaron a ir a un lugar fuera de Konya? ¿Se
dirigió Shams a Damasco, adonde había marchado antes? Las respuestas no se
saben con seguridad. La única cosa que conocemos a ciencia cierta es que Rumi
desconocía por completo el martirio de Shams. ¿Mantuvieron esa tragedia en
secreto a Rumi? ¿Ocurrió tal tragedia? ¿Cómo puede mantenerse la verdad en
secreto a un gran santo? De la misma manera que se había percatado de la primera
llegada de Shams en Konya con la luz divina de la santidad, como Sinpehsalar
escribe, así como se dirigió a la posada «Pirinçciler» donde Shams se hospedaba
y le encontró, sabría que Shams había si-do martirizado y no iría dos veces a
Damasco en su busca. Como escribe Abdulbaki Gölpýnarlý (fallecido en 1982),
«El versículo del Corán que recitó Rumi, el grito de Shams, el desmayo de los
asesinos y las pocas gotas de sangre en el suelo son componentes épicos que
muestran cuál pensamiento místico está involucrado en este suceso».</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://c2.staticflickr.com/8/7169/6546222887_ccfdc1a1e5_z.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" height="225" src="https://c2.staticflickr.com/8/7169/6546222887_ccfdc1a1e5_z.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin-bottom: 11.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Sultán Valad describe
el estado de Rumi tras la desaparición de Shams del modo siguiente: «Después de
su partida, Rumi casi perdió la cabeza. El Sheij que impartía cánones
religiosos se convirtió en un ardiente poeta del amor.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Era un ascético y se convirtió en un camarero, pero
no un mesero que bebe y sirve el vino de uva. El espíritu que pertenece a la
Luz Divina no bebe nada que no sea el vino de la luz».</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi
llevaba a cabo los espirituales giros día y noche y su sollozo lo oían todos,
jóvenes y mayores. Cualquier cantidad de oro y plata que recibía se la ofrecía
a los músicos; dio todo en caridad. A aquellos que decían haber visto a Shams,
les facilitaba su ropa si no tenía dinero. Como Sultán Valad escribe en
su </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ma’arif</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">: «Alguien dijo a Rumi que había visto a Shams ad-Din.
Rumi le ofreció la ropa que llevaba. Le dijeron a Rumi: «Este hombre está
mintiendo. Sus noticias no tienen fundamento. ¿Por qué le disté tu ropa?» Rumi
dijo: «Lo que le di fue sólo por esta mentira. Si lo que dijo fuese verdad le
habría entregado mi vida».</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">En el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">, Sultán Valad escribe
que Rumi se dirigió a Damasco en búsqueda de Shams y en Damasco muchas personas
pasaron a ser sus discípulos. La población de Damasco no había visto tal amor
desde Adán y admiraban a Shams como un gran santo ya que una persona
incomparable como Rumi le estaba buscando. Sultán Valad continúa diciendo:
«Rumi no pudo encontrar a Shams en Damasco, pero observó que la verdad y el
secreto de Shams iluminaban como una Luna en su existencia y dijo: “Físicamente
estamos lejos, pero más allá del alma y el cuerpo somos una luz. Mírale a él o
mírame a mí, ¡Oh buscador, yo soy él y él es yo!”». En el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ibtidaname</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">,
Sultán Valad escribe acerca de la unidad de Rumi y Shams en espíritu: «Shams
de Tabriz y mi padre, que Dios bendiga los secretos de ambos, se hallaban
integrados en la minoría selecta de los servidores de Dios más queridos. Eran
una persona, una luz di-vina. Separados en apariencia pero uno en realidad».
Escribe que tras unos años, Rumi fue a Damasco por segunda vez con sus
discípulos. Estuvo allí varios meses. Se desconocen las fechas del primer viaje
de Rumi a Damasco así como las de su segundo viaje. Sultán Valad señala que su
padre hizo su primer viaje a Damasco unos pocos días después de la desaparición
de Shams pero no dice cuánto tiempo estuvo en Damasco en su primer viaje. Su
segundo viaje lo hizo un año después.</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.asadiweb.net/en/wp-content/uploads/2013/08/url.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="http://www.asadiweb.net/en/wp-content/uploads/2013/08/url.jpg" height="400" width="305" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Rumi perdió la esperanza de encontrar a Shams a
pesar de todos sus esfuerzos. También había oído los rumores acerca de su
muerte. Ahora sabía que su hijo Ala al-Din Çelebi estaba involucrado en esto.
