"La Jornada" -un diari- va obtenir el privilegi d'un acostament íntim amb un dels millors homes que hi ha al planeta, el mestre Jordi Savall, el geni musical, rigor musicològic però sobretot el seu humanisme monumental el situen a cavall entre la transcendència històrica i la senzillesa humana al mateix temps: un geni de la música, l'anomenaran en el futur, però també serà recordat com un home senzill. Aquests són els valors veritablement transcendents.
Ho recordo com si fos ahir... i ja fa tants anys!... Es un moment de la meva vida aquest, en que ja comença a fer sempre massa anys de qualsevol cosa! Però si, me'n recordo perfectament del primer moment en que en Jordi Savall entrà en la meva vida, en la forma d'una cinta de cassette en la que una molt estimada amiga, d'ulls foscs, cabells negres i mans càlides, havia escrit en la seva irreal i artística lletra: "Tous les matins du monde". La noia en qüestió, per aquelles dates estudiava violoncel i coneixent els meus gustos musicals no va dubtar en oferir-me la possibilitat de tastar l'excelsa música de Jordi Savall.
Després vindrien d'altres discos d'aquest grandíssim músic Monteverdi, Marais, Bach i un llarguíssim etc., del que avui, és un dels predilectes de la meva col·lecció particular. Però entre totes les peces d'aquest músic i qui sap si perquè sempre l'associo amb aquella seguidora d'Orfeu, la "Jeune Fillette" d'aquella cinta és una de les meves preferides:
Després vindrien d'altres discos d'aquest grandíssim músic Monteverdi, Marais, Bach i un llarguíssim etc., del que avui, és un dels predilectes de la meva col·lecció particular. Però entre totes les peces d'aquest músic i qui sap si perquè sempre l'associo amb aquella seguidora d'Orfeu, la "Jeune Fillette" d'aquella cinta és una de les meves preferides:
Jordi Savall representa un cas excepcional en el panorama de la música actual. Fa més de trenta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència: trenta anys que les investiga, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Tot un repertori essencial que ell retorna a tots aquells que tenen l’oïda ben oberta. Un instrument, la viola de gamba, d’un refinament més enllà del qual només hi ha el silenci, tret del seu “happy few” (cercle íntim) que la reverenciava. Tres grups musicals Hespèrion XXI, La Capella Reial i Le Concert des Nations, fundats juntament amb Montserrat Figueras -la seva companya-, amb els quals explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, projectades al món i a milions d’amants de la música, i que els han acreditat com a principals defensors de tantes músiques oblidades.
Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l’actual revalorització de la música històrica.
Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les Matins du Monde (César a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l’any), discogràfica (6 gravacions anuals) i, recentment, amb la creació d’Alia Vox –el seu propi segell editorial-, està demostrant que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que pot interessar a tot el món, a un públic cada vegada més jove i nombrós.
Jordi Savall i Bernadet (Igualada, Barcelona, 1941) es un violagambista, director de orquestra y musicòleg, especialitzat en música antigua.
Savall va començar a estudiar música als sis anys a Igualada. Va ser un nen del cor a les Escòles Pies. “Jo vaig començar amb el cant i després, sí, amb l'harmònica i amb la guitarra. Teníem un grup d'amics i fèiem jazz perquè ens divertia. Els Néixer, era l'època d'Elvis Presley". Ell mateix ens explica alguna cosa d'aquests primers anys: "
Decideixo cantar i aquesta ha estat una de les decisions més importants que he pres a la vida.
Quan entro a formar part del petit conjunt vocal de l' escola entro en el món de la música d’una manera natural, sense saber llegir i sense saber escriure. Quan has de cantar t’ensenyen a llegir i a escriure. Els set anys que passo cantant tot tipus de música són la llavor que, sense adonar-me’n, es queda dins meu. També hi ha un altre detonant, que és el moment en què canvio de veu i em sento bastant frustrat de no poder cantar més.
Un dia em trobava al conservatori i estaven assajant música de Mozart, i em vaig sentir aclaparat per l’emoció que aquella música em transmetia.
Vaig pensar que si la música era capaç d’emocionar tant m’agradaria dedicar-m’hi professionalment. Decideixo estudiar violoncel perquè és l’instrument del qual em sento més pròxim".
Jo amb el violoncel vaig començar molt tard. A més, com en la meva família teníem el just, jo treballava vuit hores en una fàbrica de teixits, de la qual Igualada està plena. Vaig Treballar Fins que vaig fer la mili".
I des de 1965, quan va acabar els seus estudis al Conservatori de Barcelona, un tenaç i molt competent intèrpret de música antiga, denominació convencional del que ell prefereix anomenar música del passat.
El 1968 es va traslladar a Suïssa per ampliar la seva formació a la Schola Cantorum Basiliensis, reivindicant un instrument antic gairebé oblidat, la viola de gamba, i defensant la importància de la música antiga de la península Ibèrica. En aquest centre va ser deixeble del mestre August Wenzinger, a qui va succeir el 1973.
El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, de la qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets. Veiem el perquè d'aquesta tria:
"- Preparant aquesta entrevista vaig llegir que la viola de gamba era com aquelles actrius que van viure uns moments d’esplendor tan magnífics que els van fer perdre el contacte amb la realitat i, un cop perduda la seva joventut i l’admiració del públic, moren soles i oblidades mentre que una nova bellesa –la dels violins– irromp en el món de la música amb una força inusitada. Per què vostè escull tocar un instrument que, podríem dir, «parla més fluix» que els violins?
(J.S.): Jo no crec que l’emoció i la bellesa siguin mesurables pels decibels. Jo diria el contrari: totes les coses essencials entre dues persones que s’estimen es diuen dolçament. Totes les coses essencials de la vida es diuen piano. Vaig escollir, doncs, tocar un instrument que «parla» dolçament, de la manera més essencial".
Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts, Hespèrion XX (1974, ara Hespèrion XXI), en l’antiguitat s’anomenava Hesperia a les dues penínsules més occidentals d’Europa: la Italiana i la Ibèrica. En grec antic,Hesperio significava “originari d’una d’aquestes dues penínsules” i també era el nom que es donava al planeta Venus quan apareixia a occident per la nit.
Units per una idea comú –l’estudi i la interpretació de la música antiga a partir de premises noves i actuals- i fascinats per la immensa riequesa del repertori musical hispànic i europeu anterior al 1800, Jordi Savall, Montserrat Figueras, Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith, van fundar el 1974 el conjunt Hespèrion XX.En el decurs dels seus trenta anys d’existència i amb la col·laboració de destacats intèrprets, s’han rescatat de l’oblit nombroses obres i programes inèdits, contribuint a una important revalorització dels aspectes essencials del repertori medieval, renaixentista i barroc. Des de la seva fundació, Hespèrion XX realitza una intensa activitat concertística arreu del món i participa regularment als principals festivals internacionals de música.
A les portes del nou mil·leni, Hespèrion XX continua sent una eina d’investigació en direcrte i, com a tal, ha canviat el número d’aquest nous segle, esdevenint doncs, a partir de l’any 2000, Hespèrion XXI. Aquesta formació s’ha caracteritzat per una manera eclèctica de prendre les seves decisions artístiques: Els seus objectius es fonamenten en la recerca d’una síntesi dinàmica entre l’expressió musical, els coneixements estilístics i històrics i la imaginació creativa en tant que músics del segle XXI. L’atractiva empresa de reconstruir la exuberant riquesa de la música d’altres temps i concretament la dels segles X al XVIII, ha introduit un aire nou en els plantejaments actuals. Gràcies al dinamisme i a la força vocacional dels seus components, Hespèrion XXI ha sabut conquerir l’Europa de les nacions extraient-li tresors musicals molt valuosos. Amb aquest bagatge ha recorregut els països europeus, el nou món, l’orient mitjà i llunyà. Els seus discos i interpretacions vives ens han permés recuperar Sefarad amb els cants juevo-cristians, el Segle d’Or espanyol, els Madrigals de Monteverdi, i les nadales criolles d’Amèrica. Els 57 Cds publicats són el millor testimoni de la riquesa de possibilitats que continua oferint Hespèrion XXI.
A les portes del nou mil·leni, Hespèrion XX continua sent una eina d’investigació en direcrte i, com a tal, ha canviat el número d’aquest nous segle, esdevenint doncs, a partir de l’any 2000, Hespèrion XXI. Aquesta formació s’ha caracteritzat per una manera eclèctica de prendre les seves decisions artístiques: Els seus objectius es fonamenten en la recerca d’una síntesi dinàmica entre l’expressió musical, els coneixements estilístics i històrics i la imaginació creativa en tant que músics del segle XXI. L’atractiva empresa de reconstruir la exuberant riquesa de la música d’altres temps i concretament la dels segles X al XVIII, ha introduit un aire nou en els plantejaments actuals. Gràcies al dinamisme i a la força vocacional dels seus components, Hespèrion XXI ha sabut conquerir l’Europa de les nacions extraient-li tresors musicals molt valuosos. Amb aquest bagatge ha recorregut els països europeus, el nou món, l’orient mitjà i llunyà. Els seus discos i interpretacions vives ens han permés recuperar Sefarad amb els cants juevo-cristians, el Segle d’Or espanyol, els Madrigals de Monteverdi, i les nadales criolles d’Amèrica. Els 57 Cds publicats són el millor testimoni de la riquesa de possibilitats que continua oferint Hespèrion XXI.
La Capella Reial de Catalunya (1987) Convençuts de la influència determinant que sempre exerceixen les arrels i tradicions culturals d’un país en l’expressió del seu llenguatge musical, Montserrat Figueras i Jordi Savall funden el 1987 La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituïts exclusivament per veus hispàniques i llatines.
Seguint el model de les famoses “Capelles Reials” per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península Ibèrica, aquesta nova “Capella Reial”, anomenada des de 1990 La Capella Reial de Catalunya, és el fruit de més de 13 anys de recerca i interpretació dins de l’àmbit de la música antiga. Junt amb Hespèrion XX –fundat el 1974– i amb l’objectiu principal d’aprofundir i ampliar els camps de la investigació sobre les característiques específiques del patrimoni polifònico-vocal hispànic i europeu anterior al 1800, aquesta formació es caracteritza per tenir una visió interpretativa que té en compte tant la qualitat del so vocal i la seva adequació a l’estil de la seva època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic, tot al servei de la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra. Sota la direcció de Jordi Savall, desenvolupa una intensa activitat de concerts i gravacions i actua des de la seva fundació als principals festivals de música de tot el món.
