L'EDAT D'OR I LA SETENA PROFECIA MAIA 2/2

LA SETENA PROFECIA MAIA


Com a exemple d'un d'aquests "retorns al Paradís perdut", en els nostres dies circula per la xarxa, un munt d'informacions al voltant de l'anomenada "Setena Profecia Maia" que reproduïm comentada. Contrariament al que molts diuent, les profecies maies no ens parlen de la fi del món, com si fos un esdeveniment apocalíptic, sinó de la fi d'una determinada manera d'entendre la civilització i la seva substitució per una altre forma de viure en societat, molt més evolucionada i d'acord amb el que anomenem valors humans.

La justificació

"Ens parla del moment que en el sistema solar en el seu gir cíclic surt de la nit, per a entrar a l'alba de la galàxia, ens diu que en els 13 anys que van de l'any 1999 al 2012, la llum emesa des del centre de la galàxia, sincronitzarà a tots els éssers vius i els permetrà accedir voluntàriament a una transformació interna que produerà noves realitats, que tots els éssers humans tidràn l'oportunitat de canviar i trencar les seves limitacions rebent un nou sentit, la comunicació a través del pensament, els ésser humans que voluntàriament trobin el seu estat de pau interior elevant la seva energia vital duent la seva freqüència d'energia vital de la por cap a l'AMOR podran captar i expressar-se a través del pensament, i amb ell, florirà el nou sentit. L'energia addicional del llamp emès per “Hu Nap Hu” activa el codi genètic d'origen diví en els ésser humans que estiguin en una freqüència de vibració alta, aquest sentit, ampliarà la consciència de tots els ésser humans, generant una nova realitat individual, col·lectiva i universal. Una de les transformacions més gran ocorrerà a nivell planetari, doncs tots aquests ésser humans connectats entre si com un sol tot, donaran naixement a un nou ésser en l'ordre galàctic. La reintegració de les consciències individuals de milions d'éssers humans despertarà una nova consciència en la qual tots comprendran que són part d'un mateix organisme gegantesc, la capacitat de llegir el pensament entre els ésser humans revolucionarà totalment la civilització,


El somni

Desapareixeran tots els límits*

Acabarà la mentida per a sempre, perquè ningú podrà ocultar la veritat*

Començarà una època de transparència i de llum que no podrà ser amagada per cap violència, o emulsió negativa *

Desapareixeran les lleis i els controls externs, la policia i l'exèrcit, doncs cada ésser, es farà responsable dels seus actes i no caldrà implementar cap dret o deure per la força.*

Es conformarà un govern mundial harmònic, amb els éssers més savis i evolucionats del planeta *

No existiran fronteres ni nacionalitats*

Acabaran alguns límits de la propietat privada, i l' intercanvi econòmic serà diferent *

S'implementaran tecnologies noves per a manejar la llum i l'energia i amb elles es transformarà la matèria *

L'excel·lència i el desenvolupament espiritual seran el resultat d'ésser humans en harmonia que realitzen les activitats en les que vibren més alt, per a fer-lo expandiran la seva comprensió sobre l'ordre universal. Amb la comunicació a través del pensament apareixerà un súper sistema immunològic que eliminarà les vibracions baixes de por produïdes per les malalties perllongant cada vida dels ésser humans.La nova era, no necessitarà de l'aprenentatge del contrast invers produït per les malalties i el sofriment que han caracteritzat els últims milers d'anys d'història, els ésser humans que conscient i voluntàriament trobin la seva pau interior entraran a una nova època d'aprenentatge per contrast harmònic, la comunicació i la reintegració farà que les experiències, els records individuals i els coneixements adquirits, estiguin disponibles sense egoismes per a tots els altres, serà com una Internet a nivell mental que multiplicarà exponencialment la velocitat dels descobriments i es crearan sinergies mai abans imaginades. S'acabaran els judicis i els valors morals que canviïn amb les èpoques, com la moda, es comprendrà que tots els actes en la vida són una manera d'arribar a una major comprensió i harmonia, el respecte serà l'element fonamental de la cultura, transformarà a l'individu i a la comunitat, i col·locarà a la humanitat, en possibilitat d'expandir-se per la galàxia, les manifestacions artístiques, les ocupacions estètiques i les activitats recreatives comunitàries, ocuparan la ment humana.

Milers d'anys fundats en la separació entre els ésser humans que adoren a un Déu llunyà que jutja i castiga es transformaran per a sempre, la persona viurà la primavera galàctica, la florida d'una nova realitat basada en la reintegració amb el planeta i amb tots els éssers humans. En aquest moment comprendrem que som part integral d'un únic organisme gegantesc, i ens connectarem amb la terra, els uns amb els altres, amb el nostre sol, i amb la galàxia sencera. Tots els ésser humans, comprendran que el regne mineral, vegetal, animal, i tota la matèria espargida per l'univers a totes les escales, des d'un àtom, fins a una galàxia, són éssers vius, amb una consciència evolutiva.A partir del dissabte 22 de desembre de l'any 2012, totes les relacions estaran basades en la tolerància i la flexibilitat, doncs la persona, sentirà als altres ésser humans, com altra part de si mateix.

El retorn al Paradís Perdut

Els Maies expressaven aquest concepte d'unitat en la seva salutació diària, IN LAK'ECH, que significa "Jo sóc un altre tu", al que contestaven HALA KEN, que significa, "tu ets un altre jo". Segons els seus calendaris, van deixar dit que aquesta època que estem travessant, és el final de milers d'anys d'hivern i de foscor on l'evolució espiritual s'assolia a través de la por i del sofriment. L'ésser humà evolucionava perquè al saturar-se de sofriment trobava la llum necessària per a canviar, quan canviava, comprenia la inutilitat de la seva posició anterior, alliberant-se d'una limitació que ell mateix s'havia imposat. Aquesta ha estat la fórmula de contrast invers que l'univers per a assolir que els éssers humans evolucionin i es tornin cada vegada més tolerants i flexibles, doncs només així trobessin la seva pau interior, l'ésser humà neix en un univers aparentment caòtic, s'ha necessitat el desequilibri per a apreciar i reconèixer l'equilibri. El sofriment per a aprendre la importància de la pau. El caos aparent és llavors el resultat de la saviesa divina. L'esperit s'encarna en la matèria, en una societat amb éssers en diferents nivells d'evolució, allí viu una sèrie d'experiències que ho duen a comprendre la raó. Els ésser humans neixen innocents, sense experiència vulnerables destructibles i contaminables, no sofreixen perquè res els a afectat, es viuen a través de situacions que per inexperiència o ignorància produeixen sofriment, la saturació del sofriment fa canviar a la persona i li dóna la comprensió sobre els resultats i les conseqüències dels seus actes, amb aquesta comprensió pot decidir lliurement si desitja repetir o no una experiència, és a dir, la vida és el pas de la fragilitat de la innocència, a la fortalesa produïda per les experiències de comprensió. La ignorància i la inexperiència produeixen guerres, esclavitud, polarització, canibalisme, falta de respecte, de consideració. Processos oposats que enfronten a la persona amb d'altres éssers humans per a produir experiències de comprensió, a cada ésser humà li corresponen una sèrie experiències d'aprenentatges en cada vida, és el que cridem la destinació, el que s'ha de viure per a aprendre i comprendre. La vida és un procés que viu l'esperit per a agregar comprensió sobre la creació, la destinació organitza les circumstàncies, lloc i relacions que es produeixen experiències de comprensió. Tot el que és difícil, el que causa sofriment i contradicció és el que es porta com destinació per a aprendre en cada vida. Quan l’ésser humà se satura de sofriment accepta coses que abans, per les seves creences, considerava inacceptables, i no li permetien trobar la pau interior, la vida és una oportunitat per a assolir la transformació interna i passar de la rigidesa a la flexibilitat, d'evitar la presó de l'esperit que produeixen els dogmes. Les experiències d'agressió i incomprensió només porten amb si sofriment i esdeveniments cada vegada més fortes i difícils d'enfrontar.

La setena profecia Maia ens recorda que només la nostra pròpia transformació interna, pot conduir-nos a nous sentits, donar-nos salut, i integrar-nos amb tot el món en una nova realitat de pau i harmonia. La lluita contra la vida o contra les estructures socials, només condueix a l'individu al sofriment i a baixos nivells d'energia duent-lo a la foscor interna de la depressió. L'acceptació de tots els esdeveniments fàcils o difícils, alegres o tristos com oportunitats d'aprenentatge de les quals només pot resultar un benefici personal, portarà la independència interior i l'harmonia. Es requereix un treball interior voluntari per a acceptar i comprendre l'evolució de la creació, un treball diari que es reflecteixi en totes les circumstàncies de la vida i que condueixi a la pau interior.La setena profecia, diu que la comprensió i acceptació d'aquest procés d'evolució durà a l'aprenentatge i al creixement espiritual a través de l'harmonia. Milions d'ésser humans trobaran la seva pau interior, i al fer-lo, podran obrir els arxius històrics de tot el que han viscut, doncs només en aquest moment, els podran veure sense jutjar-los com part d'un procés d'harmonització. Apareixerà una nova cosmovisió espiritual, les relacions, s'establiran a partir dels punts d'unió i no de separació, els ésser humans seran flexibles, i buscaran la pau. Aquests canvis ocorreran en tots els nivells, físic, mental, i espiritual, i a totes les escales, individual, familiar, comunal, planetària, i galàctica. La major transformació ocorrerà quan es comprengui a l'univers com un procés d'evolució eterna de la consciència dels éssers. Això portarà respecte per la conducta dels altres, i acabarà amb els prejudicis, es comprendrà que tots les experiències condueixen inevitablement, a una major harmonia.

Pels Maies, el procés d'evolució no és uniforme ni simultani, hi ha moltes coses que diferencien als ésser humans. Coexisteixen éssers amb diferents nivells d'evolució, el que fa possible les diferències entre els ésser humans, permetent els contrastos i les experiències de comprensió, cada ésser humà passa per diferents canvis, uns es demoren més que uns altres, però tots arriben al mateix lloc. Tots els ésser humans són iguals perquè la seva essència té un mateix origen, són emanacions de Déu o Hu Nap Hu. Però alhora tots els ésser humans són distints, uns van més avançats que uns altres, perquè s'encarnen per primera vegada en la matèria en diferents moments. Uns duen acumulada més experiència i comprensió que uns altres. S'ascendeix de nivell amb la comprensió que resulta de les experiències de cada vida, els ésser humans no són iguals, perquè viuen en diferents societats amb diferents cultures, i perquè la seva herència genètica és distinta, el que genera diverses creences, diverses maneres de percebre l'univers i múltiples característiques físiques. Els Maies creien que l'ésser huma està format per 3 cossos en constant vibració situats en diferents dimensions, el cos físic, el mental, i l'espiritual. El cos físic o Hubiidili, és temporal, està format de matèria en constant transformació i moviment, la matèria està organitzada i animada per l'esperit, per a donar lloc a la vida, on pot tenir experiències amb la forma i comprendre la creació, es desorganitza amb la mort tornant al seu estat original, el cos astral o Pixán, on està la ment, és temporal, desapareix després de la mort i es troba en una dimensió superior a la física, allí s'arxiven les creences adquirides en la vida present, el que cridem ego o OL com ho van anomenar els Maies. És el que defineix a la personalitat de l'individu, en la ment es produeixen els processos mentals, una forma d'energia en vibració a diferent freqüència produïda per les emocions, sentiments, pensaments, i esdeveniments de la vida. En la ment arxivem la comprensió, que resulta de convertir el coneixement en veritat comprovada per l'experiència de la vida, la denominada memòria akassika mitja, mentre més vibracions baixes i denses com la por i l'odi s'experimentin en la vida, més baixa dimensionalment es trobarà la seva ment, però per altra banda, mentre més moments d'alegria i pau s'hagin viscut, més alt es vibrarà, això situa a la ment en una dimensió més alta, en cada reencarnació aquesta memòria akassika va augmentant, a mesura que l'individu es torna més flexible, comprèn millor l'univers i maneja nivells interiors més alts d'energia, quan l'ésser humà està en un estat permanent de vibració i pau interior, la seva consciència s'alinea amb noves realitats i percepcions que corresponen a dimensions més altes. Hi ha processos temporals que es realitzen en la cinquena dimensió, allí la ment es troba en els somnis, en un estat no físic, on tot pot succeir.

Els esdeveniments experimentats per cada ego en la vida produeixen uns resultats que depenen de com s'hagi decidit viure'ls, entre més petit l'ego, més flexible serà el seu sistema de creences, i més avançat estarà en el camí de l'evolució, al comprendre millor tot el procés, més perfecte i ordenat li semblarà l'univers i respectarà més als altres i al planeta, al vibrar la seva freqüència en una freqüència més alta ampliarà els seus rangs de percepció i activarà facultats sentits latents, processarà majors quantitats d'energia, la comprensió s'emmagatzema temporalment en el cos mental, al morir es trasllada com veritats a la consciència permanent de la persona, que es troba en el tercer cos o Hinahan, el cos espiritual o Hiank, que és permanent o etern es troba en dimensions més altes del astral, entre més alt el nivell d'evolució, més amunt dimensionalment estarà, allí s'emmagatzema en manera permanent, eterna i individual en el moment de la mort, l'experiència compresa en cada vida que és la qual determina el que es necessita viure en les futures encarnacions. El Enhank o esperit defineix la destinació, les dificultats que l'ésser humà viurà a l'encarnar-se en la seva següent vida. Arran d'elles, es trobarà la comprensió necessària per a evolucionar cap a vibracions superiors.
Això explica perquè per als Maies la vida és part d'un procés d'etern d'evolució i consciència i perquè és necessària la reencarnació de l'esperit en vides successives, en qualsevol dels milers de milions dels sistemes solars que existeixen, cada individu pot pujar un esglaó, al nivell immediatament superior com resultat d'esforç voluntari en la recerca de la pau i l'harmonia. Per als Maies una de les coses més importants en la vida és mantenir i elevar el nivell d'energia vital interna, doncs la seva disminució fa perdre la pau interior i duu a estats de sofriment. Ells creien que respectant la NATURALESA, tenint consciència permanent dels cicles que aquesta genera, i aprenent a respirar adequadament s'assoleixen nivells cada vegada majors d'energia vital, al trobar aquest estat de pau interior, l'energia acumulada posa en funcionament programes inactius en el codi genètic, que produeixen els canvis físics necessaris per a comunicar-se amb el pensament, es genera en la seva ment un camp d'energia sagrada, que activa la glàndula pituïtària i pineal, aquestes glàndules segreguen uns enzims que activen Codones inutilitzades en el codi genètic. A l'activar-se noves cadenes d'aminoàcids es produeixen canvis en l'interior del cos, generant un súper sistema immunològic que elimina les malalties, la vibració baixa de la por i augmenta la durada de la vida. Simultàniament aquestes noves proteïnes generen nivells més alts d'energia vital en l'interior de l'organisme consolidant l'aparició del sisè sentit, la capacitat de llegir i transmetre el pensament, és lògic que l'evolució no permeti que individus embargats per l'odi i el menyspreu cap als altres, accedeixin a poders paranormals com la Telequinesis o la possibilitat de llegir el pensament.

És la vibració de l'amor la qual obre la porta per a l'aparició del superhome. Déu en la seva saviesa fa que el següent esglaó evolutiu sigui només a través de la pau i l'harmonia. L'univers té tot el temps, no té pressa, la persona haurà de continuar el seu procés de reencarnacions successives, fins a encarnar en una vida en la qual pugui pujar al següent esglaó evolutiu, molts són els cridats, però pocs els triats, confirma que no tots els ésser humans arriben simultània i automàticament a nivells alts d'energia interna, es requereix d'un esforç personal, i voluntat en la recerca de la pau interior, quan s'augmenta la freqüència de vibració durant la vida, s'assoleix néixer en la següent reencarnació per nivell de correspondència en una societat més evolucionada, és a dir, si la persona no té pau interior, li correspon viure en una societat que no la tingui, fins que per esforç augmenti el seu nivell de vibració i es faci corresponent d'altres circumstàncies. L'univers és fonamentalment energia i informació que vibra en diferents freqüències i flueix organitzada en matrius a diferents nivells, la major part de la matèria en la tercera dimensió està formada per aigua, el 85 per cent del nostre planeta està format per aigua. L'ésser humà és bàsicament aigua, neix dintre d'una borsa d'aigua i el 95 per cent del seu organisme és aigua, a través de l'aigua es mou l'energia per tots els fluids del cos, les emocions i els sentiments són energia, vibracions en diferents freqüències que es mouen en matrius interconnectades a diferents nivells, la paraula és una forma d'energia, una força vibratòria, podem emetre diferents tipus d'energia a través de la paraula, l'amor és una forma d'energia en una freqüència alta, quan ens sintonitzem amb ella, és a dir ressonem amb ella estem en pau interior i harmonia. Si el nostre dial interior està sintonitzat en una freqüència baixa, en una estat d'odi o de por, això és el que es percep, la consciència del ser humà defineix la realitat per l'energia que perceben els seus sentits, les percepcions dels sentits, repetides a increïble velocitat en el temps, són les quals produeixen la consciència, la matèria és una il·lusió que es produeix en la nostra ment com resultat de milers de percepcions que conjuguem per a armar la realitat, com un sòlid continu, quan la veritat és que tot és energia.

Polsos vibrant a diferents freqüències cristal·litzen la llum en diferents formes. La matèria és llum que s'ha densificat en una forma i en un rang de vibració que reconeixen els nostres limitats sentits. Tot el que existeix és llum, doncs la foscor només es produeix quan la llum, en forma de matèria s'interposa entre l'òrgan sensor i la font de llum, com el dia i la nit, tot i que el sol mai s'apaga. Si el rang de percepció dels sentits augmenta o si apareix un nou sentit, la consciència s'amplia, canviant totalment la realitat. Des de 1999 hem tingut 13 anys per a saber que la realitat està més enllà dels sentits, per viure una oportunitat única en 26000 anys rebent una energia especial del centre de la galàxia, si comprenem el procés evolutiu etern de la consciència, podrem aprofitar aquesta oportunitat i llevar-nos els límits auto imposats, si decidim obrir la ment i trobar la nostra pau interior, serem part dels triats per a transformar la nostra realitat, en un univers de pau i d'harmonia".

Fins aquí el preciós missatge d'aquella antiga civilització.

Com vam veure al començament -en el missatge anterior-, la Història com a concepte i quan manera d'entendre l'esdevenir al llarg del temps, és necessària. Però el que no és necessari, sinó mer reflex de la psicologia íntima dels seus creadors, és la idea que aquella ens duu, inexorablement, a una Fi.

El que ens manca llavors, és arribar a elaborar una visió del Temps i de la Història que, d'acord amb les concepcions de la realitat que poden aportar altres disciplines, sigui capaç de lliurar una visió on ja no es busqui una situació ideal “on puguem tendir-nos a l'ombra a descansar”, sinó una altre que, per contra, l'home torni a ocupar el lloc que li correspon: ja no com el subjecte que pateix la Història, sinó el subjecte actiu de la mateixa, el seu únic motor, el seu centre i el seu eix principal.

Cloenda

Així doncs, el Mite de l'Edat d'Or, expresa la nostàlgia d'un temps i d'un espai millor, aquest desig no es exclussiu dels poetes, sinó que és un anhel compartit en algún moment de la seva vida per tots els éssers humans, un intent de transcendir els límits de la història. Un vell i bell tòpic que expresa un sentiment universal, la ferma creença -necessària per a la majoria- de que "in illia tempore", va haver-hi una etapa en que la humanitat va ser totalment feliç i aquella època daurada, algun dia, tornará.

Que així sigui!