Encontró consuelo expresando sus sentimientos a través de una poesía repleta de
amor y anhelo. Compartiré uno de entre los muchos poemas de anhelo que
escribió:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">¡Oh, amigo del
corazón! Qué lástima, nos dejaste con penas y anhelo<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>y te marchaste.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Sé que no querías dejarnos. Te quejaste y lamentaste. Pero esto no fue<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>correcto. Obedeciste el juicio inmutable y te fuiste.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Corriste en todas las direcciones. Buscaste remedios (para cambiar la<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>situación) y así poder quedarte entre nosotros, inventaste excusas.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Pero no pudiste encontrar un remedio y te fuiste sin tenerlo.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué le pasó a tu regazo colmado de rosas, a tu luminosa faz como la<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>luna? ¿Cómo sucedió que te dirigiste abajo, bajo la tierra lentamente<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>y en deshonra?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Cómo dejaste las reuniones de amigos y sus categorías que se halla-<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>ban contigo todo el tiempo, y marchaste bajo la tierra entre hormigas<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>y serpientes?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué pasó con aquellas profundas palabras y bellas conversaciones?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué le pasó a la mente que estaba acostumbrada a los secretos<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Divinos?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué pasó con aquellas manos que estaban tomando nuestras manos?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué ocurrió con aquellos pies que caminaban en los jardines de<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Meram, en las rosaledas?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Eras digno y clemente, sabías cómo ganarte los corazones de la gente<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>y cómo amar a las personas. Ahora te fuiste a la tierra que desagrada<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>a los seres humanos y se los traga.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>¿Qué ocurrió? ¿Qué clase de idea vino a tu mente para que tomases<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>un serpenteado y difícil camino?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Cuando empezaste en este camino llorando, los Cielos también em-<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>pezaron a derramar lágrimas y la Luna se arañó su faz.<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Mi corazón se ha llenado de dolor. ¿Qué sé yo? ¿Qué debo preguntar?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Dime, ¿Te marchaste despierto?<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>Ahora que nos has dejado, ¿Elegiste la compañía de los enamorados<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>de Dios y los santos? ¿O acaso se te ha sido negado el amor? ¿O te<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br />
</span>fuiste en abnegación? </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">¿Qué pasó con aquellas dulces respuestas que diste
a las preguntas que te hicieron? Ahora has parado de hablar y abandonas la
conversación. ¿Qué tipo de fuego es éste? ¿Qué tipo de anhelo es éste? Como un
invitado, nunca le hiciste saber a nadie y te fuiste. ¿Adónde fuiste? Incluso
el polvo de tu camino no se encuentra. La senda que tomaste esta vez es sin
duda una senda llena de sangre.</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.panoramio.com/photos/large/39024941.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="http://static.panoramio.com/photos/large/39024941.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">De entre estos dos grandes santos que contemplaron
mutuamente la verdad en cada uno, que se admiraron, ¿cuál era superior?</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Es un error comparar a santos que se han consumido
en el Amor Divino. Estas personalidades santas que permanecen limpias de la contaminación
humana, liberadas de los deseos físicos, bendecidas con la manifestación de
Dios, sumergidas en el océano de la Unidad y evaporadas no pueden ser
superiores entre sí. ¿No es la misma luz del Sol la que reflejan los espejos
que están limpios de polvo y suciedad? ¿Se pueden distinguir estos espejos los
unos de los otros?</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Cuando Rumi se encontraba buscando a Shams en Damasco,
con su corazón ardiendo con el fuego del anhelo, los gnósticos de Damasco se
mostraban fascinados con el conocimiento de Rumi, con su gnosis y su amor.
Aquellos cuyos ojos se encontraban brillando con la luz bendita de Rumi estaban
sorprendidos de ver un guía espiritual buscando un guía espiritual. Así como
Rumi estaba buscando a Shams, Shams había estado buscando a Rumi. Shams no
podía encontrar lo que estaba buscando en los famosos sheijs y en los guías
espirituales en las ciudades que había visitado, pero cuando encontró a Rumi,
dijo: «Desde que dejé mi ciudad natal no he visto otro sheij que Rumi. Encontré
lo que estaba buscando en Rumi». ¿Qué habían visto estas dos personas en cada
una? ¿Qué habían encontrado? Se convirtieron en espejos de cada uno.
