O YUKI CONJUGATE
En aquests intent per compartir amb vosaltres aquelles músiques que més m'han agradat, avui, voldria presentar-vos a un dels meus predil·lectes OYC. Quan els vaig conèixer, acabava de sortir al mercat el disc Peyote, sense dubtes un dels preferits de la meva col·lecció i des de llavors no ha deixat de sonar l'extranya música d'aquest extraordinàri grup incalificable.
Grup format a finals del 1982 principalment per Andrew Hulme i Robert Horberry, amb la col·laboració de Tim Horberry, Claire i Elliot, als que s’afegirien després els extraordinaris músics Malcom McGeorge, Dan Mudford i Peter Woodhead –en diferents èpoques- a la ciutat anglesa de Nottingham, resultat de la fusió de diversos grups de rock alternatiu. A la seva música trobem poderoses influències que van des de la etno-electrònica a l’estil de John Hassell, a la psicodèlia exótica de Jade Warrior, passant per l’etno-rock a l’estil de Jorge Reyes o Steve Roach, fins al més pur ambient de Brian Eno, o a la guitarra de Durruti Column, però amb una personalitat pròpia inconfusible que probablement els ha convertit en una de les bandes de més qualitat de finals del segle passat, tot i ser pràcticament desconeguda en els nostres dies, coses del marketing!
La primera obra significativa de O yuqui Conjugate va ser “Mirage” el 1984, àlbum avantguardista que tenia poc a veure amb les necessitats de la industria musical d’aquells anys, per la complexitat de les seves textures musicals i la incorporació de tocs ètnics, podria considerar-se com un avançament a una nova era musical que avui ja no ens es gens estranya.
El següent, “In de dark waters” del 1986, afegeix elements electrònics, ritmes atordidors, veus sensuals, bucles sense fi, creant una atmosfera fosca, profunda, del que podria ser anomenat “trance-pagà”.
Arribem així l'any 1991, en que apareixeria la seva obra més ben aconseguida - en la meva opinió-, “Peyote”. Es tracta d’un disc eteri, sensual, però alhora fort, tel·luric que ha esdevingut un clàssic de la fusió de la música ambient amb elements de les músiques tribals i rituals. Com ja hem dit anteriorment, en aquest disc, que reuneix composicions dels anys 1988-1990, podem trobar ressons de Jorge Reyes, de Steve Roach, però sense perdre el seu singular estil que els allunya de qualsevol dels tòpics d’aquest tipus de música. Disc que us recomano molt particularment i que podeu baixar aquí:
A partir del 1995, la col·laboració entre O Yuki Conjugate i Paül Schütze –que serà el nou manager del grup- els farà entrar en una nova etapa en la que es prestarà encara una atenció més gran als detalls , característica aquesta de la musica electrònica, com podem apreciar en el disc “Equator” d’aquell mateix any i que podeu baixar aquí:
http://rapidshare.com/files/208398959/O_Yuki_Conjugate_-_Equator.rar
http://rapidshare.com/files/208398959/O_Yuki_Conjugate_-_Equator.rar
“Sunchemical” del 1996 va ser un dels preferits pels psiconautes de finals dels noranta, és un cicle de composicions dedicades als elements de la taula periòdica dels elements, un disc complex que us durà per paisatges mentals inimaginables, podeu descarregar-lo aquí:
http://www.megaupload.com/?d=2NCADCA6
http://www.megaupload.com/?d=2NCADCA6
Del mateix any, és l’àlbum “Primitive” que podríem considerar un precedent de la música màquina, interpretat, aixó si, a peculiar la manera del grup, no és un disc fàcil, doncs les harmonies, cedeixen el protagonisme a les textures una mica mecàniques.
Poc després apareixeria “Undercourrents” una versió més étnica de “In the Dark Waters", possiblement després de Peyote, el millor de la banda, que podeu baixar aquí:
Poc després apareixeria “Undercourrents” una versió més étnica de “In the Dark Waters", possiblement després de Peyote, el millor de la banda, que podeu baixar aquí:
http://www.mediafire.com/?midwry5wew3
A partir d’aquest moment els principals membres del grup comencen un allunyament que els duu a iniciar experiències separades,
Andrew Hulme, una de les ànimes de OYC, juntament amb el guitarrista nord-americà Marc Sedgwick donaria lloc a “Slim West”, projecte que intenta posar música als paisatges de les immenses planures nordamericanes. “Cool Water”, “Pink and Purple”, son d’altres experiències en aquesta mateixa direcció dels anys 1996-1998. Lentament Hulme s’orientarà cap el muntage sonor pel cinema i la Televisió, on està aconseguint grans èxits. “Slim West II” del 2002 continua el programa iniciat amb el primer disc d’aquest nom.
L’infatigable Andrew Hume, a més participa de d’altres grups com “The Sons of Silence”, caracteritzats per crear una música electrònica, atmosfèrica i de clares intencions psicològiques que durien des de Nova Iork a la Gran Bretanya.
L’infatigable Andrew Hume, a més participa de d’altres grups com “The Sons of Silence”, caracteritzats per crear una música electrònica, atmosfèrica i de clares intencions psicològiques que durien des de Nova Iork a la Gran Bretanya.
Per la seva banda, Roger Horberry, l'altre suport de O Yuki Conjugate, esdevindrà compositor de l’anomenada música concreta, creador del grup “Alp”, en el seu disc “Out and About” destaquen les manipulacions de la música de camp, per a la creació de música ambient.
L’any 2006 una tercera reencarnació de O Yuqui Conjugate (a la foto), formada pels ja esmentats Andrew Hulme, Roger Horberry, amb nous membres com el guitarrista Rob Jenkins i el percusionista Cliff Martinez, componen una nova i magnífica obra del que s’anomena “ambient-fosc”, amb el títol de “The Euphoria of Disobedience”.
Portada del darrer treball dels O Yuki Conjugate.
Espero que us agradi i que els disfruteu tant com jo.
(M'agrada compartir, promoure l'accessibilitat a l'art i a la cultura, però no la pirateria. Descarrega el material que t'ofereixo i si t'agrada compra la versió original per incentivar l'art i els artistes que tan necessitats estan de mitjans per sobreviure. Si algú troba que el contingut d'aquestes descarreges el perjudica que m'ho faci saber i el retiraré immediatament.)