El seu repertori i les seves principals gravacions, publicades en 25 CD, abarquen des de les Cantigasd’Alfons X el savi i El Llibre Vermell de Montserrat, fins el Rèquiem de Mozart, incloent els Cançoners del Segle d’Or i els grans mestres del Renaixement i del Barroc com Mateu Flecha, Cristóbal de Morales, F. Guerrero, T. Luís de Victoria, Joan Cererols, Claudio Monteverdi, H. I. von Biber i més recentment, El Misteri d’Elx.
El seu repertori i les seves principals gravacions, publicades en 25 CD, abarquen des de les Cantigasd’Alfons X el savi i El Llibre Vermell de Montserrat, fins el Rèquiem de Mozart, incloent els Cançoners del Segle d’Or i els grans mestres del Renaixement i del Barroc com Mateu Flecha, Cristóbal de Morales, F. Guerrero, T. Luís de Victoria, Joan Cererols, Claudio Monteverdi, H. I. von Biber i més recentment, El Misteri d’Elx.
Cal destacar la seva participació a la banda sonora de la pel·lícula Jeanne La Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc i a les òperes Una cosa rara de Vicent Martín y Soler, i L’Orfeo de Claudio Monteverdi. representades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (el 1991 i el 1993), aquesta última representada també al Teatro Real de Madrid (1999), el Wiener Konzerthaus (2001) i el Teatro Reggio di Torino (2002) i, de nou, al reconstruït Liceu de Barcelona (2002), de la qual s’ha realitzat un DVD (BBC. Opus Arte).
Des de 1990 La Capella Reial de Catalunya compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya.
Des de 1990 La Capella Reial de Catalunya compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya.
i Le Concert des Nations (1989), inspirat per l'obra de François Couperin Les Nations, que representa la trobada del "gust", sinó també una premonició d'una Europa d'art ja inventada des de molt temps enrere i que porta la marca de la Il·lustració, Le Concert des Nations el més jove dels grups dirigits per Jordi Savall, nascut el 1989. Creat durant la preparació de projectes Canticum Beatæ Virgina de Carpenter, aquesta formació es refereix a la necessitat de comptar amb una orquestra tocant amb instruments d'època, capaç d'interpretar el repertori orquestral i simfònic, des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). Le Concert des Nations és la primera orquestra d'oferir aquestes funcions, integrat per músics en la seva majoria de països d'Amèrica (espanyol, francès, hispans, italià, portuguès, etc., Sense exclusió d'altres nacionalitats, és clar). Tots aquests músics són experts els millors per la seva interpretació en els seus respectius instruments. Durant tots aquests anys, l'impacte de les gravacions i concerts realitzats a les principals ciutats i festivals de música de tot el món, ha legitimat Le Concert des Nations com una de les millors bandes de l'actualitat. Amb instruments originals, aquest aparell és capaç de fer front a un eclèctic i variat programa que van des de la música antiga per a orquestra (Orquestra de Lluís XIII, 1600-1650) a les obres mestres del romanticisme, a través de la grans autors del barroc i clàssic.
Des dels seus primers enregistraments, el concert des nations donarà a conèixer una llista històrica d'espectacles d'alta qualitat, tant rigorós i estimulant, és obvi: Carpenter, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Handel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Duman. Entre les darreres produccions es troben obres de Lully, Biber J. S. Bach i Vivaldi editats per Alia Vox, exclusiva de l'etiqueta de Jordi Savall ha rebut nombrosos premis.
Le Concert des Nations va debutar el 1992 amb Una Cosa Rara Òpera de Martín i Soler i després amb L'Orfeo (estrenada el 1993) i es mostra de nou el 1999, 2001 i 2002 al Gran Teatre del Liceu barcelona, Teatre Real de Madrid i en Beaune, Metz i Viena. El 1995, una altra òpera de Martín i Soler,. Recents produccions d'òpera han estat: Farnace de Vivaldi, interpretada per primera vegada al Teatre de la Zarzuela a Madrid (2001), després a Bordeus, publicat en CD, i de nou Orfeu gravades en DVD per la BBC / Opus Art (2002).
Le Concert des Nations va debutar el 1992 amb Una Cosa Rara Òpera de Martín i Soler i després amb L'Orfeo (estrenada el 1993) i es mostra de nou el 1999, 2001 i 2002 al Gran Teatre del Liceu barcelona, Teatre Real de Madrid i en Beaune, Metz i Viena. El 1995, una altra òpera de Martín i Soler,. Recents produccions d'òpera han estat: Farnace de Vivaldi, interpretada per primera vegada al Teatre de la Zarzuela a Madrid (2001), després a Bordeus, publicat en CD, i de nou Orfeu gravades en DVD per la BBC / Opus Art (2002).
Alguns dels seus premis revelen precisament el lloc que ha aconseguit: Officier de l'Ordre de les Arts i Lettres (1988); Músic de l'any (LeMonde de la Musique, 1992), o Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena (1999) .Savall és un home tancat en una caixa de música, prototip d'un cert artista total ... iabsolutament. És a dir, convençut que l'art resol el misteri de la vida, a força d'exposar.Però artista, també més enllà de la transcendència: cap major d'una família de músicsque toquen junts amb freqüència, rastrejador i desxifrador de partitures oblidades,pedagog i productor discogràfic. Un home, a més, popular, a partir especialment de la seva intervenció a Tous les matins du monde, la pel lícula d'Alain Courneau, on la sevaprofunda vocació d'actor va poder expressar-se per complet.
Veiem algunes de les idees de Jordi Savall, recollides en diverses entrevistes:
Mirada interrogant
L'obra que desenvolupa Jordi Savall en el seu trànsit terreny pot mesurar des de diferents llums: la de l'enteniment, per les seves aportacions musicològiques, la llum del coneixement, per les seves virtuts com a intèrpret de la viola de gamba i la llum de l'amor, per la multiplicitat de efectes que causa la seva música, aquesta companya de batalles, dolor, felicitat. Vida.
Savall parla amb una veu cadent i harmoniosa. La seva paraula és tan reflexiva i serena com la seva mirada, que sembla interrogar de manera doliente el perquè de tant absurd en la història de l'Home. Perquè aquest músic nascut a Barcelona el 1941 és algú que quan subjecta amb les seves mans i amb la seva ànima la viola de gamba-aquell instrument en desús que va rescatar de l'oblit-, es qüestiona "el que som i el que hauríem de ser".
Savall va rebre a "La Jornada" a casa, taller i temple als afores de Barcelona, on viu envoltat d'instruments antics-seva eina de treball-, llibres enquadernats en pell, amb les fulles groguenques i amb infinitat de "tresors" en el seu interior , ja que la majoria estan relacionats amb la història de la música, però d'aquesta història que "mutilar" la civilització occidental, és a dir, l'anterior al segle XIX.
- Per què va triar la viola de gamba? És de veritat tan especial el seu so i tan semblant a la veu humana?
-Des del principi em va fascinar el so de l'instrument. És diferent a tots els instruments d'arc, perquè és l'únic que té set cordes. També té parentiu amb el llaüt, perquè té una ressonància bellíssima.
"És un instrument greu però també pot tocar molt agut. En els greus és gairebé com un contrabaix de profunditat. Té aquesta tendresa de so que el fa molt proper a la veu humana. Sempre s'ha considerat en totes les èpoques que era l'instrument que més podia imitar tota l'expressió de la veu humana i això sempre es posava en el punt més alt de l'escala de valors dels instruments. "
Segles d'amnèsia
- ¿Creu que aquesta necessitat que té des de petit de tocar música desconeguda i que no havia escoltat abans va néixer per una sensació d'orfandat davant la idea que la història de la música estava incompleta, mutilada?
-No ho sé, però penso que és una cosa molt natural buscar a les nostres arrels, en els nostres orígens gens per trobar respostes o explicacions. I sobretot en l'art, ja que ens explica el que som i el que hauríem de ser. Una cosa que més sorprèn quan es comença a investigar sobre el passat és el perquè de tants segles d'amnèsia en la música. Com pot ser que una civilització tan culta, com l'occidental, hagi oblidat la major part del patrimoni musical històric.
- I per què de la música, i no ha passat a la resta de les belles arts?
-Tinc una teoria molt personal que explica això. Necessitem situar-nos en 1450, quan en el món europeu es descobreix mitjançant els àrabs l'existència de tota la civilització grega. Aquest redescobriment de la cultura grega produirà un dels canvis culturals més impressionants, el Renaixement, i que va ser un moment de creació total de noves formes.
"I, què va passar? Que els creadors van descobrir la bellesa de les estàtues gregues, dels avenços arquitectònics, de la literatura, de la filosofia ... menys de la música. No hi havia cap música que poguessin escoltar ni cap partitura.
"Així que no hi va haver Renaixement musical, perquè no hi havia un model sobre el qual renéixer. No va existir.
-I a Occident això es va eliminar del tot ...
-A Occident estem marcats pel mite d'Èdip, si no matem el pare no podem ser. Si l'alumne no és millor que el mestre ràpidament es considera fracassat. O d'una generació a una altra. I sempre estem gestionats per la bellesa de la joventut. Crec que això és una de les majors debilitats del món occidental, perquè estem governats per una cosa que és efímer. No hi ha res més efímer que la joventut, mentre la saviesa i el coneixement amb l'edat van augmentant i enriquint. I són cada vegada més valuosos.
Emoció, bellesa i intensitat
-I la música també és efímera ...
-És clar. La música és l'art més efímer que existeix. No la pots atrapar. Fins i tot en escoltar un disc, quan s'ha acabat es queda a la teva memòria. En aquest sentit la música és l'art de la memòria per excel.lència. Per això és tan important que en la interpretació de la música hagi emoció, bellesa i intensitat.