Transcendieron los niveles de sheij, guía espiritual, legado y discípulo, y
vieron lo que había dentro de ellos. Por lo tanto, no tiene sentido considerar
a uno de ellos como el guía espiritual del otro. ¿Por qué debemos preocuparnos
con estas preguntas? ¿Por qué debemos decir que existe diferencia alguna entre
ellos? Lo que debemos saber es que ambos se hallaban entre los académicos más
adelantados, entre los más célebres gnósticos y maestros espirituales de su
tiempo. Compartían muchas opiniones y se entendían a la perfección. Es
asimismo un gran error pensar que Shams era tan sólo un derviche nada
convencional que estimuló al gran erudito Rumi y le hizo alcanzar el éxtasis
espiritual, y no apreciar su conocimiento y gnosis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i1.trekearth.com/photos/64883/mevlana.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="http://i1.trekearth.com/photos/64883/mevlana.jpg" height="400" width="300" /></span></a></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Shams era un gran erudito, como así lo fue Rumi.
Como se puede apreciar en su <i>Maqalat</i>, se comprueba patentemente
por sus discursos sobre distintos asuntos que se hallaba familiarizado con
el <i>tafsir </i>(comentario del Corán), el <i>hadiz, </i>la
poesía y las ciencias de su tiempo. Como a Rumi, no le gustaba la filosofía.
Según Shams, es posible alcanzar la verdad sólo con unirse al camino del
Profeta, apartándose de la ostentación, convirtiéndose en una persona de
estados espirituales, practicando lo que uno cree y con Amor Divino. Al igual
que Rumi, Shams era un enamorado del Profeta. Tal y como Rumi afirmó: «Soy la
tierra bajo de los pies de Muhammad Mustafa», Shams también di-jo: «No
cambiaría siquiera un asunto abordado en la Sunna que pareciese de la menor
importancia por un libro como <i>al-Risalah</i><sup> </sup>de
Qushayri u otros textos de dicha importancia. Comparados con los hadices todos
esos libros son ordinarios y aburridos».</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Las opiniones de Rumi y Shams se fusionaban en una
sola en relación a obrar de acuerdo con la Ley, en progresar en la práctica
religiosa desde un nivel imitativo a un nivel consciente y caminar en la senda
de la fe y del amor lejos de la ostentación. Quizás haya habido pequeñas
diferencias entre ellos en cuanto al método. Rumi era prudente; Shams era
impetuoso y entusiasta. Pero si Shams no hubiera aparecido, Rumi no habría sido
un segundo </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Sultán al-Ulama</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">. A lo mejor hubiera escrito historias
en el </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mesnevi </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">similares a aquellas narradas en la obra </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Mantiq
al-Tayr </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">de Farid al-Din ‘Attar (fallecido en 1220). Sin embargo, no
habría escrito apasionados poemas de amor. El </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Diván-i Kabir </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">no
se habría escrito. Tal y como Abdulbaki Gölpinarlý escribe, «Si Shams no
hubiese llegado, Rumi no se habría convertido en Rumi y habría llegado a ser un
sheij que destaca entre las filas de numerosos sheijs, un sufí por encima de
innumerables sufíes. Pero es también una realidad que si Rumi no hubiera
encontrado a Shams, nunca se habría oído de él. Rumi ya estaba preparado para
el éxtasis. Era como una lámpara de aceite que se encontraba limpia, llena de
aceite y con su mecha preparada. Para que esta lámpara fuese encendida, se
necesitaba una chispa. Shams sirvió para dicho propósito. Y cuando Shams se
convirtió en una mariposa nocturna cerca de esa llama, le concedió su vida y
se unió a la luz. Shams era un espejo para Rumi. Rumi vio en él la verdad
comprendiendo todo el Universo y a él mismo. Y se enamoró de sí mismo y se
elogió a sí mismo:</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Shams de Tabriz es tan sólo un pretexto,<br />
Somos aquellos elogiados en belleza,<br />
Somos aquellos elogiados en gracia,<br />
Pero para ocultar esta verdad de la gente, señaló:<br />
«Él es el digno Rey y nosotros somos los pobres».<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Si los seres humanos fueran capaces de apreciar lo
que hay en ellos y la verdad en cada uno de nosotros como Rumi y Shams así lo
hicieron, el mundo se convertiría en un Paraíso. Los seres humanos vivirían en
una paz constante, las guerras se desvanecerían, todas las fábricas de armas se
cerrarían y no habría hambre en África o en cualquier otro continente. El
mundo viviría confortablemente. Rumi indica: «Los cuerpos que vemos en este
mundo son en realidad las sombras de nuestra verdadera existencia. En
