ESCLARMONDA DE FOIX II

CRONOLOGIA


Finals s. X
Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils.

1000
El camperol Leutard predica a la Xampanya.

1018
Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1018-1035)

1022
10 canonges són cremats a Orleans.

1030
Els heretges de Montforte són cremats a Milà.

1073
Pontificat de Gregori VII (1073-1085)
Reforma gregoriana.

1100
Vers 1100, primera foguera d'un heretge bogomil a Constantinoble.

1101
Fundació de l'ordre de Fontevrault per Robert d'Arbrissel.

1112
Les guerres feudals i les usurpacions no podran impedir la sobirania del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran, sobre Carcassona i Besiers.

1114
Dos camperols heretges són cremats a Soissonais.

1115
Entre 1115 i 1125, cremades d'heretges a Tolosa.

1120
De 1120 a 1125, aproximadament, prèdiques de Pere de Bruis a la vall del Roine fins al Llenguadoc.

1131
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162)

De 1135 a 1145
Prèdiques del monjo Enric a la regió de Tolosa.
Foguera col·lectiva d'heretges a Lieja.

1137
Lluís VII, rei de França (1137-1180)
Ramon Berenguer IV és nomenat Príncep d'Aragó pel seu casament amb Peronella, filla del rei d'Aragó Ramiro II.

1143
Foguera col·lectiva a Colònia.

1144
Foguera col·lectiva d'heretges a Lieja.

1145
Missió de Bernat de Claravall a les regions de Tolosa i l'Albí.

1148
Ramon V, comte de Tolosa (1148-1194)

1149
Reconquesta de Lleida i Fraga per part del comte Ramon Berenguer IV.

1150
Cap al 1150 Arnau de Brescia revolta Roma contra el papat.

1151
Neix a Foix la Gran Esclermonda

1152
Pontificat d'Alexandre III (1159-1181)

1162
Alfons el Cast, I de Catalunya i II d'Aragó (1162-1196). Primer rei de la corona catalano-aragonesa.
Assisteix al casament de la seva germana Geraldesse, testimonis diuen que tenia una “bellesa radiant”

1163
Foguera col·lectiva a Colònia.
Ekbert de Schönau inventa la paraula catharos.

1164
Posseeix grans dots d’espiritualitat, és admesa com a creient a l’Església del Bons Cristians

1165
Conferència contradictòria entre càtars i catòlics a Lombert.

1167
Nicetas organitza les esglésies occidentals a Sant Felix de Lauraguès.

1172
Es casa amb Jourdan d’Isle-Jordan Vescomte de Gimoez, tindran quatre fills: Bernat, Guillaumette, Oliver i Otó.

1180
Felip August, rei de França (1180-1223)

1181
Pontificat de Luci III (1181-1185)
Expedició antiherètica del cardenal bisbe Enric de Marcy.
Setge de Lavaur, abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.
Intervé militarment per alliberar els Perfectes i les Perfectes detingudes a Lavaur

1182
El Papa posa preu al cap d’Esclarmonda, des d’aquest moment coneguda com “La Guineu de Foix”

1184
Decret de Verona, primera etapa vers la Inquisició.

1194
Ramon IV, comte de Tolosa (1194-1222)

1196
Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d'Aragó (1196-1213)

1198
Pontificat d'Innocenci III (1198-1216)

1200
L'any 1200 a Troia i l'any 1204 a Braines, fogueres de publicans xampanyesos.
Mort de Jourdan d’Isle-Jordan, Esclermonda renuncia als seus títols, riqueses i posició social per a dedicar-se exclusivament a l’Església dels “Bons Cristians”

1202
Mort de Joaquim de Fiore, autor de "l'Evangeli eternal".

1204
Guilhabert de Castres ordena les dames de Fanjaus.
Col·loqui contradictori de Carcassona.
Esclarmonda rep el Consolament de mans del Bisbe Guilhabert de Castres, és reconeguda com a Perfecta i rep l’encàrrec d’organitzar la Casa de Pámiers.

1206
Col·loqui contradictori de Montreal.
Assemblea de 600 perfectes a Mirapeix.
Participà activament a l’anomenat Col·loqui de Pámiers.