"La música existeix només quan es canta, es toca. Si hi ha un art que no pot tenir un museu és la música. Aquesta és sempre viva. La partitura és una espècie de missatge codificat sobre el qual l'intèrpret treu la seva pròpia versió. "
-En la seu indagació per la història de la música, no ha sentit en algun moment ràbia o odi per tants episodis foscos en què la música és trista protagonista?
-No ho sé, però penso que és una cosa molt natural buscar a les nostres arrels, en els nostres orígens gens per trobar respostes o explicacions. I sobretot en l'art, ja que ens explica el que som i el que hauríem de ser. Una cosa que més sorprèn quan es comença a investigar sobre el passat és el perquè de tants segles d'amnèsia en la música. Com pot ser que una civilització tan culta, com l'occidental, hagi oblidat la major part del patrimoni musical històric.
- I per què de la música, i no ha passat a la resta de les belles arts?
-Tinc una teoria molt personal que explica això. Necessitem situar-nos en 1450, quan en el món europeu es descobreix mitjançant els àrabs l'existència de tota la civilització grega. Aquest redescobriment de la cultura grega produirà un dels canvis culturals més impressionants, el Renaixement, i que va ser un moment de creació total de noves formes.
"I, què va passar? Que els creadors van descobrir la bellesa de les estàtues gregues, dels avenços arquitectònics, de la literatura, de la filosofia ... menys de la música. No hi havia cap música que poguessin escoltar ni cap partitura.
"Així que no hi va haver Renaixement musical, perquè no hi havia un model sobre el qual renéixer. No va existir.
-I a Occident això es va eliminar del tot ...
-A Occident estem marcats pel mite d'Èdip, si no matem el pare no podem ser. Si l'alumne no és millor que el mestre ràpidament es considera fracassat. O d'una generació a una altra. I sempre estem gestionats per la bellesa de la joventut. Crec que això és una de les majors debilitats del món occidental, perquè estem governats per una cosa que és efímer. No hi ha res més efímer que la joventut, mentre la saviesa i el coneixement amb l'edat van augmentant i enriquint. I són cada vegada més valuosos.
Emoció, bellesa i intensitat
-I la música també és efímera ...
-És clar. La música és l'art més efímer que existeix. No la pots atrapar. Fins i tot en escoltar un disc, quan s'ha acabat es queda a la teva memòria. En aquest sentit la música és l'art de la memòria per excel.lència. Per això és tan important que en la interpretació de la música hagi emoció, bellesa i intensitat.
"La música existeix només quan es canta, es toca. Si hi ha un art que no pot tenir un museu és la música. Aquesta és sempre viva. La partitura és una espècie de missatge codificat sobre el qual l'intèrpret treu la seva pròpia versió. "
-En la seu indagació per la història de la música, no ha sentit en algun moment ràbia o odi per tants episodis foscos en què la música és trista protagonista?
-Odi, no. Mai. Perquè crec que la música és un art que té els seus propis valors. I no n'hi ha bona ni dolenta. Ara bé, pot haver-hi la utilització de músiques per a objectius negatius: per exemple, al Tercer Reich es va utilitzar per augmentar l'esperit nacionalista germanòfil i l'esperit nazi de manera tremenda. També en Les Croades es va utilitzar per convèncer les persones d'anar a matar jueus.
"Sempre ha estat així, però crec que la música ens parla mitjançant l'emoció profunda i ens toca el cor per un camí que no passa per l'intelecto. No hem de entendre-la.Aquesta té un aspecte essencial que li dóna una força particular: té una dimensió espiritual. Quan perdem la capacitat de ser sensibles a la dimensió espiritual, llavors passa el que va passar en l'Alemanya nazi o en Les Creuades.
"És una deformació de la decadència humana, en la qual hi ha certs moments en què ens atreu més la superfície que l'interior. Com ens passa avui dia, estem més fascinats per la bellesa dels cossos i menys de la bellesa de l'interior de les persones. Això és típic de la decadència d'una civilització que ha perdut l'equilibri entre la bellesa i l'espiritual. "
-A més de que s'empobreix el concepte de bellesa ...
-Així és. Estem molt lluny del concepte de bellesa que deia l'Fontaine, quan parlava de la gràcia més bella que la veritat. Perquè diu que la bellesa ens impacta, ens sorprèn, però la gràcia ens toca l'ànima. I el que es necessita per viure no són impactes ni sorpreses, sinó que ens toqui l'ànima. Però avui hi ha un divorci entre l'espiritual i l'estètic.
"Sempre ha estat així, però crec que la música ens parla mitjançant l'emoció profunda i ens toca el cor per un camí que no passa per l'intelecto. No hem de entendre-la.Aquesta té un aspecte essencial que li dóna una força particular: té una dimensió espiritual. Quan perdem la capacitat de ser sensibles a la dimensió espiritual, llavors passa el que va passar en l'Alemanya nazi o en Les Creuades.
"És una deformació de la decadència humana, en la qual hi ha certs moments en què ens atreu més la superfície que l'interior. Com ens passa avui dia, estem més fascinats per la bellesa dels cossos i menys de la bellesa de l'interior de les persones. Això és típic de la decadència d'una civilització que ha perdut l'equilibri entre la bellesa i l'espiritual. "
-A més de que s'empobreix el concepte de bellesa ...
-Així és. Estem molt lluny del concepte de bellesa que deia l'Fontaine, quan parlava de la gràcia més bella que la veritat. Perquè diu que la bellesa ens impacta, ens sorprèn, però la gràcia ens toca l'ànima. I el que es necessita per viure no són impactes ni sorpreses, sinó que ens toqui l'ànima. Però avui hi ha un divorci entre l'espiritual i l'estètic.
Força curativa i pedagògica
- ¿No té la sensació que projectes musicals que pugnen per propagar aquesta gràcia més bella que la veritat, de fer que la música sigui una via per trobar la pau entre els pobles, com ha fet vostè mateix o Daniel Barenboim, provoquen irades reaccions en contra?
-Sempre hi ha hagut persones que posen obstacles i s'aprofiten del conflicte, ja sigui políticament o per guanyar adeptes. Crec que avui és evident que no ens queda gaire temps. Portem més de 6 mil anys que tot el que passa al món, tot, s'ha decidit mitjançant les armes. Tots els països que existeixen s'han concretat amb la guerra.
"Un poble que és dominat amb l'espasa, amb la sang, mai oblida. I més tard o d'hora això li va tot. Mentre que el que es conquesta implica injustícia i drama, un dia això torna a sortir i torna a començar.
"El que va passar al Vietnam no es pot entendre si no coneixem el que va passar al Vietnam colonial francès. El que va passar l'11 de setembre no s'entén sense el que es va fer amb les guerres de Golf, el bombardeig de Bagdad dues vegades consecutives i d'una forma tan brutal.
"També em pregunto per què Espanya no ha demanat perdó pel que vam fer a Amèrica Llatina. Ningú representatiu d'aquest país ha anat allà i ha dit que sentim molt el que vam fer aquí i ha demanat perdó. I caldrà fer-ho. Hem vist com la cancellera d'Alemanya ha demanat perdó pel que va passar en l'època nazi, i si ho comparem amb el que nosaltres vam fer a Amèrica cal veure quants milions de nadius van morir a causa del nostre descobriment. Quantes cultures destruïm a causa de la nostra cobdícia.
"És curiós que aquesta mateixa Església que ha impulsat, finançat i protegit obres meravelloses i úniques de la història musical, sigui la mateixa que beneïa aquelles atrocitats.
"Utilitzem la bellesa per captivar l'interès. I la música per atraure els indígenes i poder-los convertir la nostra religió. La música servia com a trampa, en certa manera, però al mateix temps va ser positiu perquè també ens inspirem d'aquesta música i es va crear una cosa semblant a un diàleg. En la que ens ha quedat d'aquella època podem veure influències del caràcter i de la manera de ser d'aquells habitants.
"Però crec que la bellesa d'una composició musical composta en la mateixa Església, on potser unes habitacions més enllà s'estava torturant i destrossant a les persones d'una manera bestial durant la Inquisició, crec que una cosa no justifica l'altra. La força espiritual que té una Església o una composició és independent, fins i tot de la creença mateixa que l'ha promogut. L'art no té color polític ni religiós. "
-És clar. Doncs la música, en instruments com la viola de gamba o el llaüt, es crea a partir del silenci. Sense el silenci aquestes músiques no poden existir. Algú deia que el so de la viola de gamba és el que més s'acosta al silenci. Els italians deien que el so més bell d'una cançó és aquell on no se sap quan s'acaba el so i comença el silenci. I això és el que dóna l'emoció, que està molt lligada a la fragilitat i la tendresa. La força de la música no està en la seva potència. El silenci que l'intèrpret aconsegueix en el públic és la prova que el seu art ha tocat el cor de les persones. És un intercanvi d'energia increïble, llavors quan sents l'emoció i el silenci que provoques en el públic és com banyar-te en un balneari d'energia pura i de serenitat. "
-La cultura occidental també ha oblidat, o marginat, la idea de la música com a eina per curar no només l'ànima, sinó també malalties.
-El filòsof Raimon Panikkar deia que és molt difícil viure en un món on no hi ha pau, però que és impossible viure sense la pau al cor. I la música, potser amb l'amor, són les dues úniques coses que ens aporten pau, per això crec que sempre ha estat un art que ha tingut una connotació curativa, medicinal i educativa.
"Quan el nadó neix no entén cap llengua. Està en un estat quasi verge, té la seva ànima i la seva sensibilitat oberta. I el primer missatge que rep dels seus pares no és mitjançant les paraules, perquè no les entén, sinó de la nostra forma de cantar les paraules. És el cant que transmet l'amor, la tendresa i tot l'afecte que tenim.
"Per això la música és tan essencial per a l'evolució dels éssers humans. Mentre pugui continuar ajudant-nos amb el seu poder, la música té una funció molt important. És evident que amb la nostra revolució, amb el nostre desenvolupament cada vegada més tecnològic i racional, hem perdut elements que existien en l'antiguitat-i que existeixen avui dia-en què la música serveix per curar a les persones. La música és un element que ens aporta molta pau i crec que això és molt important. "
"Durant set segles el llenguatge musical va estar basat en els mateixos esquemes (...) La música té una arrel comuna", afirma el músic, que ha dedicat bona part de la seva vida a rescatar melodies i instruments antics.