realidad, vivimos por encima de estas sombras».<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8VlR14q-EEWKsumsotwEaMAhDcM9PJkJstxSKQyrWo1C0GGqrYuYPx0LVsc2mWEZyPUoNomM8dpJ280SAoR4zKG7bD3-Way_sd1745tV-00IgiDVPiPJ7Kb9v2_c3lOb9CLqXfQ/s1600/3.02.03_AKM00104_alb.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8VlR14q-EEWKsumsotwEaMAhDcM9PJkJstxSKQyrWo1C0GGqrYuYPx0LVsc2mWEZyPUoNomM8dpJ280SAoR4zKG7bD3-Way_sd1745tV-00IgiDVPiPJ7Kb9v2_c3lOb9CLqXfQ/s1600/3.02.03_AKM00104_alb.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">En el mundo actual, en esta era atómica, en una
época en la que los seres humanos tan sólo se dirigen en pos de los objetivos
materia-les, ¿acaso no existen más individuos como Rumi o Shams? Nuevos santos
no vienen desde la región de Jorasán a la Anatolia. No vienen, pero los países
islámicos no se encuentran vacíos de ellos. Cuán excelentemente indicó Baba
Kemal Joyandi: «¿Piensas que los enamorados de Dios, los santos, se han
marchado todos y que la ciudad del amor ha quedado vacía? El mundo está lleno
de personas como Shams de Tabriz pero, ¿dónde se hallan los hombres como Rumi,
que ven la verdad en ellos?».</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Ahora Rumi había perdido la esperanza de encontrar
a Shams con vida y se detuvo en su búsqueda. Entendió que no sería capaz de encontrar
a Shams en Damasco ni en ningún otro lugar, pero tal y como Sultán Valad
escribe, lo encontró en su corazón. Lo había encontrado pero sus ojos estaban
todavía buscando un amigo del corazón como Shams. Aunque su familia, hijos,
amigos, estudiantes y discípulos se </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">hallaban a su alrededor, Rumi sentía un vacío
interior y se sentía solo. Sin duda alguna el más grande amigo de los seres
humanos es Dios. ¿No indica Él, «Estoy con vosotros dondequiera que os
encontréis»?</span><sup style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15pt;"> </sup><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Rumi expresa esta verdad del modo siguiente:
«Hay alguien escondido aquí. No pienses que estás solo».</span></span></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">Pero Rumi necesitaba un amigo de Dios, un espejo y
un horizonte de espíritu como Shams que compartiera sus sentimientos y que le
dejara sentir lo que había dentro de él. Sin un amigo así, era incapaz de
encontrar la paz. Yahya Kemal Beyatlý, poeta turco de finales del </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 15pt;">S.XIX y principios del S.XX, expresa esta soledad
espiritual en el poema «Horizontes»:</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El espíritu no puede vivir sin horizontes, El espíritu
busca un horizonte del espíritu, Aquellos grandes profetas cuyos horizontes
espirituales eran vastos a pesar de ser excepciones más allá de nuestra
conversación Eran muy felices en este mundo Viviendo con sus discípulos y
compañeros ¡Cuán hermosos y bellos horizontes y espíritus albergaban, Oh Señor!<o:p></o:p></span></i><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i>
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img2.imagesbn.com/p/9781887752527_p0_v1_s260x420.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange;"><img border="0" src="http://img2.imagesbn.com/p/9781887752527_p0_v1_s260x420.jpg" height="400" width="270" /></span></a></div>
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Después de esto, Rumi abordaría el asunto del
espejo del espíritu en un pasaje del <i>Mesnevi:</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.5pt; text-align: justify;">
<i><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">El espejo del alma no es nada sino el rostro del
amigo, la faz de ese compañero que es de aquel país (la tierra espiritual).
Cuando tu ojo se convirtió en un ojo para mi corazón, mi ciego corazón se
marchó y se ahogó en la visión. Contemplé que eras el Espejo Universal y
sempiterno: Vi mi propia imagen en tu ojo. Dije, pues, «Al fin me he
encontrado, en sus ojos he encontrado el camino luminoso». (Pero) mi imagen dio
voz desde tu ojo (y dijo), «Yo soy tú y tú eres yo en (perfecta) unidad».<o:p></o:p></span></i></div>
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><br /></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 15pt; margin: 11.25pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Tras Shams, el íntimo amigo de Rumi, el espejo del
espíritu pasó a ser Salah al-Din de Konya. Rumi escapó de la soledad espiritual
con este compañero y íntimo amigo y así encontró la paz y la tranquilidad.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">CONTINÚA EN LA SIGUIENTE ENTRADA</span></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">alternativas a la globalización, con especial atención a las alternativas chamánicas, anarquistas y espirituales.</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0