"¿Acaso de veras se vive con raíz en la tierra?
Nada es para siempre en la tierra:Sólo un poco aquí.
Aunque sea de jade se quiebra,
Aunque sea de oro se rompe,
Aunque sea plumaje de quetzal se desgarra.
No para siempre en la tierra:
Sólo un poco aquí".
Nezahualcóyotl
EN MEMÒRIA DE JORGE REYES
El talent de Jorge Reyes és reconegut internacionalment per la seva àmplia discografia i les seves excepcionals actuacions amb les quals ha recorregut Amèrica, Europa i Àsia. Durant la dècada dels setanta va estudiar música clàssica, electrònica i jazz a Alemanya; posteriorment en Dharamsala (Índia), va realitzar estudis de música tradicional hindú i Tibetana.
En ocasions és acompanyat per dansaires indígenes mexicans, abillats amb els vestits tradicionals dels antics rituals prehispànics. Al seu torn, la veu a manera d’oració i encanteri que es converteix en l'element propiciatori del misteri i la evocació, la percussió corporal, i la respiració rítmica, s'encarreguen de produir un efecte hipnòtic i sensual en la música, totalment envolupant i orgànica. Jorge Reyes recupera amb la seva música antigues tradicions i les fusiona orgànicament amb la tecnologia del present, també amb la idea d'esborrar alguns estereotips de la cultura mexicana. Al llarg de la seva carrera a col·laborat amb destacats músics com el nord-americà Steve Roach i el famós músic avantguardista i productor espanyol Suso Saiz (formant el trio SUSPENDED MEMORIES), i va col·laborar amb el grup Deep Forest.
Jorge Reyes va gravar 26 àlbums, entre discografia original i col·laboracions, de les que destaquen: A l'esquerra del colibrí (1985),
Comala (1986),
Ek Tunkul (1987),
Vent de navalles (1988)
i l'obra fonamental/angular/básica Sota el Sol Jaguar (1991).
EN MEMÒRIA DE JORGE REYES
No m'agraden gens els recordatoris dels qui ens han deixat, solem reflectir en ells, només aquelles coses positives, perdent bona part de la necessària objectivitat i convertint-los, en una mena de lloa o panegíric del difunt. Però sempre ha d'haver-hi excepcions i aquesta serà una d'elles, almenys en aquest blog i ho faig a consciència, perquè ja feia molt de temps que volia introduir posts de referències musicals i malauradament, la mort d'en Jorge Reyes és una excusa inevitable.
Quantes nits, al llarg d'aquests darrers deu o dotze anys, m'ha acompanyat amb la seva música suggerent i transportadora, deliciosa barreja de tradició multisecular i avantguarda futurista, creant aquells climes atmosfèrics transespaials i atemporals que tan m'ajuden per a llegir, estudiar, meditar o senzillament per a contemplar un paisatge, o una nit estrellada, fins arribar a ser la banda sonora de molts moments únics, irrepetibles, extraordinaris.
El reconegut músic mexicà Jorge Reyes, va morir la matinada del dissabte 7 de febrer del 2009 a l'edat de 57 anys víctima d'una aturada cardíaca, després d'haver desenvolupat una brillant trajectòria artística basada en la seva barreja de rock progressiu amb música prehispànica.
La seva esposa i actriu Ariadne Pellicer va relatar que “la nit del divendres, Reyes, qui tenia bronquitis, es va anar a descansar, però abans vam veure una pel·lícula. Al despertar em vaig preocupar, perquè no va regressar al llit, a l'aixecar-me ho vaig veure inert en la sala. Va morir dormit. Em vaig adonar perquè ho vaig tocar i estava fred. Vaig entrar en shock i vaig sortir corrent. Estic en shock encara”.
Reyes deixa tres fills Citlalli, Ridwan i Eréndira.
Les restes del flautista i guitarrista seran cremats avui a les 15:00 hores en una coneguda agència funerària dels carrers de Sullivan, on també van ser vetllats pels seus amics i familiars.
Jorge va néixer en Uruapan, Michoacán i estudià música en l'escola de Mascarons de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. A més, els seus constants viatges a Alemanya (on gaudeix de gran prestigi artístic) amb la intenció d'estudiar música clàssica, jazz i sons exòtics provinents de països com l'Índia, el van dur a ser un músic molt complet.
La creativitat de Reyes el va dur a formar cap a la dècada dels 70 el grup Al Univers, llegendari dintre de la història del rock nacional mexicà, així com la seva participació en el grup Nou Mèxic, al costat de Carlos Mata, amb qui va compondre la rola El Taló d'Aquil·les, en la qual va contribuir fent els arranjaments de flauta transversal
En 1980 es va integrar en el grup Chac Mool, on va fer història, sent considerat com un dels primers grups mexicans de rock progressiu, del que tot just fa dos anys va aparèixer en el mercat una antologia amb el millor d'aquesta agrupació amb la qual va treballar al costat de Maurici Bieleto, Carlos Alvarado. Armando Suárez i Carlos Castro, destacant amb temes com: Un Món Feliç, Benvinguts a l'altra part del món, El dia que Va morir el Rei Camaleó i Ningú especialment.