El "divorci" va sorgir amb la irrupció a Occident de la polifonia, una revolució instrumental que va portar a Europa creure's superior ia menysprear les músiques d'altres tradicions.
Aquesta posició "colonial i prepotent" està en l'origen de bona part dels conflictes actuals, comenta Savall, entestat a fer dialogar músiques per mostrar que hi ha formes diferents de concebre el món.
"La qualitat d'una música no es mesura pel nombre de participants en un concert o per la complexitat de la partitura sinó per la capacitat d'emocionar", assenyala.
L'intèrpret que va rescatar de l'oblit la viola de gamba sosté que "el principal problema del món actual és la amnèsia" i que "si no es pot recordar no es pot construir".
I per recordar res millor que la música, "l'art de la memòria per excel • lència", el llenguatge que "s'aprèn de petit en forma de cançó de bressol" i que serveix "per dialogar amb Déu i amb els éssers perduts".
A més de recordar, la música "obliga a compartir en harmonia", afirma Savall, mentre tararea una melodia que, assegura, hi ha en les tradicions ibèrica, àrab, grega, turca i hebrea i que posarà el colofó a la sèrie de concerts de Fontfreda.
"Cada un la cantarà en la seva llengua i, al final, tots junts. Això és el que cal buscar, no imposar-se, sinó harmonitzar, compartir sense que ningú deixi de ser el que és", afirma.
A aquesta arrel comuna, la música afegeix la "capacitat d'emocionar", cosa que el converteix en un vehicle que "arriba al cor" de les persones i, per tant, en un bon instrument de diàleg entre cultures.
"Els antics coneixien el poder de la música i la usaven com una medicina. Actualment hem oblidat aquest poder", assegura.
"La bellesa és salvar el món i aquesta és l'única via que ens queda per explorar", diu.
"Els antics coneixien el poder de la música i la usaven com una medicina. Actualment hem oblidat aquest poder", assegura.
"La bellesa és salvar el món i aquesta és l'única via que ens queda per explorar", diu.
L'inspiració i el talent
La inspiració, si no tens la ploma a la mà... (rialla). La inspiració està lligada molt sovint a la tenacitat, al patiment i a l’esforç. Generalment, quan preparem un disc no podem assajar durant el dia perquè ho fem en un museu, o una esglèsia i hem de començar quan ja no hi ha gent. Hem experimentat que quan estàs fent música sense públic no tens cap adrenalina, estàs relaxat, però quan fa unes quantes hores que treballes i ja estàs cansat cal posar aquell suplement d’ànima necessari per tal que surti el que estàs buscant. Generalment, cap a les quatre o les cinc de la matinada sorgeixen els moments màgics i, aleshores, és realment emocionant. Però, per tal que arribi aquest moment, has de treballar.
- Creu que hi ha un talent artístic, un talent científic i un talent organitzatiu?
(J.S.): Jo crec que tot talent, resumint en poques paraules, és la necessitat de llibertat. La llibertat només la tens quan tens coneixement i control. Si no tens coneixement no pots tenir la llibertat d’escollir el millor, d’escollir el que necessites.
Si no tens control, la situació se t’escaparà, no tindràs temps per assajar, no tindràs moments per preparar-te. Si vols aconseguir un objectiu hi ha tot un procés que passa per controlar el treball i tenir la llibertat de poder fer-ho. Quan decidim crear la nostra casa discogràfica, no és perquè vulguem ser empresaris, sinó perquè ens adonem que sense fer això no tenim la llibertat de poder escollir i desenvolupar els projectes que desitgem sense haver de sentir que el projecte no es pot fer perquè no és comercial. Tenir un segell discogràfic
ens permet seleccionar els projectes per la seva qualitat musical, que potser tindran menys èxit comercial perquè són més difícils, però que considerem que s’han fer. També hem format La Capella Reial per tenir la seguretat de mantenir una estructura organitzativa que és bàsica per al desenvolupament de la nostra feina. Hi ha músics que són amb nosaltres des de fa 33 anys.
Darrere d’això hi ha tot un camí de feina feta, però també d’amistat i de relacions humanes que cal respectar i mantenir.
«Crec que tot talent és la necessitat de llibertat.»
L'art i la vida
P. ¿Què li sembla: l'art o la vida?
R. Viure és un art.
P. ¿Què li sembla: l'art o la vida?
R. Viure és un art.
«La música és un aprenentatge de la vida, aprendre a cantar és aprendre a expressar les teves emocions, aprendre a comunicar el que sents. La música és el llenguatge del cor.»
Pregunta. Què li dóna la música a la vida?
Resposta. Harmonia. Pau. Emoció. Felicitat. La idea del diví, també.
P. Què és l'harmonia?
R. L'harmonia és el contrari del caos. És una forma d'organització, un estat en el qual cada ésser vivent, cada element, des de la més petita molècula fins la galàxia més imponent, pot tenir el seu espai i vida propis. Però en la música ... De vegades penso si no és una cosa així com constatar que el que estàs escoltant arriba a coincidir amb el que esperaves escoltar. Com si es donés el miracle que una mil lèsima abans de produir-se, de fer-se real, escoltar la música en el teu interior, i després aquesta música, gràcies a un control eficaç d'afinació, ritme, fraseig, improvisació, tècnica, en fi, acabés feliçment produint-se. Tota partitura escrita és un projecte, que alguns poden escoltar interiorment, però que només pren vida, i de forma fugaç, quan la interpretem.
P. Pau per què?
R. És evident. Ja ho diu el saber popular: "Qui canta, els seus mals espanta".
P. I els himnes?
R. Per desgràcia, la música pot també estar subjecta a la manipulació, fins a la més odiosa. El gran respecte i amor per la música no va impedir al nazisme ser responsable d'actes atroços de barbàrie. Tot i l'art més sublim pot ser deshumanitzant. La música, com tota forma d'art, no és bona ni dolenta. Però, és clar, és un llenguatge, serveix per a la comunicació, i la seva gran força expressiva pot utilitzar-se a favor d'idees destructives. La música és prèvia a les paraules i al seu significat. El nadó percep l'amor dels seus pares sense comprendre les paraules, gràcies a la forma de cantar-les. Si li diem, amb veu melodiosa i tendresa, amb amor: "Què lleig ets", serà feliç. En canvi, si li diem cridant: "Que bonic ets!", S'espanta i plorarà.
P. Això potser voleu dir que els patrons musicals de l'alegria o el dolor no són culturals.
R. La música afegeix sentit i emoció al llenguatge humà. Sense ella, el significat d'una frase pot ser incomprensible. La diferència entre l'afirmació: "Vostè és un bon periodista", o el dubte: "Vostè és un bon periodista?", És simplement d'entonació musical.
Música i ciència
Per gaudir amb la música de Bach no calen explicacions, encara que també podem explicar la complexitat de manera musical o contrapunt, el context històric en què la música es va crear, la tècnica dels instruments, l'estil ... És veritat que el coneixement intel lectual d'aquestes qüestions és essencial per a la formació d'un intèrpret, i que la seva assimilació pot produir un sentiment de major comprensió, però en profunditat, tota vivència musical dependrà més de la nostra sensibilitat, espiritualitat i capacitat d'emoció, i no dels nostres coneixements intel.lectuals. Per això, quan s'interpreta magistralment una obra musical no calen explicacions extramusicals. Naturalment, podem explicar amb facilitat per què una viola de gamba baix està més a prop de la veu humana que un violí, o per què els sons greus afavoreixen l'assossec i els aguts l'excitació, i tants altres detalls. Però l'interessant és viatjar amb Bach, Monteverdi o Marais. Ells ens porten a algun lloc on no fan falta explicacions. Les explicacions, fins i tot les científiques, són certes en una escala menor que no té res a veure amb la complexitat de l'art i de la vida, i de la seva interrelació recíproca.
P. Em va estranyar que no inclogués l'ordre entre les aportacions de la música a la vida.
R. ¿L'ordre? Per què?
P. Sempre s'observa una estructura, amb les seves lleis.
R. Ah, sí, això és cert. Però no és ordre la paraula que jo triaria. Preferiria harmonia.Igual que prefereixo parlar de l'harmonia còsmica que l'ordre còsmic. El concepte d'harmonia conté una certa forma d'ordre i equilibri, que implica la possibilitat de resoldre fins i tot el caos més complex. Com el d'una simfonia. O el dels planetes. I també, encara que més difícilment, què han creat els homes.
P. Sospito que veu en la música una possibilitat de coneixement transcendent.
R. Jo diria més aviat d'experiència transcendent. És cert que si un s'encara a fons, profundament, amb l'experiència de la música, que és, per cert, també l'experiència del silenci, un acaba profundament afectat.
P. Em va estranyar que no inclogués l'ordre entre les aportacions de la música a la vida.
R. ¿L'ordre? Per què?
P. Sempre s'observa una estructura, amb les seves lleis.
R. Ah, sí, això és cert. Però no és ordre la paraula que jo triaria. Preferiria harmonia.Igual que prefereixo parlar de l'harmonia còsmica que l'ordre còsmic. El concepte d'harmonia conté una certa forma d'ordre i equilibri, que implica la possibilitat de resoldre fins i tot el caos més complex. Com el d'una simfonia. O el dels planetes. I també, encara que més difícilment, què han creat els homes.
P. Sospito que veu en la música una possibilitat de coneixement transcendent.
R. Jo diria més aviat d'experiència transcendent. És cert que si un s'encara a fons, profundament, amb l'experiència de la música, que és, per cert, també l'experiència del silenci, un acaba profundament afectat.
Música i espiritualitat
P. Diguem-ho. Molts altres ho han dit abans. La música és la prova de Déu?
R. Jo diria que la música posa l'home en contacte amb fenòmens que ni l'experiència humana convencional ni la ciència podran explicar-nos mai. No serveix per a comprendre per què estem aquí, sinó potser l'inexplicable que estiguem aquí.Probablement si no hagués música no ens adonaríem de res o la vida seria insuportable. És en aquest sentit en el que parlo d'una experiència transcendent.
En l'experiència musical hi ha alguna cosa que és molt difícil d'explicar amb paraules, però que qualsevol intèrpret sent en el més profund. És la comunió amb els homes a través de la història. No s'assembla a res. És veritat que quan un està llegint un gran llibre del passat sembla que tingui l'escriptor a cau d'orella, parlant-li. I l'actor també viu una experiència molt pertorbadora quan diu les paraules que un altre va escriure potser segles abans. Però tocar la música que algú va escriure en el passat no s'assembla a res, respecte a la presència d'aquest home a les teves pròpies mans, en la teva pròpia carn ... No sabria com dir-ho: és una experiència absorbent, totalitzadora. Aquest home està vivint una altra vegada amb tu. Potser aquest sigui el sentit humanament transcendent de la música, i potser el més important. Un pot creure o no en l'existència divina, naturalment. Però cap músic pot ignorar aquest contacte profund amb el diví i allò humà. Tocar una partitura és, sempre, parlar amb un home a través del temps, dels llocs, de les mil circumstàncies de la vida i de la història.
P. Una mica d'això deu haver en la seva predilecció pels instruments originals.
R. Sens dubte. Es tracta d'això. Jo també diàleg amb l'objecte material. Aquí hi ha les mans dels altres, el pols, l'esforç. Tot això es va dipositant en l'instrument, i no dubti vostè que influeix sobre la seva sonoritat. Des del punt de vista tècnic no hi hauria cap raó per preferir instruments del passat. Si un utilitza un determinat concepte de la perfecció, poden trobar instruments més perfectes. Però els instruments d'època (originals o còpies) es corresponen admirablement amb l'època en què aquesta música va ser composta. D'alguna manera es va compondre per a ells, d'alguna manera la música es va escriure pensant en el seu caràcter.
P. Vostè ha interpretat per al cinema. Amb gran èxit, com en Tous els matins du monde.
R. Sí, i he de dir que va ser una experiència per a mi molt especial i determinant. Com és lògic, jo havia interpretat moltes vegades la música de Marais. Des de 1965. Però quan vaig començar a gravar per a la pel.lícula em vaig adonar que alguna cosa no acabava de funcionar. I és que jo estava al costat de Marais com si estigués en un concert. Sortia, com li diria ... una música massa exhibida. Jo necessitava fer alguna cosa més íntim, més ... real, havia de ser Marin Marais tocant La Reveuse en un instant precís de la seva vida, davant de Madeleine, que s'estava morint. Això va canviar per a mi una part essencial de la meva interpretació. Jo havia de tocar per dins. Havia de aconseguir una música espontània, motivada per la vivència del personatge, no destinada a exposar-se.
P. I com ho va aconseguir?
R. Fins que vaig comprendre que jo havia de ser Marin Marais, no vaig aconseguir alliberar-me de mi mateix i vaig deixar parlar a la música amb tota llibertat.
P. Una mica d'això deu haver en la seva predilecció pels instruments originals.
R. Sens dubte. Es tracta d'això. Jo també diàleg amb l'objecte material. Aquí hi ha les mans dels altres, el pols, l'esforç. Tot això es va dipositant en l'instrument, i no dubti vostè que influeix sobre la seva sonoritat. Des del punt de vista tècnic no hi hauria cap raó per preferir instruments del passat. Si un utilitza un determinat concepte de la perfecció, poden trobar instruments més perfectes. Però els instruments d'època (originals o còpies) es corresponen admirablement amb l'època en què aquesta música va ser composta. D'alguna manera es va compondre per a ells, d'alguna manera la música es va escriure pensant en el seu caràcter.
P. Vostè ha interpretat per al cinema. Amb gran èxit, com en Tous els matins du monde.
R. Sí, i he de dir que va ser una experiència per a mi molt especial i determinant. Com és lògic, jo havia interpretat moltes vegades la música de Marais. Des de 1965. Però quan vaig començar a gravar per a la pel.lícula em vaig adonar que alguna cosa no acabava de funcionar. I és que jo estava al costat de Marais com si estigués en un concert. Sortia, com li diria ... una música massa exhibida. Jo necessitava fer alguna cosa més íntim, més ... real, havia de ser Marin Marais tocant La Reveuse en un instant precís de la seva vida, davant de Madeleine, que s'estava morint. Això va canviar per a mi una part essencial de la meva interpretació. Jo havia de tocar per dins. Havia de aconseguir una música espontània, motivada per la vivència del personatge, no destinada a exposar-se.
P. I com ho va aconseguir?
R. Fins que vaig comprendre que jo havia de ser Marin Marais, no vaig aconseguir alliberar-me de mi mateix i vaig deixar parlar a la música amb tota llibertat.
La música és acció.
En un concert succeeixen moltes coses a part de la música. Hi ha el diàleg amb el públic, per exemple. Està l'acústica o la màgia del lloc. Miri ... sobre el lloc i la transcendència. Nosaltres toquem molt en temples, en esglésies, o en sales de concerts, com el Musikverein de Viena, que, en fi, tenen una càrrega emocional molt intensa. És evident que és molt difícil obviar l'emoció transcendent en llocs com aquests. O sigui: no només és que sigui molt difícil reproduir amb absoluta exactitud el so d'una corda que vibra per l'oïda humana i no per a una màquina. És que hi ha una infinitat de circumstàncies adjacents. L'experiència viscuda en l'instant d'un concert la podrem recordar amb la gravació, però mai reemplaçar-la.
L'home creant la música i dialogant amb el públic. Hi ha només una forma de compensar aquesta falta de diàleg de l'instant, buscant el lloc i el moment màgic, sobretot nocturn, on el cansament físic ens obliga a posar un suplement d'ànima en la nostra interpretació. Així s'aconsegueixen aquests moments que fan que una gravació sigui per sempre un testimoni ple de vida i emoció. Però la democratització de la cultura no ha de fer perdre de vista el valor del concert en viu, que és el mateix que dir el valor de l'original. No pot arribar a tothom en tot moment, com és lògic, però el seu valor ha de poder ser reconegut per tots quan l'ocasió es presenti.
L'home creant la música i dialogant amb el públic. Hi ha només una forma de compensar aquesta falta de diàleg de l'instant, buscant el lloc i el moment màgic, sobretot nocturn, on el cansament físic ens obliga a posar un suplement d'ànima en la nostra interpretació. Així s'aconsegueixen aquests moments que fan que una gravació sigui per sempre un testimoni ple de vida i emoció. Però la democratització de la cultura no ha de fer perdre de vista el valor del concert en viu, que és el mateix que dir el valor de l'original. No pot arribar a tothom en tot moment, com és lògic, però el seu valor ha de poder ser reconegut per tots quan l'ocasió es presenti.
Avui 25 de gener del 2012, he llegit aquesta trista notícia:
Mor la soprano Montserrat Figueras, dona de Jordi Savall
La cantant, especialitzada en música antiga, va fundar al costat del seu marit els conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi i un premi Grammy
Ha gravat més de 160 Cd’s. Entre les distincions rebudes destaquen: “Officier de l’Ordre des Arts et Lettres” (1988), la “Creu de Sant Jordi” (1990),“Músic de l’any” per Le Monde de la Musique (1992) i “Solista de l’any” de les “Victoires de la Musique” (1993), “La Medalla de Oro de las Bellas Artes” (1998), és “Membre d’honor del Konzerthaus” de Viena (1999), Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (2000),“Victoire de la Musique” a la seva trajectòria professional (2002) i el 2003 rep la “Medalla d’Or” del Parlament de Catalunya i el Premi d’Honor de la “Deustchen Schallplattenkritik” i diversos “Midem Classical Awards” (1999, 2000, 2003, 2004 i 2005). També ha recibut el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I, etc. En el 2006, l’àlbum Don Quijote de la Mancha ha estat no només recompensat en la categoria “Música antiga”, sinó que també ha estat escollit com a “Disc de L’any”. En el 2009 el disc “La Música de los Bórgia” traça una panoràmica musical del Renaixement.Entre els fets històrics que recull la nova peça musical del musicòleg català trobarem al final del cisma d'Occident, el regnat d'Alfons el Magnànim, l'expulsió dels jueus d'Espanya o la conquesta de Granada, aquest disc ha estat guardonat pel jurat dels International Classical Music Awards (ICMA) com el millor disc de música antiga produit el 2010. I també un Grammy per les seves representacions en directe d'aquesta obra
La seva discografía supera els 160 discs a diferents segells discogràfics dels quals més de 50 han rebut premis internacionals.. Des del 1998 edita els seus discos en el seu segell propi: ALIA VOX.
El seu treball també inclou músiques per a pel·licules, guanyant un César –millor música- per la banda sonora de “Tous les matins du monde” i ha estat nominat pels mateixos premis el 1998 per la partitura de “Marquise”
1991 - Tous les matins du monde, de Alain Corneau.
1993 - El Pájaro de la felicidad, de Pilar Miró.
1993 - Jeanne la Pucelle I: Les batailles, de Jacques Rivette.
1994 - Jeanne la Pucelle II: Les prisons, de Jacques Rivette.
1997 - Hosszú alkony, de Attila Janisch.
1997 - Marquise, de Vera Belmont.
1997 - Secret defense, de Jacques Rivette.
1993 - El Pájaro de la felicidad, de Pilar Miró.
1993 - Jeanne la Pucelle I: Les batailles, de Jacques Rivette.
1994 - Jeanne la Pucelle II: Les prisons, de Jacques Rivette.
1997 - Hosszú alkony, de Attila Janisch.
1997 - Marquise, de Vera Belmont.
1997 - Secret defense, de Jacques Rivette.
Discografía
Jordi Savall ha grabado más de 160 discos desde 1968, tanto como solista o acompañado de otros solistas, como parte integrante de otros grupos (Ars Musicae de Barcelona, Ricercare-Ensemble für Alte Musik, Zurich, etc.) o dirigiendo a los grupos fundados por él (Hespèrion XX / Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya y Le Concert des Nations).