1208
Neix a Montpellier, Jaume I d'Aragó (1208-1276).
Excomunicació de Ramon VI, comte de Tolosa.
Assassinat de Pere de Castellnau, llegat del Papa.
A partir d’aquest moment nombrosos intents per assassinar-la, és guanyà el sobrenom de “La Guineu de Foix”

1209
Començament de la croada,
submissió de Ramon VI,
matança de Besiers,
caiguda de Carcassona,
mort de Ramon Roger Trencavel.
Simó de Montfort, vescomte de Carcassona.
Fraternitat de Francesc d'Assís reconeguda per Innocenci III.

1210
Presa de Minerva, 140 càtars són lliurats a les flames.
Presa de Termes.

1211
Presa de Lavaur, mortaldat dels defensors i de 300 a 400 heretges són cremats vius.
Foguera al Cassès de més de 60 heretges.

1212
Pere I, participa al costat del rei de Castella, en la batalla de Les Navas de Tolosa, on hi mort el seu millor estrateg Bernat de Creixell.
Simó de Monfort conquereix l'Agenes, el Carcí i Comenge.
Esclarmonda es troba a la casa de Dun

1213
Vassallatge de Ramon VI al rei català Pere I.
Batalla de Muret, mort del rei Pere I el catòlic i derrota occitano-aragonesa.
Simó de Monfort, es obligat per Innocenci III a lliurar l'infant Jaume I als seus súbdits.

1214
El comte català Ramon de Josa, abjura de l'heretgia, davant del legat del papa, Pere de Benevento.
Malgrat que el Comtat de Foix es troba a les mans dels croats, l'activitat d'Esclarmonda s’intensifica.

1215

Rendició de Tolosa.
Concili del Laterà.
Investidura de Simó de Monfort.
S'oficialitzen els ordres mendicants.
Suposada data de la seva mort, segons els rumors que el mateix Comte de Foix s’encarrega de difondre.

1216
Pontificat d'Honori III (1216-1227)
Ramon VI i el seu fill comencen la guerra d'alliberació.

1218
Simó de Monfort mort assetjant Tolosa.

1219
Croada del príncep Lluís,
matança a Marmande.

1220
Vers l'any 1220 Duran d'Osca, havent esdevingut pobre catòlic, escriu "Liber contra Manicheos".
Mort de Domènec de Guzmán.
Mort de Ramon VI.

1223
Lluis VIII, rei de França (1223-1226)
Mort de Felip August.
Reconquesta de Ramon Trencavell.

1224
Derrota d'Amaury de Montfort, que cedeix els seus drets a la corona.

1224 a 1229
Cabares esdevé plaça forta dels "faydits" i de l'església del Carcassès.

1226
Lluís IX, rei de França (1226-1270)
Concili càtar de Pieusse, creació del bisbat del Rasès.
Croada reial.
Cremada de Pere Isarn, bisbe de Carcassès, davant Lluís VIII a Caunes-Menerbès.
Mort de Lluís VIII.
Mort de Francesc d'Assís.
Matança de Labécède duta a terme per Humbert de Beuajeu.

1227
Pontificat de Gregori IX (1229-1242)
Missió preinquisitorial de Marburg a Alemanya.

1229
Comença l'expansió mediterrània de la corona d'Aragó, amb la conquesta de l'illa de Mallorca (1229-1230).
Tractat de Meaux-París, submissió de Ramon VII, hipoteca francesa sobre la successió del comtat de Tolosa.
Creació de la Universitat de Tolosa, que és confiada als germans predicadors.

1232
Montsegur esdevé, perquè el bisbe càtar Guilabert de Castres així ho demana, el cap i la seu de l'església càtara.
Tractat del capellà Cosmas sobre els bogomils.
Assisteix a la boda de n’Ermergarde de Narbona, nova Comtessa de Foix.

1233
Creació de la Inquisició confiada pel papa a l'ordre dels germans predicadors (dominics), coneguts com els “domine canes” –els gossos de Déu-.

1235
Aixecament contra la Inquisició a Tolosa, Albí i Narbona.

1237
Una enquesta efectuada al Llenguadoc, ens descobreix un seguit de nobles càtars exiliats a Catalunya.

1238
La ciutat de València es rendeix a Jaume I.

1239
13 de maig, foguera al Mont-Aimé (Xampanya), 183 càtars són cremats.

