Sí... Si hi ha un artista que cada vegada que treu un disc em posa els pèls de punta, sense cap dubte és Stephan Micus. Si hi ha algú capaç d'expressar mitjançant música el que les paraules no poden, aquest és Stephan Micus. Si alguna vegada la inspiració divina ha descendit i tocat a algú amb la seva gràcia, el triat és Stephan Micus.
No sé que li hauran donat els seus pares de petit, però aquest home té un do, una forma de fer música única i enormement profunda. Sap arribar al lloc adequat de la forma precisa, com un expert artesà que domina les senderes de l'ànima.
"Si en el panorama de la música actual existeix un creador impossible d'encasellar i classificar, aquest és sense cap dubte Stephan Micus. Ni jazz, ni pop, ni rock, ni world music, ni new age, ni res que se li sembli però, al mateix temps, tot això (i bastants coses mes) es donen la mà en la música imprevisible i sensual d'aquest alemany establert a Mallorca". (Miquel Jurado, El País),
Viatger incansable des dels 16 anys, l'atrau qualsevol tipus de música: d'arrel africana, passant pel folk irlandès, el gamelan d'Indonèsia o la música tradicional xinesa, etc.
No sé que li hauran donat els seus pares de petit, però aquest home té un do, una forma de fer música única i enormement profunda. Sap arribar al lloc adequat de la forma precisa, com un expert artesà que domina les senderes de l'ànima.
"Si en el panorama de la música actual existeix un creador impossible d'encasellar i classificar, aquest és sense cap dubte Stephan Micus. Ni jazz, ni pop, ni rock, ni world music, ni new age, ni res que se li sembli però, al mateix temps, tot això (i bastants coses mes) es donen la mà en la música imprevisible i sensual d'aquest alemany establert a Mallorca". (Miquel Jurado, El País),
Viatger incansable des dels 16 anys, l'atrau qualsevol tipus de música: d'arrel africana, passant pel folk irlandès, el gamelan d'Indonèsia o la música tradicional xinesa, etc.
De la mà de mestres locals, Micus ha après a tocar una gran varietat d'instruments tradicionals, en l'Índia, va estudiar el sitar; la guitarra flamenca a Granada, España; shakuhachi i sho (òrgan vocal japonès) a Kyoto, Japó; suling (flauta Balinesa) i molts d'altres, alguns d'ells totalment desconeguts a Occident. Tot i això, la intenció de Micus no ha estat mai la de tocar aquests instruments de forma tradicional, sinó desenvolupar noves possibilitats musicals amb cadascun d'ells.
En moltes de les seves composicions, combina instruments que mai abans s'havien tocat junts. El diàleg resultant reflecteix la seva visió de la música com un missatge "transcultural". A mes, Micus usa la seva pròpia veu, i de vegades, amb enregistraments en multipista, creant completes peces corals ell sol. Les paraules que utilitza no tenen significat, senzillament son harmònics per embellir el conjunt. Moltes companyies europees de dansa han escollit la seva música per els seus espectacles.
El resultat de tot això són bells diàlegs que reflecteixen fidelment la seva visió global i transfronterera de la música. Micus fa servir també la seva veu com a complement als seus instruments acústics, creant ell mateix peces corals completes amb avançades tècniques de grabació multicanal.
“Till the end of Time” és un dels lliuraments en forma de música amb que els déus ens regalen els sentits molt de tant en tant en aquests desolats deserts.
Si hi ha una cosa que Stephan Micus sap fer és música, en tota la grandesa del terme. Sense eufòries ni pretensions, sense amplituds ni ostentacions. Com m'agrada aquest noi. No puc per menys que admirar la senzillesa amb que embolica cadascun dels seus temes. És música nua i en la seva més pura essència.
També se la pot anomenar “ART”, així amb majúscules.
De forma gairebé minimalista, amb els mínims recursos imprescindibles, creant mes ambient que melodia, Micus torna a colpejar-nos amb contundència, a acariciar les cordes, utilitzant la veu per a crear el seu peculiar i extraordinari món de sons. Pocs aconsegueixen tant amb tan poc.
De vegades em pregunto cóm intentar transmetre en unes línees el que algú com Stephan Micus em dóna amb el seu música. És impossible. La personalitat d'aquest artista transcendeix qualsevol tipus de prejudici, està por damunt de qualsevol tipus de dubte, no deixa opció a la indiferència.
Aquest músic multi-instrumentista, compositor i investigador musical, es caracteritza per haver estudiat una gran varietat d'instruments, des de la guitarra i flauta de concert fins al sitar en Benarés (Índia), Shakuhachi (flauta de bambú japonesa), Angklung (Java i Sumatra) i molts més.
Amb tot això, s'ha convertit en una mena d'antropòleg musical, a més de difusor i ambaixador artístic d'aquestes cultures, pel que resulta un músic interesantíssim de escoltar, amb un total de 20 discos publicats en un estil que no podem catalogar dins de cap estil particular.
Stephan Micus és, des de fa més de quinze anys, artista di la prestigiosa discogràfica alemanya ECM.
Si hi ha un autor interessant en el nostre temps, el seu nom és Stephan Micus. Si un disc en aparença simple pot implicar tones de sensacions, és un de Stephan Micus. Si algun dia la música aconsegueix estar per sobre d'absurdes discussions serà en part gràcies a homes com Stephan Micus. I d’entre tots els seus discs aquest “Till end of the Time” potser sigui paradigmàtic.
De forma gairebé minimalista, amb els mínims recursos imprescindibles, creant mes ambient que melodia, Micus torna a colpejar-nos amb contundència, a acariciar les cordes, utilitzant la veu per a crear el seu peculiar i extraordinari món de sons. Pocs aconsegueixen tant amb tan poc.
De vegades em pregunto cóm intentar transmetre en unes línees el que algú com Stephan Micus em dóna amb el seu música. És impossible. La personalitat d'aquest artista transcendeix qualsevol tipus de prejudici, està por damunt de qualsevol tipus de dubte, no deixa opció a la indiferència.
Aquest músic multi-instrumentista, compositor i investigador musical, es caracteritza per haver estudiat una gran varietat d'instruments, des de la guitarra i flauta de concert fins al sitar en Benarés (Índia), Shakuhachi (flauta de bambú japonesa), Angklung (Java i Sumatra) i molts més.
Amb tot això, s'ha convertit en una mena d'antropòleg musical, a més de difusor i ambaixador artístic d'aquestes cultures, pel que resulta un músic interesantíssim de escoltar, amb un total de 20 discos publicats en un estil que no podem catalogar dins de cap estil particular.
Stephan Micus és, des de fa més de quinze anys, artista di la prestigiosa discogràfica alemanya ECM.
Si hi ha un autor interessant en el nostre temps, el seu nom és Stephan Micus. Si un disc en aparença simple pot implicar tones de sensacions, és un de Stephan Micus. Si algun dia la música aconsegueix estar per sobre d'absurdes discussions serà en part gràcies a homes com Stephan Micus. I d’entre tots els seus discs aquest “Till end of the Time” potser sigui paradigmàtic.
El podeu descarregar aquí:
Sense més històries, decididament. Si.
(M'agrada compartir, promoure l'accessibilitat a l'art i a la cultura, però no la pirateria. Descarrega el material que t'ofereixo i si t'agrada compra la versió original per incentivar l'art i els artistes que tan necessitats estan de mitjans per sobreviure. Si algú troba que el contingut d'aquestes descarreges el perjudica que m'ho faci saber i el retiraré immediatament).
1 comentari:
Quin descobriment, el teu blog! Moltes gràcies per compartir la música i el coneixement d'aquestes autors
Cordialment
Enric
Publica un comentari a l'entrada