La discografía con sus grupos se encuentra en sus respectivos artículos:
Álbumes originales
Álbumes como integrante de "Ars Musicae de Barcelona":
1968 - Victoria de los Angeles: Songs of Andalusia. Con Victoria de los Ángeles. . Edición en CD en la recopilación Victoria de los Angeles: Songs of Spain.
1968 - Le Moyen-Age Catalan. También publicado como Del Romànic al Renaixement. Harmonia mundi "Musique d'Abord" HMA 190 051, PDI G-80.1053.
1968 - Le Moyen-Age Catalan. También publicado como Del Romànic al Renaixement. Harmonia mundi "Musique d'Abord" HMA 190 051, PDI G-80.1053.
Álbumes como integrante de "Ricercare-Ensemble für Alte Musik, Zurich":
1971 - De Guillaume Dufay à Josquin Des Prés. Chansons d'amour du 15e siècle. Erato STU 70 661 (LP).
1972 - Ludwig Senfl: Deutsche Lieder. EMI "Reflexe" CDM 7 63443 2.
1973 - Musik des Trecento um Jacopo da Bologna. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 2. Stationen Europäischer Musik
1973 - Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik
1973 - Praetorius: Auswalh aus Terpsichore. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik
1974 - The King's Musick aus der Zeit Henry VIII. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 4. Stationen Europäischer Musik
1975 - Danze e musiche del Rinascimento italiano. Erato STU 70847 (LP).
1972 - Ludwig Senfl: Deutsche Lieder. EMI "Reflexe" CDM 7 63443 2.
1973 - Musik des Trecento um Jacopo da Bologna. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 2. Stationen Europäischer Musik
1973 - Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik
1973 - Praetorius: Auswalh aus Terpsichore. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik
1974 - The King's Musick aus der Zeit Henry VIII. . Edición en CD en la caja Reflexe Vol. 4. Stationen Europäischer Musik
1975 - Danze e musiche del Rinascimento italiano. Erato STU 70847 (LP).
Álbumes como integrante de otros grupos:
1972 - Telemann: Suite & Concerto. Con la Orchestre de chambre Jean-François Paillard. Erato STU 70711 (LP).
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo. Con Soloists, Mietglieder des Collegium vocale, Köln, etc. . Edición en CD en las cajas Reflexe Vol. 5. Stationen Europäischer Musik y Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo / Giacomo Carissimi: Historia Divitis
1977 - Musik im Rittersaal Schloss Thun. Con Slokar Posaunenquartett, etc. Claves DPK 300/2 (2 LP).
1980 - Virtuose Verzierungs-Kunst um 1600. Virtuoso ornamentation around 1600. Con la Schola Cantorum Basiliensis. Deutsche Harmonia Mundi "Documenta" 1 C 165 99895 / 896 (2 LP).
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo. Con Soloists, Mietglieder des Collegium vocale, Köln, etc. . Edición en CD en las cajas Reflexe Vol. 5. Stationen Europäischer Musik y Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo / Giacomo Carissimi: Historia Divitis
1977 - Musik im Rittersaal Schloss Thun. Con Slokar Posaunenquartett, etc. Claves DPK 300/2 (2 LP).
1980 - Virtuose Verzierungs-Kunst um 1600. Virtuoso ornamentation around 1600. Con la Schola Cantorum Basiliensis. Deutsche Harmonia Mundi "Documenta" 1 C 165 99895 / 896 (2 LP).
Álbumes como solista o acompañado de otros músicos:
1970 - Recercadas del "Tratado de Glosas". Junto a Genoveva Gálvez y Sergi Casademunt. Hispavox CDM 7 64735 2.
1971 - Music for guitar and harpsichord. Junto a John Williams y Rafael Puyana. Columbia "CBS Masterworks" M 31194, M 72948 (LP).
1975 - J.S. Bach: Flute sonatas. Con Stephen Preston, Trevor Pinnock. CRD 3314 / 3315 (2 CD).
1975 - Canti amorosi. Con Nigel Rogers, Colin Tilney, Anthony Bailes y Pere Ros. . Edición en CD en el recopilatorio Canti amorosi
1975 - Jean-Sébastien Bach: L'Œuvre pour flûte. Con Jean-Pierre Rampal, Robert Veyron-Lacroix, Alain Marion y Robert Gendre. Erato STU 70820 / 70822 (3 LP).
1976 - Marin Marais: Pièces de viole du second Livre, 1701. Con Anne Gallet y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9978.
1971 - Music for guitar and harpsichord. Junto a John Williams y Rafael Puyana. Columbia "CBS Masterworks" M 31194, M 72948 (LP).
1975 - J.S. Bach: Flute sonatas. Con Stephen Preston, Trevor Pinnock. CRD 3314 / 3315 (2 CD).
1975 - Canti amorosi. Con Nigel Rogers, Colin Tilney, Anthony Bailes y Pere Ros. . Edición en CD en el recopilatorio Canti amorosi
1975 - Jean-Sébastien Bach: L'Œuvre pour flûte. Con Jean-Pierre Rampal, Robert Veyron-Lacroix, Alain Marion y Robert Gendre. Erato STU 70820 / 70822 (3 LP).
1976 - Marin Marais: Pièces de viole du second Livre, 1701. Con Anne Gallet y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9978.
1976 - François Couperin: Pièces de violes, 1728. Avec la basse chiffrée par Mr F. C. Con Ton Koopman y Ariane Maurette. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9930.
1976 - Sieur de Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales. Con Wieland Kuijken. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9968.
1976 - Louis de Caix d'Hervelois: Pièces de viole, avec la Basse-continuë, 1er et 3e Livres. Con Ton Koopman, Ariane Maurette, Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) E 7767.
1976 - Italienische und englische Barock Musik für Blockflöte. Con Conrad Steinmann y Hopkinson Smith. Claves 0 615 (LP).
1976 - Musica barocca española. Con Monserrat Figueras, Janneke van der Meer, Pere Ros y Ton Koopman. Philips 432 822.
1977 - Pièces de violle de Mr Demachy. En Musique et en Tablature. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9946.
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717. Suite d'un goût étranger. Con Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9932.
1977 - C.P.E. Bach: Flöten-Sonaten. Con Hans-Martin Linde y Colin Tilney. EMI / Die Stimme seines Herrn "Musica praeclassica" 1C0 65 30697 (LP).
1977 - A Musicall Banquet (1610). Furnished with a varietie of delicious Ayres, collected out of the best authors in English, French, Spanish and Italian. Con Nigel Rogers y Anthony Bailes. EMI "Reflexe" CDM 7 63429 2.
1978 - "The Punckes Delight" and other seventeenth century english music for viol and keyboard. Con Trevor Pinnock. Decca "Argo" ZK 37 (LP).
1978 - Michel De La Barre: Pièces pour la flute traversière avec la basse continue, 1710. Con Stephen Preston, Blandine Verlet y Hopkinson Smith. Astrée (Auvidis) E 7786.
1978 - Antoine Forqueray "Le Père": Pièces de viole avec la basse continuë. Con Ton Koopman y Christophe Coin. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9977.
1978 - J.S. Bach: The Sonatas for Viola da gamba and Harpsichord, BWV 1027-29. Con Ton Koopman. Virgin Classics 62065.
1978 - Telemann: Pariser Quartette, Nr. 7-9. Quartets for flute, violin, viola da gamba and bass continuo. Con Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y Pere Ros. EMI "Reflexe - Musica Praeclassica" 1C 065-30 792 Q (LP).
1978 - Telemann: Pariser Quartette, Nr. 10-12. Quartets for flute, violin, viola da gamba and bass continuo. Con Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y Pere Ros. EMI "Reflexe - Musica Praeclassica" 1C 065-30 793 Q (LP).
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686. Con Christophe Coin, Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9963.
1979 - Orlando Gibbons: Fantaisies Royales (Fantasies of III Parts). Con Christophe Coin, Sergi Casademunt y Johannes Sonnleitner. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9950.
1980 - Lessons for the Lyra-violl. Corkine, Ferrabosco, Anon. Astrée (Auvidis) E 7750.
1980 - John Coprario: Consort Musicke.Con Christophe Coin y Sergi Casademunt. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9923.
1982 - Captaine Tobias Hume: Musicall Humors 1605. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9919.
1984 - Caccini: Le Nuove Musiche - Firenze 1601. Con Montserrat Figueras, Hopkinson Smith, Robert Clancy y Xenia Schindle. Deutsche Harmonia Mundi 82867 70038.
1976 - Sieur de Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales. Con Wieland Kuijken. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9968.
1976 - Louis de Caix d'Hervelois: Pièces de viole, avec la Basse-continuë, 1er et 3e Livres. Con Ton Koopman, Ariane Maurette, Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) E 7767.
1976 - Italienische und englische Barock Musik für Blockflöte. Con Conrad Steinmann y Hopkinson Smith. Claves 0 615 (LP).
1976 - Musica barocca española. Con Monserrat Figueras, Janneke van der Meer, Pere Ros y Ton Koopman. Philips 432 822.
1977 - Pièces de violle de Mr Demachy. En Musique et en Tablature. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9946.
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717. Suite d'un goût étranger. Con Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9932.
1977 - C.P.E. Bach: Flöten-Sonaten. Con Hans-Martin Linde y Colin Tilney. EMI / Die Stimme seines Herrn "Musica praeclassica" 1C0 65 30697 (LP).
1977 - A Musicall Banquet (1610). Furnished with a varietie of delicious Ayres, collected out of the best authors in English, French, Spanish and Italian. Con Nigel Rogers y Anthony Bailes. EMI "Reflexe" CDM 7 63429 2.
1978 - "The Punckes Delight" and other seventeenth century english music for viol and keyboard. Con Trevor Pinnock. Decca "Argo" ZK 37 (LP).
1978 - Michel De La Barre: Pièces pour la flute traversière avec la basse continue, 1710. Con Stephen Preston, Blandine Verlet y Hopkinson Smith. Astrée (Auvidis) E 7786.
1978 - Antoine Forqueray "Le Père": Pièces de viole avec la basse continuë. Con Ton Koopman y Christophe Coin. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9977.
1978 - J.S. Bach: The Sonatas for Viola da gamba and Harpsichord, BWV 1027-29. Con Ton Koopman. Virgin Classics 62065.
1978 - Telemann: Pariser Quartette, Nr. 7-9. Quartets for flute, violin, viola da gamba and bass continuo. Con Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y Pere Ros. EMI "Reflexe - Musica Praeclassica" 1C 065-30 792 Q (LP).
1978 - Telemann: Pariser Quartette, Nr. 10-12. Quartets for flute, violin, viola da gamba and bass continuo. Con Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y Pere Ros. EMI "Reflexe - Musica Praeclassica" 1C 065-30 793 Q (LP).
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686. Con Christophe Coin, Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9963.
1979 - Orlando Gibbons: Fantaisies Royales (Fantasies of III Parts). Con Christophe Coin, Sergi Casademunt y Johannes Sonnleitner. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9950.
1980 - Lessons for the Lyra-violl. Corkine, Ferrabosco, Anon. Astrée (Auvidis) E 7750.
1980 - John Coprario: Consort Musicke.Con Christophe Coin y Sergi Casademunt. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9923.
1982 - Captaine Tobias Hume: Musicall Humors 1605. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9919.
1984 - Caccini: Le Nuove Musiche - Firenze 1601. Con Montserrat Figueras, Hopkinson Smith, Robert Clancy y Xenia Schindle. Deutsche Harmonia Mundi 82867 70038.
1983 - Marais: Pièces de viole du cinquième Livre, 1725. Con Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) E 7708.
1990 - Diego Ortiz: Recercadas del Trattado de Glosas 1553 Con Ton Koopman, Lorenz Duftschmid, Rolf Lislevand, Paolo Pandolfo y Andrew Lawrence-King. Astrée (Naïve) "Musica Iberica" ES 9967.
1992 - Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales, tome II. Con Wieland Kuijken. Astrée (Naïve) "Musica Gallica " ES 9933.
1992 - Marin Marais: Pièces de viole du troisième Livre (1711). Con Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9957.
1993 - Tarquinio Merula: Arie e Capricci. Con Montserrat Figueras, Jean-Pierre Canihac, Ton Koopman, Andrew Lawrence-King, Rolf Lislevand y Lorenz Duftschmid. Alia Vox AVSA 9862 (SACD-H).
1995 - Lluís del Milà: Fantasies, Pavanes & Gallardes. Con Andrew Lawrence-King, Sergi Casademunt, Eunice Brandão y Lorenz Duftschmid. Astrée (Naïve) "Musica Iberica" ES 9927.
1996 - La lira d'Espéria. La vièle médiévale. Con Pedro Estevan. Astrée "Naïve" "Musica Iberica" ES 9952.
1998 - Les Voix humaines. Abel, Bach, Marais, Sainte-Colombe. Alia Vox AV 9803.
2000 - Johann Sebastian Bach: Die Sonaten für Viola da gamba und Cembalo. Con Ton Koopman. Alia Vox AV 9812.
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. I: Mr. de Sainte Colombe le Fils: Pièces de viole - Six Suittes & Tombeau. Alia Vox AV 9827 A+B (2 CD).
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. II: Marin Marais, Pièces de viole du Second Livre, 1701 & Hommage à Mons.r de Lully et Mons.r de Sainte Colombe. Con Rolf Lislevand, Xavier Diaz-Latorre, Philippe Pierlot, Pierre Hantaï. Alia Vox AV 9828.
2004 - Tobias Hume: Musicall Humours (Londres, 1605). Alia Vox AV 9837.
2005 - Du temps et de l'instant. Con Montserrat Figueras, Arianna Savall, Ferran Savall y Pedro Esteban. Alia Vox AV 9841 (CD), AVSA 9841 (SACD-H).
2006 - Lux Feminae (900-1600). Con Montserrat Figueras, Tina Aagaard, Arianna Savall, Laurence Bonnal, Begoña Olavide, Andrew Lawrence-King, Frederike Heumann, Fahmi Alqhai, Pierre Hamon, Driss El Maloumi, Rolf Lislevand, Pedro Estevan, Marc Clos y Carlo Rizzo. Alia Vox AVSA 9847 (SACD-H).
2006 - Le Parnasse de la viole, vol. III: Marin Marais: Suitte d'un Goût Étranger. Con Pierre Hantaï, Xavier Díaz-Latorre, Rolf Lislevand, Philippe Pierlot, Andrew Lawrence-King y Pedro Estevan. Alia Vox AVSA 9851 A+B (2 SACD-H).
2009 - The Celtic Viol – La Viole celtique. An Homage to the Irish and Scottish Musical Traditions. Con Andrew Lawrence-King. Alia Vox AVSA 9865 (SACD-H).
1990 - Diego Ortiz: Recercadas del Trattado de Glosas 1553 Con Ton Koopman, Lorenz Duftschmid, Rolf Lislevand, Paolo Pandolfo y Andrew Lawrence-King. Astrée (Naïve) "Musica Iberica" ES 9967.
1992 - Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales, tome II. Con Wieland Kuijken. Astrée (Naïve) "Musica Gallica " ES 9933.
1992 - Marin Marais: Pièces de viole du troisième Livre (1711). Con Ton Koopman y Hopkinson Smith. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9957.
1993 - Tarquinio Merula: Arie e Capricci. Con Montserrat Figueras, Jean-Pierre Canihac, Ton Koopman, Andrew Lawrence-King, Rolf Lislevand y Lorenz Duftschmid. Alia Vox AVSA 9862 (SACD-H).
1995 - Lluís del Milà: Fantasies, Pavanes & Gallardes. Con Andrew Lawrence-King, Sergi Casademunt, Eunice Brandão y Lorenz Duftschmid. Astrée (Naïve) "Musica Iberica" ES 9927.
1996 - La lira d'Espéria. La vièle médiévale. Con Pedro Estevan. Astrée "Naïve" "Musica Iberica" ES 9952.
1998 - Les Voix humaines. Abel, Bach, Marais, Sainte-Colombe. Alia Vox AV 9803.
2000 - Johann Sebastian Bach: Die Sonaten für Viola da gamba und Cembalo. Con Ton Koopman. Alia Vox AV 9812.
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. I: Mr. de Sainte Colombe le Fils: Pièces de viole - Six Suittes & Tombeau. Alia Vox AV 9827 A+B (2 CD).
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. II: Marin Marais, Pièces de viole du Second Livre, 1701 & Hommage à Mons.r de Lully et Mons.r de Sainte Colombe. Con Rolf Lislevand, Xavier Diaz-Latorre, Philippe Pierlot, Pierre Hantaï. Alia Vox AV 9828.
2004 - Tobias Hume: Musicall Humours (Londres, 1605). Alia Vox AV 9837.
2005 - Du temps et de l'instant. Con Montserrat Figueras, Arianna Savall, Ferran Savall y Pedro Esteban. Alia Vox AV 9841 (CD), AVSA 9841 (SACD-H).
2006 - Lux Feminae (900-1600). Con Montserrat Figueras, Tina Aagaard, Arianna Savall, Laurence Bonnal, Begoña Olavide, Andrew Lawrence-King, Frederike Heumann, Fahmi Alqhai, Pierre Hamon, Driss El Maloumi, Rolf Lislevand, Pedro Estevan, Marc Clos y Carlo Rizzo. Alia Vox AVSA 9847 (SACD-H).
2006 - Le Parnasse de la viole, vol. III: Marin Marais: Suitte d'un Goût Étranger. Con Pierre Hantaï, Xavier Díaz-Latorre, Rolf Lislevand, Philippe Pierlot, Andrew Lawrence-King y Pedro Estevan. Alia Vox AVSA 9851 A+B (2 SACD-H).
2009 - The Celtic Viol – La Viole celtique. An Homage to the Irish and Scottish Musical Traditions. Con Andrew Lawrence-King. Alia Vox AVSA 9865 (SACD-H).
Álbumes junto con otros grupos:
2002 - Fès: Festival des musiques sacrées du monde. Une âme pour la mondialisation. Con Rolf Lislevand y Pedro Estevan. Chant du Monde 5741159 / 160 (2 CD).
2003 - Trigonale 2003 - Stimmingen. Festival der alten musik. Con Arianna Savall, Ferran Savall y Dimitri Psonis. ORF "Edition Alte Musik" CD 367 (3 CD).
2003 - Trigonale 2003 - Stimmingen. Festival der alten musik. Con Arianna Savall, Ferran Savall y Dimitri Psonis. ORF "Edition Alte Musik" CD 367 (3 CD).
Álbumes recopilatorios
1987 - Jean Sébastien Bach: Sonates pour flûte. Erato "Bonsaï" ECD 55020.
1988 - Astrée Auvidis: un autre regard sur la musique. Astrée (Auvidis) E 7699.
1989 - Musicien de l'Europe. Astrée (Auvidis) E 7698.
1992 - Canti amorosi. DG Archiv "Argentea" 437 075-2. . Incluye el álbum original:
1975 - Canti amorosi
1992 - Jean Sébastien Bach: L'Oeuvre pour flûte. Erato D 103123.
1992 - La Musique au temps de Marin Marais. Un concert baroque sous Louis XIV. Valois (Auvidis) V 4681.
1992 - España. Anthologie de la Musique espagnole. Astrée (Auvidis) E 8500.
1995 - Virtuoso chamber music from the 16th century. Schola Cantorum Basiliensis. Deutsche Harmonia Mundi 77427.
1996 - Montserrat Figueras. La Voix de l'Émotion. Fontalis (Auvidis) "Portrait" ES 9901.
1997 - Barock Musik für Blockflöte aus Italien, England und Frankreich. Claves CD 50-8103.
1997 - L'Esprit de la Viole - The spirit of Gambo. English consort and solo viol music (1570-1680). Fontalis (Auvidis) "XVIème siècle - XVIIème siècle" ES 9913.
1997 - Meslanges royaux au temps de Louis XII et Louis XIV. Fontalis (Auvidis) "Musica Gallica" ES 9914.
1999 - Shakespeare et la Musique Anglaise. Naïve (Auvidis) "Special" AS 1 29002.
1988 - Astrée Auvidis: un autre regard sur la musique. Astrée (Auvidis) E 7699.
1989 - Musicien de l'Europe. Astrée (Auvidis) E 7698.
1992 - Canti amorosi. DG Archiv "Argentea" 437 075-2. . Incluye el álbum original:
1975 - Canti amorosi
1992 - Jean Sébastien Bach: L'Oeuvre pour flûte. Erato D 103123.
1992 - La Musique au temps de Marin Marais. Un concert baroque sous Louis XIV. Valois (Auvidis) V 4681.
1992 - España. Anthologie de la Musique espagnole. Astrée (Auvidis) E 8500.
1995 - Virtuoso chamber music from the 16th century. Schola Cantorum Basiliensis. Deutsche Harmonia Mundi 77427.
1996 - Montserrat Figueras. La Voix de l'Émotion. Fontalis (Auvidis) "Portrait" ES 9901.
1997 - Barock Musik für Blockflöte aus Italien, England und Frankreich. Claves CD 50-8103.
1997 - L'Esprit de la Viole - The spirit of Gambo. English consort and solo viol music (1570-1680). Fontalis (Auvidis) "XVIème siècle - XVIIème siècle" ES 9913.
1997 - Meslanges royaux au temps de Louis XII et Louis XIV. Fontalis (Auvidis) "Musica Gallica" ES 9914.
1999 - Shakespeare et la Musique Anglaise. Naïve (Auvidis) "Special" AS 1 29002.
2001 - Harmonie universelle. Alia Vox AV 9810.
2001 - Tous les matins du Monde (ed. 2). Alia Vox AV 9821 (2 CD), AVSA 9821 (SACD-H + CD).
2004 - Harmonie universelle II. Alia Vox AV 983.
2005 - Les Grandes Eaux Musicales de Versailles 2005. Chefs-d'oeuvre instrumentaux des règnes de Louis XIII et Louis XIV. Alia Vox AV 9842.
2006 - Music from the time of the Crusades (1096 - 1270). Virgin Classics 0946 3 56902 2 4 (2 CD), 41325 (2 CD).
2006 - Music of the Renaissance. The Da Vinci Collection. EMI Classics 0946 3 61524 2 4.
2006 - Metamorphoses Fidei. Alia Vox AV 9849.
2007 - Ludi Musici. L'Esprit de la Danse. Alia Vox AV 9853.
2008 - La Barcha D'Amore. 1563-1685. Alia Vox AV 9811.
2008 - Invocation à la nuit. Música Notturno. Alia Vox AV 9861 (2 CD).
2001 - Tous les matins du Monde (ed. 2). Alia Vox AV 9821 (2 CD), AVSA 9821 (SACD-H + CD).
2004 - Harmonie universelle II. Alia Vox AV 983.
2005 - Les Grandes Eaux Musicales de Versailles 2005. Chefs-d'oeuvre instrumentaux des règnes de Louis XIII et Louis XIV. Alia Vox AV 9842.
2006 - Music from the time of the Crusades (1096 - 1270). Virgin Classics 0946 3 56902 2 4 (2 CD), 41325 (2 CD).
2006 - Music of the Renaissance. The Da Vinci Collection. EMI Classics 0946 3 61524 2 4.
2006 - Metamorphoses Fidei. Alia Vox AV 9849.
2007 - Ludi Musici. L'Esprit de la Danse. Alia Vox AV 9853.
2008 - La Barcha D'Amore. 1563-1685. Alia Vox AV 9811.
2008 - Invocation à la nuit. Música Notturno. Alia Vox AV 9861 (2 CD).
Cajas de discos
1972 - Reflexe Vol. 1. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26466 2 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1972 - Ludwig Senfl: Deutsche Lieder
1973 - Reflexe Vol. 2. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26473 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1973 - Musik des Trecento um Jacopo da Bologna
1973 - Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26480 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye los álbumes:
1973 - Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik
1973 - Praetorius: Auswalh aus Terpsichore
1974 - Reflexe Vol. 4. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26487 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1972 - Ludwig Senfl: Deutsche Lieder
1973 - Reflexe Vol. 2. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26473 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1973 - Musik des Trecento um Jacopo da Bologna
1973 - Reflexe Vol. 3. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26480 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye los álbumes:
1973 - Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik
1973 - Praetorius: Auswalh aus Terpsichore
1974 - Reflexe Vol. 4. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26487 2 4 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1974 - The King's Musick aus der Zeit Henry VIII
1976 - Reflexe Vol. 5. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26494 2 7 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo
1977 - Reflexe Vol. 6. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26501 2 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1977 - A Musicall Banquet (1610)
1990 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo / Giacomo Carissimi: Historia Divitis. EMI "Reflexe" CMS 7 63421 (2 CD). . Es una caja de 2 CD que incluye el álbum:
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo
1992 - Marin Marais: Pièces de Viole, Livres I à V. Astrée (Auvidis) E 8505 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye los álbumes:
1976 - Marin Marais: Pièces de viole du second Livre, 1701
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686
1983 - Marais: Pièces de viole du cinquième Livre, 1725
1992 - Marin Marais: Pièces de viole du troisième Livre (1711)
1992 - España XVe-XXe. Six siècles de musique espagnole Astrée (Auvidis) E 8600 (7 CD). . Es una caja de 7 CD que incluye el álbum recopilatorio:
1992 - España. Anthologie de la Musique espagnole
1998 - Victoria de los Angeles: Songs of Spain. EMI Classics 7243 5 66 937 2 2 (4 CD). . Es una caja de 4 CD que incluye el álbum:
1968 - Victoria de los Angeles: Songs of Andalusia
1999 - Musique pour la chambre du Roy. Astrée (Naïve) "Versailles" E 8668 (2 CD). . Es una caja de 2 CD que incluye el álbum:
1977 - Pièces de violle de Mr Demachy. En Musique et en Tablature
2002 - Musica Iberica. Astrée "Naïve" "Musica Iberica" ES 9984 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye el álbum:
1996 - La lira d'Espéria
2003 - Pièces de violes. Marais, Forqueray, Sainte-Colombe, Couperin. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9982 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye los álbumes:
1976 - Reflexe Vol. 5. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26494 2 7 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo
1977 - Reflexe Vol. 6. Stationen Europäischer Musik. EMI Classics "Reflexe" 7243 8 26501 2 (6 CD). . Es una caja de 6 CD que incluye el álbum:
1977 - A Musicall Banquet (1610)
1990 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo / Giacomo Carissimi: Historia Divitis. EMI "Reflexe" CMS 7 63421 (2 CD). . Es una caja de 2 CD que incluye el álbum:
1976 - Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di Corpo
1992 - Marin Marais: Pièces de Viole, Livres I à V. Astrée (Auvidis) E 8505 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye los álbumes:
1976 - Marin Marais: Pièces de viole du second Livre, 1701
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686
1983 - Marais: Pièces de viole du cinquième Livre, 1725
1992 - Marin Marais: Pièces de viole du troisième Livre (1711)
1992 - España XVe-XXe. Six siècles de musique espagnole Astrée (Auvidis) E 8600 (7 CD). . Es una caja de 7 CD que incluye el álbum recopilatorio:
1992 - España. Anthologie de la Musique espagnole
1998 - Victoria de los Angeles: Songs of Spain. EMI Classics 7243 5 66 937 2 2 (4 CD). . Es una caja de 4 CD que incluye el álbum:
1968 - Victoria de los Angeles: Songs of Andalusia
1999 - Musique pour la chambre du Roy. Astrée (Naïve) "Versailles" E 8668 (2 CD). . Es una caja de 2 CD que incluye el álbum:
1977 - Pièces de violle de Mr Demachy. En Musique et en Tablature
2002 - Musica Iberica. Astrée "Naïve" "Musica Iberica" ES 9984 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye el álbum:
1996 - La lira d'Espéria
2003 - Pièces de violes. Marais, Forqueray, Sainte-Colombe, Couperin. Astrée (Naïve) "Musica Gallica" ES 9982 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye los álbumes:
1976 - François Couperin: Pièces de violes, 1728
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717
1978 - Antoine Forqueray "Le Père": Pièces de viole avec la basse continuë
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686
1992 - Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales, tome II
2003 - Pieces for the viols. Purcell, Dowland, Hume, Locke, Tye. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9986 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye el álbum:
1982 - Captaine Tobias Hume: Musicall Humors 1605
2003 - Le Parnasse de la Viole. Monsieur de Sainte Colombe le fils & Marin Marais: Pièces de Viole. Alia Vox AV 9829 A/C (3 CD). . Es una caja de 3 CD que incluye los álbumes:
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. I: Mr. de Sainte Colombe le Fils: Pièces de viole - Six Suittes & Tombeau
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. II: Marin Marais, Pièces de viole du Second Livre, 1701 & Hommage à Mons.r de Lully et Mons.r de Sainte Colombe.
1977 - Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717
1978 - Antoine Forqueray "Le Père": Pièces de viole avec la basse continuë
1979 - Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686
1992 - Sainte Colombe: Concerts à deux violes esgales, tome II
2003 - Pieces for the viols. Purcell, Dowland, Hume, Locke, Tye. Astrée (Naïve) "Musica Britannica" ES 9986 (5 CD). . Es una caja de 5 CD que incluye el álbum:
1982 - Captaine Tobias Hume: Musicall Humors 1605
2003 - Le Parnasse de la Viole. Monsieur de Sainte Colombe le fils & Marin Marais: Pièces de Viole. Alia Vox AV 9829 A/C (3 CD). . Es una caja de 3 CD que incluye los álbumes:
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. I: Mr. de Sainte Colombe le Fils: Pièces de viole - Six Suittes & Tombeau
2003 - Le Parnasse de la Viole, vol. II: Marin Marais, Pièces de viole du Second Livre, 1701 & Hommage à Mons.r de Lully et Mons.r de Sainte Colombe.
Qualsevol de vosaltres interessat podrà trobar a la xarxa, alguns dels discos de Jordi Savall, a més de nombrosos vídeos.
Com sempre espero que us hagi estat interessant i profitós.
1 comentari:
Excelent entrada, felicitats!
Publica un comentari a l'entrada