(4/4)
Els Tuvans combinen aquesta tècnica amb una segona font vocal per a crear l'estil kargyraa, en el qual es pot reforçar un harmònic tan increïblement alt com el 43 harmònic. Aquesta font addicional és un altre aspecte fascinant del cant de gola. Els cantors d’harmònics, per a generar un segon so molt baix utilitzen altres òrgans a part dels plecs de la boca. Aquests altres òrgans estan disposats en altres punts de l'extensió vocal. El Kargyraa utilitza estructures flexibles situades damunt dels plecs vocals: plecs falsos (teixits paral•lels que existeixen directament damunt dels plecs veritables i són també capaços de tancar el corrent d'aire); el cartílag aritenoide (situat en l'inrevés de la gola, fent-lo girar de costat a costat i cap a endavant i cap a enrere, per a ajudar a controlar la fonació); el plec aryepiglottic (teixit que connecta el aritenoides i la epiglotis); i l'arrel de epiglotis (la part inferior del cartílag epiglotis). El Kargyraa se sembla al so dels càntics Tibetans budistes, alguns investigadors han usat el terme " la manera de càntic " per a descriure'l. Això generalment, encara que no sempre, assumeix un 2:1 la proporció de freqüència, amb el tancament supraglotal en cada tancament del plec vocal. Un diapasó típic fonamental seria el C en 130.8 hertz, amb els plecs falsos que vibren una vuitena sota en 65.4 hertz.
L'anàlisi espectral mostra que quan un cantant realitza "la manera de càntic", el nombre de components de freqüència es duplica, verificant que la segona font és periòdica i la meitat del diapasó normal. La manera de càntic també afecta a les propietats ressonants de l'extensió vocal. L'ocupació dels plecs falsos escurça l'extensió vocal en un centímetre, formant freqüències que canvien de més alt a més baix depenent de la posició de la constricció sobre formant seleccionat.
Un altre característica és fer àmplies pauses entre els alens del cant harmònic. (Aquests alens poden durar no menys de 30 segons). A un oïdor Occidental, les pauses li resulten massa llargues i tedioses. Però els músics Tuvan no conceben frases com la constitució d'una obra musical unitària. Més aviat cada frase transporta una imatge independent acústica. Les pauses llargues proveeixen als cantants del temps per a escoltar els sons ambientals i formular una resposta - així com, per descomptat, prendre alè.
El cant harmònic és també un mitjà sovint empleat pels caçadors i els pastors per a interactuar amb el seu ambient natural acústic. També s'acompanyen d'instruments com el ediski, una canya dissenyada per a imitar a un cérvol; khirlee, un tros de fusta prim que fan girar com un propulsor per a emular el so de vent; amyrga, una banya que caça que solia fer-se sonar com crit d'acoblament per a un animal en zel; i chadagan, una cítara que canta en el vent quan pastors Tuvan ho col•loquen sobre els teulats de les seves yurtes.
Els intèrprets del khomus, una mena d'arpa, recreen sons no només naturals, com el moviment o l'aigua o degoteig, sinó també sons humans, incloent el llenguatge parlat. Bons interpretis khomus poden codificar textos que un oïdor experimentat pot desxifrar.
És a través dels Cants harmònics que els Tuvans mantenen vius els elements mes reverenciats de la seva cultura, de la seva llengua i del seu entorn, donant claus per a la seva supervivència, fins i tot allà, on la llengua verbal s'acaba. Per als pastors, això expressa els sentiments de exultació i independència que les paraules no poden expressar. (Per Theodore C. Levin i Michael I. Edgerton Scientific American 20 de setembre de 1999 1996-2005 Scientific American)
Veiem una demostració dels Monjos Tibetans del Monestir de Gyuto:
A més de la veu, els éssers humans també podem produir harmònics de característiques similars mitjançant la utilització de determinats instruments, com ara bols de quars, o tibetans (metàl•lics), veiem-los:
XTC DIDGERIDOO - MACK YIDHAKY
Bols de Quars:
Bols Tibetans. Luis Paniagua Esferas
http://www.imeem.com/people/yivLvB2/video/l3RPo39E/paniagua_luis_esferes_bolss_tibetans_music_video/
Bols Tibetans.
EL CANT HARMÒNIC: LA MÚSICA DE LES ESFERES
El cant harmònic és veritablement la música de l'espai o música de les esferes. Es diu que en el súper univers existeixen prop de vuit-centes energies d'ona. D'aquests grups de cent manifestacions de l'energia, en la terra es reconeixen seixanta-quatre. Els raigs del sol constituïxen quatre vuitenes en l'escala suprauniversal, comprenent els raigs visibles una sola vuitena. El grup ultraviolat és el següent, mentre que deu vuitenes cap amunt estan els raigs X, seguits pels raigs gamma de ràdio. Trenta-dues vuitenes per sobre de la llum visible del sol estan els raigs d'energia de l'espai exterior barrejats amb partícules diminutes de matèria altament energizada. Cap avall, a partir de la llum solar visible, apareixen els raigs infrarojos i trenta-dos vuitenes mes baix està el grup de les ones hertzianes a través de les quals es propaga el so fins a arribar a cau d'orella humà. La moderna física anomena la matèria "camps de ressonància", creu que la matèria esta organitzada en camps de ressonància mòrfica”. Rupert Sheldrake defineix els Camps Mòrfics com regions materials de influencia que actuen a través del temps i de l’espai. És localitzen tant en los sistemes que organitzen como al seu voltant (…). Son patrons organitzats de influencies potencials, i poden tornar a aparèixer físicament en un altre temps i en un altre lloc, en que les condicions físiques siguin les adequades (…) contenen una mena de memoria acumulativa i tendeixen a esdevenir cada cop més habituals (Sheldrake, 1990: 16).
Les melodies espirituals no són ones materials de so sinó pulsacions que tenen una amplitud de gamma i una ànima d'expressió, així com una magnitud d'execució associades amb la melodia de les esferes que es troben mes allà de la comprensió humana. Aquestes meravelloses melodies es poden transmetre fins a les zones mes distants de l'univers per ressonància harmònica doncs en veritat l'harmonia és l'únic codi universal de comunicació espiritual.
El do de l'harmonia, tan important en la seva naturalesa, ha estat enormement diluït a l'aïllar-nos dels ritus naturals i es fa necessari que regressi. Així es diu que un sol ésser humà entonant l'acord correcte podria canviar el curs d'una sencera nació i àdhuc de tot el món civilitzat i que la melodia té el poder de transformar un món sencer.
Altai Orguil
Els Tuvans combinen aquesta tècnica amb una segona font vocal per a crear l'estil kargyraa, en el qual es pot reforçar un harmònic tan increïblement alt com el 43 harmònic. Aquesta font addicional és un altre aspecte fascinant del cant de gola. Els cantors d’harmònics, per a generar un segon so molt baix utilitzen altres òrgans a part dels plecs de la boca. Aquests altres òrgans estan disposats en altres punts de l'extensió vocal. El Kargyraa utilitza estructures flexibles situades damunt dels plecs vocals: plecs falsos (teixits paral•lels que existeixen directament damunt dels plecs veritables i són també capaços de tancar el corrent d'aire); el cartílag aritenoide (situat en l'inrevés de la gola, fent-lo girar de costat a costat i cap a endavant i cap a enrere, per a ajudar a controlar la fonació); el plec aryepiglottic (teixit que connecta el aritenoides i la epiglotis); i l'arrel de epiglotis (la part inferior del cartílag epiglotis). El Kargyraa se sembla al so dels càntics Tibetans budistes, alguns investigadors han usat el terme " la manera de càntic " per a descriure'l. Això generalment, encara que no sempre, assumeix un 2:1 la proporció de freqüència, amb el tancament supraglotal en cada tancament del plec vocal. Un diapasó típic fonamental seria el C en 130.8 hertz, amb els plecs falsos que vibren una vuitena sota en 65.4 hertz.
L'anàlisi espectral mostra que quan un cantant realitza "la manera de càntic", el nombre de components de freqüència es duplica, verificant que la segona font és periòdica i la meitat del diapasó normal. La manera de càntic també afecta a les propietats ressonants de l'extensió vocal. L'ocupació dels plecs falsos escurça l'extensió vocal en un centímetre, formant freqüències que canvien de més alt a més baix depenent de la posició de la constricció sobre formant seleccionat.
Un altre característica és fer àmplies pauses entre els alens del cant harmònic. (Aquests alens poden durar no menys de 30 segons). A un oïdor Occidental, les pauses li resulten massa llargues i tedioses. Però els músics Tuvan no conceben frases com la constitució d'una obra musical unitària. Més aviat cada frase transporta una imatge independent acústica. Les pauses llargues proveeixen als cantants del temps per a escoltar els sons ambientals i formular una resposta - així com, per descomptat, prendre alè.
El cant harmònic és també un mitjà sovint empleat pels caçadors i els pastors per a interactuar amb el seu ambient natural acústic. També s'acompanyen d'instruments com el ediski, una canya dissenyada per a imitar a un cérvol; khirlee, un tros de fusta prim que fan girar com un propulsor per a emular el so de vent; amyrga, una banya que caça que solia fer-se sonar com crit d'acoblament per a un animal en zel; i chadagan, una cítara que canta en el vent quan pastors Tuvan ho col•loquen sobre els teulats de les seves yurtes.
Els intèrprets del khomus, una mena d'arpa, recreen sons no només naturals, com el moviment o l'aigua o degoteig, sinó també sons humans, incloent el llenguatge parlat. Bons interpretis khomus poden codificar textos que un oïdor experimentat pot desxifrar.
És a través dels Cants harmònics que els Tuvans mantenen vius els elements mes reverenciats de la seva cultura, de la seva llengua i del seu entorn, donant claus per a la seva supervivència, fins i tot allà, on la llengua verbal s'acaba. Per als pastors, això expressa els sentiments de exultació i independència que les paraules no poden expressar. (Per Theodore C. Levin i Michael I. Edgerton Scientific American 20 de setembre de 1999 1996-2005 Scientific American)
Veiem una demostració dels Monjos Tibetans del Monestir de Gyuto:
A més de la veu, els éssers humans també podem produir harmònics de característiques similars mitjançant la utilització de determinats instruments, com ara bols de quars, o tibetans (metàl•lics), veiem-los:
XTC DIDGERIDOO - MACK YIDHAKY
Bols de Quars:
Bols Tibetans. Luis Paniagua Esferas
http://www.imeem.com/people/yivLvB2/video/l3RPo39E/paniagua_luis_esferes_bolss_tibetans_music_video/
Bols Tibetans.
EL CANT HARMÒNIC: LA MÚSICA DE LES ESFERES
El cant harmònic és veritablement la música de l'espai o música de les esferes. Es diu que en el súper univers existeixen prop de vuit-centes energies d'ona. D'aquests grups de cent manifestacions de l'energia, en la terra es reconeixen seixanta-quatre. Els raigs del sol constituïxen quatre vuitenes en l'escala suprauniversal, comprenent els raigs visibles una sola vuitena. El grup ultraviolat és el següent, mentre que deu vuitenes cap amunt estan els raigs X, seguits pels raigs gamma de ràdio. Trenta-dues vuitenes per sobre de la llum visible del sol estan els raigs d'energia de l'espai exterior barrejats amb partícules diminutes de matèria altament energizada. Cap avall, a partir de la llum solar visible, apareixen els raigs infrarojos i trenta-dos vuitenes mes baix està el grup de les ones hertzianes a través de les quals es propaga el so fins a arribar a cau d'orella humà. La moderna física anomena la matèria "camps de ressonància", creu que la matèria esta organitzada en camps de ressonància mòrfica”. Rupert Sheldrake defineix els Camps Mòrfics com regions materials de influencia que actuen a través del temps i de l’espai. És localitzen tant en los sistemes que organitzen como al seu voltant (…). Son patrons organitzats de influencies potencials, i poden tornar a aparèixer físicament en un altre temps i en un altre lloc, en que les condicions físiques siguin les adequades (…) contenen una mena de memoria acumulativa i tendeixen a esdevenir cada cop més habituals (Sheldrake, 1990: 16).
Les melodies espirituals no són ones materials de so sinó pulsacions que tenen una amplitud de gamma i una ànima d'expressió, així com una magnitud d'execució associades amb la melodia de les esferes que es troben mes allà de la comprensió humana. Aquestes meravelloses melodies es poden transmetre fins a les zones mes distants de l'univers per ressonància harmònica doncs en veritat l'harmonia és l'únic codi universal de comunicació espiritual.
El do de l'harmonia, tan important en la seva naturalesa, ha estat enormement diluït a l'aïllar-nos dels ritus naturals i es fa necessari que regressi. Així es diu que un sol ésser humà entonant l'acord correcte podria canviar el curs d'una sencera nació i àdhuc de tot el món civilitzat i que la melodia té el poder de transformar un món sencer.
Altai Orguil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada