UNA NOVA APROXIMACIÓ A LES PEDRES D'ICA.

"Es hermoso soñar con los ojos abiertos de vez en cuando, pero más importante todavía es iluminar nuestro extraordinario pasado sin cerrarnos a nuevas y fascinantes hipótesis, aunque analizándolas científicamente para acercarnos a la realidad". 
YURI LEVERATTO

Fa uns dies escrivia una entrada en aquest blog parlant dels Ooparts (objectes impossibles o fora de lloc) que podeu veure aquí:

http://terraxaman.blogspot.com/2010/03/la-veritat-es-alla-fora-els-ooparts1_12.html

En aquell text deia:

“Les pedres d'Ica 

El Dr. Javier Cabrera Darquea disposa al seu centre d’estudis de la Plaza de Armes a la ciutat peruana d’Ica més de 11.000 pedres gravades reunides al llarg de 9 anys. A més d’aquesta impressionant col•lecció de gliptòlits calcula que hi ha 40.000 pedres més gravades escampades pel Perú i molts països.

Aquestes pedres es troben seriades segons els temes desenvolupats pels autors de la biblioteca lítica. Els temes d'aquesta biblioteca en pedra són molt variats:

Parts assistits. Trasplantaments d'òrgans. Dinosaures. Animals de diferents continents. Altres animals extingits. Mapes d'altres moments en l'evolució de les plaques continentals. Escenes socio-sexuals. Astronomia. Genètica. Botànica. Tecnologies desconegudes, o no.

D’aquestes 11.000 pedres el Dr. Cabrera n’ha investigat a fons més de 500. En els seus estudis el Dr. Cabrera va atribuir la confecció d'aquestes pedres a una humanitat anterior a l'actual, a la que va anomenar "home gliphotecus". La majoria de les sèries de pedres analitzades fins ara es troben vinculades entre elles. Cap d’aquestes pedres té un caràcter profètic, tots els coneixements i fets reflectits als milers de roques gravades formen part d’alguna cosa que va passar en una altra era. 

Els científics actuals afirmen que es tracta d'un frau orquestrat pel Dr. Cabrera, amb la col·laboració d'una parella d'indis que en serien els autors materials de les pedres”.

Amb el to d’equanimitat que tracto sempre de donar als meus escrits, on acostumo a donar diverses interpretacions sobre els fets exposats, ja deia en aquelles entrades que el que veritablement era important,  més que la veracitat o no, era l’obertura mental –la reflexió- que aquests Ooparts poguessin crear en  la ment del lector.

Avui, la experiència viscuda em fa tornar a parlar d’aquestes pedres d’Ica, des d’una perspectiva diferent.

A la plaça d’Armes de la ciutat de Ica, en una de les cantonades és troba la seu del Museo de Piedras Grabadas de Ica, de la fundació del Dr. Cabrera, a través de la guia que ens oferí el tour per la ciutat, vàrem concertar una visita a aquest museu pel matí del dia següent, abans de sortir en el llarg viatge cap a Nazca, per a veure les afamades línies o geoglifs, que mereixeran una altre entrada en aquest blog. 

A l’hora prevista, les 7 del matí, estaven davant les portes i ja ens esperava en el seu interior la sra. Eugenia Cabral, filla del Dr. Cabral, l’home que dedicà una bona part de la seva vida a l’estudi i investigació de les esmentades pedres. El museu pot semblar poca cosa des de l’exterior i sorprèn que una entitat que guarda aquest tresor incontestable tingui unes instal·lacions tan senzilles, però un cop en el seu interior la sorpresa és molt gran.
Entrar al museu és submergir-se en una atmosfera màgica, irreal... S'observen pedres gravades que il·lustren escenes increïbles: homenets baixos i fornits, amb estranys tocats al cap, practicant estranyes operacions quirúrgiques que observen l'univers amb una mena de telescopis i viatgen amb naus voladores. Alguns combaten contra dinosaures, d'altres els cavalquen. Hi ha estranys mapes terrestres que mostren la superfície del planeta com era quan els continents estaven units en l'anomenada Pangea...

Tot es molt interessant i afavoreix deixar anar la imaginació i la fantasia, pensant que tot el que és veu va ser possible. Imaginar una època mítica en que una humanitat convivia amb els dinosaures i en que les tecnologies quirúrgiques i espacials eren comuns i estaven a l'abast de tothom...

És evident que els fruits del treball del Sr. Cabral i dels qui continuen la seva tasca no ha estat enriquir-se, l’aclaparadora acumulació de pedres de tota mida pels prestatges, taules, cadires, terres, mostra que l’únic afany dels qui administren aquesta col·lecció incomparable, ha estat donar a conèixer les pedres d’Ica i el seu missatge i importància.

La sra. Eugenia Cabral, comença per explicar-nos els punts principals de les teories –no acceptades per la ciència oficial i no contrastades – del seu pare després de dedicar-se per més d’onze anys a l’estudi sistemàtic de més de 500 de les 11.000 que va arribar a acumular i que en síntesis reprodueixo:

“Les pedres d’Ica recollides en el museu, són només una part de les 40.000 pedres – o moltes més (?)- que hi ha repartides arreu del món en col•leccions particulars, museus, i diverses institucions. Poden ser considerades com una immensa enciclopèdia gravada a les pedres –Gliphoteca – d’una humanitat (?) que va viure al planeta Terra, molt abans de la suposada aparició de l’Homo Sapiens, on va deixar constància dels seus impressionants coneixements en zoologia, botànica, astronomia, medecina, geologia i moltes d’altres branques del saber.

El mètode triat va ser utilitzar una “mena” de còdols de riu, per a través de pictogrames o ideogrames, gravats amb una tecnologia molt especial, transmetre els coneixements de manera que quedessin preservats per un futur llunyà, quan una nova humanitat –dissenyada genèticament per ells- fos capaç de comprendre el seu missatge.

Els crítics diuen que les pedres son una falsificació recent que han estat fetes per Basilio Uchuya, aprofiten per això la declaració que ell mateix va fer davant la PIP –la policia per a la protecció del patrimoni arqueològic- : “Yo Basilio Uchuya Mendoza reconosco que todas las piedras del doctor javier Cabrera han sido trabajadas por mí bajo el sistema quemado de piedra luego trasada con cierra coble filo y luego bañadas con barro y después son limpiadas con un pequeño trapo y después son embetunadas, este trabajo lo bengo realizando desde ase 10 años y a la única persona que le he bendido mi trabajo es al doctor Sotil”. O sea, a Cabrera. (les errades ortogràfiques son del policia que va prendre la declaració a Basilio)

Al Perú, els “huaqueros” –els que roben tresors arqueològics - paguen penes de presó molt grans, per això, el mateix Dr. Cabrera va recomanar a Basilio que mentís per a lliurar-se de la presó. A  més, hi ha com a mínim unes 40.000 pedres, el que en 10 anys vol dir unes 11 pedres diàries, tenint en compte que hi ha pedres petites, però també de vàries tones, vol dir una activitat frenètica, no només per a ell i la seva família, sinó per un bon grup de persones.

Amb tot, cal tenir ben present que la història de les pedres d’Ica és molt anterior a la família Uchuya, dons el 1613  en la "Relación de Antiguedades deste reyno del Pirú" ja hi ha informació escrita d’aquestes pedres, i des de començaments dels segle XX, son moltes les referències al descobriment d’aquestes pedres en jaciments i enterraments de diverses cultures: paracas, nasca i fins i tot, inques.

Tots aquests pobles deurien considerar aquestes pedres com a quelcom molt sagrat, per a incloure-les en les tombes dels seus personatges importants.

Les pedres d’Ica “semblen” còdols de riu, però anàlisis detallats demostren que aquestes pedres no han estat mai en la llera de cap riu, tampoc tenen un origen igni – volcànic -, i la patina negre externa que la recobreix és com un tractament químic protecció que encara no hem pogut determinar de que està feta.

SÈRIE DE MEDICINA

En aquesta sèrie s'explica com aquesta civilització practicava trasplantaments de cor, de cervell, de ronyó, de fetge, etc. La humanitat gliptolítica semblava haver resolt el problema del rebuig en els trasplantaments d'òrgans, a més, apareixien cesàries i parts amb acupuntura. Sabien del trasplantament, de les claus genètiques i de la conservació dels cossos, una vegada consumades les operacions de trasplantament. També apareixien els sistemes electrònics que controlaven les més vitals funcions biològiques, mentre aquest estava a la taula d'operacions. 

 

SÈRIE ASTRONÒMICA

Van gravar les tretze constel·lacions avui conegudes per la humanitat. També coneixien llocs del firmament, on segons aquesta remota humanitat, hi havia vida vegetal, animal o inteligent, a més, aquella civilització va gravar el pas d'un cometa que molts milions d'anys després havia de ser vist per l'ésser humà, conegut avui com a Kohoutek.

SÈRIE DE ASTRONAUTICA
Segons aquests gravats, havien aconseguit sortir a l'espai, ja que apareixen ocells mecànics i a aquests lloms solcaven l'aire aquests éssers. En aquesta biblioteca es mostrava els sistemes emprats per l'home de llavors per vèncer la gravetat, per sortir al cosmos sense necessitat del combustible i de la força que avui necessiten els nostres coets. 

SÈRIE SOBRE ANIMALS PREHISTÒRICS

Es pot veure les figures d'aquests homes de grans cranis i petita estatura que persegueixen i maten els més diversos tipus de dinosaures: Stegosaurus Triceratops, Iguanodon, etc. Mostren els cicles biològics d'aquests saures prehistòrics. Per què van desaparèixer sobtada i totalment de la faç de la terra? 
 

SÈRIE SOBRE ANTICS CONTINENTS

Segons aquestes pedres els continents poc o res tenen a veure amb la distribució actual, entre ells podien incloure dos mítics continents com l'Atlàntida i Mú. 

SÈRIE SOBRE LA SORTIDA DE L'HOME DE LA TERRA

L'home del mesozoic va deixar testimoni de la seva gran marxa o sortida del planeta, aquella civilització oblidada va gravar la partida de la terra del grup dels Elegits, rumb a un planeta concret del que llavors era considerat com una constel•lació més: les Plèiades.

SÈRIE SOBRE UN GRAN CATACLISME

Hi ha un anunci en les pedra sobre la proximitat d'un formidable cataclisme, fruit d'un desequilibri que provocaria aquella humanitat, dues de les tres llunes que apareixen en molts gravats van caure sobre la terra, originant el caos i la destrucció d'aquella humanitat. La clau d'aquesta destrucció pot estar en les piràmides representades (veure pedra sobre pangea) i que van ser construïdes per captar, transformar i distribuir l'energia electromagnètica que envoltava i envolta el nostre món. 

SÈRIE SOBRE LA SEXUALITAT 
Alguns autors han volgut interpretar en aquestes imatges, una advertència moralista sobre la propagació de la Sida (?)

SÈRIE DE FLORA, FAUNA I RACES DEL PLANETA

La humanitat de l'era terciària va gravar els seus coneixements sobre evolució, cicles biològics, etc. dels animals que poblaven la terra en aquells temps, a més d'aparèixer alguns animals desconeguts per l'home d'avui, apareixen altres com els cangurs, o les girafes que no són originaris del continent americà. A més d'animals, apareixen plantes i flors moltes d'elles avui extingides. 

Segons sembla, aquesta antiga espècie o va desaparèixer en els cataclismes que formaren la imatge actual del planeta –distribució continental, aparició de serralades com els Andes, Himalaia, etc.- o retornaren a l’espai exterior –cap a la constel·lació de les Plèiades- d’on probablement procedien (?) quan van acabar el programa que tenien previst realitzar en el nostre planeta”.

Els qui han estudiat detingudament les pedres, sostenen que son artificials, és a dir, que van ser fabricades específicament per a realitzar els gravats i comunicar  el seu missatge aquells que tinguin contacte físic amb elles.  Però no corresponen a la nostre humanitat, ni a cap raça humana. Aquest contacte "especial", pot deure's a l'alt contingut en silici, potser als gravats qui sap si per tot a l'hora... però segons diuen i aquestes línies semblen confirmar-ho, tots els qui tenen contacte amb elles, és veuen "obligats" a donar-les a conèixer.

La Sra. Eugenia ens va guiar per l’amuntegament de pedres de les tres sales obertes al públic, oferint-nos algunes explicacions sobre els coneixements d’astrologia, medecina i, finalment, ens parlà de les característiques més inusuals d’algunes de les pedres, com per exemple que ocasionalment “suen”, es a dir que destil·len una mena de líquid que en la seva opinió té propietats –diguem-ne- “místiques”, efectivament vàrem poder verificar que almenys una d’aquestes pedres desprenia unes gotetes d’un fluid espès, una mena de gel, d’un color marró clar, sense olor que aplicat al front –tercer ull- afavoria un estat de major claredat, vitalitat, atenció, la qual cosa vaig poder verificar per pròpia experiència.

Molt amablement, la Sra. Eugenia ens va regalar un CD amb milers de fotografies de les pedres i un DVD amb una de les darreres conferències del seu pare que tractaré de pujar a la xarxa.

Imatge en negatiu per a una millor apreciació del dibuix.

Difícilment podrem esbrinar  la veritat o falsedat del missatge de les pedres d'Ica, formen part d'allò que anomenem els misteris de la Humanitat, el que si puc afirmar es que els que critiquen o qüestionen la autenticitat de les pedres d'Ica a la lleugera, és perquè mai han tingut una d'elles a les seves mans, d'aquesta manera és molt difícil judicar amb objectivitat la informació que trameten, doncs els manca sentir l'impacte dels seus gravats, del seu pes excepcional i del seu tacte.

En definitiva, missatge d'una humanitat anterior, divertiment d'un investigador, frau orquestrat per uns camperols quasi analfabets que no poden explicar-se com la historia d'una antiga humanitat hagi tingut tant de ressò a nivell internacional, les pedres d'Ica son molt boniques,  en la seva senzillesa, de vegades ingenuïtat, arriben a ser belles.

Com sempre, espero que us hagi estat interessant.