En el primer dels posts dels 5 discs que us vaig oferir i que podeu recordar aquí:
http://terraxaman.blogspot.com/2009/04/15-discs-codona.html
Deia que no eren tots els que havien de ser, en faltaven alguns que em semblaven impossibles de trobar, però vaig pensar, si tens els discs perquè no els puges a la web i els ofereixes als teus lectors. Tenia uns certs remordiments, estarà bé, si?, no? Però l’èxit d’aquells missatges –les baixades han estat nombroses - em va dur a fer-ho.
Així que avui, us ofereixo una selecció d’algunes de les peces de DO’A que a mi personalment més m’agraden, en particular: “Ornament of Hope” i “Ligth upon ligth”. A més he tractat d’oferir-vos una imatge - perspectiva que inclogui diverses fases i períodes de la trajectòria d’aquest fantàstic grup.
http://www.mediafire.com/?sharekey=b52024d599ece3feb94117dade8fc295e33a0cd4b4e25df15621d66e282a0ee8
L’arxiu és llarg, no sé com hauria de fer-ho perquè no ho fos tant, però són vàries hores de música que espero gaudireu, tant com jo.
Darrerament, vaig poder comprovar que a ITUNES, tenen alguns dels discs de DO’A, raó per la qual us convido a que si us agrada aquesta proposta, compreu els discs, segur que els músics i/o les seves famílies us ho agrairan.
Us adjunto l’article aparegut a la revista "Dirty Linen" a l’hivern del 89 / 90, de Laurie Bond, que us fa una explicació correcta del que va representar DO’A.
“Molt abans que els Talking Heads sortissin a la llum, abans que Peter Gabriel programés les seves màquines per a reproduir els ritmes dels tambors africans, abans que Paul Simon donés a conèixer la seva obra Graceland, i abans de el terme "world music" fos encunyat, hi havia Do'a.
La banda va ser fundada el 1974 per dos músics de New Hampshire de diverses habilitats i gustos musicals, Randy Armstrong i Ken LaRoche.
Do'a va ser un dels primers grups que s’atreví a combinar instruments de música tradicionals d'arreu del món per crear un tot unificat.
La banda inclou a més d’Armstrong i LaRoche, a Marty Quinn, Volker Nahrmann, i Charlie Jennison. En conjunt, aquests cinc músics interpreten més de 70 instruments de tot el món.
Un aspecte important de la música Do'a és la coexistència pacífica de la música de pobles molt diversos i de pràcticament totes les tradicions del planeta.
Do'a ha guanyat el reconeixement formal per part de les Nacions Unides per la seva èxitosa "Peace Tour" pels Estats Units i Canadà. Aspectes destacats de la gira que incloïa una Conferència de Pau Internacional a San Francisco, on Do'a va tocar davant d’un públic de més de 80.000 persones. També van formar part de la primera cursa de la Terra i va fer una gira per invitació de l'Índia.
La música de Do'a es pot descriure en una frase, "que afirmen la vida." El nom del grup prové de la paraula do'a terme àrab que significa literalment "per cridar al culte". La música en si, que sovint es descrita com de “New Age”, a causa del seu missatge, és més semblant al jazz fussió de músics com ara Don Cherry, Oregon, o Weather Report.
El grup va néixer amb el nom de Do'a a començaments - mitjans dels 70's, el duo format per Armstrong i LaRoche a la guitarra i la flauta respectivament. Les primeres gravacions van poder escriure el seu nom (do'a) d’acord amb l’àrab tradicional, però ho van haver de canviar per evitar confusions amb la banda de punk-rock DOA (Dead On Arrival!), i van incloure una H al final DO’AH que jo he suprimit respectant la voluntat dels músics. "Això realment va passar una vegada", diu Armstrong, "els dos grups estàvem tocant a la mateixa ciutat i algunes persones es van presentar en espera de l’altre DOA...".
Certament, aquestes dues bandes ocupen els extrems oposats de l'espectre musical.
La música de Do'a és tan polifacètica com els molts instruments que toquen. "Do'a pot incloure’s en un munt de categories. “Així que el que he pogut fer és entrar en molts mercats diferents ...", explica Armstrong. "Hem tocat en festivals de jazz, hem estat a la sèrie de belles arts, treballem a les universitats, i com a duo hem sortit al circuit folk."
De fet, aquest escriptor –l’autor del reportatge- va tenir el seu primer contacte amb Do'a el 1982 quan tocaven en un escenari, literalment, ple d'instruments exòtics, era al club de l'ara popular i llegendari “Mores”, a Peterborough, New Hampshire.
Actualment de gira com un quartet, LaRoche, Armstrong, Quinn, i Narhmann, amb l'addició ocasional de Jennison, de viatge amb els 75 instruments de la col•lecció personal de la banda de més de 400.
Ken LaRoche es troba tocant la flauta, piano, sintetitzadors, saxo soprano, flautes bansri (del nord de l'Índia), de Sud d'Àfrica la kalimba, Mbira i d’altres instruments de percussió. Randy Armstrong interpreta les guitarres acústica i clàssica, balafón de l'Àfrica Occidental, tambors, mandolina, arpa, biwa japonès, xinès yueh-chin, el sitar, el charango bolivià, i la percussió. Marty toca a la percussió exòtics diferents i tambors, amb Volker Narhmann, natural d'Alemanya, el baix acústic i elèctric, violoncels, i els teclats. Aquests dos poden proporcionar un so atapeït i, de vegades fins i tot el funky, amb la secció rítmica.
Per a mostra de la música Do'a, la selecció de qualsevol dels seus cinc discos, us oferirà un alegre viatge multi-cultural de la celebració de textures, ritmes, i veus.
Això es fa més evident que en el seu àlbum, World Dance, potser la seva obra més madura.
Do'a té encara una altra cosa al seu favor, en comparació a les bandes similars que es troben en la categoria de la música “New Age” i és que la seva música és molt ballable.
Si t'agrada la “música del món” i has estat buscant un grup que jugui fort, optimista, i de melodies ballables, Do'a es definitivament una molt bona elecció”.
(M'agrada compartir, promoure l'accessibilitat a l'art i a la cultura, però no la pirateria. Descarrega el material que t'ofereixo i si t'agrada compra la versió original per incentivar l'art i els artistes que tan necessitats estan de mitjans per sobreviure. Si algú troba que el contingut d'aquestes descarregues el perjudica que m'ho faci saber i el retiraré immediatament).
Espero que us agradi.