1240
Temptativa inútil de Ramon Trencavell i dels "faydits del Carcassès per recuperar les seves terres.

1242
Pontificat d'Innocenci IV (1242-1254)
Els cavallers de Montsegur protagonitzen l'atemptat d'Avinhonet, que és el senyal per part de Ramon VII de la guerra.

1243
Capitulació de Ramon VII a Lorris.
Començament del setge de Montsegur.

1244

El 2 de març capitulació de Montsegur,
Pere Roger de Mirapeis negocia una treva de quinze dies, amb el cap dels croats Hugues de l'Arcis.
El 13 de març, vint creients demanen rebre el "consolament".
El dimecres 16 de març, 220 heretges són cremats al peu del "pog" de Montsegur.
La llegenda diu que la seva ànima va pujar al cel en la forma d’un colom blanc.

1245-1247
Gran investigació inquisitorial duta a terme per Bernat de Caux i Joan de Sant Pere al Lauragués.
L'Església càtara és desmantellada i la seva jerarquia fuig cap a la Llombardia.

1249
Vuitanta creients càtars són cremats a Agen durant el comtat de Ramon VII.
Mort de Ramon VII sense descendència masculina;
Alfons de Poitiers, germa de Lluís IX, el succeeix.

1254
Pontificat d'Alexandre IV (1254-1261)

1255
Chabert de Barbaria torna Queribús, amb la intervenció de Termes.

1257
Càtars lleidatans són condemnats a pagar al rei Jaume I, la suma de 2000 morabatins alfonsins, per obtenir la remissió dels delictes descoberts per la Inquisició.

1258
L'11 de gener de 1258, els inquisidors fra Pere de Termes i fra Pere de Cadireta, condemnaren pòstumament Ramon de Josa i sentenciaren que els seus ossos fossin exhumats del cementiri dels fidels i rebutjats de la sepultura eclesiàstica.

1261
Pontificat d'Urbà IV (1261-1264)

1262
De 1262 a 1283, Guillem Pagès, de tornada de Llombardia, predica pel Carcassès i pel Cabardès.

1265
Pontificat de Climent IV (1265-1268)
Mort de Lluís IX.

1269
Al novembre de 1269, Pere de Cadireta i Guillem de Calonge, frares inquisidors de Catalunya, desenterren els ossos dels Castellbó, -Arnau de Castellbó i la seva filla Ermessendis, comtessa de Foix-, i els fan cremar per heretges.

1270
Felip III, rei de França (1270-1285)
Alfons de Poitiers i Joana de Tolosa moren sense descendència.

1271
Pontificat de Gregori X (1271-1276)
La corona de França hereta el comtat de Tolosa.
Batuda a Sirmione (nord d'Itàlia).

1276
Pere el Gran, II de Barcelona i III d'Aragó (1276-1285)
Mort de Jaume I el Conqueridor.

1280
Felip IV el Bell, rei de França (1285-1314)
De 1280 a 1285, procediments irregulars i complot contra els arxius de la Inquisició de Carcassona.

1294
Pontificat de Celestí V (agost-setembre).
Pontificat de Bonifaci VIII (1294-1303).Papa espiritual.

1295
Pere i Guillem Autier marxen cap a Llombardia.
Bernat Deliciós i la ràbia carcassonesa.

1305
Pontificat de Climent V (1305-1314)
Bernat Gui, inquisidor de Carcassona.

1307
Desmantellament de l'Església dels germans Autier.

1309
El darrer perfecte occità conegut Guilhem de Belibaste, arriba a Catalunya per la Fenolleda i les Alberes, fora de l'abast de la Inquisició de Tolosa o de Carcassona, i s'estableix en primer lloc a Torroella de Montgrí i més tard a la zona entre entre Tortosa i Morella.

1321
Belibaste, darrer perfecte occità conegut, és cremat a Vila Roja-Termenès.

1329
Darrera foguera de càtars a Carcassona (3 creients).

1375
Redacció d'un darrer ritual càtar en occità.