Va ser el 1985 quan Jorge va iniciar la seva trajectòria solista a través del disc A l'Esquerra del Colibrí, incloent el so d'instruments prehispànics, sent conegut el seu estil com etno-rock, utilitzant sons extrets del seu mateix cos i realitzant constants presentacions en el Temple Major.
Pel que fa a l'essència del seu treball, el músic michoacà va comentar: “El so concebut com la vestidura sonora d'una revelació, vincle entre el cel i la terra, entre l'humà i el diví. La música com un mitològic conjur que encarna la creació de totes les coses visibles i invisibles”.
Reyes deixa tres fills Citlalli, Ridwan i Eréndira.
Les restes del flautista i guitarrista seran cremats avui a les 15:00 hores en una coneguda agència funerària dels carrers de Sullivan, on també van ser vetllats pels seus amics i familiars.
Jorge va néixer en Uruapan, Michoacán i estudià música en l'escola de Mascarons de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. A més, els seus constants viatges a Alemanya (on gaudeix de gran prestigi artístic) amb la intenció d'estudiar música clàssica, jazz i sons exòtics provinents de països com l'Índia, el van dur a ser un músic molt complet.
La creativitat de Reyes el va dur a formar cap a la dècada dels 70 el grup Al Univers, llegendari dintre de la història del rock nacional mexicà, així com la seva participació en el grup Nou Mèxic, al costat de Carlos Mata, amb qui va compondre la rola El Taló d'Aquil·les, en la qual va contribuir fent els arranjaments de flauta transversal
En 1980 es va integrar en el grup Chac Mool, on va fer història, sent considerat com un dels primers grups mexicans de rock progressiu, del que tot just fa dos anys va aparèixer en el mercat una antologia amb el millor d'aquesta agrupació amb la qual va treballar al costat de Maurici Bieleto, Carlos Alvarado. Armando Suárez i Carlos Castro, destacant amb temes com: Un Món Feliç, Benvinguts a l'altra part del món, El dia que Va morir el Rei Camaleó i Ningú especialment.
Va ser el 1985 quan Jorge va iniciar la seva trajectòria solista a través del disc A l'Esquerra del Colibrí, incloent el so d'instruments prehispànics, sent conegut el seu estil com etno-rock, utilitzant sons extrets del seu mateix cos i realitzant constants presentacions en el Temple Major.
Aquí el podem veure en una de les peces més significatives del seu repertori "A l'esquerra del colibrí" amb el seu amic i mestre Antonio Zepeda:
Pel que fa a l'essència del seu treball, el músic michoacà va comentar: “El so concebut com la vestidura sonora d'una revelació, vincle entre el cel i la terra, entre l'humà i el diví. La música com un mitològic conjur que encarna la creació de totes les coses visibles i invisibles”.
El talent de Jorge Reyes és reconegut internacionalment per la seva àmplia discografia i les seves excepcionals actuacions amb les quals ha recorregut Amèrica, Europa i Àsia. Durant la dècada dels setanta va estudiar música clàssica, electrònica i jazz a Alemanya; posteriorment en Dharamsala (Índia), va realitzar estudis de música tradicional hindú i Tibetana.
Al seu retorn a Mèxic en 1980 va fundar el grup Chac Mool, amb qui va gravar quatre discos. En 1982 publica el seu primer àlbum en solitari “Ek Tunkul”. Els seus concerts són com cerimònies rituals que pretenen ser experiències profundes per al públic, on utilitza un arsenal d'instruments d'origen pre-hispànic: tambors, teponazcle, caparazón de tortuga, pedres, sonajas, atuells,...al costat d'instruments Electrònics.
En ocasions és acompanyat per dansaires indígenes mexicans, abillats amb els vestits tradicionals dels antics rituals prehispànics. Al seu torn, la veu a manera d’oració i encanteri que es converteix en l'element propiciatori del misteri i la evocació, la percussió corporal, i la respiració rítmica, s'encarreguen de produir un efecte hipnòtic i sensual en la música, totalment envolupant i orgànica. Jorge Reyes recupera amb la seva música antigues tradicions i les fusiona orgànicament amb la tecnologia del present, també amb la idea d'esborrar alguns estereotips de la cultura mexicana. Al llarg de la seva carrera a col·laborat amb destacats músics com el nord-americà Steve Roach i el famós músic avantguardista i productor espanyol Suso Saiz (formant el trio SUSPENDED MEMORIES), i va col·laborar amb el grup Deep Forest.
Jorge Reyes va gravar 26 àlbums, entre discografia original i col·laboracions, de les que destaquen: A l'esquerra del colibrí (1985),
Comala (1986),
Ek Tunkul (1987),
Vent de navalles (1988)
i l'obra fonamental/angular/básica Sota el Sol Jaguar (1991).
Que podeu descarregar aquí:
http://www.musicapacheca.com/2007/10/jorge-reyes-bajo-el-sol-jaguar-1991.html
A mes va publicar Nierika (1989),
El costum (1993),
Rituals prehispànics (1996),
El Camí del Jaguar, 1983-2001 (2001)
I el Concert en el Zócalo de la ciutat de Mèxic (gravació no oficial apareguda el 2006),
entre molts d'altres.
Podeu descarregar gran part de la seva discografia aquí:
http://www.musicapacheca.com/2007/08/discografia-jorge-reyes.html
Els amics de Jorge van encendre ciris i veles i van formar amb els instruments musicals de l'artista un altar adornat amb dues fotografies en blanc i negre de Reyes, així com una catifa de pètals de flors feta al voltant del fèretre. Quatre grans rams de flors custodiaven el taüt, mentre algunes persones feien sonar les flautes de fang i els tambors que Jorge Reyes va utilitzar en alguna part del món o en el país que el va veure néixer fa 57 anys.
Ariane Pellicer va definir al seu company: “Va ser un ésser que va jugar amb la música antiga i la moderna, i que anava molt endavant a la seva època, pel que tot món ho va a recordar, per creatiu i bona persona, que estimava als seus fills i família”.
Podeu descarregar gran part de la seva discografia aquí:
http://www.musicapacheca.com/2007/08/discografia-jorge-reyes.html
Els amics de Jorge van encendre ciris i veles i van formar amb els instruments musicals de l'artista un altar adornat amb dues fotografies en blanc i negre de Reyes, així com una catifa de pètals de flors feta al voltant del fèretre. Quatre grans rams de flors custodiaven el taüt, mentre algunes persones feien sonar les flautes de fang i els tambors que Jorge Reyes va utilitzar en alguna part del món o en el país que el va veure néixer fa 57 anys.
Ariane Pellicer va definir al seu company: “Va ser un ésser que va jugar amb la música antiga i la moderna, i que anava molt endavant a la seva època, pel que tot món ho va a recordar, per creatiu i bona persona, que estimava als seus fills i família”.
L’afecte dels afeccionats a la seva música s’ha deixat veure en la multitud de comentaris apareguts a la premsa especialitzada, no només de Mèxic, sinó d’arreu del món.
“Ara que ha de recórrer el mictlán, ara que ha d'arribar al regne de Tonatiuh, sempre et recordarem i et durem en la ment, fes ballar als morts en aquell lloc on el sentiment es contreu i es converteix en amor!!!! no per a sempre en aquesta terra pipiltzin (nom donat als guerrers asteques)!!! però si per a sempre en els nostres cors!!!!"
Petita nota sobre el significat de la mort al mèxic prehispà:
La muerte en la concepción prehispánica, es la reintegración de los cuerpos a la naturaleza después de un largo viaje por nueve niveles hasta el inframundo, hasta el reino del Mictlán a donde van los fallecidos por muerte natural, ya que si murieron por causas del agua, del proceso de nacer, de la guerra, o de parir a otros seres, irán a otros tres diferentes reinos de la muerte.
Tras cuatro días después de la muerte –cuando se empieza a descomponer el cadáver-, empieza el largo viaje al Mictlán...
Río Apanoayan
1.- Río caudaloso ( Apanoayan ), en el Chignahuapan
(De los nueve ). Perro bermejo ayuda a cruzar el río
Tepeme
2.- Dos montañas que entrechocan entre sí
Itztépetl
3.- Cerro de obsidiana
Itzehecayan
4.- Donde sopla el viento helado que corta como si fuesen navajas de obsidiana
5.- Donde tremolan las banderas
6.- Lugar donde se flecha a la gente
Teocoylehualoyan
7.- Fieras que comen los corazones de la gente
8.- Paso por estrechos lugares entre piedras
Chignahumictlan
9.- Chignahumictlan ( Noveno lugar de los muertos)
Cito a la historiadora María de los Ángeles Ojeda para clarificar el concepto del reino de los muertos en el mundo prehispánico:
´El Mictlan, lugar de los muertos, destino final del hombre poseído por la fuerza divina de la muerte. Cuatro años tardará el difunto en realizar el penoso viaje, y nueve páramos recorrerá para disgregar la materia impura y pesada que le permitirá, al final del recorrido, fusionarse a la fuerza original que da vida y muerte; cuando sea recibido en el regazo de los dioses Mictlantecuhtli y Mictlancihuatl, Señor y Señora de la muerte, allá en la Casa de Plumas de Quetzal, el interior de la Tierra, donde se engendra sin cesar y se da forma y vida a todo lo que regresa a ella inerte y estéril`.
Como apunta la historiadora, los muertos se reintegran al núcleo generador de vida. Eso es motivo de regocijo, no de dolor ni de sentimiento marcado como terrible designio. Finalmente, ser parte del centro que genera la vida –el interior de la Tierra- es motivo de alegría y felicidad. Muy lejos de esa concepción está el pensamiento judeocristiano con su noción terrible de que la muerte es símbolo de tragedia, pérdida, y cercanía con el castigo del infierno o la tan esperanzadora posibilidad de salvación en el reino de los cielos. Manuel Zavala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada