dijous, de novembre 18, 2010

100.000 ! Visites, cent mil gràcies/ cien mil gracias.

Si m'ho haguessin jurat fa quatre anys, no m'ho hauria cregut. Cent mil visites!... Un bloc que no és de sexe, ni d'esports, ni de "cotilleos"... que no es divertit, ni està gaire ben fet, més aviat espès,  aborridot, a cops difícil de llegir per moltes raons... amb temes sovint marginals i tractats amb un enfoc peculiar. No, encara no m'ho puc creure. 
Diuent els que saben d'aquestes coses, que quan veus aquest nombre 100.000, en el comptador de visites, l'ego augmenta, et sents important... A mi,  per damunt de tot, m'ha produït una gran alegria i una immensa doble gratitud. 
D'una banda cap a vosaltres anònims lectors, els que m'heu acompanyat uns pocs segons - potser a veure una imatge, el link per a descarregar un disc, o un llibre -, els de vàries hores, de moltes pàgines; els que van venir un instant per a no retornar mes, els que sovintegen calladament, els que s'emocionen amb les meves emocions, els que trepitgen camins similars als meus i, es meravellen  -com jo mateix- davant l'espectacle que té lloc a cada instant a uns pocs centímetres dels nostres ulls ... Us reconec a tots com a germans, que dic germans!, com una part essencial de mi mateix. 
Si, del meu cor surten cent mil abraçades, cent mil petons com a retribució de tot el que rebo i,... el més profund desig de que ens lliurem, d'una vegada per totes, del sofriment, de la ignorància.
Amb humilitat, agraeixo a "allò que sigui" que ho permeti, doncs en realitat sé que és "allò que sigui" l'autor d'aquest projecte i, li agraeixo que utilitzi la maldestra estructura que amb sinceritat li ofereixo.  
Crec que més enllà d'aquest maleït ego, hi ha en el meu interior una voluntat de servei. He "pregat" mil vegades a tots els deus i a la Deessa, que em permetessin ser útil, contribuir com una formiga més, amb el meu granet de sorra, ha transformar aquest món en un altre millor, més just, lliure, igualitari, però també més sensible i perquè no dir-ho, més espiritual, on la vida sigui digna de ser viscuda i on la felicitat sigui la norma per a la humanitat.
I sento que les meves pregàries, en certa mesura, han estat escoltades.
No sé si des d'aquestes pàgines estem contribuint molt o poc a aquesta transformació, ja fa temps que no em preocupen gaire coses com la eficàcia, o  el com seran jutjades les meves petites obres, ho faig el millor que sé a cada  instant, mogut per l'Amor envers tot el que m'envolta, arrossegat per la seva única força.
Avui, per a celebrar-ho, ens regalarem un meravellós poema de León Felipe:




ROMERO* SOLO...


Ser en la vida romero,
romero sólo que cruza
siempre por caminos nuevos;
ser en la vida
romero,
sin más oficio, sin otro nombre
y sin pueblo...
ser en la vida
romero... romero... sólo romero.
 
Que no hagan callo las cosas
ni en el alma ni en el cuerpo...
pasar por todo una vez,
una vez sólo y ligero, ligero, siempre ligero.
 
Que no se acostumbre el pie
a pisar el mismo suelo,
ni el tablado de la farsa,
ni la rosa de los templos, (…)

Que no hagan callo las cosas
ni en el alma ni en el cuerpo...
pasar por todo una vez,
una vez sólo y ligero, ligero, siempre ligero.
 
Sensibles a todo viento
y bajo todos los cielos,
Poetas, nunca cantemos
la vida de un mismo pueblo,
ni la flor de un solo huerto ...
 
Que sean todos los pueblos
y todos los huertos,
nuestros.


*Romero= Peregrino que va a Roma, uno de los destinos tradicionales de los peregrinos, junto con Santiago de Compostela i Jerusalén, cómo lo son también los que van a Mecca.
Que les vostres ments restin en pau,
perquè tots els éssers puguem ser feliços!.

2 comentaris:

Ana Belén ha dit...

Gracias Josep Eduard, por tu sabiduría, por compartir...caminamos juntos....
Ana Belén Fraile

Anònim ha dit...

Hi, very interesting post, greetings from Greece!